Cinc infusions per combatre les baixes temperatures a Andorra

Que a Andorra fa fred no és cap novetat. A l’hivern la temperatura màxima no sol superar els 13 graus, i això fa que s’hagin de prendre mesures. La primera, adaptar l’armari per a fer front a la baixada de temperatures: els abrics, les bufandes i els mitjons gruixuts no són una opció quan vius a Andorra. Són els teus millors aliats.  

Tot i així, per moltes mesures que prenguis, és fàcil acabar notant els primers símptomes d’un refredat. Un pessigolleig a la gola, aquest fred als ossos, esternuts, degoteig, tos… tots sabem com comença un refredat, veritat?  

L’experiència ens ensenya que és millor prevenir que lamentar, i moltes vegades fer-ho és més senzill i econòmic del que pot semblar en un primer moment. En aquest article compartirem amb tu cinc receptes d’infusions naturals i molt econòmiques que t’ajudaran a combatre les baixes temperatures a Andorra. Begudes que no sols t’ajudaran a entrar en calor, sinó que li donaran al teu cos una petita empenta extra que pots estar segur que agrairà.  

Abans de començar amb les receptes, deixa’ns explicar-te un petit detall: és molt important tapar les infusions en el moment de preparar-les. D’aquesta manera evitaràs que els olis essencials de les plantes s’evaporin. Sabràs que ho has fet bé si veus unes gotetes brillants en la superfície de la teva infusió.  

Dit això, comencem amb les receptes! 

 

 

La infusió perfecta per combatre el fred als ossos 

 

Parlem de la clàssica infusió de farigola, l’antisèptic i antibiòtic natural per excel·lència. Fer-la és tan fàcil com sembla. Pren nota: 

  1. Prepares unes branquetes de farigola i poses una mica d’aigua a bullir. La proporció sol ser una cullerada petita de farigola per cada tassa d’aigua. 
  2. Tan bon punt esclati a bullir l’aigua has d’afegir la farigola, apagar el foc i tapar. 
  3. Hauràs de deixar-la reposar cinc minuts abans de servir-te una tassa. 

Tot i que la farigola és una herba molt apreciada pel seu aroma, no a tothom li agrada el seu gust. Pots endolcir la teva infusió amb mel (que anirà estupendament bé per a la teva gola) o amb una mica de pell de taronja. 

 

 

Un antitussigen, antibiòtic i antiinflamatori natural  

 

El fred ens porta a preparar menjars més copiosos que sovint ens deixen amb la panxa ben plena. Aquesta infusió és un tres per un. És un antitussigen i antibiòtic, però també antiinflamatori, així que t’ajudarà a baixar la típica inflor de després de menjar fort (guarda-te-la pel Nadal).   

L’ingredient estrella d’aquesta infusió és el gingebre. Sí, som perfectament conscients que no a tothom li agrada beure’s un got calent (i picant) d’infusió de gingebre… per això t’ensenyarem a suavitzar el seu sabor.  

  • Necessites una cullerada de gingebre ratllat, una branca de canyella i una miqueta de mel.  
  • Quan bulli l’aigua hauràs d’afegeir els ingredients (i tapar).  
  • Deixa passar entre 7 i 10 minuts. Pensa que com més temps passi, més fort serà el gust de la teva infusió.  

La canyella no sols li treu protagonisme a la clàssica picor del gingebre, sinó que també t’ajudarà a calmar els nervis.  

 

 

Veus venir un refredat? Pren nota d’aquesta infusió 

 

Si t’has despertat amb clares sospites que pots haver agafat un refredat, prepara’t una bona tassa de sàlvia. Té vitamina A i C, però també és antiinflamatòria i bacterida (és a dir, que pot causar la mort als bacteris), dues qualitats que la converteixen en una gran aliada per a combatre refredats. Aquesta infusió triga una miqueta més a fer-se que les anteriors, però t’assegurem que val la pena.  

  • Agafa 5 o 6 fulles de sàlvia 
  • I una tassa d’aigua   

El procés és el mateix.   

  • Escalfa l’aigua fins que bulli 
  • Afegeix les fulles de sàlvia. 
  • Apaga i tapa durant 15 minuts. Sí, 15 minuts. És important que la sàlvia reposi bé perquè totes les seves propietats passin a l’aigua.  

El sabor de la sàlvia és molt agradable, així que, tret que siguis una persona altament llaminera, no és necessari que agafis el pot de mel. Vols tastar una cosa diferent? Hi ha qui afegeix una mica de pebre de caiena a aquesta infusió. A més de donar-li un toc molt especial, estaràs incorporant la capsaïcina, el seu principal component, capaç d’alleujar dolors i generar sensació de benestar. Exactament el que necessites quan veus venir un refredat, veritat?  

 

  

La infusió perfecta per estimular la circulació 

 

Sabies que la canyella, a més de fer una olor fantàstica i aportar aquest toc tan característic a les teves postres, és una espècie amb el poder (entre d’altres) d’estimular la circulació sanguínia? Segurament et sonen infusions a base de canyella com el te Chai o el Masala Chai, però la que t’ensenyarem avui és molt més senzilla i barata de preparar. 

  • Necessites una tassa d’aigua 
  • Dos claus d’olor 
  • Mitja branca de canyella 
  • I, si vols, una mica de mel  

Això és molt fàcil, fixa’t:  

  • Només has d’esperar que l’aigua bulli per a afegir els ingredients 
  • Baixa a foc mitjà.  
  • Espera cinc minuts i retira del foc.  
  • Ara només hauràs d’esperar 10 minuts més per colar-la i gaudir d’aquesta beguda tan particular (i sana!) 

 

 

Equilibra la temperatura del cos amb aquesta infusió  

 

Un parell de taronges. Això és tot el que necessites per preparar aquesta infusió. Concretament, la seva pell. Abans de posar-te a pelar-les assegura’t que les has rentat a consciència sota l’aixeta. 

  • Bé, l’única cosa que has de fer ara és posar a bullir mig litre d’aigua i afegir la pell de les taronges. 
  • Deixa que es cuini 3 minuts i retira-la.  
  • Reposa la teva infusió durant 10 minuts, i ja pots prendre-la! 

Com veus, preparar infusions és una manera molt senzilla, ràpida i econòmica de cuidar la teva salut aquest hivern. Prendre infusions és un bon hàbit, sempre que no les consumeixis en excés. Si bé és cert que la major part de les d’infusions no solen provocar efectes adversos, hi ha ingredients com la farigola o el gingebre que, si els prens en excés, podrien donar-te mal de panxa. 

Una o dues tasses al dia són més que suficients perquè notis els efectes d’aquestes infusions en el teu organisme. Ja saps quina et faràs primer?  

Així es defensa del fred el teu cos

Aquests dies a Andorra és fàcil trobar-te en mig del qualsevol carrer petant de dents, fregant una mà contra l’altra i buscant amb la cua de l’ull un termòmetre per constatar que, efectivament, fa un fred que aixeca les pedres. Ja fa setmanes que l’hivern de muntanya s’ha instal·lat a les set parròquies. Un hivern llarg i sec que ens tindrà envoltats de bufandes, barrets, jaquetes i jerseis fins que tornin a sortir les primeres flors dels cirerers –potser una mica més–. 

 

Cal estar preparat si vols fer bones molles amb el clima d’Andorra, però això ho sap tothom. El que potser ja se t’escapa és com es defensa exactament –i per què– el teu cos quan passa fred. I d’això volem parlar-te avui. 

 

Ets una persona fredolica? Això t’interessa 

 

Cadascú tolera el fred com pot. Hi ha qui amb un parell de capes en té prou, i després està aquella gent que necessita 3 estufes i una pila de mantes per sortir del llit. Tot depèn, en bona part, d’aquests factors:  

 

  • La teva  quantitat de greix subcutani. El greix actua com a aïllant tèrmic: si tens més grassa pots ser menys sensible al fred que qui té una composició corporal diferent.  
  • El metabolisme basal, que és la quantitat d’energia que el cos necessita per a mantenir funcions vitals en repòs, pot variar entre persones. Qui tingui un metabolisme basal més baix (aquelles que cremen poques calories) pot sentir més fred, ja que generen menys calor interna.
  • És cert: Existeixen diferències genètiques entre les persones que poden influir en la seva tolerància al fred. Algunes variacions genètiques poden afectar la sensibilitat dels receptors de fred en la pell, la capacitat de generació de calor o l’eficiència en la regulació tèrmica. 
  • Si vius en climes freds, el teu cos s’adaptarà. Sí, però com? Doncs hi ha estudis que suggereixen que l’exposició crònica al fred pot augmentar la quantitat i activitat de teixit adipós marró, que crema calories per a generar calor. D’això se’n diu termogènesi, i últimament s’investiga molt sobre el seu paper en la regulació del pes. Resumint: que les persones que estan més acostumades o exposades regularment a temperatures fredes poden desenvolupar una major tolerància al fred amb el temps. És a dir, que algú que fa 20 anys que viu al Pas de la Casa portarà millor el fred que un nouvingut del sud d’Espanya. Dit així sembla evident, oi? 
  • El teu estat de salut té molt a dir. Els trastorns de la tiroide o els problemes circulatoris poden afectar la capacitat del cos per a regular la temperatura i fer que siguis més sensible al fred. 
  • La percepció del fred també pot estar influenciada per factors psicològics, com l’ansietat o l’estrès. Les emocions poden influir en com es percep i es tolera la temperatura ambient. Tant increïble com cert. 

 

Del formigueig a les mans a la tremolor 

 

Com veiem abans, quan tens fred, el cos fa uns certs ajustos amb l’objectiu de mantenir la temperatura interna adequada (uns 35-37º) Aquests ajustos es deixen notar, i els més reconeixibles són potser el formigueig a les mans, acompanyat de la clàssica tremolor que ens fa petar de dents. Però per què passa això? El formigueig es deu principalment a la vasoconstricció, que és la contracció dels vasos sanguinis en resposta a les baixes temperatures. 

Si notes un formigueig vol dir que el teu cos està restringint el flux sanguini cap a les extremitats perifèriques, és a dir les mans i els peus, per poder conservar la calor i mantenir els òrgans vitals, com el cor i els pulmons, a una temperatura adequada. Aquest estrenyiment dels vasos sanguinis limita temporalment la quantitat de sang que arriba a les mans.  

Quan hi ha menys sang circulant a les mans, es redueix la quantitat d’oxigen i nutrients que arriben als teixits de la zona. I aquesta disminució pot fer que els nervis a les mans enviïn senyals al cervell, la qual cosa tu perceps com una sensació de formigueig o entumiment. 

A més, aquest procés també pot afectar la sensibilitat tàctil i la capacitat motora de les mans durant el temps en què els vasos sanguinis estan contrets. Segur que ho has notat més d’un cop.  

Una vegada que t’exposes novament a la calor, tot  torna a la normalitat: els vasos sanguinis es dilaten, permetent que flueixi més sang cap a les mans. Aquesta és una resposta natural del cos per a protegir-se del fred i, en general, és temporal. 

 

Per què es posen els pèls de punta quan tenim fred? 

 

D’això se’n diu piloerecció o piloconstricció, i t’hauràs fixat que també passa quan tens por. Com tot, té una explicació, i estem segurs que et deixarà amb la boca oberta:  

Quan experimentem fred, estrès, por o emocions intenses, els músculs llisos que estan units als nostres fol·licles pilosos es contreuen. Això fa que els pèls s’elevin i s’estarrufin, produint el que al carrer anomenem «pell de gallina». Doncs bé, en situacions en les quals els nostres avantpassats necessitaven mantenir la calor corporal addicional, aquesta resposta els ajudava a crear una capa d’aire atrapada al voltant del cos per a conservar la calor.  

La piloerecció està vinculada al sistema nerviós simpàtic, que és responsable de la resposta de «lluita o fugida». Fixa’t: Quan tens fred, el sistema nerviós simpàtic s’activa per a generar calor i mantenir la temperatura corporal adequada. Això provoca la contracció dels músculs dels fol·licles pilosos (un adult té al voltant de 5 milions de fol·licles pilosos, imagina’t!), elevant els pèls per a atrapar una capa d’aire que serveixi com a aïllant tèrmic. 

La piloerecció és un vestigi d’una resposta que tenia un propòsit més significatiu en els nostres avantpassats. Encara que ja no necessitem tant aquest mecanisme per a regular la temperatura, encara experimentem la famosa pell de gallina en resposta a uns certs estímuls, com el fred intens o les emocions fortes. És una resposta heretada que persisteix en el nostre sistema nerviós.  

 

El fred crema calories: és veritat això? 

 

La resposta curta és sí. Però llegeix la lletra petita: Abans hem parlat de la termogènesi adaptativa, del greix marró i del seu paper en la crema de calories, però t’hem de dir que el fred, per si sol, no crema una quantitat significativa de calories.  

Estudis han demostrat que l’exposició al fred pot augmentar l’activitat metabòlica del teixit adipós marró. De fet, hi ha estudis que conclouen que fer esport a  baixes temperatures pot augmentar entre un 13% i un 30% la crema calòrica. 

La quantitat de calories que pots cremar no només és relativament petita si la compares amb les que cremes quan fas esport, sinó que varia entre persones: La contribució a la pèrdua de pes o al manteniment del pes corporal és mínima en comparació amb altres factors, com la dieta i l’exercici físic regular. És a dir que el fred mai compensarà una mala alimentació o una rutina sedentària.  

 

L’hivern afecta el teu estat d’ànim?  

 

Ja saps que la serotonina és un neurotransmissor que exerceix un paper crucial en la regulació de l’estat d’ànim, el somni, l’apetit i altres aspectes del comportament humà.  

Així i tot, la relació entre l’exposició al fred i els nivells de serotonina no està clara.  

Encara s’estudia si l‘exposició al fred pot augmentar els nivells cerebrals de serotonina i activar vies metabòliques que estan associades amb la regulació de l’estat d’ànim, però, també tenim d’altres que han suggerit resultats contradictoris.   

El que sí que s’ha demostrat és que l’exposició a la llum natural afecta al ritme de la son, afavoreix l’aparició d’ansietat i pot fins i tot alterar la gana. I ja saps que a l’hivern, a Andorra el sol comença a amagar-se cap a dos quarts de sis. Fer esport, sortir a caminar o a prendre l’aire abans d’aquesta hora t’ajudarà, i molt, a millorar el teu estat d’ànim.  

Ara que ja tens una idea més aterrada de com es defensa el teu cos del fred, entendràs que el paper que juga un bon plat de cullera és clau per aportar tots els nutrients que necessites i superar amb èxit un hivern andorrà. Et venen de gust un parell de receptes?

Cinc plats per compensar els excessos durant les festes

Les festes van d’això: de gaudir de la gent, de l’ambient i del bon menjar. Però tot passa factura, i amb els anys ens adonem que el nostre cos necessita de veritat una treva entre sopars d’empresa i menjars familiars.  

 

Ja estem tips i esgotats, i encara queden Reis i Sant Esteve.  

 

Arribats en aquest punt solem tirar pel dret: una sopa de pollastre, un arròs blanc per acompanyar les sobres o un plat de patates bullides amb el seu raig d’oli. Plats ràpids per estalviar temps, diners i històries. I això, tot i que està bé, sovint és una baixada, cal reconèixer-ho. 

 

Ara no  t’ho creuràs, però trobar un equilibri és fàcil. Com? Amb plats d’aquells que es fan gairebé sols, que embruten poc i compensen excessos, però que fan una pinta tremenda i estan boníssims. Com aquests.  

 

Sopa de ceba  

 

Bàsica, deliciosa, i segur que no tan comú al teu menú. Aquesta sopa és tradicional a Andorra i perfecta per recuperar energia. La seva versió gratinada al forn és molt famosa, però recorda que estem parlant de receptes fàcils per compensar excessos.  

 

Dit això, necessites: 

 

5-6 cebes mitjanes/grans, tallades en juliana o rodanxes fines 

50 g de mantega 

2 cullerades d’oli d’oliva 

1 litre de brou de pollastre o brou vegetal 

2-3 fulles de llorer 

Sal i pebre al gust 

4-6 llesques de pa de pagès 

 

La sopa de ceba no té cap secret: 

 

  • Agafa una cassola ben gran i fica la mantega amb l’oli d’oliva a foc mitjà. 
  • Afegeix les cebes tallades i remena bé.
  • Redueix el foc i cou les cebes durant uns 30-40 minuts. Has de remenar de tant en tant fins que estiguin ben caramel·litzades i daurades.
  • Quan les cebes estiguin cuites afegeix el brou de pollastre o vegetal i les fulles de llorer. Augmenta el foc i porta la barreja a ebullició.  
  • Redueix i deixa coure a foc lent durant uns 20-30 minuts per integrar els sabors.
  • Torra lleugerament les llesques de pa, però que no quedin massa daurades. 
  • Abans de servir, treu les fulles de llorer de la sopa i ajusta el gust amb sal i pebre si cal!
  • Qui no vol la sopa de ceba gratinada? 
  • Aboca la sopa de ceba calenta en bols d’aquells resistents al forn. 
  • Fica la llesca de pa torrat damunt de cada bol i cobreix generosament amb el formatge ratllat.  
  • Col·loca els bols o plats al forn preescalfat i gratina durant uns 5-10 minuts fins que el formatge estigui daurat i bullint. 

Ja tens la teva sopa de ceba gratinada! Ara només et cal ser pacient per no cremar-te la llengua! 

 

Amanida temperada de moniato 

 

Aquesta recepta és perfecta per aquells dies en els quals tot ens fa mandra. Més fàcil no pot ser:  

 

2 moniatos 

2 ous bullits 

1 pot de llenties cuites 

1 alvocat 

Sal, pebre i oli 

Si t’agrada i en tens, una mica de coriandre. 

 

  • El primer que has de fer és pelar els moniatos, tallar-los en petits daus i fer-los coure durant 30 minuts amb una mica de sal. Fins que es puguin menjar, ja saps.
  • Mentre això passa, pots anar obrint i rentant les llenties, tallar l’alvocat i fer coure els ous al gust.  

 

Ho tens tot? Barreja, serveix i gaudeix. T’hem dit que era fàcil, però no t’imagines com està de bona aquesta amanida temperada. És un plat increïble! 

 

Bròcoli amb anacards i mango 

 

Que aixequi la mà qui no hagi comprat mai una bossa d’aquelles de bròcoli per fer al microones. Aquesta recepta la pots preparar així, però si vols que el plat quedi excel·lent, et recomanem que treguis la paella. Necessites:  


Bròcoli 

Un grapat d’anacards 

Un mango. Si no en tens o no t’agrada, pots fer servir un albercoc, o un préssec. 

Mel 

Sal i pebre 

 

  • Has de començar coent el bròcoli. Pots fer-ho al microones, o bullint aigua a una cassola com s’ha fet de tota la vida. 
  • Prepara la teva paella amb un raig d’oli. Afegeix els anacards i el mango. Salta’ls bé fins que canviïn de color. 
  • Quan això passi, afegeix una cullerada de mel, sal i pebre. 
  • Remena bé i aboca el bròcoli. Salta-ho tot bé amb una mica de ganes i ja ho tens!
  • Un plat ple de sabor i color en menys de 10 minuts. 

  

Truita de bledes i pipes 

 

Sembla una barreja peculiar, però és una truita molt fàcil i sorprenentment bona, perfecta per menjar diferent sense haver de complicar-te la vida. 

4 ous 

Un bon grapat de bledes netejades i tallades a tires 

2 cullerades de pipes de gira-sol  

1 ceba mitjana, tallada a daus petits 

2 alls picats 

Sal i pebre al gust 

Oli d’oliva extra verge 

 

  • A una paella o paella gran, escalfa una mica d’oli d’oliva a foc mitjà. Afegeix la ceba, els alls picats i sofregeix fins que la ceba quedi transparent. 
  • Afegeix les bledes a la paella i cuina durant uns 5-7 minuts fins que quedin toves. No massa toves.  
  • A continuació, afegeix les pipes de gira-sol a la paella juntament amb les bledes i remena bé per integrar-ho tot.  
  • Quan les pipes de gira-sol s’hagin daurat lleugerament ja pots batre els ous i afegir una mica de sal i pebre al gust. 
  • Important: Retira l’excés de líquid que puguin haver alliberat les bledes i afegeix-les al bol amb els ous batuts.  
  • Remena bé per assegurar-te que tot estigui ben cobert i deixa reposar 3 minuts. 

 

Ara només has de cuinar la truita, uns 3 minuts per cada costat, servir i gaudir d’una nova manera de menjar bledes!  

 

Nyoquis amb espinacs i pinyons 

 

Si no tens moltes ganes de cuinar, però no vols renunciar a menjar un plat espectacular, els nyoquis són els teus aliats. Necessites:  

 

  • 500 g de nyoquis (frescos o congelats) 
  • Uns 200g d’espinacs netejats i trossejats 
  • Un grapat de tomàquets de cirera 
  • 50 g de pinyons 
  • 2 alls ben picats 
  • 3 cullerades d’oli d’oliva 
  • Sal i pebre al gust 
  • Formatge parmesà per servir (opcional) 

 

Comencem!  

 

  • Si a casa tens nyoquis frescos, segueix les instruccions del paquet per a la cocció. Si són congelats, bull-los en aigua amb sal fins que flotin a la superfície (això sol trigar uns 2-3 minuts). Un cop cuits, escorre’ls i reserva. 
  • A una paella, escalfa una cullerada d’oli d’oliva a foc mitjà. Afegeix els tomàquets de cirera tallats per la meitat i cuina durant uns 4-5 minuts fins que es comencin a caramel·litzar. Retira i reserva. 
  • Continuem. A la mateixa paella, afegeix dues cullerades d’oli d’oliva i afegeix els grans d’all picats durant uns 30 segons. Afegeix els espinacs i salteja durant uns 2-3 minuts fins que es redueixin i estiguin tendres.  
  • Ara toca cuinar els pinyons. Pots fer-ho de dues maneres: Afegeix els pinyons als espinacs i cuina durant 1-2 minuts més. O fica’ls a la teva fregidora d’aire durant 5 minuts a 180. El resultat és espectacular. 
  • Afegeix els nyoquis ben escorreguts a la paella amb els espinacs i els pinyons. Barreja bé i deixa reposar 3 minuts a foc mitjà. 

 

Si t’agrada i et ve de gust, decora amb parmesà ratllat, i a gaudir d’aquest plat! 

 

Com veus, es pot menjar sa sense complicar-se molt la vida cuinant. Ara ja pots donar-li al teu cos una tregua, reposar i menjant variat durant les festes. Ep, i no t’oblidis d’etiquetar a Assegur a les fotos dels teus plats. Bon profit, xef! 

Remeis contra la ressaca? Aquests sí que funcionen

És impossible escriure sobre remeis contra la ressaca i no començar dient-te que l’únic remei infal·lible que existeix és no beure alcohol. Dit això, anem al que t’interessa: com pots fer per ajudar el teu cos a travessar aquest mal tràngol. Avui parlarem d’hidratació, de la cafeïna, d’ibuprofens i de sucs d’aquells que sonen més a castic que a remei.  


Però comencem pel principi. 

 

Això és el que et passa quan beus alcohol 

 

El teu cos l’ha d’eliminar l’alcohol que has begut. I per això l’ha de descompondre. Com ho fa? Principalment, transformant-lo en acetaldehid: una substància química tòxica –és irritant i cancerígena –. Res de bo. Després, converteix aquest acetaldehid en acetat (una substància menys tòxica), que finalment descompondrà en diòxid de carboni i aigua per eliminar-lo del teu cos.  


Ja veus que és un procés que porta feina.  


Ara imagina’t què passa quan beus molt alcohol. Exacte: el teu fetge no té temps per metabolitzar al ritme que li agradaria tot l’acetaldehid. S’acumula, i així comença la nostra història amb la ressaca.  

 

Radiografia d’una ressaca 

 

Com ja saps, la ressaca no és només un mal de cap. Resulta que l’alcohol és un diürètic, i això vol dir que augmenta la producció d’orina i provoca deshidratació. Això explicaria la sequedat en la boca, la set, la fatiga i és clar, el mal de cap. Però la llista de culpables és més llarga. Fixa’t:


  • L’alcohol irrita el revestiment de l’estómac i intestins: pot causar inflamació, malestar estomacal, nàusees i vòmits.
  • Quan tens ressaca tens set, ja ho hem dit. Molta set. L’alcohol també alenteix l’alliberament de l’hormona antidiürètica (vasopressina), que és la responsable de mantenir els teus nivells d’hidratació equilibrats. 
  • L’alcohol també afecta el sistema nerviós central: Pot causar desequilibris químics d’aquells que porten marejos, la famosa sensibilitat a la llum i al so i, per descomptat, maldecaps.  
  • Encara que l’alcohol pot fer que et sentis somnolent inicialment, també pot interrompre el somni més profund i reparador. D’aquí ve la fatiga i somnolència de l’endemà. No només dormiràs poc sinó que a sobre descansaràs menys. D’això vam parlar molt en aquest article. 

 

Per si no n’hi hagués prou i al contrari del que es pensa, l’alcohol no s’elimina per l’orina: està emmagatzemat al fetge, no als ronyons. Ens sap greu, però per molt que vagis al bany no estaràs eliminant gairebé res. Ara per ara els teus esforços s’han de centrar a rehidratar-te. 

 

Com rehidratar el teu cos quan tens ressaca 


La temptació de fer-te un cafè doble i passar-te el matí mirant el sostre és gran, però has de saber que això pot fer que l’escenari empitjori encara més. 

 

  • Males notícies: la teva tassa de cafè també és un diürètic. Complicarà encara més la teva rehidratació.
  • La cafeïna el que fa és augmentar la pressió arterial: és a dir que el teu mal de cap pot augmentar, tot i que et sembli que és impossible, una mica més. 

 

Això vol dir que si prens cada dia cafè al matí, quan tens ressaca t’has de privar? Diuen els experts que, en aquest cas, el millor que pots fer és prendre una mica quan t’aixequis, i que millor que t’esperis uns 60 minuts a veure quin efecte t’ha fet. Què pots beure en comptes de cafè, llavors? 

 

  • Els components del te verd, com l’epigalocatequina galato (EGCG), poden tenir un paper protector contra l’estrès oxidatiu i el mal hepàtic. Prova una mica. 
  • Per compensar la pèrdua de líquids i eliminar les toxines del cos has de beure molta aigua. Sempre pots fer-te la clàssica migdiada amb l’ampolla de dos litres al costat del llit.  
  • No només necessites recuperar líquid: també sals i nutrients. Prepara una bona sopa lleugera. 
  • Els sucs naturals també van molt bé per reposar electròlits. De fet, el suc de tomàquet té antioxidants com el licopè, vitamines, i sals minerals com el potassi. Tot i que s’han d’estudiar més, hi ha experts que defensen que justament l’extracte de tomàquet ajuda a reduir l’estrès oxidatiu i a protegir el fetge dels efectes negatius de l’alcohol.
  • Les begudes isotòniques sense sucres afegits són una opció per restablir l’equilibri d’electròlits.  


Cada cos és un món: el que et va bé a tu pot no li va bé a tothom. Per això cal anar a poc a poc, i donar-li marge al teu cos a reaccionar. La hidratació és molt important, però és només una part de la recuperació de la ressaca, ja ho saps.  

 

Amb la ressaca, ibuprofèn o paracetamol? 

 

Nits de desenfrè, matins d’Ibuprofèn? L’ibuprofèn quan tens ressaca pot ajudar-te a guanyar la batalla contra el mal de cap. No obstant això, pot irritar el revestiment de l’estómac quan es combina amb alcohol.

 

Així i tot, si has d’escollir entre un paracetamol i un ibuprofèn, recorda que durant la ressaca qui més pateix és el teu fetge, i el paracetamol, si has consumit alcohol, pot causar dany hepàtic. Consulta sempre al teu farmacèutic abans de prendre medicaments.  

  

Beure amb l’estómac ple fa que l’endemà tinguis menys ressaca? 

 

T’ho han dit, i és cert: menjar bé abans de consumir alcohol, especialment aliments alts en greix, reduirà la velocitat amb la qual el cos absorbeix l’alcohol. És a dir, que beure amb l’estómac ple reduirà els efectes de l’alcohol, i la teva ressaca.  

Però, ens hem de tornar a repetir: la millor cura contra la ressaca és la prevenció. I no hi ha millor prevenció que no beure alcohol. I si no ens creus, o deixar de beure està en la teva llista de propòsits per al 2024, t’expliquem com canviarà setmana a setmana el teu cos quan deixis de prendre’n.

Estàs plantejant els propòsits d’any nou malament

Cap d’Any és temps de raïms i bons propòsits. De somnis, desitjos o il·lusions –cadascú li diu com vol i fa el que pot–. Com sempre, quan ja s’apropa aquesta data, podem veure com es van perfilant dos grups de persones ben diferents i tan clàssics com la tradició:  

 

– Per una banda, tenim aquelles persones que amb una llista mental de propòsits feta aprofitant els darrers 15 minuts de l’any ja tiren.

– I, per l’altra banda estan aquelles que s’asseuen amb llibreta (que no paper) i boli a fer balanç, repassar fins on ha arribat aquest any, i deixar per escrit un pla d’acció detallat amb el seu corresponent llistat de metes realistes, aterrades i prèviament reflexionades. 


Al primer grup estem la majoria, no ens enganyem –i això explica aquelles enquestes que diuen que només el 20% de la gent assoleix els seus propòsits d’any nou–. Doncs saps què? que per complir-los no cal ser del segon grup. Però sí que és important tenir en compte un parell de detalls que t’ajudaran a formular i gestionar millor les teves metes. Facis o no facis llista per escrit. T’acompanyem a millorar els teus propòsits. Anem pas per pas.  

 

Com s’ha de formular un propòsit 

 

No és una equació de segon grau, però cal plantejar-ho bé si es vol tenir èxit. Aquesta és la manera: 

 

  • El primer que has de fer és una bona reflexió personal: què és important per a tu a la teva vida? Quins són els teus valors? Què ha canviat? Quin és el teu somni i què t’agradaria millorar? Això és important fer-ho perquè, per començar bé, els propòsits han d’estar alineats amb els teus valors. 
  • La teva llista de propòsits ha de ser curta, i el seu contingut t’ha de motivar molt. No són deures, són canvis volguts que han de fer que el 2024 sigui un any millor i profitós per a tu.  
  • Per això, un propòsit ha de ser específic. Aquí ens aturarem un moment per dir-te que “fer esport” no és, en cap cas, una afirmació específica. Tampoc ho és “menjar més sa”. Millor dir: “faré esport durant 60 minuts al dia cada vespre”, o “aquest any deixaré de menjar sucre”.  
  • També has de ser realista. Si ara fas zero esport, és poc probable que ara vagis al gimnàs cada dia durant 60 minuts. “Fer esport durant 30 minuts al dia 3 cops a la setmana” potser és més realista. És a dir, que has d’anar a poc a poc i ser constant per transformar aquests canvis en hàbits.  

 

Al final, si vols aconseguir allò que t’has proposat, t’ho has de prendre com el que és: una oportunitat molt maca per créixer i canviar, gaudint del procés. Parlem d’això. 

 

Cal fer un pla d’acció per complir els teus propòsits? 

  

Tot depèn del que t’hagis proposat i de la teva motivació. Fer un pla d’acció pot anar bé si t’ajuda a estar enfocat i mantenir el teu compromís. Però no tothom funciona així.  

De fet, aquí està el perill: 

 

  • No t’has d’obsessionar amb els propòsits. Tenir disciplina va bé, però has de ser flexible si no vols ensopegar.  
  • Fallar no vol dir haver de començar el camí de nou, i aquesta mentalitat és la que ens fa tirar la tovallola en tres setmanes i renunciar a obtenir allò que ens havíem proposat amb tant convenciment. De fet, d’aquí ve el famós Blue Monday: el dia que, segons els experts, més gent abandona els seus propòsits. I sí, és només 3 setmanes després de Cap d’Any.  
  • Divideix i guanyaràs. Establir petites metes et mantindrà més motivat. La clau és poder reconèixer el progrés i celebrar el procés, no el resultat.  
  • Sempre va bé explicar els teus propòsits als amics o la família, i envoltar-te de gent que els comparteix, per fer camí plegats. 
  • Una de les eines més potents per mantenir viva la motivació és la visualització. I com es fa això de visualitzar? Hi ha qui no necessita res més que tancar els ulls. Però sempre va bé tenir recordatoris visuals als quals poder recórrer quan necessites una dosi extra d’inspiració. Pots fer-te un taulell a Pinterest amb imatges que t’inspiren, o seguir a les xarxes socials gent que t’ajuda a visualitzar les teves metes. 

 

Ara, amb tota aquesta informació, ja pots decidir si vols fer la teva llista de propòsits mental, escriure-la a un post-it o dedicar una llibreta ben maca per deixar constància del camí que recorreràs aquest any. Sigui quina sigui la teva opció, estem segurs que si segueixes aquests consells, recordaràs el 2024 com l’any que vas assolir, per fi, les teves metes.  

 

Vitamines de la A a la “Z”: Tot el que has de saber [Part 1]

Ens donen energia, ens ajuden a agafar bon color, a mantenir una bona vista i a cuidar la pell. Tothom ha sentit a parlar de les vitamines i el paper clau que juguen en el nostre benestar, però no tothom entén ni sap exactament com funcionen. De fet, sovint barregem unes amb altres, i ens creiem i perpetuem mentides i mitges veritats. Per això t’hem fet aquesta guia, que dividirem en dues parts perquè sigui més fàcil de digerir. 

 

Comencem pel principi: què és ben bé una vitamina? 

 

Les vitamines són micronutrients que necessitem en quantitats petites però fonamentals per a mantenir-nos saludables i poder realitzar diverses funcions vitals. 

 

Aquestes molècules no són produïdes pel nostre cos en quantitats suficients: les hem d’anar a buscar als aliments. Després en parlem: Primer has de saber que existeixen diferents tipus de vitamines, cadascuna amb funcions específiques. 

 

Quants tipus de vitamines existeixen? 

 

Sabies que els noms de les vitamines corresponen a l’ordre en el qual les van anar descobrint?És a dir que la Vitamina A va ser la primera que van trobar, i així successivament. Ara bé, no totes les vitamines són iguals: tenim dos grups principals: les solubles en greix (com les vitamines A, D, E i K) i les solubles en aigua (com les vitamines del complex B i la vitamina C).

Quina és diferència? Com s’emmagatzemen i es transporten.  

 

Fixa’t: les vitamines solubles en greix tendeixen a emmagatzemar-se en el teixit gras i poden acumular-se en el cos, mentre que les solubles en aigua es dissolen fàcilment en el torrent sanguini i l’excés s’elimina a través de l’orina. 

 

Siguem pràctics: això en què t’afecta a tu?  

 

Bé, pensa que, per exemple, les vitamines que són solubles en greix requereixen la presència de greixos en la dieta per a la seva adequada absorció i transport. Traducció: La presència de greixos a la teva dieta és clau per a assegurar que aquestes vitamines siguin absorbides eficaçment. És a dir, que una dieta baixa en greixos pot dificultar l’absorció d’aquestes vitamines liposolubles, la qual cosa potencialment podria conduir a deficiències nutricionals si no es consumeixen en quantitats suficients o si l’absorció es veu compromesa. No obstant això, també t’hem de dir que és important mantenir un equilibri: un excés de vitamines liposolubles també pot ser perjudicial per a la salut.  

 

D’aquí la importància de la dieta equilibrada. 

Ara que ja tens una base, anem a veure vitamina per vitamina què t’aporta i en quins aliments la pots trobar. 

 

Vitamina A: El retinol 

 

La vitamina A és una vitamina superimportant per al nostre cos. Ens ajuda a mantenir una visió saludable, enforteix el nostre sistema immunitari. També és fonamental per a la pell i el creixement cel·lular. 

 

La vitamina A la tenim en dues formes: com a retinol, que ve de fonts animals com ara la llet, el formatge, la mantega, el porc o el pollastre, i com carotenoide, que es troba a fruites i verdures com les carrotes, els espinacs, els pebrots vermells i les carabasses. 

 

La vitamina A és liposoluble, cosa que significa que es dissol en greixos. Consumir aliments amb greixos saludables, com ara l’oli d’oliva, alvocats, fruita seca i llavors, pot millorar l’absorció. És a dir, que si vols vitamina A i et prepares una amanida amb espinacs i alvocat, ho estaràs fent molt bé. 

 

El grup de les vitamines B: de la tiamina a l’àcid fòlic 

 

El grup de vitamines B funciona com un equip de vitamines que treballen juntes. Això és el que fan: 

 

  • Vitamina B1 (Tiamina): Ajuda el nostre cos a convertir els aliments en energia. Es troba en aliments com a cereals integrals, llegums, nous i carn de porc.
     
  • Vitamina B2 (Riboflavina): Ajuda a mantenir la pell, els ulls i el sistema nerviós saludables. Està en aliments com a lactis, ous, carns magres, bròcoli i espinacs.
     
  • Vitamina B3 (Niacina): També ajuda a convertir els aliments en energia i és bona per a la pell i el sistema digestiu. Es troba en pollastre, peix, carn magra, nous i grans sencers.
     
  • Vitamina B5 (Àcid Pantotènic): Ajuda en la producció d’energia i en la formació d’hormones. Es troba en una àmplia gamma d’aliments com a carns, ous, vegetals, llegums i productes lactis.
     
  • Vitamina B6 (Piridoxina): És important per al desenvolupament del cervell i ajuda el nostre cos a fer servir les proteïnes que mengem. Es troba en aliments com ara plàtans, pollastre, peix i fruita seca.
     
  • Vitamina B7 (Biotina): Ajuda en el metabolisme dels greixos i carbohidrats i és bona per a la pell i el cabell. Es troba en ous, nous, espinacs i alvocats.
     
  • Vitamina B9 (Àcid Fòlic): Crucial per al creixement i desenvolupament, especialment en dones embarassades. Està en vegetals de fulla verda, llegums, taronges i alvocats.
     
  • Vitamina B12 (Cobalamina): Essencial per a la formació de glòbuls vermells i el bon funcionament del sistema nerviós. Es troba en aliments d’origen animal com a carns, peixos, ous i lactis. 

 

Vitamina C: essencial per a absorbir el ferro 

 

Sí, la Vitamina C és “la dels refredats”. És la responsable d’enfortir el nostre sistema immunitari, ajudant-nos a combatre refredats i malalties. A més, és essencial per a la formació de col·lagen, una proteïna clau per a la pell, els ossos, els vasos sanguinis i les genives. 

 

A més d’això, també millora de l’absorció de ferro dels aliments vegetals, la protecció de les nostres cèl·lules del mal dels radicals lliures i l’acceleració del procés de curació de ferides.  

 

On pots trobar aquesta vitamina? Principalment, als cítrics, les maduixes, kiwis, mangos, pinyes i melons són bones fonts, i també la tens a les verdures com ara els pebrots vermells i verds, el bròcoli, la col arrissada, els espinacs, cols de Brussel·les i els tomàquets. 

 

 

Veritat o mentida: si cuino un aliment perd les vitamines? 

 

Bé, el procés de cocció pot afectar la quantitat de vitamines en els aliments, però el grau de pèrdua de vitamines varia segons el mètode de cocció, la durada i la temperatura. 

 

Algunes vitamines són més sensibles a la calor, a l’aigua o a l’exposició a l’aire. Recuperem la classificació que vam fer al principi d’aquesta guia i t’ho expliquem: 

 

  • Vitamines solubles en aigua (com la vitamina C i algunes del complex B): Són més sensibles a la calor i poden dissoldre’s en l’aigua durant la cocció. Per tant, en bullir aliments o cuinar-los amb abundant aigua durant llargs períodes, aquestes vitamines poden perdre’s en el líquid de cocció. 

 

  • Vitamines solubles en greix (com les vitamines A, D, E i K): Són més estables a la calor, però poden degradar-se en presència d’oxigen o llum. No obstant això, en cuinar aliments que contenen aquestes vitamines, generalment no es perden en la mateixa mesura que les solubles en aigua. 

 

Si el que vols minimitzar la pèrdua de nutrients durant la cocció, aquí et donem alguns consells: 

 

  • Cuinar els aliments durant un temps més curt i a temperatures més baixes pot ajudar a retenir més nutrients.  
  • Si és possible, utilitza menys aigua en cuinar per a reduir la quantitat de vitamines que es perden per dissolució.  
  • Alguns mètodes de cocció suaus com el vapor, l’enfornat o el saltat ràpid preserven millor els nutrients en comparació amb bullir els aliments.  
  • Si cuines amb mètodes de cocció que generen líquids (com ara sopes o guisats), pots consumir aquest líquid per a aprofitar les vitamines i nutrients que s’hagin dissolt en ell.  

 


En aquest article t’hem explicat com funcionen i com es classifiquen les vitamines, i hem vist en detall els grups A, B i C. Estigues atent a les nostres xarxes per no perdre’t la segona part, on també parlarem dels suplements vitamínics i dels riscos de consumir una vitamina en excés.  

Farmaciola de casa: que has de tenir i com ho has de guardar

  1. De forma conscient o no, tots acabem emmagatzemant medicaments a casa. Diga-li farmaciola, diga-li caixa de cures, diga-li calaix al moble del bany o com vulguis. La pregunta és: ja ho fas bé? Previsiblement, la resposta és no, i no perquè sigui res complicat conservar medicaments a casa, sinó perquè ho fem replicant costums que portem veient tota la vida i que poden fins i tot arribar a alterar les propietats del contingut de la nostra farmaciola.

 

Però abans de parlar dels errors parlem del contingut.  

 

Què hauries de tenir a la farmaciola de casa? 

 

Partint de la base que Andorra és un país de 468 km² amb més de 55 farmàcies repartides per les 7 parròquies , la lògica ens diu que a casa hauríem de guardar només els medicaments bàsics (sense caducar). I quan parlem de bàsics no només parlem de medicaments. T’ho expliquem. 

 

Què has de comprar per tapar i protegir una ferida 

 

Un tall amb un full d’aquells que fan mal només de llegir-ho, un ensurt menor cuinant o una raspada a la muntanya: a casa, l’ideal és tenir un sortit d’apòsits, tirites i gases, perquè mai se sap que pot passar, i és fàcil (sobretot si tens nens) que alguna cosa passi. Què pots guardar? 

 

  • Tiretes: per cobrir petits talls. 
  • Apòsits adhesius: per cobrir ferides una mica més grans, ampolles, etc. 
  • Esparadrap: per fixar bé un apòsit o una gasa. 
  • Punts d’aproximació: per ferides més greus que una rascada. 
  • Gasa: per tapar o comprimir ferides grans o sagnants 

 

Els apòsits caduquen? No t’ho creuràs, però sí. Tot i que segurament no veuràs cap data de caducitat a una tireta, has de saber que la seva vida útil és de 5 anys, a partir dels quals perdrà el seu poder adhesiu. Evidentment, hi ha apòsits més específics, com ara els famosos COMPEED, que caduquen al cap de 36 mesos després de l’obertura de la caixa.Tot i que et sembli una exageració, no costa res anotar la data d’obertura amb un retolador permanent abans de tornar a guardar la caixa d’apòsits després del seu primer ús.  

Ara parlem dels antisèptics.

 

Antisèptics a la farmaciola de casa: quin és el millor? 

 

Un antisèptic és una substància química que s’utilitza per a prevenir el creixement o la proliferació de microorganismes (com ara bacteris, virus o fongs) en teixits vius. És a dir, el Betadine de tota la vida. Però atenció, perquè comprar i guardar povidona iodada a casa no és la millor opció. Sobretot si tens nens petits.  

 

T’ho expliquem i veiem les alternatives: 

 

 

Si tens dubtes, el millor que pots fer és consultar amb el teu farmacèutic en el moment de comprar antisèptics. Ell és l’especialista. 

 

Coneixes les bosses de fred instantànies? 

 

La bossa de pèsols que guardes al congelador no és en cap cas la millor opció per alleujar una zona inflamada després d’un mal cop. Tampoc ho és, per molt que ho sembli, un grapat de glaçons embolicats d’aquella manera amb el drap de la cuina.  

Per aquests casos el millor és guardar a la teva farmaciola un parell de bosses de fred. Així, arribat el moment, amb només un cop podràs activar una opció més segura per alleujar la inflamació mentre valores si cal anar a veure un especialista. 

 

Potser ja t’ho imaginaves, però aquestes bosses de fred també caduquen. La seva vida útil és d’uns 5 anys. 

 

Dalsy, Apiretal, Efferalgan…què compro i quan l’he de prendre 

 

Sempre va bé guardar una caixa de paracetamol (Apiretal en la seva versió infantil) a la farmaciola de casa. Com ja sabràs, el paracetamol pot tenir diferents noms: Gelocatil, Termalgin, Efferalgan o Xumadol, i tot i que és famós per calmar el dolor i la febre sense atacar l’estómac, has de saber que si en prens molt pot ser perjudicial per al teu fetge. És a dir, que si tens problemes hepàtics, no hauries de prendre paracetamol. Tret d’aquest cas, el paracetamol és una bona opció guardar a la farmaciola i tractar dolor que no impliqui inflamació: maldecaps, mal d’ossos i febre. 

 

No podem parlar de febre sense parlar de termòmetres. A la farmaciola hauries de guardar un termòmetre, i, preferiblement digital. Recorda que el de mercuri és tòxic i fa anys que no es fabrica, i el de galinstan –aquell que sembla de mercuri, però no ho és– és precís, però és massa lent. (Enllaç font: https://www.rtve.es/noticias/20201110/mejor-termometro-fiebre-temperatura-coronavirus-covid/2054794.shtml )Tornem als analgèsics. 

 

Què passa amb l’ibuprofèn? Potser el coneixes també sota el nom comercial de Neobrufen, Espidifen, Nurofen (o Dalsy si parlem de nens). Fa efecte en poc més de 5 minuts i millor que el prenguis amb el dinar perquè, efectivament, l’ibuprofèn ataca l’estómac. [Text Wrapping Break][Text Wrapping Break]Has de saber que si tens problemes de ronyó o úlceres pèptiques tampoc hauries de prendre Ibuprofèn. (Enllaç font https://boticariagarcia.com/ibuprofeno-paracetamol-para-que-sirve/) Dit això, guardar una caixa d’ibuprofèn a casa pot venir bé per alleugerir dolors musculars, mal de dents o lesions com una torçada. És a dir, per calmar el dolor que sí que implica inflamació. Totes dues paraules comencen per la lletra i, ho recordaràs fàcilment.  


Ja saps que tant l’un com l’altre caduquen, i que pots veure la seva data límit a la caixa o al relleu platejat de l’embalatge. És interessant revisar-la de tant en tant, i no guardar medicaments caducats a casa, perquè passat aquest límit ja no es pot garantir la seva actuació, i la idea de la farmaciola de casa és que puguis tenir a mà solucions quan més ho necessites.  

  

Sèrum fisiològic amb probiòtics 

 

Agradi o no, el sèrum fisiològic és fonamental per restaurar l’equilibri electrolític i fer front a una possible deshidratació. El pots comprar a qualsevol farmàcia, sigui en sobres o bricks de sabors. T’aguantarà uns 3 anys, així que si tens fills petits no estarà de més tenir una mica d’estoc a la farmaciola de casa. 

Aquests són els bàsics. A partir d’aquí, cadascú coneix els seus hàbits, les seves circumstàncies i sap el que pot necessitar. Ara bé: on has de guardar la farmaciola? Parlem de l’error més greu i més comú de tots. 

 

La farmaciola de casa no s’ha de guardar al bany ni a la cuina 

 

“Guardar en un lloc fresc i sec”.  És igual si els medicaments estan a una caixa metàl·lica, al calaix del moble del bany o al de la cuina: mai, en cap cas, has de guardar la farmaciola en aquestes habitacions. Per què? Doncs perquè són les que tenen més canvis de temperatura. Efectivament: La dutxa i els fogons no només fan apujar el termòmetre, també fan d’aquestes estades les més humides de la casa. Segur que tens un lloc millor per emmagatzemar coses tan delicades com els medicaments. 


Hem fet un bon repàs als bàsics que hauries de tenir a la farmaciola, però això no deixa de ser una recomanació genèrica. El millor que pots fer, i no ens cansarem de repetir-ho, és parlar amb el teu farmacèutic… i aprofitar per portar els medicaments que estiguin caducats al punt de recollida.  

 

A Andorra tenim prop d’una vintena de farmàcies amb punt de recollida, però si la teva no està entre elles pots deixar-los a qualsevol Centre d’Atenció Primària o a la deixalleria comunal. Mai, mai, mai a les escombraries.  

Pel·lícules de por: així reacciona el nostre cos

Mira al teu voltant: la cartellera del cinema, la programació de la tele, els catàlegs de les teves plataformes favorites… fins i tot els streamers juguen a jocs de por. És difícil escapar de la por quan la por és tendència. I al final, t’agradi o no, alguna pel·lícula acaba caient. Ni que sigui per la tradició. O per compromís. 


Que sí, que no a tothom li agrada el gènere de terror, però això no treu que, la por, sempre que sigui recreativa, ajuda el teu cos a produir hormones beneficioses per al teu organisme. Així que les esgarrifances, els pèls de punta, crits, i palpitacions paguen la pena. Sobretot si la pel·lícula és bona. 

 

Evidentment, això és així sempre que tinguis l’edat per a veure-la, i no siguis sensible a aquest contingut. Si no formes part d’aquest grup de persones i tens curiositat per entendre com afecta veure una pel·lícula d’aquest tipus al teu cos, continua llegint. 

 

La resposta «Lluita fugida» o el pilar de la supervivència 

 

La por és una reacció natural i automàtica que provoca canvis en el teu organisme. L’objectiu és tan antic com la humanitat: preparar-te per a enfrontar una amenaça o escapar d’ella. Segur que alguns d’aquests canvis físics et sonen, però t’has preguntat mai per què el teu cos respon d’aquesta manera quan veu una pel·lícula de por? Revelarem el misteri: 

 

  • El teu cor batega més de pressa, i ho fa per a augmentar el subministrament d’oxigen als músculs i al cervell. 
  • Les teves pupil·les es dilaten per a permetre una major entrada de llum, la qual cosa millora la visió si estàs a les fosques i et permetria identificar possibles amenaces. 
  • També augmenta la teva pressió arterial, perquè la sang flueixi més forta i més ràpid. Això prepara els teus músculs per a l’acció. 
  • Notaràs que respires amb més freqüència: les teves vies respiratòries s’eixamplen i la respiració s’accelera perquè entri més oxigen. 
  • Comences a suar: l’objectiu no és cap altre que refredar el cos, ja que la seva temperatura està pujant (i podria pujar més a causa de l’activitat muscular i l’excitació). 
  • En aquest punt, es redistribueix el flux sanguini: el teu sistema nerviós el redirigeix cap als músculs i el cervell, prioritzant aquests òrgans per a l’acció immediata i reduint el flux a àrees menys crítiques, com ara el sistema digestiu. Et fa mal la panxa si veus una pel·lícula de por? Ara ja saps per què pot ser. 
  • Puja l’adrenalina: el teu cos allibera hormones d’estrès per a augmentar l’energia i l’alerta. I això prepara al teu cos per a l’acció ràpida. 
  • Els teus músculs es tiben per a respondre a qualsevol amenaça. 

 

Com veus, aquest catàleg de canvis és essencial per a sobreviure en situacions de veritable perill. Però l’Anabelle, La Monja o l’Annibal Lecter, per molt que ho pugui arribar a semblar, no són un perill real. Així que els canvis fisiològics que experimentes al sofà casa no tenen res a veure comparats amb els que es produirien a la vida real. Imagina’t.  

Això no treu que hi hagi un grup de persones que trobin que aquesta resposta fisiològica lleugera afegeix emoció i entusiasme a l’experiència de veure una pel·lícula de terror. Pot augmentar la immersió i fer-la més emocionant. Alguns dirien que fins i tot, addictiva. 

 

Fins a quin punt la por ens pot generar addicció? 

 

No negarem que hi ha una part de la societat que busca repetidament experiències que generan por. Parlem de pel·lícules però també de parcs d’atraccions de terror, exploracions urbanes, videojocs o scape rooms. 

La por en si mateixa no és addictiva en el sentit tradicional (quan pensem en l’addicció ho fem també en substàncies com l’alcohol o les drogues). Però sí que és cert que les persones que gaudeixen de la por busquen constantment experimentar un alliberament d’adrenalina. Per què ho fan? A banda de que pot ser una experiència engrescadora amb els amics o la família, principalment per dos factors: 

 

  • Distreu de preocupacions personals: la teva atenció està centrada en la trama i en l’experiència emocional de la pel·lícula en lloc de les teves preocupacions.  
  • Sensació de control: Encara que les pel·lícules de por poden ser esgarrifoses, sovint tens la sensació d’estar sota una situació controlada. Saps que estàs veient una obra de ficció. Que la nena del pou es queda al pou, i que el Jack, per molta força que tingui, mai trespassarà la teva pantalla amb la seva destral. Això et provoca una certa sensació de seguretat, ja que pots desconnectar quan vulguis i recordar que el que estàs veient no és real.  

 

La por és, per a moltes persones, una forma controlada d’alliberar tensions. I això, sempre que no tingui un impacte negatiu en la teva salut, ja està bé.  

 

És tendència, però, és cert que la por crema calories? 

 

Una pel·lícula dura 90 minuts. Si aquests 90 minuts són de pura adrenalina, podries cremar fins a 113 calories. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu la Universitat de Westminster. I espera, que també han fet una llista amb les pel·lícules que més calories cremen. Te la reproduïm:

El Resplandor – 174 calories. 

Tiburón – 161 calories. 

El Exorcista – 158 calories. 

Alien – 152 calories.  

Saw – 133 calories.  

Pesadilla en Elm Street – 118 calories.  

Paranormal Activity – 111 calories.  

El proyecto de la Bruja de Blair – 107 calories.  

La Matanza de Texas – 105 calories.  

[REC] – 101 calories. 


No negarem que les respostes fisiològiques a la por, com l’augment de la freqüència cardíaca i l’alliberament d’adrenalina, poden augmentar el metabolisme basal durant un curt període de temps. Ara bé: aquest augment és temporal i no es tradueix en una crema significativa de calories. A més, la magnitud de l’augment del metabolisme és petita en comparació amb la despesa calòrica total diaria d’una persona. Segurament cremaràs més calories anant a comprar.  

Traducció: que si estàs buscant cremar calories, veure una pel·lícula de por no és una estratègia efectiva, però sí que pot ser una excusa vàlida per a convèncer a algun indecís del gènere de la temporada. I no t’oblidis les crispetes! 

Pòlissa d’exèquies a Andorra: assegura la tranquil·litat dels teus en el moment més difícil

La mort és tan antiga com l’existència. I les assegurances d’exèquies, podríem dir-te que també. És clar que amb el pas del temps, els avenços, els nous costums i necessitats el concepte ha anat evolucionant, però ja a l’antic Egipte se’n parlava d’això.  

Com et pots imaginar, al 3000 a.C ningú va contractar una assegurança funerària, pòlissa d’exèquies o assegurança de decessos. D’aquella se’n deia “ajuda de la comunitat”.  

Quan algú moria, la gent s’unia per a assegurar-se que els rituals funeraris es duguessin a terme segons els costums i tradicions. I això implicava la contribució amb recursos econòmics i esforços col·lectius. Com a curiositat et direm que, en aquella època era la comunitat qui pagava, però també qui sovint havia de construir les tombes. 

Per sort, ara és una altra història. 

Els temps han canviat, però l’essència és la mateixa: donar suport a la família, alliberant-la de gestions i despeses perquè es pugui acomiadar com cal la persona que estimen. Costa una mica, però arlem d’això.  

 

Què cobreix una pòlissa d’exèquies a Andorra? 

 

Amb la pòlissa d’exèquies d’assegur, la teva família tindrà: 

 

  • Tranquil·litat econòmica: Assegur es farà càrrec de totes les despeses derivades del servei funerari i del trasllat. 
  • Tranquil·litat operativa: Assegur s’ocuparà de tot. De les gestions i els preparatius. 
  • I opcions: podran escollir el país on es farà l’enterrament. No necessàriament ha de ser Andorra.  
A Assegur t’ofereixen la pòlissa d’exèquies més completa d’Andorra, que inclou: 

  • El servei de decés: tot el servei fúnebre, des de les despeses d’enterrament fins a l’esquela i les flors. 
  • El trasllat del cadàver des de qualsevol punt del món. 
  • Assistència en viatges, amb cobertures per estades en hotels a l’estranger, consultes mèdiques a l’estranger, assistència a menors d’edat o retorn anticipat d’assegurats que es trobin de viatge a l’estranger. 
  • Indemnització en cas d’accidents (fins a 9000€). 
  • I servei d’atenció les 24 h en qualsevol lloc del món. 

 

Ha mort un familiar meu a Andorra i no tenia una pòlissa d’exèquies. Qui paga l’enterrament? 

 

Si un familiar directe teu ha mort i no tenia contractada una pòlissa d’exèquies, són els hereus els qui han de fer-se càrrec de les despeses i totes les gestions de l’enterrament. Un enterrament a Andorra pot costar més de 3.000€ (un preu que pot apujar molt fàcilment si, per exemple, has de pagar un viatge al lloc d’origen del familiar).  

 

Quant costa a Andorra una pòlissa d’exèquies? 

 

Demanar el pressupost d’una pòlissa d’exèquies a Assegur no et traurà ni 3 minuts. Pots fer-ho en línia, omplint el formulari de la seva pàgina web amb les quatre dades que et demanen. Si contractes ara, podràs beneficiar-te de la promoció que tenen activa fins al 31/03/2024.   

És a dir que no només tindràs la pòlissa d’exèquies més completa al millor preu, sinó que a més, els dos primers mesos seran gratuïts.  

Contracta la pòlissa d’exèquies el novembre de 2023 i no paguis res fins al febrer del 2024.  

Les advertències de vaporejar que no pots ignorar

Qui més o qui menys ha vist una cigarreta electrònica per Andorra: són aquells dispositius d’aspecte futurista i colors sovint cridaners que treuen un fum que fa olor d’ambientador –dels bons, és clar–. Els usuaris d’aquests ginys no fumen: vaporejen (que és com en diem en català), o “vapean”, que diuen els nostres veïns. Vaporejar, que ve de vapor, sona millor, com més inofensiu, estarem d’acord. Doncs no ho és, i d’això fa temps que se’n parla.

Si bé el concepte de cigarreta electrònica es va desenvolupar als anys 60 (és a dir que de modern, no en té res), no es va comercialitzar fins al 2003. Qui ho va fer va ser en Hon Lik, a qui Google es refereix com el pare de la cigarreta electrònica: un farmacèutic de la Xina que, després de perdre al seu pare degut al càncer de pulmó relacionat amb el tabac, va voler aportar el seu granet de sorra.

La seva motivació personal el va portar a inventar un dispositiu que podria oferir nicotina als fumadors sense els productes químics tòxics i carcinògens presents en el fum del tabac. La idea podia semblar bona. Què va passar llavors? 

 

 

Del fum al vapor: Així es va popularitzar la cigarreta electrònica 

 

Les cigarretes electròniques van guanyar popularitat a la Xina i es van expandir mundialment a principis de la dècada del 2000 fins a arribar a Andorra, ara fa uns anys. A mesura que la consciència sobre els riscos per a la salut associats amb el tabaquisme tradicional augmentava, moltes persones van veure en el vaporeig una alternativa més segura, i, fins i tot, una manera progressiva de deixar el tabac.   

 

Amb l’objectiu de fer-los més atractius, els dispositius es van fer més assequibles, i a les prestatgeries dels punts de venda van començar a aparèixer una àmplia varietat de sabors: cotó de sucre, pastís de formatge, blat de moro i mantega, cafè amb dònuts i fins i tot pizza. Ja t’imagines quina mena de públic va atreure aquest ventall de sabors, oi? Exacte, als joves. Gent que fins llavors mai havia fumat, però estaven interessats a provar el vaporeig.  

 

Com és normal, van començar a sorgir preguntes sobre la seguretat a llarg termini d’aquesta nova manera de fumar. Venedors i consumidors deien que era menys nociu que les cigarretes tradicionals, i, evidentment, es desconeixia l’impacte complet del vaporeig en la salut.  

 

 

La incòmoda veritat sobre el vaporeig: riscos de les cigarretes electròniques per a la salut 

 

L’impacte que vaporejar té en la salut no és cap broma. Amb estudis a la mà, podem dir-te que les cigarretes electròniques provoquen un dany a l’ADN similar a les cigarretes tradicionals. Però, evidentment, la llista de riscos associats a vaporejar és més llarga.  

 

Vaporejar crea addicció a la nicotina  

 

Segons l’Informe del Cirurgià General dels Estats Units de l’any 2020, aproximadament el 90% dels fumadors adults van començar a fumar abans dels 18 anys, la qual cosa destaca la importància de prevenir l’addicció a la nicotina en la joventut. Dit això, has de saber que: 

 

  • La nicotina, present en molts productes de vaporeig, és altament addictiva i pot tenir efectes duradors en el cervell. 

  • El cervell adolescent és particularment vulnerable a l’addicció pel fet que les àrees responsables del control d’impulsos i la presa de decisions encara estan en desenvolupament.

  • Això no queda aquí: Un estudi publicat en la revista JAMA PEDIATRICS al 2017 va concloure que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenien una probabilitat significativament major de començar a fumar cigarrets tradicionals en el futur. 

 

Vaporejar perjudica la salut dels teus pulmons 

 

Seguim amb més estudis, aquest cop amb un publicat al Journal of the American Heart Association, que al 2019 va trobar que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenen més probabilitats de tenir símptomes respiratoris que els que no vaporejen. La inhalació de substàncies químiques presents als líquids pot provocar problemes respiratoris, inclosos símptomes com a tos i dificultat per a respirar. 

 

Vaporejar i l’aparició de problemes de salut mental  

 

Si bé la relació causal encara no està completament establerta i es necessiten recerques addicionals, aquest estudi proporciona una visió intrigant de la possible connexió. Un estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics al 2019 va trobar una associació entre el vaporeig en adolescents i un major risc de símptomes de depressió.  

Però què té a veure vaporejar amb la salut mental? Molt: 

  • Addicció a la nicotina: una substància addictiva que pot afectar el sistema de recompensa del cervell. L’addicció a la nicotina pot portar a canvis en l’estat d’ànim i la regulació emocional, la qual cosa podria contribuir als símptomes de depressió en adolescents. 
  • Estrès relacionat amb el vaporeig: especialment si són conscients dels riscos per a la salut associats amb el consum o si enfronten problemes relacionats amb l’addicció.  
  • Canvis en la química cerebral: Tot i que es necessita més recerca, existeix la possibilitat que el vaporeig pugui tenir un impacte directe en la química cerebral dels adolescents. I això podria contribuir als símptomes de depressió.  

 

 

El fum del vaporeig és tòxic per a les persones que estan al teu voltant?  

 

Que vaporejar és perjudicial per a les persones que fumen amb cigarreta electrònica ha quedat clar. Però i la gent que està al seu voltant? La resposta és sí: el fum del vaporeig, sovint denominat «vapor de segona mà» pot contenir substàncies químiques tòxiques i partícules que poden ser perjudicials per a les persones que ho inhalen, fins i tot si no estan directament usant el dispositiu de vaporeig.  

I, evidentment, això planteja preocupacions sobre l’exposició involuntària al vaporeig en entorns on es permet fumar: El vapor de segona mà pot contenir nicotina, formaldehid, acetaldehid, metalls pesants i altres substàncies químiques que s’alliberen quan s’escalfen els líquids. Aquestes partícules poden dipositar-se en els pulmons i causar mal a la salut pulmonar. 

 

 

Ha quedat clar que això del vaporeig no és una moda: és un problema de salut pública integral, a Andorra i arreu. El ventall de reptes que tenim sobre la taula és ben ampli: cal investigar més i informar millor, però també educar i proporcionar recursos per ajudar que les persones que fumen (o es plantegen fumar) amb cigarreta electrònica puguin prendre decisions informades, i no es deixin seduir per la seva falsa i atractiva innocuïtat.