Les lentilles de colors són segures? Tot el que has de saber abans de posar-te’n

Canviar d’ulls com qui es canvia de jaqueta pot semblar una gran idea fins que comences a notar aquell picor impossible d’ignorar. Encara que només les facis servir de tant en tant, no totes les lentilles de colors són iguals. N’hi ha una gran diferència entre les homologades i aquelles que es venen sense cap control sanitari. Si estàs pensant a provar-les, aquí tens el que ningú t’explica abans de posar-te’n.


Els riscos invisibles: infeccions, irritació i altres problemes


Quan parlem de lentilles, la primera regla és senzilla: tot el que es posa a l’ull ha d’estar net, adaptat i supervisat per un professional. Les lents de contacte de colors, si no són de bona qualitat o no es mantenen correctament, poden provocar:

  • Infeccions oculars: La combinació de materials de baixa qualitat i una higiene deficient pot ser la porta d’entrada de bacteris i fongs que poden causar queratitis o conjuntivitis. I creu-nos, cap dels dos casos és agradable.
  • Algunes lents de contacte de colors tenen menys permeabilitat a l’oxigen que les convencionals, cosa que pot ressecar l’ull i fer-lo més vulnerable a lesions.
  • Si el material no és adequat o conté components irritants, poden aparèixer picors, enrogiment i molèsties constants.
  • L’ús inadequat de lents de contacte pot causar petites ferides a la còrnia, que poden derivar en problemes més greus si no es tracten a temps.
  • Les diferències entre les lents de contacte homologades i les de dubtosa qualitat

No totes les lents de contacte són iguals, i aquí és on hi ha la gran trampa. En algunes botigues de disfresses o webs sense regulació es venen lentilles de colors sense cap control oftalmològic. Són més barates, sí, però a quin preu?


 Les lents de contacte homologades:

  • Estan regulades per organismes sanitaris i compleixen amb normes de seguretat.
  • Estan fetes amb materials que permeten el pas d’oxigen per reduir la sequedat ocular.
  • Es poden adaptar segons la curvatura i diàmetre de cada ull per evitar molèsties.
  • Es venen en òptiques i requereixen revisió oftalmològica.

Les lents de contacte de baixa qualitat:

  • No tenen controls sanitaris ni certificats de seguretat.
  • Poden estar fetes amb materials que irriten o dificulten la transpiració de l’ull.
  • No sempre tenen les mesures adequades, cosa que pot provocar pressió o fricció a la còrnia.
  • Es venen sense cap mena de recomanació professional.

Com triar lentilles de colors i cuidar-les per evitar problemes


  1. Compra-les sempre en establiments autoritzats: A Andorra tenim òptiques, farmàcies o professionals especialitzats i són els únics que poden garantir que les lents compleixen els requisits sanitaris.
  2. Fes una revisió oftalmològica abans de començar a utilitzar-les: Encara que no necessitis correcció visual, un optometrista podrà valorar quin tipus de lentilla s’adapta millor als teus ulls.
  3. No són com unes ulleres de sol: les lentilles de contacte són d’ús personal i compartir-les pot transferir bacteris i provocar infeccions greus..
  4. Si són d’un sol ús, llença-les després de fer-les servir. Si són reutilitzables, neteja-les amb la solució adequada i guarda-les en un estoig desinfectat.
  5. No dormis mai amb elles posades: A menys que siguin específicament dissenyades per a ús prolongat, dormir amb lentilles pot augmentar el risc d’infeccions i lesions oculars.

Canviar el color dels ulls durant unes hores pot semblar una decisió trivial, però fer-ho amb lents inadequades pot tenir conseqüències que no esperes. Protegeix la teva visió: tria lents homologades, cuida-les com cal i, si tens dubtes, consulta un professional.

Vols adoptar un gos a Andorra? Assegura’l gratis aquí

Adoptar un gos pot canviar-te la vida: et fa companyia, t’alegra els dies i t’ensenya què vol dir la lleialtat de veritat. Però adoptar no és només portar un nou company a casa; també vol dir assumir una responsabilitat i cuidar del seu benestar cada dia. I, com ja saps, tenir cura d’un gos implica costos veterinaris que poden fer dubtar algunes famílies. Si és el teu cas, aquesta notícia et farà somriure: aquest 2025, a Assegur hem fet pinya amb GosSOS, per facilitar l’adopció responsable de gossos a Andorra. T’ho expliquem tot aquí perquè puguis fer el pas amb seguretat i confiança.

Adopció de gossos a Andorra, amb cobertura veterinària per 0€


Hem anunciat un acord de col·laboració amb GosSOS per promoure les adopcions responsables a Andorra, reduint una de les principals barreres per a moltes famílies: el cost veterinari.

Amb aquest acord, que tindrà una durada inicial d’un any, qualsevol gos adoptat a través del Centre de Protecció Caní d’Andorra, GosSOS, rebrà una cobertura veterinària gratuïta dins de les característiques de la pòlissa d’Assegur. Això inclou despeses essencials per garantir el benestar del teu nou millor amic sense que t’hagis de preocupar pel pressupost.

Els beneficis són clars: l’assegurança cobreix gossos d’entre tres mesos i nou anys d’edat, ajudant les famílies adoptants a garantir una atenció adequada des del primer moment. A més, Assegur oferirà un codi de descompte exclusiu per als col·laboradors de GosSOS que vulguin contractar una assegurança completa per als seus companys de quatre potes.

El benestar animal és una prioritat per a Assegur


El nostre objectiu, com va recalcar el CEO d’Assegur, Carles Godó, és ajudar les famílies adoptants a fer el pas amb tranquil·litat i confiança. Adoptar un gos és una decisió que canvia vides, però també és important fer-ho amb previsió. Les despeses veterinaries a Andorra poden sumar ràpidament, des de les vacunes inicials fins a les revisions i possibles tractaments.

Aquí és on l’assegurança d’Assegur marca la diferència:

  • Cobertura del 80% en despeses veterinàries, incloent-hi consultes, urgències, proves diagnòstiques i hospitalitzacions.
  • Descomptes exclusius per a membres de GosSOS i col·laboradors.
  • Opció de contractar cobertures addicionals com responsabilitat civil o indemnitzacions en cas d’accidents.

Vols saber més? Fes clic aquí per veure totes les cobertures i com poden adaptar-se a les necessitats del teu nou company. Fes el primer pas avui mateix, i informa’t de tot el que Assegur pot fer per la vostra tranquil·litat!

Et xiulen les orelles? No vol dir que parlin de tu…

Diuen les veus populars que quan les orelles ens xiulen vol dir que algú està xerrant malament de nosaltres a la nostra esquena. Aquesta superstició, que és tan antiga com la humanitat, amaga una condició auditiva que pateixen persones de totes les edats: el Tinnitus. 

Si no saps de què parlem has de continuar llegint. 

 

Què és el tinnitus? 

 

El tinnitus és una condició –no malaltia– que pateixen aquells que senten sorolls que no són causats per fonts externes. Com ara? Brunzits, xiulets, xiulades, rugits o grinyols. De fet, la paraula «tinnitus» ve del verb llatí «tinnire», que significa «sonar» o «dringar». 

Aquests sorolls poden ser intermitents o constants. Per això, sovint, el tinnitus es descriu com un soroll fantasma, ja que no hi ha una font de so externa que ho generi. La seva intensitat i la seva durada poden variar. Pot ser temporal o crònica. I no, no té cura. 

Entrem en detalls. 

 

Què causa el Tinnitus? 

 

El tinnitus pot ser causat per una varietat de factors. Et destaquem els més comuns perquè et facis una idea: 

  • L’exposició prolongada a sons forts, com la música alta, maquinària sorollosa o explosions, pot danyar les cèl·lules sensorials de l’oïda interna i desencadenar el tinnitus. 
  • Lesions traumàtiques en l’oïda, com a cops al cap, lesions per explosions o inserció accidental d’objectes en el canal auditiu, poden causar tinnitus. 
  • El tinnitus pot ser un símptoma de diversos problemes de salut, com a malalties de l’oïda, infeccions, trastorns del sistema circulatori, trastorns neurològics, canvis en la pressió sanguínia o desequilibris hormonals. 
  • L’estrès, l’ansietat i altres trastorns emocionals poden agreujar el tinnitus o fer que sigui més perceptible. Recerques com aquesta han trobat que l’estrès emocional pot augmentar temporalment la percepció del tinnitus i la seva molèstia, la qual cosa destaca la importància de les estratègies de maneig de l’estrès en el tractament del tinnitus. 
  • Alguns medicaments, com uns certs antibiòtics, antidepressius, antiinflamatoris no esteroides i quimioteràpia, poden causar o empitjorar el tinnitus com a efecte secundari. 

 

Com es pot tractar el tinnitus? 

 

Si ho pateixes ho saps, i si no, t’ho pots imaginar: El tinnitus pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida d’una persona. Els sons persistents poden interferir amb el somni, la concentració, l’atenció, el rendiment laboral i les relacions personals. A més, el tinnitus pot provocar ansietat, depressió, irritabilitat i estrès emocional. No és cap broma, i per això és important tractar-lo amb un especialista per reduïr el seu impacte: 

 

  • La teràpia de so utilitza sons suaus, com a soroll blanc, música relaxant o sons de la naturalesa, per a emmascarar el tinnitus i distreure l’atenció del pacient. 
  • Teràpia cognitiu-conductual, centrada a canviar les respostes emocionals i els pensaments negatius associats amb el tinnitus, per ajudar a reduir el malestar i l’ansietat. 
  • L‘aprenentatge de tècniques de relaxació, meditació, ioga o altres pràctiques de maneig de l’estrès pot ajudar a reduir la percepció del tinnitus. 
  • En alguns casos, et poden receptar medicaments, com a ansiolítics, per a ajudar a controlar els símptomes del tinnitus, especialment si estan relacionats amb l’ansietat o la depressió. 
  • En casos de pèrdua auditiva associada, l’ús d’audiòfons o generadors de so pot ajudar a millorar l’audició i emmascarar el tinnitus. De fet, com et pots imaginar, el tinnitus i la pèrdua auditiva estan estretament relacionats: Les persones que experimenten tinnitus poden patir algun grau de pèrdua auditiva. 

 

El tinnitus continua sent una àrea de recerca activa en la medicina auditiva i neurològica. S’estan realitzant estudis per a comprendre millor les causes subjacents del tinnitus, desenvolupar nous enfocaments de tractament i millorar la qualitat de vida dels qui ho experimenten. 

 

Em xiulen les orelles sovint: quan he d’anar al metge? 

 

  • Si els xiulets en les oïdes no desapareixen després d’uns dies o si són constants i continus, és important consultar a un metge per a avaluar la causa i rebre orientació sobre el tractament adequat. 
  • Si experimentes un canvi sobtat en la intensitat, el to o la naturalesa dels xiulets, especialment si va acompanyat d’altres símptomes com a marejos, pèrdua d’audició, dolor d’oïda o canvis en la visió, has de buscar atenció mèdica immediatament. 
  • Si sents aquests sorolls fantasma en les oïdes després d’una lesió al cap, com un cop fort o una lesió en un accident, és important buscar atenció mèdica immediatament, ja que això podria indicar una lesió greu en l’oïda o el cervell. 
  • Si els xiulets van acompanyats d’altres símptomes preocupants, com a marejos, pèrdua d’audició, dolor d’oïda, sensació de plenitud en l’oïda, canvis en la visió, o símptomes neurològics com a feblesa o entumiment, és important consultar a un metge per a una avaluació completa. 

 

I, en general, si els sorolls afecten la teva qualitat de vida, la teva capacitat per a concentrar-te, dormir, treballar o dur a terme activitats diàries, és crucial buscar ajuda mèdica per a rebre tractament i suport adequats. Deixar córrer aquestes coses no és mai i en cap cas una bona solució.  

Així has de completar un part d’accidents

Els fulls tricolors plens de caselles en blanc que guardes al cotxe són l’eina essencial que tenen les assegurances per recopilar informació de manera consistent i eficient per prendre decisions de manera justa. Els errors completant aquests documents són freqüents, i evitar-los és més fàcil del que et penses. Avui t’explicarem com. Comencem pel principi: 

 

 

Quin és el part d’accidents d’Andorra? 

 

El part d’accidents d’Andorra és el mateix que a Europa: un document estàndard que es coneix com a «Declaració Amistosa d’Accident d’Automòbils» o simplement «Part d’Accidents«. Tot i que és aparentment senzill de completar, els primers cops sempre poden costar una mica: Per facilitar-te el procès i ajudar-te a evitar errors, ens posarem en la pell d’algú que ha d’emplenar un part d’accidents per primer cop a la seva vida.

 

 

Quina informació necessites per a emplenar un part d’accident?

 

En cas d’accident de trànsit, si hi ha ferits i la situació ho requereix, el primer que has de pensar és en trucar els serveis d’emergència.

En cas contrari, busca un lloc segur, col·loca els triangles o el senyal d’emergència V16, i treu el part d’accidents: el document Europeu que hauràs d’emplenar amb l’altre conductor, també anomenat Declaració Amistosa d’Accidents.

El primer que necessites per completar un part d’accidents és intentar mantenir la calma, i recordar que sempre pots trucar la teva companyia d’Assegurances per resoldre dubtes. A partir d’aquí et caldrà escriure en lletra clara (preferiblement majúscula):

  • Dades personals i de contacte: Nom complet, adreça, número de telèfon i correu electrònic del conductor.
  • Informació de l’assegurança: Detalls de la pòlissa d’assegurança del conductor, inclòs el número de pòlissa i el nom de la companyia d’assegurances. Què passa si no portes els papers de l’assegurança al cotxe? No portar els papers de l’assegurança a sobre podria complicar el procés de reclamació amb la teva companyia d’assegurances i amb les autoritats. A Espanya, a França i a Andorra la llei requereix que els conductors portin amb si els documents d’assegurança del vehicle en tot moment mentre condueixen. Aclarit això, seguim.
  • Informació del vehicle: Número de matrícula, marca, model i color del vehicle assegurat.
  • Detalls de l’incident: Data, hora i lloc de l’accident. Veuràs que hi ha una secció per a dibuixar un diagrama de l’accident. Aquí podràs il·lustrar com va ocórrer.
  • Informació de l’altre conductor: Nom, direcció, número de telèfon, número de matrícula i detalls de la companyia d’assegurances de l’altre conductor involucrat en l’accident.
  • Detalls dels testimonis: Si hi ha testimonis de l’accident, el seu nom, direcció i número de telèfon poden ser útils per a donar suport a la versió dels esdeveniments.
  • Descripció de l’accident: Una secció perquè els conductors descriguin breument com va ocórrer l’accident, incloent-hi la direcció dels vehicles, la velocitat aproximada, els senyals de trànsit rellevants, etc.
  • Circumstàncies de l’accident: a la columna del mig, hauràs de seleccionar la casella que millor expliqui allò que ha passat. Cap d’elles ho descriu bé? De seguida t’expliquem que has de fer.

Què passa si no signo el part d’accidents?

 

Que totes dues parts signin el formulari per a confirmar el seu acord sobre els detalls de l’accident.

Signar un part d’accidents no implica reconèixer la responsabilitat, però facilita la tramitació. Són les companyies d’assegurances les que han d’establir la responsabilitat, basant-se en les dades proporcionades en el part. Què passa si no el signes?

  • La signatura del comunicat d’accidents és important perquè indica que estàs d’acord amb la descripció de l’accident i els detalls proporcionats en el formulari. Si no signes el comunicat, pot haver-hi disputes sobre la versió dels esdeveniments… i això podria dificultar el procés de reclamació.
  • La signatura del comunicat d’accidents també confirma que has proporcionat informació precisa i completa sobre l’accident. Si no signes el formulari, la companyia d’assegurances pot argumentar que no tens proves sòlides per a sostenir la teva reclamació.

Signar els parts d’accidents és obligatori: si un dels conductors es nega, caldrà trucar la Policia perquè ells s’encarreguin de l’atestat.

Encara que a simple vista el comunicat d’accidents és un document senzill i fàcil d’emplenar, els nervis i els dubtes poden jugar-nos una mala passada. Ara veurem quins són els errors més comuns a l’hora d’emplenar un comunicat d’accidents perquè els puguis evitar.

 

Els errors més freqüents a l’hora d’emplenar un comunicat d’accidents

 

  • No ratllar les circumstàncies no vàlides o no indicar el nombre de caselles marcades en l’apartat de circumstàncies (12): les presses no són bones i en aquestes situacions, menys. A l’hora d’emplenar el teu part d’accidents veuràs que has de marcar les caselles que relatin el succeït. Però això no és tot: també hauràs de ratllar les que no són vàlides, i en la casella final indicar el nombre de caselles marcades per cada conductor. Important: Si cap d’aquestes caselles descriu el que ha passat, no les marquis i explica els fets a l’apartat d’observacions.
  • Proporcionar informació falsa o exagerar els detalls de l’accident pot ser considerat frau i pot tenir conseqüències legals greus. Dir la veritat és l’única manera d’evitar tenir encara més problemes.
  • Pensar que tot és clar amb la mínima informació i no recopilar les dades de contacte dels testimonis de l’accident. Això pot dificultar la corroboració dels fets en disputa, la qual cosa pot afectar negativament la resolució de la reclamació.
  • No recopilar la informació completa dels altres conductors involucrats en l’accident, com el seu nom, direcció, número de telèfon, número de matrícula i detalls del seu segur, pot dificultar la comunicació amb les seves respectives companyies d’assegurances.
  • No informar de seguida la companyia d’assegurances: hauries de notificar a la teva companyia d’assegurances dins d’un termini raonable. Recorda sempre que pots informar Assegur a través del teu espai client de l’App de Assegur.
  • Saltar-se el croquis de l’accident: dibuixar l’ocorregut el millor que puguis sempre és millor que deixar-ho en blanc. Si creus que no s’entén pots afegir notes. Recorda sempre identificar els vehicles amb les lletres A i B per facilitar la comprensió del croquis.
  • Un altre dels errors importants, encara que cada vegada és menys freqüent, és no fer fotos: Encara que en el comunicat d’assegurances no es demana expressament que ho facis, és important que recopilis totes les proves dels danys als vehicles i qualsevol altra evidència rellevant pot dificultar l’avaluació de la reclamació per part de la companyia d’assegurances.
 

Quants parts d’accidents cal emplenar?

 

Si hi ha dos vehicles involucrats en l’accident, amb completar un únic part serà suficient. Cadascú, això sí, s’ha de guardar la seva còpia. Si hi ha tres vehicles, seran necessaris 2 parts. Si hi ha quatre vehicles, seran necessaris 3 parts… i així successivament.

 

Com evitar errors a l’hora d’emplenar el comunicat d’accidents?

 

Només hi ha una manera d’evitar errors a l’hora d’emplenar el comunicat d’accidents, i és posar-te en contacte amb la teva companyia d’assegurances abans d’improvisar respostes que poden no representar la realitat. Assegur té un telèfon d’assistència les 24 hores, els 365 dies a l’any: 876 599.

 

Si només estic jo involucrat en l’accident, haig d’emplenar un part d’accidents igual?

Si l’accident no involucra a altres vehicles o tercers, i no hi ha danys a la propietat pública o lesions personals, és possible que no necessitis completar un part d’accidents. No obstant això, és possible que encara hagis d’informar de l’incident a la teva companyia d’assegurances segons les seves polítiques. Trucar i preguntar és l’única manera correcta de procedir en aquest cas.

T’afecten les fases lunars? Això és el que ha aconseguit demostrar la ciència

Tothom té un amic que quan té un mal dia no triga ni dos segons a trobar explicacions assenyalant la lluna. I si no el tens, vol dir que ets tu. De la influència de les fases lunars sobre la terra no hi ha cap dubte: des de la gravetat fins a l’ecologia, passant pel seu moviment: la lluna mou marees, il·lumina el nostre planeta i fins i tot modifica la seva rotació. 


Però quan parlem de les persones que l’habiten, els efectes del nostre satèl·lit comencen a adquirir certs matisos sovint més esotèrics que no pas científics. Això que la lluna pot canviar l’estat d’ànim és cert? La lluna regula els cicles menstruals? Pot ser que si hi-ha lluna nova tingui menys energia? Avui contestarem aquestes preguntes des del prisma científic. Comencem! 

 

Cicles lunars i menstruació: això és el que s’ha demostrat fins ara 

 

Partirem de la base que la comunitat científica sempre s’ha mostrat més aviat escèptica sobre la idea d’una influència lunar als cicles menstruals. El motiu? Cap evidència ha estat sòlida, i és complicat estudiar aquest fenomen de manera rigorosa. És a dir, que alguns estudis han suggerit correlacions entre la fase lunar i l’ovulació, mentre que uns altres no han trobat cap relació significativa:  

 

L’any 1986, Cutler, va estudiar les influències de la lluna al cicle reproductiu de les dones, analitzant 305 casos de forma individual. Aquestes van ser les seves conclusions:  

 

  • Durant la fase de lluna plena, les dones tenien cicles menstruals més curts en comparació amb la lluna nova. 
  • Aquest efecte va ser més pronunciat en dones que vivien en entorns urbans en comparació amb dones que vivien en àrees rurals. 
  • Les dones que van participar en l’estudi semblaven tenir un major nombre d’ovulacions durant la lluna plena en comparació amb la lluna nova. 

 

Com et pots imaginar, aquest estudi ha estat objecte de crítiques i hi ha hagut dificultats per a replicar els seus resultats. Però és interessant saber que existeix. 

 

Creences populars sobre la lluna que la ciència no ha estat capaç encara de demostrar  

 

Que la ciència ha explorat extensament la possible influència de la Lluna en les persones és cert, com també ho és que moltes de les creences populars sobre la influència del satèl·lit en no han estat recolzades per falta d’evidència científica sòlida. Com ara? 

 

La Lluna plena causa un augment en la taxa de criminalitat 

 

Malgrat la persistent creença que la Lluna plena està associada amb un augment en l’activitat criminal i el comportament agressiu, alguns estudis han trobat correlacions entre la Lluna plena i uns certs tipus de crims, mentre que uns altres no han trobat cap associació significativa. Parlarem del més curiós:  

El 2008, al Canadà es van examinar les dades de 771 incidents violents atesos en una sala d’emergències a Quebec, durant un període de cinc anys. Els investigadors van trobar una correlació estadísticament significativa entre la Lluna plena i la freqüència dels incidents violents. Específicament, va haver-hi un augment del 10% en la incidència de lesions autoinfligides durant les fases de Lluna plena en comparació amb altres fases lunars. 

 

La Lluna plena ens fa estar més irritables 

 

Una mica en la mateixa línia que l’anterior, però potser més escampada a la nostra època: Alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i uns certs aspectes del somni i el comportament, però d’altres semblen demostrar tot el contrari: 

 

  • L’any 2013 aquest estudi va trobar que les persones tendeixen a tenir un somni més profund durant la fase de lluna plena. 
  • Però el 2014, aquest altre  no va trobar cap associació significativa entre la fase lunar i la qualitat del somni. 

Novament, ens posem d’acord. De seguida veurem per què. 

 

La lluna plena pot determinar el moment del part 

 

De la mateixa manera que la Lluna pot afectar les marees, també pot influir en els líquids corporals, incloent-hi el líquid amniòtic, no? Doncs, lamentablement, fins ara aquí tampoc ens hem posat d’acord. 

Així i tot, t’hem de dir que alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i la freqüència dels parts. 

 

La lluna afecta la nostra productivitat 

 

Molts estudis miren de provar la influència del sol i la lluna a la productivitat, amb resultats poc sòlids. Però en aquest punt ens hem d’aturar, perquè si això t’interessa has de saber que el que si que s’ha demostrat és que el ritme circadiari, un cicle biològic influenciat principalment per la llum i la foscor, d’aproximadament 24 hores que regula una varietat de processos fisiològics i comportamentals en els organismes vius, inclosos els humans. D’això ja vam parlar en aquest article. 

 

Per què és tan difícil per la ciència demostrar que la lluna afecta les persones?  

 

Una de les principals dificultats en la recerca sobre la influència de la Lluna és la gran quantitat de factors que poden influir en l’objecte d’estudi: sigui el part, sigui l’ovulació o sigui una jornada laboral. Imagina’t: Des de factors genètics, ambientals fins a intervencions mèdiques i condicions de salut física i mental. Les variables són tantes que fan que identificar de qualsevol influència lunar sigui molt, molt complicat.  

Això no treu que la Lluna sigui un objecte fascinant, i que milions de persones puguin trobar respostes interessants en ella que ajudin a comprendre o a contextualitzar emocions, somnis o canvis en el seu dia a dia. Escoltar, qüestionar i respectar qui pensa diferent és la millor manera de conviure amb les incògnites que la ciència encara no ha pogut demostrar.  

Àcid fòlic i embaràs: per què és essencial?

Com probablement ja t’ha dit algú abans, l’àcid fòlic no és només una vitamina: és una peça clau per al funcionament òptim del cos. Des de la síntesi d’ADN fins al suport crucial durant l’embaràs, la seva presència en la dieta –i, en alguns casos, a través de suplements– és fonamental per a la salut i el benestar al llarg de la nostra vida. 

Avui intentarem llançar una mica de llum sobre aquesta vitamina tan beneficiosa i sovint tan desconeguda.  

I ho farem començant pel principi:

 

Què és exactament l’àcid fòlic? 


L’àcid fòlic és el nom sota el qual coneixem popularment la B9: una vitamina del grup B, el conjunt essencial per al metabolisme y diverses funcions corporals. Cadascuna de les vitamines d’aquest grup té una tasca diferent, però la de l’àcid fòlic és, principalment: 


  • Exercir un paper crucial en la formació i divisió de cèl·lules. 
  • L’àcid fòlic ajuda a produir i reparar l’ADN, a formar glòbuls vermells i a donar suport a la funció cerebral.  
  • Hi ha estudis que suggereixen que l’àcid fòlic pot tenir un paper en la reducció del risc de malalties cardiovasculars en reduir els nivells d’homocisteïna en la sang. 
  • I, efectivament, l’àcid fòlic pot ajudar a prevenir de defectes del tub neural en nounats. D’aquí la importància de tenir uns nivells adequats d’aquesta vitamina abans i durant  i després l’embaràs. Ara parlarem d’això. 

Quins aliments tenen àcid fòlic 


L’àcid fòlic es troba en una varietat d’aliments, sent les verdures de fulles verdes, llegums, fruites cítriques, i productes fortificats els més rics en aquesta vitamina. T’hem fet una bona llista plena d’idees per acompanyar aquests ingredients: 


  • Espàrrecs: perfectes amb un raig d’oli d’oliva i all per a realçar el seu sabor. 
  • Fulles d’espinac: que pots fer-te amb cirerols i formatge feta. 
  • Bròcoli: amb formatge ratllat i nous està veritablement bo. 
  • Llenties: ja saps, oi? amb tomàquet, ceba i una bona patata. 
  • Bledes: amb passes i pinyons per no fer-les tan avorrides. 
  • Cigrons: amb cogombre i menta per aconseguir una amanida refrescant. 
  • Taronges: tasta-les amb mel i menta si vols un sabor diferent. 
  • Alvocats: amb llima, ceba ben picada, pipes i coriandre. 
  • Fetge: amb cebes caramel·litzades i carrota al forn. 
  • Ous: amb tomàquet ratllat i espinacs… o pots fer-te un bon allioli de codony . 
  • Llavors de gira-sol: amb iogurt i fruita, o soles amb una bona peli! 
  • Remolatxa: sovint és la gran oblidada. Et donem 5 receptes ben diferents aquí.
  • Nous: amb mel i curri, 5 torrades 5 minuts a la fregidora d’aire.

 

Ara que tens un bon grapat d’idees i cap excusa, parlem de què passa quan el nostre organisme no té les quantitats suficients d’aquesta vitamina. 

 

Tens l’àcid fòlic baix?  

 

La fatiga, la irritabilitat, la pal·lidesa i les dificultats de concentració poden ser senyals que el nostre cos ens envia per dir-nos que no està rebent la quantitat adequada d’àcid fòlic que necessita. És clar que aquests símptomes poden ser fruit d’altres problemes de salut, i d’aquí la importància de consultar sempre el teu metge de capçalera i fugir de recerques de Google per fer autodiagnòstics.  

 

Aclarit això, aprofundirem una mica en els diferents símptomes que pot experimentar una persona amb l’àcid fòlic baix: 

 

  • Fatiga: com et dèiem abans, l’àcid fòlic juga un paper clau en el procés de conversió d’aliments en energia. Quan hi ha una deficiència d’aquesta vitamina, el cos pot tenir dificultats per a produir la quantitat necessària d’energia.
  • Irritabilitat: La falta d’àcid fòlic també pot afectar el sistema nerviós, contribuint a la irritabilitat i canvis en l’estat d’ànim. Aquesta vitamina és essencial per a la síntesi de neurotransmissors, els missatgers químics del cervell que afecten l’estat emocional.
  • La pal·lidesa pot ser un signe de deficiència d’àcid fòlic a causa del seu paper en la formació de glòbuls vermells. Sense quantitats adequades d’àcid fòlic, la producció de glòbuls vermells pot disminuir, portant la famosa anèmia, que es caracteritza, entre d’altres, per la pal·lidesa i la falta d’energia.
  • La concentració: L’àcid fòlic és essencial per al funcionament adequat del sistema nerviós central. La seva deficiència pot afectar la concentració, la memòria i la funció cognitiva.

 

Amb tot el que hem vist, pocs dubtes poden quedar, ja que l’àcid fòlic és una vitamina essencial al llarg de la nostra vida, tant pels homes com per a les dones –especialment durant l’embaràs–. Però, i després?

 

L’àcid fòlic després de l’embaràs 

 

Durant la lactància, l’àcid fòlic és transferit al bebè a través de la llet materna. Una ingesta adequada d’àcid fòlic per part de la mare és essencial per a assegurar que tant ella com el bebè rebin els beneficis d’aquesta vitamina.  

Però el paper de l’àcid fòlic va més enllà: és una vitamina clau en la recuperació. 

 

  • Després del part, el cos experimenta canvis significatius. Com hem vist, l’àcid fòlic exerceix un paper crucial en la producció i reparació de l’ADN… i això és essencial per a la recuperació cel·lular i la cicatrització de teixits després del part.
  • La falta de somni i les demandes físiques de la cura fan del postpart una etapa on sovint regna la fatiga. Bé, doncs l’àcid fòlic contribuirà a la producció d’energia, promovent la vitalitat materna, tan necessària per sobreviure i gaudir d’aquesta etapa tan especial. 

 

Tres recomanacions bàsiques per tenir el teu àcid fòlic a ratlla 

 

Sigui quina sigui la teva situació, hi ha tres consells amb els quals volem que marxis, tinguis o no problemes amb l’àcid fòlic: 

La teva dieta ha de ser equilibrada, i incloure aliments rics en àcid fòlic com ara vegetals de fulles verdes, fruites i llegums. 

En alguns casos, els professionals poden recomanar-te suplements d’àcid fòlic. Has llegit bé: els professionals. Informar-se està bé, però abans de prendre decisions cal consultar primer els especialistes per fer les coses bé. 

I, com mai ens cansarem de dir, recorda que un seguiment mèdic regular és essencial per a avaluar les teves necessitats nutricionals i ajustar les recomanacions segons sigui necessari. 

 

 

3 postres sense gluten ben originals i deliciosos

Ser intolerant al gluten vol dir que el teu sistema immunitari  o el teu sistema digestiu no poden processar bé aquesta proteïna que es troba en el blat, l’ordi i el sègol. Qui no és intolerant –o familiar, amic o company d’intolerant–, potser no sap què implica això de no poder o no processar bé el gluten: dietes estrictes, plenes de restriccions, llistes de fonts ocultes de gluten, preus desorbitats, sorpreses, contaminació creuada i alerta permanent són les constants que comparteixen aquells que han nascut o desenvolupat intolerància al gluten. 

Sembla, però, que caminem cap a una societat on la informació ens ajuda a conviure, trobar respostes i solucions a un problema cada cop més global, com és el de la intolerància al gluten.  

De receptes sense gluten internet n’està ple, però hem volgut fer una selecció de tres postres originals, diferents, divertits de preparar i per descomptat deliciosos, perquè tothom pugui gaudir. Tres encerts assegurats. Comencem pel primer. 

 

Rotllo de carabassa sense gluten (i sense sucre) 

 

  • 3 ous  
  • 150 grams de carabassa rostida triturada 
  • 80 grams de farina sense gluten (d’arròs o d’ametlla va perfecte) 
  • 2 cullerades de vainilla 
  • 1 de canyella 
  • 1 de llevat 
  • ½ de nou moscada 
  • ½ de bicarbonat 

Per farcir-lo, pots fer servir mascarpone, xantillí, o fins i tot xocolata!  

Som-hi, pas per pas:  

 

  1. Precalfa el forn a 180 °C i folra una safata per a enfornar amb paper pergamí. 
  2. En un bol, barreja la farina sense gluten, el llevat, el bicarbonat de sodi, canyella, nou moscada i sal. Reserva. 
  3. En un altre bol has de batre els ous i afegir el sucre, el puré de carabassa i l’extracte de vainilla. Barreja bé. 
  4. Agrega la barreja d’ingredients secs als ingredients humits i remena fins a obtenir una massa homogènia. 
  5. Aboca la massa en la safata per a enfornar i estén-la de manera uniforme. 
  6. Enforna en el forn precalfat durant 12-15 minuts, o fins que en inserir un escuradents, aquest surti net. 
  7. Quan el rotllo estigui llest, volteja la massa sobre un drap net i retira amb cura el paper de forn. 
  8. Enrotlla el pastís calent amb el drap i deixa que es refredi per complet. 
  9. Mentre el pastís es refreda, pots preparar el farciment que més t’agradi.  
  10. Desenrotlla el pastís refredat, estén el teu farciment sobre la massa i torna a enrotllar. 
  11. Refrigera el rotllo de carabassa durant almenys una hora abans de tallar i servir. (Es refredarà millor si el deixes tot just a sobre del calaix de les verdures).  

 

Crepes amb plàtan sense gluten 

 

Ingredients: 

  • 1 tassa de farina sense gluten 
  • 2 cullerades de sucre 
  • 1/2 cullerada de sal 
  • 1 tassa de llet d’ametlla 
  • 2 ous grans 
  • 2 cullerades de mantega fosa (o, si t’ho estimes més, oli de coco fos)  
  • La ratlladura d’una taronja 2 o 3 plàtans, depenent de quan t’agradin

Instruccions:  

  1. En un bol gran, barreja la farina sense gluten, el sucre i la sal. 
  2. Agrega la llet sense gluten, els ous, la mantega fosa i la taronja al bol. Barreja bé fins a obtenir una massa suau. 
  3. Escalfa una paella antiadherent a foc mitjà. Pots untar lleugerament amb oli o mantega per a evitar el drama que és que les crepes s’enganxin. 
  4. Ara ja saps com va, oi? Aboca aproximadament 1/4 de tassa de massa a la paella calenta, girant la paella per distribuir la massa de manera uniforme. 
  5.  Cuina durant aproximadament 1-2 minuts per costat, o fins que les vores estiguin tan daurades que te les vulguis menjar. Després, cuina l’altre costat. 
  6. Repeteix el procés amb la resta de la massa.   

Els tens? Bé, ara pica un plàtan i escalfa una mica de mantega a la paella. Deixa que el plàtan canviï de color i comenci a fer bona olor. Quan això passi, agafa la primera crepe, i assegurat que queda ben farcida. Ja pots gaudir d’unes postres de 10!  

 

Dònuts de mango, mel i xocolata  

Necessitaràs:  

 

  • 200 grams de mango (pensa que 1 sol pesar ja 400 grams) 
  • 100 grams de pols d’ametlla  
  • 15 ml d’oli d’oliva 
  • 2 ous 
  • 8 grams de llevat 
  • 1 cullerada de mel 
  • I, per decorar, 140 grams de xocolata de cobertura (aquell que té un 20 o 30% de mantega de cacau ja va bé) 

 

Què has de fer ara? Aconseguir els dònuts és més fàcil del que sembla, però t’hem d’avisar: La per fer-los, hauràs de tenir un motlle especial, d’aquells de silicona que pots trobar a moltes botigues d’Andorra. Creu-nos: li trauràs profit.  

 

  1. Començarem precalfant el forn a 180 graus.  
  2. Mentrestant, has de barrejar tots els ingredients i triturar-los fins que quedi una textura cremosa.  
  3. Ara només has d’emplenar amb paciència i pols el motlle, i fornejar durant uns 25 minuts.  
  4. Espera que refredin abans de treure’ls, o se’t trencaran.  
  5. Ja pots fondre mentrestant la xocolata, banyar-los sobre una reixa, menjar les sobres de xocolata i esperar una mica més que es refredin del tot, aquest cop a la nevera.  

 

Els pots decorar amb ametlles o taronja deshidratada.  

T’hem de dir que aquesta és una adaptació de la recepta del xef Roberto Chefbosquet. Si vols treure més idees de receptes sense Gluten, et recomanem que visitis el seu canal de Youtube.  

Ara ja tens 3 encerts i una font de receptes sense gluten que pots esprémer durant una bona temporada.

 

Bon profit!  

El teu gos mai hauria de menjar això

És difícil negar segons què a qui et mira amb ulls brillants plens d’amor. Però els peluts no poden menjar de tot, ja ho saps. El que potser se t’escapa és el llistat d’aliments que mai dels mais haurien d’ingerir. 

Fem una bona repassada? 

Comencem pel bàsic. 


Els gossos poden menjar xocolata? T’ho expliquem 

 

Resulta que la xocolata conté una substància anomenada teobromina, que és perfectament inofensiva per als humans, però no tant per als nostres amics peluts. Els gossos metabolitzen la teobromina molt més lentament que nosaltres. Això vol dir que l’acumulen, i pot arribar a nivells tòxics. I, –t’estaràs demanant– això com els pot afectar? 

La teobromina ataca principalment el sistema nerviós central i el sistema cardiovascular dels peluts. Pot causar excitació, tremolors, ritme cardíac accelerat i fins i tot convulsions. En casos més greus, la intoxicació per teobromina pot ser fatal. 

  • Alguns tipus de xocolata són més perilloses per als gossos que d’altres: La xocolata fosca i la xocolata per a cuinar contenen més teobromina que la xocolata amb llet. Traducció: si t’ha caigut un tros de xocolata amb llet a terra i el teu gos ha estat més ràpid que tu, potser no causa un mal significatiu. Si, per contra, és xocolata fosca, un petit trosset podria ser més perillós per al teu pelut amic. 
  • A més, la grandària i la raça del gos també són factors importants: Un gos petit serà molt més afectat per una quantitat de teobromina que un gos gran. 

Així que, resumint, encara que per a nosaltres la xocolata sigui una delícia, per als gossos pot ser un problema de salut bastant seriós. Guarda-la per tu! 

 

Mai li donis alcohol al teu gos 

 

Pot semblar evident, però no seria el primer cop que passa: La cervesa, com tothom sap, conté alcohol, i els gossos són bastant sensibles a aquesta substància. El fetge dels gossos no processa l’alcohol de la mateixa manera que el nostre. Per a ells, fins i tot petites quantitats poden ser perjudicials. L’alcohol pot causar intoxicació en els gossos, la qual cosa es tradueix en problemes com ara vòmits, diarrea, dificultat per a respirar i fins i tot coma. A més, l’alcohol pot afectar negativament el sistema nerviós central dels gossos. 

Llavors, tot i que a algú li pugui fer gràcia la imatge d’un gos prenent cervesa, és responsabilitat del propietari no permetre que consumeixin cap quantitat d’alcohol, i, en cas de sospita d’intoxicació, buscar atenció veterinària immediatament. 

 

Els gossos poden menjar ceba? 

 

No tot és tant obvi com el cas anterior. Sabies que el teu gos no pot menjar ceba? T’expliquem per què: 

Principalment, la ceba conté compostos anomenats tiosulfats i disulfurs, que poden causar problemes seriosos en la salut canina i danyar els seus glòbuls vermells. 

Els glòbuls vermells són aquestes petites cèl·lules en la sang que transporten oxigen a totes les parts del cos. Doncs la ceba pot provocar la ruptura d’aquests glòbuls vermells, portant a una condició coneguda sota el nom d’anèmia hemolítica. 

Els símptomes de la intoxicació per ceba poden incloure feblesa, letargia, falta d’apetit, vòmits i, en casos més greus, problemes respiratoris i fins i tot col·lapse. Els gossos, especialment els més petits, són més susceptibles als efectes tòxics de la ceba. 

Fins i tot quantitats relativament petites de ceba poden ser perjudicials amb el temps. Atenció: això que t’hem explicat inclou no sols cebes crues, sinó també cebes cuites o deshidratades, així com productes que continguin pols de ceba, com algunes sopes i salses d’aquelles que tenim al fons del safareig. 

 

Els gossos tampoc poden menjar caquis 

 

Els caquis contenen una substància anomenada taní, que es troba principalment en la pell i les llavors de la fruita. 

Els tanins són compostos orgànics que poden causar irritació gastrointestinal en els gossos. Consumir grans quantitats de tanins pot portar a símptomes com a vòmits, diarrea i malestar estomacal. A més, les llavors dels caquis poden representar un perill d’asfíxia o bloqueig intestinal en els gossos, ja que podrien empassar-se senceres. 

A banda d’això, els caquis poden ser bastant dolços i contenir sucres naturals. Si bé petites quantitats de polpa de caqui podrien no ser nocives, l’excés de sucre en la dieta d’un gos pot conduir a problemes de salut a llarg termini, com l’obesitat i problemes dentals. 

En qualsevol cas, si notes que el teu gos mostra signes de malestar havent dinat caqui o qualsevol altra fruita, és recomanable, com sempre, contactar al teu veterinari. 

 

Li dones iogurts al teu gos? Atenció amb això 

 

En realitat, els iogurts no són necessàriament dolents per als gossos, però hi ha un petit «però»! Els iogurts naturals sense sucre i sense additius poden ser beneficiosos per als gossos en quantitats moderades. De fet, molts iogurts contenen probiòtics, que són bacteris beneficiosos per al sistema digestiu dels gossos, així com calci i proteïnes. 

Fins aquí bé. Ara ve el «però«. 

Alguns gossos són intolerants a la lactosa, que és el sucre present en la llet i productes lactis. La majoria dels iogurts contenen lactosa, i si un gos és intolerant, podria experimentar malestar gastrointestinal, com a gasos, diarrea o vòmits, després de consumir iogurt. 

A més, molts iogurts comercials poden tenir sucres afegits i altres ingredients que no són ideals per als gossos. Per això, és important triar iogurts naturals i sense sucres afegits si decideixes compartir una mica amb el teu pelut amic. 

Com a regla general i ja per tancar, és important introduir nous aliments en la dieta del teu gos amb precaució, atenció i moderació. I, si no te la vols jugar, consulta el veterinari abans d’experimentar. I recorda que, si encara no ho has fet, pots assegurar online la teva mascota a Andorra. 

Vitamines de la A a la «Z»: Tot el que sempre t’has demanat [Part 2]

Sovint ens recordem de les vitamines quan comencem a sospitar que ens falta una: quan se’ns trenquen les ungles, quan estem massa cansats, o ens fan mal les articulacions. Volem aprofitar la segona part d’aquesta guia bàsica de vitamines per acabar de fer el repàs i donar-te una visió general del que pot passar al teu cos, depenent de la vitamina que et falti. 

 Però primer, acabem de parlar d’elles. A la primera part ens vam quedar a la lletra D. 

 

Vitamina D: La del calci i el fosfat 

 

La vitamina D és una vitamina soluble en greix que exerceix un paper crucial en la salut dels nostres ossos i sistema immunitari. Si no saps que vol dir això de soluble en greix, has de començar per aquí.  Una de les funcions més importants de la Vitamina D és ajudar el cos a absorbir el calci, essencial per a la formació i fortalesa dels ossos.  

Com hauràs sentit cent cops, la font principal de vitamina D és l’exposició al sol. A més, alguns aliments són naturalment rics en vitamina D, com ara peixos grassos (salmó, tonyina), el rovell d’ou, el fetge i productes enriquits, com la llet i els cereals. 

Una deficiència de vitamina D pot afectar la resposta del cos a les infeccions i augmentar el risc de malalties autoimmunes. 

La falta de vitamina D també s’ha associat amb canvis d’humor, fatiga i feblesa muscular. Alguns estudis suggereixen que mantenir nivells adequats de vitamina D podria estar relacionat amb la prevenció de malalties cròniques, com a malalties cardíaques i diabetis. 

 

Vitamina E: la clau del teu sistema immunitari 

 

La vitamina E actua com un guardià, protegint les cèl·lules del cos contra els radicals lliures –que són molècules inestables produïdes en el cos en resposta a factors com l’exposició al sol i el fum del tabac –. És una vitamina liposoluble amb propietats antioxidants. Bé, i on la trobem aquesta? Per sort, la llista d’aliments és llarga i deliciosa:  

  • Fruits secs i llavors: Ametlles, les pipes de gira-sol i les nous. 
  • Olis vegetals: Olis de germen de blat, gira-sol i blat de moro són bones fonts. 
  • Verdures de fulles verdes: Espinacs i bròcoli 
  • Fruites: Kiwi i alvocat 

A més d’aquestes fonts naturals, la vitamina E es troba en productes de bellesa: molts cosmètics la inclouen dins la seva llista d’ingredients per aprofitar-se de les seves propietats antioxidants, que poden ajudar a combatre l’envelliment de la pell.  

La vitamina E també juga un paper en la salut reproductiva. S’ha suggerit que pot tenir beneficis per a la fertilitat tant en homes com en dones, encara que cal fer molta més recerca en aquesta àrea.  

 

I, la vitamina K: essencial per a la sang 

 

Es va descobrir el 1929 i la comunitat científica la va anomenar «vitamina de la coagulació”, ja et pots imaginar per què, oi? Sense vitamina K, la sang no es coagularia, i això es podria traduir en hemorràgies excessives.  

Hi ha dues formes principals de vitamina K: la vitamina K1 (filoquinona), que es troba en aliments d’origen vegetal com les verdures de fulles verdes, i la vitamina K2 (menaquinona), que es troba en aliments d’origen animal, fermentats com ara el formatge i el natto (aquell plat japonès de soia fermentada) i és produïda per bacteris en l’intestí. Cadascuna té el seu paper. La diferència?  

  • Vitamina K1: És, com et dèiem, crucial per a evitar hemorràgies i mantenir la coagulació sanguínia adequada.
  • Vitamina K2: Juga un paper important en la salut òssia, cardiovascular i podria tenir implicacions en la prevenció de la calcificació arterial.

Totes dues, essencials.  

 

Et falta alguna vitamina? Això és el que et pot passar 

 

La falta de vitamines –o, deficiència vitamínica, com sentiràs dir els especialistes– pot ocórrer en persones amb dietes restrictives, trastorns alimentaris, condicions mèdiques que afecten l’absorció de nutrients, o en aquelles que tenen certes restriccions alimentàries. Fem un repàs ràpid a algunes de les possibles conseqüències per tancar aquesta guia de vitamines:  

 

  • Falta de vitamina A: Pots tenir problemes de visió, sequedat en els ulls, pell seca i dificultats per a combatre infeccions. 
  • Falta de vitamines B: Pot causar fatiga, problemes neurològics, anèmia, problemes de la pell i trastorns gastrointestinals. 
  • Falta de vitamina C: Pot portar a escorbut, que es manifesta amb sagnat de genives, pell aspra i dolor en les articulacions. 
  • Falta de vitamina D: Pots tenir en feblesa òssia, raquitisme en nens i osteoporosis en adults. També pot afectar el sistema immunològic. 
  • Falta de vitamina E: Podria causar problemes neuromusculars, anèmia i afectar la funció immunològica. 
  • Falta de vitamina K: Pot portar a problemes de coagulació sanguínia, augmentant el risc d’hemorràgies. 

De secret no hi-ha cap: Una dieta equilibrada, analítiques cada cert temps i anar a veure els especialistes quan comences a sentir que alguna cosa no funciona com cal. No ho deixis passar!  


Receptes d’aprofitament per no llençar mai més les sobres

D’Andorra no tenim dades, però cada veí d’Espanya llença 28 kg de menjar l’any. Els càlculs es fan ràpidament i la dada gela la sang: 1,2 tones d’aliments acaben, any rere any, a les escombraries. La nostra relació amb els queviures pot i ha de millorar. Començant pel reaprofitament de les sobres.

Avui ens hem proposat aportar el nostre granet de sorra perquè no només reescalfis les restes del tupper: volem que transformis els teus romanents en plats diferents, especials i ben bons. 

 

Mandonguilles d’arròs: tot un espectacle 

 

Les mandonguilles d’arròs són una recepta d’aprofitament estel·lar, que es pot fer utilitzant arròs cuit, amb verdures o sense, que hagi sobrat. Has de saber que els experts aconsellen guardar el arròs a la nevera en menys de dues hores després de cuinar-lo i, un cop fred, per evitar riscos d’intoxicació per una bactèria anomenada Bacillus cereus. També és recomanable no menjar-lo si ja ha passat més de 24 hores a la nevera. Dit això, neteja’t bé les mans que comencem a cuinar:  

 

  • 2 tasses de sobres d’arròs 
  • 1 ou 
  • 1/2 tassa de formatge ratllat 
  • 1/4 tassa de pa ratllat (si tens sobres de pa, pots picar-lo a una processadora) 
  • 1/4 tassa de ceba picada 
  • 2 grans d’all picats 
  • 1 culleradeta de fonoll 
  • 1 culleradeta de pebre 
  • Sal al gust 
  • Oli d’oliva per a la cocció 

 

Fer mandonguilles no té cap misteri, com de seguida veuràs: 

 

  1. En un bol gran, barreja l’arròs cuit amb l’ou batut fins que quedi ben integrat.
  2. Afegeix el formatge ratllat, el pa ratllat, la ceba picada, l’all picat, el fonoll (si et ve de gust), el pebre i la sal. Barreja bé fins que tots els ingredients estiguin ben combinats.
  3. Amb les mans, forma petites boles amb la mescla i disposa-les en una safata. 
  4. Escalfa una paella amb oli d’oliva a foc mitjà. 
  5. Quan l’oli estigui calent, afegeix les mandonguilles a la paella i fes-les rodar suaument perquè coguin uniformement i agafin aquell color daurat que obre l’apetit. 
  6. Quan les mandonguilles estiguin ben daurades i cuites per dins, retira-les de la paella i deixa-les reposar sobre paper absorbent per eliminar l’excés d’oli. 

 

Aquesta és només una idea, i pots ajustar els ingredients segons el teu gust personal. I, és clar, pots cuinar-les a la teva fregidora d’aire. 190 graus 15 o 20 minuts, depenent de la potència. I, si ens acceptes un consell, fes-te un bon allioli per acompanyar-les!  

 

Ajo mulero: la truita vegana 

 

T’ha sobrat pa, i s’ha quedat una mica massa dur? En comptes de llençar-ho pots fer ajo mulero, la cosina germana de la truita de patates. I ja t’avancem que és una recepta vegana: aquesta truita ni necessita ni porta ous. Som-hi, no? 

Necessites: 

 

  • 1 cap d’all morat 
  • 1 tira de pebre vermell 
  • 4-5 patates mitjanes, pelades i tallades a rodanxes 
  • 1 ceba gran, tallada a juliana 
  • 1 branca de romaní fresc, si en tens 
  • Oli d’oliva 
  • Sal i pebre al gust 
  • I amb uns 150/180 grams de pa dur ja tirem 

 

Pas a pas: 

 

  1. El primer és desfer el pa dur en trossos petits fins a obtenir miques d’uns 3 o 4 cm aproximadament. Ni molt grans ni massa petites. 
  2. Barreja el pa amb les rodanxes de patata i la ceba tallada. 
  3. Escalfa una paella amb un raig generós d’oli d’oliva. Apunta aquest truc: quan facis truita –o ajo mulero, és clar–, tira a la paella una tira de pebre vermell. Quan estigui cuinat, l’oli estarà calent i tindrà un gust especial que li donarà al teu plat un toc ben diferent. 
  4. Salteja la teva barreja fins que els ingredients estiguin coberts d’oli i comencin a agafar bon color. 
  5. Afegeix les làmines d’all i el romaní a la paella, i remena bé. Si t’agrada i en tens, pots afegir també una mica de pimentó.  
  6. Redueix la temperatura a foc mitjà-baix i cou la barreja a foc lent fins que les patates estiguin toves.  
  7. Dona-li la volta quan la vegis quallada, com si fos una truita, i acaba de cuinar per l’altra banda. 

 

I ja la tenim. Bon profit! 

 

Pastís de torró, fàcil i sense forn  

 

Encara guardes aquells paquets de torró a mig terminar al safareig? No t’enganyis: fins d’aquí a 11 mesos ni te’ls miraràs… i segurament acabarà on no ha d’acabar. Per evitar-ho, et portem aquesta recepta, apta només per als més llaminers. 

Per fer la base: 

  • 100 grams de galetes 
  • 40 grams de mantega

Per fer el pastís: 

  • 150 ml de llet 
  • 1 sobre de gelatina neutra 
  • 200 grams de torrò 
  • 280 ml de nata líquida  

Per la cobertura: 

  • 1 Taronja 
  • 1 grapat d’ametlles torrades 
  • I, si en tens, o et ve de gust, 1 fruita de la passió 

 

No t’espantis, que aquest pastís és fàcil: 

 

  1. Tritura les galetes. Pots fer-ho mitjançant una picadora o col·locant-les en una bossa de plàstic i utilitzant un corró. 
  2. Fon la mantega i barreja-la amb les galetes triturades fins a aconseguir una massa homogènia. 
  3. Pressiona la barreja de galetes a la base d’un motlle desmuntable. Deixa-ho reposar a la nevera mentre prepares la resta. 

Ara atacarem aquest torró: 

  1. Escalfa la llet en una cassola fins que estigui a punt de bullir. Retira-la del foc. 
  2. Afegeix el sobre de gelatina a la llet escalfada i barreja bé fins que es dissolgui completament. Deixa-ho refredar durant uns minuts. 
  3. Tritura el torró i deixa’l a un bol.  
  4. Ara si, afegeix el torró a la barreja de gelatina i llet. Barreja fins que tot estigui ben combinat. 
  5. Amb moviments suaus, incorpora la nata líquida batuda, i aboca la barreja sobre la base de galetes preparada. 

 

Deixa refredar a la nevera durant 6 hores. Decora amb ratlladura de taronja i ametlles picades (i, si en tens, petits trossets de fruita de la passió, que li donaran un toc refrescant i molt exòtic). A gaudir! 

Aquestes són tres receptes d’aprofitament perfectes per no llençar menjar. Estigues atent a les nostres xarxes: durant les pròximes setmanes publicarem un bon grapat més! 

 

Bon profit, xefs!