Què és el sorbitol i com està afectant la teva salut?

Quants cops has llegit aquesta paraula a l’etiqueta d’ingredients d’un producte? Segurament l’associes amb el sucre (i ja fas bé, perquè té a veure), però no és exactament això. T’expliquem de què va:

El sorbitol és un poliol, una classe de compost químic que inclouen alcohols de sucre. Has llegit bé, sí: alcohols de sucre. Tot i que el seu nom pugui fer pensar en l’alcohol que bevem (com el vi o la cervesa), no és el mateix tipus d’alcohol. El nostre cos els digereix de manera diferent. Aquests edulcorants tenen menys calories que el sucre normal i, per això, moltes vegades es fan servir en aliments baixos en calories o productes per a persones amb diabetis, perquè no fan que el sucre a la sang pugi tant com ho faria el sucre normal.

Es pot obtenir de manera natural o sintètica. El sorbitol natural es troba en diverses fruites i vegetals, mentre que el sorbitol sintètic s’elabora a partir de la glucosa a través d’un procés d’hidrogenació. A la indústria alimentària, s’utilitza principalment per:

  • Edulcorar aliments i begudes sense aportar calories addicionals.
  • Retenir la humitat en productes fornejats, evitant que s’assequin.
  • Millorar la textura i la densitat d’alguns aliments processats.

Ara bé, això vol dir que és fantàstic? Ja t’avancem que no. Però recapitulem:

Beneficis del sorbitol


  1. El sorbitol té poques calories: tantes com aproximadament 2 calories per gram, en comparació amb les 4 calories del sucre.
  2. El sorbitol és apte per a diabètics: El sorbitol no provoca pics significatius en els nivells de glucosa en sang.
  3. El sorbitol té efecte laxant: (serem poc escatològics) pot ajudar a tractar el restrenyiment, ja que atrau aigua cap al còlon i això facilita molt el procés.

Efectes secundaris del sorbitol

Amb això clar, donem una ullada als inconvenients:

  1. Consumir grans quantitats de sorbitol pot provocar efectes laxants, incloent-hi diarrea, gasos i inflor. És important consumir-lo amb moderació.
  2. Algunes persones poden ser més sensibles al sorbitol i experimentar problemes digestius tot i que només en mengin petites quantitats. Això és especialment comú en persones amb síndrome de l’intestí irritable (SII).
  3. No és molt freqüent, però passa: hi ha gent que ha tingut reaccions al·lèrgiques al sorbitol. Si notes reaccions adverses, és millor evitar els productes que continguin aquest ingredient.

Quant sorbitol puc menjar?

Tot i que tenen menys calories, si en mengem massa podem acabar amb un mal de panxa d’aquells que espatllen el dia, perquè el nostre cos no els digereix del tot bé. Així que, com sempre, hem de menjar-ne amb moderació!

No hi ha una dosi diària recomanada per al sorbitol, però el nostre consell és que si tot just has començat a menjar aliments que en porten, millor que comencis amb petites quantitats per veure com reacciona el teu cos. Si fa dies que dubtes sobre la teva dieta o sobre l’ús que fas dels edulcorants, o si notes que alguna cosa no va bé, no ho deixis passar i truca a un professional de la salut.

I recorda: el secret per menjar bé és llegir bé les etiquetes (futur article sobre com desxifrar una taula nutricional) i ficar al cistell productes frescos i naturals sempre que sigui possible!

Com preparar un bon tupper

Enciams de colors xulíssims, pastes amb salses caramel·litzades i barreges que semblen més aviat fetes per la foto. Cal ser sincers: Pinterest està ple de tuppers maquíssims que fan una pinta de revista, però no tots són equilibrats. I un bon tupper ha de ser maco, venir de gust i estar bo (sí), però i sobretot, ha d’aportar nutrients i energia suficient per continuar amb el teu dia.

Preparar un bon tupper és tot un art. Aquí et donem alguns consells pràctics per encertar.

Com fer un tupper equilibrat


Un tupper equilibrat ha de contenir els principals grups d’aliments. Això vol dir: una proporció adequada de proteïnes, carbohidrats i greixos saludables. Així assegures l’energia necessària per al teu dia a dia i evites les baixades de sucre a mitja tarda. Anem per parts:

  • Proteïnes: És la base del teu àpat. Pots incloure carns magres, peix, ous, tofu o llegums. Són imprescindibles per a la regeneració muscular i la sensació de sacietat.
  • Carbohidrats: Els hidrats de carboni són fonamentals per mantenir els nivells d’energia durant el dia. Opta per fonts integrals com l’arròs, la quinoa, la pasta integral o els llegums. Evita els carbohidrats refinats, que poden provocar pics d’insulina i després fatiga.
  • Greixos saludables: Afegir greixos bons, com l’alvocat, l’oli d’oliva o les nous, és important per al bon funcionament del cervell i la regulació hormonal.

En quina proporció? Parlem-ne a fons.

Proteïnes: La base del teu àpat (25-30%)

És essencial assegurar-se que el teu tupper inclou una font de proteïna de qualitat: aquest nutrient ajuda a la regeneració muscular, al bon funcionament del sistema immune i a mantenir la sensació de sacietat durant més temps. Algunes bones opcions per incloure al teu dinar poden ser:

  • Carns magres (pollastre, gall dindi)
  • Peix (com el salmó o el bacallà)
  • Ous
  • Tofu o tempeh (per opcions vegetarianes o veganes)
  • Llegums (llenties, cigrons)

Recorda que la proteïna és crucial no només per mantenir el múscul, sinó també per sentir-te ple durant la jornada.

Carbohidrats complexos: Energia sostinguda (25-30%)

Els carbohidrats són la principal font d’energia per al teu cos. Però no tots els carbohidrats són iguals: És important prioritzar aquells que t’aporten energia de manera sostinguda i que són rics en fibra. Les opcions més saludables inclouen:

  • Arròs integral
  • Quinoa
  • Pasta integral
  • Patata dolça o moniato

Aquestes fonts d’hidrats de carboni ajudaran a mantenir els nivells d’energia constants durant el dia, sense provocar pics d’insulina que després et deixin amb una sensació de cansament.

Verdures no farinàcies (hortalisses): La part més gran del teu tupper (40-50%)

Aquestes són les reines del teu àpat. Plenes de vitamines (enllaç article vitamines) , minerals, fibra i antioxidants, les verdures no farinàcies haurien d’ocupar la meitat del teu plat, o tupper, en aquest cas. A més, tenen poques calories, cosa que et permet gaudir-ne en grans quantitats sense sobrepassar el teu consum energètic. Algunes opcions clau són:

  • Bròquil, espinacs, enciam
  • Pebrots, carbassó, coliflor
  • Tomàquet, cogombre, pastanaga
  • Xampinyons, albergínia

Incorporar una varietat de colors al teu tupper, com més variat millor, et garantirà que obtinguis un ampli espectre de nutrients.

Greixos saludables: Un toc essencial (10%)

Finalment, no ens podem oblidar dels greixos bons, que són crucials per al bon funcionament del cervell, la salut del cor i la regulació hormonal. Tot i que només representen una petita part del teu àpat, són indispensables. Les millors fonts de greixos saludables inclouen:

  • Alvocat
  • Oli d’oliva verge extra
  • Nous, ametlles o altres fruits secs (sense sal afegida)
  • Llavors de lli o de chía

Aquests greixos, a més de ser saludables, donen textura i sabor als teus àpats.

Colors i textures: fes-ho variat

Més enllà del valor nutricional, la varietat de colors i textures al teu tupper no només el farà més atractiu, sinó també més saludable. Cada color representa diferents nutrients, així que intenta incloure una bona gamma: verdures verdes, pastanagues, pebrots vermells, carbassó… Les opcions són infinites. 

Tuppers: emmagatzematge i seguretat alimentària


Fes servir recipients hermètics i, si és possible, separa els ingredients fins a l’hora de menjar-los (per exemple, si fas amanides, porta els seus condiments a part). 

Assegura’t que el tupper es mantingui refrigerat si l’àpat inclou aliments peribles.

L’últim consell és que dediquis un moment a la setmana a planificar els teus àpats. Un parell d’hores a la setmana et permetran variar el menú, assegurar-te que tens tots els nutrients necessaris i evitar caure en el tupper ràpid de pasta amb tomàquet. És important planificar per aconseguir un equilibri que et permeti gaudir del tupper de cada dia.

Els fruits secs engreixen? Desmuntem el mite

Els fruits secs estan molt arrelats a la cultura gastronòmica d’Andorra (i dels països del voltant): Des de les famoses postres de músic, passant pels panellets, els espinacs amb pinyons, l’escudella de congre o el conill amb carreroles. Els fruits secs posen la cirereta a molts dels plats de la gastronomia andorrana.  

Es mengen a taula, amb cullera o ganivet, però –i sobretot– també a la feina.  

Les ametlles, les avellanes, les nous i els festucs són les alternatives més populars per picar entre hores. Embruten poc, aguanten molt i es mengen ràpidament.  

Dur un grapat de fruits secs dins un tupper pot marcar la diferència en la teva dieta diària.  Però segur que més d’un cop hi ha algú que t’ha advertit dels perills de passar-se amb les quantitats. Els fruits secs engreixen tant com diuen? Quants n’hauries de prendre? Van bé pel cor, o millor buscar alternatives per fer un picoteig?

 

Quantes calories té un fruit sec? 

 

En general, els fruits secs contenen una quantitat significativa de calories en comparació amb altres aliments: són rics en greixos i altres nutrients concentrats.  

Per fer-te una idea: 

  • Ametlla: Al voltant de 7 calories per unitat. 
  • Avellana: Al voltant de 6 calories per unitat. 
  • Nou: Al voltant de 6 calories per unitat. 
  • Festuc: Al voltant de 4 calories per unitat. 
  • Pinyó: Al voltant de 4 calories per unitat. 
  • Cacauet: Al voltant de 6 calories per unitat. 
  • Anacard: Al voltant de 8 calories per unitat. 

Fent càlculs ràpids, si un grapat d’ametlles té uns 28 grams, estaràs menjant al voltant de 160 calories, que és la ingesta que recomanen els especialistes a mig matí. 

I quan un aliment té moltes calories, pot tenir diversos efectes en la salut i en la gestió del pes si es consumeix en excés. Hem de mirar d’altres coses: 

 

Beneficis de menjar un grapat de fruits secs

 

  • La qualitat dels nutrients és clau. Les calories que obtenim dels fruits secs provenen principalment de greixos saludables, que són beneficiosos per a la salut cardiovascular: ajuden a reduir els nivells de colesterol LDL en sang (aquell que pot acumular-se a les parets dels vasos sanguinis i contribuir al desenvolupament de l’ateroesclerosi, que és una causa principal de malalties cardíaques).  
  • A més, contenen proteïnes vegetals i fibra, que ajuden a mantenir-nos saciats i a regular el nostre metabolisme. 
  • La densitat nutritiva dels fruits secs també és important. Encara que poden ser calòrics, també estan plens de nutrients com vitamines, minerals i antioxidants. Tot això t’ajuda a fer salut. 

De la nostra porció de 28 grams d’ametlles, aproximadament 14 grams són greixos saludables, 6 grams són proteïnes i 3 grams són fibra. No és el mateix 160 calories d’ametlles  que 160 calories d’un croissant.  

És a dir: tot i que contenen una quantitat considerable de calories i greixos, els fruits secs són saludables per al cor. T’ho expliquem. Però parlem de les porcions. 

 

Quina és la dosi diària de fruits secs òptima? 

 

Ja hem vist que la combinació de macronutrients fa que les ametlles siguin un aperitiu satisfactori i nutritiu, però és important controlar les porcions, ja que poden ser fàcilment excessius en calories si en menges moltes 

L’ OMS recomana consumir de 3 a 7 porcions de fruits secs a la setmana. Has de tenir en compte que una ració equival aproximadament a uns 20 a 30 grams. És a dir 5 nous, 20 avellanes o 10 ametlles. 

Cada persona és un món. Hi ha qui tolera millor un major consum de fruits secs, mentre que altres poden necessitar limitar-ne la ingesta, especialment si estan tractant de controlar el pes o tenen altres consideracions de salut. 


Digues-nos com menges fruits secs, i et direm si ho fas bé!  


Els fruits secs salats poden contribuir a un augment de la pressió arterial i augmentar el risc de malalties cardíaques si es consumeixen en excés. L’alta ingesta de sal també pot contribuir a la retenció de líquids i altres problemes de salut. Per tant, és millor comprar fruits secs sense sal o amb baixos en sal. 

Els fruits secs fregits són submergits en oli a altes temperatures, i això fa que augmenti el seu contingut calòric i greixos saturats. Aquest procés de fregir pot afegir greixos trans i altres substàncies nocives. És preferible que mengis fruits secs crus o torrats lleugerament en lloc de fregits. 

Ara ja ho saps: un grapat de fruits secs ni engreixa ni és dolent: és saludable. Això sí, millor crus o torrats, sense sal ni olis. I sempre combinats amb un estil de vida actiu! 

Cinc plats per compensar els excessos durant les festes

Les festes van d’això: de gaudir de la gent, de l’ambient i del bon menjar. Però tot passa factura, i amb els anys ens adonem que el nostre cos necessita de veritat una treva entre sopars d’empresa i menjars familiars.  

 

Ja estem tips i esgotats, i encara queden Reis i Sant Esteve.  

 

Arribats en aquest punt solem tirar pel dret: una sopa de pollastre, un arròs blanc per acompanyar les sobres o un plat de patates bullides amb el seu raig d’oli. Plats ràpids per estalviar temps, diners i històries. I això, tot i que està bé, sovint és una baixada, cal reconèixer-ho. 

 

Ara no  t’ho creuràs, però trobar un equilibri és fàcil. Com? Amb plats d’aquells que es fan gairebé sols, que embruten poc i compensen excessos, però que fan una pinta tremenda i estan boníssims. Com aquests.  

 

Sopa de ceba  

 

Bàsica, deliciosa, i segur que no tan comú al teu menú. Aquesta sopa és tradicional a Andorra i perfecta per recuperar energia. La seva versió gratinada al forn és molt famosa, però recorda que estem parlant de receptes fàcils per compensar excessos.  

 

Dit això, necessites: 

 

5-6 cebes mitjanes/grans, tallades en juliana o rodanxes fines 

50 g de mantega 

2 cullerades d’oli d’oliva 

1 litre de brou de pollastre o brou vegetal 

2-3 fulles de llorer 

Sal i pebre al gust 

4-6 llesques de pa de pagès 

 

La sopa de ceba no té cap secret: 

 

  • Agafa una cassola ben gran i fica la mantega amb l’oli d’oliva a foc mitjà. 
  • Afegeix les cebes tallades i remena bé.
  • Redueix el foc i cou les cebes durant uns 30-40 minuts. Has de remenar de tant en tant fins que estiguin ben caramel·litzades i daurades.
  • Quan les cebes estiguin cuites afegeix el brou de pollastre o vegetal i les fulles de llorer. Augmenta el foc i porta la barreja a ebullició.  
  • Redueix i deixa coure a foc lent durant uns 20-30 minuts per integrar els sabors.
  • Torra lleugerament les llesques de pa, però que no quedin massa daurades. 
  • Abans de servir, treu les fulles de llorer de la sopa i ajusta el gust amb sal i pebre si cal!
  • Qui no vol la sopa de ceba gratinada? 
  • Aboca la sopa de ceba calenta en bols d’aquells resistents al forn. 
  • Fica la llesca de pa torrat damunt de cada bol i cobreix generosament amb el formatge ratllat.  
  • Col·loca els bols o plats al forn preescalfat i gratina durant uns 5-10 minuts fins que el formatge estigui daurat i bullint. 

Ja tens la teva sopa de ceba gratinada! Ara només et cal ser pacient per no cremar-te la llengua! 

 

Amanida temperada de moniato 

 

Aquesta recepta és perfecta per aquells dies en els quals tot ens fa mandra. Més fàcil no pot ser:  

 

2 moniatos 

2 ous bullits 

1 pot de llenties cuites 

1 alvocat 

Sal, pebre i oli 

Si t’agrada i en tens, una mica de coriandre. 

 

  • El primer que has de fer és pelar els moniatos, tallar-los en petits daus i fer-los coure durant 30 minuts amb una mica de sal. Fins que es puguin menjar, ja saps.
  • Mentre això passa, pots anar obrint i rentant les llenties, tallar l’alvocat i fer coure els ous al gust.  

 

Ho tens tot? Barreja, serveix i gaudeix. T’hem dit que era fàcil, però no t’imagines com està de bona aquesta amanida temperada. És un plat increïble! 

 

Bròcoli amb anacards i mango 

 

Que aixequi la mà qui no hagi comprat mai una bossa d’aquelles de bròcoli per fer al microones. Aquesta recepta la pots preparar així, però si vols que el plat quedi excel·lent, et recomanem que treguis la paella. Necessites:  


Bròcoli 

Un grapat d’anacards 

Un mango. Si no en tens o no t’agrada, pots fer servir un albercoc, o un préssec. 

Mel 

Sal i pebre 

 

  • Has de començar coent el bròcoli. Pots fer-ho al microones, o bullint aigua a una cassola com s’ha fet de tota la vida. 
  • Prepara la teva paella amb un raig d’oli. Afegeix els anacards i el mango. Salta’ls bé fins que canviïn de color. 
  • Quan això passi, afegeix una cullerada de mel, sal i pebre. 
  • Remena bé i aboca el bròcoli. Salta-ho tot bé amb una mica de ganes i ja ho tens!
  • Un plat ple de sabor i color en menys de 10 minuts. 

  

Truita de bledes i pipes 

 

Sembla una barreja peculiar, però és una truita molt fàcil i sorprenentment bona, perfecta per menjar diferent sense haver de complicar-te la vida. 

4 ous 

Un bon grapat de bledes netejades i tallades a tires 

2 cullerades de pipes de gira-sol  

1 ceba mitjana, tallada a daus petits 

2 alls picats 

Sal i pebre al gust 

Oli d’oliva extra verge 

 

  • A una paella o paella gran, escalfa una mica d’oli d’oliva a foc mitjà. Afegeix la ceba, els alls picats i sofregeix fins que la ceba quedi transparent. 
  • Afegeix les bledes a la paella i cuina durant uns 5-7 minuts fins que quedin toves. No massa toves.  
  • A continuació, afegeix les pipes de gira-sol a la paella juntament amb les bledes i remena bé per integrar-ho tot.  
  • Quan les pipes de gira-sol s’hagin daurat lleugerament ja pots batre els ous i afegir una mica de sal i pebre al gust. 
  • Important: Retira l’excés de líquid que puguin haver alliberat les bledes i afegeix-les al bol amb els ous batuts.  
  • Remena bé per assegurar-te que tot estigui ben cobert i deixa reposar 3 minuts. 

 

Ara només has de cuinar la truita, uns 3 minuts per cada costat, servir i gaudir d’una nova manera de menjar bledes!  

 

Nyoquis amb espinacs i pinyons 

 

Si no tens moltes ganes de cuinar, però no vols renunciar a menjar un plat espectacular, els nyoquis són els teus aliats. Necessites:  

 

  • 500 g de nyoquis (frescos o congelats) 
  • Uns 200g d’espinacs netejats i trossejats 
  • Un grapat de tomàquets de cirera 
  • 50 g de pinyons 
  • 2 alls ben picats 
  • 3 cullerades d’oli d’oliva 
  • Sal i pebre al gust 
  • Formatge parmesà per servir (opcional) 

 

Comencem!  

 

  • Si a casa tens nyoquis frescos, segueix les instruccions del paquet per a la cocció. Si són congelats, bull-los en aigua amb sal fins que flotin a la superfície (això sol trigar uns 2-3 minuts). Un cop cuits, escorre’ls i reserva. 
  • A una paella, escalfa una cullerada d’oli d’oliva a foc mitjà. Afegeix els tomàquets de cirera tallats per la meitat i cuina durant uns 4-5 minuts fins que es comencin a caramel·litzar. Retira i reserva. 
  • Continuem. A la mateixa paella, afegeix dues cullerades d’oli d’oliva i afegeix els grans d’all picats durant uns 30 segons. Afegeix els espinacs i salteja durant uns 2-3 minuts fins que es redueixin i estiguin tendres.  
  • Ara toca cuinar els pinyons. Pots fer-ho de dues maneres: Afegeix els pinyons als espinacs i cuina durant 1-2 minuts més. O fica’ls a la teva fregidora d’aire durant 5 minuts a 180. El resultat és espectacular. 
  • Afegeix els nyoquis ben escorreguts a la paella amb els espinacs i els pinyons. Barreja bé i deixa reposar 3 minuts a foc mitjà. 

 

Si t’agrada i et ve de gust, decora amb parmesà ratllat, i a gaudir d’aquest plat! 

 

Com veus, es pot menjar sa sense complicar-se molt la vida cuinant. Ara ja pots donar-li al teu cos una tregua, reposar i menjant variat durant les festes. Ep, i no t’oblidis d’etiquetar a Assegur a les fotos dels teus plats. Bon profit, xef! 

SIBO: Què és el SIBO i quan has d’anar al metge?

Hi ha malalties més visibles que altres, capaces d’amagar-se entre una anomenada -i perillosa- normalitat. Assumim els seus símptomes i convivim amb els danys col·laterals, atribuint-los despreocupadament a problemes menors o, simplement, ignorant-los. És possible això? Pregunta-ho als milers d’usuaris de Tiktok que, gràcies a un trend, han descobert una malaltia que, sense saber-ho, potser forma part del seu dia a dia: el SIBO. 

 

Què és el SIBO? 

 

El SIBO és un acrònim de Síndrome de Sobrecreixement Bacterià a l’Intestí Prim, una afecció en la qual una quantitat excessiva de bacteris colonitza el teu intestí prim. (Parèntesi una mica escatològic: l’intestí prim és l’encarregat de descompondre els aliments en components més petits i absorbir els nutrients essencials pel cos. Tanquem el parèntesi). 

 

Generalment, el teu intestí prim té relativament pocs bacteris en comparació amb l’intestí gruixut, on habiten la majoria dels microorganismes beneficiosos. Doncs bé, quan les persones tenen SIBO, els bacteris es traslladen des de l’intestí gruixut fins a l’intestí prim en números anormalment alts. I això ho complica tot. 

 

Símptomes del SIBO 

 

Els teus bacteris s’alimenten del que menges. Aprofiten, sobretot els residus de la fibra, dels sucres, de les grasses i de les proteïnes. En fer-ho, generen substàncies, entre les quals destaca el gas: hidrogen i metà. Els símptomes del SIBO tenen a veure amb aquestes substàncies. Anem a veure’ls: 

 

  • Dolor abdominal: Un dels símptomes més comuns del SIBO és el dolor abdominal. Pot variar en intensitat i ubicació, però sovint es descriu com un dolor còlic o una sensació de inflor a la part superior o mitjana de l’abdomen.
  • Inflor abdominal: L’acumulació excessiva de gasos a l’intestí prim a causa del creixement bacterià pot provocar inflor. Això pot fer que l’abdomen sembli exageradament gros i tens.  
  • Gasos: La producció excessiva de gasos pels bacteris a l’intestí prim pot portar a una major formació de gasos.
  • Canvis en els patrons intestinals: Tant la diarrea com l’estrenyiment poden ser símptomes del SIBO. Algunes persones poden experimentar una alternança entre aquests dos extrems, el que es coneix com a diarrea-estrenyiment intermitent.
  • Malestar després de menjar: Les persones amb SIBO poden sentir-se incòmodes o tenir una sensació de plenitud després de menjar fins i tot petites porcions d’aliments.
  • Fadiga i debilitat: El SIBO pot afectar l’absorció de nutrients essencials a l’intestí prim, el que podria provocar fadiga i debilitat.
  • Canvis en la composició de les femtes: Algunes persones poden notar canvis en el color, la textura o la consistència de les femtes a causa de la mala absorció de nutrients.
  • Símptomes no gastrointestinals: En alguns casos, el SIBO també pot estar associat amb símptomes que no són específicament gastrointestinals, com ara mal de cap, dolors articulars i problemes de concentració i memòria.
 

El SIBO no és res de nou, però el seu salt a la fama sí. Ja et pots imaginar què ha passat a Tiktok, oi? Milers d’usuaris han començat a compartir els seus símptomes digestius visibles, encapçalats per l’inflor, que atribueixen al sobre creixement de la microbiota. La conseqüència: les peticions de proves de SIBO s’han incrementat exponencialment, i hi ha professionals de la salut que ja s’han referit a aquesta situació com a «pandèmia silenciosa de problemes digestius i hormonals».  

 

L’ alimentació, el consum d’alcohol, el poc exercici i l’estrès no ajuden. El nostre estil de vida és el brou de cultiu perfecte per als problemes de salut. I n’hi ha molts que comencen a l’estómac. La pregunta ara és: això es pot evitar? 

 

Puc prevenir el SIBO? 

 

Sí. Pots prendre mesures per reduir el risc de SIBO. I totes elles et seran senzilles i familiars.  

Fixa’t: 

  • Rentar-te les mans adequadament abans de menjar i després d’anar al lavabo pot ajudar a prevenir l’entrada de bacteris nocius al sistema digestiu. 
  • Evitar l’ús excessiu o innecessari d’antibiòtics, ja que poden alterar l’equilibri bacterià a l’intestí i afavorir el creixement excessiu de certs bacteris. Sempre segueix les indicacions del teu metge en prendre antibiòtics.
  • Si tens malalties que poden afectar el funcionament del sistema digestiu, com la malaltia de Crohn, la malaltia celíaca o la diabetis, segueix les recomanacions i els tractaments proporcionats pel teu metge per minimitzar el risc de SIBO.
  • Si has tingut cirurgies al sistema digestiu, assegura’t de seguir les pautes postoperatòries i les recomanacions del teu metge per evitar complicacions que podrien augmentar el risc de SIBO.
  • Si tens intolerància a la lactosa o a la fructosa, és important evitar els aliments que triguen símptomes, ja que aquests aliments no digerits poden fermentar a l’intestí i contribuir al creixement bacterià.
  • Mantenir una dieta rica en fibra i aliments equilibrats pot ajudar a mantenir la salut intestinal i prevenir problemes digestius. Tanmateix, en alguns casos, és possible que una dieta alta en fibra no sigui recomanable si ja s’ha diagnosticat SIBO. Consulta un professional de la salut per obtenir orientació adequada.Si tens símptomes gastrointestinals persistents, com inflor abdominal, dolor, canvis en els patrons intestinals o símptomes semblants, buscar atenció mèdica és clau per aconseguir un diagnòstic adequat i un tractament apropiat.
 

Tinc SIBO?

 

Només el teu metge pot respondre aquesta pregunta. I amb llegir de passada la llista de símptomes del SIBO, t’hauràs adonat del problema: són símptomes comuns, propis d’altres patologies com la celiaquia, la inflor abdominal funcional o la síndrome de còlon irritable. 

El diagnòstic del SIBO implica realitzar proves específiques, com la prova d’alè d’hidrogen o la prova d’alè de metà, que detecten els gasos produïts pels bacteris a l’intestí. Un cop diagnosticat, el tractament del SIBO generalment es basa en una combinació de canvis en la dieta i medicaments.

Des d’aquí només podem recomanar-te que, ara que tens una mica més d’informació sobre el que et pot estar passant al teu sistema digestiu, et posis en contacte amb el teu metge de capçalera. Recorda sempre que autodiagnosticar-te i automedicar-te només empitjorarà les coses! 

Cinc batuts amb fruita fresca de temporada per fer-te a la primavera

Que aixequi la mà la persona que compleixi la recomanació de menjar cinc peces de fruita al dia. Cada dia. No et jutjarem, però sí que et donarem una bona solució. I és que si vols mantenir una bona salut (sobretot amb aquests canvis dràstics de temperatures que tenim a Andorra), et cal menjar sa i variat. I això vol dir, entre altres coses, més fruita.  

 

Anem per parts. 

 

Això és el que li passa al teu cos quan no menges fruita suficient 

 

La fruita és essencials, ja ho saps, però vas amb presses i ni hi penses, o simplement hi ha coses que et venen més de gust. I això és perquè estàs passant per alt l’opció de fer-te batuts naturals. Pensa que combinada, la fruita genera sinergies, multiplica els seus efectes i generan un major poder antioxidant. Està bé conèixer els beneficis de menjar fruita, però què li succeeix al teu cos quan no consumeixes la quantitat de necessària? T’ho expliquem. 

 

  • El teu cos necessita fructosa. Si no menges fruita, acabaràs recorrent a sucres o edulcorants artificials. El consum crònic d’edulcorants artificials pot facilitar l’augment de pes, amb totes les conseqüències negatives per a la teva salut que això comporta.  

 

  • La fruita és saciant. Això és així gràcies a la gran quantitat de fibres insolubles que conté, sobretot a la pell. Les fibres insolubles, com el seu nom et farà intuir, no poden ser dissoltes pel teu aparell digestiu, així que aporten volum al teu contingut intestinal. Escatològic, sí, però saciant. Si elimines la fruita de la teva dieta, hauràs de menjar més aliments per tal de sentir que la teva panxa està plena. 

 

  • La fruita t’ajuda a anar al bany. T’hem parlat de la fibra insoluble, però resulta ser que la fruita també té fibra soluble. I aquesta és la que t’ajuda a alentir el trànsit digestiu. És a dir, que si no mengessis fruita no aniries al bany amb regularitat ni el faries en condicions òptimes.  

 

Dit tot això, et donarem cinc bones receptes de batuts fets a base de fruita de temporada que pots trobar a Andorra durant els mesos de maig i juny. Som-hi!  

 

Batut de cireres i vainilla 

 

Les cireres arriben a Andorra amb la calor, i la seva temporada és bastant curta: al juliol ja començaran a desaparèixer. Aquest batut dona una mica de treball, perquè com t’estaràs imaginant, et tocarà desossar les cireres. Dona menys feina del que sembla, creu-nos. Anota els ingredients, que són fàcils:  

 

  • 10 cireres 
  • 1 iogurt grec sense sucre 
  • Llet  
  • Una mica de vainilla (beines o essència) 

 

La quantitat de llet dependrà de com d’espès el vulguis, així que te la deixem a tu.  

 

Quins beneficis t’aporten les cireres? Te’n destaquem tres: 

 

  1. Reducció del dolor i la inflamació: La cirera és rica en antioxidants i compostos antiinflamatoris, la qual cosa pot ajudar a reduir el dolor i la inflamació en el cos. Alguns estudis han demostrat que el consum regular de cireres pot ser beneficiós per a aquells que sofreixen d’artritis i altres trastorns inflamatoris.
  1. Millora del somni: Les cireres contenen melatonina, una hormona que ajuda a regular el somni i els cicles circadiaris del cos. Consumir cireres abans de ficar-se al llit pot ajudar a millorar la qualitat del somni i reduir l’insomni.
  1. Millora de la salut cerebral: Les cireres contenen antocianines, composts que poden ajudar a millorar la salut cerebral i reduir el risc de malalties neurodegeneratives. Els estudis han demostrat que el consum regular de cireres pot millorar la memòria i la funció cognitiva de la gent gran. 

 

Tot això pot aconseguir una fruita tan petita? Increïble, però cert. Així que ja saps: aprofita bé la temporada! 

 

Batut d’albercoc i ametlles 


L’albercoc comença a donar fruits cap al final de la primavera, i aguanta fins a finals d’agost. Aquesta fruita no porta molt bé la conservació: Continua madurant malgrat haver estat collit. Què vol dir això? Que si veus un albercoc al supermercat fora d’aquests mesos, pots estar segur que ha estat recol·lectat molt abans d’estar madur. I, que, conseqüentment, els seus beneficis s’hauran reduït dràsticament.  

 

Vegem quins són:  

 

  1. Alt en antioxidants: Els albercocs són rics en antioxidants com la vitamina A, la vitamina C i la vitamina E, que ajuden a protegir les cèl·lules del mal oxidatiu causat pels radicals lliures. Els antioxidants també poden ajudar a reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i malalties cardíaques.
  1. Millora de la salut ocular: Els albercocs contenen alts nivells de carotenoides com la luteïna i la zeaxantina, que són importants per a la salut ocular. Aquests nutrients poden ajudar a reduir el risc de malalties oculars com la degeneració macular relacionada amb l’edat.
  1. Enfortiment dels ossos: Els albercocs són una bona font de calci i fòsfor, que són claus per a la salut òssia. El consum regular d’albercocs pot ajudar a prevenir la pèrdua de massa òssia i reduir el risc d’osteoporosi. 

 

Dit això, passem al batut. Necessitaràs: 


  • 6 albercocs 
  • 30 cl de llet d’ametlles 
  • Un grapat d’ametlles 
  • 10 cl d’aigua  

 

L’única cosa que has de saber abans de posar-te a preparar aquesta recepta és que no has de pelar els albercocs: Amb rentar-los bé i desossar-la és més que suficient. Recorda sempre que a la pell de la fruita és on hi ha les fibres insolubles. Seguim. 

 

Batut de pastanaga, taronja i gingebre 

 

És cert: a Andorra tenim pastanagues de temporada gairebé tot l’any, encara que especialment entre els mesos de maig a gener. És a dir, ara. Pren nota dels seus beneficis, que són molts i molt interessants. Et destaquem tres: 

 

  1. Les pastanagues són riques en vitamina A i carotenoides, que són crucials per a la salut ocular. El consum regular de pastanagues pot ajudar a prevenir la degeneració macular relacionada amb l’edat i altres malalties oculars.  

 

  1. Enforteix el sistema immunitari: Les pastanagues són una bona font de vitamina C, que ajuda a reduir el risc d’infeccions i malalties.
  1. Redueix el risc de malalties cròniques: A causa del seu alt contingut de nutrients i antioxidants, les pastanagues poden ajudar a reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i la diabetis. 

 

El batut que et proposem no sols és fresquíssim, sinó que és un combo perfecte que t’aportarà un extra de vitamina C, i una xutada d’energia, cortesia del gingebre. Fer-t’ho és tan fàcil com batre:  

  • 2 pastanagues 
  • 2 taronges 
  • 1 tros de gingebre 
  • 1 branca de menta o un doll de llimona 

Si existeix un batut detox de temporada, és aquest.  

 

Batut de maduixa i crema de cacauet 

 

Les maduixes aguanten fins a finals d’estiu, i són famoses per afavorir la circulació sanguínia. (entre altres coses). Vegem-les: 

 

  1. Promouen la salut cerebral: Alguns estudis suggereixen que els antioxidants i compostos antiinflamatoris presents en les maduixes poden tenir efectes beneficiosos per a la salut cerebral. S’ha observat que aquests compostos poden ajudar a millorar la funció cognitiva i reduir el risc de malalties neurodegeneratives, com la deterioració cognitiva i la malaltia d’Alzheimer.
  1. Beneficis per a la pell: La vitamina C i altres antioxidants presents a les maduixes contribueixen a la salut de la pell, ajudant en la producció de col·lagen, protegint contra el mal causat pel sol i millorant l’aparença general de la pell.
  1. Els antioxidants presents en les maduixes, com els flavonoides i l’àcid el·làgic, s’han associat amb la reducció del risc de malalties del cor. També s’ha demostrat que les maduixes ajuden a millorar els nivells de colesterol i a regular la pressió arterial. 

 

Tornem al batut. Necessites: 

 

  • 1 tassa plena de maduixes 
  • 1 iogurt 
  • 1 cullerada de crema de cacauet  

 

Pots decorar-ho amb un fil de crema de cacauet i una maduixa, perquè a més de saludable sigui instagrameable. Aquest batut ho té tot. 

 

Batut de gerds, civada i menta 

 

Els gerds comencen a estar de temporada al maig, i aguantaran fins al setembre. A Andorra tenim la sort de poder trobar-los repartits per les nostres muntanyes. Si estàs entre els afortunats que aconsegueix fer-se amb un bon grapat (i aguantes la temptació fins a arribar a casa), pren nota del batut que et proposem. 

 

  • Un grapat de gerds 
  • 300 ml de llet o un iogurt grec 
  • Fulles de menta 

 

Et direm que els gerds no només estan bons, sinó que són: 

 

  1. Rics en antioxidants, com les antocianines i la vitamina C, que poden ajudar a protegir les cèl·lules del mal oxidatiu causat pels radicals lliures i reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i la malaltia cardíaca. 
  2. Una bona font de fibra, la qual cosa pot ajudar a millorar la digestió i prevenir el restrenyiment.  
  3. Rics en vitamines i minerals, com l’àcid fòlic, el ferro i el potassi, que són essencials per a una bona salut en general. 

 

No diràs que no t’hem donat idees. Ara ja no tens excusa per a no menjar fruita fresca de temporada. Ja tens clar quin batut et faràs primer? 

 

Guia d’espècies: propietats, precaucions i combinacions

Amb el pas dels anys tots acumulem pots d’espècies a la nostra cuina. Algunes es converteixen en clàssics indispensables com el pebre, el curry o la canyella. Altres, menys intuïtives d’utilitzar, corren el risc d’anar criant pols al final de la prestatgeria.  Sigui com sigui, el de les espècies és un món fascinant que regala matisos i sorpreses a aquells que s’atreveixen a endinsar-se en ell. En aquesta guia et donarem les millors combinacions d’espècies, analitzarem les seves propietats i repassarem amb tu els principals riscos per a la teva salut.    

El pebre: el rei de les espècies 

Independentment del tipus de plats que t’agradi preparar, hi ha bàsics que mai et poden faltar. El primer d’ells és el pebre. Podríem dir sense por a equivocar-nos que el pebre va bé amb gairebé qualsevol plat: el seu indiscutible poder per potenciar el sabor l’ha convertit, des de lluny, en l’espècia més utilitzada a les cuines de tot el món.  No tots els pebres són negres, però sí que tots venen de la mateixa planta. T’expliquem com els pots fer servir: 
  • Pebre verd: ideal per a guisats. És el gra verd, assecat en la seva pròpia pell. Aquest procés fa que la seva aroma sigui molt més afruitat, que gairebé no piqui, i que el seu preu sigui més elevat.  
  • Pebre blanc: ideal per a cremes i salses blanques, com la sopa de porro (enllaç article). Com t’avançàvem, ve de la mateixa planta però, en aquest cas, els grans es recullen quan el pebre està madur i el seu color és vermellós. 
  • Pebre negre: ideal per a tot. I per això és la que tenim a casa. A diferència de les dues anteriors, el pebre negre es recull quan el fruit encara no està madur, s’asseca al sol durant una setmana fins que s’arruga i està llest per triturar i consumir.  
N’hi ha més pebres, com el de caiena, el rosa o el de Jamaica (per mencionar tres de les més utilitzades), però no són exactament pebres, ja que no provenen de la mateixa planta. En la seva gran majoria són baies o barrejes de xiles.   Els pebres ens ajuden a reduir el colesterol, però també a digerir millor el menjar. Això és gràcies a la piperina, que s’encarrega d’estimular els enzims digestius del pàncrees i els intestins. A més, aquest element produeix un efecte d’escalfament i acció analgèsica que ajuda a reduir el dolor (per això trobaràs pebre a la llista de components d’algunes cremes antiinflamatòries). Amb cura, que no tot són avantatges: consumir pebre en excés pot danyar la teva mucosa gàstrica.   

Curry: la barreja perfecta 

El curry és una barreja d’espècies molt potent entre les quals es troben el safrà, la canyella, el coriandre, el comí, la cúrcuma i com no podia ser d’una altra forma, el pebre. Ara veurem quins són els tipus de curry més estesos fora de les nostres fronteres, i com pots utilitzar-los en els teus plats. 
  • Curry Korma: ideal per a plats vegetarians. Aquesta barreja suau se sol incorporar amb una base de llet de coco o iogurt. El que has de recordar sobre el curry korma és que no pica, sinó que és més aviat dolç, per la qual cosa combina perfectament amb fruita seca com els cacauets o els festucs. T’estem donant idees?  
  • Curry Vindaloo: perfecte per a carns. Aquest és el que pica. I efectivament, és un dels més populars a l’Índia, encara que el seu origen està en un marinat d’arrels típic de Portugal, el vinhadalhos. De què està fet? Principalment de cardamom, canyella, xili, safrà, mostassa, all, gingebre i fenigrec (una planta de la família de les faves).  
  • El curry rendang: increïble amb vedella. Aquest curri típic de Malàisia és picant, però no tan picant com el Vindaloo. És més aviat fresc i sucós, la qual cosa ho fa ideal per a incorporar a salses blanques i deixar que la carn es desfaci mentre es cuina en elles. 
  • Curry verd, el company perfecte d’un bon plat d’arròs. No tots els currys piquen, i tampoc tots són taronges. Aquesta peculiar barreja típica de Tailàndia et deixarà sense paraules. Amb això et volem dir que pica, si, (el seu color característic ve del xili verd, imagina’t!). Els amants d’aquesta varietat solen combinar-la amb llima i alfàbrega per a donar-li als seus arrossos un toc tant fresc com inoblidable.  
És bo per a la teva salut abusar del curry? Com a norma, et direm que abusar mai és bo. Però quan es tracta del curry hi ha un parell de coses que has de saber:  
  • És un anticoagulant natural, així que si prens medicaments anticoagulants has de preguntar-li al teu metge si pots consumir qualsevol varietat de curry. 
  • Si tens gastritis o una úlcera, és millor que evitis el curry. 
 

Canyella: l’estrella de les postres 

Amb pomes, amb arròs amb llet, fins i tot al cafè! La canyella és una espècia molt apreciada pels amants de les postres, però el seu ús també s’estén a altres plats, com per exemple les carns. No ens hem tornat bojos, creu-nos, el llom a la canyella està exquisit.   Hi ha quatre tipus de canyelles: la ceylan, la cassia, la canyella de saigon i la canyella de korintje. T’has quedat quadres? La primera és l’original, i la reconeixeràs pel seu color marró i el seu sabor dolç. Fins aquí tot controlat.   La canyella cassia ve de la Xina, és més barata però no està tan bona. Les seves branques són més resistents, així que és la que sols veure en elements decoratius. La canyella de saigón ve de Vietnam, és més fosca i té un toc picant. La canyella de korintje ve d’Indonèsia i és més barata que les altres. També és la que té més nivells de cumarina, una substància que et sonarà perquè es fa servir per a elaborar medicaments que prevenen els coàguls de sang i algunes afeccions cardíaques.   La canyella té cinamaldehid, que en grans dosis pot fer que et piqui la gola, i fins i tot provocar-te una úlcera bucal. Per això és important fugir de reptes absurds com el de la canyella, que es va popularitzar a les xarxes anys enrere, consistent en menjar canyella a cullerades.  Bé, tornant a la cumarina, has de saber que aquest compost pot obligar el teu fetge a treballar més del compte, i acabar contribuint a agreujar malalties hepàtiques. Els efectes que produeix la canyella a les persones amb diabetis encara avui s’estudien, així que et recomanem que consultis al teu metge, perquè depenent del tipus de diabetis que tinguis la canyella podria estar contraindicada. Per cert: si et preguntes si la canyella baixa la tensió la resposta és sí, i has de saber que el seu consum excessiu pot provocar-te vertígens i marejos sobtats.   

Claus d’olor: el toc de les infusions, i de molts plats! 

Si hi ha una aliada per a combatre les conseqüències dels canvis de temperatura, aquesta és una bona infusió. I l’ingredient estrella de moltes d’elles és el clau, una espècia que també s’utilitza per a marinar carns i per a disminuir l’aparició d’olors a la nevera (segur que has vist més d’un cop una llimona partida per la meitat amb uns quants claus inserits).   El clau és un bàsic en qualsevol cuina, tot i que moltes vegades acaba formant part del club d’espècies que se’ns acumulen al fons de la prestatgeria. És normal: la seva forma és peculiar, el seu sabor és potent i el seu ús poc intuïtiu.   Canviarem això! Aquí tens tres idees plats fàcils als quals pots incloure el clau d’olor 
  • Pernil al forn amb mel i clau (que a més és molt típica de pasqua). 
  • Carabassa rostida amb pebre i clau. 
  • Arròs amb llet amb clau i canyella. 
I, si penses a preparar una infusió amb clau d’olor et recomanem que donis un cop d’ull a les receptes que et proposem en aquest article.   

Nou moscada: tant versàtil com aromàtica 

Com a curiositat et direm que la nou no és una nou, és l’endosperm de la llavor d’un arbre. És a dir, això que guardes al teu potet és en realitat el teixit nutricional que s’ha format dins el sac embrionari d’un Myristica Fragrans, el petit arbre de les Illes Moluques que produeix la nou moscada.  La llista de beneficis de la nou moscada és llarga: ajuda a prevenir cardiopaties, enfortir el sistema cardiovascular i afavorir la bona circulació sanguínia. Però no tot és bonic: en grans quantitats, la nou moscada produeix somnolència, mareig, confusió, al·lucinacions i sequedat de boca (entre molts altres efectes adversos). De fet, has de saber que està dins del grup dels narcòtics i que és tòxic en grans quantitats.  A Andorra, igual que als països veïns, la nou moscada és la reina de la beixamel o de les Patates gratinades Dauphinoise. T’ha entrat fam de cop?   

El comí: el gran clàssic digestiu 

El seu sabor amarg i aquest delicat punt picant han convertit el comí en una de les espècies més emprades en l’àmbit mundial. Al cous-cous, a la carn, a les llenties… tot queda bé amb el comí!   Per si no hi hagués prou, menjar comí no sols ajuda a reduir la formació de gasos, també aporta ferro, magnesi, potassi, fòsfor, calci i vitamina A. És un sedant i un aprimador natural, però amb cura: està contraindicat si sofreixes hiperestrogenism.  Com et dèiem abans, el comí pega bé amb tot. És un gran aliat quan cuines per exemple una escalivada, pastanagues rostides i qualsevol carn.    

Cinc combinacions amb espècies que mai fallen 

Combinar espècies és fàcil, però hi ha una sèrie de combinacions que t’asseguraran l’èxit rotund. Pot semblar que per aconseguir un sabor molt diferent cal gastar molts diners comprant espècies exòtiques, però res més lluny de la realitat. Fixa’t: 
  • Gingebre, all i salsa de soia: ideal per a saltar un arròs i per macerar carns blanques. 
  • Comí, pebre roig i orenga: aquesta barreja és ideal per a amanir albergínies, pastanagues i tofu. 
  • Caiena, canyella i comí: has llegit bé. La pròxima vegada que facis llom, deixa-ho macerar una bona estona en aquesta barreja d’espècies si vols aconseguir un plat inoblidable. 
  • Llet de coco, curri i all: amb cigrons, llenties o arròs. Fes-nos cas, la llet de coco li donarà un toc molt sucós al teu plat. 
  • Iogurt, anet i llimona: l’amaniment perfecte per a qualsevol amanida. I més si és de cogombre.  
Ja has vist que el món de les espècies dona per a molt. Com més experimentis amb elles més fàcil serà per a tu obtenir combinacions increïbles. En aquest article hem repassat 5 de les més esteses, però evidentment hi ha centenars d’elles. T’animes a continuar investigant?