Stresslaxing: quan relaxar-te encara t’estressa més

Sembla mentida que una paraula pugui descriure tan bé la sensació amb la qual conviu i lluita cada cop més gent. Els mitjans de comunicació parlen de tendència, però més aviat es tracta d’un problema creixent de salut mental: l’stresslaxing és la incapacitat de descansar de veritat. Les persones que ho pateixen, quan intenten relaxar-se, veuen com els seus nivells d’ansietat per no estar produint augmenten. D’aquí el mot. I d’aquí el problema.  

 

Parlem-ne. 

 

La paradoxa de l’estrès i la relaxació 

 

L‘estrès s’ha convertit en una constant en la vida de moltes persones. Les exigències laborals, les responsabilitats familiars i les pressions socials són fonts constants d’agitació. En la seva forma més bàsica, l’estrès és una resposta natural del cos davant situacions percebudes com a amenaçadores o desafiadores. Aquesta resposta té una utilitat: preparar-nos per a enfrontar la situació.  

 

  • En dosis moderades, l’estrès pot ser beneficiós, impulsant-nos a superar obstacles i aconseguir les nostres metes.  
  • No obstant això, quan es torna aclaparador, l’estrès pot tenir efectes perjudicials en la nostra salut física i mental. 

 

D’altra banda, tenim l’estat oposat: la relaxació. Un descens en l’activitat fisiològica i mental, acompanyat de sensacions de calma, tranquil·litat i benestar. La relaxació ens permet recuperar-nos del desgast causat per l’estrès, restaurant el nostre equilibri intern i promovent la curació tant física com emocionalment. 

 

Com poden coexistir l’estrès i la relaxació? 

 

La clau és entendre que són components naturals i interdependents de l’experiència humana. En un nivell fonamental, l’estrès i la relaxació són dues cares de la mateixa moneda: cadascun és necessari per a apreciar i equilibrar a l’altre. Sense estrès, la relaxació perdria el seu significat; sense relaxació, l’estrès es tornaria insostenible. 

 

A més, la capacitat de manejar eficaçment l’estrès i trobar moments de relaxació enmig de la turbulència és essencial per a la nostra salut i benestar general. Les tècniques de gestió de l’estrès, com la meditació, la respiració profunda i l’exercici regular, poden ajudar-nos a regular les nostres respostes a l’estrès i promoure la relaxació quan més el necessitem. De la mateixa manera, reservar temps per a activitats plaents i relaxants, com a passejos per la naturalesa, lectura o passatemps creatius, pot nodrir ment i cos, proporcionant un refugi contra les tensions. 

És important reconèixer que la paradoxa de l’estrès i la relaxació és una part inherent de l’experiència humana i que tots dos estats són igualment vàlids i necessaris. Però no tothom ho sap gestionar.  

 

Què és l’stresslaxing? 

 

L’stresslaxing és més que la paraula de moda a les xarxes socials. La seva definició és senzilla: 

Estar tan estressat que relaxar-te et fa sentir encara més estressat, per no estar treballant per eliminar les tasques que et fan sentir així.  

Tan cert com dur. I el primer pas per reconduir la situació és reconèixer que, potser, estem experimentant estrès per sobre del nostre llindar de tolerància.  

 

Quines persones poden patir stresslaxing? 

 

Qui pateix stresslaxing té dificultats per a gaudir del moment present, especialment durant els moments de descans, i una preocupació excessiva pel que pugui succeir en el futur.  

Aquest fenomen sovint està vinculat amb aquelles que pateixen burnout i també afecta persones amb ansietat o que els hi costa adaptar-se als canvis.  

Segons aquesta teoria, algunes persones prefereixen preocupar-se constantment en lloc de relaxar-se i arriscar-se al fet que una cosa inesperada arruïni el seu moment de desconnexió.  

A més, és comú en aquelles persones que es preocupen molt pel que els altres pensen d’ells, la qual cosa els porta a semblar ocupats tot el temps, justificar els seus moments de relax i esforçar-se encara més per a mantenir una bona imatge, la qual cosa pot generar sentiments de culpa quan no compleixen amb expectatives poc realistes. 

Reconèixer aquestes tendències és fonamental per a treballar en un equilibri saludable entre el treball, el descans i el benestar emocional. Et donem algunes claus. 

 

Claus per reduir l’stresslaxing 

 

Establir límits clars, i respectar-los: Aprendre a dir «no» quan sigui necessari i establir límits saludables: hores específiques per a treballar i dedicar temps a activitats de descans i relaxació sense sentir-te culpable per això. 

Prioritzar el somni: estableix una rutina regular de somni. Aquí t’expliquem com pots fer-ho. El somni de qualitat és fonamental per a la salut física i mental, i descansar adequadament durant la nit t’ajudarà a enfrontar millor l’estrès diari i a mantenir un estat d’ànim equilibrat.  

Desconnectar de les tecnologies: La constant estimulació digital pot contribuir a l’estrès i dificultar la relaxació. Va bé de tant en tant buscar activitats que et permetin desconnectar i connectar amb tu mateix.  

I, si sents que ho necessites, demana ajuda: Mai ens cansarem de dir-ho. Si et sents aclaparat per l’estrès i trobes difícil manejar les teves emocions o bregar amb les demandes de la vida diària, un psicòleg pot ajudar-te a desenvolupar estratègies efectives d’afrontament i maneig de l’estrès.  

Existeixen realment els aliments afrodisíacs?

Atribuir a la xocolata, a les maduixes o a les ostres el poder de despertar desig sexual pot semblar, de primeres agosarat. Però la història dels afrodisíacs, t’ho creguis o no, porta cua: ja se sap que el de la passió és l’etern trending tòpic.

Els nostres avantpassats feien servir fins i tot corns de rinoceront ratllat per a exprèmer les seves suposades propietats afrodisíaques.

Per sort, sembla que ja entenem que no tot s’hi val, i les eines, la ciència i l’accés a la informació han fet evolucionar la relació amb aquesta llista d’aliments. Avui donarem una ullada des d’un prisma més aviat científic, i mirarem de respondre l’eterna pregunta: fins a quin punt podem confiar en un ingredient per augmentar el desig sexual?


Què vol dir que un aliment és afrodisíac?


De fet, el mot «afrodisíac» ve d’Afrodita, l’arxiconeguda deessa grega de l’amor, la bellesa i la fertilitat. La història ja s’explica sola, oi? Un afrodisíac és una substància que es creu que augmenta el desig sexual, el plaer o la capacitat de l’excitació en els éssers humans. 

Sí, el verb creure és el veritable protagonista d’aquesta definició.

En termes científics, la idea dels afrodisíacs es basa en la influència d’uns certs compostos químics en el cos humà que podrien tenir efectes sobre els sistemes nerviós, endocrí i vascular, tots els quals estan implicats en la resposta sexual. La investigació en aquest camp és limitada i en molts casos els efectes dels afrodisíacs són anecdòtics o manquen de suport científic robust. Abans de continuar: De quins aliments estem parlant?


Quins són els principals aliments afrodisíacs?


  • Xocolata: Conté feniletilamina, un compost que es creu que indueix sentiments d’eufòria i plaer. També conté teobromina, que pot tindre efectes estimulants.
  • Les famoses ostres: Són riques en zinc, un mineral que s’ha relacionat amb la producció de testosterona.
  • Safrà: Alguns estudis suggereixen que pot millorar la funció sexual en homes i dones.
  • Alvocat: Ric en àcid fòlic, potassi i greixos saludables, l’alvocat pot promoure la salut cardiovascular i augmentar l’energia, la qual cosa pot tindre efectes positius en la libido.
  • Figues: ón una bona font de potassi i antioxidants que poden millorar la salut sexual.
  • Mel: Conté vitamines del complex B i minerals que poden augmentar l’energia i el desig sexual.
  • Gingebre: Conegut per les seves propietats estimulants, el gingebre pot millorar la circulació sanguínia i augmentar la libido en alguns individus.
  • Canyella: Es creu que la canyella té efectes estimulants i pot millorar la circulació sanguínia.
  • Espàrrecs: Sembla mentida, però són una bona font de vitamina E, que pot promoure la producció d’hormones sexuals. A més, contenen àcid fòlic, que pot millorar la salut cardiovascular i l’energia.

A la llista podríem afegir també les carabasses, les anous, el raïm, l’all i el vi negre (del qual parlarem més endavant).


Què diu la ciència dels afrodisíacs?


Com t’avançàvem, no hi ha cap evidència científica de tot això, però sí que s’han fet investigacions al respecte, amb resultats que deixen entreveure certs efectes. Per exemple?

  • Un estudi publicat en el «Journal of Sexual Medicine» al 2006 va trobar que el consum de xocolata calent va millorar lleument la funció sexual en dones amb disfunció sexual lleu, però no va haver-hi efectes significatius en homes.
  • Un altre estudi realitzat en 2014 va trobar que la xocolata fosca millorava la funció sexual en dones postmenopàusiques, però no va tenir efecte en homes.

Si estirem el fil, veurem que molts dels aliments de la nostra llista d’afrodisíacs comparteixen un detall clau en aquesta història: milloren la circulació sanguínia. És a dir, que poden relaxar els vasos sanguinis i millorar el flux de sang en general, i cap a on ens interessa, en particular.

  • La L-arginina, present a les carabasses i les anous, es converteix en òxid nítric en el cos, que té el poder d’augmentar el flux sanguini.
  • Els aliments rics en àcids grassos Omega-3, com el salmó i l’alvocat, també poden tindre aquest efecte.
  • També està la quercetina, que es troba en pomes, baies, raïm, vi negre, all i xocolate negre, que té propietats antiinflamatòries que poden millorar la circulació sanguínia i contribuir a la salut sexual.

Els efectes, diuen els investigadors, no els notarà tothom: només es beneficiaran aquelles persones que pateixin problemes de circulació.


El paper de l’alcohol en el desig sexual


Parlem del vi negre: l’etern protagonista dels sopars de San Valentín. Que el consum d’alcohol pot augmentar l’excitació sexual és una de les veritats a mitges més escampades pel carrer. És cert que existeixen estudis que miren de provar la relació entre el consum de vi negre i la disminució de la disfunció erèctil, però l’evidència és limitada, i cal investigar més. 

També és cert que l’alcohol és un depressor del sistema nerviós central, cosa que, traduïda, vol dir que pot reduir l’activitat cerebral i disminuir la inhibició. Això pot provocar una sensació de relaxació i desinhibició.

Però cal tenir present, per sobre de tot això, que, consumint alcohol tenim més a perdre que a guanyar. D’això ja vam parlar en aquest article.


Quin és el millor afrodisíac de tots?


A ningú se l’escapa que el desig va de la mà del benestar físic i mental. Que si els ciments fallen, poc podrà fer per tu un grapat de maduixes. L’autoimatge, i l’equilibri hormonal tenen molt a dir aquí. Menjar bé, fer esport i cuidar la teva salut és el millor que pots fer per mantenir viu aquest desig, i la teva salut en general. 

Fer-te autònom a Andorra, tot el que has de saber (actualitzat gener 2024)

No fa ni un mes que inauguràvem el 2024, enumerant els nostres desitjos i propòsits amb l’estómac ple de polvorons i bones intencions. Si a la teva llista estava crear el teu negoci a Andorra per a viure la vida a la teva manera, però no saps per on començar, aquest article és per a tu. Fer-te autònom a Andorra –com en qualsevol país del món– és renunciar a una part de la teva tranquil·litat i estar disposat a assumir riscos per a complir els teus somnis. 

 A no ser, és clar, que algú els assumeixi per tu.

Parlem d’assegurances, però això, creu-nos, si vols obrir un negoci a Andorra, t’interessa. 

Així que, posats a triar un bon punt de partida per a la teva nova aventura, i abans de començar amb els tràmits per donar-te d’alta com a autònom a Andorra i posar en marxa tot l’engranatge, comença analitzant quins riscos estàs disposat a assumir tu i quins imprevistos t’estimes més deixar en mans de professionals. 

Com per exemple?  

 

Assegurances de salut per a autònoms a Andorra  

 

Sense salut no hi ha negoci.  

El primer que has de saber és que els autònoms a Andorra tenen dret a baixa, i no estan obligats a contractar una assegurança de salut. Però, i aquí està el tema, si caus malalt i necessites temps per recuperar-te, és possible que el que cobris estant de baixa sigui insuficient per a mantenir-te a tu i a la teva empresa.  

 

Quant cobra un autònom sense assegurança de salut estant de baixa a Andorra?  

 

El percentatge sol estar entre el 31% i el 48% de la base de la seva cotització. Si fas els números veuràs que es complica, i més tenint en compte el preu del lloguer a Andorra i el cost de la vida. Però aquesta no és l’única raó per a trucar a la porta d’una companyia d’assegurances. Per explicar-t’ho, et farem un resum del tot allò que t’ofereix l’equip d’Assegur, que fa més de 30 anys que acompanya les empreses que han fet créixer Andorra. 


  • Assegur cobreix fins al 90% del salari declarat a la CASS de l’assegurat (es fa  càrrec de la cotització del 22% de la CASS) a causa d’un accident o malaltia durant un període màxim de 365 dies (consecutius o alterns).   
  • I si tens un accident? Assegur et garanteix la fins a un màxim de 30.000€, en cas d’invalidesa o mort de la persona assegurada a conseqüència d’un accident.  
  • Assegur paga la part complementària als pagaments de la CASS fins a arribar al 100% de les seves tarifes i, en cas de centres concertats d’Assegur, fins al 100%. 

Més coses: 


  • Assegur ofereix la possibilitat de contractar una cobertura a 100% de l’assistència sanitària fora d’Andorra, a centres hospitalaris i clíniques concertats com ara:  Clínica Corachán,  Quirón,  Sagrada Família,  Tres Torres,  Dexeus,  Hospital General de Catalunya,  Centre Mèdic Téknon…  
  • Assegur et pagarà la part complementària de prescripcions farmacèutiques fetes per un metge, relatives a totes les patologies que cobreix aquesta assegurança.  
  • Tindràs fins a un 10% de les teves despeses per prestacions d’hospitalització i assistència mèdica o quirúrgica. Sí, això inclou les teves despeses de manutenció durant els dies que siguis a l’hospital. Aquest segur, a més, inclou un subsidi de 12,02€ per cada dia que estiguis hospitalitzat.  

 

L’assegurança de salut a Andorra cobreix quiropràctic? 


  • Si necessites anar al quiropràctic o a l’osteòpata per a tractar o prevenir problemes d’artrosis, escoliosis o, per exemple, lumbàlgia de l’embaràs, aquesta assegurança de salut per a autònoms et cobreix fins a 250€ a l’any.   
  • I, per descomptat, podràs anar al metge a fer-te dues revisions anuals completament gratuïtes per a controlar els teus nivells de colesterol o glucosa en els centres recomanats per Assegur.  

Això està bé, però Assegur t’ofereix més perquè puguis fer salut estalviant una mica més: tindràs el 50% de descompte en la matrícula del Princiesport, i la primera mensualitat gratuïta. Els clients d’Assegur també tenen el 50% de descompte a la matrícula de Zona Pilates, un 15% en reflexologia podal a Kaori i un 12% en material esportiu a Andar Sports. 

 

Autònoms: assegurar el teu local a Andorra  

 

Llogar un local és una loteria: des del dia 1 t’exposes a una sèrie d’imprevistos que no pots controlar, ni tú ni ningú: incendis, inundacions, danys elèctrics i robatoris –per exemple–. És clar que no passaran cada dia ni tots a tu –toquem fusta–, però prendre precaucions és la diferència entre poder afrontar les despeses derivades d’un imprevist, o no. 


I aquí entra en joc una assegurança. 


Cada negoci és un món, i cada local, també. L’avantatge més gran d’aquesta pòlissa  d’Assegur és que  pots personalitzar-la com vulguis. Tinguis el comerç que tinguis, pots estar cobert de:  


  • Danys materials per aigua, incendi, fenòmens atmosfèrics trencament de cristalls i robatori.  
  • Compensació per atur d’activitat.  
  • Servei d’assistència urgent.  
  • Responsabilitat civil.  

L’equip de professionals d’Assegur s’adaptarà específicament al teu cas, i posarà a la teva disposició una xarxa assistencial de professionals en cas d’emergència. I, si estàs buscant una assegurança a tot risc per al teu comerç, a Assegur et permeten ampliar la teva pòlissa a tot risc.  

A més a més, com a client d’Assegur tindràs descomptes en un bon ventall d’empreses que t’ajudaran a mantenir el teu local –i casa teva– sempre a punt: podràs transformar el teu espai amb un 15% de descompte en fusteria i un 10% en pintura amb Workwood, gaudiràs d’un 10% en reparacions i un 15% en reformes amb l’equip de Lampisteria Casals, i renovar els electrodomèstics de la cuina et sortirà un 5% més barat si ho fas amb Agrandsa.  

 

Autònoms: assegurar el teu vehicle d’empresa a Andorra 


Que l’assegurança és obligatòria per circular ho sap tothom. Però no és el mateix tenir qualsevol assegurança que contractar una específica per a vehicles comercials. La diferència? T’ho expliquem de seguida: 


  • A més de la responsabilitat civil, la pòlissa per a cotxes d’empresa d’Assegur et cobrirà el trencament de vidres, accidents corporals i reclamació de danys. Però també tindràs assistència en viatges (dins i fora d’Andorra). Això vol dir que si una avaria t’impedeix continuar el teu viatge, Assegur posarà a la teva disposició una reparació d’urgència, i pagarà els costos de repatriació o transport del teu cotxe fins al teu lloc de residència. 


Com ja saps, els clients d’Assegur no només tenen tranquil·litat: tenen facilitats. Pagaràs la benzina més barata, tindràs millor preu quan lloguis cotxe fora d’Andorra amb Europcar i tindràs descomptes a Top Glass, DipColorsBCN i tot un ecosistema d’empreses del sector que, ben segur, et faran la vida més fàcil. 

 

Sabem que tot és nou i que acabes de llegir molta informació.

 

A Assegur són conscients del difícil que és a vegades decidir-se per un producte o un altre, sobretot quan tens diverses opcions i t’enfrontes a situacions completament noves, com pot ser la teva primera alta d’autònom a Andorra. 

El seu equip està preparat per ajudar-te: Pots telefonar-los al 876 555, o enviar-los un Whatsapp 346 555 i posar el teu nou comerç en mans de professionals. 

Àcid fòlic i embaràs: per què és essencial?

Com probablement ja t’ha dit algú abans, l’àcid fòlic no és només una vitamina: és una peça clau per al funcionament òptim del cos. Des de la síntesi d’ADN fins al suport crucial durant l’embaràs, la seva presència en la dieta –i, en alguns casos, a través de suplements– és fonamental per a la salut i el benestar al llarg de la nostra vida. 

Avui intentarem llançar una mica de llum sobre aquesta vitamina tan beneficiosa i sovint tan desconeguda.  

I ho farem començant pel principi:

 

Què és exactament l’àcid fòlic? 


L’àcid fòlic és el nom sota el qual coneixem popularment la B9: una vitamina del grup B, el conjunt essencial per al metabolisme y diverses funcions corporals. Cadascuna de les vitamines d’aquest grup té una tasca diferent, però la de l’àcid fòlic és, principalment: 


  • Exercir un paper crucial en la formació i divisió de cèl·lules. 
  • L’àcid fòlic ajuda a produir i reparar l’ADN, a formar glòbuls vermells i a donar suport a la funció cerebral.  
  • Hi ha estudis que suggereixen que l’àcid fòlic pot tenir un paper en la reducció del risc de malalties cardiovasculars en reduir els nivells d’homocisteïna en la sang. 
  • I, efectivament, l’àcid fòlic pot ajudar a prevenir de defectes del tub neural en nounats. D’aquí la importància de tenir uns nivells adequats d’aquesta vitamina abans i durant  i després l’embaràs. Ara parlarem d’això. 

Quins aliments tenen àcid fòlic 


L’àcid fòlic es troba en una varietat d’aliments, sent les verdures de fulles verdes, llegums, fruites cítriques, i productes fortificats els més rics en aquesta vitamina. T’hem fet una bona llista plena d’idees per acompanyar aquests ingredients: 


  • Espàrrecs: perfectes amb un raig d’oli d’oliva i all per a realçar el seu sabor. 
  • Fulles d’espinac: que pots fer-te amb cirerols i formatge feta. 
  • Bròcoli: amb formatge ratllat i nous està veritablement bo. 
  • Llenties: ja saps, oi? amb tomàquet, ceba i una bona patata. 
  • Bledes: amb passes i pinyons per no fer-les tan avorrides. 
  • Cigrons: amb cogombre i menta per aconseguir una amanida refrescant. 
  • Taronges: tasta-les amb mel i menta si vols un sabor diferent. 
  • Alvocats: amb llima, ceba ben picada, pipes i coriandre. 
  • Fetge: amb cebes caramel·litzades i carrota al forn. 
  • Ous: amb tomàquet ratllat i espinacs… o pots fer-te un bon allioli de codony . 
  • Llavors de gira-sol: amb iogurt i fruita, o soles amb una bona peli! 
  • Remolatxa: sovint és la gran oblidada. Et donem 5 receptes ben diferents aquí.
  • Nous: amb mel i curri, 5 torrades 5 minuts a la fregidora d’aire.

 

Ara que tens un bon grapat d’idees i cap excusa, parlem de què passa quan el nostre organisme no té les quantitats suficients d’aquesta vitamina. 

 

Tens l’àcid fòlic baix?  

 

La fatiga, la irritabilitat, la pal·lidesa i les dificultats de concentració poden ser senyals que el nostre cos ens envia per dir-nos que no està rebent la quantitat adequada d’àcid fòlic que necessita. És clar que aquests símptomes poden ser fruit d’altres problemes de salut, i d’aquí la importància de consultar sempre el teu metge de capçalera i fugir de recerques de Google per fer autodiagnòstics.  

 

Aclarit això, aprofundirem una mica en els diferents símptomes que pot experimentar una persona amb l’àcid fòlic baix: 

 

  • Fatiga: com et dèiem abans, l’àcid fòlic juga un paper clau en el procés de conversió d’aliments en energia. Quan hi ha una deficiència d’aquesta vitamina, el cos pot tenir dificultats per a produir la quantitat necessària d’energia.
  • Irritabilitat: La falta d’àcid fòlic també pot afectar el sistema nerviós, contribuint a la irritabilitat i canvis en l’estat d’ànim. Aquesta vitamina és essencial per a la síntesi de neurotransmissors, els missatgers químics del cervell que afecten l’estat emocional.
  • La pal·lidesa pot ser un signe de deficiència d’àcid fòlic a causa del seu paper en la formació de glòbuls vermells. Sense quantitats adequades d’àcid fòlic, la producció de glòbuls vermells pot disminuir, portant la famosa anèmia, que es caracteritza, entre d’altres, per la pal·lidesa i la falta d’energia.
  • La concentració: L’àcid fòlic és essencial per al funcionament adequat del sistema nerviós central. La seva deficiència pot afectar la concentració, la memòria i la funció cognitiva.

 

Amb tot el que hem vist, pocs dubtes poden quedar, ja que l’àcid fòlic és una vitamina essencial al llarg de la nostra vida, tant pels homes com per a les dones –especialment durant l’embaràs–. Però, i després?

 

L’àcid fòlic després de l’embaràs 

 

Durant la lactància, l’àcid fòlic és transferit al bebè a través de la llet materna. Una ingesta adequada d’àcid fòlic per part de la mare és essencial per a assegurar que tant ella com el bebè rebin els beneficis d’aquesta vitamina.  

Però el paper de l’àcid fòlic va més enllà: és una vitamina clau en la recuperació. 

 

  • Després del part, el cos experimenta canvis significatius. Com hem vist, l’àcid fòlic exerceix un paper crucial en la producció i reparació de l’ADN… i això és essencial per a la recuperació cel·lular i la cicatrització de teixits després del part.
  • La falta de somni i les demandes físiques de la cura fan del postpart una etapa on sovint regna la fatiga. Bé, doncs l’àcid fòlic contribuirà a la producció d’energia, promovent la vitalitat materna, tan necessària per sobreviure i gaudir d’aquesta etapa tan especial. 

 

Tres recomanacions bàsiques per tenir el teu àcid fòlic a ratlla 

 

Sigui quina sigui la teva situació, hi ha tres consells amb els quals volem que marxis, tinguis o no problemes amb l’àcid fòlic: 

La teva dieta ha de ser equilibrada, i incloure aliments rics en àcid fòlic com ara vegetals de fulles verdes, fruites i llegums. 

En alguns casos, els professionals poden recomanar-te suplements d’àcid fòlic. Has llegit bé: els professionals. Informar-se està bé, però abans de prendre decisions cal consultar primer els especialistes per fer les coses bé. 

I, com mai ens cansarem de dir, recorda que un seguiment mèdic regular és essencial per a avaluar les teves necessitats nutricionals i ajustar les recomanacions segons sigui necessari. 

 

 

3 postres sense gluten ben originals i deliciosos

Ser intolerant al gluten vol dir que el teu sistema immunitari  o el teu sistema digestiu no poden processar bé aquesta proteïna que es troba en el blat, l’ordi i el sègol. Qui no és intolerant –o familiar, amic o company d’intolerant–, potser no sap què implica això de no poder o no processar bé el gluten: dietes estrictes, plenes de restriccions, llistes de fonts ocultes de gluten, preus desorbitats, sorpreses, contaminació creuada i alerta permanent són les constants que comparteixen aquells que han nascut o desenvolupat intolerància al gluten. 

Sembla, però, que caminem cap a una societat on la informació ens ajuda a conviure, trobar respostes i solucions a un problema cada cop més global, com és el de la intolerància al gluten.  

De receptes sense gluten internet n’està ple, però hem volgut fer una selecció de tres postres originals, diferents, divertits de preparar i per descomptat deliciosos, perquè tothom pugui gaudir. Tres encerts assegurats. Comencem pel primer. 

 

Rotllo de carabassa sense gluten (i sense sucre) 

 

  • 3 ous  
  • 150 grams de carabassa rostida triturada 
  • 80 grams de farina sense gluten (d’arròs o d’ametlla va perfecte) 
  • 2 cullerades de vainilla 
  • 1 de canyella 
  • 1 de llevat 
  • ½ de nou moscada 
  • ½ de bicarbonat 

Per farcir-lo, pots fer servir mascarpone, xantillí, o fins i tot xocolata!  

Som-hi, pas per pas:  

 

  1. Precalfa el forn a 180 °C i folra una safata per a enfornar amb paper pergamí. 
  2. En un bol, barreja la farina sense gluten, el llevat, el bicarbonat de sodi, canyella, nou moscada i sal. Reserva. 
  3. En un altre bol has de batre els ous i afegir el sucre, el puré de carabassa i l’extracte de vainilla. Barreja bé. 
  4. Agrega la barreja d’ingredients secs als ingredients humits i remena fins a obtenir una massa homogènia. 
  5. Aboca la massa en la safata per a enfornar i estén-la de manera uniforme. 
  6. Enforna en el forn precalfat durant 12-15 minuts, o fins que en inserir un escuradents, aquest surti net. 
  7. Quan el rotllo estigui llest, volteja la massa sobre un drap net i retira amb cura el paper de forn. 
  8. Enrotlla el pastís calent amb el drap i deixa que es refredi per complet. 
  9. Mentre el pastís es refreda, pots preparar el farciment que més t’agradi.  
  10. Desenrotlla el pastís refredat, estén el teu farciment sobre la massa i torna a enrotllar. 
  11. Refrigera el rotllo de carabassa durant almenys una hora abans de tallar i servir. (Es refredarà millor si el deixes tot just a sobre del calaix de les verdures).  

 

Crepes amb plàtan sense gluten 

 

Ingredients: 

  • 1 tassa de farina sense gluten 
  • 2 cullerades de sucre 
  • 1/2 cullerada de sal 
  • 1 tassa de llet d’ametlla 
  • 2 ous grans 
  • 2 cullerades de mantega fosa (o, si t’ho estimes més, oli de coco fos)  
  • La ratlladura d’una taronja 2 o 3 plàtans, depenent de quan t’agradin

Instruccions:  

  1. En un bol gran, barreja la farina sense gluten, el sucre i la sal. 
  2. Agrega la llet sense gluten, els ous, la mantega fosa i la taronja al bol. Barreja bé fins a obtenir una massa suau. 
  3. Escalfa una paella antiadherent a foc mitjà. Pots untar lleugerament amb oli o mantega per a evitar el drama que és que les crepes s’enganxin. 
  4. Ara ja saps com va, oi? Aboca aproximadament 1/4 de tassa de massa a la paella calenta, girant la paella per distribuir la massa de manera uniforme. 
  5.  Cuina durant aproximadament 1-2 minuts per costat, o fins que les vores estiguin tan daurades que te les vulguis menjar. Després, cuina l’altre costat. 
  6. Repeteix el procés amb la resta de la massa.   

Els tens? Bé, ara pica un plàtan i escalfa una mica de mantega a la paella. Deixa que el plàtan canviï de color i comenci a fer bona olor. Quan això passi, agafa la primera crepe, i assegurat que queda ben farcida. Ja pots gaudir d’unes postres de 10!  

 

Dònuts de mango, mel i xocolata  

Necessitaràs:  

 

  • 200 grams de mango (pensa que 1 sol pesar ja 400 grams) 
  • 100 grams de pols d’ametlla  
  • 15 ml d’oli d’oliva 
  • 2 ous 
  • 8 grams de llevat 
  • 1 cullerada de mel 
  • I, per decorar, 140 grams de xocolata de cobertura (aquell que té un 20 o 30% de mantega de cacau ja va bé) 

 

Què has de fer ara? Aconseguir els dònuts és més fàcil del que sembla, però t’hem d’avisar: La per fer-los, hauràs de tenir un motlle especial, d’aquells de silicona que pots trobar a moltes botigues d’Andorra. Creu-nos: li trauràs profit.  

 

  1. Començarem precalfant el forn a 180 graus.  
  2. Mentrestant, has de barrejar tots els ingredients i triturar-los fins que quedi una textura cremosa.  
  3. Ara només has d’emplenar amb paciència i pols el motlle, i fornejar durant uns 25 minuts.  
  4. Espera que refredin abans de treure’ls, o se’t trencaran.  
  5. Ja pots fondre mentrestant la xocolata, banyar-los sobre una reixa, menjar les sobres de xocolata i esperar una mica més que es refredin del tot, aquest cop a la nevera.  

 

Els pots decorar amb ametlles o taronja deshidratada.  

T’hem de dir que aquesta és una adaptació de la recepta del xef Roberto Chefbosquet. Si vols treure més idees de receptes sense Gluten, et recomanem que visitis el seu canal de Youtube.  

Ara ja tens 3 encerts i una font de receptes sense gluten que pots esprémer durant una bona temporada.

 

Bon profit!  

El teu gos mai hauria de menjar això

És difícil negar segons què a qui et mira amb ulls brillants plens d’amor. Però els peluts no poden menjar de tot, ja ho saps. El que potser se t’escapa és el llistat d’aliments que mai dels mais haurien d’ingerir. 

Fem una bona repassada? 

Comencem pel bàsic. 


Els gossos poden menjar xocolata? T’ho expliquem 

 

Resulta que la xocolata conté una substància anomenada teobromina, que és perfectament inofensiva per als humans, però no tant per als nostres amics peluts. Els gossos metabolitzen la teobromina molt més lentament que nosaltres. Això vol dir que l’acumulen, i pot arribar a nivells tòxics. I, –t’estaràs demanant– això com els pot afectar? 

La teobromina ataca principalment el sistema nerviós central i el sistema cardiovascular dels peluts. Pot causar excitació, tremolors, ritme cardíac accelerat i fins i tot convulsions. En casos més greus, la intoxicació per teobromina pot ser fatal. 

  • Alguns tipus de xocolata són més perilloses per als gossos que d’altres: La xocolata fosca i la xocolata per a cuinar contenen més teobromina que la xocolata amb llet. Traducció: si t’ha caigut un tros de xocolata amb llet a terra i el teu gos ha estat més ràpid que tu, potser no causa un mal significatiu. Si, per contra, és xocolata fosca, un petit trosset podria ser més perillós per al teu pelut amic. 
  • A més, la grandària i la raça del gos també són factors importants: Un gos petit serà molt més afectat per una quantitat de teobromina que un gos gran. 

Així que, resumint, encara que per a nosaltres la xocolata sigui una delícia, per als gossos pot ser un problema de salut bastant seriós. Guarda-la per tu! 

 

Mai li donis alcohol al teu gos 

 

Pot semblar evident, però no seria el primer cop que passa: La cervesa, com tothom sap, conté alcohol, i els gossos són bastant sensibles a aquesta substància. El fetge dels gossos no processa l’alcohol de la mateixa manera que el nostre. Per a ells, fins i tot petites quantitats poden ser perjudicials. L’alcohol pot causar intoxicació en els gossos, la qual cosa es tradueix en problemes com ara vòmits, diarrea, dificultat per a respirar i fins i tot coma. A més, l’alcohol pot afectar negativament el sistema nerviós central dels gossos. 

Llavors, tot i que a algú li pugui fer gràcia la imatge d’un gos prenent cervesa, és responsabilitat del propietari no permetre que consumeixin cap quantitat d’alcohol, i, en cas de sospita d’intoxicació, buscar atenció veterinària immediatament. 

 

Els gossos poden menjar ceba? 

 

No tot és tant obvi com el cas anterior. Sabies que el teu gos no pot menjar ceba? T’expliquem per què: 

Principalment, la ceba conté compostos anomenats tiosulfats i disulfurs, que poden causar problemes seriosos en la salut canina i danyar els seus glòbuls vermells. 

Els glòbuls vermells són aquestes petites cèl·lules en la sang que transporten oxigen a totes les parts del cos. Doncs la ceba pot provocar la ruptura d’aquests glòbuls vermells, portant a una condició coneguda sota el nom d’anèmia hemolítica. 

Els símptomes de la intoxicació per ceba poden incloure feblesa, letargia, falta d’apetit, vòmits i, en casos més greus, problemes respiratoris i fins i tot col·lapse. Els gossos, especialment els més petits, són més susceptibles als efectes tòxics de la ceba. 

Fins i tot quantitats relativament petites de ceba poden ser perjudicials amb el temps. Atenció: això que t’hem explicat inclou no sols cebes crues, sinó també cebes cuites o deshidratades, així com productes que continguin pols de ceba, com algunes sopes i salses d’aquelles que tenim al fons del safareig. 

 

Els gossos tampoc poden menjar caquis 

 

Els caquis contenen una substància anomenada taní, que es troba principalment en la pell i les llavors de la fruita. 

Els tanins són compostos orgànics que poden causar irritació gastrointestinal en els gossos. Consumir grans quantitats de tanins pot portar a símptomes com a vòmits, diarrea i malestar estomacal. A més, les llavors dels caquis poden representar un perill d’asfíxia o bloqueig intestinal en els gossos, ja que podrien empassar-se senceres. 

A banda d’això, els caquis poden ser bastant dolços i contenir sucres naturals. Si bé petites quantitats de polpa de caqui podrien no ser nocives, l’excés de sucre en la dieta d’un gos pot conduir a problemes de salut a llarg termini, com l’obesitat i problemes dentals. 

En qualsevol cas, si notes que el teu gos mostra signes de malestar havent dinat caqui o qualsevol altra fruita, és recomanable, com sempre, contactar al teu veterinari. 

 

Li dones iogurts al teu gos? Atenció amb això 

 

En realitat, els iogurts no són necessàriament dolents per als gossos, però hi ha un petit «però»! Els iogurts naturals sense sucre i sense additius poden ser beneficiosos per als gossos en quantitats moderades. De fet, molts iogurts contenen probiòtics, que són bacteris beneficiosos per al sistema digestiu dels gossos, així com calci i proteïnes. 

Fins aquí bé. Ara ve el «però«. 

Alguns gossos són intolerants a la lactosa, que és el sucre present en la llet i productes lactis. La majoria dels iogurts contenen lactosa, i si un gos és intolerant, podria experimentar malestar gastrointestinal, com a gasos, diarrea o vòmits, després de consumir iogurt. 

A més, molts iogurts comercials poden tenir sucres afegits i altres ingredients que no són ideals per als gossos. Per això, és important triar iogurts naturals i sense sucres afegits si decideixes compartir una mica amb el teu pelut amic. 

Com a regla general i ja per tancar, és important introduir nous aliments en la dieta del teu gos amb precaució, atenció i moderació. I, si no te la vols jugar, consulta el veterinari abans d’experimentar. I recorda que, si encara no ho has fet, pots assegurar online la teva mascota a Andorra. 

Vitamines de la A a la «Z»: Tot el que sempre t’has demanat [Part 2]

Sovint ens recordem de les vitamines quan comencem a sospitar que ens falta una: quan se’ns trenquen les ungles, quan estem massa cansats, o ens fan mal les articulacions. Volem aprofitar la segona part d’aquesta guia bàsica de vitamines per acabar de fer el repàs i donar-te una visió general del que pot passar al teu cos, depenent de la vitamina que et falti. 

 Però primer, acabem de parlar d’elles. A la primera part ens vam quedar a la lletra D. 

 

Vitamina D: La del calci i el fosfat 

 

La vitamina D és una vitamina soluble en greix que exerceix un paper crucial en la salut dels nostres ossos i sistema immunitari. Si no saps que vol dir això de soluble en greix, has de començar per aquí.  Una de les funcions més importants de la Vitamina D és ajudar el cos a absorbir el calci, essencial per a la formació i fortalesa dels ossos.  

Com hauràs sentit cent cops, la font principal de vitamina D és l’exposició al sol. A més, alguns aliments són naturalment rics en vitamina D, com ara peixos grassos (salmó, tonyina), el rovell d’ou, el fetge i productes enriquits, com la llet i els cereals. 

Una deficiència de vitamina D pot afectar la resposta del cos a les infeccions i augmentar el risc de malalties autoimmunes. 

La falta de vitamina D també s’ha associat amb canvis d’humor, fatiga i feblesa muscular. Alguns estudis suggereixen que mantenir nivells adequats de vitamina D podria estar relacionat amb la prevenció de malalties cròniques, com a malalties cardíaques i diabetis. 

 

Vitamina E: la clau del teu sistema immunitari 

 

La vitamina E actua com un guardià, protegint les cèl·lules del cos contra els radicals lliures –que són molècules inestables produïdes en el cos en resposta a factors com l’exposició al sol i el fum del tabac –. És una vitamina liposoluble amb propietats antioxidants. Bé, i on la trobem aquesta? Per sort, la llista d’aliments és llarga i deliciosa:  

  • Fruits secs i llavors: Ametlles, les pipes de gira-sol i les nous. 
  • Olis vegetals: Olis de germen de blat, gira-sol i blat de moro són bones fonts. 
  • Verdures de fulles verdes: Espinacs i bròcoli 
  • Fruites: Kiwi i alvocat 

A més d’aquestes fonts naturals, la vitamina E es troba en productes de bellesa: molts cosmètics la inclouen dins la seva llista d’ingredients per aprofitar-se de les seves propietats antioxidants, que poden ajudar a combatre l’envelliment de la pell.  

La vitamina E també juga un paper en la salut reproductiva. S’ha suggerit que pot tenir beneficis per a la fertilitat tant en homes com en dones, encara que cal fer molta més recerca en aquesta àrea.  

 

I, la vitamina K: essencial per a la sang 

 

Es va descobrir el 1929 i la comunitat científica la va anomenar «vitamina de la coagulació”, ja et pots imaginar per què, oi? Sense vitamina K, la sang no es coagularia, i això es podria traduir en hemorràgies excessives.  

Hi ha dues formes principals de vitamina K: la vitamina K1 (filoquinona), que es troba en aliments d’origen vegetal com les verdures de fulles verdes, i la vitamina K2 (menaquinona), que es troba en aliments d’origen animal, fermentats com ara el formatge i el natto (aquell plat japonès de soia fermentada) i és produïda per bacteris en l’intestí. Cadascuna té el seu paper. La diferència?  

  • Vitamina K1: És, com et dèiem, crucial per a evitar hemorràgies i mantenir la coagulació sanguínia adequada.
  • Vitamina K2: Juga un paper important en la salut òssia, cardiovascular i podria tenir implicacions en la prevenció de la calcificació arterial.

Totes dues, essencials.  

 

Et falta alguna vitamina? Això és el que et pot passar 

 

La falta de vitamines –o, deficiència vitamínica, com sentiràs dir els especialistes– pot ocórrer en persones amb dietes restrictives, trastorns alimentaris, condicions mèdiques que afecten l’absorció de nutrients, o en aquelles que tenen certes restriccions alimentàries. Fem un repàs ràpid a algunes de les possibles conseqüències per tancar aquesta guia de vitamines:  

 

  • Falta de vitamina A: Pots tenir problemes de visió, sequedat en els ulls, pell seca i dificultats per a combatre infeccions. 
  • Falta de vitamines B: Pot causar fatiga, problemes neurològics, anèmia, problemes de la pell i trastorns gastrointestinals. 
  • Falta de vitamina C: Pot portar a escorbut, que es manifesta amb sagnat de genives, pell aspra i dolor en les articulacions. 
  • Falta de vitamina D: Pots tenir en feblesa òssia, raquitisme en nens i osteoporosis en adults. També pot afectar el sistema immunològic. 
  • Falta de vitamina E: Podria causar problemes neuromusculars, anèmia i afectar la funció immunològica. 
  • Falta de vitamina K: Pot portar a problemes de coagulació sanguínia, augmentant el risc d’hemorràgies. 

De secret no hi-ha cap: Una dieta equilibrada, analítiques cada cert temps i anar a veure els especialistes quan comences a sentir que alguna cosa no funciona com cal. No ho deixis passar!  


Receptes d’aprofitament per no llençar mai més les sobres

D’Andorra no tenim dades, però cada veí d’Espanya llença 28 kg de menjar l’any. Els càlculs es fan ràpidament i la dada gela la sang: 1,2 tones d’aliments acaben, any rere any, a les escombraries. La nostra relació amb els queviures pot i ha de millorar. Començant pel reaprofitament de les sobres.

Avui ens hem proposat aportar el nostre granet de sorra perquè no només reescalfis les restes del tupper: volem que transformis els teus romanents en plats diferents, especials i ben bons. 

 

Mandonguilles d’arròs: tot un espectacle 

 

Les mandonguilles d’arròs són una recepta d’aprofitament estel·lar, que es pot fer utilitzant arròs cuit, amb verdures o sense, que hagi sobrat. Has de saber que els experts aconsellen guardar el arròs a la nevera en menys de dues hores després de cuinar-lo i, un cop fred, per evitar riscos d’intoxicació per una bactèria anomenada Bacillus cereus. També és recomanable no menjar-lo si ja ha passat més de 24 hores a la nevera. Dit això, neteja’t bé les mans que comencem a cuinar:  

 

  • 2 tasses de sobres d’arròs 
  • 1 ou 
  • 1/2 tassa de formatge ratllat 
  • 1/4 tassa de pa ratllat (si tens sobres de pa, pots picar-lo a una processadora) 
  • 1/4 tassa de ceba picada 
  • 2 grans d’all picats 
  • 1 culleradeta de fonoll 
  • 1 culleradeta de pebre 
  • Sal al gust 
  • Oli d’oliva per a la cocció 

 

Fer mandonguilles no té cap misteri, com de seguida veuràs: 

 

  1. En un bol gran, barreja l’arròs cuit amb l’ou batut fins que quedi ben integrat.
  2. Afegeix el formatge ratllat, el pa ratllat, la ceba picada, l’all picat, el fonoll (si et ve de gust), el pebre i la sal. Barreja bé fins que tots els ingredients estiguin ben combinats.
  3. Amb les mans, forma petites boles amb la mescla i disposa-les en una safata. 
  4. Escalfa una paella amb oli d’oliva a foc mitjà. 
  5. Quan l’oli estigui calent, afegeix les mandonguilles a la paella i fes-les rodar suaument perquè coguin uniformement i agafin aquell color daurat que obre l’apetit. 
  6. Quan les mandonguilles estiguin ben daurades i cuites per dins, retira-les de la paella i deixa-les reposar sobre paper absorbent per eliminar l’excés d’oli. 

 

Aquesta és només una idea, i pots ajustar els ingredients segons el teu gust personal. I, és clar, pots cuinar-les a la teva fregidora d’aire. 190 graus 15 o 20 minuts, depenent de la potència. I, si ens acceptes un consell, fes-te un bon allioli per acompanyar-les!  

 

Ajo mulero: la truita vegana 

 

T’ha sobrat pa, i s’ha quedat una mica massa dur? En comptes de llençar-ho pots fer ajo mulero, la cosina germana de la truita de patates. I ja t’avancem que és una recepta vegana: aquesta truita ni necessita ni porta ous. Som-hi, no? 

Necessites: 

 

  • 1 cap d’all morat 
  • 1 tira de pebre vermell 
  • 4-5 patates mitjanes, pelades i tallades a rodanxes 
  • 1 ceba gran, tallada a juliana 
  • 1 branca de romaní fresc, si en tens 
  • Oli d’oliva 
  • Sal i pebre al gust 
  • I amb uns 150/180 grams de pa dur ja tirem 

 

Pas a pas: 

 

  1. El primer és desfer el pa dur en trossos petits fins a obtenir miques d’uns 3 o 4 cm aproximadament. Ni molt grans ni massa petites. 
  2. Barreja el pa amb les rodanxes de patata i la ceba tallada. 
  3. Escalfa una paella amb un raig generós d’oli d’oliva. Apunta aquest truc: quan facis truita –o ajo mulero, és clar–, tira a la paella una tira de pebre vermell. Quan estigui cuinat, l’oli estarà calent i tindrà un gust especial que li donarà al teu plat un toc ben diferent. 
  4. Salteja la teva barreja fins que els ingredients estiguin coberts d’oli i comencin a agafar bon color. 
  5. Afegeix les làmines d’all i el romaní a la paella, i remena bé. Si t’agrada i en tens, pots afegir també una mica de pimentó.  
  6. Redueix la temperatura a foc mitjà-baix i cou la barreja a foc lent fins que les patates estiguin toves.  
  7. Dona-li la volta quan la vegis quallada, com si fos una truita, i acaba de cuinar per l’altra banda. 

 

I ja la tenim. Bon profit! 

 

Pastís de torró, fàcil i sense forn  

 

Encara guardes aquells paquets de torró a mig terminar al safareig? No t’enganyis: fins d’aquí a 11 mesos ni te’ls miraràs… i segurament acabarà on no ha d’acabar. Per evitar-ho, et portem aquesta recepta, apta només per als més llaminers. 

Per fer la base: 

  • 100 grams de galetes 
  • 40 grams de mantega

Per fer el pastís: 

  • 150 ml de llet 
  • 1 sobre de gelatina neutra 
  • 200 grams de torrò 
  • 280 ml de nata líquida  

Per la cobertura: 

  • 1 Taronja 
  • 1 grapat d’ametlles torrades 
  • I, si en tens, o et ve de gust, 1 fruita de la passió 

 

No t’espantis, que aquest pastís és fàcil: 

 

  1. Tritura les galetes. Pots fer-ho mitjançant una picadora o col·locant-les en una bossa de plàstic i utilitzant un corró. 
  2. Fon la mantega i barreja-la amb les galetes triturades fins a aconseguir una massa homogènia. 
  3. Pressiona la barreja de galetes a la base d’un motlle desmuntable. Deixa-ho reposar a la nevera mentre prepares la resta. 

Ara atacarem aquest torró: 

  1. Escalfa la llet en una cassola fins que estigui a punt de bullir. Retira-la del foc. 
  2. Afegeix el sobre de gelatina a la llet escalfada i barreja bé fins que es dissolgui completament. Deixa-ho refredar durant uns minuts. 
  3. Tritura el torró i deixa’l a un bol.  
  4. Ara si, afegeix el torró a la barreja de gelatina i llet. Barreja fins que tot estigui ben combinat. 
  5. Amb moviments suaus, incorpora la nata líquida batuda, i aboca la barreja sobre la base de galetes preparada. 

 

Deixa refredar a la nevera durant 6 hores. Decora amb ratlladura de taronja i ametlles picades (i, si en tens, petits trossets de fruita de la passió, que li donaran un toc refrescant i molt exòtic). A gaudir! 

Aquestes són tres receptes d’aprofitament perfectes per no llençar menjar. Estigues atent a les nostres xarxes: durant les pròximes setmanes publicarem un bon grapat més! 

 

Bon profit, xefs! 

Cinc infusions per combatre les baixes temperatures a Andorra

Que a Andorra fa fred no és cap novetat. A l’hivern la temperatura màxima no sol superar els 13 graus, i això fa que s’hagin de prendre mesures. La primera, adaptar l’armari per a fer front a la baixada de temperatures: els abrics, les bufandes i els mitjons gruixuts no són una opció quan vius a Andorra. Són els teus millors aliats.  

Tot i així, per moltes mesures que prenguis, és fàcil acabar notant els primers símptomes d’un refredat. Un pessigolleig a la gola, aquest fred als ossos, esternuts, degoteig, tos… tots sabem com comença un refredat, veritat?  

L’experiència ens ensenya que és millor prevenir que lamentar, i moltes vegades fer-ho és més senzill i econòmic del que pot semblar en un primer moment. En aquest article compartirem amb tu cinc receptes d’infusions naturals i molt econòmiques que t’ajudaran a combatre les baixes temperatures a Andorra. Begudes que no sols t’ajudaran a entrar en calor, sinó que li donaran al teu cos una petita empenta extra que pots estar segur que agrairà.  

Abans de començar amb les receptes, deixa’ns explicar-te un petit detall: és molt important tapar les infusions en el moment de preparar-les. D’aquesta manera evitaràs que els olis essencials de les plantes s’evaporin. Sabràs que ho has fet bé si veus unes gotetes brillants en la superfície de la teva infusió.  

Dit això, comencem amb les receptes! 

 

 

La infusió perfecta per combatre el fred als ossos 

 

Parlem de la clàssica infusió de farigola, l’antisèptic i antibiòtic natural per excel·lència. Fer-la és tan fàcil com sembla. Pren nota: 

  1. Prepares unes branquetes de farigola i poses una mica d’aigua a bullir. La proporció sol ser una cullerada petita de farigola per cada tassa d’aigua. 
  2. Tan bon punt esclati a bullir l’aigua has d’afegir la farigola, apagar el foc i tapar. 
  3. Hauràs de deixar-la reposar cinc minuts abans de servir-te una tassa. 

Tot i que la farigola és una herba molt apreciada pel seu aroma, no a tothom li agrada el seu gust. Pots endolcir la teva infusió amb mel (que anirà estupendament bé per a la teva gola) o amb una mica de pell de taronja. 

 

 

Un antitussigen, antibiòtic i antiinflamatori natural  

 

El fred ens porta a preparar menjars més copiosos que sovint ens deixen amb la panxa ben plena. Aquesta infusió és un tres per un. És un antitussigen i antibiòtic, però també antiinflamatori, així que t’ajudarà a baixar la típica inflor de després de menjar fort (guarda-te-la pel Nadal).   

L’ingredient estrella d’aquesta infusió és el gingebre. Sí, som perfectament conscients que no a tothom li agrada beure’s un got calent (i picant) d’infusió de gingebre… per això t’ensenyarem a suavitzar el seu sabor.  

  • Necessites una cullerada de gingebre ratllat, una branca de canyella i una miqueta de mel.  
  • Quan bulli l’aigua hauràs d’afegeir els ingredients (i tapar).  
  • Deixa passar entre 7 i 10 minuts. Pensa que com més temps passi, més fort serà el gust de la teva infusió.  

La canyella no sols li treu protagonisme a la clàssica picor del gingebre, sinó que també t’ajudarà a calmar els nervis.  

 

 

Veus venir un refredat? Pren nota d’aquesta infusió 

 

Si t’has despertat amb clares sospites que pots haver agafat un refredat, prepara’t una bona tassa de sàlvia. Té vitamina A i C, però també és antiinflamatòria i bacterida (és a dir, que pot causar la mort als bacteris), dues qualitats que la converteixen en una gran aliada per a combatre refredats. Aquesta infusió triga una miqueta més a fer-se que les anteriors, però t’assegurem que val la pena.  

  • Agafa 5 o 6 fulles de sàlvia 
  • I una tassa d’aigua   

El procés és el mateix.   

  • Escalfa l’aigua fins que bulli 
  • Afegeix les fulles de sàlvia. 
  • Apaga i tapa durant 15 minuts. Sí, 15 minuts. És important que la sàlvia reposi bé perquè totes les seves propietats passin a l’aigua.  

El sabor de la sàlvia és molt agradable, així que, tret que siguis una persona altament llaminera, no és necessari que agafis el pot de mel. Vols tastar una cosa diferent? Hi ha qui afegeix una mica de pebre de caiena a aquesta infusió. A més de donar-li un toc molt especial, estaràs incorporant la capsaïcina, el seu principal component, capaç d’alleujar dolors i generar sensació de benestar. Exactament el que necessites quan veus venir un refredat, veritat?  

 

  

La infusió perfecta per estimular la circulació 

 

Sabies que la canyella, a més de fer una olor fantàstica i aportar aquest toc tan característic a les teves postres, és una espècie amb el poder (entre d’altres) d’estimular la circulació sanguínia? Segurament et sonen infusions a base de canyella com el te Chai o el Masala Chai, però la que t’ensenyarem avui és molt més senzilla i barata de preparar. 

  • Necessites una tassa d’aigua 
  • Dos claus d’olor 
  • Mitja branca de canyella 
  • I, si vols, una mica de mel  

Això és molt fàcil, fixa’t:  

  • Només has d’esperar que l’aigua bulli per a afegir els ingredients 
  • Baixa a foc mitjà.  
  • Espera cinc minuts i retira del foc.  
  • Ara només hauràs d’esperar 10 minuts més per colar-la i gaudir d’aquesta beguda tan particular (i sana!) 

 

 

Equilibra la temperatura del cos amb aquesta infusió  

 

Un parell de taronges. Això és tot el que necessites per preparar aquesta infusió. Concretament, la seva pell. Abans de posar-te a pelar-les assegura’t que les has rentat a consciència sota l’aixeta. 

  • Bé, l’única cosa que has de fer ara és posar a bullir mig litre d’aigua i afegir la pell de les taronges. 
  • Deixa que es cuini 3 minuts i retira-la.  
  • Reposa la teva infusió durant 10 minuts, i ja pots prendre-la! 

Com veus, preparar infusions és una manera molt senzilla, ràpida i econòmica de cuidar la teva salut aquest hivern. Prendre infusions és un bon hàbit, sempre que no les consumeixis en excés. Si bé és cert que la major part de les d’infusions no solen provocar efectes adversos, hi ha ingredients com la farigola o el gingebre que, si els prens en excés, podrien donar-te mal de panxa. 

Una o dues tasses al dia són més que suficients perquè notis els efectes d’aquestes infusions en el teu organisme. Ja saps quina et faràs primer?  

Així es defensa del fred el teu cos

Aquests dies a Andorra és fàcil trobar-te en mig del qualsevol carrer petant de dents, fregant una mà contra l’altra i buscant amb la cua de l’ull un termòmetre per constatar que, efectivament, fa un fred que aixeca les pedres. Ja fa setmanes que l’hivern de muntanya s’ha instal·lat a les set parròquies. Un hivern llarg i sec que ens tindrà envoltats de bufandes, barrets, jaquetes i jerseis fins que tornin a sortir les primeres flors dels cirerers –potser una mica més–. 

 

Cal estar preparat si vols fer bones molles amb el clima d’Andorra, però això ho sap tothom. El que potser ja se t’escapa és com es defensa exactament –i per què– el teu cos quan passa fred. I d’això volem parlar-te avui. 

 

Ets una persona fredolica? Això t’interessa 

 

Cadascú tolera el fred com pot. Hi ha qui amb un parell de capes en té prou, i després està aquella gent que necessita 3 estufes i una pila de mantes per sortir del llit. Tot depèn, en bona part, d’aquests factors:  

 

  • La teva  quantitat de greix subcutani. El greix actua com a aïllant tèrmic: si tens més grassa pots ser menys sensible al fred que qui té una composició corporal diferent.  
  • El metabolisme basal, que és la quantitat d’energia que el cos necessita per a mantenir funcions vitals en repòs, pot variar entre persones. Qui tingui un metabolisme basal més baix (aquelles que cremen poques calories) pot sentir més fred, ja que generen menys calor interna.
  • És cert: Existeixen diferències genètiques entre les persones que poden influir en la seva tolerància al fred. Algunes variacions genètiques poden afectar la sensibilitat dels receptors de fred en la pell, la capacitat de generació de calor o l’eficiència en la regulació tèrmica. 
  • Si vius en climes freds, el teu cos s’adaptarà. Sí, però com? Doncs hi ha estudis que suggereixen que l’exposició crònica al fred pot augmentar la quantitat i activitat de teixit adipós marró, que crema calories per a generar calor. D’això se’n diu termogènesi, i últimament s’investiga molt sobre el seu paper en la regulació del pes. Resumint: que les persones que estan més acostumades o exposades regularment a temperatures fredes poden desenvolupar una major tolerància al fred amb el temps. És a dir, que algú que fa 20 anys que viu al Pas de la Casa portarà millor el fred que un nouvingut del sud d’Espanya. Dit així sembla evident, oi? 
  • El teu estat de salut té molt a dir. Els trastorns de la tiroide o els problemes circulatoris poden afectar la capacitat del cos per a regular la temperatura i fer que siguis més sensible al fred. 
  • La percepció del fred també pot estar influenciada per factors psicològics, com l’ansietat o l’estrès. Les emocions poden influir en com es percep i es tolera la temperatura ambient. Tant increïble com cert. 

 

Del formigueig a les mans a la tremolor 

 

Com veiem abans, quan tens fred, el cos fa uns certs ajustos amb l’objectiu de mantenir la temperatura interna adequada (uns 35-37º) Aquests ajustos es deixen notar, i els més reconeixibles són potser el formigueig a les mans, acompanyat de la clàssica tremolor que ens fa petar de dents. Però per què passa això? El formigueig es deu principalment a la vasoconstricció, que és la contracció dels vasos sanguinis en resposta a les baixes temperatures. 

Si notes un formigueig vol dir que el teu cos està restringint el flux sanguini cap a les extremitats perifèriques, és a dir les mans i els peus, per poder conservar la calor i mantenir els òrgans vitals, com el cor i els pulmons, a una temperatura adequada. Aquest estrenyiment dels vasos sanguinis limita temporalment la quantitat de sang que arriba a les mans.  

Quan hi ha menys sang circulant a les mans, es redueix la quantitat d’oxigen i nutrients que arriben als teixits de la zona. I aquesta disminució pot fer que els nervis a les mans enviïn senyals al cervell, la qual cosa tu perceps com una sensació de formigueig o entumiment. 

A més, aquest procés també pot afectar la sensibilitat tàctil i la capacitat motora de les mans durant el temps en què els vasos sanguinis estan contrets. Segur que ho has notat més d’un cop.  

Una vegada que t’exposes novament a la calor, tot  torna a la normalitat: els vasos sanguinis es dilaten, permetent que flueixi més sang cap a les mans. Aquesta és una resposta natural del cos per a protegir-se del fred i, en general, és temporal. 

 

Per què es posen els pèls de punta quan tenim fred? 

 

D’això se’n diu piloerecció o piloconstricció, i t’hauràs fixat que també passa quan tens por. Com tot, té una explicació, i estem segurs que et deixarà amb la boca oberta:  

Quan experimentem fred, estrès, por o emocions intenses, els músculs llisos que estan units als nostres fol·licles pilosos es contreuen. Això fa que els pèls s’elevin i s’estarrufin, produint el que al carrer anomenem «pell de gallina». Doncs bé, en situacions en les quals els nostres avantpassats necessitaven mantenir la calor corporal addicional, aquesta resposta els ajudava a crear una capa d’aire atrapada al voltant del cos per a conservar la calor.  

La piloerecció està vinculada al sistema nerviós simpàtic, que és responsable de la resposta de «lluita o fugida». Fixa’t: Quan tens fred, el sistema nerviós simpàtic s’activa per a generar calor i mantenir la temperatura corporal adequada. Això provoca la contracció dels músculs dels fol·licles pilosos (un adult té al voltant de 5 milions de fol·licles pilosos, imagina’t!), elevant els pèls per a atrapar una capa d’aire que serveixi com a aïllant tèrmic. 

La piloerecció és un vestigi d’una resposta que tenia un propòsit més significatiu en els nostres avantpassats. Encara que ja no necessitem tant aquest mecanisme per a regular la temperatura, encara experimentem la famosa pell de gallina en resposta a uns certs estímuls, com el fred intens o les emocions fortes. És una resposta heretada que persisteix en el nostre sistema nerviós.  

 

El fred crema calories: és veritat això? 

 

La resposta curta és sí. Però llegeix la lletra petita: Abans hem parlat de la termogènesi adaptativa, del greix marró i del seu paper en la crema de calories, però t’hem de dir que el fred, per si sol, no crema una quantitat significativa de calories.  

Estudis han demostrat que l’exposició al fred pot augmentar l’activitat metabòlica del teixit adipós marró. De fet, hi ha estudis que conclouen que fer esport a  baixes temperatures pot augmentar entre un 13% i un 30% la crema calòrica. 

La quantitat de calories que pots cremar no només és relativament petita si la compares amb les que cremes quan fas esport, sinó que varia entre persones: La contribució a la pèrdua de pes o al manteniment del pes corporal és mínima en comparació amb altres factors, com la dieta i l’exercici físic regular. És a dir que el fred mai compensarà una mala alimentació o una rutina sedentària.  

 

L’hivern afecta el teu estat d’ànim?  

 

Ja saps que la serotonina és un neurotransmissor que exerceix un paper crucial en la regulació de l’estat d’ànim, el somni, l’apetit i altres aspectes del comportament humà.  

Així i tot, la relació entre l’exposició al fred i els nivells de serotonina no està clara.  

Encara s’estudia si l‘exposició al fred pot augmentar els nivells cerebrals de serotonina i activar vies metabòliques que estan associades amb la regulació de l’estat d’ànim, però, també tenim d’altres que han suggerit resultats contradictoris.   

El que sí que s’ha demostrat és que l’exposició a la llum natural afecta al ritme de la son, afavoreix l’aparició d’ansietat i pot fins i tot alterar la gana. I ja saps que a l’hivern, a Andorra el sol comença a amagar-se cap a dos quarts de sis. Fer esport, sortir a caminar o a prendre l’aire abans d’aquesta hora t’ajudarà, i molt, a millorar el teu estat d’ànim.  

Ara que ja tens una idea més aterrada de com es defensa el teu cos del fred, entendràs que el paper que juga un bon plat de cullera és clau per aportar tots els nutrients que necessites i superar amb èxit un hivern andorrà. Et venen de gust un parell de receptes?