El calçat més còmode no sempre és el millor per a la teva esquena

Hi ha qui podria fer quilòmetres amb les vambes de sempre, fins que es desintegressin, i qui té un parell de sabates per a cada ocasió. En tots dos casos, l’elecció del calçat pot marcar la diferència entre una esquena saludable o acabar amb dolor lumbar d’aquells que fan història. Creu-nos: el que et sembla més còmode avui pot ser el que et passi factura demà.

No t’estem dient que vagis tot el dia amb sabates ortopèdiques, però potser val la pena revisar quin tipus de calçat et crearà més problemes de postura, dolor i desgast de la columna. I si pensaves que el principal culpable són els talons, has estat enganyat.


Com el calçat influeix en la teva postura (i en la teva esquena)

 

La teva esquena és una estructura complexa: vàlvules I curvatures que fan un esforç constant per mantenir l’equilibri. I els teus peus, que són la base d’aquesta estructura, tenen un paper clau. Un calçat inadequat pot canviar la forma com camines i distribuir malament el pes del teu cos, generant tensió i dolor en zones com:

  • La zona lumbar, que aguanta gran part del pes del cos i és una de les més afectades.
  • Les cervicals, ja que una mala postura pot acabar afectant la part superior de l’esquena.
  • Els genolls i malucs, que també es veuen sotmesos a una pressió extra si el calçat no absorbeix bé l’impacte.

Potser és hora de mirar cap avall.


Els models de sabates que més problemes poden causar (i per què)


Si pensaves que els talons eren els pitjors, no anaves del tot errat, però tampoc és tan senzill. Els experts en traumatologia coincideixen que hi ha altres tipus de calçat que poden ser igual o més perjudicials:

  • Xancletes i sabates massa planes: Són la trampa perfecta: còmodes i fresques, però sense cap mena de suport. No absorbeixen l’impacte en caminar, fan que la teva trepitjada sigui inestable i poden generar problemes de fascitis plantar, dolor lumbar i mal d’esquena crònic.

  • Sabates excessivament toves: Les soles hiperflexibles o massa esponjoses poden semblar una bona idea, però si no donen prou suport a l’arc del peu, poden acabar provocant una trepitjada incorrecta i tensions innecessàries a la columna.

  • Sabates amb sola massa prima: Les sabates tipus «ballarina» o algunes esportives amb soles gairebé inexistents no absorbeixen cap impacte en caminar. Cada passa que fas es tradueix en microimpactes que, amb el temps, poden desgastar les articulacions i generar dolor a l’esquena baixa.

  • Sabates amb taló excessivament alt o massa baix: Els talons molt alts fan que el cos adopti una postura forçada que pot portar a dolor lumbar. Però un calçat totalment pla també pot generar tensions si no ofereix suport adequat. La millor opció? Un taló moderat d’entre 2 i 4 cm.

Què pots fer per evitar problemes d’esquena?


  • Tria un calçat amb bon suport. Si ha de ser pla, que tingui reforç a l’arc plantar i una sola que absorbeixi l’impacte.
  • Evita portar sempre el mateix tipus de sabata. Variar l’alçada i el tipus de calçat pot ajudar a reduir la tensió a les articulacions.
  • Escolta el teu cos. Si notes molèsties a l’esquena, fes una revisió de quins tipus de sabates has estat utilitzant.
  • Fes exercicis per enfortir la musculatura de l’esquena i dels peus. Ajudarà a corregir la postura i reduir el dolor.

La pròxima vegada que compris sabates, pensa-hi: el teu pròxim mal d’esquena pot començar per una mala elecció. Vols saber més sobre com protegir la teva esquena i evitar dolors? Descobreix quins exercicis et poden ajudar aquí.

UNIRAID: aventura, solidaritat i un repte extrem on Assegur ha posat el cor

Hi ha viatges que transformen, experiències que ens fan créixer i aventures que ens uneixen. UNIRAID n’és un gran exemple.

Imagina’t-ho: una travessa pel desert de 2.400 km en sis etapes. Un repte d’enginy, resistència i solidaritat on centenars de joves s’endinsen en les terres més inhòspites del Marroc amb un doble objectiu: superar-se i ajudar. Per descomptat, ens hi hem sumat.

Aquest any, a Assegur hem fet un pas endavant per aportar el nostre granet de sorra a aquest gran repte, patrocinant una aventura que encarna els valors que ens defineixen: esforç, compromís i ajuda a les persones.

 

UNRAID: Un dakar on es premia molt més que la velocitat


Aquí no es tracta d’arribar primer (que tambè!), sinó de saber navegar, d’enfrontar-se a l’adversitat i de fer equip per avançar. Durant sis etapes, els participants recorren pistes ràpides, valls amagades i dunes traïdores que posen a prova la seva habilitat i determinació.

Entre totes elles, destaca l’etapa Marató, la més exigent, amb més de 400 km de desert sense assistència. Un autèntic viatge al límit que travessa la frontera amb Algèria i porta els equips a paratges de pel·lícula. 

Solidaritat sobre rodes: més de 20 tones de material solidari

Des del 2017, any rere any, els pilots d’UNIRAID es converteixen en autèntics ambaixadors de la solidaritat, portant material essencial a les comunitats més desafavorides. Enguany, la xifra parla per si sola: han entregat més de 20 tones de material gràcies a aquest esforç col·lectiu. Però, què vol dir això?

  • Energia verda per a tothom: un camp de plaques solars per portar electricitat a diversos poblats allunyats de les grans ciutats.
  • Tecnologia per als més petits: una aula d’informàtica equipada amb ordinadors donats per universitats.
  • Mobilitat sense barreres: més cadires de rodes per a persones amb mobilitat reduïda.
  • Suport mèdic: donació de més de 3 tones de material farmacèutic per a hospitals i farmàcies.

UNIRAID i Assegur: compartim valors i compromís


A Assegur sempre hem tingut un objectiu clar: cuidar les persones, estar al seu costat en cada moment i garantir-los tranquil·litat davant qualsevol repte. Ja ho dèiem al principi de l’article: valors com la solidaritat, l’esforç i el treball en equip són part del nostre ADN, i és per això que ens enorgulleix donar suport a iniciatives com UNIRAID.

Aquesta aventura no només porta els participants a recórrer quilòmetres de desert, sinó que els ensenya la importància de la cooperació, la resiliència i la capacitat d’ajudar els altres. Ser part d’UNIRAID és molt més que viure una experiència extrema: és deixar el món una mica millor del que l’hem trobat. 

Si no t’agraden els espàrrecs, prova aquestes receptes (i en parlem després)

Els espàrrecs són una font de fibra, tenen poques calories i són rics en antioxidants… però no t’acaben de fer el pes. I si els hi donem als espàrrecs una segona oportunitat? Et proposem tres receptes perquè deixin de ser aquell vegetal amb gust dubtós que sempre acaba a la vora del plat i passin a ser un nou imprescindible a la teva cuina. No cal que ens donis les gràcies ara.


L’opció dolç-salat: espàrrecs amb mel i mostassa


Si creus que als espàrrecs els falta alguna cosa, aquest és el toc que els canviarà la vida (i el gust). El secret és l’equilibri: la dolçor de la mel, l’acidesa de la mostassa i el punt amarg dels espàrrecs fan una combinació que, un cop la provis, et costarà oblidar.

Ingredients:

  • 1 grapat d’espàrrecs verds
  • 1 cullerada de mel
  • 1 cullerada de mostassa Dijon
  • 1 raig de vinagre balsàmic
  • 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre al gust

El procés (més fàcil del que imagines):

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Barreja en un bol la mel, la mostassa i l’oli.
  4. Posa els espàrrecs en una safata de forn, reparteix la barreja per sobre i afegeix sal i pebre.
  5. Enforna uns 12-15 minuts, fins que estiguin tendres però encara ferms.
  6. Serveix-los calents i gaudeix-los com a acompanyament o com a snack directe del forn al plat.


La versió crunchy: rotllets d’espàrrecs amb pernil


Una recepta simple, però amb un gran efecte. Són cruixents, salats i ideals per servir com a aperitiu. Tenen tot allò que fa que un plat sigui addictiu, i només necessiten dos ingredients.

Ingredients:

  • 1 manat d’espàrrecs verds
  • 8-10 talls de pernil salat (ibèric si vols fer-ho bé)

Passos senzills per un resultat espectacular:

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Embolica cada espàrrec amb una tira de pernil.
  4. Posa’ls en una safata de forn i enforna durant 10-12 minuts, fins que el pernil estigui cruixent i els espàrrecs, tendres.
  5. Serveix-los calents, amb un toc de pebre negre per acabar de rematar el plat.

No et belluguis: t’estem llegint la ment. Els vols encara més cruixents? Quan els faltin 3 minuts per acabar-se de fer, treu-los del forn, embolica’ls amb un full de pasta brick i torna’ls a enfornar.


Espàrrecs gurmet: recepta pas a pas


Aquesta recepta és per aquells que volen una mica més. Els espàrrecs, quan es combinen amb formatge i fruits secs, passen d’ingredient secundari a estrella del plat. Creu-nos.

Ingredients:

  • 1 grapat d’espàrrecs verds
  • 50 g de formatge parmesà
  • Un grapat d’ametlles torrades i picades. Si els vols més perfumats, fes servir ametlles laminades.
  • 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
  • 1 culleradeta de suc de llimona
  • Sal i pebre al gust

El pas a pas perquè quedin perfectes:

  1. Preescalfa el forn a 200 °C.
  2. Renta els espàrrecs i talla’n la part més dura de la tija.
  3. Posa’ls en una safata de forn amb oli, sal i pebre. Enforna durant 10 minuts.
  4. Afegeix el formatge esmicolat i les ametlles picades. Torna-ho a enfornar 5 minuts més, fins que el formatge es fongui lleugerament.
  5. Abans de servir, afegeix un raig de suc de llimona.

Prova aquestes receptes, i després en parlem. Qui sap, potser acabes comprant-ne un manat cada setmana. Per cert: a l’hora de fer la compra va bé saber quines verdures tenim de temporada a Andorra a l’abril.

Potser tens una addicció al cortisol i no ho saps

Hi ha gent que no sap viure sense cafè. Gent que no pot començar el dia sense revisar els correus. Gent que té sempre la sensació que arriba tard a tot, encara que surti amb temps. I després hi ha una altra addicció, més silenciosa però igual de real: la del cortisol.

Sí, l’hormona de l’estrès.

Aquesta que et manté alerta quan tens una reunió important, que et fa reaccionar ràpid quan alguna cosa no surt com esperaves. I també la que, quan es descontrola, et pot portar a un estat de tensió constant sense que te n’adonis. Potser creus que simplement “tens moltes coses al cap”, però… i si el teu cos s’hagués enganxat a l’estrès?


Per què el cortisol és essencial?

El cortisol no és l’enemic. De fet, és una hormona imprescindible per a la nostra supervivència. Es fabrica a les glàndules suprarenals i s’encarrega de regular funcions tan bàsiques com:

  • La resposta a l’estrès, activant el cos per reaccionar davant d’una situació de perill.
  • El control del sucre en sang, ajudant a mantenir l’energia estable.
  • La regulació de la pressió arterial.
  • La resposta inflamatòria del cos davant d’infeccions o ferides.

El problema arriba, ja t’ho imaginaràs, quan aquesta resposta es manté activada massa temps. És a dir, quan l’estrès ja no és puntual, sinó una constant en el teu dia a dia.


Com un nivell elevat de cortisol pot afectar el teu cos?

Quan el cortisol es manté elevat durant molt de temps, el teu cos ho acaba pagant. Els efectes poden ser subtils al principi, però si no hi poses fre, poden acabar convertint-se en problemes de salut:

  • Tens dificultats per adormir-te o et despertes esgotat? Un excés de cortisol pot interferir en la producció de melatonina, l’hormona del son.
  • El cortisol afavoreix l’acumulació de greix a la zona abdominal i pot augmentar la gana, fent que vulguis menjar aliments rics en sucre i greixos.
  • Malgrat tenir l’estrès disparat, pots sentir-te esgotat perquè el cos està en un estat d’alerta constant.
  • L’estrès crònic afecta l’intestí, provocant inflor, mala digestió i, en alguns casos, fins i tot síndrome de l’intestí irritable.

Quan el cortisol està elevat durant molt de temps, la capacitat del cos per defensar-se de virus i bacteris disminueix.


Senyals d’alarma: com saber si el teu cos està “enganxat” a l’estrès?


Aquestes són algunes pistes que poden indicar que el teu cos s’ha acostumat a l’estrès i que els teus nivells de cortisol estan massa elevats:

  • Tens mal de cap o tensió muscular constant.
  • Notes una fatiga mental exagerada, però et costa desconnectar.
  • T’has acostumat a funcionar sense descansar. Amb cafè ja tires.
  • Tens moments de gana descontrolada, especialment per aliments dolços.
  • Qualsevol petita contrarietat et genera una resposta emocional desproporcionada.

Si t’hi has vist reflectit, potser ha arribat el moment de donar-li una treva al teu sistema nerviós.


Què pots fer per baixar el cortisol?


El primer pas per recuperar l’equilibri és dir-li al teu cos que pot abaixar la guàrdia. No hi ha una solució màgica, però incorporar petites accions al teu dia a dia pot ajudar-te a reduir l’estrès:

  • El cortisol i la son van del braçet. Intenta mantenir una rutina regular, evita les pantalles abans d’anar a dormir i crea un ambient relaxant a la teva habitació.
  • Fer exercici moderat ajuda a regular el cortisol, però l’excés d’entrenament pot fer que s’elevi encara més. Escolta el teu cos. 
  • No fer res també és productiu. Practica tècniques de respiració, meditació o simplement regala’t moments sense estímuls.
  • Redueix el sucre, la cafeïna i els ultraprocessats. Inclou aliments rics en omega-3 (com l’alvocat, els fruits secs i el peix blau) i aliments rics en magnesi, com les llavors de carabassa o els espàrrecs .
  • Fes coses que t’agradin: Llegir, escoltar música, passar temps amb amics o qualsevol cosa que et faci desconnectar té un impacte directe en la regulació del cortisol.

El cortisol no és dolent per si sol, però viure en un estat d’estrès permanent sí que ho és. Si has notat que el teu cos et demana pausa, escolta’l. Trobar l’equilibri és clau per evitar que l’estrès es converteixi en un problema de salut a llarg termini.

Quan arriba l’al·lèrgia a Andorra? Calendari del pol·len

Esternuts, ulls plorosos, picor al nas… Quan arriba la primavera (o fins i tot abans), molta gent comença a notar els efectes de les al·lèrgies estacionals. Si cada any et trobes amb el mateix problema i vols anticipar-te, et portem un calendari d’al·lèrgies per saber en quins mesos hi ha més pol·len a les nostres valls i alguns consells per controlar els símptomes.


Calendari del pol·len a Andorra: quins mesos són els pitjors?


Cada tipus de pol·len té la seva època de màxima activitat, i a Andorra hi ha diversos moments clau en què les al·lèrgies es disparen. Pren nota del calendari per preparar-te:


  • Gener – març: Cupressàcies (xiprers i cedres). Un dels primers pòl·lens de l’any, afecta especialment les zones urbanes i de muntanya a Andorra.

  • Abril – maig: gramínies. La pol·linització d’aquests arbres és intensa a moltes parròquies d’Andorra i pot provocar crisis al·lèrgiques greus.

  • Juny – agost: Olivera i herba de Sant Joan. Tot i que no és el moment més crític, encara hi ha concentracions altes de pol·len en algunes zones del país.

  • Setembre – octubre: Artemísia. Una de les últimes pol·linitzacions de l’any, afecta especialment aquells que ja tenen al·lèrgia a altres plantes.

Si cada any et trobes amb els mateixos símptomes, però mai t’has fet proves per saber exactament a què ets al·lèrgic, potser és el moment de fer-ho. Un diagnòstic precís és clau per evitar malestar innecessari i trobar el millor tractament.


L’al·lèrgia al pol·len no només depèn del calendari


A Andorra, on el ritme de vida pot ser intens, l’estrès pot desencadenar reaccions al·lèrgiques més fortes. Per què?

• El cortisol desregula el sistema immunitari. Quan estem estressats, el nostre cos allibera cortisol, que afecta la resposta inflamatòria i pot fer que reaccionem més fortament als al·lèrgens.

• L’estrès pot agreujar l’asma i la rinitis, fent que els esternuts, la congestió i la dificultat per respirar siguin més intenses.

• L’al·lèrgia genera malestar, el malestar genera més estrès i això empitjora encara més els símptomes.

L’al·lèrgia no la podem evitar del tot, però sí que podem prendre mesures per minimitzar-ne els efectes. Mantenir una alimentació equilibrada i fer exercici regularment poden ajudar-nos a reforçar el sistema immunitari i reduir la inflamació. Comença a cuidar-te amb nosaltres.

Quantes hores al dia portes auriculars? Algú t’ha de dir això

Auriculars per treballar. Auriculars per anar en bus. Auriculars per fer esport. Auriculars per evitar converses incòmodes al supermercat. Siguem sincers: ens passen més temps posats que a la butxaca. Però… t’has parat mai a pensar com afecten la teva oïda? No, no ens posarem alarmistes, però hi ha coses que algú ens ha de dir. 

El volum massa alt i l’ús prolongat poden provocar danys auditius irreversibles. I no, no cal que estiguis escoltant música a tot drap per fer-te malbé l’oïda: fins i tot nivells moderats, si es mantenen durant moltes hores, poden afectar la teva audició. Així que si ets dels que viuen amb una banda sonora constant, para atenció, perquè cuidar la teva oïda no vol dir renunciar als auriculars, sinó aprendre a fer-los servir amb cap.


Com afecten els auriculars a la teva salut auditiva?


L’ús continuat i inadequat pot tenir efectes a llarg termini:

  • L’exposició prolongada a sons forts pot danyar les cèl·lules ciliades de l’orella interna, i un cop es malmeten… no es regeneren.
  • Si mai has sentit aquell xiulet constant després d’una sessió de música alta, has de saber que no és normal. Pot ser un avís de dany auditiu.
  • Algunes persones desenvolupen una sensibilitat exagerada als sons quotidians, fent que qualsevol soroll les molesti molt més del compte.
  • Compartir auriculars, no netejar-los o usar-los durant moltes hores seguides pot afavorir la proliferació de bacteris i fongs. 

Aquestes són les conseqüències d’un mal ús continuat. Per sort, hi ha maneres fàcils de protegir la teva oïda sense renunciar als auriculars.


Quin volum és segur?


Segons l’OMS, el volum segur està per sota dels 85 decibels. Una bona referència és no superar el 60% del volum màxim del dispositiu i ajustar el límit al teu smartphone. Comprova si algú al teu costat pot sentir la teva música: si la sent, és massa forta. Sembla evident, oi? Doncs si després de fer servir auriculars notes un brunzit a les orelles, és un avís per abaixar el volum.

Escolta’l, perquè el teu cos no sempre et donarà una segona oportunitat.


Consells per protegir la teva oïda sense renunciar als auriculars


Són fàcils de seguir:

  • Desinfecta els auriculars amb regularitat: Retira les gomes de silicona (si en tenen) i renta-les amb aigua tèbia i sabó neutre. Amb un bastonet de cotó lleugerament humitejat amb alcohol isopropílic (70% o més), neteja la part externa i la malla del so. Fes servir un escuradents o un raspall suau per eliminar la brutícia acumulada sense pressionar massa. Aquesta neteja l’hauriem de fer cada setmana.
  • Si pots, porta auriculars de diadema: Aïllen millor el so i permeten escoltar a volums més baixos que els de botó.
  • Evita escoltar música en ambients sorollosos: Si hi ha molt soroll de fons, pujaràs el volum sense adonar-te’n.
  • I, sempre que puguis, segueix la regla 60/60: No superis el 60% del volum màxim i fes pauses cada 60 minuts.

Quan hauries de fer una revisió auditiva?


Si últimament sents aquell xiulet constant a les orelles, si tens la sensació de tenir les orelles tapades o et costa entendre les converses en ambients sorollosos, podria ser un bon moment per fer una revisió auditiva. També és recomanable visitar un especialista si t’adones que has d’apujar el volum de la televisió o del mòbil més del compte per sentir-lo bé, o si experimentes marejos freqüents i problemes d’equilibri. La pèrdua d’audició sol ser gradual i pot passar desapercebuda durant anys, però detectar-la a temps pot marcar la diferència. No esperis a notar més símptomes. Escolta el teu cos avui.

Quintudèrmia a Andorra: Una nova amenaça sanitària?

Cada hivern, les consultes es tornen a omplir de casos de grip, refredats i bronquitis. Res de nou. Però aquest any, la situació ha fet un salt més enllà. El terme “quintudèmia” ha irromput amb força i ens posa davant d’un escenari complex: cinc virus respiratoris coincidint al mateix temps, col·lapsant les consultes mèdiques i incrementant el risc de complicacions en persones vulnerables.

Però és realment una nova amenaça o només un nom per descriure una realitat que ja vivíem?


Quins virus conformen la quintudèmia?


El que fa especial la quintudèmia no és un virus en concret, sinó la combinació de diversos virus que poden infectar-nos al mateix temps o encadenar-se, debilitant el nostre sistema immunitari. Aquests són els cinc protagonistes:

  • Grip – Un clàssic de cada hivern, però aquest any amb una incidència més alta del normal.
  • COVID-19 – Encara present amb noves variants que, tot i no ser tan greus com en els primers anys, continuen sent una amenaça per a moltes persones.
  • Virus respiratori sincicial (VRS) – És especialment perillós en nadons i persones grans, ja que pot provocar bronquiolitis i pneumònia.
  • Rinovirus – Principal causant del refredat comú, i malgrat que sovint es considera inofensiu, pot desencadenar infeccions més greus en persones vulnerables.
  • Adenovirus – Pot provocar infeccions respiratòries, però també gastrointestinals, creant un escenari complicat en hospitals i escoles.

Aquesta combinació d’infeccions simultànies augmenta el risc de complicacions i fa que el nombre de persones afectades sigui més alt que altres hiverns.


Com afecta la quintudèmia?


Encara que qualsevol pot contagiar-se, els efectes no són iguals per a tothom. Hi ha col·lectius més vulnerables als efectes d’aquest cúmul de virus:

  • Infants i nadons: El seu sistema immunitari encara s’està desenvolupant, i virus com el VRS poden derivar en bronquiolitis greu o hospitalitzacions.
  • Persones grans: Amb defenses més baixes, una infecció respiratòria pot derivar en complicacions com pneumònia o insuficiència respiratòria.
  • Persones amb malalties cròniques: Asma, diabetis o problemes cardiovasculars poden empitjorar amb una infecció respiratòria i necessitar hospitalització.
  • Pacients immunodeprimits: Un refredat pot ser lleu per a molts, però per a persones amb defenses baixes pot convertir-se en una infecció greu que trigui setmanes a superar-se.

Com protegir-se de la quintudèmia?


No hi ha una fórmula màgica per evitar aquests virus, però sí que hi ha hàbits senzills que poden marcar la diferència.

1. Els virus respiratoris es transmeten fàcilment quan toquem superfícies contaminades i després ens toquem la cara, els ulls o la boca. Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó redueix el risc de contagi de manera significativa.

2. A l’hivern tanquem finestres per evitar el fred, però això facilita l’acumulació de virus en suspensió. Obrir finestres almenys 10 minuts al dia ajuda a renovar l’aire i reduir el risc d’infecció. 

3. La vacuna de la grip continua sent l’eina clau per reduir complicacions greus. Si formes part d’un grup de risc, parla amb el teu metge sobre la vacunació.

4. Un sistema immunitari fort és el millor escut contra infeccions. Menjar bé, descansar prou hores i reduir l’estrès poden ajudar a tenir unes defenses més fortes.


Quan cal anar al metge?


No tots els refredats o grips necessiten atenció mèdica, però en alguns casos és important consultar un professional:

  • Febre alta persistent (més de 3 dies).
  • Dificultat per respirar o sensació d’ofec.
  • Tos molt intensa o que no millora amb el pas dels dies.
  • Cansament extrem o marejos.

Si tens algun d’aquests símptomes o pertanys a un grup de risc, no esperis: una visita a temps pot evitar complicacions greus.

Quan es tracta de la teva salut o la dels teus fills, tenir accés a consultes de pediatria, pneumologia o medicina interna pot marcar la diferència entre una recuperació ràpida i una complicació més greu. 

Si vols conèixer les opcions per tenir una atenció mèdica àgil i sense preocupacions, informa’t aquí.

Hemolacria: Per què algunes persones ploren sang?

Encara que ho associem a la tristesa o l’alegria, plorar té una funció essencial: protegir i lubricar els nostres ulls. Però què passa quan les llàgrimes, en lloc de ser transparents, contenen restes de sang? D’aquest fenomen se’n diu hemolacria, i tot i que és poc freqüent, no és inexistent. Tot i que veure llàgrimes amb sang pot ser alarmant, no sempre és un símptoma greu. 

Abans d’imaginar el pitjor, val la pena que coneguis les possibles causes:


Principals causes de la hemolacria


• Algunes infeccions com la conjuntivitis, els orçols o la blefaritis poden irritar els vasos sanguinis dels ulls, i fer que es trenquin amb facilitat.

• Un cop, una esgarrapada o fins i tot fregar-se els ulls amb massa força pot fer que es trenquin petits capil·lars.

• L’ús excessiu de lents de contacte, estar exposat a fum o a productes químics també poden tenir aquest efecte.

• Algunes malalties, com l’hemofília o certes condicions genètiques, dificulten la coagulació de la sang, fent que qualsevol petita lesió provoqui sagnat, inclosos els conductes lacrimals.

• Quan la pressió sanguínia és massa alta, els vasos sanguinis es tornen més fràgils i poden trencar-se amb més facilitat, inclosos els de la zona ocular.

• És molt poc freqüent, però alguns tumors poden pressionar els conductes lacrimals i provocar petites hemorràgies. En aquests casos, solen aparèixer altres símptomes com dolor, inflor o canvis en la visió.


Plorar sang: quan cal preocupar-se?


Com et dèiem al principi, tot i que veure sang a les llàgrimes pot ser impressionant, no sempre és motiu d’alarma. De tota manera, caldria que visitèsiss un metge especialista si:

  • La hemolacria es repeteix amb freqüència.
  • Va acompanyada de dolor, visió borrosa o inflamació.
  • Tens antecedents de malalties de coagulació o hipertensió.
  • Notes altres símptomes com mal de cap intens o febre.

L’oftalmòleg pot realitzar una exploració per descartar infeccions, traumatismes o problemes més greus i, si cal, fer proves complementàries per trobar-ne la causa exacta.

Tractament de la hemolacria


El tractament dependrà de la diagnosi, i sempre ha d’anar acompanyat d’un especialista. Però, perquè et facis una idea: En casos lleus, simplement has de deixar descansar els ulls i utilitzar llàgrimes artificials pot ser suficient. Quan hi ha infeccions, el metge pot prescriure col·liris antibiòtics o antiinflamatoris.

Si el problema és més profund (com un trastorn de coagulació o un problema de tensió arterial), caldrà tractar la condició de base per evitar que torni a aparèixer.

Protegir els teus ulls és més fàcil del que sembla:

Ens acomiadem amb un grapat de consells pràctics i fàcils de seguir:

  • Evita fregar-te els ulls amb força, sobretot si tens sequedat ocular. A Andorra l’ambient sovint és sec (especialment a les parròquies altes):  un bon humidificador pot ajudar a alleujar la sensació de sequedat i cuidar la teva vista.
  • Beu més aigua i fes servir llàgrimes artificials si tens els ulls eixuts.
  • Redueix l’exposició a fums i als productes químics.
  • Fes revisions oculars regulars, especialment si tens antecedents de malalties oculars o de coagulació.

Fes-nos cas: Cuida els teus ulls i no deixis passar cap símptoma sospitós. Un bon diagnòstic a temps pot marcar la diferència en la teva salut. 

3 postres que enamoren (i que et cuiden) aquest Sant Valentí

Flors, bombons, un sopar romàntic i frases cursis per WhatsApp que, segons el moment i el to, poden fer-nos una mica de vergonya dir en veu alta. Sí, Sant Valentí és tot això… però, i si aquest any t’atreveixes a fer alguna cosa diferent?

No hi ha millor declaració d’amor que cuidar allò que més t’estimes. I no t’estem parlant només de paraules dolces o de grans gestos (que també). Parlem del cafè del matí fet amb un ull tancat i tot l’amor, en recordar la seva pel·lícula preferida o en preparar unes postres que respectin el que més l’importa: mantenir la seva salut.

A Assegur tenim clar que cuidar-se no vol dir renunciar al plaer. Per això, hem preparat tres receptes sorprenents i equilibrades perquè puguis gaudir d’un final de sopar espectacular, sense sucre afegit ni ingredients ultra processats.

No pateixis, el sabor continua conquistant, això també t’ho assegurem 😉

Mousse de xocolata i alvocat: cremós i sense culpa

Si encara no has provat el combo xocolata + alvocat, aquesta és la teva oportunitat. L’alvocat dona una textura suau i cremosa, mentre que la xocolata amarga aporta intensitat. I el millor? És supersenzill de fer. Ni t’ho pensis:

Ingredients:

  • 1 alvocat madur
  • 2 cullerades de cacau pur en pols
  • 2 cullerades de xarop d’atzavara, mel o xarop d’auró
  • 1 culleradeta d’extracte de vainilla
  • Un pessic de sal
  • Llet o beguda vegetal (si cal per ajustar la textura)

Preparació:

  1. Tritura tots els ingredients fins a obtenir una textura homogènia i cremosa.
  2. Deixa-ho refredar a la nevera almenys 30 minuts perquè agafi cos.
  3. Serveix en copes petites o bols individuals.

Extra tips de presentació per acabar de sorprendre:

  • Decora amb encenalls de xocolata negra, una mica de coco ratllat o nous picades. Si les torres una miqueta a l’air fryer, potenciaràs molt el seu gust.
  • Acompanya-ho amb fruits vermells per donar-hi un contrast fresc i àcid. Si t’animes, pots passar-los una mica per una paella (sense afegir ni sucre ni mantega)!

 

Galetes de moniato i canyella: cruixents i aromàtiques

Si busques una alternativa a les galetes clàssiques, aquestes són perfectes. Són naturals, nutritives i amb un toc especiat que combina a la perfecció amb el cafè de les postres.

Ingredients:

  • 100 g de moniato cuit i aixafat
  • 80 g de farina de civada
  • 1 culleradeta de canyella
  • 1 ou
  • 2 cullerades de mel o xarop d’auró
  • ½ culleradeta de llevat químic

Preparació:

  1. Barreja el moniato amb la mel i l’ou fins a obtenir una massa homogènia.
  2. Afegeix la farina, la canyella i el llevat i integra bé.
  3. Fes boletes petites i aixafa-les amb una forquilla.
  4. Cuina al forn a 180 °C durant 12-15 minuts fins que quedin daurades. Un cop les treguis, deixa que circuli l’aire per sota perquè no quedin toves. Pots deixar-les a la reixa del forn fins que es refredin.

Tips de presentació:

  • Espolvoreja una mica de canyella i sucre de coco per sobre just en treure-les del forn.
  • Banya la meitat amb xocolata negra i afegeix-hi un toc de sal.

 

Trufes de xocolata, guaiaba i xili: exòtiques i amb un toc picant

Sant Valentí és la millor excusa per provar sabors nous i atrevits. Aquestes trufes fusionen la dolçor de la guaiaba amb la intensitat de la xocolata i el toc picant del xili. Sabem perfectament que la guaiaba costa de trobar a Andorra, venim preparats: pots canviar-la per un mango o, fins i tot, per un préssec

 madur.

Ingredients:

  • 100 g de xocolata negra 85%
  • 50 g de guaiaba fresca o en pasta
  • 1 culleradeta de xili en pols (o menys, segons el teu gust)
  • 2 cullerades de llet de coco
  • 2 cullerades de cacau pur en pols (per arrebossar)

Preparació:

  1. Fon la xocolata al bany maria i afegeix la guaiaba triturada, el xili i la llet de coco.
  2. Remena bé i deixa-ho refredar fins que la barreja es pugui manipular.
  3. Forma boletes i arrebossa-les amb cacau pur en pols.

Tips de presentació:

  • Posa-les en una capseta elegant o embolica-les amb paper de seda per un detall especial.
  • Decora-les amb un pessic de sal d’escames per potenciar encara més el contrast de sabors.
  • Serveix-les en un plat amb pols de cacau i trossets de maduixa o mango liofilitzat per un aconseguir un toc més sofisticat.

 

Un Sant Valentí més saludable i igual de deliciós

Ho veus? Celebrar Sant Valentí sense sucres afegits ni ingredients ultraprocessats és més fàcil i menys avorrit del que sembla. Vols cuidar millor la teva alimentació? Continua llegint més receptes com aquestes aquí. 

Cafè anaeròbic: què el diferencia de la resta?

Algunes cafeteries en parlen com si fos l’últim gran descobriment, altres diuen que té un gust que no té res a veure amb el cafè tradicional. I el preu… bé, el preu també et farà preguntar si val la pena. De seguida desgranem el misteri. El cafè anaeròbic és millor per la salut? Que el fa el tan diferent? Val la pena pagar-ho? I sobretot, com el pots preparar a casa per gaudir-lo al màxim?

Diferències entre el cafè anaeròbic i el tradicional


El cafè anaeròbic es distingeix pel procés de fermentació. Mentre que el cafè tradicional fermenta en condicions naturals amb exposició a l’aire, el cafè anaeròbic es fermenta en tancs tancats i hermètics, sense oxigen. Això provoca que els microorganismes treballin d’una manera diferent, creant nous compostos químics que influeixen directament en el gust. Aquest procés no només canvia el sabor, sinó que també garanteix més control sobre la fermentació, evita errors i fa que mantingui una qualitat més consistent. Aquí és on el cafè anaeròbic brilla.

A què sap el cafè anaeròbic?

El gust pot variar segons la varietat del gra i la regió d’origen, però si busques una experiència nova i especial, aquest cafè, t’hem de dir que no et decebrà. 

El cafè anaeròbic és conegut per les seves notes sorprenentment afruitades i complexes. Com ara? Imagina’t un cafè amb tocs de mango, pinya, fruits vermells o fins i tot vi negre. I, tot això, sense afegir aromes artificals! La seva dolçor és més pronunciada, perquè com ara ja saps, el temps de fermentació és més llarg.

Com preparar el cafè anaeròbic a casa?

Ara que t’hem convençut de provar-lo, com el pots preparar?

  • Mètode de filtre (V60, Chemex, Aeropress): Aquestes tècniques permeten destacar les notes subtils del cafè anaeròbic. Fes servir aigua a uns 92-96 °C (mai bullint!) i segueix les proporcions: 15 g de cafè per 250 ml d’aigua.
  • Mètode d’expresso: Si tens una màquina d’expresso, ajusta la molta perquè sigui fina i segueix el temps d’extracció recomanat pel productor.

Quanta cafeïna té el cafè anaeròbic?

Tot i que el procés de fermentació modifica el seu sabor i potència les seves notes úniques, la quantitat de cafeïna que conté no varia gaire respecte al cafè tradicional. Això vol dir que també cal tenir cura amb el seu consum.

Els experts recomanen no superar les 3-4 tasses de cafè al dia, ja que un excés de cafeïna pot causar efectes adversos com insomni, nerviosisme, palpitacions o problemes digestius. Per a persones sensibles a la cafeïna o amb condicions de salut com hipertensió o ansietat, és millor reduir encara més el consum o optar per alternatives descafeïnades.

El cafè anaeròbic és saludable?

En general, sí. Els antioxidants presents al cafè poden oferir beneficis per a la salut, com reduir la inflamació i protegir el cor. Però recorda: la clau està en l’equilibri. Si tens dubtes sobre com pot estar afectant el cafè a la teva salut, notes que necessites més tasses per tenir energia o fa temps que et cau malament, consulta sempre amb el teu metge o nutricionista.