Nens i pantalles: això diuen els experts

Els telèfons i les tauletes s’han convertit en una part integral de la vida quotidiana, fins i tot per als nens petits. Els nens estan exposats cada cop més, i cada cop abans. Tot i que l’ús d’aquests dispositius pot proporcionar diversos i innegables avantatges, també planteja preocupacions per als pares sobre els seus efectes en el desenvolupament dels seus fills.  

En aquest article parlarem de límits i emocions associades a les pantalles. Analitzarem el quan, el perquè i el com és la millor manera d’introduir les pantalles als més petits.  

Comencem pel principi: 

 

El teu fill petit juga amb el telèfon? Això és el que has de saber 

 

És important establir límits clars sobre el temps que els nens poden passar davant del telèfon o la tauleta. Cadascú pot tenir la seva opinió i experiència sobre el que és molta i poca estona, però l’Organització Mundial de la Salut (OMS) suggereix que els nens menors de cinc anys no haurien de passar més d’una hora al dia davant de les pantalles electròniques. 

 

És crucial equilibrar l’ús dels dispositius electrònics amb el temps dedicat a activitats socials i físiques. Animeu els vostres fills a jugar a l’aire lliure, interactuar amb altres nens i participar en activitats que promoguin un estil de vida saludable. Per què?  

 

  • Per salut física: Jugar a l’aire lliure i participar en activitats físiques promou la força muscular, la coordinació, l’equilibri i la resistència cardiovascular. A més, ajuda a prevenir problemes de salut com l’obesitat infantil i altres malalties relacionades amb la inactivitat. 
  • I per salut mental: pot ajudar a reduir l’estrès, millorar l’estat d’ànim i augmentar els nivells d’energia i concentració. A més a més, fomenta les habilitats socials dels nens. Aprendre a compartir, cooperar, negociar i resoldre conflictes són habilitats fonamentals que es desenvolupen a través del joc amb els altres. 

 

Assegurat que el contingut que el teu fill consumeix sigui adequat per a la seva edat i desenvolupament. No dubtem que ja ho saps, però no està de més recordar que moltes plataformes ofereixen opcions de control parental per ajudar a filtrar el contingut inapropiat.  

 

Un fill que veu els pares tot el dia enganxats a la pantalla és probable que no entengui els límits que li imposen a ell. D’això vam parlar molt en aquest article. T’has de convertir en un model: Els nens solen imitar el comportament dels adults: Limitar el teu propi temps davant del telèfon i mostrar un equilibri saludable entre l’ús de la tecnologia i altres activitats és clau en aquesta etapa. 

 

Trastorns d’atenció, problemes de son…Com afecten les pantalles al desenvolupament cognitiu dels nens? 

 

L’exposició massa aviat o sense control a les pantalles pot portar problemes al teu fill. D’això se’n parla molt, però tens clar quins són els riscos? Fem un repàs dels principals de la mà de l’OMS: 

 

  • L’exposició excessiva a les pantalles durant els primers anys de vida pot contribuir a un retard en el desenvolupament del llenguatge i les habilitats socials dels nens. La manca d’interaccions cara a cara i de comunicació verbal pot afectar negativament l’adquisició del llenguatge i la capacitat dels nens per interpretar les emocions i les cues socials. 

 

  • Hi ha estudis que han trobat una associació entre l’ús excessiu de dispositius electrònics en nens petits i un augment dels trastorns de l’atenció. L’exposició a la sobreestimulació visual i la ràpida successió de contingut multimèdia pot contribuir a la dificultat dels nens per mantenir la concentració en tasques que requereixen un esforç cognitiu més elevat. 

 

  • Diversos estudis han demostrat que l’exposició a la llum blava de les pantalles pot afectar la producció de melatonina, una hormona que regula el ritme circadiari i el son. Això pot provocar dificultats per agafar el son i trastorns del son en els nens, afectant negativament el seu rendiment cognitiu i el seu benestar general. 

 

  • L’ús excessiu de pantalles pot substituir el temps que els nens solen passar jugant a l’aire lliure i fent activitats físiques. Això pot tenir un impacte negatiu en el seu desenvolupament físic i cognitiu, com et dèiem abans. 

 

Nens i pantalles sí, però com? Recomanacions per introduir-les a poc a poc 

 

Introduir les pantalles té molts beneficis si es fa correctament: poden fomentar la seva creativitat, despertar la seva curiositat i ajudar-los a entendre profundament temes del seu interès i, per descomptat, millorar les seves habilitats tecnològiques. La clau per fer-ho bé és escollir i compartir.  

 

T’ho expliquem de seguida: 

 

  • Escollir aplicacions, jocs i contingut multimèdia que siguin educatius i apropiats per a l’edat del teu fill. Hi ha moltes aplicacions i plataformes en línia dissenyades específicament per promoure l’aprenentatge i el desenvolupament dels nens petits en àrees com el llenguatge, les matemàtiques i la creativitat.  
  • Compartir: No és el mateix controlar que acompanyar (tot i que totes dues van del bracet). La supervisió activa mentre juguen o naveguen et permetrà proporcionar orientació i suport, i esdevé clau per entendre que fa, i actuar ràpidament si no és adequat per a la seva edat.  
  • És a dir: fer de l’ús dels dispositius electrònics una experiència compartida entre pares i fills. Participar en activitats digitals junts pot crear oportunitats per a la interacció i el diàleg, així com per ensenyar als nens sobre l’ús responsable de la tecnologia. 

Com veus, introduir les pantalles als més petits de manera gradual i responsable implica establir límits clars, prioritzar el contingut educatiu, supervisar activament l’ús dels dispositius, fomentar l’ús compartit, equilibrar amb altres activitats i modelar un comportament positiu.  

 

Amb una aproximació conscient i proactiva, els teus fills podran beneficiar-se de les oportunitats que ofereix la tecnologia sense sacrificar el seu benestar i desenvolupament. 

Pantalles massa d’hora? Així desenvolupen els nens l’addicció a internet

Si navegar per internet és fàcil i entretingut per a tu, que ets adult, imagina que fascinant pot ser per a un nen. Tot és nou: la sensació d’evasió, la curiositat, la possibilitat de parlar, jugar, compartir contingut, desenvolupar la teva personalitat en línia… les infinites possibilitats que ens ofereix el món digital l’han convertit en una arma de doble tall per a aquelles persones que no saben –o no poden– fixar un límit saludable al seu consum.  

En aquest article parlarem del col·lectiu més vulnerable: el dels nens. Però no hem de caure en l’error d’associar l’addicció a internet a una franja d’edat. Dit això, entrem en matèria.  

 

Nens i addicció a internet: factors de risc 


L’addicció a internet en nens no neix d’un dia per l’altre: es desenvolupa gradualment, a mesura que l’ús excessiu es converteix en un hàbit. Allò que pot començar com un interès normal i saludable, a poc a poc es pot convertir en una necessitat compulsiva. I com t’hauràs imaginat ja, el de l’addicció és un procés complex que no depèn d’un sol factor: Hi ha una sèrie d’actituds, rutines i recompenses que activen l’engranatge de la dependència.  

Et donem algunes claus: 

  • La facilitat d’accés a la xarxa pot portar a un ús excessiu. És evident, però t’ho hem de recordar: Els nens que tenen un accés constant a dispositius tenen una major probabilitat de desenvolupar addicció a Internet. I més si aquest accés no està controlat per un adult. 
  • Els videojocs en línia, especialment aquells que fomenten la interacció social i la competència, poden ser altament addictius per als nens. La sensació d’assoliment i la necessitat de progressar en el joc poden mantenir-los connectats durant llargs períodes de temps. 
  • Les xarxes socials poden ser una gran font d’addicció per als nens, ja que busquen la validació i la interacció amb els seus amics en línia. La constant actualització de contingut i la possibilitat de rebre «m’agrada» i comentaris poden incentivar l’ús excessiu. 


Com amb tota addicció, la falta de límits clars per part dels pares pot permetre que els fills perdin el control. Els nens poden tenir dificultats per a autoregular el consum, sobretot si parlem d’eines tan atractives i entretingudes com internet. Però no tot té a veure amb l’entreteniment. T’ho expliquem. 

  

El camí cap a l’addicció digital: causes subjacents en nens 

 

Està clar que, en general, els nens (com els adults) veuen l’ús d’internet com una via d’entreteniment instantani. Però si parlem d’abús d’internet, cal aprofundir una mica, perquè les raons poden anar més enllà de l’esbargiment. 

 

  • Cerca d’una fuita emocional: La interacció en línia pot oferir una distracció temporal de les seves preocupacions del món físic. Quan un nen desenvolupa una addicció a internet, sovint arrossega problemes subjacents: parlem, per exemple, de depressió, l’ansietat o solitud. En aquest context, la interacció en línia pot oferir una sensació de comunitat i suport emocional  que pot ser addictiva.  
  • Falta d’activitats offline: Si els nens no tenen activitats i passatemps en el món real que despertin la seva curiositat, fomentin la seva autoestima i els mantinguin entretinguts, és més probable que passin la major part del seu temps en línia, buscant allò que troben a faltar en el món offline. Si t’hi fixes, els adults també ho fem això. 
  • Pressió de grup: La influència d’amics que passen molt temps en línia pot portar al fet que un nen també ho faci, fins i tot si inicialment no tenia un interès tan gran en la tecnologia. 

 

Per sort, hi ha una sèrie de senyals que t’ajudaran a reconèixer, o, com a mínim, sospitar que el teu fill pot tenir un problema. Parlem d’elles. 


El meu fill està desenvolupant una addicció a internet? Senyals d’alarma 

 

Com hem dit abans, l’addicció a internet no neix d’un dia per l’altre. L’atenció té un paper clau en aquest procés de detecció. La llista de senyals d’alarma és llarga, començant per l’excessiu temps en línia i l’abandonament progressiu dels seus deures escolars, tasques domèstiques o altres responsabilitats.  

Aquí tens uns quants més: 

  • El teu fill comença a aïllar-se d’amics i familiars, i s’estima més passar el temps en línia en lloc d’interactuar en persona, o mostra una disminució en les seves habilitats socials. 
  • Menteix sobre el temps i l’activitat en línia: Els nens que estan desenvolupant una addicció a internet sovint menteixen sobre la quantitat de temps que passen en línia o les activitats que realitzen per por a les conseqüències que la detecció del problema els hi pot comportar. 
  • Es queda despert fins tard per a navegar sense la teva supervisió.  
  • Té falta de concentració: L’addicció a internet pot afectar la capacitat d’un nen per a concentrar-se en tasques fora de la pantalla, la qual cosa sol reflectir-se en un baix rendiment escolar. 
  • Apareixen símptomes d’abstinència: Quan se’ls impedeix l’accés a internet, alguns nens poden mostrar símptomes d’abstinència, com a irritabilitat, ansietat i agitació. 

 

Aquests senyals d’alarma no necessàriament indiquen una addicció per si sols, però si observes diverses d’elles en conjunt i de manera persistent, és important que abordis la situació amb sensibilitat i demanis ajuda professional si és necessari per a ajudar el teu fill a recuperar un equilibri saludable en la seva relació amb la tecnologia i l’ús d’internet. Però com?  

 

Estratègies per abordar l’addicció a internet 

 

La clau és la comprensió, la comunicació i la paciència. Això, que és molt fàcil de dir, pot arribar a ser un veritable repte per a qualsevol família. Aquí tens algunes pautes per abordar la situació:  


  1. Comunicació oberta: parla obertament sense jutjar el teu fill. Demana-li què fa a internet i com se sent sobre aquest tema. Escolta atentament les seves preocupacions. Culpar o criticar constantment al teu fill per la seva addicció pot empitjorar la situació. Recorda sempre que l’addicció és una malaltia, i l’enfocament ha de ser en l’ajuda i el suport, no en la culpa. 
  2. Assegura’t que el teu fill se senti secundat i comprès a casa. Parla de les seves relacions, dels estudis, dels seus somnis, les seves pors… És important que estiris el fil per descobrir qualsevol preocupació emocional que pugui tenir. 
  3. Has de ser un model a seguir per al teu fill. Ja saps que els nens tendeixen a imitar el comportament dels adults. Un adult que no regula el seu temps en línia difícilment podrà reconduir la relació que té el seu fill amb internet.  


Explica-li al teu fill els riscos associats amb l’ús excessiu d’Internet, com els problemes de salut, acadèmics i socials. Atenció amb això: 

 

  • Espantar als nens amb amenaces i horrors d’Internet pot causar més ansietat que consciència. Però també els hi pot fer creure que exageres, li tu perdràs tota la credibilitat.  
  • Els nens poden no entendre els riscos abstractes. Dona-li exemples concrets.  

 

Generació en línia: Documentals per entendre millor l’addicció digital en joves 

 

El de l’addicció a internet és un problema greu i cada cop més frequent en nens. Si vols conèixer casos reals per guanyar perspectiva, et recomanem un parell de documentals:   

  • «Desconnexió digital» («Digital Disconnect»): per analitzar els perills de l’addicció a internet i com pot afectar la vida de les persones, especialment dels joves. 
  • «Childhood 2.0»: una mirada a com els nens estan sent criats en un món hiperconectat i les implicacions que això té per al seu desenvolupament i benestar. 

 

Quan has de demanar l’ajuda d’un professional? 

 

Un dels errors més grans és ignorar o minimitzar l’addicció a Internet d’un fill. Creure que «és només una fase» o que «tots els nens ho fan» pot retardar la intervenció necessària.  

Si creus que la situació és greu o que el teu fill mostra signes evidents d’addicció, el millor que pots fer és aixecar el braç i demanar l’ajuda d’un professional de la salut mental o un terapeuta especialitzat en addiccions. Ells poden avaluar la situació millor i proporcionar orientació i tractament adequats per al teu fill, però també per a tu.