5 mentides sobre els refredats que hauríem de deixar d’escampar

Fa dies que a Andorra hem començat la temporada de neu. De mantes gruixudes, de cadenes al maleter –o a les rodes–, i, per descomptat, de refredats. Res de nou per a nosaltres, però cal estar al cas. Ja saps: abrigar-se bé, no sortir de casa amb el cabell mullat, prendre infusions ben calentes i aquesta cançó de consells que sentiràs any rere all de la boca d’àvies i mares, fins que comencin a sortir de la teva. Uns consells que, si bé sovint són encertats, no tots acompleixen la seva funció preventiva. Avui parlarem dels que són mentida. Començant per un dels més escampats:  

 

Si prens vitamina C no et refredaràs: això és veritat? 

 

La vitamina C té un paper crucial en diverses funcions del cos humà. Actua com a antioxidant, ajudant a protegir les cèl·lules contra el mal oxidatiu –que s’associa amb una sèrie de problemes de salut, incloent-hi malalties cardiovasculars, neurodegeneratives, inflamatòries, i fins i tot pot contribuir a l’envelliment–. Per si no n’hi hagués prou, la Vitamina C també participa en la síntesi de col·lagen, afavoreix l’absorció de ferro a l’intestí, i contribueix al sistema immunitari. Però no et traurà d’un refredat, i això fa anys que la ciència ho ha demostrat. Hi ha nombrosos estudis que han investigat la relació entre la vitamina C i el refredat comú. Donem una ullada. 

 

  • El 2017 es va fer un altre estudi, amb un resultat ben similar: Encara que va mostrar que la suplementació amb vitamina C podria reduir la durada del refredat en uns certs casos, no va impedir completament contreure un refredat. 

 

La realitat és que els refredats són causats per virus, principalment el rinovirus, i existeixen més de 200 ceps diferents. Malgrat els beneficis de la vitamina C per al sistema immunitari, la seva capacitat per a prevenir infeccions virals, incloent-hi el refredat comú, és limitada. La higiene personal, l’exposició als virus i la salut general, tenen molt a dir en la teva creuada contra els refredats. És a dir, que cal puntualitzar: prenent vitamina C et refredaràs, però potser no patiràs tant. 

 

No: El fred no refreda 

 

És igual quants cops ho hagis sentit: el fred no refreda. El refredat, com dèiem abans, el provoca un virus, però és cert que les baixes temperatures tenen molt a dir en aquesta història. Factors com la disminució de la humitat i els ambients tancats podrien contribuir més a la propagació dels refredats que la temperatura en si mateixa. Però, per què?  

 

  • La baixa humitat pot ressecar les membranes mucoses del nas i la gola, que són importants en la primera línia de defensa contra els virus. Quan aquestes membranes estan seques, poden tornar-se més susceptibles a la invasió viral. És a dir, que el virus ho té més fàcil per entrar al teu organisme.  
  • Aquests dies passem més temps en interiors i en espais tancats. Això, vulguis que no, també facilita la transmissió de virus de persona a persona a través de gotetes respiratòries que s’alliberen en tossir, esternudar o fins i tot parlar. Quan hi ha més persones reunides en espais reduïts, la probabilitat d’entrar en contacte amb persones infectades augmente i, per tant, augmenti la probabilitat de contreure un refredat. Això ens va quedar clar a tots l’any 2020. 

 

A més, hem de dir que la ventilació en espais tancats durant l’hivern sol ser menys efectiva, i això només fa que acumular les partícules virals en l’aire i augmentar el risc de contagi. La idea és que hauríem d’obrir les finestres, com a mínim, entre 5 i 15 minuts al dia.  

  

No, no et refredes perquè tinguis baixes les defenses 

 

Això és complicat. La resposta curta és un clàssic sí, però no. T’ho expliquem: Que el sistema immunitari té un paper protagonista en la defensa contra els patògens, incloent-hi els virus que causen els refredats és cert.  

Bé, no obstant això, estar baix de defenses –és a dir, tenir un sistema immunitari afeblit– no és l’única raó per la qual les persones contreuen refredats. Apunta: L’exposició al virus, la càrrega viral, la higiene personal, el teu nivell d’estrès, la qualitat del teu son i la genètica també juguen un paper important en la probabilitat de contreure un refredat.   

Has llegit bé: les persones amb estrès crònic tenen una major probabilitat de desenvolupar símptomes de refredat després de ser exposades al virus del refredat comú en comparació amb aquelles que no experimentaven estrès crònic. D’això parla aquest estudi, i pots llegir més sobre com afecta l’estrès al teu cos en aquest article. 

 

No, grip i refredat no és el mateix 

 

Malgrat tenir símptomes similars en alguns aspectes, la grip tendeix a ser més severa i pot causar complicacions greus, mentre que el refredat comú sol ser més lleu i de curta durada. Del refredat hem parlat molt ja, però que passa amb la grip?  

 

  • La grip és causada pels virus de la influença A, B o C.  
  • És una infecció viral més greu que el refredat comú i sol presentar símptomes més intensos i sobtats.  
  • Els símptomes típics de la grip inclouen febre alta, dolors musculars, fatiga extrema, tos seca, mal de coll i congestió nasal. 
  • La grip pot provocar complicacions greus, especialment en grups de risc com ara persones majors, nens petits o dones embarassades. 

 

Com segurament ja saps, la vacunació anual contra la grip està recomanada, especialment per a aquells en grups de risc, mentre que per al refredat comú, se centra més a alleujar els símptomes i descansar per a recuperar-se.  

És important diferenciar entre totes dues malalties, ja que el tractament i la prevenció poden variar. D’aquí la importància de consultar el teu metge en cas de dubtes. 

 

He agafat un refredat: he de prendre antibiòtic? 


En general, els refredats són causats per virus, no per bacteris. Els antibiòtics són medicaments dissenyats per a combatre infeccions bacterianes, no són efectius contra els virus. Per tant, no n’hauries de prendre per a tractar els refredats comuns, però tampoc sense consultar el teu metge. 

Els refredats solen ser autolimitats: és a dir, que generalment desapareixen per si sols amb el temps. Si t’ha agafat un refredat el que has de fer ara és descansar i centrar-te a alleujar els símptomes. Ja saps:  

  • Descansar bé. 
  • Beure líquid per a mantenir-te hidratat. 
  • Prendre, si cal, analgèsics per a reduir la febre i alleujar el malestar. 
  • Fer gàrgares per al mal de coll. 
  • Prendre banys calents per a alleujar dolors musculars i la congestió. 


Ara que ja tens més clar què va bé i què no tant per cuidar un refredat, pots donar una ullada a aquestes infusions que t’ajudaran a enfortir el teu sistema immunitari i a gaudir del plaer de prendre una beguda calenta al vespre mirant Andorra nevada per la finestra!  

Farmaciola de casa: que has de tenir i com ho has de guardar

  1. De forma conscient o no, tots acabem emmagatzemant medicaments a casa. Diga-li farmaciola, diga-li caixa de cures, diga-li calaix al moble del bany o com vulguis. La pregunta és: ja ho fas bé? Previsiblement, la resposta és no, i no perquè sigui res complicat conservar medicaments a casa, sinó perquè ho fem replicant costums que portem veient tota la vida i que poden fins i tot arribar a alterar les propietats del contingut de la nostra farmaciola.

 

Però abans de parlar dels errors parlem del contingut.  

 

Què hauries de tenir a la farmaciola de casa? 

 

Partint de la base que Andorra és un país de 468 km² amb més de 55 farmàcies repartides per les 7 parròquies , la lògica ens diu que a casa hauríem de guardar només els medicaments bàsics (sense caducar). I quan parlem de bàsics no només parlem de medicaments. T’ho expliquem. 

 

Què has de comprar per tapar i protegir una ferida 

 

Un tall amb un full d’aquells que fan mal només de llegir-ho, un ensurt menor cuinant o una raspada a la muntanya: a casa, l’ideal és tenir un sortit d’apòsits, tirites i gases, perquè mai se sap que pot passar, i és fàcil (sobretot si tens nens) que alguna cosa passi. Què pots guardar? 

 

  • Tiretes: per cobrir petits talls. 
  • Apòsits adhesius: per cobrir ferides una mica més grans, ampolles, etc. 
  • Esparadrap: per fixar bé un apòsit o una gasa. 
  • Punts d’aproximació: per ferides més greus que una rascada. 
  • Gasa: per tapar o comprimir ferides grans o sagnants 

 

Els apòsits caduquen? No t’ho creuràs, però sí. Tot i que segurament no veuràs cap data de caducitat a una tireta, has de saber que la seva vida útil és de 5 anys, a partir dels quals perdrà el seu poder adhesiu. Evidentment, hi ha apòsits més específics, com ara els famosos COMPEED, que caduquen al cap de 36 mesos després de l’obertura de la caixa.Tot i que et sembli una exageració, no costa res anotar la data d’obertura amb un retolador permanent abans de tornar a guardar la caixa d’apòsits després del seu primer ús.  

Ara parlem dels antisèptics.

 

Antisèptics a la farmaciola de casa: quin és el millor? 

 

Un antisèptic és una substància química que s’utilitza per a prevenir el creixement o la proliferació de microorganismes (com ara bacteris, virus o fongs) en teixits vius. És a dir, el Betadine de tota la vida. Però atenció, perquè comprar i guardar povidona iodada a casa no és la millor opció. Sobretot si tens nens petits.  

 

T’ho expliquem i veiem les alternatives: 

 

 

Si tens dubtes, el millor que pots fer és consultar amb el teu farmacèutic en el moment de comprar antisèptics. Ell és l’especialista. 

 

Coneixes les bosses de fred instantànies? 

 

La bossa de pèsols que guardes al congelador no és en cap cas la millor opció per alleujar una zona inflamada després d’un mal cop. Tampoc ho és, per molt que ho sembli, un grapat de glaçons embolicats d’aquella manera amb el drap de la cuina.  

Per aquests casos el millor és guardar a la teva farmaciola un parell de bosses de fred. Així, arribat el moment, amb només un cop podràs activar una opció més segura per alleujar la inflamació mentre valores si cal anar a veure un especialista. 

 

Potser ja t’ho imaginaves, però aquestes bosses de fred també caduquen. La seva vida útil és d’uns 5 anys. 

 

Dalsy, Apiretal, Efferalgan…què compro i quan l’he de prendre 

 

Sempre va bé guardar una caixa de paracetamol (Apiretal en la seva versió infantil) a la farmaciola de casa. Com ja sabràs, el paracetamol pot tenir diferents noms: Gelocatil, Termalgin, Efferalgan o Xumadol, i tot i que és famós per calmar el dolor i la febre sense atacar l’estómac, has de saber que si en prens molt pot ser perjudicial per al teu fetge. És a dir, que si tens problemes hepàtics, no hauries de prendre paracetamol. Tret d’aquest cas, el paracetamol és una bona opció guardar a la farmaciola i tractar dolor que no impliqui inflamació: maldecaps, mal d’ossos i febre. 

 

No podem parlar de febre sense parlar de termòmetres. A la farmaciola hauries de guardar un termòmetre, i, preferiblement digital. Recorda que el de mercuri és tòxic i fa anys que no es fabrica, i el de galinstan –aquell que sembla de mercuri, però no ho és– és precís, però és massa lent. (Enllaç font: https://www.rtve.es/noticias/20201110/mejor-termometro-fiebre-temperatura-coronavirus-covid/2054794.shtml )Tornem als analgèsics. 

 

Què passa amb l’ibuprofèn? Potser el coneixes també sota el nom comercial de Neobrufen, Espidifen, Nurofen (o Dalsy si parlem de nens). Fa efecte en poc més de 5 minuts i millor que el prenguis amb el dinar perquè, efectivament, l’ibuprofèn ataca l’estómac. [Text Wrapping Break][Text Wrapping Break]Has de saber que si tens problemes de ronyó o úlceres pèptiques tampoc hauries de prendre Ibuprofèn. (Enllaç font https://boticariagarcia.com/ibuprofeno-paracetamol-para-que-sirve/) Dit això, guardar una caixa d’ibuprofèn a casa pot venir bé per alleugerir dolors musculars, mal de dents o lesions com una torçada. És a dir, per calmar el dolor que sí que implica inflamació. Totes dues paraules comencen per la lletra i, ho recordaràs fàcilment.  


Ja saps que tant l’un com l’altre caduquen, i que pots veure la seva data límit a la caixa o al relleu platejat de l’embalatge. És interessant revisar-la de tant en tant, i no guardar medicaments caducats a casa, perquè passat aquest límit ja no es pot garantir la seva actuació, i la idea de la farmaciola de casa és que puguis tenir a mà solucions quan més ho necessites.  

  

Sèrum fisiològic amb probiòtics 

 

Agradi o no, el sèrum fisiològic és fonamental per restaurar l’equilibri electrolític i fer front a una possible deshidratació. El pots comprar a qualsevol farmàcia, sigui en sobres o bricks de sabors. T’aguantarà uns 3 anys, així que si tens fills petits no estarà de més tenir una mica d’estoc a la farmaciola de casa. 

Aquests són els bàsics. A partir d’aquí, cadascú coneix els seus hàbits, les seves circumstàncies i sap el que pot necessitar. Ara bé: on has de guardar la farmaciola? Parlem de l’error més greu i més comú de tots. 

 

La farmaciola de casa no s’ha de guardar al bany ni a la cuina 

 

“Guardar en un lloc fresc i sec”.  És igual si els medicaments estan a una caixa metàl·lica, al calaix del moble del bany o al de la cuina: mai, en cap cas, has de guardar la farmaciola en aquestes habitacions. Per què? Doncs perquè són les que tenen més canvis de temperatura. Efectivament: La dutxa i els fogons no només fan apujar el termòmetre, també fan d’aquestes estades les més humides de la casa. Segur que tens un lloc millor per emmagatzemar coses tan delicades com els medicaments. 


Hem fet un bon repàs als bàsics que hauries de tenir a la farmaciola, però això no deixa de ser una recomanació genèrica. El millor que pots fer, i no ens cansarem de repetir-ho, és parlar amb el teu farmacèutic… i aprofitar per portar els medicaments que estiguin caducats al punt de recollida.  

 

A Andorra tenim prop d’una vintena de farmàcies amb punt de recollida, però si la teva no està entre elles pots deixar-los a qualsevol Centre d’Atenció Primària o a la deixalleria comunal. Mai, mai, mai a les escombraries.  

L’assegurança de llar més completa d’Andorra

Tant n’és si ets propietari o has aconseguit llogar pis a Andorra, la llei t’obliga a pagar una pòlissa de llar. Fins aquí bé: tenir una assegurança vol dir que cap ensurt –d’una llarga llista– t’escurarà la butxaca. Però has de saber que no totes les pòlisses són iguals. I d’això hem de parlar. 

 

L’assegurança de llar per a propietaris i llogaters més flexible i completa d’Andorra 

 

Una assegurança de llar és flexible quan no has de pagar per allò que no necessites. Quan està feta a mida, pensant en les teves circumstàncies i partint d’una bona base de mínims: 

 

  • Protegir casa teva de danys i accidents naturals o extraordinaris. Parlem d’incendis, inundacions, allau, esllavissades, terratrèmols, danys per glaçades. 
  • Protegir-te a tu legalment: ja sigui davant reclamacions de tercers (el veí de sota, per exemple) o bé per danys o perjudicis que puguis sofrir tu. 
  • Cobrir serveis imprescindibles per la teva llar: reparació d’electrodomèstics, fontaneria i restauracions.  

 

Aquesta és la base de tota assegurança de llar. Però Assegur t’ofereix més. 

 

Assegurança de llar a Andorra amb electrodomèstics de substitució 

 

Imagita’t: Estàs a casa un vespre de tempesta. Sents la pluja, els trons i, si et concentres pots veure els llampecs des del sofà. Però aquesta pau de pel·lícula de por es trenca de sobte quan marxa la llum. T’has quedat a les fosques. Deixes passar un parell de minuts i les bombetes pampalluguen. Torna la llum, però el teu frigorífic fa un soroll que mai havia fet. Vol encendre, però no ho aconsegueix. Endolles i desendolles com diu la tradició, però res. T’has quedat sense nevera, i això que no feia ni 3 anys que l’havíeu comprat. I ara què? 

 

Amb una pòlissa de llar qualsevol, hauries de trucar el tècnic, esperar que vingui, i passar la factura a l’assegurança. Si arreglar-ho és més car que comprar un de nou (o directament no té solució), comprar un de nou. I, mentrestant, et quedes sense frigorífic. 

 

Amb l’assegurança de llar d’Assegur tindràs, a banda del servei d’assistència, un electrodomèstic de substitució mentre dura el temps de reparació o reemplaçament. 

 

Assegurança de llar a Andorra amb protecció digital 

 

A tu també et pot passar: Encens l’ordinador, obres el menú i veus un programa que juraries no has instal·lat tu. Fas memòria, però no. El seu nom és estrany i obre la porta a les sospites. Ja fa dies que tens problemes per connectar-te a la Wi-Fi de casa, i és cert que els programes van més lents. Totes les alarmes es disparen quan comences a rebre els típics missatges d’activitat inusual als teus comptes de Google. 

 

Amb una pòlissa de llar qualsevol, hauries de trucar el teu amic per demanar-li el telèfon d’aquell informàtic perquè et miri l’ordinador i pagar la factura. 

 

Amb l’assegurança de llar d’Assegur tens protecció digital. És a dir, que tens inclòs l’assessorament tècnic en ciberseguretat i els serveis d’assistència informàtica, però també la reclamació en compres online, el control parental, gestió del final de la vida digital, defensa administrativa digital en matèria de protecció de dades, geolocalització i bloqueig de dispositius, assistència jurídica telefònica i videotrucada, reclamació en contractes de compra, sistema d’alerta de protecció de dades, empremta digital i eliminació de dades delicades, defensa suplementària de la responsabilitat civil. 

 

Assegurança de llar a Andorra amb servei de bricolatge i de neteja professional 

 

Si tens una assegurança de llar amb Assegur, tens BricoFàcil i BricoNet. T’expliquem de què va això: 

 

Què és el BricoFàcil? No tothom sap canviar una aixeta. Si formes par del club de les persones que ho intenten i no se’n surten, el BricoFàcil t’interessa. El nom és una bona pista: Assegur posa a disposició dels seus clients un gran ventall de professionals per instal·lar o substituir llums i aplics, ficar canaletes per ocultar cables, canviar, instal·lar o ajustar una aixeta, col·locar el suport d’una dutxa (sense obra), desembossar preventivament una canonada, purgar radiadors o canviar les seves claus, muntar mobles o estanteries, penjar un quadre, instal·lar cortines i aïllar les finestres.  

 

Si ja sona et bé espera’t, que et parlem del BricoNet. 

 

Què és el BricoNet d’Assegur?  

 

L’assegurança de llar d’Assegur inclou la neteja del bany o cuina del teu pis, per part d’un professional de forma puntual. Pots demanar aquest servei de dilluns a divendres entre les 09:00 i les 20:00 hores, i en un màxim de 2 dies laborables des de la teva sol·licitud, un professional vindrà a casa teva per prestar el servei. Vols més informació sobre el BricoNet? Parla ara amb l’equip d’Assegur. 


Paga la teva assegurança mes a mes, sense recàrrec


No podem dir que una assegurança és flexible si no dona als clients l’opció de pagar al seu ritme. Amb Assegur pots escollir com i quan pagues els teus rebuts, i també podràs agrupar el pagament de totes les teves assegurances en una sola quota mensual. Sense recàrrec. D’això s’en diu Pagafàcil: 

 

  • No cal que siguis tu el titular/prenedor de totes les assegurances. S’hi podran incloure les assegurances de la resta de familiars. Només que tinguis en compte que el rebut de la quota mensual del pagafàcil estarà associat a un únic número bancari. 
  • Assegur generarà rebuts mensuals on s’inclouran els detalls de les assegurances incloses al pagafàcil. 
  • I saps què és el millor? Que amb l’app d’Assegur podràs gestionar, actualitzar i consultar informació sobre les teves pòlisses còmodament des del teu telèfon.  

 

Protegir la teva llar a Andorra no pot ser més fàcil. Demanar el teu pressupost online et costarà només 3 minuts.

Pòlissa d’exèquies a Andorra: assegura la tranquil·litat dels teus en el moment més difícil

La mort és tan antiga com l’existència. I les assegurances d’exèquies, podríem dir-te que també. És clar que amb el pas del temps, els avenços, els nous costums i necessitats el concepte ha anat evolucionant, però ja a l’antic Egipte se’n parlava d’això.  

Com et pots imaginar, al 3000 a.C ningú va contractar una assegurança funerària, pòlissa d’exèquies o assegurança de decessos. D’aquella se’n deia “ajuda de la comunitat”.  

Quan algú moria, la gent s’unia per a assegurar-se que els rituals funeraris es duguessin a terme segons els costums i tradicions. I això implicava la contribució amb recursos econòmics i esforços col·lectius. Com a curiositat et direm que, en aquella època era la comunitat qui pagava, però també qui sovint havia de construir les tombes. 

Per sort, ara és una altra història. 

Els temps han canviat, però l’essència és la mateixa: donar suport a la família, alliberant-la de gestions i despeses perquè es pugui acomiadar com cal la persona que estimen. Costa una mica, però arlem d’això.  

 

Què cobreix una pòlissa d’exèquies a Andorra? 

 

Amb la pòlissa d’exèquies d’assegur, la teva família tindrà: 

 

  • Tranquil·litat econòmica: Assegur es farà càrrec de totes les despeses derivades del servei funerari i del trasllat. 
  • Tranquil·litat operativa: Assegur s’ocuparà de tot. De les gestions i els preparatius. 
  • I opcions: podran escollir el país on es farà l’enterrament. No necessàriament ha de ser Andorra.  
A Assegur t’ofereixen la pòlissa d’exèquies més completa d’Andorra, que inclou: 

  • El servei de decés: tot el servei fúnebre, des de les despeses d’enterrament fins a l’esquela i les flors. 
  • El trasllat del cadàver des de qualsevol punt del món. 
  • Assistència en viatges, amb cobertures per estades en hotels a l’estranger, consultes mèdiques a l’estranger, assistència a menors d’edat o retorn anticipat d’assegurats que es trobin de viatge a l’estranger. 
  • Indemnització en cas d’accidents (fins a 9000€). 
  • I servei d’atenció les 24 h en qualsevol lloc del món. 

 

Ha mort un familiar meu a Andorra i no tenia una pòlissa d’exèquies. Qui paga l’enterrament? 

 

Si un familiar directe teu ha mort i no tenia contractada una pòlissa d’exèquies, són els hereus els qui han de fer-se càrrec de les despeses i totes les gestions de l’enterrament. Un enterrament a Andorra pot costar més de 3.000€ (un preu que pot apujar molt fàcilment si, per exemple, has de pagar un viatge al lloc d’origen del familiar).  

 

Quant costa a Andorra una pòlissa d’exèquies? 

 

Demanar el pressupost d’una pòlissa d’exèquies a Assegur no et traurà ni 3 minuts. Pots fer-ho en línia, omplint el formulari de la seva pàgina web amb les quatre dades que et demanen. Si contractes ara, podràs beneficiar-te de la promoció que tenen activa fins al 31/03/2024.   

És a dir que no només tindràs la pòlissa d’exèquies més completa al millor preu, sinó que a més, els dos primers mesos seran gratuïts.  

Contracta la pòlissa d’exèquies el novembre de 2023 i no paguis res fins al febrer del 2024.  

Catàstrofes naturals a Andorra: què cobreix i què no cobreix la pòlissa de Llar d’Assegur?

Això és tant horrible com cert: les catàstrofes naturals ocupen cada vegada més titulars, i tenen més protagonisme en les nostres vides. Sequeres, tempestes a Líbia, volcans a Canàries, incendis a Hawaii, terratrèmols al Marroc, i ciclons que colpegen amb duresa als nostres veïns i que fan que ens plantegem, inevitablement, la pregunta: quins riscos tenim a Andorra de sofrir danys naturals? 

 

Quins riscos naturals hi ha a Andorra? 

 

Buscant l’alleujament, podem estar temptats a pensar que les catàstrofes naturals succeeixen de manera sistemàtica fos (i lluny) de les nostres fronteres. Però res més lluny de la realitat. Allaus, nevades, gelades, tempestes, inundacions, terratrèmols, despreniments…La llista de riscos naturals que tenim a Andorra ni és curta, ni és cap broma. Farem un repàs als principals, i un cop d’ull a la història més recent del nostre país: 

 

Quan va ser la pitjor inundació d’Andorra? És igual si havies nascut o no, segur que has sentit parlar dels aiguats del 82 que van colpejar Andorra. Les pluges que van caure el 7 de novembre de l’any 1982 van enregistrar un valor de 151 mm. Et posem aquesta dada en context: 

 

  • Entre 2 mm i 15 mm l’hora es considera d’intensitat moderada. 
  • Entre 15 i 30 mm a l’hora la pluja es classifica com a forta. 
  • Entre els 30 i els 60 mm/hora seria molt forta. 
  • I a partir de 60 mm/hora la precipitació, torrencial. 

 

Com et dèiem, aquell 7 de novembre, l’estació meteorològica de Ransol va registrar 151 mm de pluja. Més del doble del classificat com a precipitacions torrencials. Les inundacions no sols van ocasionar danys materials: més d’una desena de ciutadans van perdre la vida.  

 

Hi ha hagut un terratrèmol a Andorra?


Que als Pirineus tenim terratrèmols és una realitat, però que la seva magnitud és, generalment, menor que 2, també. Hi ha excepcions, i segur que alguna la recordes. Fa poc menys d’un any, en 2022, els nostres veïns de l’Alt Urgell registraven un terratrèmol de 3,8 que també va sacsejar el nostre país. Si bé és cert que no es van reportar ni danys ni trucades al telèfon d’emergències, les tremolors es van deixar notar i van ocupar les portades de tots els periòdics. Un any després, un terratrèmol de magnitud 4,3 amb epicentre en Hautes-Pyrénées (França) també es va deixar notar a Andorra. 

 

Quin risc d’allaus tenim a Andorra? 

 

Has de saber que la majoria de les allaus es produeixen en pendents d’entre 35 i 45 graus d’inclinació. Això, i que totes les allaus són perilloses. De fet, Protecció Civil d’Andorra recorda en la seva pàgina web que les allaus poden ser mortals fins i tot en el nivell 1 (que és el més feble). 

 

Segurament has sentit a parlar de l’allau d’Arinsal, que al 1996 va deixar la zona soterrada amb un gruix de neu i troncs de més de 12 metres d’altura i va causar nombrosos danys materials en els edificis de la zona. Aquesta allau es va classificar com una dels més grans en zona habitada de tota Europa. Es calcula que es van desprendre 2.000 milions de metres cúbics de neu a uns 200 km/h des d’una altura de 2.500 metres. 

 

Com et pots imaginar, davant una catàstrofe natural, el paper d’una assegurança és crucial: les asseguradores són essencials en la gestió de riscos i en la recuperació després de catàstrofes. Per què? Doncs perquè són les encarregades de facilitar l’estabilitat financera i ajudar les comunitats, les empreses i les persones a reconstruir-se després d’un esdeveniment així.  

 

Arribats a aquest punt, la pregunta ara és: en cas de catàstrofe natural, ho cobreix tot una pòlissa d’assegurança de llar? Analitzarem la pòlissa de llar de Assegur. 

 

Quines prestacions et garanteix la pòlissa de llar d’Assegur en cas de catàstrofes naturals? 

 

El primer que cal aclarir és que les assegurances classifiquen les catàstrofes naturals en dos tipus:  

 

  1. Fenòmens de la naturalesa: Pluja, vent, pedra, neu i gelades, sempre que aquests fenòmens meteorològics també causin danys en altres construccions, arbres o un altre tipus de béns al voltant de 500 metres i no només en la casa assegurada.

 

Dins la categoria de fenòmens de la naturalesa, també s’inclouen les inundacions per desbordaments de canals, lleres artificials, llacs sense sortida natural, desbordament de clavegueres, lliscaments de terres, ruïna total d’un edifici a causa d’obres fetes per tercers, incendis forestals, caigudes d’aeronaus i xoc de vehicles. 

 

  1. Danys per fet extraordinaris: Terratrèmols, inundacions extraordinàries, allaus, i erupcions volcàniques. Com a fet extraordinari també s’entén la caiguda de cossos siderals i aeròlits (un meteorit per exemple), terrorisme, rebel·lions i actuacions dels cossos de seguretat en temps de pau. 

 

Això és el que et garanteix la pòlissa de llar d’Assegur en cas de fenomen de la naturalesa 

 

En el cas dels fenòmens de la naturalesa, Assegur garanteix el 100% de la reparació o reposició dels béns assegurats que hagin estat danyats al teu habitatge, al traster o a la plaça de pàrquing del mateix edifici, a excepció dels danys per pluja, gelades, pedra i neu sobre arbres i plantes del jardí. Com a assegurat, has de saber que les teves prestacions són: 

 

  1. La taxació pericial dels danys materials patits o dels béns destruïts. 
  2. El pagament de les factures de reparació dels danys taxats  pericialment que hagin patit els béns assegurats. 
  3. La indemnització del valor assegurat dels béns destruïts, d’acord amb la taxació pericial.  

 

Quins danys per fets extraordinaris cobreix l’assegurança de llar d’Assegur? 


Que caigui un meteorit, hi hagi un terratrèmol, una allau, o una erupció volcànica a Andorra és poc probable, però com hem vist, pot passar. En aquest cas, si tens la teva pòlissa de llar contractada amb Assegur, has de saber que l’assegurança es fa càrrec de la reparació dels danys materials que pateixin els béns assegurats i la seva reposició si desapareixen o es destrueixen. 

En aquests casos veuràs que al teu contracte s’estableix una franquícia obligatòria del 10% de la quantitat del dany, que no podrà excedir de l’1% del capital assegurat ni ser inferior de 150,25 €. 

 

Aquest límit interior no es podrà aplicar quan el capital assegurat sigui igual o inferior a 15.025,30 €. La franquícia s’aplicarà en cada sinistre i per a cada situació de risc.  

 

Quins danys per fets extraordinaris no cobreix una assegurança de llar?  

 

En cas de terratrèmols, allaus, inundacions extraordinàries o tempestes ciclòniques atípiques, Assegur garanteix la reparació dels danys materials que pateixin els béns assegurats o, si escau, la seva reposició quan desapareguin o es destrueixin.  

 

En aquests casos més excepcionals, la companyia estableix una franquícia obligatòria del 10% de la quantitat del dany, que no podrà excedir de l’1% del capital assegurat ni ser inferior de 150,25 €. Aquest límit no es podrà aplicar quan el capital que hagis assegurat sigui igual o inferior a 15.025,30 €.

Ara bé, si parlem de danys per fets extraordinaris, has de saber que una assegurança de llar no garanteix les reclamacions que: 

 

  • Hagin estat fruit del defecte propi del bé assegurat, o de la seva falta de manteniment: És a dir, que si el teu sostre té filtracions, ho deixes passar fins que un dia es produeix un dany significatiu durant una tempesta, l’assegurança et podria denegar la cobertura. 
  • Les causades per mala fe de l’assegurat: per exemple, imaginat que un terratrèmol causa danys estructurals al teu pis i et quedes sense nevera. Decideixes aprofitar l’avinentesa i, en comptes de reclamar els danys reals, exagerar-los per renovar també la placa vitroceràmica, que ja té uns anys. Això és mala fe, i si t’enxampen et pots quedar sense cobertura. 
  • Les pèrdues que es derivin de danys indirectes, com ara la disminució del valor de mercat d’una propietat com a resultat dels danys i reparacions.  

 

Si tens dubtes, el millor que pots fer és consultar el contracte o contactar un agent d’Assegur per resoldre qualsevol dubte.  

 

Protegeix casa teva amb la millor assegurança 

 

Ara ja saps què cobreix i què no cobreix la pòlissa de llar d’Assegur. Aprofitem per recordar-te que, tot i que una assegurança sigui obligatòria, és important analitzar les prestacions i llegir bé el contracte abans de signar. Aquesta és la única manera d’assegurar-te que estàs contractant la pòlissa de llar més completa. Demana ara el teu pressupost!

Especial Halloween: 5 idees per decorar casa teva amb materials naturals

Tu també t’havies cregut que Halloween és una festa americana? No et culpem, però sí que et corregirem: El que avui anomenem Halloween té les seves arrels en un antic festival pagà conegut com a Samhain, celebrat pels celtes fa més de 2.000 anys. Aquesta festa, que tenia lloc al Regne Unit, Irlanda, Galícia i el nord-oest de França, es feia el 31 d’octubre, i servia per a marcar el començament de l’hivern i la fi de la temporada de collita.  

 

Durant aquesta nit, diu la llegenda, la línia que separa el món dels vius i dels morts és més estreta, i els esperits caminen entre nosaltres. Una mica com al videoclip de Thriller, però tenint en compte que no només s’aixequen els dolents: els bons també ho fan. De fet, la paraula “Halloween” és una contracció de l’anglès “All Hallows Eve”, cosa que significa, efectivament, “nit de tots els sants”.  

 

Els irlandesos van importar la festa a Amèrica en el segle XIX, i Hollywood va fer la resta: Si bé és cert que les primeres celebracions massives als Estats Units daten de 1921, el boom definitiu va ser en els anys 70, gràcies a la saga Halloween de John Carpenter. Increïble, però cert.  

 

Com decorar casa teva per Halloween?  

 

Pots anar a una botiga i comprar adorns. O pots aprofitar que vius a Andorra, organitzar una excursió al bosc en família i decorar amb pedres, fulles seques, branques i pinyes. La primera opció és més ràpida i menys respectuosa amb el nostre entorn. La segona redueix la teva petjada ecològica i crea una connexió més genuïna amb la temporada. Si la teva balança també s’inclina a favor d’apreciar i preservar la naturalesa, et donarem un bon grapat d’ idees de decoració perquè explotis la màgia del natural. 

 

El clàssic indiscutible d’aquestes dates: així es talla (i aprofita) una carabassa 

 

Diu la tradició irlandesa que el Jack era un pallés astut (i una mica dolent) que va enganyar el diable un parell d’ocasions. En morir, ni el cel ni l’infern el van acceptar, deixant-lo vagar en la foscor amb un tros de carbó encès. Perquè no se li apagués, el va col·locar dins d’un nap tallat. I així va néixer la primera «llanterna de Jack”, que és com li diuen els angloparlants a la carabassa de Halloween. Però per què es va canviar del nap a la carabassa? Doncs perquè els colons van descobrir que, efectivament, les carabasses eren més abundants i més fàcils de buidar.  

 

T’animes a tallar una? Vinga:  

 

  • Tria una carabassa fresca i ferma. Com més gran sigui la seva base, millor.  
  • Cobreix la taula de treball amb periòdics. Embrutaràs una mica . 
  • Renta bé la carabassa i asseca-la per eliminar bacteris. Així et durarà més temps.  
  • Si no tens eines de buidatge (a les llars d’Andorra ja saps que no és tan comú això buidar carabasses), tria un ganivet de fulla dura i ben esmolat i ves amb compte.  
  • Talla un cercle a la part de dalt. No la llencis, que farà més goig tapada. 
  • Ja pots retirar la carn i les llavors. Això pots fer-ho –en part– amb la mà, així que si la teva idea era decorar en família, és ara quan poden participar els més petits. 
  • Guarda tota la carabassa en un recipient. Aquí s’aprofita tot: pots fer una sopa, un risotto o un pastís. 
  • Un cop buidada, dibuixa les formes i talla-les amb paciència i un ganivet ben esmolat. 

 

Si vols que la carabassa t’aguanti més temps, l’has de deixar en un lloc fresc i sec, lluny de la llum del sol. Googlejant pots arribar a llegir que l’has de submergir en lleixiu, però això, a més de perillós, és tòxic. I més encara si tens nens i gossos a casa. 

 

 

Decora la teva casa amb fantasmes de fulles seques 

 

Si una cosa maca té la decoració orgànica és que et dona el poder d’afegir un significat més especial a elements naturals. Com per exemple? Les fulles.  

 

Fer aquests fantasmes és tan fàcil com recollir un grapat de fulles del terra, assecar-les bé (si ha plogut fa poc, deixa-les entre diaris una nit) i pintar cares amb un retolador negre. A Andorra no tot són pins: a altituds més baixes tenim fagedes i camins plens de roures, dos caducifolis que et regalaran piles de fantasmes els pròxims dies. 

 

Decoració natural en Halloween: així pots transformar una pinya 

 

No t’ho creuràs, però la pinya és l’element més versàtil i divertit per a decorar casa teva aquest Halloween. I a Andorra anem bé d’stock, sobretot de pi i d’avet. La diferència?  

Els arbres d’avet produeixen pinyes que són més suaus i flexibles en comparació amb les pinyes de pi. Les pinyes d’avet són més altes i tenen escates que se superposen més estretament que les dels pins. Aquestes són ideals per a fer ratpenats.  

 

Els pins produeixen pinyes grans que solen tenir una forma allargada i cònica amb escates gruixudes i llenyoses. Algunes espècies de pins, com el pi pinyer, tenen pinyes més petites i rodones. Guarda-les per fer aranyes , bruixots, o mòmies. 

 

Tres consells per pintar glans 

 

Una gla pot ser un fantasma, un esquelet i fins a una carabassa. Fixa’t:   

No cal anar molt lluny per a trobar glans a Andorra: al Rec tens un bon grapat. Abans de posar-te a pintar-les:  

 

  • Escata lleugerament la superfície. Això farà que la pintura s’adhereixi millor i que tinguis una superfície més suau. 
  • Aplica una capa d’emprimació o pintura blanca com a base. Així els colors es veuran millor i s’adheriran de manera més uniforme. 
  • Les pintures acríliques o de manualitats solen ser les més adequades per a aquesta mena de projectes. Assequen ràpidament i ofereixen una àmplia gamma de colors.  

 

Un cop hagis acabat de pintar i les glans estiguin seques, aplica un segellador transparent per a protegir la pintura i assegurar-te que duren més temps.  

 

 

 

Aquest Halloween voldràs pintar pedres en família 

 

Les pedres són un llenç perfecte (sobretot si són planes) per pintar amb els més petits. Calaveres, ratpenats, fantasmes, gats negres o simplement ulls que us vigilen quan creueu el passadís.  

 

I, si a casa sou uns artistes, pots fins i tot convertir un còdol en el personatge de la teva pel·lícula favorita:   

Com veus, donar-li a casa teva un toc autèntic, terrorífic i encantador és possible, fàcil i sostenible. Si t’animes, no t’oblidis d’etiquetar a Assegur en les teves fotos perquè puguin veure les vostres creacions! 

Demostrat: el canvi d’hora afecta la teva salut

Fa anys que ho dius: el canvi d’hora et fa patir. Els teus budells sonen quan no toca i la idea de tirar de migdiada quan no toca és massa temptadora com per a ignorar-la. Així i tot, cal reconèixer que sempre ve millor que ens donin una hora al fet que ens la treguin.

Parlem clar: el canvi d’hora d’octubre és millor que el d’estiu. I no ho diem nosaltres, ho diu la ciència. De seguida t’ho expliquem.

 

Saps des de quan es canvia l’hora a Andorra?  

 

Ja al 1934 Andorra va voler adaptar-se als canvis d’hora dels països veïns. Aquell estiu es va publicar un edicte informant que, per primer cop, els rellotges andorrans marcarien una hora més. Ignorant l’edicte que emetia el Consell General, però, molta gent d’Andorra continuava seguint amb l’hora vella.  

Així, al 1940 el Consell General va publicar per segona vegada el mateix edicte, recordant als rebels del rellotge l’obligatorietat d’adaptar-se a l’hora nova: 

 

“Per a evitar confusions d’horari, tota vegada que França i Espanya han adoptat la nova hora, a partir de dissabte 23 de març a les vint-i-quatre hores, els rellotges de les Valls s’avançaran en una hora.” 

 

El canvi va costar una mica, però ja veus que, gairebé un segle després, a Andorra continuem ajustant els nostres rellotges cada hivern al GMT+1, i cada estiu al GMT + 2. Però quines són realment les conseqüències del canvi d’hora i quines mesures pots prendre per a reduir–les? Et fem cinc cèntims! 

 

 

Això és el que passa en el teu cos quan desajustes el teu rellotge biològic 

 

El ritme circadiari és el teu rellotge biològic intern. La seva missió és regular les funcions bàsiques com el somni, la temperatura corporal i l’alliberament d’hormones. El canvi d’hora, com ja has notat, pot desajustar temporalment aquest rellotge. I això té efectes negatius en la teva salut. Com per exemple? 

 

El canvi d’hora altera el teu cicle de somni 

 

Són moltes les recerques que demostren que aquest ajust horari pot pertorbar el cicle del somni, provocant insomni, somnolència i disminució del rendiment cognitiu. Però això va més enllà de dormir menys o pitjor. Continua llegint. 

 

El canvi d’hora fa que augmenti el teu estrès 

 

La privació de somni o l’alteració del patró de somni poden augmentar els nivells d’estrès i disminuir la tolerància a l’estrès. Traducció? Les persones són més propenses a reaccionar de manera negativa i experimentar una major resposta emocional enfront de situacions estressants. La “culpa” la tenen els canvis en la regulació de les hormones de l’estrès, com el cortisol: els nivells elevats poden augmentar l’ansietat i la irritabilitat.  

 

Continuem parlant de salut mental: el canvi d’hora pot augmentar els teu nivells d’ansietat 

 

Hi ha moltes persones que dies abans comencen a sentir sensació d’urgència per a adaptar-se al nou horari. Suma-li a això el saber que els primers dies dormiràs pitjor i l’estrès que provocarà ja per si mateix que et canviïn la rutina, amb la consegüent baixada de productivitat.  

 

És cert que el canvi d’hora augmenta les probabilitats de sofrir un infart? 

 
Centenars de mitjans s’han fet eco de la notícia, però la veritat és que la teva salut cardiovascular està influenciada per una sèrie de factors, com la dieta, l’exercici, la genètica, l’estrès i la qualitat del somni.  

Com vam veure abans, el canvi d’hora pot afectar a alguns d’aquests factors, com la qualitat del somni, la qual cosa podria estar relacionat amb un major risc d’esdeveniments cardiovasculars.  

Anem amb les dades: Aquest estudi va concloure que el risc d’infart és un 5% major amb el canvi a l’horari d’estiu, mentre que durant el canvi d’hivern (el d’octubre) l’increment del risc gairebé no arriba a l’1%. El que reforça aquest estudi i amb el que hauries de quedar-te és que, com et dèiem al principi de l’article, l’impacte del canvi a l’horari d’estiu és el pitjor i té un major impacte en la teva salut.  

 

Com puc portar millor el canvi d’hora? 

 

Portar-te bé amb el GMT +1 les primeres setmanes serà complicat. Però hi ha alguns ajustos que pots fer des d’ara mateix per a reduir l’impacte en la teva rutina i en la teva salut:  

  • Adapta gradualment l’horari de somni una setmana abans del canvi d’hora. Així pots ajudar el cos a acostumar-se de manera més suau. L’ideal, en el cas de l’horari d’hivern, seria que poguessis ficar-te al llit i aixecar-te 15 minuts més tard cada dia (sempre que la teva rutina t’ho permeti, clar).  
  • Evita augmentar la cafeïna. És temptador, però no és la solució. En aquest article t’expliquem com pots millorar l’efecte del cafè sense consumir més. 
  • Oblida’t de pantalles abans de ficar-te al llit (o al llit): És igual el canvi d’hora: mirar vídeos de TikTok abans de dormir mai és una bona idea. 
  • Ajusta el teu menú. És fàcil voler picar entre hores o pegar-te fartaneres a la nit intentant ajustar-te al nou horari. Hi ha aliments saciants de temporada com la carabassa que t’ajudaran a arribar al següent menjar sense fer un concert de budells. 
  • Continuem amb l’alimentació. Abans hem parlat dels teus nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès). Les patates, les llavors de carabassa, els espinacs i el famós edamame t’ajudaran a regular aquesta hormona i combatre l’estrès.  
  • Si pots, exposa’t més a la llum natural al matí: Passar temps a l’aire lliure pot ajudar a sincronitzar el teu ritme circadiari. 
  • Practica la respiració profunda, meditació i exercici de manera regular. 

Bé, doncs ara ja saps quins efectes té el canvi d’hora al teu cos, i com els pots reduir. Creu-nos: seguint aquests consells podràs gaudir amb benestar dels típics vespres foscos d’Andorra! I no t’oblidis d’ajustar els rellotges més antics de casa, que no tots canvien sols. 

Les advertències de vaporejar que no pots ignorar

Qui més o qui menys ha vist una cigarreta electrònica per Andorra: són aquells dispositius d’aspecte futurista i colors sovint cridaners que treuen un fum que fa olor d’ambientador –dels bons, és clar–. Els usuaris d’aquests ginys no fumen: vaporejen (que és com en diem en català), o “vapean”, que diuen els nostres veïns. Vaporejar, que ve de vapor, sona millor, com més inofensiu, estarem d’acord. Doncs no ho és, i d’això fa temps que se’n parla.

Si bé el concepte de cigarreta electrònica es va desenvolupar als anys 60 (és a dir que de modern, no en té res), no es va comercialitzar fins al 2003. Qui ho va fer va ser en Hon Lik, a qui Google es refereix com el pare de la cigarreta electrònica: un farmacèutic de la Xina que, després de perdre al seu pare degut al càncer de pulmó relacionat amb el tabac, va voler aportar el seu granet de sorra.

La seva motivació personal el va portar a inventar un dispositiu que podria oferir nicotina als fumadors sense els productes químics tòxics i carcinògens presents en el fum del tabac. La idea podia semblar bona. Què va passar llavors? 

 

 

Del fum al vapor: Així es va popularitzar la cigarreta electrònica 

 

Les cigarretes electròniques van guanyar popularitat a la Xina i es van expandir mundialment a principis de la dècada del 2000 fins a arribar a Andorra, ara fa uns anys. A mesura que la consciència sobre els riscos per a la salut associats amb el tabaquisme tradicional augmentava, moltes persones van veure en el vaporeig una alternativa més segura, i, fins i tot, una manera progressiva de deixar el tabac.   

 

Amb l’objectiu de fer-los més atractius, els dispositius es van fer més assequibles, i a les prestatgeries dels punts de venda van començar a aparèixer una àmplia varietat de sabors: cotó de sucre, pastís de formatge, blat de moro i mantega, cafè amb dònuts i fins i tot pizza. Ja t’imagines quina mena de públic va atreure aquest ventall de sabors, oi? Exacte, als joves. Gent que fins llavors mai havia fumat, però estaven interessats a provar el vaporeig.  

 

Com és normal, van començar a sorgir preguntes sobre la seguretat a llarg termini d’aquesta nova manera de fumar. Venedors i consumidors deien que era menys nociu que les cigarretes tradicionals, i, evidentment, es desconeixia l’impacte complet del vaporeig en la salut.  

 

 

La incòmoda veritat sobre el vaporeig: riscos de les cigarretes electròniques per a la salut 

 

L’impacte que vaporejar té en la salut no és cap broma. Amb estudis a la mà, podem dir-te que les cigarretes electròniques provoquen un dany a l’ADN similar a les cigarretes tradicionals. Però, evidentment, la llista de riscos associats a vaporejar és més llarga.  

 

Vaporejar crea addicció a la nicotina  

 

Segons l’Informe del Cirurgià General dels Estats Units de l’any 2020, aproximadament el 90% dels fumadors adults van començar a fumar abans dels 18 anys, la qual cosa destaca la importància de prevenir l’addicció a la nicotina en la joventut. Dit això, has de saber que: 

 

  • La nicotina, present en molts productes de vaporeig, és altament addictiva i pot tenir efectes duradors en el cervell. 

  • El cervell adolescent és particularment vulnerable a l’addicció pel fet que les àrees responsables del control d’impulsos i la presa de decisions encara estan en desenvolupament.

  • Això no queda aquí: Un estudi publicat en la revista JAMA PEDIATRICS al 2017 va concloure que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenien una probabilitat significativament major de començar a fumar cigarrets tradicionals en el futur. 

 

Vaporejar perjudica la salut dels teus pulmons 

 

Seguim amb més estudis, aquest cop amb un publicat al Journal of the American Heart Association, que al 2019 va trobar que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenen més probabilitats de tenir símptomes respiratoris que els que no vaporejen. La inhalació de substàncies químiques presents als líquids pot provocar problemes respiratoris, inclosos símptomes com a tos i dificultat per a respirar. 

 

Vaporejar i l’aparició de problemes de salut mental  

 

Si bé la relació causal encara no està completament establerta i es necessiten recerques addicionals, aquest estudi proporciona una visió intrigant de la possible connexió. Un estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics al 2019 va trobar una associació entre el vaporeig en adolescents i un major risc de símptomes de depressió.  

Però què té a veure vaporejar amb la salut mental? Molt: 

  • Addicció a la nicotina: una substància addictiva que pot afectar el sistema de recompensa del cervell. L’addicció a la nicotina pot portar a canvis en l’estat d’ànim i la regulació emocional, la qual cosa podria contribuir als símptomes de depressió en adolescents. 
  • Estrès relacionat amb el vaporeig: especialment si són conscients dels riscos per a la salut associats amb el consum o si enfronten problemes relacionats amb l’addicció.  
  • Canvis en la química cerebral: Tot i que es necessita més recerca, existeix la possibilitat que el vaporeig pugui tenir un impacte directe en la química cerebral dels adolescents. I això podria contribuir als símptomes de depressió.  

 

 

El fum del vaporeig és tòxic per a les persones que estan al teu voltant?  

 

Que vaporejar és perjudicial per a les persones que fumen amb cigarreta electrònica ha quedat clar. Però i la gent que està al seu voltant? La resposta és sí: el fum del vaporeig, sovint denominat «vapor de segona mà» pot contenir substàncies químiques tòxiques i partícules que poden ser perjudicials per a les persones que ho inhalen, fins i tot si no estan directament usant el dispositiu de vaporeig.  

I, evidentment, això planteja preocupacions sobre l’exposició involuntària al vaporeig en entorns on es permet fumar: El vapor de segona mà pot contenir nicotina, formaldehid, acetaldehid, metalls pesants i altres substàncies químiques que s’alliberen quan s’escalfen els líquids. Aquestes partícules poden dipositar-se en els pulmons i causar mal a la salut pulmonar. 

 

 

Ha quedat clar que això del vaporeig no és una moda: és un problema de salut pública integral, a Andorra i arreu. El ventall de reptes que tenim sobre la taula és ben ampli: cal investigar més i informar millor, però també educar i proporcionar recursos per ajudar que les persones que fumen (o es plantegen fumar) amb cigarreta electrònica puguin prendre decisions informades, i no es deixin seduir per la seva falsa i atractiva innocuïtat. 

 

Pantalles massa d’hora? Així desenvolupen els nens l’addicció a internet

Si navegar per internet és fàcil i entretingut per a tu, que ets adult, imagina que fascinant pot ser per a un nen. Tot és nou: la sensació d’evasió, la curiositat, la possibilitat de parlar, jugar, compartir contingut, desenvolupar la teva personalitat en línia… les infinites possibilitats que ens ofereix el món digital l’han convertit en una arma de doble tall per a aquelles persones que no saben –o no poden– fixar un límit saludable al seu consum.  

En aquest article parlarem del col·lectiu més vulnerable: el dels nens. Però no hem de caure en l’error d’associar l’addicció a internet a una franja d’edat. Dit això, entrem en matèria.  

 

Nens i addicció a internet: factors de risc 


L’addicció a internet en nens no neix d’un dia per l’altre: es desenvolupa gradualment, a mesura que l’ús excessiu es converteix en un hàbit. Allò que pot començar com un interès normal i saludable, a poc a poc es pot convertir en una necessitat compulsiva. I com t’hauràs imaginat ja, el de l’addicció és un procés complex que no depèn d’un sol factor: Hi ha una sèrie d’actituds, rutines i recompenses que activen l’engranatge de la dependència.  

Et donem algunes claus: 

  • La facilitat d’accés a la xarxa pot portar a un ús excessiu. És evident, però t’ho hem de recordar: Els nens que tenen un accés constant a dispositius tenen una major probabilitat de desenvolupar addicció a Internet. I més si aquest accés no està controlat per un adult. 
  • Els videojocs en línia, especialment aquells que fomenten la interacció social i la competència, poden ser altament addictius per als nens. La sensació d’assoliment i la necessitat de progressar en el joc poden mantenir-los connectats durant llargs períodes de temps. 
  • Les xarxes socials poden ser una gran font d’addicció per als nens, ja que busquen la validació i la interacció amb els seus amics en línia. La constant actualització de contingut i la possibilitat de rebre «m’agrada» i comentaris poden incentivar l’ús excessiu. 


Com amb tota addicció, la falta de límits clars per part dels pares pot permetre que els fills perdin el control. Els nens poden tenir dificultats per a autoregular el consum, sobretot si parlem d’eines tan atractives i entretingudes com internet. Però no tot té a veure amb l’entreteniment. T’ho expliquem. 

  

El camí cap a l’addicció digital: causes subjacents en nens 

 

Està clar que, en general, els nens (com els adults) veuen l’ús d’internet com una via d’entreteniment instantani. Però si parlem d’abús d’internet, cal aprofundir una mica, perquè les raons poden anar més enllà de l’esbargiment. 

 

  • Cerca d’una fuita emocional: La interacció en línia pot oferir una distracció temporal de les seves preocupacions del món físic. Quan un nen desenvolupa una addicció a internet, sovint arrossega problemes subjacents: parlem, per exemple, de depressió, l’ansietat o solitud. En aquest context, la interacció en línia pot oferir una sensació de comunitat i suport emocional  que pot ser addictiva.  
  • Falta d’activitats offline: Si els nens no tenen activitats i passatemps en el món real que despertin la seva curiositat, fomentin la seva autoestima i els mantinguin entretinguts, és més probable que passin la major part del seu temps en línia, buscant allò que troben a faltar en el món offline. Si t’hi fixes, els adults també ho fem això. 
  • Pressió de grup: La influència d’amics que passen molt temps en línia pot portar al fet que un nen també ho faci, fins i tot si inicialment no tenia un interès tan gran en la tecnologia. 

 

Per sort, hi ha una sèrie de senyals que t’ajudaran a reconèixer, o, com a mínim, sospitar que el teu fill pot tenir un problema. Parlem d’elles. 


El meu fill està desenvolupant una addicció a internet? Senyals d’alarma 

 

Com hem dit abans, l’addicció a internet no neix d’un dia per l’altre. L’atenció té un paper clau en aquest procés de detecció. La llista de senyals d’alarma és llarga, començant per l’excessiu temps en línia i l’abandonament progressiu dels seus deures escolars, tasques domèstiques o altres responsabilitats.  

Aquí tens uns quants més: 

  • El teu fill comença a aïllar-se d’amics i familiars, i s’estima més passar el temps en línia en lloc d’interactuar en persona, o mostra una disminució en les seves habilitats socials. 
  • Menteix sobre el temps i l’activitat en línia: Els nens que estan desenvolupant una addicció a internet sovint menteixen sobre la quantitat de temps que passen en línia o les activitats que realitzen per por a les conseqüències que la detecció del problema els hi pot comportar. 
  • Es queda despert fins tard per a navegar sense la teva supervisió.  
  • Té falta de concentració: L’addicció a internet pot afectar la capacitat d’un nen per a concentrar-se en tasques fora de la pantalla, la qual cosa sol reflectir-se en un baix rendiment escolar. 
  • Apareixen símptomes d’abstinència: Quan se’ls impedeix l’accés a internet, alguns nens poden mostrar símptomes d’abstinència, com a irritabilitat, ansietat i agitació. 

 

Aquests senyals d’alarma no necessàriament indiquen una addicció per si sols, però si observes diverses d’elles en conjunt i de manera persistent, és important que abordis la situació amb sensibilitat i demanis ajuda professional si és necessari per a ajudar el teu fill a recuperar un equilibri saludable en la seva relació amb la tecnologia i l’ús d’internet. Però com?  

 

Estratègies per abordar l’addicció a internet 

 

La clau és la comprensió, la comunicació i la paciència. Això, que és molt fàcil de dir, pot arribar a ser un veritable repte per a qualsevol família. Aquí tens algunes pautes per abordar la situació:  


  1. Comunicació oberta: parla obertament sense jutjar el teu fill. Demana-li què fa a internet i com se sent sobre aquest tema. Escolta atentament les seves preocupacions. Culpar o criticar constantment al teu fill per la seva addicció pot empitjorar la situació. Recorda sempre que l’addicció és una malaltia, i l’enfocament ha de ser en l’ajuda i el suport, no en la culpa. 
  2. Assegura’t que el teu fill se senti secundat i comprès a casa. Parla de les seves relacions, dels estudis, dels seus somnis, les seves pors… És important que estiris el fil per descobrir qualsevol preocupació emocional que pugui tenir. 
  3. Has de ser un model a seguir per al teu fill. Ja saps que els nens tendeixen a imitar el comportament dels adults. Un adult que no regula el seu temps en línia difícilment podrà reconduir la relació que té el seu fill amb internet.  


Explica-li al teu fill els riscos associats amb l’ús excessiu d’Internet, com els problemes de salut, acadèmics i socials. Atenció amb això: 

 

  • Espantar als nens amb amenaces i horrors d’Internet pot causar més ansietat que consciència. Però també els hi pot fer creure que exageres, li tu perdràs tota la credibilitat.  
  • Els nens poden no entendre els riscos abstractes. Dona-li exemples concrets.  

 

Generació en línia: Documentals per entendre millor l’addicció digital en joves 

 

El de l’addicció a internet és un problema greu i cada cop més frequent en nens. Si vols conèixer casos reals per guanyar perspectiva, et recomanem un parell de documentals:   

  • «Desconnexió digital» («Digital Disconnect»): per analitzar els perills de l’addicció a internet i com pot afectar la vida de les persones, especialment dels joves. 
  • «Childhood 2.0»: una mirada a com els nens estan sent criats en un món hiperconectat i les implicacions que això té per al seu desenvolupament i benestar. 

 

Quan has de demanar l’ajuda d’un professional? 

 

Un dels errors més grans és ignorar o minimitzar l’addicció a Internet d’un fill. Creure que «és només una fase» o que «tots els nens ho fan» pot retardar la intervenció necessària.  

Si creus que la situació és greu o que el teu fill mostra signes evidents d’addicció, el millor que pots fer és aixecar el braç i demanar l’ajuda d’un professional de la salut mental o un terapeuta especialitzat en addiccions. Ells poden avaluar la situació millor i proporcionar orientació i tractament adequats per al teu fill, però també per a tu.  

Síndrome postvacacional: invent o realitat?

És oficial: estem en aquesta època de l’any en la qual cos i ment es rebel·len davant la perspectiva d’abandonar l’hamaca, la furgo o la tovallola de la platja per tornar a l’oficina. La síndrome postvacacional (SPV) és un xoc de realitat després d’un somni fantàstic. Ni és fàcil, ni ningú se’n deslliura de patir ni que sigui una miqueta les conseqüències de capbussar-se novament en la rutina. La síndrome postvacacional és de manual i els que vivim a Andorra sabem que això comença a intensificar-se minuts abans de passar la frontera. 

La SPV és el repte de tornar a trobar el teu ritme enmig del caos postvacacional. La seva durada depèn de diversos factors, entre ells, com de molt t’agradi la teva feina, si et sents a casa teva i per a quan tens programada la propera escapada. Malgrat tot, sempre hi ha algú que alegrement et dirà que això de la síndrome postvacacional és un bluf. Que el que tens és mandra de tornar a treballar, i punt. 

Anem a veure si els trets van per aquí.  

 

Què diu la ciència sobre la síndrome postvacacional? 

 

Per respondre’t bé aquesta pregunta hem de viatjar un moment a principis dels anys 80, quan dos psicòlegs, anomenats Salgado i Carvalho, van apostar per avaluar els efectes que el retorn al treball després de les vacances tenia en les persones. 

I com ho van avaluar això? 

Fàcil: van seleccionar un grup de participants que havien tornat recentment de les seves vacances i els van passar una sèrie de qüestionaris dissenyats per avaluar el seu estat emocional i psicològic. Després, van dur a terme entrevistes en profunditat per tenir una comprensió més detallada de les experiències individuals dels participants durant les seves vacances i com se sentien en tornar a treballar. 

Així, aquests dos psicòlegs van descobrir, ara ja fa més de 40 anys, que existeix una relació entre l’estrès laboral i la síndrome postvacacional. És a dir, que les persones que experimentaven nivells elevats d’estrès en el treball eren més propenses a patir SPV, cosa que avui sembla evident, però recorda que estem a l’any 1980. 

 

Tornem al present. 


Avui en dia la síndrome postvacacional no està reconeguda oficialment com a malaltia mental. Els professionals de la salut solen referir-se a aquest fenomen com a trastorn adaptatiu. És a dir, que es troba dins les situacions que a causa d’un canvi important comporten un augment de l’ansietat i dificultats per rendir al treball, però també per mantenir les relacions socials i/o complir amb les tasques bàsiques diàries. I a quantes persones afecta aquest trastorn adaptatiu? Segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), el 60 % dels treballadors espanyols pateix síndrome postvacacional.  

Anem a veure exactament de què va això. 

 

Símptomes del Síndrome Postvacacional 

 

Els símptomes de la Síndrome Postvacacional són variats, però haurien de desaparèixer en un parell de setmanes. Si després d’aquest temps encara pateixes alteracions físiques o mentals, el millor que pots fer és acudir a un professional. 

 

Les alteracions físiques més comunes són: 

  • Cansament 
  • Falta d’apetit 
  • Dolors musculars 

I, entre les alteracions mentals destaquen: 

  • Irritabilitat 
  • Nerviosisme 
  • Apatia 
  • Tristesa 
  • Desesperança 

 

És evident que tornar a Andorra després de 20 dies a la platja i sentir cansament i tristesa no és motiu d’alarma. Però si després de 2 setmanes encara et costa adaptar-te al ritme que exigeix la teva rutina, et falta l’apetit o vius en un bucle de cansament, el millor que pots fer és aixecar la mà i parlar-ho amb el teu metge de capçalera. 


Com prevenir la Síndrome Postvacacional 

 

Aquí la clau és el canvi de mentalitat: En lloc de veure el retorn al treball com una càrrega, intenta enfocar-te en les oportunitats i els reptes que es presenten. Complicat, però útil. Et donarem 5 consells que pots aprofitar per fer que la teva tornada a la rutina sigui menys costeruda. 

 

  • Comunicació oberta: Si et preocupa alguna cosa en tornar al treball, intenta compartir-ho amb els teus superiors o companys. Estan per això. 
  • Respecta el teu temps d’adaptació: No et llancis directament a treballar el teu primer dia de retorn. Si és possible, programa un període d’adaptació. És a dir, que si t’ho pots permetre, torna a Andorra uns dies abans de començar a treballar, o comença amb una jornada laboral més curta. La transició gradual pot ajudar a reduir el xoc de tornar a la rutina. 
  • Cerca i cuida l’equilibri: Acostumem a programar la nostra vida laboral, però ens oblidem de reservar els espais per desconnectar. Quantes vegades has escrit al teu Google Calendar la paraula descans? Exacte, a això ens referim. Programa conscientment temps per fer activitats que et facin gaudir fora del treball, passejar per la muntanya amb el teu gos, passar temps amb els teus amics i familiars, o simplement gaudir d’estar a casa teva.

 

Síndrome Postvacacional i treball en remot: reptes i solucions de la nova normalitat laboral a Andorra 

 

Tot i que el model econòmic d’Andorra fa que un gran percentatge dels llocs de treball no siguin compatibles amb el teletreball, cada cop hi ha més persones que caminen cap a aquesta opció, buscant conciliar la seva vida laboral amb la professional. De fet, el 2022 la Cambra de Comerç assenyalava que un 19,5% de les empreses del nostre país permetia teletreballar als seus empleats. 

 

Però tornem al que ens ocupa: és possible tenir Síndrome Postvacacional si treballes en remot? 

 

Com veiem abans, l’SPV es caracteritza per símptomes com l’ansietat, la fatiga, la irritabilitat i la manca de concentració en tornar al treball després de les vacances. En el context del treball en remot, aquests símptomes poden intensificar-se a causa de diversos factors: 

 

  • Manca de separació: Una de les principals dificultats del treball en remot és la manca de separació física entre l’espai laboral i l’espai personal. Això pot fer que sigui més difícil desconnectar completament durant les vacances, la qual cosa, al seu torn, augmenta la probabilitat d’experimentar SPV en tornar al treball. 
  • Dificultat per establir límits: Els treballadors en remot sovint lluiten per establir límits clars entre el temps de treball i el temps lliure. Això pot portar a una sensació d’estar «sempre en el treball». I això augmenta l’estrès i la fatiga.  
  • Aïllament social: El treball en remot pot ser solitari, i les persones que han gaudit de les vacances en un entorn social poden sentir una major sensació d’aïllament en tornar al treball. 

 

El SPV i el treball en remot poden ser una combinació desafiadora, però no insuperable. Pren nota d’aquests consells: 

 

  • Crea el teu espai de treball: Això és de primer de remot. Si pots, separa físicament la teva vida laboral de la teva vida personal. I si el teu pis és petit, pots col·locar elements que visualment t’ajudin a diferenciar una zona de l’altra.
  • Durant les vacances desconnecta, però de veritat: Durant les vacances i fora de l’horari laboral, desconnecta completament dels dispositius i aplicacions relacionats amb el treball. Això, que sembla impossible, t’ajudarà a cuidar el teu temps de descans. Ja saps: desactiva notificacions, posa el telèfon en silenci i apaga l’ordinador. 
  • Fomenta la interacció social: Mantén el contacte amb els teus amics fins i tot mentre treballes en remot. Queda amb ells sempre que puguis. I si estan fora d’Andorra, programa trucades o reunions virtuals per mantenir una connexió social que t’ajudi a combatre l’aïllament. 

 

No podem acabar sense tornar a l’inici de l’article per respondre a la pregunta del milió: no, el síndrome postvacacional no és un conte. La influència de l’estrès, la qualitat de les teves vacances, la teva càrrega de treball i la manca d’equilibri entre el treball i la teva vida tenen molt a dir en el teu retorn a la rutina. Ara que ja tens una visió general dels símptomes, les conseqüències i les eines per afrontar millor aquests primers dies, recorda: les vacances són un luxe, però la vida quotidiana és un regal. 

 

Bon retorn!