La tardor a taula: 5 receptes amb carabassa ben fàcils i diferents

Si la tardor en lloc d’una estació fos un plat, el seu ingredient principal seria, molt probablement, la carabassa: l’hortalissa que apareix en la teva cuina a principis de setembre, quan els ventiladors comencen a criar pols i les jaquetes recuperen el protagonisme. Ho fa, habitualment, en el tradicional i reconfortant format de crema, acompanyada de vegetals, carn i espècies. I sí, la carabassa demana a crits plats de cullera, però creu-nos: hi ha vida més enllà. Arrossos, hummus, crestes, pastissos… la carabassa pot ser un fil conductor fantàstic per al teu menú de tardor. 

 

I si no t’ho creus, dona un cop d’ull a aquestes receptes. 

 

Menja carabassa per a enfortir el teu sistema immunitari 

 

La carabassa és una hortalissa molt versàtil (com veuràs ara), però també és rica en antioxidants, com el beta-carotè, que poden ajudar a combatre el mal causat pels radicals lliures en el cos. El beta-carotè es converteix en vitamina A, i va perfecte per a la salut de la teva pell i de la teva vista, però també per al teu sistema immunitari. Exacte: és l’encarregat d’identificar, destruir antígens i recordar com combatre’ls. Indispensable. 

 

A més, la carabassa és baixa en calories i rica en fibra, una combinació perfecta si el que cerques és controlar el pes en una època en la qual la grandària de les racions es multiplica entre el fred i les festes. 

 

Pumpkin Spice Latte: el cafè amb llet de carabassa que arrasa a la tardor 

 

El cafè de carabassa o Pumpkin Spice Latte inunda les cafeteries i les xarxes socials des de fa dies. Què fa que aquesta beguda sigui tan especial? Que sap, literalment, a tardor. En part per la carabassa, però la seva mescla d’espècies juga un paper essencial.  

 

Així pots preparar un cafè de carabassa a casa: 

 

15 ml de carabassa 

6 g de sucre de canya 

¼ de cullerada petita de canyella 

¼ de cullerada petita de gingebre molt 

Un no res de nou moscada 

Un no res de clau molt 

 

  • L’única cosa que has de fer aquí és escalfar la llet i barrejar en ella el puré de carabassa i les espècies. Vigila que no bulli. Per a un resultat perfecte l’ideal és que utilitzis unes varetes. 
  • Quan ho tinguis barreja el cafè amb la llet, decora amb nata i gaudeix de cada xarrup de tardor. 

 

La recepta del pastís de carabassa de les pel·lícules 

 

Ja t’avisem: Aquesta és la recepta menys saludable de totes, i probablement la més rica. Porta farines, sucre i nata, així que el primer que hem de fer és dir-te que, tot i que porti verdura, no deixa de ser un dolç, i el seu consum hauria de ser ocasional. Bé, dit això, parlem del pastís de carabassa. 

Estàs fart de veure-ho per la tele: aquest pastís de pasta trencada o brisa amb el seu farciment perfecte de carabassa i la seva cobertura de nata muntada i canyella. Tan perfecte que sembla de plàstic. Doncs és de veritat, i és molt, molt fàcil de fer. Vinga. 

 

Necessites: 

 

Pasta trencada o brisa 

500 grams de carabassa 

350 ml de nata per a muntar 

2 ous sencers 

1 rovell d’ou 

150 grams de sucre moreno 

2 cullerades de canyella 

1 cullerada de gingebre 

⅛ cullerada de nou moscada 

½ cullerada de sal 

I la ratlladura de mitja llimona 

 

No t’espantis que és molt fàcil: 

 

  • El primer que faràs és rostir la carabassa. Renta-la bé i fica-la en el forn –sense pelar-la– a 175ºC durant 1 hora llarga fins que estigui completament cuinada. Pots fer-ho en la fregidora d’aire: talla-la en trossos més petits i deixa-la 30 minuts a 170ºC. 
  • Quan tinguis la teva carabassa rostida retira la pell, tritura-la bé i posa el forn a 220ºC. 
  • Ara has de batre els ous (els dos sencers i el rovell) i barreja’ls amb el sucre i totes les espècies. 
  • Afegeix el puré de carabassa, la nata líquida i remena bé. 
  • Estén la pasta trencada en un motlle rodó i pica-la amb una forquilla. Això de picar la pasta trencada no es fa per postureig: és un pas important, perquè de no fer-ho podria omplir-se d’aire o líquid del farciment, es trenqui i regni el desastre. 
  • Una cop tinguis la teva massa picada afegeix el farcit i forneja durant 15 minuts a 220ºC. 
  • Passat aquest temps, baixa la temperatura a 175ºC i forneja durant 40 minuts més. 
  • Sabràs que el teu pastís de carabassa està llest quan el punxis amb un ganivet i el tall surti impecable. 

 

Ja ho tens! 

 

Es pot fer carabassa fregida a l’air fryer? 

 

Sí! Pots fer-la rostida (30 minuts a 175 graus) o fregida tipus xips (precalfant a 180, i cuinant a 170è durant 10 minuts). Parlem de la segona. Amb què es menja la carabassa fregida? Amb salses, per descomptat! Et donem un parell d’idees una mica diferents, perquè eliminis el quètxup i la maionesa de l’equació: 

 

Allioli d’alfàbrega: és tan fàcil com t’imagines. L’única cosa que has de fer és picar els grans d’all i l’alfàbrega en un morter –seguint la recepta tradicional, afegir els rovells i regirar incorporant l’oli a poc a poc. Ja saps, vigila que no es talli. hem de fer 

Salsa de mel i mostassa: apunta bé, que aquesta és una mica més complicada. 

 

Necessites: 

 

1/4 tassa de mel 

2 cullerades de mostassa Dijon 

1 cullerada de mostassa de gra (opcional, per a obtenir una textura més gruixuda) 

2 cullerades de vinagre de poma 

1/4 tassa d’oli d’oliva verge extra 

Sal i pebre al gust 

 

  • Barreja en un bol petit la mel, la mostassa Dijon i, si decideixes fer-la servir, la mostassa de gra.  
  • Ara afegeix, en aquest ordre, el vinagre, l’oli, la sal i el pebre. 
  • Si la deixes reposar 30 minuts en la nevera estarà més rica. 

 

Arròs melós de carabassa i romaní 

 

Sona bé, veritat? Doncs sap millor. Necessites: 

 

1 tassa d’arròs arròs bomba 

400 grams de carabassa 

2 tasses de brou de verdura 

2 cebes blanques 

2 grans d’all 

Romaní al gust (un parell de branques ja va bé) 

Oli, sal i pebre 

 

Anem pas per pas: 

 

  • Renta, pela i talla la carabassa en trossos de 2 dits de gruix. És igual la forma, perquè la picarem més endavant. 
  • L’has de rostir durant 1 hora a 175ºC. 
  • Mentre es rosteix la carabassa, prepara el sofregit amb una ceba i l’all a foc molt lent. 
  • Quan la carabassa estigui rostida tritura-la i afegeix el puré al sofregit. 
  • Cobreix la teva barreja amb el brou, retira-la del foc i tritura-la en un recipient. 
  • Pica l’altra ceba i sofregeix-la. 
  • Afegeix l’arròs i sofregeix amb la teva barreja de brou i carabassa. Cuina-ho amb les branques de romaní durant 20 minuts, remenant cada 5 minuts. 

 

Ja ho tens! 

 

Hummus de carabassa 

 

No, no és el que estàs pensant. No es tracta de substituir els cigrons per carabassa, sinó d’integrar-la en la recepta i equilibrar els sabors. És fàcil. 

 

Per a dues persones necessites: 

 

1 tassa de carabassa rostida 

400 grams de cigrons cuits 

2 cullerades de tahini (pasta de sèsam) 

2 cullerades d’oli d’oliva verge extra 

1 gra d’all, pelat 

1 cucharadita de comí molt 

1/2 cucharadita de pebre roig 

Sal i pebre al gust 

Suc d’1 llimona 

Aigua (si és necessari per a ajustar la consistència) 

 

  • Si alguna cosa té l’hummus és que és més fàcil preparar-ho que baixar a comprar-ho. Tritura els ingredients en un processador i ja el tens! 
  • Pots menjar-ho amb panets torrats, o, si vols una combinació més sana i una cosa diferent, pots provar amb branquetes d’api, pebrot verd o alls tendres.  

 

Apa, ara ja saps preparar 5 plats més amb carabassa. Gaudeix de la indiscutible estrella de la temporada, i etiqueta a Assegur a les teves fotos per compartir el resultat!  

Snacks saludables (i refrescants) per menys de 3 €

Si la temptació existeix, és un paquet de patates a mitja tarda. O una barreta dels teus cereals preferits. Caure en els snacks industrials és massa fàcil. Pensant-hi bé s’entén perfectament: estan bons –perquè estan bons, s’ha de dir– no embrutes gaire tret d’un parell de dits, els pots comprar a qualsevol lloc i alguns poden sortir fins i tot més barats que qualsevol aperitiu que puguis cuinar-te a casa. De fet, cuinar i snack són dues paraules que criden l’atenció llegir juntes, oi? 

 

També estaràs d’acord que els snacks industrials són, excepte a excepcions que avui en dia es poden comptar amb els dits d’una mà, rics en calories buides, sucres afegits, greixos trans i additius. I aquests són els ingredients que ens empenyen a patir malalties cròniques, com ara la diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars, a causa dels seus efectes negatius en els nivells de sucre a la sang i en la teva salut cardiovascular. 

 

Et proposem un repte: redefinir els snacks i incloure opcions més saludables. Per donar-te un cop de mà hem reunit receptes d’aperitius refrescants –per això de que a Andorra fa dies que ens hem acostumat a superar els 30 graus–. I ho hem fet amb criteri: embrutaràs poc, estaran poc temps a la cuina, i estalviaràs més que si baixessis a la botiga a comprar una bossa d’aquelles tortes d’arròs inflat que a ningú li encanten però tothom compra. 

 

Hi ha una cosa més: veuràs que molts dels ingredients ja els tens a casa o són compartits, així que el que compris per a una recepta et valdrà per desbloquejar d’altres receptes snacks. Comencem! 

 

Olives marinades: l’snack saludable perfecte 

 

A tu també t’hauran dit això que les olives tenen calories i greixos? És cert, però hem de matisar-ho. Les olives són naturalment riques en greixos saludables, especialment greixos monoinsaturats, que són beneficiosos per a la salut cardiovascular. Dit d’una altra manera, no és el mateix el greix d’un croissant que el d’un grapat d’olives.  

 

No obstant això, com qualsevol aliment, consumir-les en excés pot augmentar la ingesta calòrica total. Quant? Bé, una porció típica d’olives (al voltant de 10 olives mitjanes) pot contenir al voltant de 30-50 calories. Perquè et facis una idea, un grapat de patates fregides pot aportar-te entre 150-200 calories. Ja et fan el pes més les olives ara, oi? T’ensenyem a donar-li una volta a aquest aperitiu: 

Per a l’amaniment: 

  • 1 cullerada de julivert picat –millor si és fresc– 
  • 2 alls 
  • ½ cullerada de pebre negre 
  • 1 cullerada de pebre dolç 
  • La ratlladura de la pell d’una llimona 
  • I un raig de llimona (uns 10 ml com a molt) 
  • 50 ml d’oli d’oliva verge 

Barreja-ho bé tot, afegeix l’amaniment i deixa reposar un parell d’hores. El millor? Que el que sobri després de menjar-te-les és perfecte per preparar unes torrades o donar-li un toc de gràcia a una amanida de tomàquets! 

 

La «sandipapa«: els bastonets de síndria amb salsa que s’han viralitzat a TikTok 

 

Si la idea de menjar-te un tros de síndria ofegat en salsa no et convenç gaire, és perquè t’has perdut aquesta recepta. La recuperem: 

Per a la salsa  

  • 3 o 4 maduixes 
  • Un iogurt grec 
  • Una cullerada de mel 
  • I unes 5 o 6 fulles de menta 

 

La part bona és que aquest aperitiu es prepara pràcticament sol: l’únic que necessites fer és triturar tots els ingredients de la salsa, i servir els trossos de síndria. La recepta original et recomana que tallis la síndria en forma de bastonets, com si fossin patates. Així fa més gràcia. T’animes? 

 

Snack saludable de raïm gelat 


No, no és el que estàs pensant. Aquest aperitiu podria tenir categoria d’entrant –o de postres– per a sopars d’estiu, perquè és espectacular. L’únic que necessites és una bona batedora o una ratlladora i: 

  • Raïm 
  • Una mica de bitxo 
  • 1 llimona 

 És tan fàcil com ratllar o triturar els raïms que et vulguis menjar, afegir-hi una mica de bitxo (i un raig de llimona. Remena bé i serveix amb cullereta. Hi ha poques coses més refrescants que els raïms gelats! 

 

Sorbet de síndria 

 

Espera, no tanquis el congelador. Guarda trossos de síndria tallats petits i prepara aquest sorbet increïble. Necessites només dos ingredients: 

  • Síndria 
  • El suc d’una llima 

El secret d’aquest aperitiu/postre/guarnició és triturar la síndria quan està ben congelada, i fer-ho fins que adquireixi una textura cremosa. 

 

Olives farcides cruixents 


Acabem com vam començar aquesta llista: amb una bona recepta d’olives. Aquest cop arrebossades, la qual cosa implica una mica més de feina però la recompensa és un aperitiu sorprenent. És cert que de totes les receptes de la llista, aquesta potser sigui la menys refrescant, però això el converteix en un snack perfecte per a una tarda d’estiu de tempesta. Pren nota. 

 

Per a l’interior: 

  • Olives sense os 
  • Formatge (grana padano, parmesà, o el que tinguis a casa) 

I per a l’exterior:

  • Farina 
  • Maizena 
  • Llevat químic 
  • Aigua 
  • Sal 
  • Pebre dolç 
  • Sal al gust 

 

Què has de fer aquí? Tallar el formatge en trossos petits –tan petits com perquè puguis introduir-los pel forat d’una oliva–. Quan n’acumulis unes quantes, prepara la barreja per arrebossar-les en un bol petit: una mica de farina amb maicena i llevat (això és opcional, si ho fas així quedarà més cruixent).  

Afegeix a la teva barreja aigua i sal, i empana les olives. Col·loca paper de forn a la teva air fryer si vols embrutar menys, i fregeix a 190º durant 15 minuts. Ho tens? Condimenta amb pebre dolç i sal al gust, deixa refredar i gaudeix! 

Com pots veure, trobar substituts als aperitius industrials és més fàcil del que sembla. A més a més, aquestes receptes t’obren la porta a un món de possibilitats. El granissat de síndria pot ser perfectament de meló, o fins i tot de maduixa, i els raïms els pots canviar per cogombres. Cuinis l’aperitiu que cuinis, no t’oblidis d’etiquetar a Assegur a les teves fotos! Apa, a fer salut! 

 

5 gelats casolans virals que no podràs parar de fer

Els gelats són sinònim d’estiu. Tant és si estàs per fi a la platja, si camines per l’Avinguda Carlemany o tot just has sortit de la feina. Un gelat sempre ve de gust. I això pot estar bé, sempre que sigui un gelat natural. Ja saps, sense sucres refinats, sense olis (sí, molts gelats porten oli, i no precisament d’oliva verge extra), i sense colorants artificials. I ja et pots treure del cap això de què un gelat natural fet a casa és avorrit, no està tan bo o que “no és el mateix”. Els gelats naturals ben fets poden ser fins i tot millors que els industrials. Com, no ens creus? Va, que avui a casa bereneu gelats casolans. 


Gelat bàsic de meló i iogurt


Diem bàsic perquè és tan fàcil que no t’ho creuràs. Necessites 10 minuts i 6 motlles per fer 6 gelats. Anem per feina:

  • 400 grams de meló 
  • 1 iogurt (125 grams)

Res més? Res més! T’hem dit que era fàcil. El pas a pas encara ho és més.

  • El que has de fer és treure l’escorça i les llavors del meló. 
  • Talla’l en trossos petits i passa’l per la batedora. T’ha de quedar una textura líquida.
  • Afegeix el iogurt, integra i deixa la barreja al congelador entre 4 i 5 hores. 

Apa, ja ho tens. A gaudir!


Gelat de maduixa amb menta sense motlle


Te’n recordes del six-pack de pettit suisse amb la seva cullereta reglamentària ocupant mig congelador? Aquesta és la versió elevada. T’avisem que la recepta no és tan fàcil com l’anterior. Això sí: el resultat et compensarà l’esforç:

  • 350 grams de maduixes
  • 200 ml de nata per muntar
  • 3 rovells 
  • 100 grams de sucre de canya
  • Menta al gust

Pas a pas, veuràs que no hi ha per tant:

  • Agafa les maduixes i fes un bon puré. Si no t’agrada trobar-te llavors, pots colar-lo fent servir un tamisador (tot i que t’hem de dir que el 80% dels antioxidants de les maduixes estan a les llavors). Tu mateix. 
  • Escalfa la nata amb la meta dins d’una olla, però no la deixis bullir (això és important).
  • Deixa-la reposar fins que refredi, cola bé, agafa la batedora de varetes –o tota la teva paciència– i munta-la. Sense mandra!
  • Ara toca batre els rovells amb el sucre i afegir-ho a la barreja sense deixar de remenar.
  • Ho tens tot? Doncs cap al congelador durant 4 hores. 

Consell d’expert: Si vols que quedi cremós, aixeca’t cada hora a remenar una mica el teu gelat. Ja ens explicaràs com t’ha quedat de bo, ja!


Gelat de gerds 


Ho sabem, ho sabem: amb la calor que fa a Andorra aquests dies és molt més pràctic comprar fruita congelada. Tot i que t’hem d’avançar que és preferible consumir fruita fresca de temporada, avui farem una excepció. Aquest gelat de gerds congelats es fa en un moment! I no, no necessitaràs pas cap motlle.

  • 200 grams de gerds congelats.
  • 1 iogurt sense sucre (125 grams)
  • Menta al gust
  • 3 cullerades de sucre de canya (pots fer servir mel, xarop d’agave o res)

El gelat viral de gerds és tan fàcil com:

  • Triturar els gerds, el iogurt, els fulls de menta i el sucre. Tot cap a dins.
  • Ara deixa reposar el teu gelat durant un parell d’hores, i a gaudir!

Gelat d’albercoc i mel de romaní


Els albercocs estan de temporada i són una font de sabor, però també de vitamina A, essencial per a la pell, la vista i el sistema immunitari. Si vols un gelat diferent, ràpid i fàcil, pren nota d’aquest:

  • 5 albercocs (450 grams)
  • 250 de formatge fresc desnatat
  • 40 grams de mel de romaní

Ja t’ho imagines, oi? 

  • Renta, treu l’os i tritura els albercocs.
  • Afegeix el formatge i la mel. Tritura i integra bé.
  • Ara toca omplir cada motlle amb pols i paciència. Calcula que d’aquesta barreja et sortiran 6 gelats.

Has vist com n’és de fàcil fer un gelat casolà diferent?

Psst! Si t’agrada molt el romaní, prova d’afegir un grapat de branquetes. 


Gelat nivell expert: d’espígol i mel


Aquest gelat l’has vist al carrer, a Instagram i a Tiktok, perquè està a tot arreu. I si no, no pateixis: estàs a punt de descobrir el que té moltes paperetes de ser el gelat de l’estiu. Ja t’avisem que tot i el que pugui semblar d’entrada no, no té gust d’ambientador.

5 branquetes d’espígol o una bossa d’infusió d’espígol.

300 ml de llet

4 rovells

  • 50 grams de sucre de canya
  • 300 ml de crema 
  • 50 g de mel

Anem pas a pas:

  • Escalfa la llet amb les flors d’espígol. Deixa-la bullir durant 5 minuts i refredar durant 30. 
  • Ara has de batre el rovell amb el sucre i deixar aquesta barreja al bany maria fins que quedi escumosa.
  • Afegeix la infusió de llet i espígol als ous, sense deixar de remenar i sense treure’ls del bany maria. Has d’esperar uns 5 minuts fins que la teva barreja quedi espessa.
  • Deixa refredar a temperatura ambient, afegeix la crema i la mel i remena.
  • Congela el teu projecte de gelat d’espígol durant 4 hores. 

Ja saps: qui quelcom vol, quelcom ha de fer: aixeca’t cada hora a remenar una mica el teu gelat si vols que quedi cremós.

Tens gana, oi? Ja has vist que preparar gelats casolans no és tan difícil. Ara ja tens un bon grapat de receptes i consells per elevar les postres i els berenars d’aquest estiu.


Ep! I no et descuidis d’etiquetar a Assegur als teus stories presumint de gelats casolans saludables!

3 pastissos per menys de 4 euros i sense forn 

Les teves xarxes estan plenes de receptes de pastissos fàcils que prometen l’èxit i d’això som molt conscients. Però les coses com són: com més fàcil sembla més risc tens d’estar cuinant, en lloc d’unes postres, un fail.  

 

L’escepticisme culinari que ens regala l’experiència és una arma de doble tall. I és que es possible que t’estiguis perdent grans receptes. Ja saps, receptes barates, fàcils i que li agraden a tothom. Hem recollit tres encerts segurs: tres pastissos que qualsevol podria fer, boníssims i sense forn.  

 

Comencem? 

 

Pastís viral de cafè, llet i farina 

 

Si és viral ja et dona una pista. Aquesta recepta, que va compartir en el seu moment La Chica Bona en el seu compte de Tiktok és infal·lible. No necessitaràs ni prendre nota, perquè aquesta recepta és tan fàcil que quedarà registrada en la teva memòria per sempre.  

 

No ens creus?  

 

  • 1 cafè expresso (curt) 
  • 500 ml de llet (de la qual vulguis) 
  • 2 cullerades d’emplafona (opcional) 
  • 60 gr de maizena 

 

Què has de fer perquè succeeixi la màgia? 

 

  1. Barreja bé els ingredients amb una batedora fins que quedin integrats. Agafa una olla i porta-la al foc baix. Això del foc baix és important.  
  2. Remena durant 5 minuts fins que comencis a notar que la consistència canvia. Quan hagis aconseguit una espècie de crema de cafè, apaga i retira. 
  3. Ara hauràs d’agafar un recipient (si no tens un motlle baix pots fer servir qualsevol recipient de vidre o ceràmica).  
  4. Cobreix-lo amb paper de forn, aboca la barreja i deixa-la refredar a temperatura ambient 15 o 20 minuts. Passat aquest temps, porta-la a la nevera durant 3 hores. El resultat? Un pastís de textura gelatinosa (gràcies a la maizena), amb un intens sabor de cafè que farà que no puguis parar de repetir.  

 

La gràcia d’aquest pastís és la infinitat d’opcions que desbloqueja. Per exemple: 

 

  • Pots fer-li una base de galetes i plàtan. 
  • Pots cobrir-la amb cacau en pols i festucs. 
  • O amb nata i maduixes. 
  • O amb una reducció de gerds. 

 

Podríem seguir així durant hores, però volem compartir-te un parell de pastissos més.  

 

 

Pastís de pinya sense forn 

 

La pinya és l’estrella de l’estiu. No sols és dolça i refrescant: és una font gairebé inesgotable de beneficis per a la teva salut, i aquí ens detindrem una estona, perquè has de saber que la pinya té: 

 

  • Un alt contingut de nutrients: Conté vitamines com la vitamina C, que enforteix el sistema immunitari i actua com un antioxidant, protegint les cèl·lules del mal causat pels radicals lliures. A més, la pinya és una font de manganès, un mineral important per a la formació d’ossos i teixits connectius. 

 

  • Propietats antiinflamatòries: La bromelina, un enzim present en la pinya, té propietats antiinflamatòries. Ajuda a reduir la inflamació en el cos i pot ser beneficiós per a persones que pateixen condicions inflamatòries cròniques, com l’artritis. La bromelina també pot ajudar en la recuperació de lesions esportives i reduir el temps de curació. 

 

  • Propietats digestives: La bromelina també és coneguda per les seves propietats digestives. Aquest enzim ajuda a descompondre les proteïnes, facilitant la digestió i millorant l’absorció de nutrients en l’intestí. A més, la pinya conté fibra, que promou la regularitat intestinal i contribueix a mantenir un sistema digestiu saludable. 

 

  • Beneficis per a la salut ocular: Aquests nutrients poden ajudar a prevenir la degeneració macular relacionada amb l’edat i la formació de cataractes. Incloure pinya a la teva dieta regularment pot contribuir a mantenir una bona salut visual. 

 

  • Propietats diürètiques i desintoxicants: La pinya té propietats diürètiques naturals, cosa que significa que pot ajudar a eliminar l’excés de líquids del cos, reduint la inflor i la retenció d’aigua. A més, el seu contingut d’aigua i fibra pot ajudar a estimular el tracte intestinal i promoure l’eliminació de toxines del cos, contribuint així a la desintoxicació. 

 

Necessites més arguments per a fer aquest pastís? Anem per feina. 

 

  • 400 grams de pinya en el seu suc (natural i sense sucre) 
  • 1 l de nata per a muntar 
  • 2 sobres de gelatina de pinya (o, cosa que és el mateix,170 grams) 
  • 12 biscotes de Soletilla sense sucre 

 

Anem pas per pas: 

 

  1. Mulla els biscotes en el suc de la pinya, i ves col·locant-los en la base del motlle.  
  2. Reserva unes 4 rodanxes de pinya, i la resta tritura-les i posa-les a bullir en un cassó. 
  3. Quan comenci a bullir afegeix la gelatina, remena i aparta del foc. 
  4. Remena la nata muntada amb moviments envolupants i deixa-la refredar tota la nit. 
  5. Les rodanxes que vas reservar al principi són per a decorar, però també pots tirar-li per damunt coco ratllat, canyella o tahina. 

 

 

Pastís de llimona ràpid sense forn 

 

Si hi ha una combinació infal·lible aquesta és la llimona i el formatge. La recepta que compartim avui és molt bàsica, i aquí està precisament el seu secret: que et permet gaudir de tot el sabor d’aquests dos ingredients sense gelatines de sabors o saboritzants artificials. 

Per a la base: 

  • 20 galetes tipus María sense sucre 
  • 100 grams de mantega 

 

Per al farciment:  

  • 300 ml de nata líquida per a muntar 
  • 400 grams de formatge crema 
  • 80 ml de suc de llimona (un parell de llimones) 
  • 5 fulles de gelatina 
  • 100 grams d’emplafona 

 

Aquest pastís de llimona és més fàcil del que sembla. Mira: 

  1. Comença triturant les galetes en una batedora (o, si no tens, en un morter a poc a poc i amb paciència).
  2. Fon la mantega i barreja-la amb les galetes. Aboca la teva barreja en la base del motlle i porta-la a refredar a la nevera.  

 

Ara anem amb el farciment.  

 

  1. Hidrata la gelatina amb aigua bé freda i veu muntant la nata. 
  1. En un recipient a part, mescla el formatge crema i el sucre fins que quedi una crema perfecta i sense cap mena de grumoll.
  1. Incorpora la nata que vas muntar i barreja bé.
  1. Ara posa el suc de llimona al foc i quan comenci a bullir tira-li la gelatina sense deixar de remoure durant un minut. Ho tens? Incorpora aquesta gelatina a la resta de la mescla, posa-la en el motlle i deixa’l en la nevera durant sis hores.

 

Vols fer-li una cobertura? Pots preparar més gelatina de llimona, col·locar uns gerds, que encara estan de temporada, o empolvorar-li una mica de canyella per damunt.  

 

Aquest pastís no sols està boníssim: t’ajuda a incloure la llimona en el teu menú, una fruita que pel seu sabor tan característic sabem que moltes vegades no té tota la presència que deuria en la nostra dieta. Menjar llimones és bo per a cremar greix, però també per a:  

 

  • Produir col·lagen: Essencial per a la salut de la pell, les articulacions i els teixits connectius. 
  • Estimular la producció d’enzims digestius: Ajuda a alleujar problemes digestius com la indigestió, l’acidesa estomacal i el restrenyiment. 
  • Equilibrar els nivells de pH en el teu organisme: Un pH equilibrat és important per a la salut general i pot ajudar a prevenir malalties cròniques i mantenir una bona salut òssia. 

 

Com veus, les postres també poden ajudar-te a equilibrar la teva dieta sense haver de renunciar al plaer d’un pastís ben bo i fresc a l’estiu. Ja saps quin prepararàs aquesta tarda? Un darrer consell: sempre que deixis un pastís a la nevera, fes-ho a sobre del calaix de les verdures. Allà és on fa més fred. Ara si, et deixem marxar a cuinar, però no t’oblidis d’etiquetar a Assegur en les teves fotos! 

 

Cinc batuts amb fruita fresca de temporada per fer-te a la primavera

Que aixequi la mà la persona que compleixi la recomanació de menjar cinc peces de fruita al dia. Cada dia. No et jutjarem, però sí que et donarem una bona solució. I és que si vols mantenir una bona salut (sobretot amb aquests canvis dràstics de temperatures que tenim a Andorra), et cal menjar sa i variat. I això vol dir, entre altres coses, més fruita.  

 

Anem per parts. 

 

Això és el que li passa al teu cos quan no menges fruita suficient 

 

La fruita és essencials, ja ho saps, però vas amb presses i ni hi penses, o simplement hi ha coses que et venen més de gust. I això és perquè estàs passant per alt l’opció de fer-te batuts naturals. Pensa que combinada, la fruita genera sinergies, multiplica els seus efectes i generan un major poder antioxidant. Està bé conèixer els beneficis de menjar fruita, però què li succeeix al teu cos quan no consumeixes la quantitat de necessària? T’ho expliquem. 

 

  • El teu cos necessita fructosa. Si no menges fruita, acabaràs recorrent a sucres o edulcorants artificials. El consum crònic d’edulcorants artificials pot facilitar l’augment de pes, amb totes les conseqüències negatives per a la teva salut que això comporta.  

 

  • La fruita és saciant. Això és així gràcies a la gran quantitat de fibres insolubles que conté, sobretot a la pell. Les fibres insolubles, com el seu nom et farà intuir, no poden ser dissoltes pel teu aparell digestiu, així que aporten volum al teu contingut intestinal. Escatològic, sí, però saciant. Si elimines la fruita de la teva dieta, hauràs de menjar més aliments per tal de sentir que la teva panxa està plena. 

 

  • La fruita t’ajuda a anar al bany. T’hem parlat de la fibra insoluble, però resulta ser que la fruita també té fibra soluble. I aquesta és la que t’ajuda a alentir el trànsit digestiu. És a dir, que si no mengessis fruita no aniries al bany amb regularitat ni el faries en condicions òptimes.  

 

Dit tot això, et donarem cinc bones receptes de batuts fets a base de fruita de temporada que pots trobar a Andorra durant els mesos de maig i juny. Som-hi!  

 

Batut de cireres i vainilla 

 

Les cireres arriben a Andorra amb la calor, i la seva temporada és bastant curta: al juliol ja començaran a desaparèixer. Aquest batut dona una mica de treball, perquè com t’estaràs imaginant, et tocarà desossar les cireres. Dona menys feina del que sembla, creu-nos. Anota els ingredients, que són fàcils:  

 

  • 10 cireres 
  • 1 iogurt grec sense sucre 
  • Llet  
  • Una mica de vainilla (beines o essència) 

 

La quantitat de llet dependrà de com d’espès el vulguis, així que te la deixem a tu.  

 

Quins beneficis t’aporten les cireres? Te’n destaquem tres: 

 

  1. Reducció del dolor i la inflamació: La cirera és rica en antioxidants i compostos antiinflamatoris, la qual cosa pot ajudar a reduir el dolor i la inflamació en el cos. Alguns estudis han demostrat que el consum regular de cireres pot ser beneficiós per a aquells que sofreixen d’artritis i altres trastorns inflamatoris.
  1. Millora del somni: Les cireres contenen melatonina, una hormona que ajuda a regular el somni i els cicles circadiaris del cos. Consumir cireres abans de ficar-se al llit pot ajudar a millorar la qualitat del somni i reduir l’insomni.
  1. Millora de la salut cerebral: Les cireres contenen antocianines, composts que poden ajudar a millorar la salut cerebral i reduir el risc de malalties neurodegeneratives. Els estudis han demostrat que el consum regular de cireres pot millorar la memòria i la funció cognitiva de la gent gran. 

 

Tot això pot aconseguir una fruita tan petita? Increïble, però cert. Així que ja saps: aprofita bé la temporada! 

 

Batut d’albercoc i ametlles 


L’albercoc comença a donar fruits cap al final de la primavera, i aguanta fins a finals d’agost. Aquesta fruita no porta molt bé la conservació: Continua madurant malgrat haver estat collit. Què vol dir això? Que si veus un albercoc al supermercat fora d’aquests mesos, pots estar segur que ha estat recol·lectat molt abans d’estar madur. I, que, conseqüentment, els seus beneficis s’hauran reduït dràsticament.  

 

Vegem quins són:  

 

  1. Alt en antioxidants: Els albercocs són rics en antioxidants com la vitamina A, la vitamina C i la vitamina E, que ajuden a protegir les cèl·lules del mal oxidatiu causat pels radicals lliures. Els antioxidants també poden ajudar a reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i malalties cardíaques.
  1. Millora de la salut ocular: Els albercocs contenen alts nivells de carotenoides com la luteïna i la zeaxantina, que són importants per a la salut ocular. Aquests nutrients poden ajudar a reduir el risc de malalties oculars com la degeneració macular relacionada amb l’edat.
  1. Enfortiment dels ossos: Els albercocs són una bona font de calci i fòsfor, que són claus per a la salut òssia. El consum regular d’albercocs pot ajudar a prevenir la pèrdua de massa òssia i reduir el risc d’osteoporosi. 

 

Dit això, passem al batut. Necessitaràs: 


  • 6 albercocs 
  • 30 cl de llet d’ametlles 
  • Un grapat d’ametlles 
  • 10 cl d’aigua  

 

L’única cosa que has de saber abans de posar-te a preparar aquesta recepta és que no has de pelar els albercocs: Amb rentar-los bé i desossar-la és més que suficient. Recorda sempre que a la pell de la fruita és on hi ha les fibres insolubles. Seguim. 

 

Batut de pastanaga, taronja i gingebre 

 

És cert: a Andorra tenim pastanagues de temporada gairebé tot l’any, encara que especialment entre els mesos de maig a gener. És a dir, ara. Pren nota dels seus beneficis, que són molts i molt interessants. Et destaquem tres: 

 

  1. Les pastanagues són riques en vitamina A i carotenoides, que són crucials per a la salut ocular. El consum regular de pastanagues pot ajudar a prevenir la degeneració macular relacionada amb l’edat i altres malalties oculars.  

 

  1. Enforteix el sistema immunitari: Les pastanagues són una bona font de vitamina C, que ajuda a reduir el risc d’infeccions i malalties.
  1. Redueix el risc de malalties cròniques: A causa del seu alt contingut de nutrients i antioxidants, les pastanagues poden ajudar a reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i la diabetis. 

 

El batut que et proposem no sols és fresquíssim, sinó que és un combo perfecte que t’aportarà un extra de vitamina C, i una xutada d’energia, cortesia del gingebre. Fer-t’ho és tan fàcil com batre:  

  • 2 pastanagues 
  • 2 taronges 
  • 1 tros de gingebre 
  • 1 branca de menta o un doll de llimona 

Si existeix un batut detox de temporada, és aquest.  

 

Batut de maduixa i crema de cacauet 

 

Les maduixes aguanten fins a finals d’estiu, i són famoses per afavorir la circulació sanguínia. (entre altres coses). Vegem-les: 

 

  1. Promouen la salut cerebral: Alguns estudis suggereixen que els antioxidants i compostos antiinflamatoris presents en les maduixes poden tenir efectes beneficiosos per a la salut cerebral. S’ha observat que aquests compostos poden ajudar a millorar la funció cognitiva i reduir el risc de malalties neurodegeneratives, com la deterioració cognitiva i la malaltia d’Alzheimer.
  1. Beneficis per a la pell: La vitamina C i altres antioxidants presents a les maduixes contribueixen a la salut de la pell, ajudant en la producció de col·lagen, protegint contra el mal causat pel sol i millorant l’aparença general de la pell.
  1. Els antioxidants presents en les maduixes, com els flavonoides i l’àcid el·làgic, s’han associat amb la reducció del risc de malalties del cor. També s’ha demostrat que les maduixes ajuden a millorar els nivells de colesterol i a regular la pressió arterial. 

 

Tornem al batut. Necessites: 

 

  • 1 tassa plena de maduixes 
  • 1 iogurt 
  • 1 cullerada de crema de cacauet  

 

Pots decorar-ho amb un fil de crema de cacauet i una maduixa, perquè a més de saludable sigui instagrameable. Aquest batut ho té tot. 

 

Batut de gerds, civada i menta 

 

Els gerds comencen a estar de temporada al maig, i aguantaran fins al setembre. A Andorra tenim la sort de poder trobar-los repartits per les nostres muntanyes. Si estàs entre els afortunats que aconsegueix fer-se amb un bon grapat (i aguantes la temptació fins a arribar a casa), pren nota del batut que et proposem. 

 

  • Un grapat de gerds 
  • 300 ml de llet o un iogurt grec 
  • Fulles de menta 

 

Et direm que els gerds no només estan bons, sinó que són: 

 

  1. Rics en antioxidants, com les antocianines i la vitamina C, que poden ajudar a protegir les cèl·lules del mal oxidatiu causat pels radicals lliures i reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i la malaltia cardíaca. 
  2. Una bona font de fibra, la qual cosa pot ajudar a millorar la digestió i prevenir el restrenyiment.  
  3. Rics en vitamines i minerals, com l’àcid fòlic, el ferro i el potassi, que són essencials per a una bona salut en general. 

 

No diràs que no t’hem donat idees. Ara ja no tens excusa per a no menjar fruita fresca de temporada. Ja tens clar quin batut et faràs primer? 

 

Què menjar quan vas a la muntanya? Cinc idees d’entrepans per portar d’excursió

Tothom et dirà que Andorra és un país de muntanya, però deixem parlar les dades: el 90% del nostre territori són boscos, prats, rius i llacs. Al principat tenim 65 pics amb més de 2.500 metres d’altitud, i pots comptar més de 60 llacs repartits pels nostres 468 m2. Estem fets de natura.

Andorra és un país que crida a gaudir de l’entorn, fer exercici i alliberar la ment de les tensions del dia a dia. No és d’estranyar que cada any milers de persones planifiquin excursions per gaudir de l’aire fresc, però també de la llum, els colors, la fauna i la flora que ens regalen les muntanyes. Per sort, l’orografia del principat permet que tant experts com principiants puguin fer rutes adaptades al seu nivell i a la seva experiència. Independentment de la teva forma física, Andorra té una ruta per a tu. Això si, has d’anar ben preparat.  


5 coses que has de portar tant sí com no a la motxilla quan vas a la muntanya  

 

Hi ha bàsics que mai poden faltar a la teva motxilla, facis la ruta que facis, perquè a la muntanya mai se sap què pot passar. És igual si vas a berenar al llac d’Engolasters, o si vols enfilar-te al pic del Carroi. A la teva motxilla has de portar: 

  1. Aigua
  2. Smartphone carregat
  3. Bosseta de primers auxilis bàsics (tiretes, mocadors, crema de picades…)
  4. Roba d’abric
  5. I, per descomptat, menjar.

Les quatre primeres no ens deixen molt marge creatiu, però, no ens amaguem, el menjar és la cirereta del pastís de moltes excursions.  

 

Què has de menjar quan vas a la muntanya? 


A la teva motxilla has de portar aliments saludables i energètics: carbohidrats, proteïnes, greixos saludables i vitamines per a mantenir un equilibri nutricional adequat. Vagis on vagis d’excursió, recorda sempre que:  

  • La fruita és una excel·lent font de vitamines, fibra i carbohidrats. Les pomes, les taronges i els plàtans són ideals per a portar a la muntanya perquè són fàcils de transportar i no s’espatllen fàcilment. 
  • Els fruits secs són rics en proteïnes, greixos saludables i minerals, i són una excel·lent font d’energia per a mantenir-se en forma durant una caminada a la muntanya. Algunes opcions saludables inclouen les nous, els festucs, les ametlles i les avellanes. 
  • El pa integral és una bona font de carbohidrats complexos, fibra i vitamines del grup B. 
  • La carn és una opció popular per a molts excursionistes, ja que és una bona font de proteïnes i energia per a mantenir el cos en forma durant llargues caminades i activitats extenuants. No és l’ única: la fruita seca, les llavors, els llegums i els ous també són excel·lents fonts de proteïnes i energia. 

Evidentment, tot dependrà dels dies que vulguis estar voltant per la muntanya, i de la dificultat de la ruta. Els clàssics no et fallaran mai: entrepans de fuet o truita, fruits secs i xocolata per a quan necessitis un extra d’energia al moment. A partir d’aquí, tot depèn de la teva creativitat i les teves ganes que tinguis de preparar un àpat memorable.   

Vols idees per sortir de la normalitat? Et donarem cinc receptes d’entrepans de muntanya variades i per a tots els gustos.  


Entrepà de botifarra amb tomàquet al forn 

 

Pots fer-ho amb tomàquet o amb un pesto de verdures. Aquesta recepta no ens l’ hem tret de la màniga: és una adaptació de La Clotxa, l’entrepà típic de les terres de l’Ebre que els pagesos es feien per sobreviure a les dures jornades de feina. La Clotxa clàssica, però, té com a ingredient principal la sardina.  

 

Per preparar una bona Clotxa el que has de fer és, en comptes de tallar el pa per la meitat, treure bona part de la seva molla. Un cop tinguis un forat generós ja el pots omplir amb la botifarra (o les sardines, és clar) i el seu acompanyament. Hi ha qui el complementa afegint-hi alls i olives. Un cop el tinguis, només hauràs de fer servir la molla de pa per improvisar un tap, embolicar bé i marxar cap a la muntanya. 

 

Entrepà de pollastre amb escalivada i  formatge brie 

 

El secret d’aquest entrepà és el punt de les verdures, i el suc amb el qual xoparan el pa. Pots escollir pebrots, albergínies o cebes. Escalivar vol dir “cuinar a la brasa”, però el plan B és igualment vàlid: Forn a 200 graus durant uns 45 minuts. Si et fa mandra només de pensar-ho, a qualsevol supermercat d’Andorra pots trobar escalivada preparada per menjar.  

 

La resta de la recepta s’explica sola, oi? Has de cuinar el pollastre a la planxa, amb una mica d’all si li vols donar més gust, i un cop el tinguis, afegir tants talls de formatge brie com vulguis. Que en són de fàcils els entrepans! 

 

Entrepà vegetarià d’alvocat  amb ous, espinacs i tomàquet a la planxa 


La recepta és intuïtiva, però per encertar-la has de seguir tres consells:  

  • Assegura’t que l’alvocat està a punt per menjar. Toca’l, ha d’estar una mica tou. Si no les tens totes amb tu, fixa’t en el seu botonet: si és marró, està passat. Si és groc, està al punt. Si és verd, li queden uns dies encara per madurar.  
  • Cuina els ous amb una mica de mantega vegetal i aigua. Si vols uns ous de pel·lícula cal que primer escalfis una mica de greix a foc mitjà, i vagis afegint l’ou sense deixar de remenar. Afegeix l’aigua a poc a poc, integrant la barreja fins que tingui una textura digna de foto d’Instagram. Quedaran suaus, esponjosos i espectaculars. Fes-nos cas!  
  • Els espinacs és millor que estiguin cuinats, així aprofitaràs al màxim els seus minerals, i el teu cos podrà absorbir millor el ferro i el calci.  

Aclarit això, ja pots muntar els ingredients. L’ordre va una mica al gust, tot i que la lògica ens diu que primer hauries de ficar l’alvocat, els ous a sobre, els espinacs, i després el tomàquet. Com ho veus? 

 

Entrepà vegà de figues, mel, cogombre, ruca i ceba  


De totes les combinacions de sabors que pot tenir un entrepà, aquesta és de les més impressionants. Les figues amb la ceba caramel·litzada fan un contrast amb la ruca digne d’Estrella Michelín. T’expliquem com preparar-lo. 

  • Talla el teu pa per la meitat i rega’l amb un bon raig d’oli oliva.  
  • Ara agafa les figues i prepara llesques primetes. Les pots passar una mica per la planxa, o en cru, com vulguis. 
  • Afegeix la mel i a sobre la ruca.  
  • Talla el cogombre i col·loca’l  just a sobre. Si et vols marcar un triple, fica-li una mica d’anet.  

I, per acabar aquesta joia d’entrepà, hauràs d’escollir entre ceba tendra crua, o ceba morada caramel·litzada. Difícil. Tu manes, nosaltres només et podem garantir que aquest entrepà serà sempre un encert. 

 

Entrepà de truita amb alls tendres i xampinyons 


L’entrepà de truita és l’opció més tradicional quan vas d’excursió. Però encara li pots donar una volta i elevar-lo a una categoria superior. Només necessites alls tendres i un grapat de xampinyons.   

Ja t’imagines la recepta, oi? Primer has de saltar els xampinyons, preferiblement amb oli d’oliva, all i pebre negre. Quan hagin agafat bon color, afegeix els alls tendres (prèviament rentats i tallats), i un minut després ja podràs trencar els ous i començar a remenar. Tothom sap que els bons entrepans de truita a Andorra porten pa amb tomàquet i un generós raig d’oli. Ja ho tens! 


Com veus, qualsevol excusa és bona per gaudir d’un bon àpat, i més quan parlem d’anar a la muntanya. Ja saps quina ruta faràs aquest cap de setmana?  

Com fer, pas a pas, una mona de pasqua tradicional

Les mones de pasqua que omplen les prestatgeries dels supermercats, botigues i pastisseries d’Andorra no t’enganyen: falten molt pocs dies perquè comenci la Setmana Santa. Enguany comença el 2 d’abril (exacte, el dia de les Eleccions Generals), i s’allargarà fins al diumenge següent, és a dir, el 9 d’abril del 2023.  

 

Quin dia es dona la mona de pasqua a Andorra? 


Aquestes dates a Andorra són sinònim de tradicions, moltes d’elles gastronòmiques, però si hi ha una que sobresurt al nostre país, aquesta és la de la mona de pasqua. Cada any es venen i regalen centenars de mones a Andorra. I, responent la pregunta, la mona de pasqua a Andorra es dona el mateix dia que a la resta de Catalunya: el diumenge. La tradició mana, però, que s’ha de menjar en família el Dilluns de Pasqua, per postres (és a dir, el 10 d’abril, que és festiu nacional).

Bé, per escalfar motors, t’explicarem un bon grapat de coses que segur que no sabies sobre aquesta tradició de setmana santa. Pots estar tranquil, al final de l’article et donarem la recepta tradicional!  

 

La mona per setmana santa: més de 5 segles de tradició 

 

Això de regalar mones no és una cosa moderna. El que passa és que és una tradició viva, que va evolucionant creativament. Fixa’t, al Costumari Català de Joan Amades (l’obra de referència sobre tradicions i costums de les terres de parla catalana) es recollia que la mona de pasqua se citava amb aquest nom en el segle XV. Però és possible que la tradició sigui encara més antiga.  

 

Hi ha dues teories:  

  • Hi ha qui diu que la paraula Mona ve de l’àrab “mûna”, que significa regal o “subministrament d’aliment”. La teoria diu que les mones eren el pagament que antigament es feia per l’arrendament de terres.  
  • I després estan els que assenyalen que Mona ve del llatí munda, fent referència a unes cistelles plenes de dolços i ous que els romans oferien a la deessa Ceres al llarg del mes d’abril, en els rituals de fertilitat anteriors al cristianisme. I és que Ceres també és la deessa de l’agricultura i les collites. 

Teories sobre l’origen de la mona hi ha moltíssimes, i algunes es remunten fins i tot a les muniquies, unes celebracions que es feien en l’antiga Grècia. No hi ha dubte que la tradició ha evolucionat, però la seva essència roman pràcticament intacta més de cinc segles després.  

 

La tradició de la mona de pasqua a Andorra 


A Andorra, igual que als països del nostre entorn, és tradició que els padrins regalin als fillols una mona de pasqua. Podríem dir-te sense por d’equivocar-nos que en el 90% dels casos, aquestes mones són de xocolata. Entre les més populars destaquen les que tenen forma d’ou, conill o dels personatges més estimats pels petits (Frozen i la Patrulla Canina encapçalen, segurament, el rànquing de mones a Andorra). Però la tradicional, la de tota la vida, és la de brioix, de forma rodona i està coronada amb ous. Per què? Hi ha dues explicacions aquí: 

 

  • Els ous són l’element principal per Pasqua: simbolitzen l’arribada de la primavera. La tradició diu que la mona ha de tenir tants ous com anys tingui el teu fillol. El màxim d’ous és 12. És a dir, que segons la tradició, si el teu fillol té més de 12 anys, no hauries de donar-li una mona. Això és així perquè els nens abans es confirmaven a aquesta edat. Evidentment, cadascun fa el que vol. A qui no li agrada que el seu padrí li regali una mona? 
  • L’altra explicació té a veure amb la religió. I es que l’església prohibia menjar ous durant la Quaresma. Evidentment, els animals continuaven a la seva, posant ous que la gent es guardava i es regalava per Pasqua de Resurrecció. 

 

Recepta de la mona tradicional 

 

Trencarem un mite: la mona no té per què ser dolça: es pot menjar amb llonganissa o embotits típics d’Andorra com el bull. No ens creus? Pren nota de la recepta tradicional: 

 

  • Mig quilo de farina 
  • 75 grams de sucre 
  • 50 grams de mantega 
  • 4 ous 
  • 10 grams de sal 
  • Ratlladura de llimona 
  • 50 grams de llevat premsat  
  • 80 ml de llet sencera 

 T’expliquem com fer la mona pas a pas: 


  • El primer és pastar la farina amb el sucre i el llevat fresc. 
  • Has de batre 3 ous i afegir—los a poc a poc a la barreja, juntament amb la llet i la ratlladura de llimona. 
  • Barreja-ho bé fins que puguis treballar-ho amb les mans. Si queda enganxós no et preocupis, i sobretot, no afegeixis més farina. Així està bé. 
  • Estaràs uns 10 minuts pastant. Si se’t complica, pots untar-te les mans amb una mica d’oli.  
  • Forma una bola gran amb la massa i posa-la en un bol gran greixat amb mantega o oli.  
  • Tapa i deixa reposar durant una hora i mitja. Transcorregut aquest temps, hi haurà gairebé triplicat el seu volum.  
  • Retira la massa i forma un pa rodó, afegeix els ous cuits i pinta’l tot amb l’ou que havies reservat.  
  • Deixa que les mones reposin 30 minuts abans d’introduir-les en el forn.  

Enforna durant 40 minuts a 170°, però no et confiis! cada forn és un món, les teves mones poden estar llestes abans.  

I la xocolata? Bé, aquest ingredient no es va afegir fins que el van portar de América, en el segle XVI. A partir d’aquest moment es va introduir com a element decoratiu en algunes versions de la recepta tradicional, i, en unes altres, com a ingredient principal. Ja saps quin regalaràs aquest any als teus fillols? 

 

Tres postres sense forn per triomfar (a Sant Valentí o quan toqui)

Ningú pot dir que un sopar ha estat de 10 si no ha menjat unes postres de 10. Això és saviesa popular, i fa que augmenti la pressió d’aquelles persones que no han nascut beneïdes amb el do de la rebosteria (o que no tenen forn a casa). Si formes part d’aquest grup, pots estar tranquil: hem pensat en tu. 

El repte que ens hem proposat és el següent: aconseguir tres postres delicioses i variades, sense forn i amb ingredients que pots trobar a qualsevol supermercat d’Andorra, sigui l’època de l’any que sigui. 

Si estàs buscant receptes de postres fàcil per a cuinar en menys de cinc minuts, en aquest article la trobaràs una. Si vols sorprendre amb un pastís, però no tens forn (o prefereixes estalviar), ara et donarem la recepta de la millor torta de cafè sense forn. I, si ets més de xocolata que de cafè i t’encanta aquest combo explosiu de cacau + galetes, també tenim una recepta per a tu (i amb la seva versió healthy!). 

 

Macedònia especiada de maduixa i taronja 

Sí, sí, sabem el que estàs pensant: que poc original, una macedònia. Si pots demanar pastís de xocolata, qui vol un grapat de fruites tallades? Bé, deixa que et diguem que aquesta macedònia és impressionant, perquè juga amb els sentits i explora sabors als quals no estem acostumats. Així que no escapis, que la fruita és molt sana i si el que vols és impressionar amb unes bones postres, amb aquest ho aconseguiràs. 

Els ingredients que necessites són: 

  • Taronges (et recomanem una per persona) 
  • Maduixes (cinc o sis per persona són suficients) 
  • Una llima 
  • Una mica de sal 
  • Xile en pols (has llegit bé, sí, hem dit xile) 

 

El pas a pas és tan simple com sembla: 

 

  • Pela la taronja, assegurant-te que elimines al màxim la part blanca. 
  • Talla-la en trossos sense respectar els grillons. Amb gràcia. 
  • Renta i talla les maduixes en trossets. 
  • Tala la llima a la meitat, guarda una part en la nevera per a cuinar demà i esprem l’altra sobre la fruita recentment tallada. 
  • I afegeix el xile i la sal. 

 

Amb aquesta macedònia passa el mateix que amb qualsevol: com més temps la deixis reposar, més es barrejaran els sabors i més bona estarà. És perfecta per a postres, però també de berenar, i fins i tot de snack saludable! 

Quins beneficis tenen aquestes postres? Bé, començant per la taronja, et direm que millora la funció del teu sistema digestiu, ajuda al teu cos a protegir-se contra malalties cardiovasculars i ajuda a controlar la glucèmia. A més, consumir taronges prevé l’anèmia, millora la salut ocular i retarda l’envelliment. Corre a fer-te un suc! 

Per part seva, les maduixes, a banda d’estar boníssimes tenen efecte antioxidant, reforcen els ossos i augmenten les defenses. Aquestes postres ja et semblen perfectes? Doncs espera, que encara falta el xile: aquesta espècia tan popular en països llatinoamericans té propietats antiulcerants, antiinflamatòries i antioxidants. Això sí, amb compte de no passar-te amb el xile: com sabràs, és picant, i si abuses d’aquesta mena d’aliments pots alterar la mucosa del tracte gastrointestinal (o cosa que és el mateix, acabar amb dolor de panxa o hemorroides). T’havíem d’avisar. Tirem un vel i anem per la següent recepta. 

 

Pastís gelat de cafè 


Què seria de la nostra productivitat sense el cafè? Mai ho sabrem. Aquest pastís porta molt poca quantitat, però li dona aquest sabor tan característic que les persones que estimem el cafè agraïm trobar en unes postres. A més, és un pastís gelat, ideal per al bon temps que algun dia (ben aviat) tindrem a Andorra. 

Aquesta recepta no és tan fàcil de fer com una macedònia, però val la pena passar una estona extra a la cuina, creu-nos. 

Fes un cop d’ull als ingredients: 

  • 100 grams d’ametlles 
  • 100 grams de galetes 
  • 180 grams de sucre 
  • 30 grams de mantega 
  • 1 cullerada de ratafia, per a donar-li un toc extra de les nostres muntanyes 
  • 400 grams de nata líquida 
  • 150 grams de llet 
  • 10 grams de cafè soluble 
  • 3 rovells d’ou 

 

Don’t panic, són molts ingredients, però aquest pastís es fa pràcticament sol. Mira: 

 

El primer és fer la massa: agafa un recipient i col·loca les galetes, les ametlles, 30 grams de sucre (els altres 150 els utilitzarem en el farciment) i els 30 grams de mantega freda. Quan tinguis la barreja ben integrada, estén-la sobre un motlle, cobreix la base i part de les vores. Aquesta recepta està pensada per a muntar en un motlle de 24 cm de diàmetre. 

Ara farem el farciment: posa la llet en una cassola i cuina-la a foc lent amb el sucre i el cafè soluble. Afegeix els rovells ja batuts. Quan estigui tot ben integrat retira del foc i passa per la batedora. Es formarà una crema d’una textura increïble. 

Has de deixar-la refredar, i quan torni a estar a temperatura ambient, hauràs d’afegir la nata muntada i barrejar bé. 

Ho tens? Perfecte, perquè l’única cosa que queda és col·locar la barreja sobre la base del pastís i deixar-la congelar tota la nit. Demà podràs decorar-la amb maduixes, amb fideus de xocolata, amb cacau o amb grans de cafè. 

 

Xocotorta (i la seva versió healthy) 


Aquesta torta, típica de l’Argentina, ha estat triat com la més bona del món. Les raons són òbvies: aquella barreja explosiva de xocolata i galetes que té el poder de retornar-nos a la infància. Si en vols fer cinc bones racions d’aquesta torta necessites: 

  • 225 grams de dolç de llet 
  • 125 grams de formatge crema fred 
  • 100 grams de nata per a muntar 
  • 300 grams de galetes de xocolata (rectangulars) 
  • 150 ml de cafè fred 

T’explicarem pas a pas com fer aquesta delícia: 

Comença batent el dolç de llet amb el formatge i la nata. Quan vegis que la barreja està cremosa i que el color és homogeni passa la crema a una màniga pastissera i reserva. Si no tens màniga no passa res: el teu pastís no quedarà de foto, però continuarà estant increïblement bo. 

El següent és preparar les galetes i el cafè fred. Aquí t’entretindràs una estona: has de mullar una a una totes les galetes i anar-les col·locant al motlle. Si no tens motlle tampoc passa res, aquest pastís s’aguanta sol (t’hem dit que és increïble). 

Quan tinguis la base preparada, afegeix la crema amb la màniga pastissera o amb l’ajuda d’una cullera. És molt important que no apretis. Si queda irregular no passa res, la clau és que no es trenquin les galetes. 

Si ja tens la primera capa coberta, toca tornar a mullar galetes en cafè i cobrir de crema… fins que s’acabin! 

L’última capa de crema és la teva oportunitat per a esprémer l’artista que portes dins: ja saps com decoraràs la teva primera xoco torta? 

Bé, ara compartirem amb tu la versió healthy: has de canviar les galetes de xocolata per galetes normals, el dolç de llet per pastanaga bullida triturada amb coco. I el cafè, per llet amb canyella. Ara no ens creuràs, però està molt, molt i molt bona aquesta torta freda! 

Les postres són meravelloses, però cal anar amb compte: no serem nosaltres els que et diguem que no cal abusar del sucre o del dolç de llet, veritat? Si menges massa podries acabar empatxat. Gaudeix amb salut! 

 

Guia d’espècies: propietats, precaucions i combinacions

Amb el pas dels anys tots acumulem pots d’espècies a la nostra cuina. Algunes es converteixen en clàssics indispensables com el pebre, el curry o la canyella. Altres, menys intuïtives d’utilitzar, corren el risc d’anar criant pols al final de la prestatgeria.  Sigui com sigui, el de les espècies és un món fascinant que regala matisos i sorpreses a aquells que s’atreveixen a endinsar-se en ell. En aquesta guia et donarem les millors combinacions d’espècies, analitzarem les seves propietats i repassarem amb tu els principals riscos per a la teva salut.    

El pebre: el rei de les espècies 

Independentment del tipus de plats que t’agradi preparar, hi ha bàsics que mai et poden faltar. El primer d’ells és el pebre. Podríem dir sense por a equivocar-nos que el pebre va bé amb gairebé qualsevol plat: el seu indiscutible poder per potenciar el sabor l’ha convertit, des de lluny, en l’espècia més utilitzada a les cuines de tot el món.  No tots els pebres són negres, però sí que tots venen de la mateixa planta. T’expliquem com els pots fer servir: 
  • Pebre verd: ideal per a guisats. És el gra verd, assecat en la seva pròpia pell. Aquest procés fa que la seva aroma sigui molt més afruitat, que gairebé no piqui, i que el seu preu sigui més elevat.  
  • Pebre blanc: ideal per a cremes i salses blanques, com la sopa de porro (enllaç article). Com t’avançàvem, ve de la mateixa planta però, en aquest cas, els grans es recullen quan el pebre està madur i el seu color és vermellós. 
  • Pebre negre: ideal per a tot. I per això és la que tenim a casa. A diferència de les dues anteriors, el pebre negre es recull quan el fruit encara no està madur, s’asseca al sol durant una setmana fins que s’arruga i està llest per triturar i consumir.  
N’hi ha més pebres, com el de caiena, el rosa o el de Jamaica (per mencionar tres de les més utilitzades), però no són exactament pebres, ja que no provenen de la mateixa planta. En la seva gran majoria són baies o barrejes de xiles.   Els pebres ens ajuden a reduir el colesterol, però també a digerir millor el menjar. Això és gràcies a la piperina, que s’encarrega d’estimular els enzims digestius del pàncrees i els intestins. A més, aquest element produeix un efecte d’escalfament i acció analgèsica que ajuda a reduir el dolor (per això trobaràs pebre a la llista de components d’algunes cremes antiinflamatòries). Amb cura, que no tot són avantatges: consumir pebre en excés pot danyar la teva mucosa gàstrica.   

Curry: la barreja perfecta 

El curry és una barreja d’espècies molt potent entre les quals es troben el safrà, la canyella, el coriandre, el comí, la cúrcuma i com no podia ser d’una altra forma, el pebre. Ara veurem quins són els tipus de curry més estesos fora de les nostres fronteres, i com pots utilitzar-los en els teus plats. 
  • Curry Korma: ideal per a plats vegetarians. Aquesta barreja suau se sol incorporar amb una base de llet de coco o iogurt. El que has de recordar sobre el curry korma és que no pica, sinó que és més aviat dolç, per la qual cosa combina perfectament amb fruita seca com els cacauets o els festucs. T’estem donant idees?  
  • Curry Vindaloo: perfecte per a carns. Aquest és el que pica. I efectivament, és un dels més populars a l’Índia, encara que el seu origen està en un marinat d’arrels típic de Portugal, el vinhadalhos. De què està fet? Principalment de cardamom, canyella, xili, safrà, mostassa, all, gingebre i fenigrec (una planta de la família de les faves).  
  • El curry rendang: increïble amb vedella. Aquest curri típic de Malàisia és picant, però no tan picant com el Vindaloo. És més aviat fresc i sucós, la qual cosa ho fa ideal per a incorporar a salses blanques i deixar que la carn es desfaci mentre es cuina en elles. 
  • Curry verd, el company perfecte d’un bon plat d’arròs. No tots els currys piquen, i tampoc tots són taronges. Aquesta peculiar barreja típica de Tailàndia et deixarà sense paraules. Amb això et volem dir que pica, si, (el seu color característic ve del xili verd, imagina’t!). Els amants d’aquesta varietat solen combinar-la amb llima i alfàbrega per a donar-li als seus arrossos un toc tant fresc com inoblidable.  
És bo per a la teva salut abusar del curry? Com a norma, et direm que abusar mai és bo. Però quan es tracta del curry hi ha un parell de coses que has de saber:  
  • És un anticoagulant natural, així que si prens medicaments anticoagulants has de preguntar-li al teu metge si pots consumir qualsevol varietat de curry. 
  • Si tens gastritis o una úlcera, és millor que evitis el curry. 
 

Canyella: l’estrella de les postres 

Amb pomes, amb arròs amb llet, fins i tot al cafè! La canyella és una espècia molt apreciada pels amants de les postres, però el seu ús també s’estén a altres plats, com per exemple les carns. No ens hem tornat bojos, creu-nos, el llom a la canyella està exquisit.   Hi ha quatre tipus de canyelles: la ceylan, la cassia, la canyella de saigon i la canyella de korintje. T’has quedat quadres? La primera és l’original, i la reconeixeràs pel seu color marró i el seu sabor dolç. Fins aquí tot controlat.   La canyella cassia ve de la Xina, és més barata però no està tan bona. Les seves branques són més resistents, així que és la que sols veure en elements decoratius. La canyella de saigón ve de Vietnam, és més fosca i té un toc picant. La canyella de korintje ve d’Indonèsia i és més barata que les altres. També és la que té més nivells de cumarina, una substància que et sonarà perquè es fa servir per a elaborar medicaments que prevenen els coàguls de sang i algunes afeccions cardíaques.   La canyella té cinamaldehid, que en grans dosis pot fer que et piqui la gola, i fins i tot provocar-te una úlcera bucal. Per això és important fugir de reptes absurds com el de la canyella, que es va popularitzar a les xarxes anys enrere, consistent en menjar canyella a cullerades.  Bé, tornant a la cumarina, has de saber que aquest compost pot obligar el teu fetge a treballar més del compte, i acabar contribuint a agreujar malalties hepàtiques. Els efectes que produeix la canyella a les persones amb diabetis encara avui s’estudien, així que et recomanem que consultis al teu metge, perquè depenent del tipus de diabetis que tinguis la canyella podria estar contraindicada. Per cert: si et preguntes si la canyella baixa la tensió la resposta és sí, i has de saber que el seu consum excessiu pot provocar-te vertígens i marejos sobtats.   

Claus d’olor: el toc de les infusions, i de molts plats! 

Si hi ha una aliada per a combatre les conseqüències dels canvis de temperatura, aquesta és una bona infusió. I l’ingredient estrella de moltes d’elles és el clau, una espècia que també s’utilitza per a marinar carns i per a disminuir l’aparició d’olors a la nevera (segur que has vist més d’un cop una llimona partida per la meitat amb uns quants claus inserits).   El clau és un bàsic en qualsevol cuina, tot i que moltes vegades acaba formant part del club d’espècies que se’ns acumulen al fons de la prestatgeria. És normal: la seva forma és peculiar, el seu sabor és potent i el seu ús poc intuïtiu.   Canviarem això! Aquí tens tres idees plats fàcils als quals pots incloure el clau d’olor 
  • Pernil al forn amb mel i clau (que a més és molt típica de pasqua). 
  • Carabassa rostida amb pebre i clau. 
  • Arròs amb llet amb clau i canyella. 
I, si penses a preparar una infusió amb clau d’olor et recomanem que donis un cop d’ull a les receptes que et proposem en aquest article.   

Nou moscada: tant versàtil com aromàtica 

Com a curiositat et direm que la nou no és una nou, és l’endosperm de la llavor d’un arbre. És a dir, això que guardes al teu potet és en realitat el teixit nutricional que s’ha format dins el sac embrionari d’un Myristica Fragrans, el petit arbre de les Illes Moluques que produeix la nou moscada.  La llista de beneficis de la nou moscada és llarga: ajuda a prevenir cardiopaties, enfortir el sistema cardiovascular i afavorir la bona circulació sanguínia. Però no tot és bonic: en grans quantitats, la nou moscada produeix somnolència, mareig, confusió, al·lucinacions i sequedat de boca (entre molts altres efectes adversos). De fet, has de saber que està dins del grup dels narcòtics i que és tòxic en grans quantitats.  A Andorra, igual que als països veïns, la nou moscada és la reina de la beixamel o de les Patates gratinades Dauphinoise. T’ha entrat fam de cop?   

El comí: el gran clàssic digestiu 

El seu sabor amarg i aquest delicat punt picant han convertit el comí en una de les espècies més emprades en l’àmbit mundial. Al cous-cous, a la carn, a les llenties… tot queda bé amb el comí!   Per si no hi hagués prou, menjar comí no sols ajuda a reduir la formació de gasos, també aporta ferro, magnesi, potassi, fòsfor, calci i vitamina A. És un sedant i un aprimador natural, però amb cura: està contraindicat si sofreixes hiperestrogenism.  Com et dèiem abans, el comí pega bé amb tot. És un gran aliat quan cuines per exemple una escalivada, pastanagues rostides i qualsevol carn.    

Cinc combinacions amb espècies que mai fallen 

Combinar espècies és fàcil, però hi ha una sèrie de combinacions que t’asseguraran l’èxit rotund. Pot semblar que per aconseguir un sabor molt diferent cal gastar molts diners comprant espècies exòtiques, però res més lluny de la realitat. Fixa’t: 
  • Gingebre, all i salsa de soia: ideal per a saltar un arròs i per macerar carns blanques. 
  • Comí, pebre roig i orenga: aquesta barreja és ideal per a amanir albergínies, pastanagues i tofu. 
  • Caiena, canyella i comí: has llegit bé. La pròxima vegada que facis llom, deixa-ho macerar una bona estona en aquesta barreja d’espècies si vols aconseguir un plat inoblidable. 
  • Llet de coco, curri i all: amb cigrons, llenties o arròs. Fes-nos cas, la llet de coco li donarà un toc molt sucós al teu plat. 
  • Iogurt, anet i llimona: l’amaniment perfecte per a qualsevol amanida. I més si és de cogombre.  
Ja has vist que el món de les espècies dona per a molt. Com més experimentis amb elles més fàcil serà per a tu obtenir combinacions increïbles. En aquest article hem repassat 5 de les més esteses, però evidentment hi ha centenars d’elles. T’animes a continuar investigant? 

3 receptes d’air fryer per menys de 2 euros

Avui et portem tres receptes fàcils, sanes, ràpides i barates. Sembla mentida, però no, no és clickbait: en aquest article compartirem amb tu tres receptes que podràs cuinar en menys de 15 minuts, i per menys de 2 euros cadascuna.  

Estàs fart de saber el que és una Air Fryer. Les has vist a Tik Tok, a dos de cada cinc Reels i a totes les botigues d’electrodomèstics d’Andorra. Les fregidores d’aire han revolucionat la nostra manera de cuinar, i és completament normal: 

  • Redueixen, i molt, la quantitat de calories dels teus plats. Com ja saps, consumir olis vegetals en excés està relacionat amb un major risc de patir malalties cardiovasculars. 
  • Redueixen també la quantitat d’acrilamida en els teus aliments, un compost que es pot crear en fregir aliments en molt d’oli, i que l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer ha classificat com un probable cancerigen. 
  • I optimitzen el teu temps, que val or. 

Sembla tot molt fàcil, però ja t’avancem que hi ha una sèrie de precaucions que has de prendre si cuines amb fregidora d’aire. Al final d’aquest article et farem un breu resum. 


Nyoquis en air fryer: això de veritat està bo? 

Has llegit bé, nyoquis fregits (que no cuits). I no, no estan bons, estan boníssims. Treu les teves millors espècies i anota aquests consells si vols aconseguir l’snack perfecte. 

Necessites 

  • Una bossa de nyoquis 
  • Una cullerada d’oli 
  • Sal 
  • La quantitat d’espècies que creguis que et mereixes. 

Som-hi! 

  • Posa els nyoquis directament en el recipient de l’air fryer i afegeix la cullerada d’oli.  
  • Ara és el moment d’afegir la teva mescla d’espècies. Et donarem tres idees de combinació que mai fallen:
  • All, ceba en pols i pebre negre. 
  • Comí, nou moscada i pebre negre. 
  • Curri, cúrcuma i gingebre. 

Escalfa la fregidora d’aire a 190 graus durant 15 minuts. Sacseja bé quan hagin passat 7 minuts, i espera que es refredin una mica abans de tastar-los!  

Què t’aporta aquesta recepta? Bé, principalment has de saber que els nyoquis són baixos en greixos i rics en potassi, un mineral que ajuda els nutrients a passar a les cèl·lules, i a que aquestes puguin treure els residus. A més a més, es tracta d’un aliment saciant: estaràs tip ben aviat. I no, no són un ultraprocessat.  

 

Carxofes en air fryer en menys de 10 minuts: més fàcil, impossible 

 

Ja queda ben poc perquè les carxofes tornin a estar en temporada, la qual cosa es tradueix en què serà més fàcil trobar-les als supermercats d’Andorra, però també en que estaran més barates. Per aquesta recepta necessitaràs tan sols 2. Fes-nos cas, pren nota dels ingredients: 

 

  • Un parell de carxofes 
  • 2 cullerades d’oli d’oliva 
  • Sal 

 

Res més? Res més! 

 

  • El secret d’aquesta recepta és saber tallar les carxofes. Lluny de pelar-les, el que has de fer és aprofitar al màxim totes les seves fulles. Retira només les 2 primeres capes.
  • Amb l’ajuda d’un ganivet tallaràs la tija i li donaras forma perquè quedi com més llisa, millor.
  • Talla cada carxofa a la meitat, i després en quarts.
  • Fica-les a l’air fryer, ruixa-les amb l’oli i afegeix sal.
  • Escalfa la teva fregidora d’aire a 180° i cuina les teves carxofes durant 10 minuts. La temperatura en aquesta recepta és especialment decisiva, perquè si et passes, les carxofes s’enduriran, et punxaran en menjar-les i serà tan desagradable que acabaràs per tirar-les. Així que recorda, 180° 10 minuts, ni més ni menys. 

Què t’aporta aquesta recepta? Les carxofes són un aliment molt beneficiós per la teva salut, ja que t’ajuden a enfortir el teu sistema immunològic i a mantenir els nivells de colesterol.  


Crestes de poma en air fryer 


Aquesta recepta és una mica més elaborada, però queda tan bona que no podràs parar de repetir. I saps què és el millor? Que aquestes postres no porten ni un gram de sucre. Pren nota dels ingredients, que t’expliquem el pas a pas. 

 

Necessites: 

 

  • Massa per crestes (hem fet els càlculs perquè et surtin 16 petitones) 
  • Tres pomes 
  • 1 taronja 
  • Una mica de canyella (opcional) 
  • 1 cullerada d’oli d’oliva 

 

Bé, pas a pas: 

 

  • El primer que faràs és pelar les pomes, treure el seu cor i tallar-les en trossets ben petits.
  • Ara fica-les a l’air frier durant 20 minuts a 180°. Quan estiguin toves, retira-les i pica-les amb l’ajuda d’una forquilla.
  • Aquest és el moment de ratllar una taronja i afegir una mica de canyella. Quan la mescla estigui ben integrada ha arribat l’hora de muntar les teves crestes. Que no et guanyin els nervis, és més fàcil del que sembla. Mira aquest vídeo.
  • Cobreix la base de la teva fregidora amb oli d’oliva i col·loca les crestes acuradament. Posa-la a 190 durant 15 minuts. Quan n’hagin passat 7, gira-les i acaba de fregir. T’assegurem que mai has provat unes crestes de poma casolanes tan riques, sanes i barates!

Què t’aporta aquesta recepta? Les pomes són molt nutritives i un antioxidant natural molt poderós. A més a més, són perfectes per prevenir l’estrenyiment, ja que el seu contingut en fibra afavoreix la digestió dels greixos.

 

Cuines amb l’air fryer? No facis això mai! 


Si una cosa bona té cuinar amb una fregidora d’aire és que et fa la sensació que aquesta petita màquina treballa per tu: mentre ella s’encarrega de preparar el teu menjar el teu pots despreocupar-te d’ella i ocupar-te en el que de veritat importa, veritat? No. No et confiïs: la majoria de les fregidores d’aire s’apaguen soles, però encara així pot produir-se un incendi o una pujada de tensió. 

No sols has d’assegurar-te que està en una superfície plana, el més allunyada de la paret i de qualsevol endoll (dins de la mesura del possible). També has de parar atenció mentre està encesa: sempre existeix la possibilitat que es produeixi una avaria. 

Recorda que ensurts en pots tenir sempre, i no tots es poden evitar. La millor manera de protegir-te al màxim és assegurar allò que més t’importa. Així podràs fer front a qualsevol imprevist!