Digital detox: què és el Mindful Screen Time

Diuen els especialistes que els telèfons intel·ligents poden millorar la nostra vida si els utilitzem conscientment. Però, ara que no ens sent ningú: t’has parat a pensar quants cops al dia mires el telèfon? I per fer què? Segur que no ho vols ni saber.  

 

Parlem d’aquest ús conscient: implica entendre com, quan i per què utilitzem el telèfon per assegurar-nos que està alineat amb els nostres valors i objectius personals. És a dir: convertir-lo en una eina que ens ajudi a créixer, connectar i viure de manera més plena, sense aquesta sensació d’estar perdent el temps mirant les xarxes, però amb la flexibilitat de poder-les mirar una estona. De seguida veurem com es fa això. 

 

Quin impacte real té el mal ús dels telèfons en el nostre cervell? 

 

  • El consum de pantalles allibera dopamina, que pot fer-los addictius. Sovint proporcionen recompenses immediates en forma de likes, comentaris, punts, etc., que poden reforçar la conducta d’ús excessiu. Aquesta gratificació immediata pot dificultar el desenvolupament de la paciència i la capacitat de retardar la gratificació. 
  • El món digital ofereix una gran quantitat d’estímuls, que poden afectar la capacitat per mantenir l’atenció en una sola tasca durant períodes prolongats de temps. Potser fa temps que et costa mirar una sèrie sense el telèfon o la tauleta a la mà? L’ús excessiu s’associa amb símptomes de TDAH.  
  • La llum blava de les pantalles redueix la secreció de melatonina, afectant la qualitat del son: el nostre cervell interpreta aquesta llum com una clara indicació que encara és de dia. Tant increïble com cert. Si mires pantalles abans d’anar a dormir i el teu son fa temps que ha deixat de ser reparador, t’interessa llegir aquest article. 

Amb això clar, tornem al Mindful Screen Time. 

 

Les 3 claus del Mindful Screen Time 

Practicar un ús conscient dels dispositius intel·ligents no vol dir fer-los servir només per aprendre. Vol dir entendre quin és el benefici que t’interessa extreure del seu ús i prioritzar-lo.  

 

  1. Consciència:

Ser conscient del temps que passem davant de les pantalles i identificar els hàbits digitals que tenim. Això implica reconèixer quan i per què fem servir els dispositius. Quants cops al dia agafes el telèfon de forma automàtica? Quan ho fas amb intenció, quines intencions són aquestes? 

  1. Intenció:

Utilitzar els dispositius digitals amb una intenció clara. Això vol dir definir els objectius que ens porten a utilitzar la tecnologia. Tenir-ho clar ens ajudarà a evitar l’ús impulsiu o automàtic que sovint no aporta valor real. Fer una llista dels teus objectius no és perdre el temps, més ben dit és tot el contrari, ja ho veuràs.  

  1. Reflexió:

Reflexionar sobre l’impacte que l’ús de la tecnologia té en la teva vida, incloent-hi la teva salut mental, les teves relacions personals i la teva productivitat. Com et sents després de fer-la servir? Creus que passes molt de temps? Què t’agradaria fer amb aquest temps? 

Com veus, tot comença per una bona reflexió. Tenint en compte el temps que dediquem a consumir contingut de forma automàtica, sembla important dedicar-li ni que sigui uns minuts. T’assegurem que tens molt a guanyar. 

 

Pas a pas: com redefinir l’ús dels dispositius electrònics 

 

Ha arribat el moment de prendre decisions. I la primera té a veure amb el temps.  

Has d’establir un límit: Agradi o no, la forma més efectiva de controlar el temps que passem envoltats de pantalles és configurant temporitzadors o utilitzant aplicacions que t’ajudin a controlar i limitar el temps que passem davant del telèfon. Moltes d’elles ja venen instal·lades per defecte als dispositius iOS o Android. 

Designa zones de la casa o moments sense telèfon. El lavabo (aprofitem per dir-te que passar més de 5 minuts mirant el telèfon a la tassa pot causar hemorroides!), la taula, o simplement instaurar l’hàbit de sortir de casa sense el telèfon. 

Reservar o senyalitzar zones per deixar-lo (com ara un cistell o una caixeta) pot ajudar a generar l’hàbit.  

Defineix els teus objectius: No cal que siguin productius. La distracció i la connexió a les xarxes socials són objectius vàlids, sempre que tinguis els límits clars.  

El dia sense telèfon: Fer una desconnexió setmanal és una bona forma de restablir l’equilibri en la teva relació amb la tecnologia. Qui diu el dia sense telèfon, diu el dia sense xarxes socials. Pensa-ho! 


Beneficis del Mindful Screen Time 


Practicar el Mindful Screen Time pot portar a una millor gestió del temps, un benestar emocional més alt i unes relacions personals més fortes. 

Mitjançant la consciència, la intenció i la reflexió, aconseguiràs reduir els efectes negatius de l’ús excessiu i assegurar-te que la tecnologia et serveix de manera positiva. 

Com veus, aquesta és una bona manera de portar una vida més equilibrada i satisfactòria en un món cada vegada més digital. T’animes a posar el Mindful Screen Time en marxa? 

T’afecten les fases lunars? Això és el que ha aconseguit demostrar la ciència

Tothom té un amic que quan té un mal dia no triga ni dos segons a trobar explicacions assenyalant la lluna. I si no el tens, vol dir que ets tu. De la influència de les fases lunars sobre la terra no hi ha cap dubte: des de la gravetat fins a l’ecologia, passant pel seu moviment: la lluna mou marees, il·lumina el nostre planeta i fins i tot modifica la seva rotació. 


Però quan parlem de les persones que l’habiten, els efectes del nostre satèl·lit comencen a adquirir certs matisos sovint més esotèrics que no pas científics. Això que la lluna pot canviar l’estat d’ànim és cert? La lluna regula els cicles menstruals? Pot ser que si hi-ha lluna nova tingui menys energia? Avui contestarem aquestes preguntes des del prisma científic. Comencem! 

 

Cicles lunars i menstruació: això és el que s’ha demostrat fins ara 

 

Partirem de la base que la comunitat científica sempre s’ha mostrat més aviat escèptica sobre la idea d’una influència lunar als cicles menstruals. El motiu? Cap evidència ha estat sòlida, i és complicat estudiar aquest fenomen de manera rigorosa. És a dir, que alguns estudis han suggerit correlacions entre la fase lunar i l’ovulació, mentre que uns altres no han trobat cap relació significativa:  

 

L’any 1986, Cutler, va estudiar les influències de la lluna al cicle reproductiu de les dones, analitzant 305 casos de forma individual. Aquestes van ser les seves conclusions:  

 

  • Durant la fase de lluna plena, les dones tenien cicles menstruals més curts en comparació amb la lluna nova. 
  • Aquest efecte va ser més pronunciat en dones que vivien en entorns urbans en comparació amb dones que vivien en àrees rurals. 
  • Les dones que van participar en l’estudi semblaven tenir un major nombre d’ovulacions durant la lluna plena en comparació amb la lluna nova. 

 

Com et pots imaginar, aquest estudi ha estat objecte de crítiques i hi ha hagut dificultats per a replicar els seus resultats. Però és interessant saber que existeix. 

 

Creences populars sobre la lluna que la ciència no ha estat capaç encara de demostrar  

 

Que la ciència ha explorat extensament la possible influència de la Lluna en les persones és cert, com també ho és que moltes de les creences populars sobre la influència del satèl·lit en no han estat recolzades per falta d’evidència científica sòlida. Com ara? 

 

La Lluna plena causa un augment en la taxa de criminalitat 

 

Malgrat la persistent creença que la Lluna plena està associada amb un augment en l’activitat criminal i el comportament agressiu, alguns estudis han trobat correlacions entre la Lluna plena i uns certs tipus de crims, mentre que uns altres no han trobat cap associació significativa. Parlarem del més curiós:  

El 2008, al Canadà es van examinar les dades de 771 incidents violents atesos en una sala d’emergències a Quebec, durant un període de cinc anys. Els investigadors van trobar una correlació estadísticament significativa entre la Lluna plena i la freqüència dels incidents violents. Específicament, va haver-hi un augment del 10% en la incidència de lesions autoinfligides durant les fases de Lluna plena en comparació amb altres fases lunars. 

 

La Lluna plena ens fa estar més irritables 

 

Una mica en la mateixa línia que l’anterior, però potser més escampada a la nostra època: Alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i uns certs aspectes del somni i el comportament, però d’altres semblen demostrar tot el contrari: 

 

  • L’any 2013 aquest estudi va trobar que les persones tendeixen a tenir un somni més profund durant la fase de lluna plena. 
  • Però el 2014, aquest altre  no va trobar cap associació significativa entre la fase lunar i la qualitat del somni. 

Novament, ens posem d’acord. De seguida veurem per què. 

 

La lluna plena pot determinar el moment del part 

 

De la mateixa manera que la Lluna pot afectar les marees, també pot influir en els líquids corporals, incloent-hi el líquid amniòtic, no? Doncs, lamentablement, fins ara aquí tampoc ens hem posat d’acord. 

Així i tot, t’hem de dir que alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i la freqüència dels parts. 

 

La lluna afecta la nostra productivitat 

 

Molts estudis miren de provar la influència del sol i la lluna a la productivitat, amb resultats poc sòlids. Però en aquest punt ens hem d’aturar, perquè si això t’interessa has de saber que el que si que s’ha demostrat és que el ritme circadiari, un cicle biològic influenciat principalment per la llum i la foscor, d’aproximadament 24 hores que regula una varietat de processos fisiològics i comportamentals en els organismes vius, inclosos els humans. D’això ja vam parlar en aquest article. 

 

Per què és tan difícil per la ciència demostrar que la lluna afecta les persones?  

 

Una de les principals dificultats en la recerca sobre la influència de la Lluna és la gran quantitat de factors que poden influir en l’objecte d’estudi: sigui el part, sigui l’ovulació o sigui una jornada laboral. Imagina’t: Des de factors genètics, ambientals fins a intervencions mèdiques i condicions de salut física i mental. Les variables són tantes que fan que identificar de qualsevol influència lunar sigui molt, molt complicat.  

Això no treu que la Lluna sigui un objecte fascinant, i que milions de persones puguin trobar respostes interessants en ella que ajudin a comprendre o a contextualitzar emocions, somnis o canvis en el seu dia a dia. Escoltar, qüestionar i respectar qui pensa diferent és la millor manera de conviure amb les incògnites que la ciència encara no ha pogut demostrar.  

Stresslaxing: quan relaxar-te encara t’estressa més

Sembla mentida que una paraula pugui descriure tan bé la sensació amb la qual conviu i lluita cada cop més gent. Els mitjans de comunicació parlen de tendència, però més aviat es tracta d’un problema creixent de salut mental: l’stresslaxing és la incapacitat de descansar de veritat. Les persones que ho pateixen, quan intenten relaxar-se, veuen com els seus nivells d’ansietat per no estar produint augmenten. D’aquí el mot. I d’aquí el problema.  

 

Parlem-ne. 

 

La paradoxa de l’estrès i la relaxació 

 

L‘estrès s’ha convertit en una constant en la vida de moltes persones. Les exigències laborals, les responsabilitats familiars i les pressions socials són fonts constants d’agitació. En la seva forma més bàsica, l’estrès és una resposta natural del cos davant situacions percebudes com a amenaçadores o desafiadores. Aquesta resposta té una utilitat: preparar-nos per a enfrontar la situació.  

 

  • En dosis moderades, l’estrès pot ser beneficiós, impulsant-nos a superar obstacles i aconseguir les nostres metes.  
  • No obstant això, quan es torna aclaparador, l’estrès pot tenir efectes perjudicials en la nostra salut física i mental. 

 

D’altra banda, tenim l’estat oposat: la relaxació. Un descens en l’activitat fisiològica i mental, acompanyat de sensacions de calma, tranquil·litat i benestar. La relaxació ens permet recuperar-nos del desgast causat per l’estrès, restaurant el nostre equilibri intern i promovent la curació tant física com emocionalment. 

 

Com poden coexistir l’estrès i la relaxació? 

 

La clau és entendre que són components naturals i interdependents de l’experiència humana. En un nivell fonamental, l’estrès i la relaxació són dues cares de la mateixa moneda: cadascun és necessari per a apreciar i equilibrar a l’altre. Sense estrès, la relaxació perdria el seu significat; sense relaxació, l’estrès es tornaria insostenible. 

 

A més, la capacitat de manejar eficaçment l’estrès i trobar moments de relaxació enmig de la turbulència és essencial per a la nostra salut i benestar general. Les tècniques de gestió de l’estrès, com la meditació, la respiració profunda i l’exercici regular, poden ajudar-nos a regular les nostres respostes a l’estrès i promoure la relaxació quan més el necessitem. De la mateixa manera, reservar temps per a activitats plaents i relaxants, com a passejos per la naturalesa, lectura o passatemps creatius, pot nodrir ment i cos, proporcionant un refugi contra les tensions. 

És important reconèixer que la paradoxa de l’estrès i la relaxació és una part inherent de l’experiència humana i que tots dos estats són igualment vàlids i necessaris. Però no tothom ho sap gestionar.  

 

Què és l’stresslaxing? 

 

L’stresslaxing és més que la paraula de moda a les xarxes socials. La seva definició és senzilla: 

Estar tan estressat que relaxar-te et fa sentir encara més estressat, per no estar treballant per eliminar les tasques que et fan sentir així.  

Tan cert com dur. I el primer pas per reconduir la situació és reconèixer que, potser, estem experimentant estrès per sobre del nostre llindar de tolerància.  

 

Quines persones poden patir stresslaxing? 

 

Qui pateix stresslaxing té dificultats per a gaudir del moment present, especialment durant els moments de descans, i una preocupació excessiva pel que pugui succeir en el futur.  

Aquest fenomen sovint està vinculat amb aquelles que pateixen burnout i també afecta persones amb ansietat o que els hi costa adaptar-se als canvis.  

Segons aquesta teoria, algunes persones prefereixen preocupar-se constantment en lloc de relaxar-se i arriscar-se al fet que una cosa inesperada arruïni el seu moment de desconnexió.  

A més, és comú en aquelles persones que es preocupen molt pel que els altres pensen d’ells, la qual cosa els porta a semblar ocupats tot el temps, justificar els seus moments de relax i esforçar-se encara més per a mantenir una bona imatge, la qual cosa pot generar sentiments de culpa quan no compleixen amb expectatives poc realistes. 

Reconèixer aquestes tendències és fonamental per a treballar en un equilibri saludable entre el treball, el descans i el benestar emocional. Et donem algunes claus. 

 

Claus per reduir l’stresslaxing 

 

Establir límits clars, i respectar-los: Aprendre a dir «no» quan sigui necessari i establir límits saludables: hores específiques per a treballar i dedicar temps a activitats de descans i relaxació sense sentir-te culpable per això. 

Prioritzar el somni: estableix una rutina regular de somni. Aquí t’expliquem com pots fer-ho. El somni de qualitat és fonamental per a la salut física i mental, i descansar adequadament durant la nit t’ajudarà a enfrontar millor l’estrès diari i a mantenir un estat d’ànim equilibrat.  

Desconnectar de les tecnologies: La constant estimulació digital pot contribuir a l’estrès i dificultar la relaxació. Va bé de tant en tant buscar activitats que et permetin desconnectar i connectar amb tu mateix.  

I, si sents que ho necessites, demana ajuda: Mai ens cansarem de dir-ho. Si et sents aclaparat per l’estrès i trobes difícil manejar les teves emocions o bregar amb les demandes de la vida diària, un psicòleg pot ajudar-te a desenvolupar estratègies efectives d’afrontament i maneig de l’estrès.  

Estàs plantejant els propòsits d’any nou malament

Cap d’Any és temps de raïms i bons propòsits. De somnis, desitjos o il·lusions –cadascú li diu com vol i fa el que pot–. Com sempre, quan ja s’apropa aquesta data, podem veure com es van perfilant dos grups de persones ben diferents i tan clàssics com la tradició:  

 

– Per una banda, tenim aquelles persones que amb una llista mental de propòsits feta aprofitant els darrers 15 minuts de l’any ja tiren.

– I, per l’altra banda estan aquelles que s’asseuen amb llibreta (que no paper) i boli a fer balanç, repassar fins on ha arribat aquest any, i deixar per escrit un pla d’acció detallat amb el seu corresponent llistat de metes realistes, aterrades i prèviament reflexionades. 


Al primer grup estem la majoria, no ens enganyem –i això explica aquelles enquestes que diuen que només el 20% de la gent assoleix els seus propòsits d’any nou–. Doncs saps què? que per complir-los no cal ser del segon grup. Però sí que és important tenir en compte un parell de detalls que t’ajudaran a formular i gestionar millor les teves metes. Facis o no facis llista per escrit. T’acompanyem a millorar els teus propòsits. Anem pas per pas.  

 

Com s’ha de formular un propòsit 

 

No és una equació de segon grau, però cal plantejar-ho bé si es vol tenir èxit. Aquesta és la manera: 

 

  • El primer que has de fer és una bona reflexió personal: què és important per a tu a la teva vida? Quins són els teus valors? Què ha canviat? Quin és el teu somni i què t’agradaria millorar? Això és important fer-ho perquè, per començar bé, els propòsits han d’estar alineats amb els teus valors. 
  • La teva llista de propòsits ha de ser curta, i el seu contingut t’ha de motivar molt. No són deures, són canvis volguts que han de fer que el 2024 sigui un any millor i profitós per a tu.  
  • Per això, un propòsit ha de ser específic. Aquí ens aturarem un moment per dir-te que “fer esport” no és, en cap cas, una afirmació específica. Tampoc ho és “menjar més sa”. Millor dir: “faré esport durant 60 minuts al dia cada vespre”, o “aquest any deixaré de menjar sucre”.  
  • També has de ser realista. Si ara fas zero esport, és poc probable que ara vagis al gimnàs cada dia durant 60 minuts. “Fer esport durant 30 minuts al dia 3 cops a la setmana” potser és més realista. És a dir, que has d’anar a poc a poc i ser constant per transformar aquests canvis en hàbits.  

 

Al final, si vols aconseguir allò que t’has proposat, t’ho has de prendre com el que és: una oportunitat molt maca per créixer i canviar, gaudint del procés. Parlem d’això. 

 

Cal fer un pla d’acció per complir els teus propòsits? 

  

Tot depèn del que t’hagis proposat i de la teva motivació. Fer un pla d’acció pot anar bé si t’ajuda a estar enfocat i mantenir el teu compromís. Però no tothom funciona així.  

De fet, aquí està el perill: 

 

  • No t’has d’obsessionar amb els propòsits. Tenir disciplina va bé, però has de ser flexible si no vols ensopegar.  
  • Fallar no vol dir haver de començar el camí de nou, i aquesta mentalitat és la que ens fa tirar la tovallola en tres setmanes i renunciar a obtenir allò que ens havíem proposat amb tant convenciment. De fet, d’aquí ve el famós Blue Monday: el dia que, segons els experts, més gent abandona els seus propòsits. I sí, és només 3 setmanes després de Cap d’Any.  
  • Divideix i guanyaràs. Establir petites metes et mantindrà més motivat. La clau és poder reconèixer el progrés i celebrar el procés, no el resultat.  
  • Sempre va bé explicar els teus propòsits als amics o la família, i envoltar-te de gent que els comparteix, per fer camí plegats. 
  • Una de les eines més potents per mantenir viva la motivació és la visualització. I com es fa això de visualitzar? Hi ha qui no necessita res més que tancar els ulls. Però sempre va bé tenir recordatoris visuals als quals poder recórrer quan necessites una dosi extra d’inspiració. Pots fer-te un taulell a Pinterest amb imatges que t’inspiren, o seguir a les xarxes socials gent que t’ajuda a visualitzar les teves metes. 

 

Ara, amb tota aquesta informació, ja pots decidir si vols fer la teva llista de propòsits mental, escriure-la a un post-it o dedicar una llibreta ben maca per deixar constància del camí que recorreràs aquest any. Sigui quina sigui la teva opció, estem segurs que si segueixes aquests consells, recordaràs el 2024 com l’any que vas assolir, per fi, les teves metes.  

 

Pel·lícules de por: així reacciona el nostre cos

Mira al teu voltant: la cartellera del cinema, la programació de la tele, els catàlegs de les teves plataformes favorites… fins i tot els streamers juguen a jocs de por. És difícil escapar de la por quan la por és tendència. I al final, t’agradi o no, alguna pel·lícula acaba caient. Ni que sigui per la tradició. O per compromís. 


Que sí, que no a tothom li agrada el gènere de terror, però això no treu que, la por, sempre que sigui recreativa, ajuda el teu cos a produir hormones beneficioses per al teu organisme. Així que les esgarrifances, els pèls de punta, crits, i palpitacions paguen la pena. Sobretot si la pel·lícula és bona. 

 

Evidentment, això és així sempre que tinguis l’edat per a veure-la, i no siguis sensible a aquest contingut. Si no formes part d’aquest grup de persones i tens curiositat per entendre com afecta veure una pel·lícula d’aquest tipus al teu cos, continua llegint. 

 

La resposta «Lluita fugida» o el pilar de la supervivència 

 

La por és una reacció natural i automàtica que provoca canvis en el teu organisme. L’objectiu és tan antic com la humanitat: preparar-te per a enfrontar una amenaça o escapar d’ella. Segur que alguns d’aquests canvis físics et sonen, però t’has preguntat mai per què el teu cos respon d’aquesta manera quan veu una pel·lícula de por? Revelarem el misteri: 

 

  • El teu cor batega més de pressa, i ho fa per a augmentar el subministrament d’oxigen als músculs i al cervell. 
  • Les teves pupil·les es dilaten per a permetre una major entrada de llum, la qual cosa millora la visió si estàs a les fosques i et permetria identificar possibles amenaces. 
  • També augmenta la teva pressió arterial, perquè la sang flueixi més forta i més ràpid. Això prepara els teus músculs per a l’acció. 
  • Notaràs que respires amb més freqüència: les teves vies respiratòries s’eixamplen i la respiració s’accelera perquè entri més oxigen. 
  • Comences a suar: l’objectiu no és cap altre que refredar el cos, ja que la seva temperatura està pujant (i podria pujar més a causa de l’activitat muscular i l’excitació). 
  • En aquest punt, es redistribueix el flux sanguini: el teu sistema nerviós el redirigeix cap als músculs i el cervell, prioritzant aquests òrgans per a l’acció immediata i reduint el flux a àrees menys crítiques, com ara el sistema digestiu. Et fa mal la panxa si veus una pel·lícula de por? Ara ja saps per què pot ser. 
  • Puja l’adrenalina: el teu cos allibera hormones d’estrès per a augmentar l’energia i l’alerta. I això prepara al teu cos per a l’acció ràpida. 
  • Els teus músculs es tiben per a respondre a qualsevol amenaça. 

 

Com veus, aquest catàleg de canvis és essencial per a sobreviure en situacions de veritable perill. Però l’Anabelle, La Monja o l’Annibal Lecter, per molt que ho pugui arribar a semblar, no són un perill real. Així que els canvis fisiològics que experimentes al sofà casa no tenen res a veure comparats amb els que es produirien a la vida real. Imagina’t.  

Això no treu que hi hagi un grup de persones que trobin que aquesta resposta fisiològica lleugera afegeix emoció i entusiasme a l’experiència de veure una pel·lícula de terror. Pot augmentar la immersió i fer-la més emocionant. Alguns dirien que fins i tot, addictiva. 

 

Fins a quin punt la por ens pot generar addicció? 

 

No negarem que hi ha una part de la societat que busca repetidament experiències que generan por. Parlem de pel·lícules però també de parcs d’atraccions de terror, exploracions urbanes, videojocs o scape rooms. 

La por en si mateixa no és addictiva en el sentit tradicional (quan pensem en l’addicció ho fem també en substàncies com l’alcohol o les drogues). Però sí que és cert que les persones que gaudeixen de la por busquen constantment experimentar un alliberament d’adrenalina. Per què ho fan? A banda de que pot ser una experiència engrescadora amb els amics o la família, principalment per dos factors: 

 

  • Distreu de preocupacions personals: la teva atenció està centrada en la trama i en l’experiència emocional de la pel·lícula en lloc de les teves preocupacions.  
  • Sensació de control: Encara que les pel·lícules de por poden ser esgarrifoses, sovint tens la sensació d’estar sota una situació controlada. Saps que estàs veient una obra de ficció. Que la nena del pou es queda al pou, i que el Jack, per molta força que tingui, mai trespassarà la teva pantalla amb la seva destral. Això et provoca una certa sensació de seguretat, ja que pots desconnectar quan vulguis i recordar que el que estàs veient no és real.  

 

La por és, per a moltes persones, una forma controlada d’alliberar tensions. I això, sempre que no tingui un impacte negatiu en la teva salut, ja està bé.  

 

És tendència, però, és cert que la por crema calories? 

 

Una pel·lícula dura 90 minuts. Si aquests 90 minuts són de pura adrenalina, podries cremar fins a 113 calories. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu la Universitat de Westminster. I espera, que també han fet una llista amb les pel·lícules que més calories cremen. Te la reproduïm:

El Resplandor – 174 calories. 

Tiburón – 161 calories. 

El Exorcista – 158 calories. 

Alien – 152 calories.  

Saw – 133 calories.  

Pesadilla en Elm Street – 118 calories.  

Paranormal Activity – 111 calories.  

El proyecto de la Bruja de Blair – 107 calories.  

La Matanza de Texas – 105 calories.  

[REC] – 101 calories. 


No negarem que les respostes fisiològiques a la por, com l’augment de la freqüència cardíaca i l’alliberament d’adrenalina, poden augmentar el metabolisme basal durant un curt període de temps. Ara bé: aquest augment és temporal i no es tradueix en una crema significativa de calories. A més, la magnitud de l’augment del metabolisme és petita en comparació amb la despesa calòrica total diaria d’una persona. Segurament cremaràs més calories anant a comprar.  

Traducció: que si estàs buscant cremar calories, veure una pel·lícula de por no és una estratègia efectiva, però sí que pot ser una excusa vàlida per a convèncer a algun indecís del gènere de la temporada. I no t’oblidis les crispetes! 

Demostrat: el canvi d’hora afecta la teva salut

Fa anys que ho dius: el canvi d’hora et fa patir. Els teus budells sonen quan no toca i la idea de tirar de migdiada quan no toca és massa temptadora com per a ignorar-la. Així i tot, cal reconèixer que sempre ve millor que ens donin una hora al fet que ens la treguin.

Parlem clar: el canvi d’hora d’octubre és millor que el d’estiu. I no ho diem nosaltres, ho diu la ciència. De seguida t’ho expliquem.

 

Saps des de quan es canvia l’hora a Andorra?  

 

Ja al 1934 Andorra va voler adaptar-se als canvis d’hora dels països veïns. Aquell estiu es va publicar un edicte informant que, per primer cop, els rellotges andorrans marcarien una hora més. Ignorant l’edicte que emetia el Consell General, però, molta gent d’Andorra continuava seguint amb l’hora vella.  

Així, al 1940 el Consell General va publicar per segona vegada el mateix edicte, recordant als rebels del rellotge l’obligatorietat d’adaptar-se a l’hora nova: 

 

“Per a evitar confusions d’horari, tota vegada que França i Espanya han adoptat la nova hora, a partir de dissabte 23 de març a les vint-i-quatre hores, els rellotges de les Valls s’avançaran en una hora.” 

 

El canvi va costar una mica, però ja veus que, gairebé un segle després, a Andorra continuem ajustant els nostres rellotges cada hivern al GMT+1, i cada estiu al GMT + 2. Però quines són realment les conseqüències del canvi d’hora i quines mesures pots prendre per a reduir–les? Et fem cinc cèntims! 

 

 

Això és el que passa en el teu cos quan desajustes el teu rellotge biològic 

 

El ritme circadiari és el teu rellotge biològic intern. La seva missió és regular les funcions bàsiques com el somni, la temperatura corporal i l’alliberament d’hormones. El canvi d’hora, com ja has notat, pot desajustar temporalment aquest rellotge. I això té efectes negatius en la teva salut. Com per exemple? 

 

El canvi d’hora altera el teu cicle de somni 

 

Són moltes les recerques que demostren que aquest ajust horari pot pertorbar el cicle del somni, provocant insomni, somnolència i disminució del rendiment cognitiu. Però això va més enllà de dormir menys o pitjor. Continua llegint. 

 

El canvi d’hora fa que augmenti el teu estrès 

 

La privació de somni o l’alteració del patró de somni poden augmentar els nivells d’estrès i disminuir la tolerància a l’estrès. Traducció? Les persones són més propenses a reaccionar de manera negativa i experimentar una major resposta emocional enfront de situacions estressants. La “culpa” la tenen els canvis en la regulació de les hormones de l’estrès, com el cortisol: els nivells elevats poden augmentar l’ansietat i la irritabilitat.  

 

Continuem parlant de salut mental: el canvi d’hora pot augmentar els teu nivells d’ansietat 

 

Hi ha moltes persones que dies abans comencen a sentir sensació d’urgència per a adaptar-se al nou horari. Suma-li a això el saber que els primers dies dormiràs pitjor i l’estrès que provocarà ja per si mateix que et canviïn la rutina, amb la consegüent baixada de productivitat.  

 

És cert que el canvi d’hora augmenta les probabilitats de sofrir un infart? 

 
Centenars de mitjans s’han fet eco de la notícia, però la veritat és que la teva salut cardiovascular està influenciada per una sèrie de factors, com la dieta, l’exercici, la genètica, l’estrès i la qualitat del somni.  

Com vam veure abans, el canvi d’hora pot afectar a alguns d’aquests factors, com la qualitat del somni, la qual cosa podria estar relacionat amb un major risc d’esdeveniments cardiovasculars.  

Anem amb les dades: Aquest estudi va concloure que el risc d’infart és un 5% major amb el canvi a l’horari d’estiu, mentre que durant el canvi d’hivern (el d’octubre) l’increment del risc gairebé no arriba a l’1%. El que reforça aquest estudi i amb el que hauries de quedar-te és que, com et dèiem al principi de l’article, l’impacte del canvi a l’horari d’estiu és el pitjor i té un major impacte en la teva salut.  

 

Com puc portar millor el canvi d’hora? 

 

Portar-te bé amb el GMT +1 les primeres setmanes serà complicat. Però hi ha alguns ajustos que pots fer des d’ara mateix per a reduir l’impacte en la teva rutina i en la teva salut:  

  • Adapta gradualment l’horari de somni una setmana abans del canvi d’hora. Així pots ajudar el cos a acostumar-se de manera més suau. L’ideal, en el cas de l’horari d’hivern, seria que poguessis ficar-te al llit i aixecar-te 15 minuts més tard cada dia (sempre que la teva rutina t’ho permeti, clar).  
  • Evita augmentar la cafeïna. És temptador, però no és la solució. En aquest article t’expliquem com pots millorar l’efecte del cafè sense consumir més. 
  • Oblida’t de pantalles abans de ficar-te al llit (o al llit): És igual el canvi d’hora: mirar vídeos de TikTok abans de dormir mai és una bona idea. 
  • Ajusta el teu menú. És fàcil voler picar entre hores o pegar-te fartaneres a la nit intentant ajustar-te al nou horari. Hi ha aliments saciants de temporada com la carabassa que t’ajudaran a arribar al següent menjar sense fer un concert de budells. 
  • Continuem amb l’alimentació. Abans hem parlat dels teus nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès). Les patates, les llavors de carabassa, els espinacs i el famós edamame t’ajudaran a regular aquesta hormona i combatre l’estrès.  
  • Si pots, exposa’t més a la llum natural al matí: Passar temps a l’aire lliure pot ajudar a sincronitzar el teu ritme circadiari. 
  • Practica la respiració profunda, meditació i exercici de manera regular. 

Bé, doncs ara ja saps quins efectes té el canvi d’hora al teu cos, i com els pots reduir. Creu-nos: seguint aquests consells podràs gaudir amb benestar dels típics vespres foscos d’Andorra! I no t’oblidis d’ajustar els rellotges més antics de casa, que no tots canvien sols. 

Pantalles massa d’hora? Així desenvolupen els nens l’addicció a internet

Si navegar per internet és fàcil i entretingut per a tu, que ets adult, imagina que fascinant pot ser per a un nen. Tot és nou: la sensació d’evasió, la curiositat, la possibilitat de parlar, jugar, compartir contingut, desenvolupar la teva personalitat en línia… les infinites possibilitats que ens ofereix el món digital l’han convertit en una arma de doble tall per a aquelles persones que no saben –o no poden– fixar un límit saludable al seu consum.  

En aquest article parlarem del col·lectiu més vulnerable: el dels nens. Però no hem de caure en l’error d’associar l’addicció a internet a una franja d’edat. Dit això, entrem en matèria.  

 

Nens i addicció a internet: factors de risc 


L’addicció a internet en nens no neix d’un dia per l’altre: es desenvolupa gradualment, a mesura que l’ús excessiu es converteix en un hàbit. Allò que pot començar com un interès normal i saludable, a poc a poc es pot convertir en una necessitat compulsiva. I com t’hauràs imaginat ja, el de l’addicció és un procés complex que no depèn d’un sol factor: Hi ha una sèrie d’actituds, rutines i recompenses que activen l’engranatge de la dependència.  

Et donem algunes claus: 

  • La facilitat d’accés a la xarxa pot portar a un ús excessiu. És evident, però t’ho hem de recordar: Els nens que tenen un accés constant a dispositius tenen una major probabilitat de desenvolupar addicció a Internet. I més si aquest accés no està controlat per un adult. 
  • Els videojocs en línia, especialment aquells que fomenten la interacció social i la competència, poden ser altament addictius per als nens. La sensació d’assoliment i la necessitat de progressar en el joc poden mantenir-los connectats durant llargs períodes de temps. 
  • Les xarxes socials poden ser una gran font d’addicció per als nens, ja que busquen la validació i la interacció amb els seus amics en línia. La constant actualització de contingut i la possibilitat de rebre «m’agrada» i comentaris poden incentivar l’ús excessiu. 


Com amb tota addicció, la falta de límits clars per part dels pares pot permetre que els fills perdin el control. Els nens poden tenir dificultats per a autoregular el consum, sobretot si parlem d’eines tan atractives i entretingudes com internet. Però no tot té a veure amb l’entreteniment. T’ho expliquem. 

  

El camí cap a l’addicció digital: causes subjacents en nens 

 

Està clar que, en general, els nens (com els adults) veuen l’ús d’internet com una via d’entreteniment instantani. Però si parlem d’abús d’internet, cal aprofundir una mica, perquè les raons poden anar més enllà de l’esbargiment. 

 

  • Cerca d’una fuita emocional: La interacció en línia pot oferir una distracció temporal de les seves preocupacions del món físic. Quan un nen desenvolupa una addicció a internet, sovint arrossega problemes subjacents: parlem, per exemple, de depressió, l’ansietat o solitud. En aquest context, la interacció en línia pot oferir una sensació de comunitat i suport emocional  que pot ser addictiva.  
  • Falta d’activitats offline: Si els nens no tenen activitats i passatemps en el món real que despertin la seva curiositat, fomentin la seva autoestima i els mantinguin entretinguts, és més probable que passin la major part del seu temps en línia, buscant allò que troben a faltar en el món offline. Si t’hi fixes, els adults també ho fem això. 
  • Pressió de grup: La influència d’amics que passen molt temps en línia pot portar al fet que un nen també ho faci, fins i tot si inicialment no tenia un interès tan gran en la tecnologia. 

 

Per sort, hi ha una sèrie de senyals que t’ajudaran a reconèixer, o, com a mínim, sospitar que el teu fill pot tenir un problema. Parlem d’elles. 


El meu fill està desenvolupant una addicció a internet? Senyals d’alarma 

 

Com hem dit abans, l’addicció a internet no neix d’un dia per l’altre. L’atenció té un paper clau en aquest procés de detecció. La llista de senyals d’alarma és llarga, començant per l’excessiu temps en línia i l’abandonament progressiu dels seus deures escolars, tasques domèstiques o altres responsabilitats.  

Aquí tens uns quants més: 

  • El teu fill comença a aïllar-se d’amics i familiars, i s’estima més passar el temps en línia en lloc d’interactuar en persona, o mostra una disminució en les seves habilitats socials. 
  • Menteix sobre el temps i l’activitat en línia: Els nens que estan desenvolupant una addicció a internet sovint menteixen sobre la quantitat de temps que passen en línia o les activitats que realitzen per por a les conseqüències que la detecció del problema els hi pot comportar. 
  • Es queda despert fins tard per a navegar sense la teva supervisió.  
  • Té falta de concentració: L’addicció a internet pot afectar la capacitat d’un nen per a concentrar-se en tasques fora de la pantalla, la qual cosa sol reflectir-se en un baix rendiment escolar. 
  • Apareixen símptomes d’abstinència: Quan se’ls impedeix l’accés a internet, alguns nens poden mostrar símptomes d’abstinència, com a irritabilitat, ansietat i agitació. 

 

Aquests senyals d’alarma no necessàriament indiquen una addicció per si sols, però si observes diverses d’elles en conjunt i de manera persistent, és important que abordis la situació amb sensibilitat i demanis ajuda professional si és necessari per a ajudar el teu fill a recuperar un equilibri saludable en la seva relació amb la tecnologia i l’ús d’internet. Però com?  

 

Estratègies per abordar l’addicció a internet 

 

La clau és la comprensió, la comunicació i la paciència. Això, que és molt fàcil de dir, pot arribar a ser un veritable repte per a qualsevol família. Aquí tens algunes pautes per abordar la situació:  


  1. Comunicació oberta: parla obertament sense jutjar el teu fill. Demana-li què fa a internet i com se sent sobre aquest tema. Escolta atentament les seves preocupacions. Culpar o criticar constantment al teu fill per la seva addicció pot empitjorar la situació. Recorda sempre que l’addicció és una malaltia, i l’enfocament ha de ser en l’ajuda i el suport, no en la culpa. 
  2. Assegura’t que el teu fill se senti secundat i comprès a casa. Parla de les seves relacions, dels estudis, dels seus somnis, les seves pors… És important que estiris el fil per descobrir qualsevol preocupació emocional que pugui tenir. 
  3. Has de ser un model a seguir per al teu fill. Ja saps que els nens tendeixen a imitar el comportament dels adults. Un adult que no regula el seu temps en línia difícilment podrà reconduir la relació que té el seu fill amb internet.  


Explica-li al teu fill els riscos associats amb l’ús excessiu d’Internet, com els problemes de salut, acadèmics i socials. Atenció amb això: 

 

  • Espantar als nens amb amenaces i horrors d’Internet pot causar més ansietat que consciència. Però també els hi pot fer creure que exageres, li tu perdràs tota la credibilitat.  
  • Els nens poden no entendre els riscos abstractes. Dona-li exemples concrets.  

 

Generació en línia: Documentals per entendre millor l’addicció digital en joves 

 

El de l’addicció a internet és un problema greu i cada cop més frequent en nens. Si vols conèixer casos reals per guanyar perspectiva, et recomanem un parell de documentals:   

  • «Desconnexió digital» («Digital Disconnect»): per analitzar els perills de l’addicció a internet i com pot afectar la vida de les persones, especialment dels joves. 
  • «Childhood 2.0»: una mirada a com els nens estan sent criats en un món hiperconectat i les implicacions que això té per al seu desenvolupament i benestar. 

 

Quan has de demanar l’ajuda d’un professional? 

 

Un dels errors més grans és ignorar o minimitzar l’addicció a Internet d’un fill. Creure que «és només una fase» o que «tots els nens ho fan» pot retardar la intervenció necessària.  

Si creus que la situació és greu o que el teu fill mostra signes evidents d’addicció, el millor que pots fer és aixecar el braç i demanar l’ajuda d’un professional de la salut mental o un terapeuta especialitzat en addiccions. Ells poden avaluar la situació millor i proporcionar orientació i tractament adequats per al teu fill, però també per a tu.  

I ara el cuffing: la tendència de tenir parella sense tenir parella

El ni amb tu ni sense tu és un clàssic tan vell com la humanitat. Però el món modern de les relacions evoluciona, i sempre sorgeixen nous termes per a descriure les diferents dinàmiques i tendències. Un dels darrers és el de cuffing. L’havies sentit ja?  

Anem a veure què va això.  

 

Què és el cuffing? 

 

El terme cuffing prové del verb en anglès to cuff, que significa literalment «lligar amb esposes».  S’utilitza metafòricament per a descriure l’acte de “lligar» algú durant els mesos freds. Com si s’estigués bloquejant temporalment. I és que, de fet, el cuffing es refereix a buscar una relació sentimental de curt termini durant l’hivern. Sí, sí, el que has llegit: les persones que ho practiquen comencen a la seva recerca de parella al voltant d’octubre o novembre, i acaben quan arriba la primavera.  

 

Però per què? 

 

Bé, durant aquests mesos, busquen algú amb qui passar el temps i gaudir d’activitats acollidores i romàntiques, com ara arraulir-se al costat de la llar de foc, veure pel·lícules, sortir a sopar o simplement gaudir de la companyia de l’altre en l’ambient hivernal. Costa de creure? Doncs et direm que el cuffing s’ha tornat cada cop més popular, especialment entre els joves adults.  

 

Has de saber que el cuffing no implica necessàriament un compromís a llarg termini, sinó que més aviat és una relació de conveniència i temporal que brinda companyia i calidesa emocional durant l’hivern.  

 

Per què el cuffing ara està “de moda”? 

 

Bé, hi ha qui ho fa perquè se sent sol durant els mesos freds i s’estima més tenir algú amb qui compartir el seu temps. Uns altres poden veure’s influenciats per la pressió social de tenir una parella durant les festivitats i esdeveniments relacionats amb la temporada nadalenca. Segur que saps de què parlem.   

No obstant això, és important tenir en compte que el cuffing no sempre és una pràctica saludable per a totes les persones involucrades. I aquí ens detindrem una estona.  

 

Però per què el cuffing pot ser tòxic? 


No ens amaguem ara: La idea de tenir companyia durant les nits fredes i acollidores i gaudir de moments romàntics pot ser temptadora. Però és crucial que tinguis clar que el cuffing porta riscos per a qui ho practica. Els desafiaments que ens planteja aquest “nou” model de relació són incomptables. Te’ls hem resumit en 4: 

 

  • Desenvolupament de sentiments desiguals: En una relació cuffing, és possible que una de les parts involucrades desenvolupi sentiments més profunds mentre que l’altra només busca una relació temporal. Per això, com et dèiem abans, és essencial establir expectatives clares des del principi i comunicar-se obertament sobre les intencions i límits de la relació.
  • Ferides emocionals: Quan la temporada de cuffing (de veritat que es diu així) arriba a la seva fi, el més típic és que la relació també acabi. La transició d’una relació a l’absència de contacte pot ser difícil de portar i deixar cicatrius emocionals.
  • Dificultat per a establir relacions significatives: Participar en el cuffing de manera recurrent pot dificultar l’establiment de relacions significatives a llarg termini. Si una persona s’acostuma a relacions temporals i superficials, pot trobar dificultats per a obrir-se emocionalment i comprometre’s en relacions més profundes i duradores en el futur.
  • Aïllament social: El cuffing pot conduir a l’aïllament social, ja que les persones tendeixen a enfocar-se en la seva relació temporal i descuren altres amistats i connexions socials. Això pot portar a la pèrdua de vincles significatius fora de la relació cuffing i generar sentiments de solitud un cop tot ha acabat. 

 

Estàs en una relació cuffing? Doncs pren nota d’això 


Hi ha qui pot gaudir d’aquestes relacions sense cap mena de problema. Però també pot passar tot el contrari. Si estàs en una relació cuffing, no oblidis mai: 

 

  • Comunicar-te de manera oberta i honesta, amb cuffing o sense ell: Establir una comunicació clara i oberta amb la teva parella des del principi és fonamental. Estableix límits emocionals des del principi. I, pel teu bé, evita desenvolupar expectatives poc realistes de compromís.
  • Gaudir el present: Si bé el cuffing pot no ser una relació a llarg termini, això no vol dir que no puguis gaudir del temps que passes amb la teva parella. Aprofita les oportunitats per crear records i compartir experiències significatives.
  • Mantenir la teva independència: Encara que estiguis en una relació, no descuris els teus interessos, amistats i metes personals. És important mantenir un equilibri saludable entre la teva vida amorosa temporal i el teu benestar individual. Continua conreant els teus passatemps, mantingues les teves amistats i persegueix els teus objectius personals. Això et permetrà mantenir una identitat pròpia i evitar una dependència excessiva de la relació.
  • Ser conscient de les teves emocions: A mesura que la temporada de cuffing arriba a la seva fi, és possible que sorgeixin sentiments de tristesa o pèrdua. Reconeix i valida les teves emocions sense jutjar-te. Dona’t l’espai necessari per a processar els teus sentiments i considera parlar amb amics o buscar suport emocional si és necessari.
  • Acabar la relació amb respecte: Evita esvair-te sense deixar rastre o tallar el contacte bruscament. Això val per a totes les relacions.

  

3 senyals que poden indicar que necessites ajuda professional per superar la teva relació cuffing 

 

Experimentar emocions intenses, com a tristesa, empipament, confusió o fins i tot pèrdua d’autoestima és normal quan estàs (o surts) d’una relació poc equilibrada. En moments com aquests, buscar el suport professional d’un psicòleg pot ser un pas valuós per mantenir el teu benestar emocional. Però quan és un bon moment per fer-ho?

  • Si les teves relacions posteriors es veuen afectades negativament per la ruptura anterior: un psicòleg pot ajudar-te a comprendre i resoldre patrons de comportament no saludables o creences limitants que podrien estar interferint en la teva capacitat per a establir relacions satisfactòries.
  • Si tens baixa autoestima i falta de confiança: Una ruptura pot danyar l’autoestima i la confiança en un mateix. Reconstruir una imatge saludable de tu mateix i desenvolupar una confiança renovada és més fàcil amb ajuda professional.
  • Si et trobes atrapat en patrons recurrents de relacions disfuncionals o tòxiques, pot ser útil buscar l’ajuda d’un psicòleg per a explorar les raons subjacents darrere d’aquests patrons i aprendre noves maneres d’establir relacions més saludables. 

 

Buscar ajuda professional no és sinònim de feblesa. Fer-ho demostra la teva valentia i compromís amb el teu benestar emocional. Un psicòleg et donarà un espai segur i confidencial per a explorar les teves emocions, desafiaments i metes, i et proporcionarà eines i estratègies per a superar la ruptura i avançar cap a una vida més plena i satisfactòria.  

Recorda que cada relació és única, i el més important és ser conscient de les teves pròpies necessitats i límits emocionals, així com respectar els sentiments i desitjos de la teva parella. Si tots dos esteu compromesos amb la comunicació oberta i el respecte mutu, una relació cuffing pot ser una gran experiència durant la temporada d’hivern.