Pantalles massa d’hora? Així desenvolupen els nens l’addicció a internet

Si navegar per internet és fàcil i entretingut per a tu, que ets adult, imagina que fascinant pot ser per a un nen. Tot és nou: la sensació d’evasió, la curiositat, la possibilitat de parlar, jugar, compartir contingut, desenvolupar la teva personalitat en línia… les infinites possibilitats que ens ofereix el món digital l’han convertit en una arma de doble tall per a aquelles persones que no saben –o no poden– fixar un límit saludable al seu consum.  

En aquest article parlarem del col·lectiu més vulnerable: el dels nens. Però no hem de caure en l’error d’associar l’addicció a internet a una franja d’edat. Dit això, entrem en matèria.  

 

Nens i addicció a internet: factors de risc 


L’addicció a internet en nens no neix d’un dia per l’altre: es desenvolupa gradualment, a mesura que l’ús excessiu es converteix en un hàbit. Allò que pot començar com un interès normal i saludable, a poc a poc es pot convertir en una necessitat compulsiva. I com t’hauràs imaginat ja, el de l’addicció és un procés complex que no depèn d’un sol factor: Hi ha una sèrie d’actituds, rutines i recompenses que activen l’engranatge de la dependència.  

Et donem algunes claus: 

  • La facilitat d’accés a la xarxa pot portar a un ús excessiu. És evident, però t’ho hem de recordar: Els nens que tenen un accés constant a dispositius tenen una major probabilitat de desenvolupar addicció a Internet. I més si aquest accés no està controlat per un adult. 
  • Els videojocs en línia, especialment aquells que fomenten la interacció social i la competència, poden ser altament addictius per als nens. La sensació d’assoliment i la necessitat de progressar en el joc poden mantenir-los connectats durant llargs períodes de temps. 
  • Les xarxes socials poden ser una gran font d’addicció per als nens, ja que busquen la validació i la interacció amb els seus amics en línia. La constant actualització de contingut i la possibilitat de rebre «m’agrada» i comentaris poden incentivar l’ús excessiu. 


Com amb tota addicció, la falta de límits clars per part dels pares pot permetre que els fills perdin el control. Els nens poden tenir dificultats per a autoregular el consum, sobretot si parlem d’eines tan atractives i entretingudes com internet. Però no tot té a veure amb l’entreteniment. T’ho expliquem. 

  

El camí cap a l’addicció digital: causes subjacents en nens 

 

Està clar que, en general, els nens (com els adults) veuen l’ús d’internet com una via d’entreteniment instantani. Però si parlem d’abús d’internet, cal aprofundir una mica, perquè les raons poden anar més enllà de l’esbargiment. 

 

  • Cerca d’una fuita emocional: La interacció en línia pot oferir una distracció temporal de les seves preocupacions del món físic. Quan un nen desenvolupa una addicció a internet, sovint arrossega problemes subjacents: parlem, per exemple, de depressió, l’ansietat o solitud. En aquest context, la interacció en línia pot oferir una sensació de comunitat i suport emocional  que pot ser addictiva.  
  • Falta d’activitats offline: Si els nens no tenen activitats i passatemps en el món real que despertin la seva curiositat, fomentin la seva autoestima i els mantinguin entretinguts, és més probable que passin la major part del seu temps en línia, buscant allò que troben a faltar en el món offline. Si t’hi fixes, els adults també ho fem això. 
  • Pressió de grup: La influència d’amics que passen molt temps en línia pot portar al fet que un nen també ho faci, fins i tot si inicialment no tenia un interès tan gran en la tecnologia. 

 

Per sort, hi ha una sèrie de senyals que t’ajudaran a reconèixer, o, com a mínim, sospitar que el teu fill pot tenir un problema. Parlem d’elles. 


El meu fill està desenvolupant una addicció a internet? Senyals d’alarma 

 

Com hem dit abans, l’addicció a internet no neix d’un dia per l’altre. L’atenció té un paper clau en aquest procés de detecció. La llista de senyals d’alarma és llarga, començant per l’excessiu temps en línia i l’abandonament progressiu dels seus deures escolars, tasques domèstiques o altres responsabilitats.  

Aquí tens uns quants més: 

  • El teu fill comença a aïllar-se d’amics i familiars, i s’estima més passar el temps en línia en lloc d’interactuar en persona, o mostra una disminució en les seves habilitats socials. 
  • Menteix sobre el temps i l’activitat en línia: Els nens que estan desenvolupant una addicció a internet sovint menteixen sobre la quantitat de temps que passen en línia o les activitats que realitzen per por a les conseqüències que la detecció del problema els hi pot comportar. 
  • Es queda despert fins tard per a navegar sense la teva supervisió.  
  • Té falta de concentració: L’addicció a internet pot afectar la capacitat d’un nen per a concentrar-se en tasques fora de la pantalla, la qual cosa sol reflectir-se en un baix rendiment escolar. 
  • Apareixen símptomes d’abstinència: Quan se’ls impedeix l’accés a internet, alguns nens poden mostrar símptomes d’abstinència, com a irritabilitat, ansietat i agitació. 

 

Aquests senyals d’alarma no necessàriament indiquen una addicció per si sols, però si observes diverses d’elles en conjunt i de manera persistent, és important que abordis la situació amb sensibilitat i demanis ajuda professional si és necessari per a ajudar el teu fill a recuperar un equilibri saludable en la seva relació amb la tecnologia i l’ús d’internet. Però com?  

 

Estratègies per abordar l’addicció a internet 

 

La clau és la comprensió, la comunicació i la paciència. Això, que és molt fàcil de dir, pot arribar a ser un veritable repte per a qualsevol família. Aquí tens algunes pautes per abordar la situació:  


  1. Comunicació oberta: parla obertament sense jutjar el teu fill. Demana-li què fa a internet i com se sent sobre aquest tema. Escolta atentament les seves preocupacions. Culpar o criticar constantment al teu fill per la seva addicció pot empitjorar la situació. Recorda sempre que l’addicció és una malaltia, i l’enfocament ha de ser en l’ajuda i el suport, no en la culpa. 
  2. Assegura’t que el teu fill se senti secundat i comprès a casa. Parla de les seves relacions, dels estudis, dels seus somnis, les seves pors… És important que estiris el fil per descobrir qualsevol preocupació emocional que pugui tenir. 
  3. Has de ser un model a seguir per al teu fill. Ja saps que els nens tendeixen a imitar el comportament dels adults. Un adult que no regula el seu temps en línia difícilment podrà reconduir la relació que té el seu fill amb internet.  


Explica-li al teu fill els riscos associats amb l’ús excessiu d’Internet, com els problemes de salut, acadèmics i socials. Atenció amb això: 

 

  • Espantar als nens amb amenaces i horrors d’Internet pot causar més ansietat que consciència. Però també els hi pot fer creure que exageres, li tu perdràs tota la credibilitat.  
  • Els nens poden no entendre els riscos abstractes. Dona-li exemples concrets.  

 

Generació en línia: Documentals per entendre millor l’addicció digital en joves 

 

El de l’addicció a internet és un problema greu i cada cop més frequent en nens. Si vols conèixer casos reals per guanyar perspectiva, et recomanem un parell de documentals:   

  • «Desconnexió digital» («Digital Disconnect»): per analitzar els perills de l’addicció a internet i com pot afectar la vida de les persones, especialment dels joves. 
  • «Childhood 2.0»: una mirada a com els nens estan sent criats en un món hiperconectat i les implicacions que això té per al seu desenvolupament i benestar. 

 

Quan has de demanar l’ajuda d’un professional? 

 

Un dels errors més grans és ignorar o minimitzar l’addicció a Internet d’un fill. Creure que «és només una fase» o que «tots els nens ho fan» pot retardar la intervenció necessària.  

Si creus que la situació és greu o que el teu fill mostra signes evidents d’addicció, el millor que pots fer és aixecar el braç i demanar l’ajuda d’un professional de la salut mental o un terapeuta especialitzat en addiccions. Ells poden avaluar la situació millor i proporcionar orientació i tractament adequats per al teu fill, però també per a tu.  

Síndrome postvacacional: invent o realitat?

És oficial: estem en aquesta època de l’any en la qual cos i ment es rebel·len davant la perspectiva d’abandonar l’hamaca, la furgo o la tovallola de la platja per tornar a l’oficina. La síndrome postvacacional (SPV) és un xoc de realitat després d’un somni fantàstic. Ni és fàcil, ni ningú se’n deslliura de patir ni que sigui una miqueta les conseqüències de capbussar-se novament en la rutina. La síndrome postvacacional és de manual i els que vivim a Andorra sabem que això comença a intensificar-se minuts abans de passar la frontera. 

La SPV és el repte de tornar a trobar el teu ritme enmig del caos postvacacional. La seva durada depèn de diversos factors, entre ells, com de molt t’agradi la teva feina, si et sents a casa teva i per a quan tens programada la propera escapada. Malgrat tot, sempre hi ha algú que alegrement et dirà que això de la síndrome postvacacional és un bluf. Que el que tens és mandra de tornar a treballar, i punt. 

Anem a veure si els trets van per aquí.  

 

Què diu la ciència sobre la síndrome postvacacional? 

 

Per respondre’t bé aquesta pregunta hem de viatjar un moment a principis dels anys 80, quan dos psicòlegs, anomenats Salgado i Carvalho, van apostar per avaluar els efectes que el retorn al treball després de les vacances tenia en les persones. 

I com ho van avaluar això? 

Fàcil: van seleccionar un grup de participants que havien tornat recentment de les seves vacances i els van passar una sèrie de qüestionaris dissenyats per avaluar el seu estat emocional i psicològic. Després, van dur a terme entrevistes en profunditat per tenir una comprensió més detallada de les experiències individuals dels participants durant les seves vacances i com se sentien en tornar a treballar. 

Així, aquests dos psicòlegs van descobrir, ara ja fa més de 40 anys, que existeix una relació entre l’estrès laboral i la síndrome postvacacional. És a dir, que les persones que experimentaven nivells elevats d’estrès en el treball eren més propenses a patir SPV, cosa que avui sembla evident, però recorda que estem a l’any 1980. 

 

Tornem al present. 


Avui en dia la síndrome postvacacional no està reconeguda oficialment com a malaltia mental. Els professionals de la salut solen referir-se a aquest fenomen com a trastorn adaptatiu. És a dir, que es troba dins les situacions que a causa d’un canvi important comporten un augment de l’ansietat i dificultats per rendir al treball, però també per mantenir les relacions socials i/o complir amb les tasques bàsiques diàries. I a quantes persones afecta aquest trastorn adaptatiu? Segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), el 60 % dels treballadors espanyols pateix síndrome postvacacional.  

Anem a veure exactament de què va això. 

 

Símptomes del Síndrome Postvacacional 

 

Els símptomes de la Síndrome Postvacacional són variats, però haurien de desaparèixer en un parell de setmanes. Si després d’aquest temps encara pateixes alteracions físiques o mentals, el millor que pots fer és acudir a un professional. 

 

Les alteracions físiques més comunes són: 

  • Cansament 
  • Falta d’apetit 
  • Dolors musculars 

I, entre les alteracions mentals destaquen: 

  • Irritabilitat 
  • Nerviosisme 
  • Apatia 
  • Tristesa 
  • Desesperança 

 

És evident que tornar a Andorra després de 20 dies a la platja i sentir cansament i tristesa no és motiu d’alarma. Però si després de 2 setmanes encara et costa adaptar-te al ritme que exigeix la teva rutina, et falta l’apetit o vius en un bucle de cansament, el millor que pots fer és aixecar la mà i parlar-ho amb el teu metge de capçalera. 


Com prevenir la Síndrome Postvacacional 

 

Aquí la clau és el canvi de mentalitat: En lloc de veure el retorn al treball com una càrrega, intenta enfocar-te en les oportunitats i els reptes que es presenten. Complicat, però útil. Et donarem 5 consells que pots aprofitar per fer que la teva tornada a la rutina sigui menys costeruda. 

 

  • Comunicació oberta: Si et preocupa alguna cosa en tornar al treball, intenta compartir-ho amb els teus superiors o companys. Estan per això. 
  • Respecta el teu temps d’adaptació: No et llancis directament a treballar el teu primer dia de retorn. Si és possible, programa un període d’adaptació. És a dir, que si t’ho pots permetre, torna a Andorra uns dies abans de començar a treballar, o comença amb una jornada laboral més curta. La transició gradual pot ajudar a reduir el xoc de tornar a la rutina. 
  • Cerca i cuida l’equilibri: Acostumem a programar la nostra vida laboral, però ens oblidem de reservar els espais per desconnectar. Quantes vegades has escrit al teu Google Calendar la paraula descans? Exacte, a això ens referim. Programa conscientment temps per fer activitats que et facin gaudir fora del treball, passejar per la muntanya amb el teu gos, passar temps amb els teus amics i familiars, o simplement gaudir d’estar a casa teva.

 

Síndrome Postvacacional i treball en remot: reptes i solucions de la nova normalitat laboral a Andorra 

 

Tot i que el model econòmic d’Andorra fa que un gran percentatge dels llocs de treball no siguin compatibles amb el teletreball, cada cop hi ha més persones que caminen cap a aquesta opció, buscant conciliar la seva vida laboral amb la professional. De fet, el 2022 la Cambra de Comerç assenyalava que un 19,5% de les empreses del nostre país permetia teletreballar als seus empleats. 

 

Però tornem al que ens ocupa: és possible tenir Síndrome Postvacacional si treballes en remot? 

 

Com veiem abans, l’SPV es caracteritza per símptomes com l’ansietat, la fatiga, la irritabilitat i la manca de concentració en tornar al treball després de les vacances. En el context del treball en remot, aquests símptomes poden intensificar-se a causa de diversos factors: 

 

  • Manca de separació: Una de les principals dificultats del treball en remot és la manca de separació física entre l’espai laboral i l’espai personal. Això pot fer que sigui més difícil desconnectar completament durant les vacances, la qual cosa, al seu torn, augmenta la probabilitat d’experimentar SPV en tornar al treball. 
  • Dificultat per establir límits: Els treballadors en remot sovint lluiten per establir límits clars entre el temps de treball i el temps lliure. Això pot portar a una sensació d’estar «sempre en el treball». I això augmenta l’estrès i la fatiga.  
  • Aïllament social: El treball en remot pot ser solitari, i les persones que han gaudit de les vacances en un entorn social poden sentir una major sensació d’aïllament en tornar al treball. 

 

El SPV i el treball en remot poden ser una combinació desafiadora, però no insuperable. Pren nota d’aquests consells: 

 

  • Crea el teu espai de treball: Això és de primer de remot. Si pots, separa físicament la teva vida laboral de la teva vida personal. I si el teu pis és petit, pots col·locar elements que visualment t’ajudin a diferenciar una zona de l’altra.
  • Durant les vacances desconnecta, però de veritat: Durant les vacances i fora de l’horari laboral, desconnecta completament dels dispositius i aplicacions relacionats amb el treball. Això, que sembla impossible, t’ajudarà a cuidar el teu temps de descans. Ja saps: desactiva notificacions, posa el telèfon en silenci i apaga l’ordinador. 
  • Fomenta la interacció social: Mantén el contacte amb els teus amics fins i tot mentre treballes en remot. Queda amb ells sempre que puguis. I si estan fora d’Andorra, programa trucades o reunions virtuals per mantenir una connexió social que t’ajudi a combatre l’aïllament. 

 

No podem acabar sense tornar a l’inici de l’article per respondre a la pregunta del milió: no, el síndrome postvacacional no és un conte. La influència de l’estrès, la qualitat de les teves vacances, la teva càrrega de treball i la manca d’equilibri entre el treball i la teva vida tenen molt a dir en el teu retorn a la rutina. Ara que ja tens una visió general dels símptomes, les conseqüències i les eines per afrontar millor aquests primers dies, recorda: les vacances són un luxe, però la vida quotidiana és un regal. 

 

Bon retorn! 

Així canvia el teu cos setmana a setmana quan deixes de beure alcohol

Per socialitzar, per relaxar-se, per celebrar, per ofegar les penes, per acompanyar un aperitiu, per curiositat o per costum. Les raons per les quals les persones trien consumir alcohol són molt variades, i les dades parlen per si soles: el 2020, un 13% de la població espanyola major de 15 anys prenia begudes alcohòliques cada dia. 

 

A Andorra no tenim dades tan recents, però perquè et facis una idea, el 2010 l’OMS va recollir dades de 191 països (entre els quals hi havia el nostre). En el rànquing de consum d’alcohol entre les persones de més de 15 anys, Andorra ocupa el 7è lloc: segons l’OMS, en aquella època la mitjana de consum d’alcohol a Andorra era de 13 litres per persona a l’any.  


No obstant això, i afortunadament, l’interès pels efectes de l’abandonament de l’alcohol és cada vegada més gran. I és que més enllà de les raons personals per prendre aquesta decisió, hi ha una sèrie de transformacions físiques notables que acompanyen el procés de deixar de beure. Parlem de millores en la salut del fetge, sí, però també de la reducció de l’ansietat així com la millora de la qualitat del son i la famosa pèrdua de pes. En aquest article explorarem amb tu com respon quan l’alcohol ja no forma part de l’equació. 

 

El teu fetge pot recuperar-se si deixes de beure alcohol 

 

El fetge és un dels òrgans que més es beneficia quan tanques l’aixeta de l’alcohol. Aquesta potent glàndula s’encarrega de processar i eliminar toxines del cos, incloent-hi l’alcohol. 


L’alcohol pot causar dany hepàtic, i això et pot empènyer a patir afeccions greus com la cirrosi, una enfermetat degenerativa greu amb consequències mortals. En deixar de beure, el fetge té l’oportunitat de guarir-se i regenerar-se. I és que els nivells d’enzims hepàtics es normalitzen i la funció millora gradualment, la qual cosa pot resultar en una major eficiència en la desintoxicació i un funcionament general més saludable. 

 

Dormiràs millor 

 

Això pot semblar contradictori al principi, perquè per a tothom és sabut –o cregut– que l’alcohol pot ajudar a agafar la son, i per tant, a dormir. El que ja no se sap és que l’alcohol pot interrompre els patrons de son i reduir la qualitat del repòs. Fixa’t com està afectant l’alcohol al teu descans: 

 

  • Modifica l‘arquitectura del son, alterant les etapes de son REM (moviments oculars ràpids) i no REM. Conseqüència? El teu son és menys reparador. 
  • Pot reduir la quantitat de somni profund (d’ones lentes) que experimentes. Aquest és essencial per a la restauració física i mental, per la qual cosa la seva manca pot afectar negativament l’energia i el benestar l’endemà.  
  • Pot portar a despertars durant la segona meitat de la nit. Això pot resultar en un son fragmentat i menys reparador. 
  • Relaxa els músculs a la gola, la qual cosa pot augmentar el risc de roncs i apnea del son. L’apnea del son és una afecció en la qual la respiració s’atura i es reprèn repetidament durant el son, la qual cosa pot interrompre el repòs normal. 
  • Pot causar somnis més vius i malsons. Això pot estar relacionat amb el seu impacte en les etapes del son REM, que són crucials per al processament d’emocions i la consolidació de la memòria. 
  • L’alcohol és diürètic, la qual cosa significa que augmenta la producció d’orina i pot portar a la deshidratació durant la nit. Això pot provocar interrupcions en el son per anar al bany i causar incomoditat general. 

 

Et sona? Doncs continua llegint, perquè l’alcohol no només afecta el teu repòs: també pot afectar els neurotransmissors al cervell, la qual cosa pot contribuir al desenvolupament o empitjorament de trastorns com la depressió i l’ansietat. 

 

Deixar de beure alcohol redueix l’ansietat 

 

Al principi d’aquest article et numeràvem algunes de les raons per les quals les persones trien consumir alcohol. I és que aquest ha estat sovint considerat com un recurs per relaxar-se i escapar momentàniament de la roda d’estrès en la qual ens atrapa el nostre ritme de vida. No obstant això, la seva relació amb la salut mental no és tan senzilla com sembla. Consumir alcohol pot portar a desequilibris químics al teu cervell i afectar negativament el sistema nerviós. I aquest perillós còctel és capaç d’augmentar la susceptibilitat a l’ansietat i la depressió. 

 

Deixar de beure alcohol canviarà les regles del joc: 

 

Tindràs major claredat mental: L’alcohol pot embullar el pensament i dificultar la concentració. 

El teu estat d’ànim millorarà: Com et dèiem abans, l’alcohol deprimeix el sistema nerviós central i altera els neurotransmissors que regulen l’estat d’ànim. Això pot contribuir al desenvolupament o empitjorament de la depressió. En eliminar l’alcohol, li estàs donant al teu cervell l’oportunitat de restaurar el seu equilibri químic. 

Reduiràs l’ansietat: L’alcohol pot tenir un efecte enganyós de rebufada momentània de l’ansietat. No et deixis enganyar, perquè el que està passant en realitat és precisament el contrari: l’augmenta. 


Quan el cos s’acostuma a l’alcohol, pot dependre’n com una forma de fer front a situacions estressants. En deixar de consumir alcohol, les persones poden aprendre a manejar l’ansietat de manera més efectiva, utilitzant estratègies saludables d’afrontament en lloc de dependre d’una substància.  

Deixar l’alcohol és un pas poderós cap a la reducció de l’ansietat. No obstant això, és important recordar que cada persona és única i que el procés pot variar. Buscar suport d’amics, familiars o professionals de la salut és fonamental per travessar aquest pont cap a la vida saludable amb èxit. 

 

Els beneficis de deixar de prendre alcohol es noten des del dia 1? 

 

Entendre com canvia el teu cos quan deixes de prendre alcohol està bé, però tenir clar a quin ritme ho fa és determinant. T’ajuda a ser pacient, entendre el procès, i ser més respectuós amb ell. Compartim amb tu un calendari de millores. 

 

Setmana 1-2: La desintoxicació inicial 

El teu sistema digestiu comença a recuperar-se, i el teu fetge comença a processar toxines de manera més eficient.  

 

Setmana 3-4: Millora del son i l’energia 

A mesura que avances en el teu primer mes, és possible que ja notis una millora en la qualitat del teu son. Els patrons de son seràn més regulars i reparadors , i poden contribuir a una major energia durant el dia. 

A més, és probable que experimentis una reducció en la inflamació i la inflamació, ja que el teu cos eliminarà l’excés de líquids i toxines. 

 

Setmana 5-6: Beneficis a la pell i la salut cardiovascular 

La manca d’alcohol pot tenir efectes notables en la salut de la teva pell. La hidratació millorada i la reducció de la inflamació poden resultar en una pell més clara i lluminosa. El teu sistema cardiovascular comença a beneficiar-se, ja que la pressió arterial pot disminuir i la circulació sanguínia millorar. 

 

Setmana 7-8: pèrdua de pes i augment del focus 

A mesura que el teu cos s’adapta a l’absència de calories buides de l’alcohol, és possible que comencis a notar una pèrdua de pes gradual. A més, moltes persones han compartit el seu augment en el focus i la claredat mental a mesura que els efectes de l’alcohol desapareixen completament. 

 

Setmana 9-10: Salut del fetge i estat d’ànim 

El teu fetge continua regenerant-se i guarint. Els nivells d’enzims hepàtics poden tornar a la normalitat, la qual cosa indica una funció hepàtica millorada. L’estabilització química al cervell i la reducció dels efectes depressors de l’alcohol poden contribuir a un major benestar emocional. 

 

Mesos posteriors: Transformació duradora 

 

A mesura que passa el temps, els beneficis de deixar de prendre alcohol s’acumulen i es tornen més notoris. El teu sistema immunitari pot reforçar-se, la teva salut cardiovascular pot millorar i la teva ment pot sentir-se més clara i equilibrada. 

Recorda que cada individu és únic i que els canvis poden variar. Mantenir un estil de vida saludable i sostenible, juntament amb la recerca de suport social i professional si ho creus necessari pot contribuir a una transformació duradora en la teva salut física i mental.  

SIBO: Què és el SIBO i quan has d’anar al metge?

Hi ha malalties més visibles que altres, capaces d’amagar-se entre una anomenada -i perillosa- normalitat. Assumim els seus símptomes i convivim amb els danys col·laterals, atribuint-los despreocupadament a problemes menors o, simplement, ignorant-los. És possible això? Pregunta-ho als milers d’usuaris de Tiktok que, gràcies a un trend, han descobert una malaltia que, sense saber-ho, potser forma part del seu dia a dia: el SIBO. 

 

Què és el SIBO? 

 

El SIBO és un acrònim de Síndrome de Sobrecreixement Bacterià a l’Intestí Prim, una afecció en la qual una quantitat excessiva de bacteris colonitza el teu intestí prim. (Parèntesi una mica escatològic: l’intestí prim és l’encarregat de descompondre els aliments en components més petits i absorbir els nutrients essencials pel cos. Tanquem el parèntesi). 

 

Generalment, el teu intestí prim té relativament pocs bacteris en comparació amb l’intestí gruixut, on habiten la majoria dels microorganismes beneficiosos. Doncs bé, quan les persones tenen SIBO, els bacteris es traslladen des de l’intestí gruixut fins a l’intestí prim en números anormalment alts. I això ho complica tot. 

 

Símptomes del SIBO 

 

Els teus bacteris s’alimenten del que menges. Aprofiten, sobretot els residus de la fibra, dels sucres, de les grasses i de les proteïnes. En fer-ho, generen substàncies, entre les quals destaca el gas: hidrogen i metà. Els símptomes del SIBO tenen a veure amb aquestes substàncies. Anem a veure’ls: 

 

  • Dolor abdominal: Un dels símptomes més comuns del SIBO és el dolor abdominal. Pot variar en intensitat i ubicació, però sovint es descriu com un dolor còlic o una sensació de inflor a la part superior o mitjana de l’abdomen.
  • Inflor abdominal: L’acumulació excessiva de gasos a l’intestí prim a causa del creixement bacterià pot provocar inflor. Això pot fer que l’abdomen sembli exageradament gros i tens.  
  • Gasos: La producció excessiva de gasos pels bacteris a l’intestí prim pot portar a una major formació de gasos.
  • Canvis en els patrons intestinals: Tant la diarrea com l’estrenyiment poden ser símptomes del SIBO. Algunes persones poden experimentar una alternança entre aquests dos extrems, el que es coneix com a diarrea-estrenyiment intermitent.
  • Malestar després de menjar: Les persones amb SIBO poden sentir-se incòmodes o tenir una sensació de plenitud després de menjar fins i tot petites porcions d’aliments.
  • Fadiga i debilitat: El SIBO pot afectar l’absorció de nutrients essencials a l’intestí prim, el que podria provocar fadiga i debilitat.
  • Canvis en la composició de les femtes: Algunes persones poden notar canvis en el color, la textura o la consistència de les femtes a causa de la mala absorció de nutrients.
  • Símptomes no gastrointestinals: En alguns casos, el SIBO també pot estar associat amb símptomes que no són específicament gastrointestinals, com ara mal de cap, dolors articulars i problemes de concentració i memòria.
 

El SIBO no és res de nou, però el seu salt a la fama sí. Ja et pots imaginar què ha passat a Tiktok, oi? Milers d’usuaris han començat a compartir els seus símptomes digestius visibles, encapçalats per l’inflor, que atribueixen al sobre creixement de la microbiota. La conseqüència: les peticions de proves de SIBO s’han incrementat exponencialment, i hi ha professionals de la salut que ja s’han referit a aquesta situació com a «pandèmia silenciosa de problemes digestius i hormonals».  

 

L’ alimentació, el consum d’alcohol, el poc exercici i l’estrès no ajuden. El nostre estil de vida és el brou de cultiu perfecte per als problemes de salut. I n’hi ha molts que comencen a l’estómac. La pregunta ara és: això es pot evitar? 

 

Puc prevenir el SIBO? 

 

Sí. Pots prendre mesures per reduir el risc de SIBO. I totes elles et seran senzilles i familiars.  

Fixa’t: 

  • Rentar-te les mans adequadament abans de menjar i després d’anar al lavabo pot ajudar a prevenir l’entrada de bacteris nocius al sistema digestiu. 
  • Evitar l’ús excessiu o innecessari d’antibiòtics, ja que poden alterar l’equilibri bacterià a l’intestí i afavorir el creixement excessiu de certs bacteris. Sempre segueix les indicacions del teu metge en prendre antibiòtics.
  • Si tens malalties que poden afectar el funcionament del sistema digestiu, com la malaltia de Crohn, la malaltia celíaca o la diabetis, segueix les recomanacions i els tractaments proporcionats pel teu metge per minimitzar el risc de SIBO.
  • Si has tingut cirurgies al sistema digestiu, assegura’t de seguir les pautes postoperatòries i les recomanacions del teu metge per evitar complicacions que podrien augmentar el risc de SIBO.
  • Si tens intolerància a la lactosa o a la fructosa, és important evitar els aliments que triguen símptomes, ja que aquests aliments no digerits poden fermentar a l’intestí i contribuir al creixement bacterià.
  • Mantenir una dieta rica en fibra i aliments equilibrats pot ajudar a mantenir la salut intestinal i prevenir problemes digestius. Tanmateix, en alguns casos, és possible que una dieta alta en fibra no sigui recomanable si ja s’ha diagnosticat SIBO. Consulta un professional de la salut per obtenir orientació adequada.Si tens símptomes gastrointestinals persistents, com inflor abdominal, dolor, canvis en els patrons intestinals o símptomes semblants, buscar atenció mèdica és clau per aconseguir un diagnòstic adequat i un tractament apropiat.
 

Tinc SIBO?

 

Només el teu metge pot respondre aquesta pregunta. I amb llegir de passada la llista de símptomes del SIBO, t’hauràs adonat del problema: són símptomes comuns, propis d’altres patologies com la celiaquia, la inflor abdominal funcional o la síndrome de còlon irritable. 

El diagnòstic del SIBO implica realitzar proves específiques, com la prova d’alè d’hidrogen o la prova d’alè de metà, que detecten els gasos produïts pels bacteris a l’intestí. Un cop diagnosticat, el tractament del SIBO generalment es basa en una combinació de canvis en la dieta i medicaments.

Des d’aquí només podem recomanar-te que, ara que tens una mica més d’informació sobre el que et pot estar passant al teu sistema digestiu, et posis en contacte amb el teu metge de capçalera. Recorda sempre que autodiagnosticar-te i automedicar-te només empitjorarà les coses! 

Snacks saludables (i refrescants) per menys de 3 €

Si la temptació existeix, és un paquet de patates a mitja tarda. O una barreta dels teus cereals preferits. Caure en els snacks industrials és massa fàcil. Pensant-hi bé s’entén perfectament: estan bons –perquè estan bons, s’ha de dir– no embrutes gaire tret d’un parell de dits, els pots comprar a qualsevol lloc i alguns poden sortir fins i tot més barats que qualsevol aperitiu que puguis cuinar-te a casa. De fet, cuinar i snack són dues paraules que criden l’atenció llegir juntes, oi? 

 

També estaràs d’acord que els snacks industrials són, excepte a excepcions que avui en dia es poden comptar amb els dits d’una mà, rics en calories buides, sucres afegits, greixos trans i additius. I aquests són els ingredients que ens empenyen a patir malalties cròniques, com ara la diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars, a causa dels seus efectes negatius en els nivells de sucre a la sang i en la teva salut cardiovascular. 

 

Et proposem un repte: redefinir els snacks i incloure opcions més saludables. Per donar-te un cop de mà hem reunit receptes d’aperitius refrescants –per això de que a Andorra fa dies que ens hem acostumat a superar els 30 graus–. I ho hem fet amb criteri: embrutaràs poc, estaran poc temps a la cuina, i estalviaràs més que si baixessis a la botiga a comprar una bossa d’aquelles tortes d’arròs inflat que a ningú li encanten però tothom compra. 

 

Hi ha una cosa més: veuràs que molts dels ingredients ja els tens a casa o són compartits, així que el que compris per a una recepta et valdrà per desbloquejar d’altres receptes snacks. Comencem! 

 

Olives marinades: l’snack saludable perfecte 

 

A tu també t’hauran dit això que les olives tenen calories i greixos? És cert, però hem de matisar-ho. Les olives són naturalment riques en greixos saludables, especialment greixos monoinsaturats, que són beneficiosos per a la salut cardiovascular. Dit d’una altra manera, no és el mateix el greix d’un croissant que el d’un grapat d’olives.  

 

No obstant això, com qualsevol aliment, consumir-les en excés pot augmentar la ingesta calòrica total. Quant? Bé, una porció típica d’olives (al voltant de 10 olives mitjanes) pot contenir al voltant de 30-50 calories. Perquè et facis una idea, un grapat de patates fregides pot aportar-te entre 150-200 calories. Ja et fan el pes més les olives ara, oi? T’ensenyem a donar-li una volta a aquest aperitiu: 

Per a l’amaniment: 

  • 1 cullerada de julivert picat –millor si és fresc– 
  • 2 alls 
  • ½ cullerada de pebre negre 
  • 1 cullerada de pebre dolç 
  • La ratlladura de la pell d’una llimona 
  • I un raig de llimona (uns 10 ml com a molt) 
  • 50 ml d’oli d’oliva verge 

Barreja-ho bé tot, afegeix l’amaniment i deixa reposar un parell d’hores. El millor? Que el que sobri després de menjar-te-les és perfecte per preparar unes torrades o donar-li un toc de gràcia a una amanida de tomàquets! 

 

La «sandipapa«: els bastonets de síndria amb salsa que s’han viralitzat a TikTok 

 

Si la idea de menjar-te un tros de síndria ofegat en salsa no et convenç gaire, és perquè t’has perdut aquesta recepta. La recuperem: 

Per a la salsa  

  • 3 o 4 maduixes 
  • Un iogurt grec 
  • Una cullerada de mel 
  • I unes 5 o 6 fulles de menta 

 

La part bona és que aquest aperitiu es prepara pràcticament sol: l’únic que necessites fer és triturar tots els ingredients de la salsa, i servir els trossos de síndria. La recepta original et recomana que tallis la síndria en forma de bastonets, com si fossin patates. Així fa més gràcia. T’animes? 

 

Snack saludable de raïm gelat 


No, no és el que estàs pensant. Aquest aperitiu podria tenir categoria d’entrant –o de postres– per a sopars d’estiu, perquè és espectacular. L’únic que necessites és una bona batedora o una ratlladora i: 

  • Raïm 
  • Una mica de bitxo 
  • 1 llimona 

 És tan fàcil com ratllar o triturar els raïms que et vulguis menjar, afegir-hi una mica de bitxo (i un raig de llimona. Remena bé i serveix amb cullereta. Hi ha poques coses més refrescants que els raïms gelats! 

 

Sorbet de síndria 

 

Espera, no tanquis el congelador. Guarda trossos de síndria tallats petits i prepara aquest sorbet increïble. Necessites només dos ingredients: 

  • Síndria 
  • El suc d’una llima 

El secret d’aquest aperitiu/postre/guarnició és triturar la síndria quan està ben congelada, i fer-ho fins que adquireixi una textura cremosa. 

 

Olives farcides cruixents 


Acabem com vam començar aquesta llista: amb una bona recepta d’olives. Aquest cop arrebossades, la qual cosa implica una mica més de feina però la recompensa és un aperitiu sorprenent. És cert que de totes les receptes de la llista, aquesta potser sigui la menys refrescant, però això el converteix en un snack perfecte per a una tarda d’estiu de tempesta. Pren nota. 

 

Per a l’interior: 

  • Olives sense os 
  • Formatge (grana padano, parmesà, o el que tinguis a casa) 

I per a l’exterior:

  • Farina 
  • Maizena 
  • Llevat químic 
  • Aigua 
  • Sal 
  • Pebre dolç 
  • Sal al gust 

 

Què has de fer aquí? Tallar el formatge en trossos petits –tan petits com perquè puguis introduir-los pel forat d’una oliva–. Quan n’acumulis unes quantes, prepara la barreja per arrebossar-les en un bol petit: una mica de farina amb maicena i llevat (això és opcional, si ho fas així quedarà més cruixent).  

Afegeix a la teva barreja aigua i sal, i empana les olives. Col·loca paper de forn a la teva air fryer si vols embrutar menys, i fregeix a 190º durant 15 minuts. Ho tens? Condimenta amb pebre dolç i sal al gust, deixa refredar i gaudeix! 

Com pots veure, trobar substituts als aperitius industrials és més fàcil del que sembla. A més a més, aquestes receptes t’obren la porta a un món de possibilitats. El granissat de síndria pot ser perfectament de meló, o fins i tot de maduixa, i els raïms els pots canviar per cogombres. Cuinis l’aperitiu que cuinis, no t’oblidis d’etiquetar a Assegur a les teves fotos! Apa, a fer salut! 

 

Aquests són els elements que t’ajuden a cuidar el cor

N’ets conscient: El teu cor, amb el seu paper fonamental en la circulació sanguínia, és el responsable de subministrar el combustible essencial que nodreix cada racó del teu cos.  Però a mesura que et submergeixes en les teves responsabilitats diàries (ja saps, els terminis i les responsabilitats) sacrifiques el teu benestar cardiovascular. El teu ritme de vida, l’estrès acumulat, la poca activitat física, l’alimentació desequilibrada i allò de dormir poc i d’aquella manera són mals companys en aquesta carrera contra el temps.  

 

Que l’estrès crònic, la falta d’exercici regular i una dieta poc saludable poden erosionar gradualment la teva resistència cardiovascular no és res de nou. A més, el teu cos, que sap el que es fa, t’envia senyals quan hi ha alguna cosa que no acaba d’anar bé. Mirar cap a un altre costat pot semblar temptador, però les conseqüències van des de la fatiga crònica fins a problemes més seriosos com la hipertensió, la diabetis i les malalties cardíaques. El que et volem dir amb això és que l’urgent no t’ha de fer-te oblidar l’important. 

Dit això, tenim una bona notícia: Cuidar el teu cor és fàcil, si saps com. 

 

Fruites per cuidar el cor: maduixes, pomes i magranes 

 

Comencem bé, no? Et donarem un grapat d’idees: Les pomes són una excel·lent font de fibra soluble, especialment pectina, que pot ajudar a reduir el colesterol en sang. I això és fantàstic per al cor. També contenen antioxidants com els flavonoides i la quercetina, que poden protegir les cèl·lules i millorar la salut cardiovascular.  

Per a aprofitar al màxim els seus beneficis, les has de menjar amb la pell –ben rentada–, ja que gran part de la fibra i els nutrients es troben en ella. Hi ha qui troba avorrit menjar pomes. Si formes part d’aquest club, pots afegir-les a les amanides, als batuts i postres.  

Les maduixes són una font d’antioxidants, vitamina C, fibra i potassi. El potassi pot ajudar a mantenir un ritme cardíac regular i controlar la pressió arterial. En iogurt, en batuts, en gelats casolans o fins i tot en amanida. Com vulguis, però sense sucre. Anota en majúscules i subratlla ben fort: consumir sucre és dolent per al teu cor.

I les magranes? Bé, igual que les maduixes (i que qualsevol fruita vermella com per exemple els gerds) són una excel·lent font d’antioxidants. Les magranes tenen polifenols i àcid punícic, que poden ajudar a reduir la inflamació i millorar la salut cardiovascular. Pots menjar-te els arils de la magrana (així es diuen les llavors vermelles sucoses) per si sols, o agregar-los a les teves amanides.  

Ep! I si t’agrada l’alvocat, has de saber que fa un match perfecte amb la magrana. Pren nota dels ingredients que has de comprar per a preparar el que t’assegurem serà el teu guacamole preferit: alvocat i magrana, pipes de gira-sol, ceba, coriandre i una llima. Només has de tallar en trossos petitons, remenar bé i gaudir. Per cert, l’alvocat també és meravellós per al teu cor, sempre i quan no abusis, ja saps. Seguim. 

 

Menja peix blau: salmó, sardines i arengs 

 

Abans de donar-te bones raons per començar a menjar almenys 2 cops per setmana peix blau, hem de parlar d’aixó: És important que t’asseguris que el peix ve de fonts segures i sostenibles per a evitar l’acumulació de contaminants. I sí, t’estem parlant del mercuri.  

Fixa’t: Els depredadors mengen el metilmercuri de totes les seves preses, i com a resultat, els nivells s’incrementen en els nivells tròfics superiors de la cadena alimentària. Això significa que els peixos depredadors, com els peixos blaus, que estan en la part més alta de la cadena alimentària, poden tenir nivells més alts de metilmercuri en els seus teixits. Si t’interessa saber més, guarda’t aquesta guia de consum segur de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN).  

 

Dit això, ara veuràs per què és important que, malgrat el mercuri, mengis peix blau:  

  • Àcids grassos omega-3: El peix blau és especialment ric en àcids grassos omega-3, com l’àcid eicosapentaenoic (EPA) i l’àcid docosahexaenoic (DHA). I això per a què va bé? Doncs aquest àcids grassos tenen propietats antiinflamatòries i poden ajudar a reduir la inflamació en les artèries i millorar la funció cardíaca. També s’ha demostrat que els omega-3 redueixen els nivells de triglicèrids en sang i poden ajudar a prevenir la formació de coàguls sanguinis.  
  • Millorar el perfil lipídic: Consumir peix blau regularment pot augmentar els nivells de colesterol HDL (colesterol «bo») en sang i reduir els nivells de colesterol LDL (colesterol «dolent»). Com et pots imaginar, això pot tenir un efecte positiu en la salut cardiovascular en reduir el risc d’acumulació de placa en les artèries. 
  • Reduir el risc de malaltia cardíaca: Els estudis epidemiològics han demostrat consistentment que les poblacions que consumeixen regularment peix blau tenen un menor risc de malalties cardíaques, inclosos esdeveniments cardiovasculars greus com a atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars. 

Ara bé: quin peix blau és millor i té menys mercuri?  

La llista és llarga. Et direm 3 encerts assegurats: 

  • Salmó: És una excel·lent font d’àcids grassos omega-3, especialment EPA i DHA. El salmó de granja tendeix a tenir nivells més baixos de mercuri que el salmó salvatge. 
  • Sardines: Les sardines són petites, però estan plenes d’àcids grassos omega-3 i calci. Com que no són molt grans, tendeixen a tenir nivells més baixos de mercuri. 
  • Areng: L’areng és una altra bona font d’àcids grassos omega-3 i sovint es consumeix en forma de fumats o enllaunats. Igual que altres peixos petits, tendeix a tenir nivells baixos de mercuri.  

 

Bàsics per al cor: Verdures de fulla verda 

 

Les verdures de fulla verda, com els espinacs, la col i el bròcoli, són la cirereta d’una dieta saludable. Aquestes verdures estan plenes de nutrients essencials i compostos bioactius. Fixa’t: 

 

  • Els espinacs són rics en diversos nutrients beneficiosos per a la salut del cor, inclosos el potassi, l’àcid fòlic, la vitamina K, la fibra i els antioxidants, com la vitamina C i el beta-carotè.  
  • La col, en les seves diverses varietats com la col arrissada i la col de Brussel·les, és rica en fibra, vitamina K, vitamina C i antioxidants. Els seus beneficis per al cor inclouen els compostos bioactius com els glucosinolats, s’han associat amb la millora de la funció arterial i la reducció del risc de malalties cardiovasculars. 
  • El bròcoli és una verdura crucífera carregada de nutrients, com la vitamina C, la vitamina K, el folat i els antioxidants. Entre els seus beneficis et destacarem la presència de sulforafans, que tenen propietats antiinflamatòries que poden ser beneficioses per a la teva salut cardiovascular. 

 

La pregunta és: Com és millor consumir aquestes verdures? El primer és de manual: cal incloure-les en una dieta variada i equilibrada. Ara bé, pots fer-ho en amanides, saltats, sopes, batuts o com a acompanyament dels teus plats principals. Cuinar les verdures de fulla verda lleugerament al vapor o al forn pot ajudar a conservar els seus nutrients mentre realça el seu sabor. Ja saps: Si comences a sofregir-les perdran part del seu valor nutricional. 

 

Menjar nous i xia va bé per al cor 

 

Les nous també són riques en àcids grassos omega-3, grasses monoinsaturades i poliinsaturades. I van genial per:

  • Reduir el colesterol: Els greixos saludables en les nous poden ajudar a reduir el colesterol LDL i millorar el perfil lipídic. 
  • Millorar la funció arterial: Els antioxidants en les nous, com la vitamina E, poden ajudar a mantenir la salut dels vasos sanguinis. 
  • Reduir la inflamació: Els fitoquímics i els antioxidants tenen propietats antiinflamatòries que poden beneficiar la salut cardiovascular.

I la xia? Bé, la xia té el poder d’estabilitzar del sucre en sang, però també de controlar la pressió arterial i, igual que les nous, reduir els nivells de colesterol. 

Fa anys que es va posar de moda hidratar llavors de xia i menjar-les a cullerades en dejú, perquè a més de ser bona pel cor, té propietats saciants. Això sí: La textura gelatinosa que es crea una vegada han absorbit el líquid és molt peculiar i no a tothom li agrada. Per a evitar-la, pots simplement afegir-la a un batut que vagis a beure immediatament, utilitzar-la per a donar-li un toc a les teves amanides o empolvorar els teus iogurts amb una cullerada generosa d’aquestes llavors. La quantitat recomanada diària és d’1 a 2 cullerades. 

 

Si vols fer salut, hem de parlar de la civada 

 

Ens hem guardat el millor per al final: Si hi ha un aliment especialment beneficiós per al teu cor, és la civada. T’expliquem per què. 

  1. Fibra soluble: La civada és rica en fibra soluble, especialment en un tipus anomenat beta-glucà. La fibra soluble té diversos efectes positius en la salut cardiovascular, inclosa la reducció del colesterol LDL («dolent») en unir-se a ell i ajudar a eliminar-lo del cos. Això pot contribuir a reduir el risc d’acumulació de placa en les artèries i a millorar el perfil lipídic.
  1. Regulació del sucre en sang: El beta-glucà present en la civada també pot ajudar a estabilitzar els nivells de sucre en sang, important per a prevenir la diabetis tipus 2.
  1. Antioxidants: Com les avenantramides, que tenen propietats antiinflamatòries i poden ajudar a protegir el sistema cardiovascular en reduir l’estrès oxidatiu i la inflamació.
  1. Minerals: com el magnesi, que és essencial per a la funció cardíaca i la regulació de la pressió arterial.
  1. Baixa en greixos saturats: el que la converteix en una opció saludable per a mantenir nivells de colesterol saludables.
  1. Sacietat i control del pes: La fibra i els carbohidrats d’absorció lenta en la civada poden contribuir a la sensació de sacietat i ajudar en el control del pes.

 

Això està molt bé, però no a tothom li ve de gust menjar porridge –aquest puré de civada cuita decorat amb fruites, d’aparença apetitosa i textura gelatinosa–. Et donem alternatives: 

  • Granola casolana: Prepara la teva pròpia granola casolana amb civada, fruita seca i llavors per a un desdejuni o snack saludable. 
  • Civada en pols en batuts: Agrega civada als teus batuts per a augmentar el contingut de fibra i nutrients. 
  • Parfait de civada: si se’t fa massa el porridge, prova una capa de iogurt i una altra de civada cuita. Decora amb fruits vermells i mel, i ja ho tens! 
  • En amanides: si el que et molesta és la civada cuita, simplement afegeix els flocs a les teves amanides, així quedarà més camuflada.  

 

Ja has vist que no cal fer un gran canvi en el teu menú per a incorporar els aliments que protegeixen i enforteixen el teu cor: la llista d’ingredients per a cuidar-ho és llarga, apetitosa i variada. La pròxima vegada que vagis a fer la compra recorda que cuidar el teu cor no sols prolonga la vida, sinó que també et permet viure amb vitalitat i plenitud cada batec. 

5 gelats casolans virals que no podràs parar de fer

Els gelats són sinònim d’estiu. Tant és si estàs per fi a la platja, si camines per l’Avinguda Carlemany o tot just has sortit de la feina. Un gelat sempre ve de gust. I això pot estar bé, sempre que sigui un gelat natural. Ja saps, sense sucres refinats, sense olis (sí, molts gelats porten oli, i no precisament d’oliva verge extra), i sense colorants artificials. I ja et pots treure del cap això de què un gelat natural fet a casa és avorrit, no està tan bo o que “no és el mateix”. Els gelats naturals ben fets poden ser fins i tot millors que els industrials. Com, no ens creus? Va, que avui a casa bereneu gelats casolans. 


Gelat bàsic de meló i iogurt


Diem bàsic perquè és tan fàcil que no t’ho creuràs. Necessites 10 minuts i 6 motlles per fer 6 gelats. Anem per feina:

  • 400 grams de meló 
  • 1 iogurt (125 grams)

Res més? Res més! T’hem dit que era fàcil. El pas a pas encara ho és més.

  • El que has de fer és treure l’escorça i les llavors del meló. 
  • Talla’l en trossos petits i passa’l per la batedora. T’ha de quedar una textura líquida.
  • Afegeix el iogurt, integra i deixa la barreja al congelador entre 4 i 5 hores. 

Apa, ja ho tens. A gaudir!


Gelat de maduixa amb menta sense motlle


Te’n recordes del six-pack de pettit suisse amb la seva cullereta reglamentària ocupant mig congelador? Aquesta és la versió elevada. T’avisem que la recepta no és tan fàcil com l’anterior. Això sí: el resultat et compensarà l’esforç:

  • 350 grams de maduixes
  • 200 ml de nata per muntar
  • 3 rovells 
  • 100 grams de sucre de canya
  • Menta al gust

Pas a pas, veuràs que no hi ha per tant:

  • Agafa les maduixes i fes un bon puré. Si no t’agrada trobar-te llavors, pots colar-lo fent servir un tamisador (tot i que t’hem de dir que el 80% dels antioxidants de les maduixes estan a les llavors). Tu mateix. 
  • Escalfa la nata amb la meta dins d’una olla, però no la deixis bullir (això és important).
  • Deixa-la reposar fins que refredi, cola bé, agafa la batedora de varetes –o tota la teva paciència– i munta-la. Sense mandra!
  • Ara toca batre els rovells amb el sucre i afegir-ho a la barreja sense deixar de remenar.
  • Ho tens tot? Doncs cap al congelador durant 4 hores. 

Consell d’expert: Si vols que quedi cremós, aixeca’t cada hora a remenar una mica el teu gelat. Ja ens explicaràs com t’ha quedat de bo, ja!


Gelat de gerds 


Ho sabem, ho sabem: amb la calor que fa a Andorra aquests dies és molt més pràctic comprar fruita congelada. Tot i que t’hem d’avançar que és preferible consumir fruita fresca de temporada, avui farem una excepció. Aquest gelat de gerds congelats es fa en un moment! I no, no necessitaràs pas cap motlle.

  • 200 grams de gerds congelats.
  • 1 iogurt sense sucre (125 grams)
  • Menta al gust
  • 3 cullerades de sucre de canya (pots fer servir mel, xarop d’agave o res)

El gelat viral de gerds és tan fàcil com:

  • Triturar els gerds, el iogurt, els fulls de menta i el sucre. Tot cap a dins.
  • Ara deixa reposar el teu gelat durant un parell d’hores, i a gaudir!

Gelat d’albercoc i mel de romaní


Els albercocs estan de temporada i són una font de sabor, però també de vitamina A, essencial per a la pell, la vista i el sistema immunitari. Si vols un gelat diferent, ràpid i fàcil, pren nota d’aquest:

  • 5 albercocs (450 grams)
  • 250 de formatge fresc desnatat
  • 40 grams de mel de romaní

Ja t’ho imagines, oi? 

  • Renta, treu l’os i tritura els albercocs.
  • Afegeix el formatge i la mel. Tritura i integra bé.
  • Ara toca omplir cada motlle amb pols i paciència. Calcula que d’aquesta barreja et sortiran 6 gelats.

Has vist com n’és de fàcil fer un gelat casolà diferent?

Psst! Si t’agrada molt el romaní, prova d’afegir un grapat de branquetes. 


Gelat nivell expert: d’espígol i mel


Aquest gelat l’has vist al carrer, a Instagram i a Tiktok, perquè està a tot arreu. I si no, no pateixis: estàs a punt de descobrir el que té moltes paperetes de ser el gelat de l’estiu. Ja t’avisem que tot i el que pugui semblar d’entrada no, no té gust d’ambientador.

5 branquetes d’espígol o una bossa d’infusió d’espígol.

300 ml de llet

4 rovells

  • 50 grams de sucre de canya
  • 300 ml de crema 
  • 50 g de mel

Anem pas a pas:

  • Escalfa la llet amb les flors d’espígol. Deixa-la bullir durant 5 minuts i refredar durant 30. 
  • Ara has de batre el rovell amb el sucre i deixar aquesta barreja al bany maria fins que quedi escumosa.
  • Afegeix la infusió de llet i espígol als ous, sense deixar de remenar i sense treure’ls del bany maria. Has d’esperar uns 5 minuts fins que la teva barreja quedi espessa.
  • Deixa refredar a temperatura ambient, afegeix la crema i la mel i remena.
  • Congela el teu projecte de gelat d’espígol durant 4 hores. 

Ja saps: qui quelcom vol, quelcom ha de fer: aixeca’t cada hora a remenar una mica el teu gelat si vols que quedi cremós.

Tens gana, oi? Ja has vist que preparar gelats casolans no és tan difícil. Ara ja tens un bon grapat de receptes i consells per elevar les postres i els berenars d’aquest estiu.


Ep! I no et descuidis d’etiquetar a Assegur als teus stories presumint de gelats casolans saludables!

Suar aprima i 3 mentides més que ens expliquen a l’estiu

L’estiu està ple de mentides. De creences populars, mites, consells que fan més mal que bé… diga-li com vulguis, però nosaltres ens hem proposat posar punt final a aquesta disbauxa. Comencem, que avui se’ns gira feina.

 

Suar ni aprima ni elimina toxines


Ja pots estar a 40 graus a l’ombra que sempre hi haurà algú que mirarà de consolar-te recordant que la suor és una manera genial d’aprimar-te i eliminar toxines. Aquesta persona, sigui qui sigui, s’equivoca. Ja li pots dir. 

T’ho expliquem:

  • Suar no crema calories: La pèrdua de pes es produeix quan el cos crema més calories de les que consumeix. Això s’aconsegueix a través d’una combinació de factors, com la dieta, el metabolisme basal i l’activitat física. La suor en si mateixa no crema calories addicionals ni contribueix a la crema de greix. Per tant, no caldria dir que suar excessivament en un intent d’aprimar és una estratègia poc efectiva i potencialment perillosa que pot conduir a la deshidratació.
  • I què passa amb les toxines? Bé, la suor està feta principalment d’aigua i sals minerals, com sodi i potassi, i no actua com un mitjà per a eliminar substàncies tòxiques. L’eliminació de toxines és cosa del teu fetge i dels ronyons. Aquests òrgans treballen en conjunt per a filtrar i eliminar substàncies potencialment nocives, i ho fan a través de l’orina i la femta. I si, algunes toxines també es poden eliminar a través de la suor, però la seva quantitat és mínima en comparació amb el paper crucial que exerceixen el teu fetge i els teus ronyons en aquest procés. 

Això si, suar va bé per altres coses igual d’importants, com ara:

  • Regulació de la temperatura corporal: La suor ajuda a mantenir la temperatura corporal en un rang segur durant l’activitat física i en ambients calorosos.
  • Millorar la teva circulació sanguínia.
  • Neteja de la pell: La suor pot eliminar impureses i desbloquejar els porus, la qual cosa pot ajudar a millorar l’aspecte de la pell.

Bé, aclarit això, seguirem parlant de la teva pell.  


Si ja estàs bronzejat no cal crema i d’altres mentides sobre els fotoprotectors solars


Són moltes les mentides que s’escampen al voltant dels fotoprotectors solars. I segur que les has sentit totes: que si ja tens bon color no cal posar crema. Mentida. Que si no cal protecció solar un dia ennuvolat. Mentida. Que és igual el número, tots els fotoprotectors protegeixen igual. Mentida. O, encara pitjor: que els fotoprotectors no caduquen. Tot mentida. 

T’ho resumim:

És igual com estiguis de bronzejat. Sempre et caldrà protecció solar

I sí, és cert que un bronzejat pot proporcionar un cert nivell de protecció contra els raigs UV en comparació amb una pell extremadament pàl·lida. No obstant això, aquesta protecció és mínima i no és suficient per a contrarestar els danys causats per l’exposició contínua al sol sense protecció. La teva pell continua estant en risc de sofrir cremades solars i problemes a llarg termini, com ara l’envelliment prematur de la pell i el càncer de pell.

Els raigs UV aconsegueixen travessar els núvols i aconseguir impactar la superfície de la Terra

De fet, aproximadament el 80% dels raigs UV poden passar a través dels núvols. Traducció: els núvols no són ni un filtre, ni una excusa. A més a més, t’hem de dir que si et trobes en llocs de gran altitud, com és el cas d’Andorra, la radiació UV es torna més intensa. Per què? Doncs perquè com més alçada, menys disminueix l’atmosfera, que actua com a filtre natural. 

Bé, parlem dels números en el protector solar

Com ja saps, epresenten la mesura de quant temps prolonga la protecció contra els raigs ultraviolats B (UVB) en comparació amb la pell sense protecció. És a dir, que per exemple, un protector solar amb FPS 30 significa que pots romandre al sol aproximadament 30 vegades més temps sense cremar-te que si no utilitzessis cap protector solar.


Significa un FPS més alt una protecció total?


Aquí neix la confusió. Si bé un FPS més alt proporciona una major protecció contra les cremades solars causades pels raigs UVB, no necessàriament significa una protecció total o una protecció proporcionalment més alta contra els raigs UVA. De fet, cap protector solar proporciona una protecció del 100%. 

L’estiu passat em va sobrar mig pot de crema solar, aquest any m’estalvio comprar-ne… o no? 

Els fotoprotectors contenen ingredients actius que proporcionen protecció contra els raigs UV. Amb el temps, aquests ingredients poden descompondre’s, tornar-se menys efectius. És a dir, que poden perdre les seves propietats de protecció. Evidentment, la data de caducitat que apareix en l’envàs dels fotoprotectors no és decorativa: indica la durada durant la qual el producte es considera segur i efectiu per al seu ús. És a dir, que si reutilitzes el pot de crema de l’any passat, potser no et protegeix com t’esperes. 


Menjar alls no espanta els mosquits


Ni mosquits ni vampirs: l’all té molts beneficis, però entre les seves qualitats no està la d’espantar. És cert que l’all, quan es consumeix en grans quantitats, emet una olor a mitjançant la suor i la pell que podria ser desagradable per als mosquits. Com també ho és que l’all ha estat valorat històricament per les seves propietats medicinals i repel·lents. 

Tot i això, no hi ha evidència científica sòlida que sostingu que menjar all repel·leix de manera efectiva als mosquits. 

Aquí has de tenir en compte que, a més de l’all, hi ha d’altres factors com la dieta i la genètica que poden influir en l’olor de la suor i la pell d’una persona, i això si que afecta en l’atracció o repulsió dels mosquits.

Si vols gaudir d’un estiu lliure de mosquits, el que has de fer és llegir bé aquest article. 

Un refresc ben fred treu la sed

Això té categoria de dilema mundial. D’entrada ja et diem que és fals: els refrescos ensucrats no hidraten. I per què no? Per tres raons:

  • Alt contingut de sucre: Els refrescos ensucrats contenen quantitats excessives de sucre, la qual cosa pot tenir un efecte negatiu en la hidratació. L’excés de sucre en el cos pot augmentar la set i portar a un major consum de líquids, la qual cosa contraresta el propòsit d’hidratació.
  • Estimulants i cafeïna: Alguns refrescos ensucrats contenen cafeïna i altres estimulants que poden tenir un efecte diürètic, cosa que significa que poden augmentar la producció d’orina i, en última instància, conduir a la deshidratació.
  • Calories buides: Els refrescos ensucrats proporcionen calories buides, és a dir, calories que no ofereixen cap valor nutricional. El consum excessiu d’aquestes begudes pot portar a un desequilibri en la ingesta calòrica i afectar negativament la salut en general.

L’aigua continua sent la millor opció per a mantenir-se hidratat de manera efectiva. És una opció sense calories, sense sucre i essencial per a mantenir el funcionament adequat del cos. 

Però, entenem que vols alguna cosa amb sabor. Has provat d’afegir rodanxes de fruites o herbes fresques a l’aigua per a donar-li un toc de sabor natural sense agregar calories o sucres addicionals? El clàssic refrescant de l’estiu és el cogombre. Tasta’l i explica’ns!

Avui hem repassat un bon grapat de mentides estacionals, però ens hem deixat unes quantes al calaix. Estigues atent a les nostres xarxes per no perdre’t la segona part!

 

Tot el que has de saber sobre el retinol

El retinol està de moda. Tothom en parla, tothom sembla fer-lo servir i tothom sembla saber-ho tot sobre aquest component que ens promet la pell perfecta i sembla complir. Ho fa de veritat o el retinol té lletra petita? Avui parlarem de cosmètica, de salut i de la nova normativa europea que ha fet saltar les alarmes sobre aquest component. 


Què és exactament el retinol?


El retinol és una forma activa de la Vitamina A, i un conegut regenerador natural de la pell. Si googleges, segurament llegiràs que el retinol es troba només als fetges dels animals com ara els porcs o les vaques i a la llet sencera. Abans que t’aixequis a llençar les teves cremes, t’hem de dir que el retinol que es fa servir per cosmètics és d’origen sintètic: es produeix als laboratoris. Com et pots imaginar i per l’alleujament de tothom, és una forma més controlada i estable d’obtenir aquesta vitamina. 


Quan es va descobrir el retinol?


Parlar de retinol fa sonar modern, oi? 

Doncs has de saber que de nou no en té res. De fet, va ser descobert al 1920. Els estudis i recerques sobre la vitamina A van començar a llençar llum sobre les seves diverses formes i funcions i va ser llavors quan els científics suïssos Paul Karrer i Adolf Windaus van poder sintetitzar i descriure l’estructura química del retinol. I es van emportar el Nobel de Química per aconseguir-ho.

El seu us es va començar a escampar als anys 70, quan el dermatòleg nord-americà, Albert Klingman, va treure la primera crema amb retinol per tractar l’acne “i planxar les arrugues”. Com a curiositat et direm que aquest doctor feia experiments amb la pell dels presoners de Filadelfia. Però no ens desviem. 


La lletra petita del retinol


Sí, el retinol té lletra petita, però t’avancem que els pros pesaran més que els contres, sempre i quan el facis servir seguint les recomanacions dels fabricants i t’assessoris bé amb el teu dermatòleg per garantir que va bé amb la teva pell.

Et destaquem els principals beneficis del retinol:

  • Efectivitat en la reducció d’arrugues i línies fines: El retinol ha demostrat ser eficaç per a estimular la producció de col·lagen i promoure la renovació cel·lular, la qual cosa pot ajudar a reduir l’aparença d’arrugues i línies fines. 
  • Tractament de l’acne: El retinol pot ajudar a destapar els porus i reduir la producció de seu. És a dir que sí, és un tractament efectiu per a l’acne.
  • Millora de la textura de la pell: L’ús regular de retinol pot ajudar a suavitzar la textura de la pell i reduir l’aparença de porus dilatats.
  • Estimulació de la renovació cel·lular: El retinol promou la renovació cel·lular, la qual cosa pot millorar l’aspecte general de la pell i donar-li un toc més fresc i radiant.

Bé, no? A veure aquests contres del retinol:

  • Irritació i sensibilitat: El retinol pot ser potent i causar irritació, enrogiment i sequedat en la pell, especialment quan es fa servir per primer cop o en concentracions més altes. Sobre les concentracions en parlarem ara. 
  • Fotosensibilitat: L’ús de retinol pot augmentar la sensibilitat de la pell al sol. Traducció: tindras més risc cremades solars. És essencial fer servir protector solar durant el dia quan s’usa retinol. I quan no, també. D’això ja vam parlar l’altre dia.
  • Temps d’adaptació: Algunes persones poden necessitar un període d’adaptació quan comencen a aplicar-se retinol, i poden veure un augment temporal dels problemes de la pell abans que millorin. És a dir que la teva pell es pot posar pitjor, abans de començar a millorar. 
  • No és adequat per a tothom: El retinol pot no ser adequat per a persones amb pell molt sensible o aquelles que estan embarassades o alletant, ja que existeix la possibilitat d’efectes adversos.
  • Interaccions amb altres ingredients: Alguns ingredients, com certs àcids exfoliants o productes que contenen peròxid de benzoïl (un component freqüent a les cremes anti acne), poden interactuar negativament amb el retinol, la qual cosa pot fer que la teva pell s’irriti. Amb compte, llegeix bé les etiquetes de les teves cremes abans de fer combos perillosos. 

Com et dèiem al principi, si vols començar a fer servir el retinol, el millor que pots fer és demanar hora al dermatòleg per veure com està la teva pell i si és apta per incloure’l retinol a la teva rutina. Si ja ho has fet pel teu compte i veus que alguna cosa no acaba d’anar bé, truca el dermatòleg. És important escoltar la teva pell. 


La UE ha prohibit el retinol?


No pas. L’alarma bé d’aquí: Hi ha un esborrany d’una normativa europea que proposa reduir les concentracions de retinol a les cremes. I és que, semblaria ser que molts dels productes que es venen amb retinol contenen una alta concentració. És a dir, que si la teva crema té un 1% de retinol (que és molt, tot i que no ho sembli), amb la nova normativa haurà d’abaixar-la fins a un 0,3% si és una crema facial o a un 0,5% si és corporal. Res més? Res més. Un cop votada la normativa, cosa que passarà a finals de l’estiu del 2023, les marques tindran fins al 2026 per reduir les dosis de retinol. Però en cap cas es retirarà el retinol del mercat. 


Pautes generals per introduir el retinol a la teva rutina


Hem vist els riscos i els beneficis del retinol, però quina seria la millor manera de començar a fer-lo servir? Depèn de la sensibilitat de la teva pell i de les teves necessitats específiques, però t’hem fet unes pautes generals. 

  1. Introdueix el retinol gradualment: Si mai has fet servir retinol abans, és recomanable començar amb una concentració més baixa i aplicar-ho només una o dues vegades per setmana al principi. Això permet que la teva pell s’acostumi al retinol i redueix el risc d’irritació. Amb el temps, pots augmentar la freqüència i la concentració, si és necessari.
  1. Aplica a la nit: El retinol pot augmentar la sensibilitat de la pell al sol, per la qual cosa és millor aplicar-lo a la nit. Això també permet que el retinol treballi mentre dorms, estimulant la renovació cel·lular i altres beneficis per a la pell.
  1. Neteja i hidrata adequadament: Abans d’aplicar el retinol, assegura’t de netejar suaument la teva pell per a eliminar qualsevol maquillatge, brutícia o impureses. Després d’aplicar el retinol, és important hidratar bé la pell amb una crema o loció per a minimitzar la sequedat o la irritació.
  1. Evita àrees sensibles: Evita aplicar retinol al voltant dels ulls, ja que aquesta àrea és especialment sensible. També ves amb compte en aplicar-ho prop de les comissures de la boca i les fosses nasals.
  1. Fes servir protector solar durant el dia: El retinol pot fer que la teva pell sigui més sensible al sol, per la qual cosa és essencial aplicar protector solar d’ampli espectre amb un FPS adequat. Això protegirà la teva pell de danys addicionals causats per l’exposició al sol i reduirà el risc de cremades solars.
  1. Has de ser constant: Els beneficis del retinol generalment es veuen amb l’ús continu i constant. És important mantenir una rutina i fer-lo servir regularment per a obtenir resultats òptims.

Finalment, ens has de perdonar perquè ens tornarem a repetir. Si tens cap preocupació sobre l’ús de retinol o tens problemes de pell específics que vols tractar, és aconsellable parlar amb un dermatòleg. Un dermatòleg pot recomanar el producte i la concentració adequada segons les teves necessitats i realitzar un seguiment per a ajustar la rutina segons sigui necessari. 

Nens i mosquits: evita així picades i molèsties

Tots sabem com comença aquesta pel·lícula: el sol s’amaga per fi, darrere les nostres muntanyes. Ha plogut una mica i la calor baixa, però no desapareix del tot. L’estiu a Andorra és així. Obres les finestres de bat a bat i et relaxes una mica, que ja toca. És llavors quan comences a escoltar-lo. Podria semblar una moto al lluny, però no. Una tetera que vol bullir, però tampoc. És un altre mosquit. Ja hi tornem a ser. La teva atenció es desvia cap a aquest insuportable brunzit agut intermitent. I, de sobte, torna la psicosi: si t’ho demanen, juraries que ja tens el mosquit al braç, al turmell, a la cama, i a la cara al mateix temps. 

Els adults odiem els mosquits, però si hi ha algú susceptible a les seves picades són els nens. I no és un tema de costum: és que la seva pell és més delicada i el seu sistema immunitari està encara en desenvolupament. A més, alguns mosquits poden transmetre malalties greus, com el virus del Nil Occidental del qual segur has sentit a parlar o el dengue. 

I, ja saps, com més calor, pitjor. 

Protegir els nens contra els mosquits és crucial. Si Googleges, veuràs que tens diverses opcions: des de repel·lents per a mosquits específics per a nens, que pots comprar en qualsevol farmàcia d’Andorra, olis essencials, mosquiteres, i la famosa ventilació creuada. Què és millor? Tot això funciona? Ara ho veurem!


Tria un bon repel·lent per mosquits específic per a nens:

 

T’ho dirà el pediatre, però nosaltres t’ho recordem. Els nens no poden fer servir els mateixos repel·lents antimosquits que els adults. En triar un per a ells, és fonamental que tinguis en compte:

  1. Que els seus ingredients siguin segurs: com el DEET (N,N-dietil-meta-toluamida),
    el picaridin o l’IR3535. Aquests ingredients han demostrat ser eficaços per a repel·lir els mosquits i han estat avaluats per a la seva seguretat en nens.
  1. Que la concentració és l’adequada per a l’edat dels teus fills. Les formulacions específiques per a nens solen tenir una concentració més baixa d’ingredients actius, la qual cosa minimitza el risc d’irritació de la pell. A internet trobaràs taules que et detallen quantitats i precaucions per producte segons l’edat, però el millor que pots fer és llegir bé les instruccions i si tens dubtes, demanar a un especialista. 
  1. Que controles l’aplicació: si pots escollir, compra locions o cremes. Són preferibles als aerosols per a nens petits, ja que permeten una aplicació més controlada i eviten la inhalació accidental. 

Un parell de recomanacions més abans d’aplicar repel·lent antimosquits als més petits

Un cop hagis seleccionat el repel·lent de mosquits específic per a nens, és important que no l’apliquis a les seves mans, ja que podrien emportar-se les a la boca i ingerir el producte. I, com t’imagines, pot acabar en intoxicació. 

Això, per una banda. Per l’altra, és millor combinar el repel·lent amb altres mesures per garantir la màxima protecció dels més petits. Continuem.

Mosquiteres: tipus i consells 


Les mosquiteres ja saps el que són: aquesta barrera física que permet la circulació d’aire fresc mentre impedeix el pas dels mosquits. Potser no és el més estètic, però són fàcils de col·locar i si busques una barrera natural, aquesta opció és molt eficaç. 

Per col·locar-la només has de seguir les instruccions del fabricant, però el que potser no sabies és que tens diferents tipus de mosquiteres:

Mosquiteres de finestra, corredisses, per a llits o per a patis. Plisades, enrotllades o corredisses. Les tens de velcro, magnètiques o fixes. També existeixen les cortines/mosquiteres, que s’han fet virals aquestes setmanes perquè són tan fàcils de col·locar com de treure. I surten molt bé de preu. 

Què has de saber abans de decidir-te per una mosquitera?

  • Són fràgils: com més les posis i les treguis, més paperetes tindràs de què es trenqui. Millor que la deixis fixa. 
  • Si són de velcro o magnètiques són més difícils de col·locar: pot semblar contradictori, però no sempre enganxen bé, i ja saps el que passa si li deixem un forat a un mosquit. 
  • No són molt estètiques: tot i que t’hem de dir que les cortines/mosquitera poden passar per bones.

Olis essencials repel·lents: la manera més ecològica de defensar-te dels mosquits


Quan es tracta de repel·lir mosquits, moltes persones busquen alternatives naturals i segures. La mosquitera n’és una, però ja hem vist que té els seus contres. Els olis essencials han guanyat popularitat com a possibles repel·lents de mosquits. Per què? Perquè fan bona olor i són naturals. La pregunta ara és: funcionen de veritat?

Doncs t’hem de dir que l’evidència científica sobre la seva eficàcia és limitada i sovint contradictòria.

Alguns estudis han demostrat que certs olis essencials, com l’oli de citronel·la, l’oli d’eucaliptus llimona i l’oli de menta, poden tenir propietats repel·lents d’insectes. No obstant això, la seva efectivitat varia depenent de la concentració, la forma d’aplicació i l’espècie de mosquit objectiu.

És important tenir en compte que l’efectivitat dels olis essencials pot ser menor en comparació amb els repel·lents químics convencionals, com el DEET o el picaridin, que han estat rigorosament provats i aprovats per les autoritats sanitàries.

Vols provar? Et deixem quatre que tant valen per diluir, com per fer-los servir en difusors o aplicar-los directament sobre la pell.


Espelma de citronel·la antimosquits


Tot un clàssic. Si bé les espelmes de citronel·la poden proporcionar una certa protecció contra els mosquits, cal tenir clar que la seva efectivitat pot ser limitada. La fragància de la citronel·la pot dissuadir als mosquits en una àrea petita i confinada al voltant de l’espelma, però no és tan eficaç en espais oberts o grans.

A més, l’eficàcia de les veles de citronel·la pot variar segons factors com la concentració d’oli de citronel·la en la vela, la qualitat del producte i les condicions ambientals. En general, les veles de citronel·la per si soles poden no ser suficients per a brindar una protecció completa contra els mosquits, especialment en àrees on aquests insectes són molt actius.

Per a aprofitar al màxim una espelma de citronel·la (o qualsevol espelma), el primer cop que l’encenguis ho has de fer durant al menys 1 hora. Així evitaràs que es formi el típic túnel al voltant de la metxa, i haver de llençar mitja espelma que toqui fons. 


Com funciona la ventilació creuada?


La ventilació creuada és un mètode que aprofita els corrents d’aire naturals per a mantenir la llar fresca i ben ventilat. A més de proporcionar confort tèrmic, la ventilació creuada pot ajudar a repel·lir mosquits de manera efectiva. Així funciona:

  • Circulació d’aire fresc: En obrir dues o més finestres en diferents àrees de la teva llar, es crea un corrent d’aire natural. L’aire fresc ingressa per una finestra i empeny l’aire viciat i calent cap a fora per l’altra finestra. Aquesta circulació d’aire renovat fa que sigui més difícil per als mosquits trobar i acostar-se al seu objectiu, ja que prefereixen ambients estancats i sense moviment.
  • Reducció de la concentració de diòxid de carboni: Els mosquits són atrets pel diòxid de carboni que exhalem. En crear corrents d’aire a través de la ventilació creuada, es redueix la concentració de diòxid de carboni a l’interior de la llar, la qual cosa dificulta que els mosquits detectin la presència humana i, per tant, els dissuadeix d’ingressar.

Si vols provar, aprofita les hores del dia en les quals els mosquits són menys actius per a implementar la ventilació creuada. En general, els mosquits són més actius al matí i al capvespre: és a dir, si practiques la ventilació creuada ho has de fer al migdia. 


Com veus, la batalla contra els mosquits no es guanya amb només un repel·lent. Cal informació, estratègia, consistència i molta paciència per protegir petits i grans dia i nit!