Glossari d’assegurances: 18 paraules que has de conèixer

Infraassegurances, subrogacions, primes netes…Entendre el que et diu una assegurança és complicat si no estàs acostumat al seu vocabulari. Ja t’hauras adonat que les paraules que es fan servir al sector de les assegurances no formen part del diccionari del dia a dia de tothom. És per això que ens hem arromangat i fet un glossari de mots comuns.  

 

Assessor d’assegurances 

 
Aquesta és fàcil. Un assessor d’assegurances és la persona interlocutor entre un client (tu) i la companyia d’assegurances. I que fa? Doncs principalment explica i assessora els clients sobre els diferents tipus d’assegurances disponibles, i els ajuda a trobar les millors cobertures.  

 

Però això no és tot. Un assessor d’assegurances també és l’encarregat de facilitar la contractació de pòlisses d’assegurances i gestionar els tràmits relacionats amb reclamacions i renovacions.  

  

Assistència 

 

Quan la teva assegurança parla d’assistència es refereix als serveis addicionals que una proporciona als seus assegurats per a ajudar-los en situacions específiques. Com per exemple? Et sonarà l’assistència en carretera, els serveis de grua, l’assistència mèdica o qualsevol altre tipus d’ajuda. Tot depèn del que estigui establert a la teva pòlissa. 

 

Beneficiari 

 

En un contracte d’assegurança, el beneficiari és la persona o entitat designada per a rebre la indemnització o els beneficis en cas que ocorri l’esdeveniment assegurat. Depenent del que hagi triat la persona que ha contractat la pòlissa pot ser el mateix assegurat o qualsevol altra persona o entitat. Dit d’una altra manera: és qui cobra quan hi ha un accident.

 

Bonificació 

 

La bonificació és un descompte o reducció en la prima de l’assegurança que s’atorga a l’assegurat com recompensa per un bon historial de sinistralitat. És a dir, que si tens una assegurança contractada i no has presentat reclamacions durant un període determinat, el preu que pagues per la teva pòlissa serà més baix.   

 

Clàusula 

 

Una clàusula en un contracte d’assegurança és una disposició o terme específic que estableix els drets, obligacions i limitacions tant per a la companyia d’assegurances com per a l’assegurat. Les clàusules defineixen les condicions sota les quals la pòlissa d’assegurança és vàlida i detallen les cobertures, exclusions i altres aspectes importants del contracte. Veuràs que hi ha diferents tipus de clàusules. Te’n destaquem tres:  

 

  • Clàusula de Rescissió: Defineix les condicions sota les quals la companyia d’assegurances o l’assegurat poden rescindir la pòlissa abans del seu venciment. 
  • Clàusula de Pèrdua Total: Específica els criteris que s’aplicaran per a determinar si una pèrdua o mal serà considerat com una pèrdua total, la qual cosa afectarà la suma de la indemnització. 
  • Clàusula d’Exclusió: Aquesta defineix situacions, riscos o circumstàncies específiques que no estan cobertes per la pòlissa. És important revisar aquestes exclusions per a conèixer exactament quins esdeveniments no seran indemnitzats per la companyia d’assegurances. 

 

Cobertura 

 

La cobertura es refereix a la protecció i els beneficis que una companyia d’assegurances ofereix als seus assegurats. Quan contractes una pòlissa d’assegurança, s’estableixen les cobertures específiques que estaran disponibles per a protegir l’assegurat en cas que ocorri un esdeveniment assegurat.  

 

Les assegurances et parlen de cobertures i de cobertures addicionals o cobertures opcionals. Quina és la diferència? Bé, bàsicament que les cobertures addicionals són aquelles que tu pots afegir per completar la teva pòlissa i ampliar la protecció.  

 

Infraassegurança 

 

Sentiràs parlar d’una infraassegurança si el valor de la suma assegurada és menor al valor real dels béns a cobrir. És a dir: que el teu bé no estava assegurat correctament. Ja et pots imaginar el que ve a continuació, oi? Si succeeix un accident, un robatori o un incendi –per exemple–, la quantitat que rebràs serà menor, i per tant no cobrirà les despeses. Tot i estar assegurat, hauràs de pagar amb diners de la teva butxaca. La pregunta ara és: com pots fer per evitar una infraassegurança? Revisant periòdicament les teves assegurances, sempre de la mà del teu assessor!  

 

Pèrdua total 

 

Es refereix a una situació en la qual el bé o propietat assegurada sofreix danys tan greus que la seva reparació és inviable o costaria més que el valor del mateix bé. En cas de pèrdua total, la companyia d’assegurances indemnitzarà a l’assegurat amb el valor acordat en la pòlissa.  

 

Pòlissa 

 

La pòlissa d’assegurança és el contracte escrit que estableix els termes i condicions de cobertura entre l’assegurat i la companyia d’assegurances. Conté tots els detalls rellevants als quals hem estat fent referència: cobertures, límits, exclusions, primes, beneficiaris i altres aspectes importants de l’assegurança.  

 

Prenedor 

 

Un prenedor és la persona o entitat que sol·licita o contracta una pòlissa d’assegurança. És a dir, el client. Pot ser l’assegurat o una entitat que actua en nom de l’assegurat, com una empresa que assegura als seus empleats.  

 

Prima 

 

La prima és el cost que l’assegurat ha de pagar a la companyia d’assegurances a canvi de la cobertura proporcionada per la pòlissa. S’ha de pagar periòdicament i la seva suma depèn del tipus d’assegurança, les cobertures i altres factors de risc associats. Hi ha assegurances, com Assegur, que permeten agrupar totes les teves primes en una sola quota mensual: el pagafàcil.  

 

Prima neta 

Ja et pots imaginar que si la prima és el cost total, la prima neta és el component bàsic del cost de l’assegurança abans de la inclusió d’altres despeses o càrrecs addicionals. És a dir, és la part del cost que cobreix directament el risc assegurat. 

 

Renovació 

 

La renovació d’una pòlissa d’assegurança es refereix al procés mitjançant el qual s’estén la vigència de la pòlissa actual una vegada que ha arribat a la seva data de venciment. Durant aquest procés, es poden realitzar ajustos en els termes i condicions de la pòlissa. Hi ha pòlisses que es renoven automàticament, com per exemple l’assegurança escolar d’Assegur. Detalls com aquests són importants, ja que, en aquest cas es tracta d’una assegurança obligatòria a Andorra. 

 

Responsabilitat civil 

 

La responsabilitat civil és l’obligació legal que té una persona o entitat de compensar els danys i perjudicis causats a tercers. Quan les assegurances parlen de la responsabilitat civil es refereixen a la cobertura que protegeix l’assegurat contra les reclamacions de tercers per lesions corporals, danys a la propietat o altres perjudicis que puguin ocórrer a causa de la responsabilitat de l’assegurat.  

 Sentiràs parlar de cobertures de responsabilitat civil per exemple si contractes una assegurança per al teu vehicle, o una assegurança per a la teva mascota. 

 

Risc assegurable 

 

És el risc que la companyia d’assegurances assumeix i es compromet a indemnitzar a l’assegurat si aquest esdeveniment ocorre durant el període de cobertura. Varia segons el tipus de segur: en una assegurança de llar, per exemple, el risc assegurable pot ser un robatori, allaus o danys a la propietat, mentre que en una assegurança de vida, el risc assegurable és la defunció de l’assegurat.  

 

Sinistre 

 

Un sinistre és un imprevist que causa pèrdues o danys, i que està cobert per la pòlissa d’assegurança. Quan succeeix un sinistre, l’assegurat pot presentar una reclamació a la companyia d’assegurances per a rebre la indemnització o els beneficis establerts en la pòlissa per a compensar les pèrdues. Les assegurances parlen principalment de sinistres totals (quan ja no hi ha res a fer), parcials (quan és reparable i no supera el percentatge acordat en la pòlissa), amb culpa, sense culpa, o per força major.  

 

Subrogació 

 

La subrogació és el dret que té la companyia d’assegurances de prendre accions legals en nom de l’assegurat per a recuperar els costos d’indemnització quan un tercer és responsable del sinistre. Dit d’una altra manera: després que la companyia d’assegurances indemnitza a l’assegurat per un sinistre, aquesta adquireix el dret a perseguir la part responsable del mal i buscar la restitució de les despeses pagades a l’assegurat.  

 

Venciment 

El venciment es refereix al final de la vigència d’una pòlissa d’assegurança. Una vegada que la pòlissa arriba a la seva data de venciment, l’assegurat ha de renovar-la per a continuar mantenint la cobertura, o bé, pot optar per buscar una nova assegurança amb una altra companyia.  

 

 

Sense claredat no hi ha transparència  

 

Per sort, hi ha companyies d’assegurances que no només practiquen la transparència: també aposten per la claredat. L’equip d’Assegur no té cap mena de dubte: la clau de l’èxit és un servei proper, facilitador i global.  

 

Per això, cada dia treballen per:  

  • Garantir que les persones entenen el que està cobert: Això t’ajuda a prendre decisions informades i assegurar-te que l’assegurança satisfaci les teves necessitats i expectatives.  
  • Adequar la cobertura, per oferir una protecció adequada per als teus béns, responsabilitats o situacions particulars. 
  • Evitar sorpreses desagradables: En tenir una comprensió clara dels termes i condicions de l’assegurança, evitaràs sorpreses desagradables en cas que ocorri un sinistre i descobreixis que uns certs esdeveniments no estan coberts o que hi ha limitacions en la indemnització. 

 

Ara ja saps una mica més sobre el sector de les assegurances. Si tens qualsevol dubte, pots contactar per Whatsapp a l’equip d’Assegur, o visitar la seva pàgina web.

Què fer quan mor la teva mascota a Andorra

Els animals són un membre més de la nostra família. Quan estan, ens regalen vida. I, quan falten, deixen un buit per sempre. Ningú vol pensar-ho, però això no treu que tenir informació sigui necessari per saber actuar bé quan arriba el moment. Sobretot si no tens contractada una assegurança de mascotes a Andorra. 

 

En aquest article resoldrem els dubtes freqüents, començant pel més bàsic. 

 

Tramitar la baixa de la teva mascota a Andorra: a on cal anar i què necessites portar? 

 

Si la teva mascota mor al veterinari, la baixa normalment la cursen ells directament. Però si no és el cas, hauràs de fer tràmits. 

Després de la mort de la teva mascota cal donar-ho de baixa en el Registri d’Animals de Companyia (RAC). Pots fer-ho a través de qualsevol servei de tràmits de Govern o dels Comuns. És a dir, que ja no cal desplaçar-te fins al Departament d’Agricultura, com fa uns anys enrera.  

La baixa un animal a Andorra només es pot cursar un cop l’animal ha estat identificat i se li ha atribuït el passaport corresponent per part del seu veterinari. Hauràs de portar també la declaració jurada en la qual consti la causa de la baixa. 

 

Pots incinerar la teva mascota a Andorra? 

 

Sí, a Andorra pots incinerar gossos i gats, però també altres animals com conills i fures. El preu d’incinerar una mascota a Andorra varia en funció del seu pes, i va des dels 280 € als 400 €. Si la teva mascota estava Assegurada amb Assegur no hauràs de pagar res per aquest servei, i et tornaran les seves cendres en una urna biodegradable. 

 

¿Quines mascotes pots incinerar a Andorra? 

 

Com t’avançàvem, el servei d’incineració de mascotes a Andorra no només està disponible per a gats i gossos: també podràs incinerar a Andorra conills, fures o rèptils.  

 

Quant temps has d’esperar per recollir les cendres de la teva mascota? 

 

Com a molt, per recollir les cendres de la teva mascota hauràs d’esperar una setmana. Si bé és cert que el procés de cremat només porta 2 o 3 hores, s’ha d’esperar que el forn es refredi per poder treure les restes i guardar-les a l’urna.  

 

Que no fer mai quan mor la teva mascota: evita els errors més típics en els moments més difícils 

 

Pot semblar evident, però no tothom té clar què fer i que no fer quan mor la seva mascota. El moment és complicat, els nervis poden jugar en contra i voler fer les coses ràpidament ens pot portar problemes. 

 

No et desfacis del cos de la teva mascota precipitadament  

És natural sentir-se aclaparat per la tristesa i el dolor després de la mort de la teva mascota. No obstant això, evita prendre decisions precipitades i desfer-te del cos de la teva mascota sense considerar les teves opcions. El primer és trucar el teu veterinari.  

 

No enterris a la teva mascota en llocs no autoritzats

Això pot tenir conseqüències legals i generar problemes innecessaris. A Andorra està prohibit enterrar a la teva mascota a la muntanya, en el bosc, en un parc o al jardí de casa. L’opció que tens és la d’incinerar-la, i, si així ho vols, conservar les seves cendres a casa.  

 

No optis per mètodes de disposició poc ètics 

Evita mètodes de disposició poc ètics o il·legals, com desfer-te el cos de la teva mascota en escombriaires o abandonar-lo en llocs públics. Aquests actes no sols són irrespectuosos cap a la teva mascota, sinó que també poden tenir implicacions legals i ètiques. 

 

No t’aïllis: busca ajuda si ho necessites  

La pèrdua d’una mascota pot ser molt dolorosa i sovint requereix suport emocional. Evita aïllar-te o rebutjar el suport professional si la situació et sobrepassa. Parlar sobre els teus sentiments i compartir records de la teva mascota pot ser part del procés de curació. 

 

No ignoris els aspectes legals i administratius 

Assegura’t de tenir en compte els aspectes legals i administratius relacionats amb la mort de la teva mascota. Això pot incloure notificar a les autoritats locals o al veterinari, cancel·lar serveis o subscripcions a nom de la teva mascota, i actualitzar qualsevol documentació legal pertinent que pugui estar relacionada amb ella.  

 

Assegura la teva mascota a Andorra 


Assegurar la teva mascota vol dir cuidar-la fins al darrer moment: passi el que passi, podràs estar tranquil, ja que serà una empresa especialitzada qui s’encarregui de tot per tu. 

 

Assegurar a la teva mascota a Andorra, lluny del que pugui semblar-te, és un tràmit fàcil, àgil i econòmic que pots fer per internet en menys de 5 minuts. Com? Amb Assegur, l’única companyia d’assegurances d’Andorra que et permet assegurar a la teva mascota en línia. Aquí t’expliquem pas a pas com fer-ho. 

 

Estalvia’t desplaçaments, cues, diners i disgustos. Calcula ara la quota i comença a gaudir de la tranquil·litat de saber que, passi el que passi, Assegur estarà sempre al teu costat. 

El romànic en moto: ruta per 10 esglésies d’Andorra

Les muntanyes d’Andorra amaguen un tresor que ha resistit el pas del temps: l’art romànic. Més de 40 esglésies i monuments romànics construïts fa més de 10 segles que han estat testimonis de la transformació del país i que avui formen part de la nostra rica herència cultural.  

 

En aquest article et proposem una ruta amb moto que et permetrà viatjar al passat per a descobrir algunes de les seves joies. Prepara’t, perquè avui recorreràs les carreteres d’Andorra per veure ni més ni menys que 10 esglésies romàniques.  

Arrenquem? 


Un parell de consells abans de sortir 

 

  • Planifica bé la teva ruta. D’això avui ens hem encarregat nosaltres: tens marcat el circuit i les parades i fins i tot un descans llarg. Assegura’t de donar-li un cop d’ull a aquesta guia abans de sortir, per a saber al que t’enfrontes!   
  • Mira sempre el temps: l’estiu a Andorra és traïdorenc. Les tempestes a mitja tarda són un clàssic dels mesos més calorosos. Consulta la meteo (enllaç meteo.ad) abans de sortir encara que no vegis cap núvol al cel.  

 

Ho tens tot? Assegura’t que la teva moto està en bon estat abans d’arrencar! És evident, però no està de més recordar-ho: Revisa els pneumàtics, els frens, les llums i l’oli. Encara que sigui una ruta fàcil, no et confiïs, ni avui ni mai. Dit això, comencem! 

 

Iniciant ruta: Església de Santa Coloma 

 

Altitud: 982 m

Ubicació: Santa Coloma, Andorra la Vella 

 

La nostra ruta comença a l’església més antiga d’Andorra: l’Església de Santa Coloma. El primer que cridarà la teva atenció és el seu campanar llombard de planta circular, únic al país (i pràcticament als Pirineus). Té quatre pisos i fa 17 metres i mig d’altura. Aquest campanar és del segle XII, però l’església és d’origen preromànic: Es va construir entre els segles VIII i IX, mentre Carlemany era coronat com Emperador dels romans pel papa León III. Ha plogut! 

 

Si aparques la moto, travesses el jardí i entres dins de l’església de Santa Coloma podràs veure entre moltes altres coses, una petita part dels frescos que en el seu moment adornaven les parets d’aquesta joia del romànic.  

 

 

Seguim: Sant Esteve, al cor de la capital 

 

Altitud: 1023 m 

Ubicació: Andorra la Vella 

 

L’Església de Sant Esteve s’alça majestuosament en la plaça central del barri antic d’Andorra la Vella, envoltada de carrers empedrats i edificis històrics. La seva estructura imponent i la seva elegant arquitectura són un recordatori tangible únic del passat medieval d’Andorra.  

L’exterior de l’església es caracteritza per la seva senzillesa i sobrietat, típiques de l’estil romànic. Els seus murs de pedra, sòlids i ben conservats, són una bona mostra de l’art de la construcció de l’època.  

Això sí: El que veus és una reforma de l’any 1940. De l’església original es conserva l’absis del segle XIII, el més gran d’Andorra. A l’interior, serè i ple d’encant, trobaràs una biga policromada, retaules barrocs i diverses peces d’orfebreria.  

 

La petita església de Sant Andreu 

 

Altitud: 1023 m 

Ubicació: Andorra la Vella 

 

A la mateixa capital, seguint la carretera que va a l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell, veuràs una petita església envoltada de natura. La seva construcció data dels segles XI i XII, però igual que succeeix amb Sant Esteve, l’església de Sant Andreu es va reconstruir completament el 1958. La capella es troba molt prop de l’antic camí ral que enllaçava la capital amb la Massana. Aquest recorregut estava coronat per la Creu Grossa, que és la creu esculpida en pedra d’origen gòtic que avui dia pots veure baixant per l’Avinguda Meritxell, exposada al carrer que porta el seu mateix nom, a pocs minuts de l’església de Sant Andreu.  

 

Sant Cristòfol d’Anyós, el patró dels automobilistes 


Altitud: 1.310 m 

Ubicació: Anyós, La Massana 

 

Pujar fins a Sant Cristòfol té doble premi: per fora podràs admirar aquesta joia del romànic embolicada de naturalesa, i per dins tindràs l’oportunitat de veure una bona col·lecció de pintures murals gòtiques i barroques. L’església original era més petita (feia només 5×4 m!), però es va ampliar en el segle XVI. Què en queda de l’original? L’absis i el mur nord. A gaudir-los!  

 

Sant Martí de la Cortinada, a Ordino  

 

Altitud: 1.335 m 

Ubicació: La Cortinada, Ordino 

 

La teva pròxima parada està a tan sols 6 km. L’església de Sant Martí de la Cortinada és tan impactant per dins com per fora. Res més arribar veuràs, coronant la seva característica coberta de dos vessants la data de la seva reforma: 1787. Però no va ser fins als anys 60 del segle passat quan es van descobrir un conjunt de pintures murals obra que representen, entre d’altres, figures d’animals fantàstics i personatges destacats de la història com Guillem Guifré i el Bisbe de Torus. Dins, trobaràs també retaules barrocs, un carilló de roda i, protegint l’altar major i les capelles, un conjunt de reixes de ferro forjat que atreuen l’atenció dels milers de visitants que l’església de Sant Martí de la Cortinada acull any rere any. 

 

L’entorn és perfecte per a una merescuda parada. A tan sols uns metres, travessant la carretera, tens el riu Valira d’Orient, perfecte per a refrescar-te i reposar forces, que encara estem a la meitat de la ruta! Els arbres que creixen a la vora del riu et regalaran una ombra que estem ben segurs que agrairàs.  

 

Sant Joan de Caselles: a tocar del museu de la Moto d’Andorra 


Altitud: 1552  m

Ubicació: Canillo 

 

Seguint la carretera nacional direcció a França (el que antigament era el camí de Canillo), et trobaràs l’església de Sant Joan de Caselles. El seu element més característic? El seu campanar amb tres nivells de finestrals. Com a curiositat et direm que l’original era independent: no estava comunicat amb l’església. Si t’hi fixes, veuràs el cos que es va afegir posteriorment per tal de permetre l’accés. Però aquesta no és l’única peculiaritat de Sant Joan de Caselles: la porta d’accés està al el costat nord, ja que al sud (que és on normalment hauria d’estar), hi ha un precipici que acaba en el riu. Millor així. 

Què hi ha dins? Doncs una gran varietat d’obres artístiques, però et destacarem l’imponent crist en majestat envoltat de murals que narren el seu calvari. 

 

Santuari de Meritxell, la patrona d’Andorra 


Altitud: 1527 m 

Ubicació: Canillo 

 

L’incendi de 1972 va reduir a cendres pràcticament tot el santuari original. El que et trobaràs en arribar és un impressionant complex religiós, carregat de simbolisme i ple de talles. Entre elles, la reproducció de la figura original de la Verge de Meritxell. En 2014 el Papa Francesc va reconèixer el santuari amb el títol de basílica menor, i a partir d’aquest moment el santuari de Meritxell va quedar inclòs dins de la ruta Mariana (enllaç extern). 

 

En el seu interior, a més, el santuari de Meritxell custòdia una col·lecció de bíblies escrites en més de 1900 llengües (entre elles algunes de les quals segur que tu tampoc havies sentit a parlar fins ara, com el manx o el còrnic). Al museu de la bíblia trobaràs exemplars molt estranys, alguns d’ells moderns com la bíblia en format Minecraft (sí, existeix), o una bíblia clandestina de Corea del Nord.  

 

Santa Eulàlia, el campanar més alt d’Andorra 


Altitud: 1238 m 

Ubicació: Encamp 

 

Si hi ha un element que salta a la vista aquest és el campanar: ni més ni menys que 23 metres, 6 més que el campanar de l’església de Santa Coloma que vas veure al principi de la ruta. Aquest campanar no sempre va ser aquí: es va afegir en la segona meitat del segle XI, a l’època del Cid Campeador.  

 

Apunta això: Si camines en direcció al sud-oest de l’església veuràs un esconjurador. Un què? Un petit temple molt típic del romànic dels Pirineus que en el seu moment va servir per celebrar rituals contra les tempestes que aguaitaven la zona, però també el Consell del Comú. Just al costat tens el porxo de l’església, que és el més antic d’Andorra. I a dins? Retaules barrocs i una pila baptismal d’origen romànic, decorada amb flors de lis (entre moltes altres joies que no et volem revelar!)  

 

Sant Miquel d’Engolasters i les seves vistes de postal a la capital 


Altitud: 1.505 m 

Ubicació: Escaldes-Engordany 

 

Només en queden dues esglésies, i totes dues estan en la mateixa parròquia: Escaldes-Engordany. Començarem per la més alta i la que representa la culminació del romànic a Andorra: Sant Miquel d’Engolasters.  

 

A tan sols 5 minuts amb moto i unes poques corbes del llac amb el qual comparteix nom, aquesta església ofereix unes vistes impressionants a la vall de la capital. Però això només és el principi. Prepara’t perquè Sant Miquel té molt a oferir, començant per la seva arquitectura i acabant per la quantitat de peces d’art que amaga en el seu interior. La bona notícia? Pràcticament tot el conjunt conserva els seus elements originals, entre ells els caps esculpits que t’observen des del campanar.  

 

Sant Pere Màrtir, al bell mig d’Escaldes-Engordany 

 

La nostra ruta finalitza al centre d’Escaldes-Engordany, a només 10 minuts de baixada amb moto per la carretera d’Engolasters. Just abans d’arribar al teu destí, a mà esquerra, veuràs el Pont de la Tosca, que tot i el que et pot semblar, no és romànic: és del 1820, però es va construir seguint tècniques medievals. I sí, és el pont que apareix en l’escut de la parròquia. 

 

A escassos metres d’aquí, a mà dreta, veuràs alçar-se una imponent església de granit, gris i vertical. No sembla tan antiga? És que no ho és: l’edifici és de 1956, d’estil neoromànic. El que guarda al seu interior sí que és antic. No volem fer-te molts spoilers, però si t’acostes a l’altar major podràs veure un retaule barroc de la Immaculada, i en una de les seves capelles laterals trobaràs el retaule de l’església de Sant Romà dels Vilars (que no està en aquesta ruta, però si t’has quedat amb ganes de romànic, et recomanem que un altre dia t’acostis fins al peu del Pic de Padern a fer un cop d’ull). 

 

I les esglésies romàniques de Sant Julià?  

 

Tens bon ull! Aquestes ens les hem guardat per a una altra ruta, però ja t’avisem que serà diferent. Aquesta vegada no necessitaràs la moto: només estar en bona forma física i armat amb bons entrepans. Estigues atent a les nostres xarxes si no vols perdre-te-la! 

 

3 pastissos per menys de 4 euros i sense forn 

Les teves xarxes estan plenes de receptes de pastissos fàcils que prometen l’èxit i d’això som molt conscients. Però les coses com són: com més fàcil sembla més risc tens d’estar cuinant, en lloc d’unes postres, un fail.  

 

L’escepticisme culinari que ens regala l’experiència és una arma de doble tall. I és que es possible que t’estiguis perdent grans receptes. Ja saps, receptes barates, fàcils i que li agraden a tothom. Hem recollit tres encerts segurs: tres pastissos que qualsevol podria fer, boníssims i sense forn.  

 

Comencem? 

 

Pastís viral de cafè, llet i farina 

 

Si és viral ja et dona una pista. Aquesta recepta, que va compartir en el seu moment La Chica Bona en el seu compte de Tiktok és infal·lible. No necessitaràs ni prendre nota, perquè aquesta recepta és tan fàcil que quedarà registrada en la teva memòria per sempre.  

 

No ens creus?  

 

  • 1 cafè expresso (curt) 
  • 500 ml de llet (de la qual vulguis) 
  • 2 cullerades d’emplafona (opcional) 
  • 60 gr de maizena 

 

Què has de fer perquè succeeixi la màgia? 

 

  1. Barreja bé els ingredients amb una batedora fins que quedin integrats. Agafa una olla i porta-la al foc baix. Això del foc baix és important.  
  2. Remena durant 5 minuts fins que comencis a notar que la consistència canvia. Quan hagis aconseguit una espècie de crema de cafè, apaga i retira. 
  3. Ara hauràs d’agafar un recipient (si no tens un motlle baix pots fer servir qualsevol recipient de vidre o ceràmica).  
  4. Cobreix-lo amb paper de forn, aboca la barreja i deixa-la refredar a temperatura ambient 15 o 20 minuts. Passat aquest temps, porta-la a la nevera durant 3 hores. El resultat? Un pastís de textura gelatinosa (gràcies a la maizena), amb un intens sabor de cafè que farà que no puguis parar de repetir.  

 

La gràcia d’aquest pastís és la infinitat d’opcions que desbloqueja. Per exemple: 

 

  • Pots fer-li una base de galetes i plàtan. 
  • Pots cobrir-la amb cacau en pols i festucs. 
  • O amb nata i maduixes. 
  • O amb una reducció de gerds. 

 

Podríem seguir així durant hores, però volem compartir-te un parell de pastissos més.  

 

 

Pastís de pinya sense forn 

 

La pinya és l’estrella de l’estiu. No sols és dolça i refrescant: és una font gairebé inesgotable de beneficis per a la teva salut, i aquí ens detindrem una estona, perquè has de saber que la pinya té: 

 

  • Un alt contingut de nutrients: Conté vitamines com la vitamina C, que enforteix el sistema immunitari i actua com un antioxidant, protegint les cèl·lules del mal causat pels radicals lliures. A més, la pinya és una font de manganès, un mineral important per a la formació d’ossos i teixits connectius. 

 

  • Propietats antiinflamatòries: La bromelina, un enzim present en la pinya, té propietats antiinflamatòries. Ajuda a reduir la inflamació en el cos i pot ser beneficiós per a persones que pateixen condicions inflamatòries cròniques, com l’artritis. La bromelina també pot ajudar en la recuperació de lesions esportives i reduir el temps de curació. 

 

  • Propietats digestives: La bromelina també és coneguda per les seves propietats digestives. Aquest enzim ajuda a descompondre les proteïnes, facilitant la digestió i millorant l’absorció de nutrients en l’intestí. A més, la pinya conté fibra, que promou la regularitat intestinal i contribueix a mantenir un sistema digestiu saludable. 

 

  • Beneficis per a la salut ocular: Aquests nutrients poden ajudar a prevenir la degeneració macular relacionada amb l’edat i la formació de cataractes. Incloure pinya a la teva dieta regularment pot contribuir a mantenir una bona salut visual. 

 

  • Propietats diürètiques i desintoxicants: La pinya té propietats diürètiques naturals, cosa que significa que pot ajudar a eliminar l’excés de líquids del cos, reduint la inflor i la retenció d’aigua. A més, el seu contingut d’aigua i fibra pot ajudar a estimular el tracte intestinal i promoure l’eliminació de toxines del cos, contribuint així a la desintoxicació. 

 

Necessites més arguments per a fer aquest pastís? Anem per feina. 

 

  • 400 grams de pinya en el seu suc (natural i sense sucre) 
  • 1 l de nata per a muntar 
  • 2 sobres de gelatina de pinya (o, cosa que és el mateix,170 grams) 
  • 12 biscotes de Soletilla sense sucre 

 

Anem pas per pas: 

 

  1. Mulla els biscotes en el suc de la pinya, i ves col·locant-los en la base del motlle.  
  2. Reserva unes 4 rodanxes de pinya, i la resta tritura-les i posa-les a bullir en un cassó. 
  3. Quan comenci a bullir afegeix la gelatina, remena i aparta del foc. 
  4. Remena la nata muntada amb moviments envolupants i deixa-la refredar tota la nit. 
  5. Les rodanxes que vas reservar al principi són per a decorar, però també pots tirar-li per damunt coco ratllat, canyella o tahina. 

 

 

Pastís de llimona ràpid sense forn 

 

Si hi ha una combinació infal·lible aquesta és la llimona i el formatge. La recepta que compartim avui és molt bàsica, i aquí està precisament el seu secret: que et permet gaudir de tot el sabor d’aquests dos ingredients sense gelatines de sabors o saboritzants artificials. 

Per a la base: 

  • 20 galetes tipus María sense sucre 
  • 100 grams de mantega 

 

Per al farciment:  

  • 300 ml de nata líquida per a muntar 
  • 400 grams de formatge crema 
  • 80 ml de suc de llimona (un parell de llimones) 
  • 5 fulles de gelatina 
  • 100 grams d’emplafona 

 

Aquest pastís de llimona és més fàcil del que sembla. Mira: 

  1. Comença triturant les galetes en una batedora (o, si no tens, en un morter a poc a poc i amb paciència).
  2. Fon la mantega i barreja-la amb les galetes. Aboca la teva barreja en la base del motlle i porta-la a refredar a la nevera.  

 

Ara anem amb el farciment.  

 

  1. Hidrata la gelatina amb aigua bé freda i veu muntant la nata. 
  1. En un recipient a part, mescla el formatge crema i el sucre fins que quedi una crema perfecta i sense cap mena de grumoll.
  1. Incorpora la nata que vas muntar i barreja bé.
  1. Ara posa el suc de llimona al foc i quan comenci a bullir tira-li la gelatina sense deixar de remoure durant un minut. Ho tens? Incorpora aquesta gelatina a la resta de la mescla, posa-la en el motlle i deixa’l en la nevera durant sis hores.

 

Vols fer-li una cobertura? Pots preparar més gelatina de llimona, col·locar uns gerds, que encara estan de temporada, o empolvorar-li una mica de canyella per damunt.  

 

Aquest pastís no sols està boníssim: t’ajuda a incloure la llimona en el teu menú, una fruita que pel seu sabor tan característic sabem que moltes vegades no té tota la presència que deuria en la nostra dieta. Menjar llimones és bo per a cremar greix, però també per a:  

 

  • Produir col·lagen: Essencial per a la salut de la pell, les articulacions i els teixits connectius. 
  • Estimular la producció d’enzims digestius: Ajuda a alleujar problemes digestius com la indigestió, l’acidesa estomacal i el restrenyiment. 
  • Equilibrar els nivells de pH en el teu organisme: Un pH equilibrat és important per a la salut general i pot ajudar a prevenir malalties cròniques i mantenir una bona salut òssia. 

 

Com veus, les postres també poden ajudar-te a equilibrar la teva dieta sense haver de renunciar al plaer d’un pastís ben bo i fresc a l’estiu. Ja saps quin prepararàs aquesta tarda? Un darrer consell: sempre que deixis un pastís a la nevera, fes-ho a sobre del calaix de les verdures. Allà és on fa més fred. Ara si, et deixem marxar a cuinar, però no t’oblidis d’etiquetar a Assegur en les teves fotos! 

 

I ara el cuffing: la tendència de tenir parella sense tenir parella

El ni amb tu ni sense tu és un clàssic tan vell com la humanitat. Però el món modern de les relacions evoluciona, i sempre sorgeixen nous termes per a descriure les diferents dinàmiques i tendències. Un dels darrers és el de cuffing. L’havies sentit ja?  

Anem a veure què va això.  

 

Què és el cuffing? 

 

El terme cuffing prové del verb en anglès to cuff, que significa literalment «lligar amb esposes».  S’utilitza metafòricament per a descriure l’acte de “lligar» algú durant els mesos freds. Com si s’estigués bloquejant temporalment. I és que, de fet, el cuffing es refereix a buscar una relació sentimental de curt termini durant l’hivern. Sí, sí, el que has llegit: les persones que ho practiquen comencen a la seva recerca de parella al voltant d’octubre o novembre, i acaben quan arriba la primavera.  

 

Però per què? 

 

Bé, durant aquests mesos, busquen algú amb qui passar el temps i gaudir d’activitats acollidores i romàntiques, com ara arraulir-se al costat de la llar de foc, veure pel·lícules, sortir a sopar o simplement gaudir de la companyia de l’altre en l’ambient hivernal. Costa de creure? Doncs et direm que el cuffing s’ha tornat cada cop més popular, especialment entre els joves adults.  

 

Has de saber que el cuffing no implica necessàriament un compromís a llarg termini, sinó que més aviat és una relació de conveniència i temporal que brinda companyia i calidesa emocional durant l’hivern.  

 

Per què el cuffing ara està “de moda”? 

 

Bé, hi ha qui ho fa perquè se sent sol durant els mesos freds i s’estima més tenir algú amb qui compartir el seu temps. Uns altres poden veure’s influenciats per la pressió social de tenir una parella durant les festivitats i esdeveniments relacionats amb la temporada nadalenca. Segur que saps de què parlem.   

No obstant això, és important tenir en compte que el cuffing no sempre és una pràctica saludable per a totes les persones involucrades. I aquí ens detindrem una estona.  

 

Però per què el cuffing pot ser tòxic? 


No ens amaguem ara: La idea de tenir companyia durant les nits fredes i acollidores i gaudir de moments romàntics pot ser temptadora. Però és crucial que tinguis clar que el cuffing porta riscos per a qui ho practica. Els desafiaments que ens planteja aquest “nou” model de relació són incomptables. Te’ls hem resumit en 4: 

 

  • Desenvolupament de sentiments desiguals: En una relació cuffing, és possible que una de les parts involucrades desenvolupi sentiments més profunds mentre que l’altra només busca una relació temporal. Per això, com et dèiem abans, és essencial establir expectatives clares des del principi i comunicar-se obertament sobre les intencions i límits de la relació.
  • Ferides emocionals: Quan la temporada de cuffing (de veritat que es diu així) arriba a la seva fi, el més típic és que la relació també acabi. La transició d’una relació a l’absència de contacte pot ser difícil de portar i deixar cicatrius emocionals.
  • Dificultat per a establir relacions significatives: Participar en el cuffing de manera recurrent pot dificultar l’establiment de relacions significatives a llarg termini. Si una persona s’acostuma a relacions temporals i superficials, pot trobar dificultats per a obrir-se emocionalment i comprometre’s en relacions més profundes i duradores en el futur.
  • Aïllament social: El cuffing pot conduir a l’aïllament social, ja que les persones tendeixen a enfocar-se en la seva relació temporal i descuren altres amistats i connexions socials. Això pot portar a la pèrdua de vincles significatius fora de la relació cuffing i generar sentiments de solitud un cop tot ha acabat. 

 

Estàs en una relació cuffing? Doncs pren nota d’això 


Hi ha qui pot gaudir d’aquestes relacions sense cap mena de problema. Però també pot passar tot el contrari. Si estàs en una relació cuffing, no oblidis mai: 

 

  • Comunicar-te de manera oberta i honesta, amb cuffing o sense ell: Establir una comunicació clara i oberta amb la teva parella des del principi és fonamental. Estableix límits emocionals des del principi. I, pel teu bé, evita desenvolupar expectatives poc realistes de compromís.
  • Gaudir el present: Si bé el cuffing pot no ser una relació a llarg termini, això no vol dir que no puguis gaudir del temps que passes amb la teva parella. Aprofita les oportunitats per crear records i compartir experiències significatives.
  • Mantenir la teva independència: Encara que estiguis en una relació, no descuris els teus interessos, amistats i metes personals. És important mantenir un equilibri saludable entre la teva vida amorosa temporal i el teu benestar individual. Continua conreant els teus passatemps, mantingues les teves amistats i persegueix els teus objectius personals. Això et permetrà mantenir una identitat pròpia i evitar una dependència excessiva de la relació.
  • Ser conscient de les teves emocions: A mesura que la temporada de cuffing arriba a la seva fi, és possible que sorgeixin sentiments de tristesa o pèrdua. Reconeix i valida les teves emocions sense jutjar-te. Dona’t l’espai necessari per a processar els teus sentiments i considera parlar amb amics o buscar suport emocional si és necessari.
  • Acabar la relació amb respecte: Evita esvair-te sense deixar rastre o tallar el contacte bruscament. Això val per a totes les relacions.

  

3 senyals que poden indicar que necessites ajuda professional per superar la teva relació cuffing 

 

Experimentar emocions intenses, com a tristesa, empipament, confusió o fins i tot pèrdua d’autoestima és normal quan estàs (o surts) d’una relació poc equilibrada. En moments com aquests, buscar el suport professional d’un psicòleg pot ser un pas valuós per mantenir el teu benestar emocional. Però quan és un bon moment per fer-ho?

  • Si les teves relacions posteriors es veuen afectades negativament per la ruptura anterior: un psicòleg pot ajudar-te a comprendre i resoldre patrons de comportament no saludables o creences limitants que podrien estar interferint en la teva capacitat per a establir relacions satisfactòries.
  • Si tens baixa autoestima i falta de confiança: Una ruptura pot danyar l’autoestima i la confiança en un mateix. Reconstruir una imatge saludable de tu mateix i desenvolupar una confiança renovada és més fàcil amb ajuda professional.
  • Si et trobes atrapat en patrons recurrents de relacions disfuncionals o tòxiques, pot ser útil buscar l’ajuda d’un psicòleg per a explorar les raons subjacents darrere d’aquests patrons i aprendre noves maneres d’establir relacions més saludables. 

 

Buscar ajuda professional no és sinònim de feblesa. Fer-ho demostra la teva valentia i compromís amb el teu benestar emocional. Un psicòleg et donarà un espai segur i confidencial per a explorar les teves emocions, desafiaments i metes, i et proporcionarà eines i estratègies per a superar la ruptura i avançar cap a una vida més plena i satisfactòria.  

Recorda que cada relació és única, i el més important és ser conscient de les teves pròpies necessitats i límits emocionals, així com respectar els sentiments i desitjos de la teva parella. Si tots dos esteu compromesos amb la comunicació oberta i el respecte mutu, una relació cuffing pot ser una gran experiència durant la temporada d’hivern. 

Pas a pas: com emplenar el qüestionari de salut d’una assegurança

 

Si mai has sol·licitat una assegurança de vida a Andorra (o fora), això ja ho saps: les companyies asseguradores, com Assegur, demanen a tots els seus clients que omplin un qüestionari de salut amb preguntes molt detallades. Per què? Per avaluar el risc i determinar una prima de l’assegurança (és a dir, el preu de l’assegurança). 

 

Ho sabem, ho sabem: Contestar el qüestionari d’una assegurança de vida no és una cosa que vingui de gust. Requereix temps i paciència, però és l’element clau de la teva assegurança. Moltes persones cometen errors en completar-ho, o ignoren les conseqüències que pot tenir per a ells i els seus éssers estimats amagar determinada informació. Perquè això no et passi a tu, en aquest article repassarem pas a pas tot el que has de saber abans d’emplenar el teu qüestionari de salut. 

 

Comencem pel més bàsic: 

 

Llegir bé cada pregunta del teu qüestionari de salut no és important: és vital 

 

Et semblarà d’allò més evident, però et sorprendria la quantitat de disgustos que s’emporten les persones només per no haver llegit bé una pregunta del seu qüestionari de salut. Així que, abans de respondre, assegura’t que has llegit atentament i entès el que et demanen a cada pregunta. No assumeixis allò que s’està preguntant: Una interpretació incorrecta pot portar a respostes inexactes. 

 

Tens cap dubte o no entens alguna pregunta? Pots enviar un Whatsapp directament a Assegur +376 346 555 o trucar-los al 876 555. 

 

Honestedat i precisió: els pilars de la teva tranquil·litat 

 

L’honestedat i la precisió són fonamentals en completar el qüestionari de salut. No intentis amagar informació o proporcionar respostes ambigües, ja que això pot tenir conseqüències negatives en cas de presentar una reclamació. Tot i que siguin petits detalls que creguis que no tindran rellevància. Proporciona detalls complets i veraços sobre el teu historial mèdic, antecedents familiars i qualsevol afecció mèdica. Encara que et preocupi que la resposta pugui augmentar la teva prima: és millor que diguis la veritat ara.  

  

Revisa els teus registres mèdics 

 

És normal: entre procediments mèdics, medicaments i condicions hi pot haver alguna cosa que no recordis bé. Si és així (i com ja et pots estar imaginant), inventar-s’ho o donar una resposta aproximada no és en cap cas la solució. El que hauries de fer en aquest cas és posar-te en contacte amb el teu metge perquè t’aclareixi qualsevol aspecte del teu historial. 

 

Actualitza la teva informació 

 

Això vol dir que has d’incloure qualsevol canvi rellevant en el teu estat de salut des de la darrera vegada que vas visitar el metge. Com per exemple? Diagnòstics recents, nous medicaments, cirurgies o canvis a l’estil de vida. I aquí aprofitem per reforçar allò que et dèiem abans: L’omissió d’informació important pot invalidar l’assegurança o donar lloc a problemes futurs en cas de presentar una reclamació. 

 

Recorda que donar la informació precisa i completa és l’única manera de protegir els teus éssers estimats. 

 

He de donar informació a la companyia d’assegurances sobre la meva família? 

 

Sí. L’historial mèdic de la família també és rellevant per a l’avaluació del risc, i t’expliquem per què: Algunes malalties poden tenir un component genètic i augmentar la probabilitat de desenvolupar certes condicions. Assegura’t d’investigar i proporcionar informació precisa sobre els antecedents mèdics dels teus pares, germans i altres parents propers. 

 

He de contestar totes les preguntes del qüestionari de salut d’una pòlissa de vida? 

 

Sí. Fixa’t: el teu qüestionari inclou una clàusula de «representacions i garanties» que estableix que totes les respostes són vertaderes i completes, i qualsevol falsedat pot anul·lar el contracte d’assegurança. Si tens qualsevol dubte, el millor que pots fer és posar-te en contacte amb l’equip d’Assegur. Ells estan per ajudar-te! 

 

Un detall més: És important que tinguis en compte que el qüestionari de salut que has d’emplenar també ajuda a prevenir el frau a la indústria de l’assegurança. Quan recopilen informació detallada sobre l’historial mèdic i les condicions de salut dels sol·licitants, les asseguradores poden identificar possibles intents d’ocultar informació rellevant o proporcionar respostes falses. Això és essencial per mantenir la integritat del sistema d’assegurances i assegurar que les reclamacions es paguin correctament als que compleixen amb els requisits. 

 

Què passa si m’he oblidat d’un detall al qüestionari de salut? 

 

No et preocupis: En la majoria dels casos, les companyies asseguradores entenen que és possible oblidar certs detalls o informació a l’hora de completar el qüestionari. Si t’has adonat que has oblidat alguna cosa: 

 

  1. Notifica a l’asseguradora sobre l’oblit i proporciona la informació que falta de manera precisa i veraç. La transparència és fonamental en aquest procés.
  2. Explica les circumstàncies: Assegurat d’explicar les circumstàncies de com va passar l’oblit i per què no vas proporcionar la informació en el moment adequat. Si es tracta d’un detall significatiu, la companyia asseguradora pot fer una investigació addicional per avaluar l’impacte en el risc i la validesa de la pòlissa.
  3. Si pots, proporciona documentació que doni suport a la informació que estàs aportant: registres mèdics, resultats de proves o qualsevol altra evidència.
  4. Per acabar i més important: accepta les conseqüències. Depenent de la naturalesa del detall oblidat i les polítiques de la companyia asseguradora, un oblit al qüestionari pot portar conseqüències. Com quines? Des d’un ajustament a la prima de l’assegurança fins a una revisió més minuciosa de la validesa de la pòlissa. 

 

Això és el més important abans d’enviar el teu qüestionari de salut a l’empresa d’assegurances 

 

Pren-te el teu temps per revisar totes les preguntes i respostes. Però revisar de debò. Verifica que no hagis comès errors o mal interpretacions. Un error tipogràfic o una resposta incorrecta poden comportar problemes innecessaris. Assegurat que tota la informació que has donat és precisa i completa. Aquesta és l’única manera de garantir que, passi el que passi, els teus éssers estimats podran rebre la prestació que els correspon. 

Esports i salut: 5 lesions freqüents dels gamers

Els esports han arribatr per a quedar-se, i d’això fa molt ja. El que un dia va ser considerat el passatemps d’una minoria, avui és una indústria que ha evolucionat a passos de gegant, convertint-se en una forma legítima d’esport i entreteniment amb una base de milions de seguidors repartits per tot el món.  

Cada cop hi ha més gent que els veu, però també que n’aprèn i practica amb l’objectiu d’esdevenir un professional del sector. I amb els esports electrònics passa com amb qualsevol esport: que a mesura que la competència i el nivell d’habilitat augmenten, també ho fan els riscos de lesions.  

Amb compte amb això, no et deixis enganyar: Encara que els esports electrònics puguin semblar-te menys exigents físicament que els més tradicionals, els jugadors estan exposats a una sèrie de lesions musculars i problemes de salut relacionats sobretot, amb els moviments repetitius durant llargues hores de joc. I no, no són cap broma. 

En aquest article, explorarem les principals lesions musculars en els jugadors d’esports i et donarem bons consells per aprendre a prevenir-les.  

 

 

Tendinitis, un clàssic gamer 

 

T’aixeques de bon matí amb la mà una mica rígida. Et fas un cafè i t’asseus davant de l’ordinador. Com més mous la mà, més mal et fa. Sobretot prop de l’articulació. Tendinitis? Podria ser.  

T’expliquem de què va això: 

La tendinitis és una lesió molt típica entre la gent que es dedica als esports, especialment als canells i els avantbraços. Els moviments repetitius que fas amb el ratolí i el teclat poden causar inflamació en els teus tendons (els teixits connectius fibrosos que uneixen els ossos amb els músculs). I sí, fa mal.  

Com pots prevenir una tendinitis? La teva aliada aquí és una postura adequada, prendre descansos regulars i fer exercicis d’estirament per a mantenir la flexibilitat muscular.  

Et direm que la majoria dels casos de tendinitis es poden tractar amb repòs, fisioteràpia i medicaments per a reduir el dolor. Però (sempre hi ha un però), si ho deixes passar, pots acabar amb un esquinçament en els tendons, que fa mal només de llegir-lo. I aquí sí, la solució sol passar per un quiròfan. 

 

Lesions d’esquena. L’altre gran clàssic dels gamers 

–i dels no tan gamers– 

 

Passes hores assegut, en tensió, i et mous poc? Això no és un hàbit exclusiu dels gamers, així que les conseqüències et seran més que familiars: 

La falta de mobilitat i la tensió acumulada poden causar-te dolor en els músculs de l’esquena i en l’articulació del manegot dels rotatoris. El què? El manegot dels rotatoris és l’articulació que sosté el cap de l’húmer en l’escàpula. I també controla el moviment de l’esquena. Quan ho aixeques repetidament, provoques un pinçament entre el cap de l’húmer i l’arc acromial.  O, cosa que és el mateix: la tendinitis del supraespinós. 

Per prevenir això hauràs d’enfortir els músculs de l’esquena amb exercici i mantenir una postura adequada.  

Normalment amb repòs i tractament la cosa ja millora. Si no és així, és possible que acabis havent de sotmetre’t a una artroscòpia d’espatlla per a eliminar el teixit inflamat (bursectomia) i llimar el possible ganxo acromial (acromioplàstia). 

 

Dolor d’esquena: dorsàlgies i lumbàlgies 

 

El que et diuen a casa és ben cert: estar tot el dia assegut acabarà amb la teva esquena. És fonamental que la teva cadira ergonòmica i estigui ben ajustada perquè sigui més fàcil per a tu mantenir una postura correcta. A més, el seu és que facis exercicis d’estirament i enfortiment de l’esquena per a reduir el risc de lesions i alleujar el dolor, si és que ja en tens.  

De no fer-ho, pots acabar amb: 

Dorsàlgia: aquest dolor en la zona més rígida de la teva esquena (on estan les teves vèrtebres toràciques, entre la zona cervical i lumbar de l’esquena). Depenent de la intensitat fins pot fer que et costi respirar. 

Lumbàlgia: el mateix, però a la zona baixa de la teva esquena. Les persones que tenen lumbàlgia solen notar, a més, que perden força i flexibilitat a l’esquena. 

 

La síndrome del túnel carpià 

 

Un dia t’aixeques i t’adones que et costa una mica agafar les coses, sobretot les que són petites. Si et pregunten, diries que la teva mà s’ha despertat maldestra. Passa el temps i la sensació de dolor és cada cop més intensa. El que va començar com un formigueig als dits ara són enrampades. I ja no sols a la mà: ara també en l’avantbraç. Intentes portar-ho com pots, però quan acabes la teva partida, el dolor ja és insuportable. Què passa aquí?  

 

La síndrome del túnel carpià afecta els nervis de la mà i el canell, i apareix quan fas moviments repetitius i una posició incorrecta de les mans mentre jugues.  Així que si et dediques als esports has d’anar amb compte de no exercir massa pressió sobre les nines. Però si treballes en una oficina, també. L’important és prendre descansos regulars per a estirar i descansar les mans, i si vols un extra de prevenció, pots usar suports ergonòmics per al canell, per exemple. 

 

El tractament de la síndrome del túnel carpià pot variar segons la gravetat dels símptomes. En casos lleus, es poden recomanar canvis en l’activitat i l’estil de vida, com a descansos freqüents, exercicis d’estirament i l’ús de fèrules al canell. En casos més greus o persistents, poden ser necessaris tractaments addicionals, com a teràpia ocupacional, medicaments per al dolor o, en casos aguts, cirurgia per a alleujar la pressió sobre el nervi mitjà. 

 

Un gamer pot patir colze de tenista? 

 

Sí, sabem que sona rar, però el colze de tenista és una lesió molt típica entre els professionals dels esports. I és que també pot aparèixer en persones que realitzen moviments repetitius i vigorosos del braç. Exacte, com els jugadors de videojocs. Veurem que va això:  

 

El colze de tenista es caracteritza per dolor a la regió externa del colze, especialment en realitzar moviments que t’obliguen a extendre el canell. Això passa quan s’inflamen els tendons que s’insereixen a l’epicòndil lateral del teu colze: és a dir, el punt d’ancoratge dels músculs extensors de l’avantbraç. El colze de tenista pot aparèixer per realitzar el mateix moviment repetides vegades, però també per:  

 

  • Agarrar amb molta força els controls o el ratolí durant llargs períodes de temps:  això pot exercir una tensió addicional en els músculs i tendons de l’avantbraç. 
  • Mala ergonomia: Una mala postura o una configuració inadequada del teu set up pot augmentar la tensió en els músculs i tendons del braç. Per exemple, una cadira o una taula mal ajustades poden contribuir a una postura incòmoda i forçar els músculs.  
  • Falta de descans i recuperació adequada: Fer sessions de joc llargues sense prendre descansos adequats pot augmentar el risc de desenvolupar el colze de tenista. La falta de temps per a recuperar-se i permetre que els músculs i tendons es relaxin pot contribuir a l’aparició de la inflamació. 

 

Bé, i com es cura? No, normalment no necessitaràs tractament quirúrgic. El procés de rehabilitació del colze de tenista passa per repòs, però també per enfortir els músculs i millorar els teus hàbits posturals. 

El més important és que el teu procés de recuperació, sigui quina sigui la teva lesió, és que el supervisi un especialista. 

 

 

Levelea al màxim la teva tranquil·litat amb Assegur 

 

D’ensurts amb la salut ens n’emportarem tots:  gamers i no gamers, és llei de vida. Però qui té una assegurança de salut pot accedir amb més facilitats a consultes i proves diagnòstiques dins i fora d’Andorra sense haver de desemborsar grans quantitats de diners.  

I això, creu-nos, és un punt extra. 

 

Oblida’t de pagar grans quotes per protegir la teva salut: a Assegur han dissenyat una pòlissa especial per a joves com tu, a un preu reduït.  

 

Explica'm de què va això

 

T’estimes més parlar amb l’equip d’Assegur directament? Poden resoldre tots els teus dubtes per Whatsapp (apunta: +376346555). Si ho prefereixes pots telefonar-los al 876 555 o  consultar pel teu compte la pàgina de Salut Jove. 

Cinc batuts amb fruita fresca de temporada per fer-te a la primavera

Que aixequi la mà la persona que compleixi la recomanació de menjar cinc peces de fruita al dia. Cada dia. No et jutjarem, però sí que et donarem una bona solució. I és que si vols mantenir una bona salut (sobretot amb aquests canvis dràstics de temperatures que tenim a Andorra), et cal menjar sa i variat. I això vol dir, entre altres coses, més fruita.  

 

Anem per parts. 

 

Això és el que li passa al teu cos quan no menges fruita suficient 

 

La fruita és essencials, ja ho saps, però vas amb presses i ni hi penses, o simplement hi ha coses que et venen més de gust. I això és perquè estàs passant per alt l’opció de fer-te batuts naturals. Pensa que combinada, la fruita genera sinergies, multiplica els seus efectes i generan un major poder antioxidant. Està bé conèixer els beneficis de menjar fruita, però què li succeeix al teu cos quan no consumeixes la quantitat de necessària? T’ho expliquem. 

 

  • El teu cos necessita fructosa. Si no menges fruita, acabaràs recorrent a sucres o edulcorants artificials. El consum crònic d’edulcorants artificials pot facilitar l’augment de pes, amb totes les conseqüències negatives per a la teva salut que això comporta.  

 

  • La fruita és saciant. Això és així gràcies a la gran quantitat de fibres insolubles que conté, sobretot a la pell. Les fibres insolubles, com el seu nom et farà intuir, no poden ser dissoltes pel teu aparell digestiu, així que aporten volum al teu contingut intestinal. Escatològic, sí, però saciant. Si elimines la fruita de la teva dieta, hauràs de menjar més aliments per tal de sentir que la teva panxa està plena. 

 

  • La fruita t’ajuda a anar al bany. T’hem parlat de la fibra insoluble, però resulta ser que la fruita també té fibra soluble. I aquesta és la que t’ajuda a alentir el trànsit digestiu. És a dir, que si no mengessis fruita no aniries al bany amb regularitat ni el faries en condicions òptimes.  

 

Dit tot això, et donarem cinc bones receptes de batuts fets a base de fruita de temporada que pots trobar a Andorra durant els mesos de maig i juny. Som-hi!  

 

Batut de cireres i vainilla 

 

Les cireres arriben a Andorra amb la calor, i la seva temporada és bastant curta: al juliol ja començaran a desaparèixer. Aquest batut dona una mica de treball, perquè com t’estaràs imaginant, et tocarà desossar les cireres. Dona menys feina del que sembla, creu-nos. Anota els ingredients, que són fàcils:  

 

  • 10 cireres 
  • 1 iogurt grec sense sucre 
  • Llet  
  • Una mica de vainilla (beines o essència) 

 

La quantitat de llet dependrà de com d’espès el vulguis, així que te la deixem a tu.  

 

Quins beneficis t’aporten les cireres? Te’n destaquem tres: 

 

  1. Reducció del dolor i la inflamació: La cirera és rica en antioxidants i compostos antiinflamatoris, la qual cosa pot ajudar a reduir el dolor i la inflamació en el cos. Alguns estudis han demostrat que el consum regular de cireres pot ser beneficiós per a aquells que sofreixen d’artritis i altres trastorns inflamatoris.
  1. Millora del somni: Les cireres contenen melatonina, una hormona que ajuda a regular el somni i els cicles circadiaris del cos. Consumir cireres abans de ficar-se al llit pot ajudar a millorar la qualitat del somni i reduir l’insomni.
  1. Millora de la salut cerebral: Les cireres contenen antocianines, composts que poden ajudar a millorar la salut cerebral i reduir el risc de malalties neurodegeneratives. Els estudis han demostrat que el consum regular de cireres pot millorar la memòria i la funció cognitiva de la gent gran. 

 

Tot això pot aconseguir una fruita tan petita? Increïble, però cert. Així que ja saps: aprofita bé la temporada! 

 

Batut d’albercoc i ametlles 


L’albercoc comença a donar fruits cap al final de la primavera, i aguanta fins a finals d’agost. Aquesta fruita no porta molt bé la conservació: Continua madurant malgrat haver estat collit. Què vol dir això? Que si veus un albercoc al supermercat fora d’aquests mesos, pots estar segur que ha estat recol·lectat molt abans d’estar madur. I, que, conseqüentment, els seus beneficis s’hauran reduït dràsticament.  

 

Vegem quins són:  

 

  1. Alt en antioxidants: Els albercocs són rics en antioxidants com la vitamina A, la vitamina C i la vitamina E, que ajuden a protegir les cèl·lules del mal oxidatiu causat pels radicals lliures. Els antioxidants també poden ajudar a reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i malalties cardíaques.
  1. Millora de la salut ocular: Els albercocs contenen alts nivells de carotenoides com la luteïna i la zeaxantina, que són importants per a la salut ocular. Aquests nutrients poden ajudar a reduir el risc de malalties oculars com la degeneració macular relacionada amb l’edat.
  1. Enfortiment dels ossos: Els albercocs són una bona font de calci i fòsfor, que són claus per a la salut òssia. El consum regular d’albercocs pot ajudar a prevenir la pèrdua de massa òssia i reduir el risc d’osteoporosi. 

 

Dit això, passem al batut. Necessitaràs: 


  • 6 albercocs 
  • 30 cl de llet d’ametlles 
  • Un grapat d’ametlles 
  • 10 cl d’aigua  

 

L’única cosa que has de saber abans de posar-te a preparar aquesta recepta és que no has de pelar els albercocs: Amb rentar-los bé i desossar-la és més que suficient. Recorda sempre que a la pell de la fruita és on hi ha les fibres insolubles. Seguim. 

 

Batut de pastanaga, taronja i gingebre 

 

És cert: a Andorra tenim pastanagues de temporada gairebé tot l’any, encara que especialment entre els mesos de maig a gener. És a dir, ara. Pren nota dels seus beneficis, que són molts i molt interessants. Et destaquem tres: 

 

  1. Les pastanagues són riques en vitamina A i carotenoides, que són crucials per a la salut ocular. El consum regular de pastanagues pot ajudar a prevenir la degeneració macular relacionada amb l’edat i altres malalties oculars.  

 

  1. Enforteix el sistema immunitari: Les pastanagues són una bona font de vitamina C, que ajuda a reduir el risc d’infeccions i malalties.
  1. Redueix el risc de malalties cròniques: A causa del seu alt contingut de nutrients i antioxidants, les pastanagues poden ajudar a reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i la diabetis. 

 

El batut que et proposem no sols és fresquíssim, sinó que és un combo perfecte que t’aportarà un extra de vitamina C, i una xutada d’energia, cortesia del gingebre. Fer-t’ho és tan fàcil com batre:  

  • 2 pastanagues 
  • 2 taronges 
  • 1 tros de gingebre 
  • 1 branca de menta o un doll de llimona 

Si existeix un batut detox de temporada, és aquest.  

 

Batut de maduixa i crema de cacauet 

 

Les maduixes aguanten fins a finals d’estiu, i són famoses per afavorir la circulació sanguínia. (entre altres coses). Vegem-les: 

 

  1. Promouen la salut cerebral: Alguns estudis suggereixen que els antioxidants i compostos antiinflamatoris presents en les maduixes poden tenir efectes beneficiosos per a la salut cerebral. S’ha observat que aquests compostos poden ajudar a millorar la funció cognitiva i reduir el risc de malalties neurodegeneratives, com la deterioració cognitiva i la malaltia d’Alzheimer.
  1. Beneficis per a la pell: La vitamina C i altres antioxidants presents a les maduixes contribueixen a la salut de la pell, ajudant en la producció de col·lagen, protegint contra el mal causat pel sol i millorant l’aparença general de la pell.
  1. Els antioxidants presents en les maduixes, com els flavonoides i l’àcid el·làgic, s’han associat amb la reducció del risc de malalties del cor. També s’ha demostrat que les maduixes ajuden a millorar els nivells de colesterol i a regular la pressió arterial. 

 

Tornem al batut. Necessites: 

 

  • 1 tassa plena de maduixes 
  • 1 iogurt 
  • 1 cullerada de crema de cacauet  

 

Pots decorar-ho amb un fil de crema de cacauet i una maduixa, perquè a més de saludable sigui instagrameable. Aquest batut ho té tot. 

 

Batut de gerds, civada i menta 

 

Els gerds comencen a estar de temporada al maig, i aguantaran fins al setembre. A Andorra tenim la sort de poder trobar-los repartits per les nostres muntanyes. Si estàs entre els afortunats que aconsegueix fer-se amb un bon grapat (i aguantes la temptació fins a arribar a casa), pren nota del batut que et proposem. 

 

  • Un grapat de gerds 
  • 300 ml de llet o un iogurt grec 
  • Fulles de menta 

 

Et direm que els gerds no només estan bons, sinó que són: 

 

  1. Rics en antioxidants, com les antocianines i la vitamina C, que poden ajudar a protegir les cèl·lules del mal oxidatiu causat pels radicals lliures i reduir el risc de malalties cròniques com el càncer i la malaltia cardíaca. 
  2. Una bona font de fibra, la qual cosa pot ajudar a millorar la digestió i prevenir el restrenyiment.  
  3. Rics en vitamines i minerals, com l’àcid fòlic, el ferro i el potassi, que són essencials per a una bona salut en general. 

 

No diràs que no t’hem donat idees. Ara ja no tens excusa per a no menjar fruita fresca de temporada. Ja tens clar quin batut et faràs primer? 

 

Dues hores per banyar-te: de veritat cal esperar tant?

Et donarem una gran notícia: queden menys de 30 dies perquè comenci l’estiu a Andorra. Capbussades a rius i llacs, vespres de relax a la piscina, escapades a platges properes… si et concentres és possible que fins i tot ja puguis olorar a after sun. Renunciar a refrescar-se és impensable quan arriba la xafogor a les nostres valls. De fet, l’únic argument capaç de frenar un imminent bany és l’etern arxienemic de l’estiu: el tall de digestió.  

Però el tall de digestió no era mentida al final? Cal esperar abans dues hores par banyar-se? Pot donar-me un tall de digestió per un altre motiu? Què haig de fer si em dona un? T’ho expliquem tot. Anem punt per punt. 

 

La digestió no es talla, el que passa realment és això 

 

Ficar-te de cop a l’aigua freda després d’un menjar pesat pot desencadenar una síncope per hidrocució. O, cosa que és el mateix, un xoc termo diferencial, un xoc tèrmic, per a entendre’ns. És a dir, que no és un problema digestiu, és un problema circulatori, i la culpa no és del menjar en si, sinó de la temperatura. (Enllaç font) De fet, el tall de digestió pot donar-te igual si et banyes després de treballar o de fer esport durant hores al sol.  

 

El que passa aquí és que associem aquest tipus de successos a l’estiu, perquè el contrast tèrmic és més gran, i sol donar-se quan et fiques a l’aigua després d’haver dinat. I això, tots coincidirem, és típic de l’estiu.  

 

Què li passa al teu cos quan tens una síncope per hidrocució 

 

Quan una persona se submergeix en aigua freda, especialment si és de manera sobtada, el contacte de l’aigua amb la pell i les terminacions nervioses pot desencadenar una resposta reflecteix coneguda com a reflex d’immersió.  


Aquest reflex provoca una disminució de la freqüència cardíaca i una dilatació dels vasos sanguinis perifèrics, la qual cosa pot portar a una disminució del flux sanguini al cervell. Sona perillós perquè ho és. Veiem quins símptomes pots tenir quan el teu cos reacciona d’aquesta manera. 

 

Sis símptomes freqüents del tall de digestió 

 

És important que tinguis en compte que aquests símptomes poden tenir diverses causes i no necessàriament estan relacionats amb la digestió o amb el canvi de temperatura. Si experimentes algun d’aquests símptomes, és recomanable que busquis atenció mèdica per a una avaluació adequada i un diagnòstic precís:  

 

  • Mareig o vertigen: Sensació de desequilibri o que l’entorn està girant. 
  • Nàusees: Malestar en l’estómac que pot anar acompanyat de la sensació de necessitat de vomitar. 
  • Malestar abdominal: Dolor o sensació de pesadesa en l’abdomen. 
  • Pal·lidesa: La pell pot tornar-se pàl·lida a causa de la disminució del flux sanguini a la superfície de la pell. 
  • Sudoració excessiva: pot ocórrer sobtadament. 
  • Dificultat per a respirar. 


Si el tall de digestió no és greu, els símptomes haurien de desaparèixer en un parell d’hores. 

 

No facis això MAI si t’està donant un tall de digestió 

 

Tot i que alguns d’aquests consells poden semblar-te evidents, està bé que els tinguis en compte per a evitar que un possible tall de digestió empitjori. T’ho expliquem: 

 

  • No ficar-te bruscament a l’aigua freda: Si has estat exposat al sol i sents símptomes relacionats amb un tall de digestió, evitar submergir-te novament: això pot empitjorar els símptomes i augmentar el risc de complicacions.
  • No romandre en una posició horitzontal: És preferible no ficar-se al llit immediatament després de sentir els símptomes, ja que això pot dificultar la circulació sanguínia i agreujar els marejos i les nàusees. És millor mantenir-se en una posició asseguda o semi-inclinada per a facilitar el flux sanguini.
  • No fer esforços físics intensos: Això pot augmentar la pressió sobre el sistema cardiovascular i empitjorar els símptomes. Descansa i permet que el teu cos es recuperi.
  • No auto medicar-te sense consultar a un professional de la salut: Evita automedicar-te sense consultar a un metge o professional de la salut, ja que els símptomes poden tenir diverses causes i requerir un tractament específic. El teu metge podrà avaluar adequadament la teva condició i recomanar-te l’enfocament adequat. 
  • No ignorar els símptomes persistents o greus: Si els símptomes persisteixen, empitjoren o es presenten de manera greu, és important buscar atenció mèdica immediatament. Un professional de la salut podrà realitzar una avaluació completa i determinar la causa subjacent dels símptomes. 

  

Dubtes i mites sobre el tall de digestió: cal esperar dues hores? 

 

Dues hores poden ser eternes quan el sol estreny i les ganes de refrescar-nos ens empenyen a l’aigua. Cal esperar tant? Sí. Però no sols això.  

 

Pren nota si vols prevenir un ensurt més gran: 

 

  • Espaia el temps entre menjar i nedar: Sempre és recomanable esperar almenys 1-2 hores havent dinat abans de nedar. Això permet que el procés de digestió comenci i evita l’estrès addicional en el sistema digestiu durant l’activitat aquàtica.
  • Menja més lleuger: Opta per menjars lleugers i de fàcil digestió abans de participar en activitats aquàtiques. Evita aliments grassos, pesats o abundants que podrien requerir un major esforç del sistema digestiu.
  • Hidrata’t bé: Has de beure suficient aigua abans, durant i després de qualsevol activitat física o exposició al sol. La hidratació adequada ajuda a mantenir un equilibri adequat de líquids en el cos i a evitar la deshidratació. 

 

Els nens tenen més risc de sofrir un tall de digestió? 

 

Sí, algunes persones poden ser més susceptibles a l’efecte de la calor i l’exposició al sol, la qual cosa podria augmentar la possibilitat de sentir malestar havent dinat o en ingressar a l’aigua freda. Aquests grups inclouen: 

 

  • Persones amb problemes cardíacs o circulatoris: Aquelles que tenen malalties del cor, pressió arterial alta o altres trastorns circulatoris. 
  • Persones amb problemes digestius: Aquells que tenen condicions digestives preexistents, com a malaltia de reflux gastroesofàgic úlceres estomacals o malaltia inflamatòria intestinal. 
  • Nens i persones majors: Els nens i les persones majors poden tenir sistemes de regulació de temperatura menys eficients. 

 

Siguis o no siguis grup de risc has d’escoltar el teu cos, mantenir-te hidratat i evitar canvis bruscos de temperatura és clau si vols gaudir amb salut de tot el que pot oferir-te aquest estiu!  

 

Senyals que t’indiquen que no és mandra, és Burnout

La dada gela la sang: 7 de cada 10 persones sofreixen o sofriran burnout. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu el Col·legi de Psicologia de Catalunya. El burnout no és res de nou: ni la malaltia ni el terme. Si bé és cert que sembla haver-se popularitzat recentment, va ser encunyat per primer cop l’any 1974 (fa 49 anys!) per Herbert Freudenberger, al seu llibre “Burnout: The High Cost of High Achievement”.  

Pots dir-li burnout o síndrome de desgast professional, però el que cal tenir clar és que no parlem de cansament: Parlem de l’estat d’esgotament físic, mental i emocional que neix de l’estrès crònic relacionat amb el treball.  

Això és una malaltia? Des del 2022, l’OMS considera que sí, ja que és un dels principals problemes de salut mental, i la persona que ho sofreix requereix tractament. 

És un procés gradual, que neix de combinacions de factors com ara la sobrecàrrega de treball, la pressió constant, la falta de control sobre les tasques, la falta de suport o reconeixement, i un desequilibri entre les demandes laborals i els recursos personals. 


Et sona?  És possible que pateixis burnout? 


Ets massa crític a la feina? Has perdut les ganes, la il·lusió i la paciència a la feina? Alguns dels símptomes més comuns del burnout inclouen esgotament físic i emocional, pèrdua d’interès o motivació en el treball, dificultat per a concentrar-se, sentiments de frustració, irritabilitat, insatisfacció, falta d’energia, canvis en l’apetit i problemes per a dormir.  

Però hi ha més. 

També pot manifestar-se en problemes de salut física, com a maldecaps, problemes digestius o afebliment del sistema immunològic. 

I és que el burnout no sols afecta el benestar i la salut de les persones que el pateixen: També pot tenir un impacte negatiu en el seu acompliment laboral, relacions personals i qualitat de vida en general.  

 

En quina fase del burnout et trobes? 


Com et dèiem al principi, el burnout no és una cosa que aparegui de la nit al dia. És un procés llarg, i com tot procés té fases. Els experts, en general, parlen de cinc, que són:  

 

  • Fase d’entusiasme: En aquesta etapa inicial, la persona sol estar motivada i compromesa amb el seu treball. Pot experimentar un alt nivell d’energia i entusiasme, i se sent capaç d’enfrontar qualsevol desafiament laboral.  
  • Fase d’estancament: l’individu comença a experimentar senyals d’esgotament i estrès relacionades amb el treball. Pot sentir-se aclaparat per les demandes laborals i tenir dificultats per a trobar un equilibri entre el treball i la vida personal. Els primers signes de fatiga i desmotivació poden començar a aparèixer.
  • Fase de frustració: A mesura que l’esgotament i la desmotivació augmenten, la persona pot experimentar una creixent sensació de frustració. Pot sentir-se atrapat en un cicle d’estrès laboral, on els esforços semblen no donar resultats i les tasques es tornen cada vegada més aclaparadores. La persona pot començar a qüestionar la seva eficàcia i perdre la satisfacció en el seu treball. 
  • Fase d’apatia: En aquesta etapa, l’esgotament i la desesperança aconsegueixen el seu punt màxim. La persona pot experimentar una profunda falta d’energia i desconnexió emocional tant amb el treball com amb les persones que l’envolten. La motivació i la productivitat disminueixen significativament, i la persona pot sentir-se emocionalment distant i desagafada del seu entorn laboral. 
  • Fase d’esgotament complet: Aquesta és l’etapa més crítica del burnout, en la qual la persona arriba a un estat d’esgotament físic, mental i emocional complet. Pot experimentar símptomes físics i psicològics greus, com a esgotament extrem, depressió, ansietat, problemes de somni, dificultat per a concentrar-se i un sentiment general de desesperança. En aquesta fase, pot ser necessari un descans prolongat i la intervenció de professionals de la salut. 

 

Ni totes les persones experimenten el burnout de la mateixa forma, ni han de, necessàriament recórrer totes i cadascuna de les fases que t’hem descrit. També hi ha qui pren mesures en les primeres etapes, mentre que unes altres esperen a arribar a la fase d’esgotament complet per a demanar ajuda.  

 

Burnout i factors de risc 


 Com en tota malaltia, hi ha factors de risc que poden afavorir la seva aparició. Aquests són tres comuns: 

  • Tens una càrrega de treball molt elevada i treballes moltes hores. 
  • Treballes en una professió d’ajuda, com l’atenció mèdica. 
  • Sents que tens poc o cap control sobre el teu treball. 

 

Com puc evitar el burnout? 


És important prendre mesures per a prevenir i abordar el burnout, com establir límits saludables, buscar suport i equilibrar el treball amb activitats de descans i cura personal. En casos més greus, pot ser necessari buscar ajuda professional, com a assessorament o teràpia per a superar el burnout.  

 Prevenir el burnout és aprendre a manejar l’estrès laboral. Ja t’avancem que el secret és aprendre a identificar signes primerencs d’esgotament. Hi ha dues maneres d’aconseguir això: l’autoconeixement i l’autoavaluació regular. Et donarem cinc bons consells: 

  • Estableix límits i prioritats: Aprèn a dir «no» quan sigui necessari i estableix límits saludables en la teva càrrega de treball. Identifica les teves prioritats i concentra’t en les tasques més rellevants.  
  • Practica l’autocura: Dedica temps regularment a activitats que t’ajudin a relaxar-te i recarregar energies, com fer exercici, meditar, tenir entreteniments o passar temps amb éssers estimats. Prioritza el descans adequat i estableix una rutina de somni regular. 
  • Practicar tècniques de maneig de l’estrès: Aprèn i utilitza tècniques efectives per a manejar l’estrès, com la respiració profunda, la relaxació muscular, la visualització o l’escriptura terapèutica.  
  • És clau mantenir una actitud positiva i realista cap al teu treball. Com? Reconeixent i celebrant els teus èxits. És important que treballis per a trobar significat i propòsit en el que fas.  

 

Crec que tinc burnout. Què faig? 

 

El tractament del burnout s’enfoca principalment a reduir l’estrès i aprendre nous hàbits positius que t’ajudaran a desenvolupar una major resiliència, és a dir, la capacitat de recuperar-te de períodes de dolor emocional i situacions adverses.  

Recuperar-te del burnout porta temps i esforç, però amb una bona autocura, suport social i canvis en el teu entorn laboral pots superar-lo.