Les lentilles de colors són segures? Tot el que has de saber abans de posar-te’n

Canviar d’ulls com qui es canvia de jaqueta pot semblar una gran idea fins que comences a notar aquell picor impossible d’ignorar. Encara que només les facis servir de tant en tant, no totes les lentilles de colors són iguals. N’hi ha una gran diferència entre les homologades i aquelles que es venen sense cap control sanitari. Si estàs pensant a provar-les, aquí tens el que ningú t’explica abans de posar-te’n.


Els riscos invisibles: infeccions, irritació i altres problemes


Quan parlem de lentilles, la primera regla és senzilla: tot el que es posa a l’ull ha d’estar net, adaptat i supervisat per un professional. Les lents de contacte de colors, si no són de bona qualitat o no es mantenen correctament, poden provocar:

  • Infeccions oculars: La combinació de materials de baixa qualitat i una higiene deficient pot ser la porta d’entrada de bacteris i fongs que poden causar queratitis o conjuntivitis. I creu-nos, cap dels dos casos és agradable.
  • Algunes lents de contacte de colors tenen menys permeabilitat a l’oxigen que les convencionals, cosa que pot ressecar l’ull i fer-lo més vulnerable a lesions.
  • Si el material no és adequat o conté components irritants, poden aparèixer picors, enrogiment i molèsties constants.
  • L’ús inadequat de lents de contacte pot causar petites ferides a la còrnia, que poden derivar en problemes més greus si no es tracten a temps.
  • Les diferències entre les lents de contacte homologades i les de dubtosa qualitat

No totes les lents de contacte són iguals, i aquí és on hi ha la gran trampa. En algunes botigues de disfresses o webs sense regulació es venen lentilles de colors sense cap control oftalmològic. Són més barates, sí, però a quin preu?


 Les lents de contacte homologades:

  • Estan regulades per organismes sanitaris i compleixen amb normes de seguretat.
  • Estan fetes amb materials que permeten el pas d’oxigen per reduir la sequedat ocular.
  • Es poden adaptar segons la curvatura i diàmetre de cada ull per evitar molèsties.
  • Es venen en òptiques i requereixen revisió oftalmològica.

Les lents de contacte de baixa qualitat:

  • No tenen controls sanitaris ni certificats de seguretat.
  • Poden estar fetes amb materials que irriten o dificulten la transpiració de l’ull.
  • No sempre tenen les mesures adequades, cosa que pot provocar pressió o fricció a la còrnia.
  • Es venen sense cap mena de recomanació professional.

Com triar lentilles de colors i cuidar-les per evitar problemes


  1. Compra-les sempre en establiments autoritzats: A Andorra tenim òptiques, farmàcies o professionals especialitzats i són els únics que poden garantir que les lents compleixen els requisits sanitaris.
  2. Fes una revisió oftalmològica abans de començar a utilitzar-les: Encara que no necessitis correcció visual, un optometrista podrà valorar quin tipus de lentilla s’adapta millor als teus ulls.
  3. No són com unes ulleres de sol: les lentilles de contacte són d’ús personal i compartir-les pot transferir bacteris i provocar infeccions greus..
  4. Si són d’un sol ús, llença-les després de fer-les servir. Si són reutilitzables, neteja-les amb la solució adequada i guarda-les en un estoig desinfectat.
  5. No dormis mai amb elles posades: A menys que siguin específicament dissenyades per a ús prolongat, dormir amb lentilles pot augmentar el risc d’infeccions i lesions oculars.

Canviar el color dels ulls durant unes hores pot semblar una decisió trivial, però fer-ho amb lents inadequades pot tenir conseqüències que no esperes. Protegeix la teva visió: tria lents homologades, cuida-les com cal i, si tens dubtes, consulta un professional.

Potser tens una addicció al cortisol i no ho saps

Hi ha gent que no sap viure sense cafè. Gent que no pot començar el dia sense revisar els correus. Gent que té sempre la sensació que arriba tard a tot, encara que surti amb temps. I després hi ha una altra addicció, més silenciosa però igual de real: la del cortisol.

Sí, l’hormona de l’estrès.

Aquesta que et manté alerta quan tens una reunió important, que et fa reaccionar ràpid quan alguna cosa no surt com esperaves. I també la que, quan es descontrola, et pot portar a un estat de tensió constant sense que te n’adonis. Potser creus que simplement “tens moltes coses al cap”, però… i si el teu cos s’hagués enganxat a l’estrès?


Per què el cortisol és essencial?

El cortisol no és l’enemic. De fet, és una hormona imprescindible per a la nostra supervivència. Es fabrica a les glàndules suprarenals i s’encarrega de regular funcions tan bàsiques com:

  • La resposta a l’estrès, activant el cos per reaccionar davant d’una situació de perill.
  • El control del sucre en sang, ajudant a mantenir l’energia estable.
  • La regulació de la pressió arterial.
  • La resposta inflamatòria del cos davant d’infeccions o ferides.

El problema arriba, ja t’ho imaginaràs, quan aquesta resposta es manté activada massa temps. És a dir, quan l’estrès ja no és puntual, sinó una constant en el teu dia a dia.


Com un nivell elevat de cortisol pot afectar el teu cos?

Quan el cortisol es manté elevat durant molt de temps, el teu cos ho acaba pagant. Els efectes poden ser subtils al principi, però si no hi poses fre, poden acabar convertint-se en problemes de salut:

  • Tens dificultats per adormir-te o et despertes esgotat? Un excés de cortisol pot interferir en la producció de melatonina, l’hormona del son.
  • El cortisol afavoreix l’acumulació de greix a la zona abdominal i pot augmentar la gana, fent que vulguis menjar aliments rics en sucre i greixos.
  • Malgrat tenir l’estrès disparat, pots sentir-te esgotat perquè el cos està en un estat d’alerta constant.
  • L’estrès crònic afecta l’intestí, provocant inflor, mala digestió i, en alguns casos, fins i tot síndrome de l’intestí irritable.

Quan el cortisol està elevat durant molt de temps, la capacitat del cos per defensar-se de virus i bacteris disminueix.


Senyals d’alarma: com saber si el teu cos està “enganxat” a l’estrès?


Aquestes són algunes pistes que poden indicar que el teu cos s’ha acostumat a l’estrès i que els teus nivells de cortisol estan massa elevats:

  • Tens mal de cap o tensió muscular constant.
  • Notes una fatiga mental exagerada, però et costa desconnectar.
  • T’has acostumat a funcionar sense descansar. Amb cafè ja tires.
  • Tens moments de gana descontrolada, especialment per aliments dolços.
  • Qualsevol petita contrarietat et genera una resposta emocional desproporcionada.

Si t’hi has vist reflectit, potser ha arribat el moment de donar-li una treva al teu sistema nerviós.


Què pots fer per baixar el cortisol?


El primer pas per recuperar l’equilibri és dir-li al teu cos que pot abaixar la guàrdia. No hi ha una solució màgica, però incorporar petites accions al teu dia a dia pot ajudar-te a reduir l’estrès:

  • El cortisol i la son van del braçet. Intenta mantenir una rutina regular, evita les pantalles abans d’anar a dormir i crea un ambient relaxant a la teva habitació.
  • Fer exercici moderat ajuda a regular el cortisol, però l’excés d’entrenament pot fer que s’elevi encara més. Escolta el teu cos. 
  • No fer res també és productiu. Practica tècniques de respiració, meditació o simplement regala’t moments sense estímuls.
  • Redueix el sucre, la cafeïna i els ultraprocessats. Inclou aliments rics en omega-3 (com l’alvocat, els fruits secs i el peix blau) i aliments rics en magnesi, com les llavors de carabassa o els espàrrecs .
  • Fes coses que t’agradin: Llegir, escoltar música, passar temps amb amics o qualsevol cosa que et faci desconnectar té un impacte directe en la regulació del cortisol.

El cortisol no és dolent per si sol, però viure en un estat d’estrès permanent sí que ho és. Si has notat que el teu cos et demana pausa, escolta’l. Trobar l’equilibri és clau per evitar que l’estrès es converteixi en un problema de salut a llarg termini.

Quintudèrmia a Andorra: Una nova amenaça sanitària?

Cada hivern, les consultes es tornen a omplir de casos de grip, refredats i bronquitis. Res de nou. Però aquest any, la situació ha fet un salt més enllà. El terme “quintudèmia” ha irromput amb força i ens posa davant d’un escenari complex: cinc virus respiratoris coincidint al mateix temps, col·lapsant les consultes mèdiques i incrementant el risc de complicacions en persones vulnerables.

Però és realment una nova amenaça o només un nom per descriure una realitat que ja vivíem?


Quins virus conformen la quintudèmia?


El que fa especial la quintudèmia no és un virus en concret, sinó la combinació de diversos virus que poden infectar-nos al mateix temps o encadenar-se, debilitant el nostre sistema immunitari. Aquests són els cinc protagonistes:

  • Grip – Un clàssic de cada hivern, però aquest any amb una incidència més alta del normal.
  • COVID-19 – Encara present amb noves variants que, tot i no ser tan greus com en els primers anys, continuen sent una amenaça per a moltes persones.
  • Virus respiratori sincicial (VRS) – És especialment perillós en nadons i persones grans, ja que pot provocar bronquiolitis i pneumònia.
  • Rinovirus – Principal causant del refredat comú, i malgrat que sovint es considera inofensiu, pot desencadenar infeccions més greus en persones vulnerables.
  • Adenovirus – Pot provocar infeccions respiratòries, però també gastrointestinals, creant un escenari complicat en hospitals i escoles.

Aquesta combinació d’infeccions simultànies augmenta el risc de complicacions i fa que el nombre de persones afectades sigui més alt que altres hiverns.


Com afecta la quintudèmia?


Encara que qualsevol pot contagiar-se, els efectes no són iguals per a tothom. Hi ha col·lectius més vulnerables als efectes d’aquest cúmul de virus:

  • Infants i nadons: El seu sistema immunitari encara s’està desenvolupant, i virus com el VRS poden derivar en bronquiolitis greu o hospitalitzacions.
  • Persones grans: Amb defenses més baixes, una infecció respiratòria pot derivar en complicacions com pneumònia o insuficiència respiratòria.
  • Persones amb malalties cròniques: Asma, diabetis o problemes cardiovasculars poden empitjorar amb una infecció respiratòria i necessitar hospitalització.
  • Pacients immunodeprimits: Un refredat pot ser lleu per a molts, però per a persones amb defenses baixes pot convertir-se en una infecció greu que trigui setmanes a superar-se.

Com protegir-se de la quintudèmia?


No hi ha una fórmula màgica per evitar aquests virus, però sí que hi ha hàbits senzills que poden marcar la diferència.

1. Els virus respiratoris es transmeten fàcilment quan toquem superfícies contaminades i després ens toquem la cara, els ulls o la boca. Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó redueix el risc de contagi de manera significativa.

2. A l’hivern tanquem finestres per evitar el fred, però això facilita l’acumulació de virus en suspensió. Obrir finestres almenys 10 minuts al dia ajuda a renovar l’aire i reduir el risc d’infecció. 

3. La vacuna de la grip continua sent l’eina clau per reduir complicacions greus. Si formes part d’un grup de risc, parla amb el teu metge sobre la vacunació.

4. Un sistema immunitari fort és el millor escut contra infeccions. Menjar bé, descansar prou hores i reduir l’estrès poden ajudar a tenir unes defenses més fortes.


Quan cal anar al metge?


No tots els refredats o grips necessiten atenció mèdica, però en alguns casos és important consultar un professional:

  • Febre alta persistent (més de 3 dies).
  • Dificultat per respirar o sensació d’ofec.
  • Tos molt intensa o que no millora amb el pas dels dies.
  • Cansament extrem o marejos.

Si tens algun d’aquests símptomes o pertanys a un grup de risc, no esperis: una visita a temps pot evitar complicacions greus.

Quan es tracta de la teva salut o la dels teus fills, tenir accés a consultes de pediatria, pneumologia o medicina interna pot marcar la diferència entre una recuperació ràpida i una complicació més greu. 

Si vols conèixer les opcions per tenir una atenció mèdica àgil i sense preocupacions, informa’t aquí.

Hemolacria: Per què algunes persones ploren sang?

Encara que ho associem a la tristesa o l’alegria, plorar té una funció essencial: protegir i lubricar els nostres ulls. Però què passa quan les llàgrimes, en lloc de ser transparents, contenen restes de sang? D’aquest fenomen se’n diu hemolacria, i tot i que és poc freqüent, no és inexistent. Tot i que veure llàgrimes amb sang pot ser alarmant, no sempre és un símptoma greu. 

Abans d’imaginar el pitjor, val la pena que coneguis les possibles causes:


Principals causes de la hemolacria


• Algunes infeccions com la conjuntivitis, els orçols o la blefaritis poden irritar els vasos sanguinis dels ulls, i fer que es trenquin amb facilitat.

• Un cop, una esgarrapada o fins i tot fregar-se els ulls amb massa força pot fer que es trenquin petits capil·lars.

• L’ús excessiu de lents de contacte, estar exposat a fum o a productes químics també poden tenir aquest efecte.

• Algunes malalties, com l’hemofília o certes condicions genètiques, dificulten la coagulació de la sang, fent que qualsevol petita lesió provoqui sagnat, inclosos els conductes lacrimals.

• Quan la pressió sanguínia és massa alta, els vasos sanguinis es tornen més fràgils i poden trencar-se amb més facilitat, inclosos els de la zona ocular.

• És molt poc freqüent, però alguns tumors poden pressionar els conductes lacrimals i provocar petites hemorràgies. En aquests casos, solen aparèixer altres símptomes com dolor, inflor o canvis en la visió.


Plorar sang: quan cal preocupar-se?


Com et dèiem al principi, tot i que veure sang a les llàgrimes pot ser impressionant, no sempre és motiu d’alarma. De tota manera, caldria que visitèsiss un metge especialista si:

  • La hemolacria es repeteix amb freqüència.
  • Va acompanyada de dolor, visió borrosa o inflamació.
  • Tens antecedents de malalties de coagulació o hipertensió.
  • Notes altres símptomes com mal de cap intens o febre.

L’oftalmòleg pot realitzar una exploració per descartar infeccions, traumatismes o problemes més greus i, si cal, fer proves complementàries per trobar-ne la causa exacta.

Tractament de la hemolacria


El tractament dependrà de la diagnosi, i sempre ha d’anar acompanyat d’un especialista. Però, perquè et facis una idea: En casos lleus, simplement has de deixar descansar els ulls i utilitzar llàgrimes artificials pot ser suficient. Quan hi ha infeccions, el metge pot prescriure col·liris antibiòtics o antiinflamatoris.

Si el problema és més profund (com un trastorn de coagulació o un problema de tensió arterial), caldrà tractar la condició de base per evitar que torni a aparèixer.

Protegir els teus ulls és més fàcil del que sembla:

Ens acomiadem amb un grapat de consells pràctics i fàcils de seguir:

  • Evita fregar-te els ulls amb força, sobretot si tens sequedat ocular. A Andorra l’ambient sovint és sec (especialment a les parròquies altes):  un bon humidificador pot ajudar a alleujar la sensació de sequedat i cuidar la teva vista.
  • Beu més aigua i fes servir llàgrimes artificials si tens els ulls eixuts.
  • Redueix l’exposició a fums i als productes químics.
  • Fes revisions oculars regulars, especialment si tens antecedents de malalties oculars o de coagulació.

Fes-nos cas: Cuida els teus ulls i no deixis passar cap símptoma sospitós. Un bon diagnòstic a temps pot marcar la diferència en la teva salut. 

Quin és el secret de l’ashwagandha?

Diu la tradició que en les planures de l’Índia, els guerrers prenien una misteriosa arrel abans de les batalles per enfortir el cos i la ment. Aquesta arrel, coneguda com a ashwagandha (o ginseng indi), era venerada no només pel seu efecte revitalitzant sinó també per la seva capacitat de calmar l’ànima. El seu nom, que significa literalment “olor de cavall”, fa referència a la força i vitalitat que promet oferir. Però més enllà de la llegenda, què diu la ciència sobre aquesta planta i per què s’ha tornat ara tan popular?

Què és l’ashwagandha i d’on prové?

 

L’ashwagandha, també coneguda com Withania somnifera, és una planta medicinal originària de l’Índia i altres regions d’Àsia i el nord d’Àfrica. Forma part de l’Ayurveda, un sistema de medicina tradicional que es practica des de fa més de 3.000 anys. Aquesta arrel és coneguda com un adaptogen, un terme modern que descriu substàncies que ajuden el cos a gestionar l’estrès. Tot i ser una planta tradicional, ha experimentat un auge a Europa i Amèrica del Nord en els darrers cinc anys gràcies a l’interès creixent per la salut natural i el benestar. Avui, pots comprar ashwagandha en pols a Andorra, càpsules, gominoles o com a ingredient d’alguns complements energètics.

Beneficis de l’ashwagandha

 

T’ajuda a calmar l’estrès. Si notes que els nervis et passen factura, l’ashwagandha pot ajudar-te a reduir els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès, i fer-te sentir més tranquil.

  • Té un efecte relaxant que pot ser clau per a qui té insomni lleu i necessita descansar més profundament.
  • Pot augmentar l’energia i la resistència. Si ets una persona activa o sents que et falta força, l’ashwagandha pot ajudar-te a reduir la fatiga i millorar el rendiment físic.
  • Et pot donar claredat mental. Si tens dies plens d’estrès, pot ajudar-te a millorar la concentració i la memòria, fent que afrontis les tasques amb més seguretat.
  • Reforça el teu sistema immunitari. Hi ha estudis que mostren com pot potenciar la producció de cèl·lules defensores del teu cos.

Efectes secundaris de l’ashwagandha i contraindicacions

 

Tot i els beneficis, que són molts, no és una planta lliure de riscos. Per això, abans de començar a prendre ashwagandha, és fonamental que consultis un professional de la salut.

Alguns efectes secundaris poden incloure:

  • Malestar gastrointestinal com diarrea o nàusees.
  • Somnolència excessiva si es pren en dosis altes.
  • Interaccions amb medicaments, especialment amb ansiolítics o sedants.
  • No és recomanable per a dones embarassades o persones amb problemes autoimmunitaris, ja que pot estimular excessivament el sistema immunitari.

Quina és la dosi d’ashwagandha recomanada?

Tot depèn de com la prenguis, i de l’efecte que busquis. Però perquè et facis una idea:

  • Extracte de rel d’ashwagandha
    • Entre 300 i 600 mg al dia.
    • La recomanació és que divideixis aquesta dosi en dues preses (matí i vespre). Així el teu cos l’absorbirà millor.
  • Ashwagandha en pols
    • Entre 1 i 5 grams al dia.
    • Generalment, es barreja amb aigua, sucs, batuts o llet calenta.
  • Càpsules o comprimits
    • Segueix les instruccions del fabricant, però sovint inclouen 300-500 mg per càpsula.
    • Qui la pren així, sol fer-ho amb els àpats per minimitzar possibles molèsties gàstriques.

Alternatives saludables a l’ashwagandha


No existeixen alternatives que cobreixin exactament totes les propietats de l’ashwagandha, però segons el que necessitis, pots considerar: Si busques un efecte energitzant immediat, la guaranà pot ser la teva opció gràcies a la seva alta concentració de cafeïna. Si el teu objectiu és descansar millor i relaxar els músculs, el magnesi és una gran ajuda.

L’ashwagandha és única perquè combina efectes calmants i energitzants, fent-la ideal per a persones amb estrès o fatiga. Si últimament et sents esgotat o tens la sensació que no descanses prou bé, potser l’ashwagandha pot ser una gran aliada. Així i tot, no és l’única: sovint, el punt de partida per recuperar energia és millorar els teus hàbits de son i cuidar la teva rutina diària. Descobreix com fer-ho aquí.

Què és el betaglucà i per què hauries de menjar-ne més?

Amb els anys dediquem més temps i més esforços a fer salut. Els bons hàbits es converteixen en petits rituals: una caminada per desconnectar, un esmorzar ple d’energia, aquella ampolla d’aigua que sempre tens a mà. I, de mica en mica, t’adones que cuidar-te no és només fer exercici o menjar bé, sinó trobar aquells detalls que marquen la diferència.

I si et diguéssim que hi ha un nutrient que pot donar-te un impuls extra? Un ingredient que no només reforça les teves defenses, sinó que també cuida el cor i millora la digestió. Parlem del betaglucà. Una fibra amb propietats úniques i fàcil d’incorporar al teu menú.

Què és el betaglucà?


El betaglucà és un tipus de fibra soluble que es troba en aliments com la civada, els bolets, l’ordi i algunes algues. El seu secret està en la seva estructura: aquesta fibra crea una mena de gel quan es dissol en aigua. La pregunta és: Què t’aporta a tu aquest gel?

Quins beneficis reals té el betaglucà


El betaglucà és un veritable superaliment. Aquesta fibra soluble no només reforça el sistema immunitari, sinó que ajuda les cèl·lules a plantar cara a infeccions i virus amb més eficàcia. També cuida el cor, reduint el colesterol dolent (LDL) i protegint-te de malalties cardiovasculars. A l’intestí, fa una feina extraordinària: alimenta els bacteris bons, millora la microbiota i regula el trànsit intestinal. Però això no és tot! També manté estables els nivells de sucre en sang, convertint-se en un aliat imprescindible per a persones amb diabetis o amb risc de desenvolupar-la.

Com incorporar el betaglucà al teu dia a dia

Comença el dia amb civada: Un bol de farinetes fet amb civada és una font excel·lent de beta-glucà. Pots afegir-hi fruita fresca, llavors de xia i una cullerada de mel per donar-li més sabor.

Bolets, els grans aliats: Els bolets com el Xiitake i el Mainákē són rics en betaglucà. Salteja’ls amb all i julivert per a un plat ràpid i nutritiu.

Beu té de kombu: Aquesta alga no només afegeix beta-glucà a la teva dieta, sinó que també aporta minerals essencials. Perfecte per a sopes o brous. 

Prepara barretes casolanes, cruixents i sanes: Són fàcils de preparar i perfectes per portar a tot arreu. No saps fer-les? 

Recepta de barretes casolanes de plàtan i civada

  • 200 g de flocs de civada integrals
  • 50 g d’ametlles laminades (o qualsevol fruit sec al teu gust)
  • 50 g de llavors (xia, gira-sol o carabassa)
  • 2 plàtans madurs
  • 3 cullerades de mel (o xarop d’atzavara per a una opció vegana)
  • 1 culleradeta de canyella en pols
  • 1 pessic de sal
  • Opcional: 50 g de xocolata negra trossejada o panses

Pas a pas:

  1. Preescalfa el forn a 180 °C i prepara una safata folrada amb paper de forn.
  2. Barreja els ingredients secs: En un bol gran, combina els flocs de civada, les ametlles, les llavors, la canyella i el pessic de sal. Si vols afegir xocolata o panses, ara és el moment.
  3. Xafa els plàtans madurs amb una forquilla fins que quedin fets puré. Afegeix-hi la mel i barreja bé fins a obtenir una mescla homogènia.
  4. Combina-ho tot: Aboca la barreja de plàtan i mel al bol amb els ingredients secs. Remena fins que tots els ingredients estiguin ben integrats i tinguin una textura enganxosa.
  5. Posa la massa a la safata folrada i pressiona-la amb una espàtula o les mans per formar un rectangle compacte d’uns 2 cm de gruix. Cou al forn durant 20-25 minuts, fins que les vores quedin daurades i lleugerament torrades. Un cop fora del forn, deixa que es refredi completament abans de tallar-lo en forma de barretes. Aquest pas és clau per evitar que es trenquin. T’aguantaran una setmana dins un recipient hermètic!

A cada mos, alimentes i ajudes el teu cos a funcionar millor, a protegir-se i a mantenir-se fort. Ara tens un bon grapat d’opcions per incorporar el betaglucà sense haver passar per les farinetes.

Ja saps que cuidar-se no és un sacrifici: és una inversió que el teu cos i la teva ment agrairan cada dia. Si vols més idees per menjar bé i amb gust, dona un cop d’ull a tot el que hem preparat per a tu aquí.

Rutina de 10 minuts per reduir la papada

Comparar selfies antics amb els d’avui dia sovint és una experiència reveladora. Et mires i notes que la teva cara ha canviat: hi ha més volum sota la barbeta. Vaja, potser és per genètica. O potser és cosa del pas del temps, o d’algun kg extra. La papada és la preocupació de moltes persones, i té solució. Amb una mica de constància (i exercicis senzills), pots tonificar aquesta zona de manera natural des de casa. T’expliquem com!

Per què ens surt papada?


Hi ha molts factors que poden influir en l’aparició de la papada. La genètica, una postura inadequada, canvis de pes o la pèrdua d’elasticitat de la pell amb els anys són els més habituals. Quan els músculs de la zona del coll i la mandíbula no estan prou actius, la pell tendeix a perdre fermesa. Això pot fer que el volum sota la barbeta es noti més. Aclarit el perquè, parlem del com. Així pots recuperar definició i millorar l’aspecte de la teva cara:

Els millors moviments de coll per tonificar la zona de la papada


Els moviments de coll són fàcils, ràpids i molt efectius. Aquí tens tres exemples:

  • Estira: Mira cap amunt i estira el coll fins que notis una lleugera tensió. Mantingues aquesta posició durant 10 segons i torna lentament. Fes-ho 10 vegades.
  • Gira: Mira cap a l’esquerra, mantingues uns segons i torna al centre. Després, fes el mateix cap a la dreta. Repeteix-ho 10 vegades per costat.
  • Puja i baixa: Aixeca la barbeta lentament mirant cap amunt, després torna a abaixar-la fins que toqui el pit.

Com utilitzar una bola de goma eliminar la papada


La bola de goma és un complement ideal per reforçar la zona de la mandíbula. Col·loca-la sota la barbeta i pressiona-la cap avall amb força durant 10 segons. Relaxa i repeteix-ho 10 vegades. Aquesta tècnica treballa els músculs submandibulars i ajuda a reduir el volum sota la barbeta. No la necessites per treballar la zona, però pot ajudar-te a aconseguir resultats.

Exercicis de llengua per eliminar la papada


La llengua també pot ser una gran aliada per treballar els músculs facials. Si vols acabar d’adorronir la teva rutina per eliminar la papada, afegeix aquest exercici: pressiona la llengua contra el paladar mentre mires cap amunt. Mantingues aquesta posició durant 10 segons i relaxa. Fes-ho 10 vegades.

Rutina antipapada: quan començaràs a veure canvis?


Si sumem tots els exercicis que proposem per a la rutina antipapada, veiem que no és gens llarg ni complicat. Amb només 10 minuts al dia poden marcar una diferència notable. Si els combines amb una bona alimentació  i una hidratació adequada, ajudaràs a mantenir la pell més ferma i tonificada.

Els resultats dependran molt de la constància, la genètica i altres factors com l’alimentació i l’estil de vida, però, en general, pots començar a notar canvis visibles en unes 4-6 setmanes si fas els exercicis diàriament.

Amb constància i paciència, somriuràs amb satisfacció quan comparis els selfies de l’any vinent amb els d’aquest! I si vols més rutines, pots seguir llegint per aquí!

Tens poca energia a la tarda? Això et pot interessar

T’has passat el matí al cent per cent. Has avançat com mai, i quan has mirat el rellotge era l’hora de dinar. Obres el tupper, l’escalfes i cap a dins. Et prepares un cafè preventiu per clausurar la teva pausa del migdia i tornes a l’ordinador. Però el cansament no triga ni 30 minuts a guanyar-te la partida. Tant n’és si el cafè estava carregat. Ets productiu fins després de dinar, però has de continuar treballant i això complica les coses. Aquesta baixada d’energia és més comuna del que sembla, i hi ha diversos factors que la poden provocar. Et donem algunes claus perquè puguis mantenir l’energia durant tot el dia.


Per què baixa l’energia a mitja tarda?


Normalment, aquesta baixada d’energia és culpa de la digestió. Després d’un dinar pesat o ric en carbohidrats simples, com el pa blanc o la pasta, el sucre a la sang puja ràpidament i després baixa en picat. Això produeix una baixada de glucosa, una font principal d’energia, que afecta directament l’estat d’ànim i la capacitat de concentració. Aquesta “punxada” es pot evitar amb una dieta equilibrada que aporti energia de forma sostinguda al llarg del dia.


Què he de menjar per tenir energia tot el dia?


Els aliments rics en proteïnes, fibra i greixos saludables són ideals per mantenir els nivells d’energia estables. Menjars que combinin aquests nutrients, com un grapat de fruits secs amb una peça de fruita o una torrada amb hummus i verdures, t’ajudaran a mantenir el sucre en sang estable. Aquests tipus d’aliments tenen una absorció més lenta, cosa que evita els becs d’energia i les baixades posteriors.


La importància d’estar hidratat


La deshidratació és una de les causes principals de la fatiga i la pèrdua de concentració. Quan no bevem prou aigua, el cos redueix el flux sanguini, cosa que disminueix l’oxigen i els nutrients que arriben al cervell i als músculs. Intenta beure entre 1,5 i 2 litres d’aigua al dia, però has de fer-ho especialment a mig matí i a mitja tarda, per mantenir-te actiu i evitar que el cansament et guanyi. Si se’t fa costa amunt beure tant, dona una ullada a aquest article.


Mou-te i activa’t


Descansar és important, però l’activitat física augmenta el flux sanguini, proporciona oxigen als músculs i al cervell i millora la concentració. Fer petites pauses per caminar o fer estiraments durant el dia evita la fatiga i aporta un impuls extra d’energia. Si treballes assegut moltes hores, aquestes pauses són essencials per mantenir la teva energia i evitar el cansament físic i mental. I si necessites idees, amb Trainer AI pots planificar moviments fàcils que pots fer fins i tot a l’oficina o en un espai reduït, adaptant-los a la intensitat que necessitis.

Menys sucre, més il·lusió: transforma el teu calendari d’advent

Desembre arriba carregat de màgia, i una de les tradicions més esperades és obrir el calendari d’advent. Durant 25 dies, els vespres (o els matins, si ets d’aquells que no pot esperar) es tornen més especials gràcies a aquestes finestretes plenes de sorpreses. Però, què passa quan aquest costum tan arrelat no encaixa amb la teva alimentació? Sigui per problemes de salut o perquè, després de la tercera finestreta ja no vols més xocolata industrial, necessites idees. Aquí tens un bon grapat per transformar el teu calendari d’advent en una experiència diferent, plena d’il·lusió i, sobretot, respectuosa amb la teva salut.


El secret de la il·lusió? El format!


No és un calendari: és una experiència. Triar un format bonic i personalitzat és el primer pas per mantenir les ganes (i l’esperit de la tradició). Pensa en caixetes petites, bosses de tela, sobres decorats o pots reciclats amb detalls nadalencs. Si necessites inspiració, et recomanem fer una ullada al nostre tauler favorit de Pinterest ( imprescindible per inspirar-nos!). I ara, entrem en el contingut:

Idees de snacks baixos en sucre per a un calendari saludable


Els snacks saludables poden ser deliciosos, aguantar més del que et penses i ser una bona alternativa a la clàssica xocolata industrial:

Ametlles garapinyades amb mel i romaní a l’air frier

Amb un toc dolç i aromàtic, són ideals per a un gust molt andorrà. Torrar ametlles amb mel, romaní i una mica de canyella és fàcil i el resultat és exquisit. Guarda-les en bossetes petites per a 2-3 dies. Duració: fins a 10 dies en un pot hermètic, en un lloc fresc i sec.

Bossetes de pinyons amb espècies

Els pinyons torrats amb pebre vermell dolç, curri o farigola són un snack original i lleuger. Ideal per als dies on busques un toc salat. Es conserven fins a 7-10 dies en un recipient hermètic.

Gominoles casolanes sense sucre

Pots fer-les amb suc natural i gelatina vegetal per obtenir unes gominoles veganes, perfectes per a petits i grans. Personalitza-les amb motlles nadalencs! Són una opció que es manté fresca fins a 7 dies a la nevera.

Minitorrons de xocolata negra amb fruits secs

Escull xocolata amb alt contingut de cacau (85% o més) i afegeix-hi nous, avellanes o ametlles. És una opció festiva que es pot guardar durant 2-3 setmanes en un lloc fresc i sec.

Flocs de coco amb cacau i canyella

Fàcils i irresistibles: combina flocs de coco deshidratat amb cacau en pols i una mica de canyella. Guarda’ls en bossetes i conserva’ls fins a 3-4 setmanes en un pot ben segellat.

Advents casolans: consells per emmagatzemar

Si prepares snacks casolans, assegura’t de guardar-los en llocs frescos i secs, en pots o bosses hermètiques, per mantenir-ne la frescor. Si són molt frescos, com les gominoles, és millor preparar-los amb 2-3 dies d’antelació per assegurar-ne la qualitat.

Perquè tot quedi perfecte fins Nadal, assegura’t d’emmagatzemar els snacks en bosses hermètiques o pots de vidre ben segellats. Si inclous productes casolans, com les ametlles garapinyades o les barretes energètiques, guarda’ls en llocs frescos i secs per garantir que es mantinguin en bon estat. 


Un calendari d’activitats per a un Nadal en família


Un calendari d’advent no només ha de contenir snacks o regals materials, sinó també moments especials per gaudir en família. Aquí tens dues categories que faran del teu advent una experiència inoblidable. Tot i que d’entrada pot sonar avorrit, el secret és pensar en accions senzilles però significatives, perfectes per gaudir en família:

  • Dies de lectura nadalenca: pots dedicar diversos dies del calendari a llegir contes de Nadal. A cada finestreta pots incloure un petit conte o un fragment d’un llibre especial. Per fer-ho més emocionant, sortegeu qui serà l’encarregat d’explicar el conte. Pensa que sempre pots afegir condicions, com ara que no pot llegir el final: se l’haurà d’inventar!
  • Dies de sopars temàtics: pots fer targetes amb temàtiques gastronòmiques al calendari amb diferents àpats inspirats en diferents cultures i tradicions nadalenques. Descobriu junts què es menja en aquestes dates en altres llocs del món i atreviu-vos a provar-ne les receptes. Un dia podeu fer galetes alemanyes, un altre un menú nòrdic o fins i tot explorar plats tradicionals d’Amèrica del Sud. 

Un calendari d’advent saludable és molt més que evitar el sucre. És una oportunitat per cuidar-te mentre gaudeixes de la il·lusió del Nadal. Ja sigui amb snacks adaptats a la teva alimentació o amb activitats pensades per crear moments especials, les opcions són infinites. La màgia del Nadal està en els petits detalls, i amb una mica de creativitat pots fer que cada dia de desembre sigui únic, t’ho assegurem!

Què és el sorbitol i com està afectant la teva salut?

Quants cops has llegit aquesta paraula a l’etiqueta d’ingredients d’un producte? Segurament l’associes amb el sucre (i ja fas bé, perquè té a veure), però no és exactament això. T’expliquem de què va:

El sorbitol és un poliol, una classe de compost químic que inclouen alcohols de sucre. Has llegit bé, sí: alcohols de sucre. Tot i que el seu nom pugui fer pensar en l’alcohol que bevem (com el vi o la cervesa), no és el mateix tipus d’alcohol. El nostre cos els digereix de manera diferent. Aquests edulcorants tenen menys calories que el sucre normal i, per això, moltes vegades es fan servir en aliments baixos en calories o productes per a persones amb diabetis, perquè no fan que el sucre a la sang pugi tant com ho faria el sucre normal.

Es pot obtenir de manera natural o sintètica. El sorbitol natural es troba en diverses fruites i vegetals, mentre que el sorbitol sintètic s’elabora a partir de la glucosa a través d’un procés d’hidrogenació. A la indústria alimentària, s’utilitza principalment per:

  • Edulcorar aliments i begudes sense aportar calories addicionals.
  • Retenir la humitat en productes fornejats, evitant que s’assequin.
  • Millorar la textura i la densitat d’alguns aliments processats.

Ara bé, això vol dir que és fantàstic? Ja t’avancem que no. Però recapitulem:

Beneficis del sorbitol


  1. El sorbitol té poques calories: tantes com aproximadament 2 calories per gram, en comparació amb les 4 calories del sucre.
  2. El sorbitol és apte per a diabètics: El sorbitol no provoca pics significatius en els nivells de glucosa en sang.
  3. El sorbitol té efecte laxant: (serem poc escatològics) pot ajudar a tractar el restrenyiment, ja que atrau aigua cap al còlon i això facilita molt el procés.

Efectes secundaris del sorbitol

Amb això clar, donem una ullada als inconvenients:

  1. Consumir grans quantitats de sorbitol pot provocar efectes laxants, incloent-hi diarrea, gasos i inflor. És important consumir-lo amb moderació.
  2. Algunes persones poden ser més sensibles al sorbitol i experimentar problemes digestius tot i que només en mengin petites quantitats. Això és especialment comú en persones amb síndrome de l’intestí irritable (SII).
  3. No és molt freqüent, però passa: hi ha gent que ha tingut reaccions al·lèrgiques al sorbitol. Si notes reaccions adverses, és millor evitar els productes que continguin aquest ingredient.

Quant sorbitol puc menjar?

Tot i que tenen menys calories, si en mengem massa podem acabar amb un mal de panxa d’aquells que espatllen el dia, perquè el nostre cos no els digereix del tot bé. Així que, com sempre, hem de menjar-ne amb moderació!

No hi ha una dosi diària recomanada per al sorbitol, però el nostre consell és que si tot just has començat a menjar aliments que en porten, millor que comencis amb petites quantitats per veure com reacciona el teu cos. Si fa dies que dubtes sobre la teva dieta o sobre l’ús que fas dels edulcorants, o si notes que alguna cosa no va bé, no ho deixis passar i truca a un professional de la salut.

I recorda: el secret per menjar bé és llegir bé les etiquetes (futur article sobre com desxifrar una taula nutricional) i ficar al cistell productes frescos i naturals sempre que sigui possible!