Intoleràncies i al·lèrgies: quina és la diferència?

La dada és impactant: els experts calculen que al 2050 el 50% de la població tindrà algún tipus d’al·lèrgia. Cada cop estem més informats, i el conneixement sensibilitza: Avui en dia tothom conviu o conneix algú que conviu amb una persona té una al·lèrgia. Això no treu que hi hagi confussió de termes i significats. I un dels errors més freqüents és el de confondre una al·lèrgia alimentària amb una intolerància. Ens afecten de la mateixa manera? Es poden desenvolupar amb els anys? Què és més greu?  

 

En aquest article, explorarem detalladament què són les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries, les seves causes, símptomes i com identificar-les. Comencem per les al·lèrgies. 

 

Què és una al·lèrgia alimentària? 

 

Les al·lèrgies alimentàries són respostes exagerades del sistema immunològic a substàncies presents en els aliments, conegudes com a al·lergògens. Quan una persona al·lèrgica consumeix un aliment que conté un al·lergogen, el seu sistema immunològic reacciona de manera excessiva, desencadenant una sèrie de símptomes que poden variar des de lleus fins potencialment mortals.  

 

Al·lergògens i símptomes freqüents 

 

Els 14 al·lergògens alimentaris principals són:  

 

  • Cereals que continguin gluten com blat, sègol, ordi, civada, espelta, kamut o les varietats híbrides que tinguin i productes derivats.  
  • Crustacis i productes a base de crustacis.  
  • Ous i productes a base d’ou.  
  • Peix i productes a base de peix.  
  • Cacauets i productes a base de cacauets.  
  • Soja i productes a base de soja.  
  • Llet i derivats (inclosa la lactosa).  
  • Fruita seca de clofolla com  ametlles, avellanes, nous, anacards, pacanes, nous del Brasil, festucs, macadàmies i nous d’Austràlia i productes derivats.  
  • Api i productes derivats.  
  • Mostassa i productes derivats.  
  • Grans de sèsam i productes a base de grans de sèsam.  
  • Anhídrid sulfurós i sulfits en concentracions superiors a 10 mg/kg o 10 mg/L expressat com SO2.  
  • Tramussos i productes a base de tramussos.  
  • Mol·luscs i productes a base de mol·luscs.  

 

Quan una persona al·lèrgica ingereix un d’aquests aliments, el seu sistema immunològic produeix anticossos anomenats immunoglobulina E que desencadenen l’alliberament d’histamines i altres compostos químics en el cos. Aquests compostos causen els símptomes característics de les al·lèrgies alimentàries, que poden incloure: 

 

  • Picor a la pell 
  • Inflor de la cara o gola, 
  • Dificultat per a respirar 
  • Nàusees 
  • Vòmits 
  • Diarrea 
  • I, en casos greus, anafilaxi 

 

Què és una intolerància alimentària? 

 

Les intoleràncies alimentàries, d’altra banda, no involucren al sistema immunitari, sinó al sistema digestiu. Són causades per la incapacitat del cos per a digerir uns certs aliments a causa de la falta d’enzims digestius específics o a sensibilitats a uns certs components dels aliments. 

 

Un exemple comú d’intolerància alimentària és la intolerància a la lactosa, que ocorre quan el cos no produeix suficient quantitat de l’enzim lactasa necessària per a digerir el sucre present en la llet i els productes lactis. Altres exemples inclouen la intolerància al gluten, la intolerància als sulfits en vins i conservants d’aliments, i la intolerància als additius alimentaris com el glutamat monosòdic. 

 

Quins són els símptomes de les intoleràncies alimentàries? 

 

Els símptomes de les intoleràncies alimentàries solen estar relacionats amb problemes digestius, com a inflor, gasos, enrampades abdominals, diarrea o restrenyiment. A diferència de les al·lèrgies alimentàries, els símptomes de les intoleràncies solen ser més lleus i poden trigar més temps a manifestar-se després de la ingesta de l’aliment desencadenant. Tant les al·lèrgies com les intoleràncies poden causar molèsties significatives, però difereixen en el seu origen i en com afecten el cos. Tot i que les intoleràncies són més complexes i poden ser molt difícils de diagnosticar, les al·lèrgies poden ser més perilloses, ja que poden desencadenar una reacció immediata i potencialment mortal en algunes persones. No obstant això, una intolerància pot causar molèsties cròniques i afectar la qualitat de vida de manera molt significativa. 

 

Puc desenvolupar al·lèrgies o intolerància a algun aliment amb els anys? 

 

Tant les al·lèrgies com les intoleràncies alimentàries poden desenvolupar-se amb el temps, encara que els mecanismes i les raons exactes poden variar. Donem un cop d’ull: 

 

Com es desenvolupa una al·lèrgia? 

 

Les al·lèrgies poden desenvolupar-se en qualsevol moment de la vida, fins i tot en l’edat adulta, encara que són més comuns en la infància. Això es deu al fet que el sistema immunitari pot tornar-se sensible a unes certes substàncies amb el temps. Com pot ser? Hi ha diverses teories que expliquen per què algú podria desenvolupar una al·lèrgia en algun moment de la seva vida: 

 

  • L’exposició contínua a un al·lergogen pot provocar una resposta immune cada vegada més forta amb el temps, la qual cosa eventualment desencadena una al·lèrgia. 
  • A mesura que envellim, el nostre sistema immunitari pot tornar-se menys eficient o canviar la seva resposta a uns certs estímuls, la qual cosa pot augmentar el risc de desenvolupar al·lèrgies. 
  • Els canvis en l’ambient, com l’exposició a nous al·lergògens o la contaminació, poden desencadenar l’aparició d’al·lèrgies en persones que prèviament no les tenien. 

 

Com es desenvolupa una intolerància? 

 

Les intoleràncies alimentàries també poden sorgir en qualsevol moment de la vida. Aquí tens algunes raons per les quals podries desenvolupar una intolerància alimentària amb el temps: 

 

  • Per canvis en la teva microbiota intestinal: La composició dels bacteris en l’intestí pot canviar amb el temps per factors com la dieta, l’estrès, els medicaments o les malalties. Aquests canvis poden afectar la capacitat del cos per a digerir uns certs aliments. 
  • Si has patit o pateixes malalties gastrointestinals: la malaltia celíaca, la malaltia de Crohn o la síndrome de l’intestí irritable (SIBO) poden danyar el revestiment de l’intestí o afectar la funció digestiva, la qual cosa pot portar al desenvolupament d’intoleràncies alimentàries. 
  • O simplement per canvis en la teva capacitat digestiva: A mesura que envellim, és possible que el nostre sistema digestiu no funcioni tan eficientment com abans.  

 

Ja ho veus: tant les al·lèrgies com les intoleràncies alimentàries poden desenvolupar-se amb el temps per una combinació de factors genètics, ambientals i fisiològics. Per això és important parar atenció a qualsevol canvi en la forma en què el cos reacciona als aliments. No deixar-lo passar és una de les claus per mantenir la teva bona salut.  

L’altra clau per fer salut és, evidentment, la informació en el moment de compra, cuina i consum. 

 

A Andorra tenim un reglament d’al·lèrgens des de l’any 2016 que obliga les empreses a informar sobre els 14 aliments de declaració obligatòria. Si vols saber més, pots consultar-lo al portal del ministeri de Salut.

 

També pots donar una ullada al web de l’ACEA, l’Associació de Celíacs d’Andorra, on trobaràs informació i consells per a infants i adults. 

Quines són les causes de les al·lèrgies?

Quines-son-les-causes-de-les-al·lergies

Avui en dia, moltes persones pateixen d’algun tipus d’al·lèrgia: alimentària, estacional, a medicaments, etc. Hi ha moltes causes de les al·lèrgies, i els símptomes varien des de lleus fins a potencialment mortals. De fet, l’al·lèrgia és un dels principals factors associats a la causa i la persistència de l’asma.

Aquesta es produeix quan una persona reacciona a substàncies de l’entorn que són inofensives per a la majoria de persones, i que es coneixen com a al·lèrgens. Es troben en els àcars de la pols, els animals domèstics, el pol·len, els insectes, els aliments i alguns medicaments.

 

En aquest sentit, l’atòpia és la tendència genètica a desenvolupar malalties al·lèrgiques. Quan les persones atòpiques s’exposen als al·lergògens, poden desenvolupar una reacció immunitària que provoca una inflamació al·lèrgica. Això pot provocar diferents símptomes, com:

 

  • El nas i/o els ulls, donant lloc a rinitis al·lèrgica i/o conjuntivitis.

  • La pell, amb èczema o urticària.

  • Els pulmons, que donen lloc a asma.

 

Les al·lèrgies i les reaccions al·lèrgiques es produeixen quan el sistema immunitari identifica erròniament substàncies estranyes inofensives, anomenades al·lèrgens, i reacciona davant d’elles com si fossin perjudicials. En concret, els símptomes de l’al·lèrgia es produeixen quan el sistema immunitari produeix anticossos IgE que s’uneixen a un al·lergen específic, en un esforç per protegir-nos d’al·lèrgens que altrament serien inofensius. Els al·lèrgens poden estar presents a coses com el pol·len, la caspa dels animals, el làtex i els aliments.

Causes de les al·lèrgies

Per a ser al·lèrgic, una persona ha de tenir una predisposició genètica a l’al·lèrgia; és a dir, tenir antecedents personals o familiars d’al·lèrgies, i ha d’estar exposada a un al·lergogen sensibilitzador. La majoria de les al·lèrgies comencen en la primera infància, i els factors ambientals primerencs exerceixen un paper important en el desenvolupament de les al·lèrgies.

Exposició primària: sensibilització

Un al·lergen, com les espores de floridura o el pol·len, entra al cos a través de la boca o el nas, o es posa en la pell. En una persona al·lèrgica, els glòbuls blancs (cèl·lules T) reconeixen l’al·lergogen com a estrany i alliberen substàncies químiques com a resposta. Aquestes viatgen per la sang i donen instruccions a un altre tipus de glòbuls blancs (cèl·lules B) perquè produeixin anticossos IgE. Alguns d’aquests anticossos IgE s’adhereixen a la part exterior d’un altre tipus especial de glòbul blanc anomenat mastòcit. Els mastòcits estan repartits per la pell i les vies respiratòries, i la seva funció és ajudar a mediar la resposta inflamatòria del sistema immunitari. De fet, els anticossos IgE poden romandre adherits als mastòcits durant molts anys.

Exposició secundària: la causa dels símptomes de l’al·lèrgia

Quan es torna a trobar el mateix al·lergogen, aquest s’uneix directament a l’anticòs IgE adherit a l’exterior dels mastòcits. Això fa que els mastòcits s’activin i alliberin substàncies químiques, com la histamina. La histamina és un exemple de mediador químic, una substància química «missatgera» especial que les cèl·lules immunitàries utilitzen per a comunicar-se entre si.

La histamina és un dels mediadors més coneguts: és la responsable de causar molts dels símptomes associats a les al·lèrgies. Aquesta obre els petits vasos sanguinis, fent que perdin líquid. El resultat és la inflamació: escalfament i inflor de la pell, picor i ulls plorosos. Així mateix, la histamina provoca esternuts i un augment de la producció de mucositat en la cavitat nasal i les vies respiratòries que dona lloc a la secreció nasal, el degoteig postnasal i la tos.

Símptomes de les al·lèrgies

Els símptomes de l’al·lèrgia es classifiquen com a lleus, moderats o greus:

Les reaccions lleus inclouen símptomes locals (afectant una àrea específica del teu cos) com una erupció, picor, ulls vermells, febre… Les reaccions lleus no s’estenen a altres parts del cos.


Les reaccions moderades inclouen símptomes que s’estenen a altres parts del cos. Aquests poden incloure inflor i dificultat per respirar.

Per altra banda, una reacció al·lèrgica greu és una emergència rara i mortal en la qual la resposta del cos a l’al·lergen és sobtada i afecta a tot el cos. Pot començar amb una picor dels ulls o la cara. En qüestió de minuts, apareixen símptomes més greus, incloent-hi la inflor de la gola (que podria causar problemes amb la deglució i la respiració), dolor abdominal, rampes, vòmits, diarrea, ruscs i inflor (angioedema). També es pot tenir confusió mental o mareig, ja que l’anafilaxi pot causar una caiguda de la pressió arterial.

Tipus d’al·lèrgies més comuns

Un estudi elaborat per la Fundació Althaia detalla que un de cada quatre individus presenten algun tipus d’al·lèrgia. Entre totes les patologies al·lèrgiques, les respiratòries, a certs aliments, les dermatològiques i als insectes, són les més habituals.

Al·lèrgies respiratòries

Concretament, les al·lèrgies relacionades amb la conjuntivitis i la rinitis són les més comunes, seguit de l’asma. Aquestes tres patologies representen aproximadament el 30% dels casos de pacients amb al·lèrgies.

Al·lèrgies als aliments i fàrmacs

Certs fàrmacs i aliments provoquen al·lèrgies. De fet, és una de les causes més comunes, seguit de les respiratòries. Concretament, les al·lèrgies a medicaments (antibiòtics, antiinflamatoris i anestèsics locals) són les més usuals. Per altra banda, els aliments que provoquen les al·lèrgies alimentàries són les fruites, els fruits secs i el marisc; i afecten majoritàriament a nens i nenes.

Al·lèrgies dermatològiques

La llista de les causes de les al·lèrgies més comunes segueix amb les afeccions dermatològiques (a metalls, gomes i fragàncies), que afecten l’11% de les persones al·lèrgiques. Entre elles, la dermatitis és la que predomina, seguit de l’al·lèrgia al làtex. Pel que fa a la dermatitis atòpica, afecta el 3,4% dels al·lèrgics.

Al·lèrgies a insectes

L’al·lèrgia provocada per picades d’insectes (concretament d’abelles i vespes) representa una patologia predominant entre totes les afeccions.

Com diagnosticar una al·lèrgia


Principalment, es pot fer a través d’una prova específica per l’al·lèrgia, o a través de l’extracció de sang. Però, en el cas de les causes de les al·lèrgies alimentàries, es pot fer a través d’una prova oral.

Proves d’al·lèrgia de pell

La forma més comuna de provar les al·lèrgies és amb una prova de pell. Això és perquè dona els resultats més ràpids i precisos. Un al·lergòleg posarà una gota diminuta d’al·lergen a la pell, normalment a l’interior del braç o a l’esquena. Els al·lèrgens comuns inclouen el motlle, el pol·len, la pell i el pelatge de les mascotes, aliments i alguns medicaments.

A continuació, et punxaran la pell o faran una petita rascada a la superfície per deixar que l’al·lergen es quedi sota. No et farà sagnar. Ho sentiràs, però no hauria de fer mal. Alguns metges utilitzen una petita agulla per posar l’al·lergen sota les primeres capes de la pell. El metge probablement provarà diverses coses al mateix temps. Si una de les àrees s’infla i es torna vermella com una mossegada de mosquit, vol dir que ets al·lèrgica a aquest al·lergen. Normalment, es triga uns 15 minuts a esbrinar-ho.

Prova de sang

Si prens un medicament que podria afectar els resultats de les proves d’al·lèrgia, tens la pell sensible o has tingut una mala reacció a una prova cutània, el teu metge podria fer una anàlisi de sang en el seu lloc. S’envia una mostra de sang al laboratori, i el metge rep els resultats en pocs dies. Aquesta prova sol ser més cara que la cutània.

Al·lèrgies alimentàries

Si el metge creu que pots ser al·lèrgic a un o diversos aliments, pot demanar-te que deixis de menjar-los per veure si això t’ajuda (es denomina dieta d’eliminació). Deixaràs de menjar aquests aliments durant 2 a 4 setmanes, i veuràs si tens algun símptoma d’al·lèrgia durant aquest temps. Si no en tens, el metge et demanarà que tornis a ingerir aquests aliments per valorar si els símptomes tornen a aparèixer. Si ho fan, és molt probable que siguis al·lèrgic a aquests aliments.

El metge també pot demanar-te que facis una prova oral d’aliments. Això només ha de fer-ho un al·lergòleg en una consulta mèdica. El professional mèdic et donarà quantitats molt petites dels aliments als quals pots ser al·lèrgic i observarà els símptomes. Si no en tens cap, et proporcionaran a poc a poc dosis més grans. Si comences a tenir símptomes, detindran la prova. Els signes més comuns són la urticària o la sensació d’enrogiment. Si això ocorre, et prescriuran un medicament perquè et sentis millor, i si no tens cap reacció, pots descartar una al·lèrgia a aquest aliment.

Si pateixes d’alguna de les causes de les al·lèrgies detallades en aquest article, et recomanem que contractis una assegurança de salut d’Assegur.  Tindràs una cobertura total per visitar un al·lergòleg, i sortir de dubtes. Truca’ns ara!