Què és el sorbitol i com està afectant la teva salut?

Quants cops has llegit aquesta paraula a l’etiqueta d’ingredients d’un producte? Segurament l’associes amb el sucre (i ja fas bé, perquè té a veure), però no és exactament això. T’expliquem de què va:

El sorbitol és un poliol, una classe de compost químic que inclouen alcohols de sucre. Has llegit bé, sí: alcohols de sucre. Tot i que el seu nom pugui fer pensar en l’alcohol que bevem (com el vi o la cervesa), no és el mateix tipus d’alcohol. El nostre cos els digereix de manera diferent. Aquests edulcorants tenen menys calories que el sucre normal i, per això, moltes vegades es fan servir en aliments baixos en calories o productes per a persones amb diabetis, perquè no fan que el sucre a la sang pugi tant com ho faria el sucre normal.

Es pot obtenir de manera natural o sintètica. El sorbitol natural es troba en diverses fruites i vegetals, mentre que el sorbitol sintètic s’elabora a partir de la glucosa a través d’un procés d’hidrogenació. A la indústria alimentària, s’utilitza principalment per:

  • Edulcorar aliments i begudes sense aportar calories addicionals.
  • Retenir la humitat en productes fornejats, evitant que s’assequin.
  • Millorar la textura i la densitat d’alguns aliments processats.

Ara bé, això vol dir que és fantàstic? Ja t’avancem que no. Però recapitulem:

Beneficis del sorbitol


  1. El sorbitol té poques calories: tantes com aproximadament 2 calories per gram, en comparació amb les 4 calories del sucre.
  2. El sorbitol és apte per a diabètics: El sorbitol no provoca pics significatius en els nivells de glucosa en sang.
  3. El sorbitol té efecte laxant: (serem poc escatològics) pot ajudar a tractar el restrenyiment, ja que atrau aigua cap al còlon i això facilita molt el procés.

Efectes secundaris del sorbitol

Amb això clar, donem una ullada als inconvenients:

  1. Consumir grans quantitats de sorbitol pot provocar efectes laxants, incloent-hi diarrea, gasos i inflor. És important consumir-lo amb moderació.
  2. Algunes persones poden ser més sensibles al sorbitol i experimentar problemes digestius tot i que només en mengin petites quantitats. Això és especialment comú en persones amb síndrome de l’intestí irritable (SII).
  3. No és molt freqüent, però passa: hi ha gent que ha tingut reaccions al·lèrgiques al sorbitol. Si notes reaccions adverses, és millor evitar els productes que continguin aquest ingredient.

Quant sorbitol puc menjar?

Tot i que tenen menys calories, si en mengem massa podem acabar amb un mal de panxa d’aquells que espatllen el dia, perquè el nostre cos no els digereix del tot bé. Així que, com sempre, hem de menjar-ne amb moderació!

No hi ha una dosi diària recomanada per al sorbitol, però el nostre consell és que si tot just has començat a menjar aliments que en porten, millor que comencis amb petites quantitats per veure com reacciona el teu cos. Si fa dies que dubtes sobre la teva dieta o sobre l’ús que fas dels edulcorants, o si notes que alguna cosa no va bé, no ho deixis passar i truca a un professional de la salut.

I recorda: el secret per menjar bé és llegir bé les etiquetes (futur article sobre com desxifrar una taula nutricional) i ficar al cistell productes frescos i naturals sempre que sigui possible!

Quina és la millor aigua embotellada?

L’aigua embotellada s’ha convertit en un producte de consum habitual. No només per la seva comoditat, sinó també per la percepció que és més segura o de millor qualitat que l’aigua de l’aixeta. Però, és realment així? Deixant de banda la seva conveniència, hauríem de pensar en el seu impacte ambiental i els seus efectes en la salut. Et donarem quatre dades abans de continuar:

  • El 2019, es van produir aproximadament 500 mil milions de botelles de plàstic a nivell mundial.
  • La indústria de l’aigua embotellada representa aproximadament el 20% de tota la producció de plàstic d’un sol ús.
  • A Europa, només un 30% d’aquestes botelles són reciclades de manera efectiva.
  • El 93% de les ampolles d’aigua embotellada analitzades per aquest estudi contenien microplàstics. 

La majoria de les ampolles són de plàstic, un material que no és biodegradable i que genera grans quantitats de residus. I sí, és cert que algunes empreses utilitzen ampolles reciclables o elaborades amb plàstics alternatius, però hem de pensar que el procés de fabricació, transport i distribució de l’aigua embotellada també implica emissions de CO2. Això fa que sigui molt menys sostenible que l’aigua de l’aixeta. 


Es pot beure l’aigua de l’aixeta a Andorra?

A Andorra tenim el Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà, que pots consultar aquí. Aquest text segueix fil per randa les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), així com els darrers coneixements tècnics i científics.

A Andorra, laigua de laixeta és potable i compleix tots els estàndards de qualitat establerts per la legislació nacional i internacional. 


Qui no hauria de beure aigua de l’aixeta?

No tothom pot beure aigua de l’aixeta, i una de les raons és el seu perfil mineral: hi ha persones que han de controlar la ingesta de minerals específics (perquè tenen problemes renals, hipertensió o malalties cardiovasculars, i poden necessitar limitar uns certs minerals com el sodi o el potassi… o pacients amb malalties com l’osteoporosi poden necessitar augmentar la seva ingesta de calci i vitamina D).

Quan comprem aigua per beure, tenim dues opcions:

1. Aigua mineral natural: Conté minerals dissolts que provenen de fonts subterrànies. Aquests minerals poden incloure calci, magnesi, sodi, bicarbonat i sulfats. La concentració d’aquests minerals pot variar.

2.Aigua de manantial: Similar a l’aigua mineral, però pot tenir una menor concentració de minerals. Prové de fonts subterrànies i pot ser embotellada directament.

Però, de quins minerals estem parlant? 

  • Calci: Fonamental per a la salut òssia. L’aigua mineral amb calci pot ser beneficiosa per prevenir deficiències, però en excés pot contribuir a la formació de càlculs renals.
  • Magnesi: Important per a la funció muscular i nerviosa. Una ingesta adequada ajuda a mantenir la salut general.
  • Sodi: Necessari per a l’equilibri de fluids, però un excés pot ser perjudicial, especialment per a persones amb hipertensió o problemes renals.
  • Potassi: Regula l’equilibri de fluids i la funció cardíaca. És important mantenir un nivell adequat, però nivells molt alts poden ser problemàtics per a persones amb problemes renals.
  • Bicarbonat: Ajuda a neutralitzar l’acidesa al cos i pot ser beneficiós per a la salut digestiva i renal.

Quina és la millor aigua per una persona sana?

Per a la majoria de les persones sanes, l’aigua potable de qualitat adequada és suficient. Les recomanacions de l’OMS i altres agències de salut ens suggereixen:

  • Escollir aigua amb una quantitat equilibrada de minerals. L’excés de certs minerals, com el sodi, pot tenir efectes negatius, mentre que una deficiència de minerals pot ser problemàtica a llarg termini. 
  • Si preferim aigua mineral, optar per una amb baix a moderat contingut de minerals i evitar concentracions extremadament altes de sodi o calci.
  • Assegurar-se de mantenir una adequada hidratació i equilibrar el consum d’aigua amb una dieta variada per obtenir els nutrients necessaris.

I, com sempre diem, si no ho tens clar què és millor per a tu, consulta un especialista de la salut. No et quedis mai amb el dubte!

Aigües de sabors casolanes, saludables i originals

Has tastat mai l’aigua d’espígol i prèssec?


Les has vist al supermercat, i potser fins i tot les has comprat: les aigües de sabors són una alternativa al got d’aigua tradicional, perfecta si formes part del club de persones que s’avorreixen bevent aigua, però volen fer salut i escapen de refrescos ensucrats.

A diferència dels refrescos, que sovint contenen grans quantitats de sucre, edulcorants artificials i additius químics, les aigües de sabors casolanes estan lliures d’aquests ingredients. Fixa’t que hem dit casolanes: tot i que les que pots trobar a la prestatgeria d’una botiga pot semblar una opció prou sana, has de saber que sovint contenen sucre afegit i que perden nutrients essencials a causa dels processos de pasteurització.

Si vols beure aigua de sabors, fes-ho bé. Nosaltres et donem cinc receptes plenes de beneficis per explorar, i tu decideixes per quina vols començar:

Aigua de llimona i alfàbrega

La llimona és coneguda pel seu alt contingut en vitamina C, que ajuda a reforçar el sistema immunitari i a millorar la digestió. L’alfàbrega, per la seva banda, aporta propietats antiinflamatòries i és un potent antioxidant. Aquesta combinació és ideal per refrescar-te en dies calorosos, aportant un toc cítric i herbaci que t’ajudarà a mantenir l’energia.

Pas a pas: Talla una llimona a rodanxes fines i afegeix-la a un litre d’aigua freda. Després, incorpora un grapat de fulles d’alfàbrega fresca. No cal que les tallis si no vols que el seu sabor agafi molt protagonisme. Deixa reposar a la nevera durant almenys una hora perquè els sabors s’infusionin bé.

Per servir, pots tallar una rodanxa de llimona extra, fer-li un tall des de la meitat i entretenir-te fent una bona foto per Instagram!

Aigua d’espígol i préssec

L’espígol té un efecte calmant que pot ajudar a reduir l’estrès i millorar la qualitat del son, mentre que el préssec és ric en vitamines A i C, que són excel·lents per a la salut de la pell. Aquesta combinació crea una aigua aromàtica i subtilment dolça, perfecta per relaxar-te a la tarda.

Recepta: Afegeix una culleradeta de flors d’espígol seques i dos préssecs tallats a rodanxes a un litre d’aigua. Deixa reposar a la nevera unes hores. Serveix ben freda i gaudeix de l’aroma suau de l’espígol combinat amb la dolçor del préssec. Mai has begut una aigua tan especial!

Per servir, pots tallar un parell de branquetes de romaní: la combinació amb l’espígol és infal·lible!

Aigua de pinya i cardamom

La pinya és rica en bromelina, un enzim que ajuda a la digestió i redueix la inflamació, mentre que el cardamom és conegut per les seves propietats desintoxicants i digestives. El seu sabor fresc, dolç i especiat et farà viatjar a una platja tropical sense haver de creuar la frontera.

Pas a pas: Talla la pinya a trossos petits i afegeix-la a un litre d’aigua freda. Després, incorpora unes beines de cardamom lleugerament aixafades. Deixa infusionar durant almenys dues hores.

Per decorar el teu got pots fer servir branques de canyella: fa un match perfecte amb la pinya!

Aigua de gerds i romaní

Els gerds són rics en antioxidants, especialment en vitamina C, mentre que el romaní té propietats antiinflamatòries i pot millorar la circulació sanguínia. Aquesta combinació és ideal per revitalitzar-te. 

Recepta: Afegeix un grapat de gerds frescos i unes branques de romaní a un litre d’aigua. Deixa reposar a la nevera durant almenys una hora. Pots aixafar lleugerament els gerds perquè alliberin més sabor –tot i que això farà que et trobis trossets mentre beus i no a tothom li agrada aquesta idea–. Serveix amb prudència i glaçons per gaudir-la ben fresca!

Per decorar el teu got pots agafar una rodanxa de taronja o de llimona, depenen si la vols més àcida o més dolça.

Ara ja no tens excusa per no preparar-te aigües infusionades. Prova aquestes combinacions i presumeix amb nosaltres dels teus gots perfectament decorats!

Menjar xocolata abans d’anar a dormir no és bona idea, i t’expliquem per què

La teobromina té un efecte estimulant, i no és bona per a tothom

 

La teobromina és un compost químic natural que es troba principalment en el cacau, i, per tant, en la xocolata. És similar a la cafeïna, però té efectes més suaus i duradors. A més de la xocolata, també està present en altres aliments com el te, la guaranà i el mate. Però la xocolata n’és la font més coneguda –i deliciosa–.

  • La teobromina és responsable de molts dels beneficis associats amb el consum de xocolata:
  • La teobromina millora l’estat d’ànim: La teobromina estimula la producció d’endorfines, les hormones de la felicitat. També actua com un suau estimulant del sistema nerviós central, similar a la cafeïna però sense els efectes intensos.
  • La teobromina té un efecte diürètic que ajuda a eliminar l’excés de líquids del cos. Això pot ser beneficiós per a persones que pateixen de retenció de líquids o hipertensió.
  • La teobromina pot ajudar a relaxar els vasos sanguinis, cosa que millora la circulació sanguínia i redueix la pressió arterial. I si, estudis han demostrat que el consum moderat de xocolata negra, rica en teobromina, pot reduir el risc de malalties cardiovasculars.
  • Encara n’hi ha més: La teobromina té propietats antiinflamatòries que poden ajudar a reduir la inflamació en el cos, la qual cosa és beneficiós per a malalties cròniques com l’artritis.

Però com hem dit abans, això de consumir teobromina no és per a tothom, ni per qualsevol ocasió:

  • Les persones amb problemes cardíacs o ansietat han de limitar el seu consum, ja que la teobromina pot augmentar el ritme cardíac i la pressió arterial. 
  • Infants i embarassades: Tot i que no és tòxica, és millor moderar el seu consum i consultar sempre els especialistes de la salut.

Quanta teobromina puc consumir al dia?


Per a la majoria de les persones, consumir fins a 400 mg de teobromina al dia és segur. És a dir, uns 50 grams de xocolata negra amb un alt contingut de cacau.

En grans quantitats, la teobromina pot causar problemes digestius com malestar estomacal, nàusees o diarrea, però també insomni, nerviosisme, i increment de la freqüència cardíaca. D’aquí que, tot i que sigui molt popular anar-se’n al llit amb un got de cacau calentet a la panxa, no sigui la millor de les idees. 

Has de saber també que la teobromina pot interactuar amb alguns medicaments, especialment aquells que afecten el sistema cardiovascular. Si estàs prenent medicaments per a la pressió arterial o per a problemes cardíacs, consulta amb el teu metge abans de consumir grans quantitats de teobromina.

La xocolata no només és un plaer per al paladar, sinó que també pot ser un aliat per a la salut si s’utilitza correctament. Recorda que la clau de la tranquil·litat és anar sempre de la mà d’un especialista. 

L’aigua freda crema greixos?

És fàcil que quan pensis a perdre pes o reduir el greix corporal, et vingui al cap el binomi dieta estricta i rutina d’exercici intens. El tràmit necessari per perdre quilos de més. Però, i si algú et digués que hi ha una solució més fàcil i que requereix menys sacrifici i menys disciplina? 

T’ho creuries? 

La idea que l’aigua freda pot ajudar a cremar greixos ha guanyat popularitat a les xarxes socials: dutxes, . Tant és així que ha arribat l’hora d’agafar tota la informació i posar-la sobre la taula: Que l’aigua freda crema greixos és un mite o una realitat? 

De seguida t’ho expliquem tot! 

 

Què passa al teu cos quan et dutxes amb aigua freda? 

 

Quan obrim l’aixeta d’aigua freda i ens fiquem a sota, el nostre cos reacciona amb la vasoconstricció: els vasos sanguinis es contrauen per conservar la calor. Aquest gest redueix el flux sanguini a la superfície del cos, concentrant-lo en els òrgans vitals. L’objectiu està clar: el teu cos ha de treballar per mantenir la temperatura interna. Què més ens pot passar quan ens tirem un parell de minuts sota l’aigua freda? 

 

Què és la termogènesi? 

 

Les dutxes d’aigua freda també activen un tipus especial de greix conegut com a teixit adipós marró o greix marró. Aquest greix és l’encarregat de generar calor per mantenir la temperatura. En activar-lo, el cos cremarà calories. És a dir, que l’esforç que fem per produir aquesta calor podria contribuir a la pèrdua de pes. Daixò se’n diu termogènesi. 

La termogènesi induïda per l’aigua freda no només ajuda a mantenir-nos càlids sinó que també implica un augment del nostre consum energètic 

Quan es manté una dieta equilibrada i es realitza exercici regularment (enllaç trainer AI), la termogènesi induïda per l’aigua freda pot complementar aquesta rutina. La combinació d’una alimentació saludable i l’exercici físic ajuda a controlar la ingesta calòrica i a augmentar el consum calòric, creant un dèficit energètic que pot conduir a la pèrdua de pes gradual amb el temps. No és cap miracle.  

És important insistir: els beneficis de la termogènesi induïda per l’aigua freda no són màgics, sinó més aviat modestos: s’han de veure com un complement a una dieta sana i a la teva rutina d’exercici (enllaç trainer AI). 

 

L’ aigua freda allibera dopamina? 

 

Sí. El teu cos entra en un estat d’alerta i activa el sistema nerviós simpàtic la famosa resposta de «lluita o fugida»–. Això incrementa la producció d’adrenalina i d’altres hormones que augmenten la freqüència cardíaca i el metabolisme. És a dir que el contacte amb l’aigua freda pot estimular l’alliberació de neurotransmissors com la noradrenalina (també coneguda com a norepinefrina) y la dopamina. 

 

Quin efecte té això? Principalment estimulant i energitzant: una bona dutxa d’aigua freda pot millorar el teu estat d’ànim i augmentar la sensació de vigília. Una mica com el cafè. 

 

L’ aigua freda va bé pels cabells? 

 

Acabar de rentar-se el cap amb aigua freda és potser un dels consells més repetits per aquelles persones que cuiden bé dels seus cabells. I tenen tota la raó: L’aigua freda ajuda a tancar temporalment els porus de la pell i el cuir cabellut, i això pot ajudar a retenir la humitat i els olis naturals. No només millora la hidratació, sinó que també pot reforçar la barrera protectora de la pell i reduir la pèrdua de cabells. 

 

Les dutxes d’aigua freda no sempre són bones 

 

Vist tot això, s’entén una mica més que les dutxes d’aigua freda estiguin guanyant popularitat a les xarxes: qui les prova, nota els seus beneficis, les recomana, i la roda es fa més grossa. Però això no impedeix que sigui un hàbit sense riscos, I d’això s’ha de parlar: 

 

Les dutxes fredes poden també posar tensió en el sistema cardiovascular, especialment si el canvi de temperatura és sobtat o extrem. Això pot conduir a un xoc tèrmic, i a complicacions en aquells amb problemes cardiovasculars. 

 

Sembla evident, però va bé recordar-ho: l’aigua freda refreda el cos, i això pot deprimir encara més el sistema immunitari i fer-lo més susceptible a les malalties. Traducció: Si estàs malalt i tret que el teu metge t’ho indiqui, millor res de dutxes fredes. 

Protegeix la teva pell: Els 5 errors més freqüents (i perillosos) en aplicar protector solar

L’estiu a Andorra és sinònim de llacs, rius i natura. Les temperatures pugen per sobre dels 25 graus: el sol escalfa, i el protector solar es torna indispensable per sobreviure fora de casa sense conseqüències. Els que vivim en alçada i envoltats de natura sabem que és més probable cremar-se a la muntanya que al nivell del mar. Això té a veure amb l’altitud i l’exposició als raigs ultraviolats. 

 

T’ho expliquem: 

 

¿És més fàcil cremar-se a la muntanya que a la platja? 

 

A mesura que augmenta l’altitud, la capa atmosfèrica es torna més fina, cosa que redueix la quantitat de protecció natural que ofereix contra els raigs UV. La regla general és que per cada 1.000 metres d’ascensió, la intensitat dels raigs UV augmenta aproximadament un 10% a un 12%. És a dir, que si estàs a 2.000 metres sobre el nivell del mar, estaràs exposat a una intensitat de raigs UV fins a un 20% – 24% més alta que a nivell del mar.  

 

Ara bé, hi ha més factors que juguen un paper clau dins aquesta equació: 

 

  • No només la neu reflecteix els raigs UV. A la muntanya tenim superfícies que reflecteixen els raigs UV, amplificant la seva intensitat i l’exposició total. La neu, com segurament ja sabràs, pot reflectir fins a un 80% dels raigs UV, augmentant la probabilitat de cremades solars, fins i tot en dies ennuvolats. Però no només la neu: Altres superfícies com l’aigua i la sorra també poden contribuir a aquesta reflexió. 

 

  • No t’ho veus venir: La frescor de l’aire de muntanya pot donar una falsa sensació de seguretat, fent que no siguem tan conscients del risc de cremar-nos com ho seríem, per exemple, a una platja. 

 

  • No hi ha tants filtres: L’aire és net. Per sorprenent que et pugui semblar, la bona qualitat de l’aire també pot fer que et cremis: hi ha menys partícules en l’aire per difondre els raigs UV. La seva intensitat directa sobre la pell augmenta. 

 

Com veus, l’altitud, la reflexió de la llum i la durada de l’exposició solar poden augmentar significativament el risc de cremades solars. Parlem ara dels fotoprotectors. 

 

Has de llençar el pot de crema de l’estiu passat? 

 

És fàcil pensar que un pot de crema solar pot durar diverses temporades, però la realitat és que el protector solar té una data de caducitat. Un protector caducat pot perdre la seva eficàcia i deixar la teva pell exposada als danys del sol. 

 

  • Revisa la data de caducitat i la vida útil després de la seva obertura. La majoria dels protectors tenen una vida útil d’uns 12 mesos després d’obrir-los. Segurament ja han passat. 

 

  • El fotoprotector està fet d’ingredients actius que es poden degradar si els exposes a la humitat o la calor. L’avobenzona o l’oxibenzona poden descompondre’s més ràpidament quan estan exposats a calor intensa, fent que el protector solar ja no ofereixi la protecció indicada. Ficar-te un fotoprotector caducat i no ficar-te res és el mateix. 

 

  • L’has deixat dins el cotxe o al lavabo? Un protector solar líquid pot tornar-se més espès o grumollós si es conserva en un lloc molt calent, mentre que una fórmula cremosa pot separar-se en oli i aigua. Si això passa, ni ho dubtis: llença’l. La humitat pot provocar que els bacteris i els fongs es desenvolupin més fàcilment, contaminant el producte i, potencialment, la teva pell. Conserva’l en un lloc fresc i sec per prolongar la seva vida útil. 

 

Quanta crema solar i cada quant l’has d’aplicar? 

 

Per poder cobrir adequadament tot el cos d’un adult, es recomana utilitzar almenys una cullerada de sopa de protector per cada zona del cos (cara, braços, cames, tronc, etc.). 

 

Aplica el protector solar uns 30 minuts abans de sortir al sol i repeteix l’aplicació cada dues hores, o més sovint si estàs suant o nedant: Suar o nedar pot reduir la capa protectora del protector solar, fins i tot si el producte es publicita com a resistent a l’aigua. Aquest tipus de protector està dissenyat per resistir una mica d’aigua i suor, però no és totalment impermeable. Per això, és clau tornar-lo a aplicar després d’aquestes activitats per mantenir la protecció efectiva. 

 

Fins i tot sense suar o nedar, el moviment, la roba, el contacte amb objectes o el vent pot trencar la capa que ha format el protector solar a la teva pell. Especialment en zones com la cara, els braços i les mans. 

 

Un protector per a cada pell: quin és el teu? 

 

No tots els protectors solars són iguals, i triar un producte inadequat per al teu tipus de pell o per a l’activitat que realitzaràs pot comprometre la teva protecció. 

 

  • Tria un protector amb un FPS d’almenys 30 per a una protecció efectiva contra els raigs UVB. 

 

  • Assegura’t que el producte ofereixi protecció de banda ampla, és a dir, contra els raigs UVA i UVB. 

 

  • Si tens la pell sensible o amb tendència acneica, busca protectors etiquetats com a «no comedògens» o per a pells sensibles. Si tens la pell seca, busca fórmules hidratants. I, si dubtes, consulta sempre un especialista. Recorda sempre que és igual com estiguis de bronzejat. Sempre et caldrà protecció solar. 

 

Els llavis les orelles i la planta dels peus també es cremen! 

 

Quan camines descalç sobre superfícies calentes com el formigó o les roques, les plantes dels peus estan directament exposades a la calor i a la radiació solar. I tot i que pot semblar que la pell de la planta dels peus és més resistent, també és sensible als raigs UV. Pots cremar-te, i molt. 

 

Pensa que, com que les plantes dels peus estan en contacte constant amb el terra, les cremades poden tenir més risc d’infecció si no es tracten adequadament. 

 

Les orelles, els llavis, el clatell, les mans i la línia dels cabells són els grans oblidats d’aquesta història. Per protegir-los pots fer servir crema, però també roba protectora. 

 

Quan parlem de cremades ho fem també de butllofes, taques a la pell i arrugues. I, per descomptat, de danys cel·lulars, d’immunosupressió i de càncer de pell. Protegir la teva pell del sol no és només una qüestió d’estètica: és salut! 

Per què se’ns inflen els peus a l’estiu?

Fa calor. Tornes de la feina amb el sol al clatell després de 8 hores davant una pantalla. Et treus les sandàlies i t’estires al sofà una estona. Quan t’aixeques, te les tornes a posar, però ja no corden. I si ho fan, estrenyen. No és el primer cop que se t’inflen els peus, però tampoc et fa patir gaire. O una mica sí? Potser és un símptoma d’alguna cosa greu? Hi ha res que puguis fer? Mullar-los amb aigua freda ajuda o millor deixar-ho córrer? Per què et passa això? 

Què és un edema perifèric? 

L’edema perifèric és simplement un estat mèdic que es dona quan el cos acumula més líquid del necessari en unes certes parts, especialment a les cames, els peus i els turmells. Aquest líquid extra es queda atrapat en els teixits i fa que s’inflin, causant aquesta sensació de pesadesa i, a vegades, incomoditat. 

 

Per què s’inflen els turmells a l’estiu? 

Quan fa calor, els vasos sanguinis s’expandeixen (es dilaten) per a intentar refrescar el teu cos. Això pot fer que els líquids surtin dels vasos i es quedin atrapats en els teixits de les teves cames i turmells. I causa inflor. Pot passar per molts motius. Aquests són tres bastant freqüents: 

  • Si estàs molt temps dempeus o assegut, la sang i els líquids tenen més dificultat per a tornar al cor. La gravetat fa que es quedin en les parts baixes del cos, com els peus i els turmells. I això, novament, causa inflor. 
  • El teu cos pot retenir líquids com una manera de protegir-se, especialment si no estàs bevent suficient aigua o si has menjat molta sal. La sal fa que el teu cos guardi més aigua. Si retenim aigua, estarem més inflats. 
  • La menstruació, l’embaràs o fins i tot la menopausa poden fer que el teu cos retingui més líquids. 

A vegades, això sí, els peus infalts poden ser un signe de problemes més seriosos, com a malalties del cor, problemes renals o hepàtics. Però això, generalment ve acompanyat d’altres símptomes. Si penses que pot ser el teu cas, no ho deixis passar i consulta el teu metge de capçalera.  

 

Turmells inflats a lestiu: 5 consells per evitar-los 

No t’enganyarem: quan fa calor d’aquella que estreny, és difícil evitar que això passi. Però hi ha algunes coses que pots fer per estar més còmode, com ara: 


  1. Beure molta aigua. Mantenir-te hidratat pot ajudar el teu cos a equilibrar els líquids. Irònic, sí, però beure més aigua pot reduir la retenció de líquids. La regla general ens diu que hem de beure 8 gots d’aigua al dia. És a dir, que com a mínim, 2 litres. 
  2. Menjar aliments rics en aigua. Menja fruites i verdures amb un alt contingut daigua com ara la síndria, els cogombres o el meló. Aprofitem per dir-te que hauries d’evitar l’alcohol i el cafè, ja que poden deshidratar-te.  
  3. No treballis les 8 hores a la mateixa posició. Si treballes assegut, aixeca’t i estira les cames de tant en tant. Si estàs dret, tracta de caminar una mica. Això ajuda que la sang circuli millor i evita que s’acumuli als peus i turmells.  
  4. Redueix el consum de sal. Com et dèiem abans, la sal farà que el teu cos retingui aigua. Intenta reduir el seu consum per a minimitzar la inflor. 
  5. Sempre que puguis, cames amunt! Així la sang i els líquids tornaran al cor.  

 

Mullar els peus amb aigua freda millora la circulació: veritat o mentida? 


No, no és una llegenda urbana. Quan t’exposes a l’aigua freda, una de les respostes immediates del teu cos és la vasoconstricció, és a dir, la contracció dels vasos sanguinis.  

Això succeeix perquè el fred provoca que els músculs de les parets dels vasos sanguinis es contreguin. Aquesta contracció té diversos efectes que t’ajudaran a portar millor la calor, a banda de l’evident: 

  1. L’aigua freda fa que els vasos sanguinis s’estrenyin, i això pot reduir temporalment el flux de sang a la superfície del cos i les extremitats. 
  2. La contracció dels vasos augmenta la pressió sanguínia en les artèries. Això pot ajudar a millorar l’eficiència del sistema circulatori en el transport de sang i nutrients als òrgans interns vitals. 
  3. En estrènyer-se els vasos, la sang es redistribueix cap als òrgans interns, assegurant que parts essencials del cos rebin un flux adequat de sang. 

Això sí, com amb tot, has d’anar amb compte: no et submergeixis en aigua extremadament freda de cop durant períodes prolongats, ja que pot causar hipotèrmia o estrès excessiu en el cos. 

 

Quan m’he de preocupar? 


Si la inflor en els turmells és persistent, dolorosa o ve de la mà d’altres símptomes com ara la dificultat per a respirar, dolor en el pit o inflor en altres parts del cos, estaria bé que consultessis el teu metge. Això sí que podria ser indicatiu d’un problema més seriós, que pot necessitar tractament especialitzat. Mai ens cansarem de dir-ho: No ho deixis passar! 


L’aigua amb sucre treu les punxades?

Empassar-se un got d’aigua amb sucre és, segurament, el remei més estès sobre els cruiximents. Si fer esport no forma part de la teva rutina és tan fàcil que la por a les mal anomenades agulletes s’apoderi de tu en el darrer moment. No trigaràs res a rescatar el consell de l’aigua amb sucre i començar a dubtar: me l’he de prendre abans o després de fer exercici? Potser amb una cullerada de sucre no n’hi ha prou… la panela farà el mateix efecte o ha de ser sucre blanc refinat?  

 

Esvaïm els teus dubtes. Però comencem pel principi. 

 

Què són els cruiximents  

 

El cruiximent, tècnicament conegut com a dolor muscular d’aparició retardada (DMAR), són petites lesions en les fibres musculars causades per l’exercici intens o poc habitual. Aquestes lesions provoquen inflamació i dolor en els músculs, que sol aconseguir el seu punt màxim entre 24 i 72 hores després de l’exercici. Contràriament a la creença popular, això no vol dir que s’hagin format petits cristalls d’àcid làctic que punxen el múscul, ja que s’ha vist com persones amb la malaltia de McArdle, (que no poden produir àcid làctic) pateixen també cruiximents musculars. Això sí: l’àcid làctic pot contribuir al dolor muscular durant l’exercici intens, no és el culpable principal del cruiximent. 

 

Quan he de beure aigua amb sucre? 

 

L’aigua amb sucre et pot donar energia, però ja et diem que no et traurà els cruiximents. És igual si la prens abans o després. Si en beus un got o tres parells. És una creença popular molt arrelada, i segurament té a veure amb un d’aquests factors: 

 

El simple acte de beure aigua amb sucre i creure que alleujarà el cruiximent pot tenir un efecte placebo. La ment té un poderós efecte sobre la percepció del dolor i la sensació de benestar, per la qual cosa algunes persones poden experimentar alleujament temporal simplement perquè creuen que ho faran.  

 

El sucre et dona una font ràpida d’energia en forma de glucosa. Algunes persones poden sentir-se momentàniament millor després de consumir sucre per l’augment temporal en els nivells d’energia. No obstant això, aquest efecte és breu i no té un impacte directe en la reducció del cruiximent.  

 

L’aigua amb sucre proporciona hidratació, la qual cosa és important per al procés de recuperació muscular (de seguida aprofundirem). Mantenir-se ben hidratat és fonamental per a la salut muscular i general, però l’aigua sola és igualment efectiva per a aquest propòsit. 

 

Si tens cruiximents vol dir que has entrenat bé? 

 

És clar que les punxades no et sortiran per estar tirats al sofà de casa… si les tens vol dir que has estat treballant de valent, però no són necessàriament un indicador de l’efectivitat de l’entrenament. De fet, un programa d’exercici ben dissenyat  ha de desafiar els teus músculs sense provocar dolor excessiu o lesions.  

 

Com prevenir els cruiximents? 

 

Els cruiximents són una part natural del procés de fer esport: és complicat eliminar-los del mapa. Però pots prendre algunes precaucions per mirar de minimitzar el dolor. 

 

  • Abans d’iniciar qualsevol activitat física intensa, assegura’t de realitzar un escalfament adequat. L’escalfament prepara els teus músculs i articulacions per a l’exercici, la qual cosa pot ajudar a reduir el risc de lesions i minimitzar l’aparició de cruiximent.  
  • Si estàs començant un nou programa d’exercici o augmentant la intensitat del teu entrenament habitual, fes-ho de manera gradual. Permetre que els teus músculs s’adaptin gradualment a la càrrega de treball pot reduir el risc de lesions i minimitzar el cruiximent. 
  • Beure suficient aigua abans, durant i després de l’exercici és fonamental per a mantenir la hidratació adequada i donar suport a la funció muscular òptima. La deshidratació pot augmentar el risc de lesions i empitjorar el cruiximent. Recorda que hauries de beure uns 3 litres d’aigua. 
  • Fer estiraments suaus i dinàmics abans i després de l’exercici pot ajudar a millorar la flexibilitat muscular i reduir la tensió. 
  • Després de l’exercici (i tot i que et costi), mira de fer activitats de recuperació activa, com caminar, nedar o practicar ioga. Aquestes activitats et poden ajudar a promoure la circulació sanguínia i reduir la rigidesa muscular. 
  • Una dieta equilibrada i rica en nutrients pot ajudar a mantenir la salut muscular i reduir el risc de lesions. Assegura’t d’incloure suficients proteïnes, carbohidrats, greixos saludables, vitamines i minerals en la teva dieta diària. 
  • Permetre que els teus músculs es recuperin adequadament entre sessions d’exercici és essencial per a prevenir el sobreentrenament i reduir el risc de cruiximent. Assegura’t d’incloure dies de descans en el teu programa d’entrenament i prioritzar el somni de qualitat per a una òptima recuperació muscular. 


Ara ja saps que amb una estratègia adequada, com el descans, la hidratació i l’estirament pots enfrontar-te al cruiximent amb més garanties. Recorda que escoltar el teu cos, cuidar-lo amb afecte i gaudir amb respecte de la seva evolució és part del procés. 

 

La primavera la sang altera?

La dita popular ha traspassat generacions com una de les maneres més poètiques de sintetitzar els efectes que algunes persones experimenten durant la primavera. A ningú se li escapa: Amb el canvi d’hora i de temps, molta gent té amb més energia. Els dies són més llargs i menys freds, les temperatures acompanyen, i la natura que ens envolta també ho fa.  

Però no afecta tothom de la mateixa manera, ja ho hauràs notat. Avui parlarem de l’eufòria primaveral, però també de l’astènia: dues cares de la mateixa moneda que any rere any el calendari ens torna a posar sobre la taula. 

 

Símptomes de l’eufòria primaveral 

 

Com dèiem, l’arribada de la primavera sol despertar en moltes persones una sensació de vitalitat i eufòria que les impulsa a gaudir dels canvis que aquesta estació porta amb ella.  

Els símptomes de l’eufòria primaveral solen ser evidents: 

  • Sents que tens més energia i vitalitat. 
  • El teu estat d’ànim millora notablement. 
  • Tens la necessitat de moure el cos i connectar amb la natura, ja sigui a través de l’esport, les caminades o les activitats a l’aire lliure. 
  • Et sents més creatiu, més inspirat, i això t’impulsa a explorar noves idees i projectes. 

 

Símptomes de l’astènia primaveral 

 

Per a aquells que no es troben immersos en l’eufòria de la primavera, els símptomes poden ser diferents: 

  • Dificultats per agafar el son i un descans nocturn més agitat, potser a causa de l’excés d’estimulació o els canvis en els horaris de llum. Dorms menys i pitjor. Estàs més cansat i de mal humor.  
  • L’astènia primaveral també pot estar acompanyada de dolors musculars i articulars, similars als experimentats durant un refredat o grip.  
  • Sensació d’impaciència o inquietud. Et costa concentrar-te. L’energia extra pot dispersar la nostra atenció i fer que ens costi més centrar-nos en una tasca. 
  • La sensibilitat a la llum durant la primavera pot empitjorar els maldecaps i la sensació de fatiga. 

 

La primavera i la teva bioquímica 

 

Les flors dels cirerers, les orenetes i les primeres papallones no enganyen. El nostre entorn ha canviat, i això afecta l’estat d’ànim i el nostre benestar. T’expliquem com. 

Hi ha tres elements clau en aquesta interacció, i són la serotonina, el cortisol i la histamina. Tots ells juguen un paper fonamental en el nostre cos i la nostra ment durant tot l’any, i experimenten canvis significatius amb l’arribada de la primavera.  

Anem un per un: 

 

La serotonina el neurotransmissor del benestar 

 

És la responsable de regular el nostre estat d’ànim i la sensació de felicitat. Durant la primavera, l’augment de la llum solar pot estimular la producció de serotonina, contribuint a l’eufòria primaveral que molts experimenten. Això pot traduir-se en una millora del nostre estat d’ànim i una sensació general de positivitat i optimisme. 

 

El cortisol, l’hormona de l’estrès 

 

D’altra banda, el cortisol és una hormona que el cos segrega en situacions d’estrès i juga un paper clau en la nostra resposta al canvi i a l’adaptació a noves circumstàncies. Durant la primavera, els canvis en la llum solar i en els patrons de son poden afectar els nostres nivells de cortisol, provocant una sensació de nerviosisme o inquietud en algunes persones. És important gestionar adequadament l’estrès i trobar maneres saludables de relaxar-se per mantenir els nivells de cortisol en equilibri. 

 

La histamina, la resposta als al·lèrgens  

 

Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb un al·lergogen, com el pol·len, la pols o els àcars, el sistema immunitari produeix histamina com a part de la seva resposta de defensa. La histamina s’allibera en els teixits i provoca una sèrie de canvis, incloent-hi la dilatació dels vasos sanguinis, l’augment de la permeabilitat vascular i la contracció d’uns certs músculs llisos. Aquests canvis són els responsables dels símptomes característics de les al·lèrgies, que s’han d’atendre i tractar de seguida amb els especialistes per mantenir-nos còmodes i sans durant aquesta època de l’any. 

 

La primavera i la testosterona 

 

La primavera està associada amb un augment en els nivells de testosterona, l’hormona sexual masculina. Aquest augment pot manifestar-se en un major impuls sexual, així com en un augment en l’energia i la motivació. Per què? Bé, els especialistes assenyalen que l’exposició a la llum solar està vinculada a un augment en la producció de vitamina D, que al seu torn pot estimular la producció de testosterona en els homes. La llum solar també pot influir en la producció d’hormones reguladores del somni, com la melatonina, la qual cosa al seu torn pot afectar els nivells de testosterona. 

 

Claus per mantenir l’equilibri a la primavera 

Per portar bé la nova estació t’has de cuidar, i adaptar la teva rutina als canvis que hi ha al teu entorn. 

  • El primer que has de fer és mantenir una dieta equilibrada i nutritiva, rica en fruits, verdures, cereals integrals, proteïnes magres i greixos saludables. Intenta incloure aliments frescos i de temporada. 
  • Dedica temps a activitats que t’aportin tranquil·litat, com llegir, escoltar música o passar temps amb els teus. 
  • Sempre que puguis, adapta la teva rutina d’exercici a la primavera. Aprofita els dies assolellats per fer passejades a l’aire lliure, practicar esport o fer exercici físic en contacte amb la natura.   

Amb aquestes claus et serà molt més fàcil mantenir l’equilibri durant la primavera i gaudir plenament d’aquesta estació de renovació i creixement

Et xiulen les orelles? No vol dir que parlin de tu…

Diuen les veus populars que quan les orelles ens xiulen vol dir que algú està xerrant malament de nosaltres a la nostra esquena. Aquesta superstició, que és tan antiga com la humanitat, amaga una condició auditiva que pateixen persones de totes les edats: el Tinnitus. 

Si no saps de què parlem has de continuar llegint. 

 

Què és el tinnitus? 

 

El tinnitus és una condicióno malaltia– que pateixen aquells que senten sorolls que no són causats per fonts externes. Com ara? Brunzits, xiulets, xiulades, rugits o grinyols. De fet, la paraula «tinnitus» ve del verb llatí «tinnire», que significa «sonar» o «dringar». 

Aquests sorolls poden ser intermitents o constants. Per això, sovint, el tinnitus es descriu com un soroll fantasma, ja que no hi ha una font de so externa que ho generi. La seva intensitat i la seva durada poden variar. Pot ser temporal o crònica. I no, no té cura. 

Entrem en detalls. 

 

Què causa el Tinnitus? 

 

El tinnitus pot ser causat per una varietat de factors. Et destaquem els més comuns perquè et facis una idea: 

  • L’exposició prolongada a sons forts, com la música alta, maquinària sorollosa o explosions, pot danyar les cèl·lules sensorials de l’oïda interna i desencadenar el tinnitus. 
  • Lesions traumàtiques en l’oïda, com a cops al cap, lesions per explosions o inserció accidental d’objectes en el canal auditiu, poden causar tinnitus. 
  • El tinnitus pot ser un símptoma de diversos problemes de salut, com a malalties de l’oïda, infeccions, trastorns del sistema circulatori, trastorns neurològics, canvis en la pressió sanguínia o desequilibris hormonals. 
  • L’estrès, l’ansietat i altres trastorns emocionals poden agreujar el tinnitus o fer que sigui més perceptible. Recerques com aquesta han trobat que l’estrès emocional pot augmentar temporalment la percepció del tinnitus i la seva molèstia, la qual cosa destaca la importància de les estratègies de maneig de l’estrès en el tractament del tinnitus. 
  • Alguns medicaments, com uns certs antibiòtics, antidepressius, antiinflamatoris no esteroides i quimioteràpia, poden causar o empitjorar el tinnitus com a efecte secundari. 

 

Com es pot tractar el tinnitus? 

 

Si ho pateixes ho saps, i si no, t’ho pots imaginar: El tinnitus pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida d’una persona. Els sons persistents poden interferir amb el somni, la concentració, l’atenció, el rendiment laboral i les relacions personals. A més, el tinnitus pot provocar ansietat, depressió, irritabilitat i estrès emocional. No és cap broma, i per això és important tractar-lo amb un especialista per reduïr el seu impacte: 

 

  • La teràpia de so utilitza sons suaus, com a soroll blanc, música relaxant o sons de la naturalesa, per a emmascarar el tinnitus i distreure l’atenció del pacient. 
  • Teràpia cognitiu-conductual, centrada a canviar les respostes emocionals i els pensaments negatius associats amb el tinnitus, per ajudar a reduir el malestar i l’ansietat. 
  • L‘aprenentatge de tècniques de relaxació, meditació, ioga o altres pràctiques de maneig de l’estrès pot ajudar a reduir la percepció del tinnitus. 
  • En alguns casos, et poden receptar medicaments, com a ansiolítics, per a ajudar a controlar els símptomes del tinnitus, especialment si estan relacionats amb l’ansietat o la depressió. 
  • En casos de pèrdua auditiva associada, l’ús d’audiòfons o generadors de so pot ajudar a millorar l’audició i emmascarar el tinnitus. De fet, com et pots imaginar, el tinnitus i la pèrdua auditiva estan estretament relacionats: Les persones que experimenten tinnitus poden patir algun grau de pèrdua auditiva. 

 

El tinnitus continua sent una àrea de recerca activa en la medicina auditiva i neurològica. S’estan realitzant estudis per a comprendre millor les causes subjacents del tinnitus, desenvolupar nous enfocaments de tractament i millorar la qualitat de vida dels qui ho experimenten. 

 

Em xiulen les orelles sovint: quan he d’anar al metge? 

 

  • Si els xiulets en les oïdes no desapareixen després d’uns dies o si són constants i continus, és important consultar a un metge per a avaluar la causa i rebre orientació sobre el tractament adequat. 
  • Si experimentes un canvi sobtat en la intensitat, el to o la naturalesa dels xiulets, especialment si va acompanyat d’altres símptomes com a marejos, pèrdua d’audició, dolor d’oïda o canvis en la visió, has de buscar atenció mèdica immediatament. 
  • Si sents aquests sorolls fantasma en les oïdes després d’una lesió al cap, com un cop fort o una lesió en un accident, és important buscar atenció mèdica immediatament, ja que això podria indicar una lesió greu en l’oïda o el cervell. 
  • Si els xiulets van acompanyats d’altres símptomes preocupants, com a marejos, pèrdua d’audició, dolor d’oïda, sensació de plenitud en l’oïda, canvis en la visió, o símptomes neurològics com a feblesa o entumiment, és important consultar a un metge per a una avaluació completa. 

 

I, en general, si els sorolls afecten la teva qualitat de vida, la teva capacitat per a concentrar-te, dormir, treballar o dur a terme activitats diàries, és crucial buscar ajuda mèdica per a rebre tractament i suport adequats. Deixar córrer aquestes coses no és mai i en cap cas una bona solució.