Així afecta la muda de pèl a la teva mascota

Els pèls al sofà, a la catifa, al cotxe i a totes i cadascuna de les peces del teu armari són una constant quan comparteixes vida amb un pelut. Però hi-ha temporades a les quals la presència de pèls s’intensifica una mica massa. I la tardor és una d’elles. 

La muda de pèl és un procés natural per a la majoria de les mascotes, especialment en gossos i gats. Tot i que és normal i inevitable, pot arribar a ser una font de preocupació per a molts propietaris. Què cal saber sobre aquest procés? Quan és normal i quan caldria consultar un veterinari? Parlem-ne.

Quan muda de pèl un gos?

Els gossos solen mudar el pèl dos cops per any, coincidint amb els canvis de temporada: a la primavera i a la tardor. És un mecanisme natural per adaptar-se a les condicions climàtiques, sí, però alguns factors com l’alimentació, l’estil de vida o fins i tot la llum solar que rep la teva mascota, poden alterar aquest patró.

Algunes races, com els huskies o els pastors alemanys, tenen una muda més notable que altres, mentre que gossos com els caniches o els yorkshire terriers tendeixen a perdre menys pèl. Així que no t’espantis si la teva mascota deixa pèl per tota la casa durant aquests mesos.

Com gestionar la muda de pèl a casa

La gestió de la muda de pèl pot ser un maldecap. Aquí tens un bon grapat de consells pràctics que poden ajudar-te a mantenir la teva llar neta i la teva mascota sana.

  • Un raspallat freqüent ajuda a eliminar el pèl mort i evita que aquest acabi als mobles o la roba. Què vol dir freqüent? Per a gossos de pèl llarg, pots raspallar cada dia, mentre que per a gossos de pèl curt és suficient dues o tres vegades per setmana.
  • Fes servir un aspirador amb filtres especials per a mascotes o amb tecnologia antial·lèrgica. Si tens persones al teu voltant amb al·lèrgies o sensibilitat al pèl de les mascotes no t’estarem explicant res de nou.
  • Hi ha productes específics per a reduir la quantitat de pèl que cau, com xampús especials que ajuden a mantenir la pell de la teva mascota sana i a reduir la muda. Si creus que el teu pelut pot necessitar un, consulta primer amb el teu veterinari per escollir el millor. 

Pot una dieta equilibrada reduir la muda de pèl?


Un pèl brillant i fort és un senyal de bona salut, i això comença amb una dieta adequada. Els aliments rics en àcids grassos omega-3 i omega-6 poden ajudar a mantenir la pell hidratada i reduir la caiguda excessiva de pèl. Assegura’t que la dieta de la teva mascota conté tots els nutrients necessaris per a la salut general, com vitamines i minerals. Aquí també faràs bé a demanar un cop de mà al veterniari.

Senyals que indiquen problemes de salut

Fes un truc al veterinari si la teva mascota:

  • Perd pèl de manera irregular
  • Té calbes 
  • Veus enrogiment
  • Es grata molt: té picor o inflamació a la pell

Aquests símptomes poden estar relacionats amb al·lèrgies, infeccions o altres afeccions que requereixen atenció mèdica. No ho deixis passar: La teva mascota confia en tu! 

El teu gos mai hauria de menjar això

És difícil negar segons què a qui et mira amb ulls brillants plens d’amor. Però els peluts no poden menjar de tot, ja ho saps. El que potser se t’escapa és el llistat d’aliments que mai dels mais haurien d’ingerir. 

Fem una bona repassada? 

Comencem pel bàsic. 


Els gossos poden menjar xocolata? T’ho expliquem 

 

Resulta que la xocolata conté una substància anomenada teobromina, que és perfectament inofensiva per als humans, però no tant per als nostres amics peluts. Els gossos metabolitzen la teobromina molt més lentament que nosaltres. Això vol dir que l’acumulen, i pot arribar a nivells tòxics. I, –t’estaràs demanant– això com els pot afectar? 

La teobromina ataca principalment el sistema nerviós central i el sistema cardiovascular dels peluts. Pot causar excitació, tremolors, ritme cardíac accelerat i fins i tot convulsions. En casos més greus, la intoxicació per teobromina pot ser fatal. 

  • Alguns tipus de xocolata són més perilloses per als gossos que d’altres: La xocolata fosca i la xocolata per a cuinar contenen més teobromina que la xocolata amb llet. Traducció: si t’ha caigut un tros de xocolata amb llet a terra i el teu gos ha estat més ràpid que tu, potser no causa un mal significatiu. Si, per contra, és xocolata fosca, un petit trosset podria ser més perillós per al teu pelut amic. 
  • A més, la grandària i la raça del gos també són factors importants: Un gos petit serà molt més afectat per una quantitat de teobromina que un gos gran. 

Així que, resumint, encara que per a nosaltres la xocolata sigui una delícia, per als gossos pot ser un problema de salut bastant seriós. Guarda-la per tu! 

 

Mai li donis alcohol al teu gos 

 

Pot semblar evident, però no seria el primer cop que passa: La cervesa, com tothom sap, conté alcohol, i els gossos són bastant sensibles a aquesta substància. El fetge dels gossos no processa l’alcohol de la mateixa manera que el nostre. Per a ells, fins i tot petites quantitats poden ser perjudicials. L’alcohol pot causar intoxicació en els gossos, la qual cosa es tradueix en problemes com ara vòmits, diarrea, dificultat per a respirar i fins i tot coma. A més, l’alcohol pot afectar negativament el sistema nerviós central dels gossos. 

Llavors, tot i que a algú li pugui fer gràcia la imatge d’un gos prenent cervesa, és responsabilitat del propietari no permetre que consumeixin cap quantitat d’alcohol, i, en cas de sospita d’intoxicació, buscar atenció veterinària immediatament. 

 

Els gossos poden menjar ceba? 

 

No tot és tant obvi com el cas anterior. Sabies que el teu gos no pot menjar ceba? T’expliquem per què: 

Principalment, la ceba conté compostos anomenats tiosulfats i disulfurs, que poden causar problemes seriosos en la salut canina i danyar els seus glòbuls vermells. 

Els glòbuls vermells són aquestes petites cèl·lules en la sang que transporten oxigen a totes les parts del cos. Doncs la ceba pot provocar la ruptura d’aquests glòbuls vermells, portant a una condició coneguda sota el nom d’anèmia hemolítica. 

Els símptomes de la intoxicació per ceba poden incloure feblesa, letargia, falta d’apetit, vòmits i, en casos més greus, problemes respiratoris i fins i tot col·lapse. Els gossos, especialment els més petits, són més susceptibles als efectes tòxics de la ceba. 

Fins i tot quantitats relativament petites de ceba poden ser perjudicials amb el temps. Atenció: això que t’hem explicat inclou no sols cebes crues, sinó també cebes cuites o deshidratades, així com productes que continguin pols de ceba, com algunes sopes i salses d’aquelles que tenim al fons del safareig. 

 

Els gossos tampoc poden menjar caquis 

 

Els caquis contenen una substància anomenada taní, que es troba principalment en la pell i les llavors de la fruita. 

Els tanins són compostos orgànics que poden causar irritació gastrointestinal en els gossos. Consumir grans quantitats de tanins pot portar a símptomes com a vòmits, diarrea i malestar estomacal. A més, les llavors dels caquis poden representar un perill d’asfíxia o bloqueig intestinal en els gossos, ja que podrien empassar-se senceres. 

A banda d’això, els caquis poden ser bastant dolços i contenir sucres naturals. Si bé petites quantitats de polpa de caqui podrien no ser nocives, l’excés de sucre en la dieta d’un gos pot conduir a problemes de salut a llarg termini, com l’obesitat i problemes dentals. 

En qualsevol cas, si notes que el teu gos mostra signes de malestar havent dinat caqui o qualsevol altra fruita, és recomanable, com sempre, contactar al teu veterinari. 

 

Li dones iogurts al teu gos? Atenció amb això 

 

En realitat, els iogurts no són necessàriament dolents per als gossos, però hi ha un petit «però»! Els iogurts naturals sense sucre i sense additius poden ser beneficiosos per als gossos en quantitats moderades. De fet, molts iogurts contenen probiòtics, que són bacteris beneficiosos per al sistema digestiu dels gossos, així com calci i proteïnes. 

Fins aquí bé. Ara ve el «però«. 

Alguns gossos són intolerants a la lactosa, que és el sucre present en la llet i productes lactis. La majoria dels iogurts contenen lactosa, i si un gos és intolerant, podria experimentar malestar gastrointestinal, com a gasos, diarrea o vòmits, després de consumir iogurt. 

A més, molts iogurts comercials poden tenir sucres afegits i altres ingredients que no són ideals per als gossos. Per això, és important triar iogurts naturals i sense sucres afegits si decideixes compartir una mica amb el teu pelut amic. 

Com a regla general i ja per tancar, és important introduir nous aliments en la dieta del teu gos amb precaució, atenció i moderació. I, si no te la vols jugar, consulta el veterinari abans d’experimentar. I recorda que, si encara no ho has fet, pots assegurar online la teva mascota a Andorra

Què fer quan mor la teva mascota a Andorra

Els animals són un membre més de la nostra família. Quan estan, ens regalen vida. I, quan falten, deixen un buit per sempre. Ningú vol pensar-ho, però això no treu que tenir informació sigui necessari per saber actuar bé quan arriba el moment. Sobretot si no tens contractada una assegurança de mascotes a Andorra

 

En aquest article resoldrem els dubtes freqüents, començant pel més bàsic. 

 

Tramitar la baixa de la teva mascota a Andorra: a on cal anar i què necessites portar? 

 

Si la teva mascota mor al veterinari, la baixa normalment la cursen ells directament. Però si no és el cas, hauràs de fer tràmits. 

Després de la mort de la teva mascota cal donar-ho de baixa en el Registri d’Animals de Companyia (RAC). Pots fer-ho a través de qualsevol servei de tràmits de Govern o dels Comuns. És a dir, que ja no cal desplaçar-te fins al Departament d’Agricultura, com fa uns anys enrera.  

La baixa un animal a Andorra només es pot cursar un cop l’animal ha estat identificat i se li ha atribuït el passaport corresponent per part del seu veterinari. Hauràs de portar també la declaració jurada en la qual consti la causa de la baixa. 

 

Pots incinerar la teva mascota a Andorra? 

 

Sí, a Andorra pots incinerar gossos i gats, però també altres animals com conills i fures. El preu d’incinerar una mascota a Andorra varia en funció del seu pes, i va des dels 280 € als 400 €. Si la teva mascota estava Assegurada amb Assegur no hauràs de pagar res per aquest servei, i et tornaran les seves cendres en una urna biodegradable. 

 

¿Quines mascotes pots incinerar a Andorra? 

 

Com t’avançàvem, el servei d’incineració de mascotes a Andorra no només està disponible per a gats i gossos: també podràs incinerar a Andorra conills, fures o rèptils.  

 

Quant temps has d’esperar per recollir les cendres de la teva mascota? 

 

Com a molt, per recollir les cendres de la teva mascota hauràs d’esperar una setmana. Si bé és cert que el procés de cremat només porta 2 o 3 hores, s’ha d’esperar que el forn es refredi per poder treure les restes i guardar-les a l’urna.  

 

Que no fer mai quan mor la teva mascota: evita els errors més típics en els moments més difícils 

 

Pot semblar evident, però no tothom té clar què fer i que no fer quan mor la seva mascota. El moment és complicat, els nervis poden jugar en contra i voler fer les coses ràpidament ens pot portar problemes. 

 

No et desfacis del cos de la teva mascota precipitadament  

És natural sentir-se aclaparat per la tristesa i el dolor després de la mort de la teva mascota. No obstant això, evita prendre decisions precipitades i desfer-te del cos de la teva mascota sense considerar les teves opcions. El primer és trucar el teu veterinari.  

 

No enterris a la teva mascota en llocs no autoritzats

Això pot tenir conseqüències legals i generar problemes innecessaris. A Andorra està prohibit enterrar a la teva mascota a la muntanya, en el bosc, en un parc o al jardí de casa. L’opció que tens és la d’incinerar-la, i, si així ho vols, conservar les seves cendres a casa.  

 

No optis per mètodes de disposició poc ètics 

Evita mètodes de disposició poc ètics o il·legals, com desfer-te el cos de la teva mascota en escombriaires o abandonar-lo en llocs públics. Aquests actes no sols són irrespectuosos cap a la teva mascota, sinó que també poden tenir implicacions legals i ètiques. 

 

No t’aïllis: busca ajuda si ho necessites  

La pèrdua d’una mascota pot ser molt dolorosa i sovint requereix suport emocional. Evita aïllar-te o rebutjar el suport professional si la situació et sobrepassa. Parlar sobre els teus sentiments i compartir records de la teva mascota pot ser part del procés de curació. 

 

No ignoris els aspectes legals i administratius 

Assegura’t de tenir en compte els aspectes legals i administratius relacionats amb la mort de la teva mascota. Això pot incloure notificar a les autoritats locals o al veterinari, cancel·lar serveis o subscripcions a nom de la teva mascota, i actualitzar qualsevol documentació legal pertinent que pugui estar relacionada amb ella.  

 

Assegura la teva mascota a Andorra 


Assegurar la teva mascota vol dir cuidar-la fins al darrer moment: passi el que passi, podràs estar tranquil, ja que serà una empresa especialitzada qui s’encarregui de tot per tu. 

 

Assegurar a la teva mascota a Andorra, lluny del que pugui semblar-te, és un tràmit fàcil, àgil i econòmic que pots fer per internet en menys de 5 minuts. Com? Amb Assegur, l’única companyia d’assegurances d’Andorra que et permet assegurar a la teva mascota en línia. Aquí t’expliquem pas a pas com fer-ho. 

 

Estalvia’t desplaçaments, cues, diners i disgustos. Calcula ara la quota i comença a gaudir de la tranquil·litat de saber que, passi el que passi, Assegur estarà sempre al teu costat. 

10 consells per millorar la convivència del gos i el gat

10-consells-per-millorar-la-convivencia-del-gos-i-el-gat

La convivència del gos i el gat més que una realitat és una llegenda urbana. Resoldre les rivalitats entre les dues espècies podria semblar una feina de titans. Tanmateix, fer que la convivència a la llar amb els dos animals de companyia sigui bona, no és tan complex com sembla. Tot i que la cultura popular amb l’expressió es duen com el gos i el gat ens avança que no serà una tasca senzilla. Això no obstant, tampoc és una missió impossible. Ara bé, cal reconèixer que hi ha determinats escenaris que afavoreixen la bona entesa. Per exemple, que s’hagin criat junts des de petits o que estiguin acostumats a socialitzar.

La ciència també aporta, naturalment, el seu gra de sorra per contribuir a fer que aquestes relacions siguin fluides i duradores en el temps. Així, els etòlegs, especialistes en el comportament caní i felí, si fallen les recomanacions que et donem tot seguit, et podran ajudar a millorar aquesta relació entre els dos animals de companyia. Això no obstant, pren atenció a les nostres recomanacions. Aquests deu consells t’ajudaran a millorar les interaccions i la convivència del gos i el gat.

Com aconseguir una millor convivència del gos i el gat

1. Si estàs llegint aquest contingut, probablement, o tens un gos, o tens un gat i estàs en la tessitura de decidir adoptar una nova mascota. En aquest sentit i en previsió de trobar harmonia amb el nou membre de la teva família seria molt bona idea parlar amb alguna protectora d’animals de l’àrea on vius i demanar una mascota que ja estigués acostumada a la convivència. D’aquesta manera ja tindries mig camí fet. Tot i que necessitaries aplicar els consells que t’expliquem a continuació.

2. Arriba el dia de la presentació. El primer encontre és fonamental perquè aquesta relació comenci amb bon peu. El teu rol en aquest context és molt important i has de preparar el terreny perquè les dues mascotes estiguin trenqui-les i a gust. L’espai on es troben ha de resultar còmode en els dos. El procés de coneixença ha de ser gradual. És a dir, a poc a poc. Aquí és molt important tenir una dosi enorme de paciència. Els animalets la necessitaran també per adaptar-se al nou escenari. S’han de reconèixer i també s’han d’acceptar. Així que millor anar sense pressa.

Adaptació entre les mascotes

3. Tal com hem comentat si es coneixen quan són petits és millor, però si no és el cas també hi ha altres alternatives. Si han tingut ocasió de socialitzar amb altres gossos i gats amb bones experiències no tindran cap problema en adaptar-se. Això és un petit avantatge. Pel que fa a l’adaptació entre ells, serà un factor determinant el caràcter que tinguin. Per exemple, la convivència potser més complexa si tenen el caràcter territorial o l’instint de caça molt desenvolupat. És recomanable que puguis estudiar el caràcter de les mascotes abans de preparar la primera trobada.

4. La presentació deu tenir unes pautes molt estudiades i adaptades a ells. I com hem dit abans ha de ser molt lenta perquè tingui èxit. Primer han d’estar en habitacions separades. Els has de donar a cadascú un drap amb l’olor de l’altre perquè vagin agafant familiaritat. Un cop han conegut l’olor es podran veure però de lluny. Si estan relaxats es podran conèixer d’una forma convencional. Es recomana tallar les ungles al gat i, com hem dit abans, treure al gos a passejar perquè alliberi energia. El gos és millor dur-lo amb corretja perquè no s’acosti abruptament al gat. I per cap concepte has d’obligar-los que s’acostin.

Espais essencials per les mascotes

5. Igual que les persones necessiten tenir el seu espai. És important que delimites les àrees de menjar, dormir i veure. D’aquesta forma evitaràs que sorgeixin rivalitats entre les mascotes. Recorda quan hem parlat d’aspectes com la territorialitat. Si t’avances al problema senzillament no apareixerà. Ells es trobaran còmodes en els seus espais. A més, no tindran cap símptoma d’estrès perquè no s’ha d’establir cap competició amb l’altra mascota de la casa. D’aquesta forma tens la pau i l’harmonia garantida en espais que són essencials per a les teves mascotes.

6. On col·locar l’aigua i el menjar? Enllaçant amb el punt anterior cal tenir especial cura amb aquest aspecte. En el cas del gat, l’espai habilitat per menjar i veure ha d’estar en llocs alts. No obstant això, han de ser de fàcil accés perquè no tingui dificultat en arribar. Així el gat menjarà tranquil sabent que el gos no li traurà el menjar. Tampoc s’ha de deixar que el gos s’acosti al gat mentre estigui menjant o bevent. Aquest escenari potser contraproduent pel gat perquè pot pensar que el gos és una amenaça. Aleshores, es trencaria la bona convivència.

Relacions consolidades

7. Igual que en el menjar, la bandeja d’arena del gat te que estar en un lloc tranquil. I, preferiblement, inaccessible pel gos. El gat necessita tenir privacitat per fer les seves necessitats.  Aquest espai és clau perquè no pensi que el gos envaeix la seva intimitat. Si s’aconsegueix respectar l’espai de cadascú les relacions entre les dues mascotes es consolidin sense tenir major inconvenient. S’ha de pensar que la psicologia del gat és radicalment diferent de la del gos. En aquesta conjuntura, respectar el seu plànol d’intimitat assegura que la convivència del gos i el gat sigui bona.

Necessitats cobertes

8. El gos, per contra, té altres necessitats que també tenen en consideració el respecte del seu espai perquè no es trobi amenaçat pel gat i que no el contempli com un rival amb el qual té lluitar o competir. Això no obstant, en el marc de trobar complicitats perquè el camí a la convivència sigui més fàcil, el gos necessita que es respecten les seves pautes. La rutina és essencial pel gos. De cap manera s’han de trencar els seus hàbits per l’arribada d’una nova mascota. Aquesta ruïna és important perquè el gos trobi el seu equilibri. Així estarà tranquil i, en aquest context, la relació amb l’altra mascota serà millor.

Evitar amenaces

9. Dedica temps als dos per separat, però també quan estiguin a prop teu. D’aquesta manera tindran totes les seves necessitats emocionals cobertes i no veuran en l’altre una amenaça. Una bona idea és que jugues amb ells i els dones premis i els acarones. Aquest tipus de context els farà sentir com a membres del grup. I entre ells el sentiment de competitivitat no apareixerà. Entendran que és positiu acostar-se i relacionar-se. Tot això ho has de fer amb naturalitat sense forçar en cap moment a les teves mascotes. La integració ha de ser a poc a poc i gradual. De cap manera, aconseguiràs la interacció total d’una forma instantània.

Temps d’adaptació

10. Posa èmfasi en el període d’adaptació. Tot i ser insistents, respecta cada pas dels que hem indicat perquè és bàsic per l’èxit d’una bona relació entre el gos i el gat. Aquest període d’adaptació ha de ser això. Un moment, nou pels animals en el qual a poc a poc van prenent contacte. A més d’això, aprenen a respectar-se i a respectar l’espai de cadascú. La conducta social de les mascotes és adaptable però necessiten temps. No és possible forçar la seva amistat, però si que és possible acostumar-los a conviure.

En resum, hi ha moltes alternatives i recursos per fer que el gos i el gat milloren el seu comportament i s’entenguin quan estan a casa. Tot i això, la millor recepta és deixar passar el temps aplicant aquests consells i tenir molta paciència. Cada petit avanç entre el bon enteniment de les teves mascotes serà un gran triomf per tu i per la bona convivència entre elles. Finalment, si tot això falla sempre pots consultar amb un etòleg perquè t’ajudi a trobar el punt de connexió i harmonia entre el gos i el gat. I que la convivència millori, definitivament, la convivència del gos i el gat.

En qualsevol cas, des d’Assegur t’animem a seguir gaudint de les teves mascotes. I desitgem que si tens gos i gat a casa la convivència sigui la millor possible. I no oblides consultar la nostra plana web per conèixer els nostres serveis i tot el que podem fer per tu i pels teus animals de companyia. T’esperem!