La convivència entre el gos i el gat és del tot possible, tant que a vegades aquests dos peluts esdevenen grans amics. Si et planteges adoptar un gos i un gat (o una gossa i una gata) no et pots perdre aquest article. Et recopilarem totes les claus que t’ajudaran a gaudir de la millor família de mascotes.
Efectivament, la primera qüestió que volem explicar-te és que la convivència entre el gos i el gat és viable i ben habitual; ho és si els adoptes tots dos alhora, però també si arriben a casa teva en diferents moments. Si quan llegeixes aquesta informació, et trobes en ple procés de convivència dels dos peluts, no t’amoïnis, segueix aquestes deu pautes per orientar-te.
Primera clau: mantenir una actitud neutra i pacient, durant tota l’experiència
El procés d’adaptació i convivència entre el gos i el gat es basa en la paciència i la neutralitat del líder de la família: o sigui, tu. Encara que et sembli que el moment de la concòrdia no ha d’arribar mai… Ho farà quan menys ho pensis, gràcies a la teva constància. Veuràs, des de l’inici, que pot ser una fase llarga i has de mantenir la serenitat, una actitud neutra. Aquest tarannà facilitarà la feina i t’estalviarà moments de tensió. Adoptar aquesta actitud és la clau principal, ja que els animals et veuran actuar amb calma i ells mateixos seguiran aquest lideratge emocional.
Si a casa esteu esperant un fill, valora si podràs amb les dues coses, l’embaràs i també l’adopció d’un animaló. No t’amoïnis si retardes una miqueta la vinguda d’una nova mascota a la família. Hi haurà temps per a tot!
Segona clau: si creixen junts, és molt més fàcil
Lògicament, aquesta vida en comú els ajudarà i ho farà tot més senzill… En el cas que t’hagis animat a tenir un cadellet de gos i un de gat, simultàniament, ja ho sabràs. Es faran amics inseparables, encara que el gos pugui créixer molt, segons la raça a la qual pertanyi. D’altra banda, et pots trobar, naturalment, alguns moments de conflicte. Llavors, faràs molt bé si mantens la neutralitat mencionada i els separes, abans que la tensió pugi de to. Et recomanem que no utilitzis el càstig, sinó que els donis una llaminadura, quan la convivència entre el gos i el gat sigui òptima.
Tercera clau de convivència entre el gos i el gat, quan el nouvingut és el felí
Quan a la família arriba un pelut gat, hi ha una qüestió principal de la qual t’has d’ocupar: l’instint caçador i de guarda del gos. La reacció natural de la teva mascota ja instal·lada, pot ser protegir el territori i caçar el nouvingut. Com has d’actuar?
Si els presentes mitjançant les olors, la convivència entre el gos i el gat triomfarà
No et recomanem que el primer contacte sigui visual, sinó olfactiu: impregna dues peces de roba amb les olors de cada mascota i les intercanvies. Fent aquest gest, aconseguiràs que el gos comenci a familiaritzar-se amb l’olor del seu futur amic. Paciència… Aquesta fase ha de durar, almenys, cinc dies.
La primera vegada que es vegin, assegura’t que el gos no fa cas de l’instint
Quan hagi passat una setmana, apropes el transportador del gatet (amb ell dins) al pelut caní de la casa i controla la seva reacció. Mira de tenir-lo una mica retingut, agafat del collar o l’arnès, per poder frenar una resposta massa “vigorosa”. Aquesta nova fase està pensada per ensenyar-li que no ha de fer cas del seu instint (de guarda, de caça, etc.).
Segur que ho farà d’allò més bé i l’has de premiar amb una actitud de serenor i un parell de llaminadures. La teva família i tu sabreu quin és el moment de deixar-los junts una estoneta; és així, sou els més indicats per valorar la situació. La coneixença que teniu del caràcter del vostre estimat gos, representarà un gran ajut.
Quarta pauta: situació inversa. El nouvingut es diu gosset
I tal vegada, la mestressa de la casa sigui la gateta més maca i tossuda del món. Doncs, l’operativa feta servir en la situació anterior, es pot dur a terme, simplement adaptant-la.
L’inici d’una convivència entre un gat i un gos, fent servir les seves olors
Prepara, també, dues peces de roba vella (o bé dues joguines) impregnades amb les seves olors respectives i els hi deixes per separat. Tots dos (o totes dues) començaran a familiaritzar-se amb l’olor de l’altre; insistim que és una manera de prendre contacte que dona resultats molt positius.
Respecta el comportament del teu felí
La primera vegada que es vegin procura entendre i avançar-te al seu comportament i mira de calmar al gos si es troba una mica esvalotat. Observa també l’instint del ca; si s’activa, dona per finalitzat aquest primer contacte.
Recorda: actitud serena, pacient i si hi ha indicis de tensió, actua separant-los: deixa el gat tranquil a casa i fes un passeig llarg amb el gos per assossegar-lo.
Cinquena pauta: Cada mascota el seu espai de descans
Disposar dos espais delimitats, còmodes i confortables iniciarà una convivència entre el gos i el gat, ordenada. Ells són molt intel·ligents i de seguida aprendran quin és el seu lloc: el nouvingut, un llit nou que li agradi i l’amfitrió el seu espai de costum. Això sí, mira de no modificar el lloc de la mascota que ja viu amb la família. És positiu que vegi que segueixi tenint el seu llit allà on ha estat sempre. Aquest gest ajudarà a fer desaparèixer les temences sobre el seu rol a casa.
Sisena pauta: les dosis d’afecte han de ser equitatives
Ja sabem que la temptació és mostrar afecte pel nouvingut, especialment, si la família ha tingut aquesta meravellosa idea: adoptar un gosset o un gatet d’una associació protectora d’animalons. Però has de parar atenció amb això de les carícies, ja que podria ocasionar una situació d’estrès o depressió a la teva mascota amfitriona; actua amb equilibri.
La situació ideal és poder acaronar-los al mateix temps i això requereix una mica de temps. De segur que tot arribarà. Un cop la convivència entre tots dos animals s’hagi consolidat, pot passar que un necessiti les carícies més que l’altre. El criteri familiar ho sabrà gestionar perfectament.
Setena pauta per conviure amb dues mascotes, gat i gos: el tema del menjar
Aquí el nostre suggeriment és que experimentis: si la mascota és un gat o una gata, per exemple, decideix un espai i observa si és allà on voldria menjar. Para atenció, també a la reacció del gos de la família… Si detectes un possible punt de fricció, prova de canviar el plat del felí. Pels episodis de tensió, recorda que pots desactivar el conflicte anant a passeig amb el gos (o la gossa, és clar!).
Vuitena pauta: diversió física i distracció mental
Quan faci temps que viuen plegats, les teves mascotes jugaran i s’ho passaran d’allò més bé. Tanmateix, i especialment ara, els calen distraccions que puguin apaivagar l’excitació de les primeres setmanes. Compra un parell de joguines per cada peludet i mira d’interactuar amb ells. Fes-ho per separat i també junts, si la situació és harmoniosa. Per la distracció mental, utilitza jocs: la seqüència caça, pel gatet i un passeig desestressant, pel gos.
Novena pauta: usa la recompensa si es porten bé
Si fas servir la filosofia del premi (una llaminadura) quan estan junts, propiciaràs la percepció ben positiva que tindran de viure plegats dins la mateixa llar. D’aquesta manera tant per a la teva família com per a tu, l’experiència d’haver incorporat un membre nou a casa haurà estat calmada, amable i enriquidora.
Desena pauta: Amb el temps podràs personalitzar l’atenció que els dediques
Efectivament, succeeix d’igual manera amb els animalons, que amb els membres de la família; cadascú precisa un tracte i una atenció personalitzats. És molt habitual que les mascotes et facin saber si volen les mateixes mostres d’afecte o si hi ha algun pelut que es troba més còmode i tranquil sense tanta carícia… I també pot passar tot el contrari!
A Assegur, sabem que t’estimes els teus amics inseparables i per això els pots protegir amb pòlisses d’assegurança pensades per a ells. Visita’ns quan vulguis; estem a Andorra la Vella, sempre al teu costat.