Especial Nadal: com fer un bon Panettone exprès a casa

Els prestatges dels supermercats d’Andorra fa setmanes que estan plens de Panettones, un dolç que si bé és típic de la Llombardia, ha traspassat fronteres fins a arribar a la nostra taula. Per què? Dons perquè està bo-nís-sim!

Hi ha tantes marques i varietats que triar un es converteix en tota una aventura, i més tenint en compte que la fruita gebrada té un gran exèrcit d’enemics.  Trobar el Panettone bo, a bon preu i que faci un perfect match amb tota la teva família és complicat. La solució és més fàcil del que sembla (de veritat): fer-ho tu mateix.  


Tres mites al voltant de la recepta del Panettone 


Abans que descartis la nostra proposta deixa que trenquem tres mites sobre la recepta del Panettone:  

Pots trigar 11 hores a fer-lo, però no totes les receptes són tan llargues ni tan complicades. En aquest article et donem una que et portarà unes 3 hores, de les quals només 40 minuts hauràs d’estar amb les mans a la massa.

És difícil sí, però és una recepta perfecta per a fer amb nens, que segur que s’ho passaran genial treballant la massa amb tu!

El del supermercat està bo, però no té res a veure amb el Panettone casolà. A més, si ets d’aquest grup de detractors de la fruita gebrada podràs gaudir d’aquestes postres sense haver d’amuntegar raïm al tovalló, perquè al final d’aquest article et deixarem un parell de propostes de farciment sense fruita seca.  


No cal ser un mestre pastisser per fer un bon Panettone 

El que realment complica el Panettone són les fermentacions. Si a això afegim les llargues llistes d’ingredients (molts d’ells cars com el rom o l’aigua de flor del taronger) que ens proposen la majoria de receptes, la balança s’inclina cap al Panettone del supermercat. Però no has de patir: hem rescatat una recepta més senzilla, amb ingredients barats i sense alcohol. 

 

Pren nota, necessites: 

 

  • 2 ous sencers 
  • 3 rovells 
  • 490 grams de farina 
  • 100 grams de panela o sucre 
  • Ratlladura de taronja i llimona 
  • 115 grams de mantega (millor sense sal) 
  • 225 grams de fruita seca 
  • 1 cullerada de llevat 
  • 1 cullerada de sal 
  • 180 ml d’aigua 
  • 1 motlle de Panettone (si no en tens i no el vols comprar t’ensenyarem a fer un) 

 

Parlem de temps, que en aquesta recepta és important.  

Temps de repòs: 2 h 15  

Temps d’elaboració: 1 h 

Temps de cocció: 40 m 

Veus que no hi havia per tant? Vinga, pren nota dels passos que aquest Nadal el Panettone serà 100% made in Andorra! 

 

Com fer un Panettone per a principiants, pas a pas 

 

  • Prepara un bol amb l’aigua, els ous i els tres rovells. Remena bé i afegeix la ratlladura de llimona i taronja. 
  • Ara treu un bol més gran i barreja la farina, la panela o el sucre, el llevat i la sal.  
  • Ha arribat el moment d’amassar. Ja saps, fins que estigui tot ben integrat. 
  • Ja ho tens? Afegeix la barreja del primer bol i continua amassant. 
  • Quan la consistència sigui bona agrega la mantega fosa i amassa durant 5 minuts més. La massa es quedarà més enganxosa. Aixó és bona senyal. 
  • Greixa un bol, col·loca la teva massa a dins i tapa-la amb film.  
  • Ara haurà de reposar a temperatura ambient durant 1 hora. 

Aprofitarem aquesta hora per a fer manualitats: no tothom té un motlle de Panettone a la seva casa, oi que no? 

 

Prepara el teu motlle de Panettone a casa 


No tenir un motlle per fer Panettone és l’excusa clàssica per no fer Panettone casolà. Pots comprar-lo a la secció de parament de qualsevol supermercat d’Andorra, però també armar-te amb una mica de paciència, paper i tisores i muntar-ho tu. Necessites: 

 

  • Paper de cuina (tot i que t’hem de dir que aquell cartó que et queda quan s’acaba el rotllo de paper de regal és perfecte i li dona un toc més rústic) 
  • Un regle 
  • Tisores 
  • Un compàs 
  • Un llapis 
  • Una mica de farina i aigua 
  • I un pinzell de cuina  

És menys complicat del que sembla, tot i que sempre és millor veure un exemple. Et deixem aquest vídeo que explica perfectament com fer un motlle de Panettone a casa sense utilitzar cola industrial.   

Et fem un resum del pas a pas: 

  • Dibuixa sobre el paper una circumferència de 13,5 cm. Col·loca el compàs sobre el regle i obre’l fins que marqui 6,75 cm. 
  • Retalla la peça i usa-la per dibuixar una altra igual, que et servirà de reforç per a la base del teu motlle. 
  • Ara toca tallar les parets: necessitaràs una peça de 42,4 cm de llarg x 13,5 d’alt.  
  • Per a enganxar aquesta peça amb la base necessitaràs pestanyes. Agafa el regle i dibuixa una línia a 4 cm de la base d’aquesta peça.  
  • Doblega-la cap a dins i, amb unes tisores, talla pestanyes d’uns 2 cm cadascuna. Fes-ho al llarg de tota la tira de paper. 

 

Com encolar el motlle del Panettone sense fer servir cola industrial 


Hi ha qui enganxa el motlle amb cola industrial o cinta adhesiva, però és millor que facis servir la cola 100% natural. Necessites:  

  • Mitja tassa d’aigua. 
  • Una cullerada sopera de farina ben plena. 
  • I un pinzell de cuinar. 

Remou bé la barreja fins que no quedin grumolls i escalfa-la a foc baix/mitjà fins que agafi consistència. Deixa refredar uns minuts i ja pots enganxar una a una les pestanyes sobre la base circular amb l’ajuda del pinzell.  

 

Com cuinar un Panettone exprès 

Si has fet el motlle tu mateix, és probable que ja hagi passat una hora des que vas deixar la massa reposant, així que ja pots recuperar-la: 

  • Incorpora les fruites i amassa fins que quedin ben integrades.  
  • Posa el motlle a la safata del forn i col·loca la massa al centre.  
  • Deixa-ho reposar sense tapar durant una hora i quart.  
  • Quan la massa hagi pujat per sobre de la vora del motlle significarà que ja està llesta per a enfornar durant 40 minuts a 180 graus.  

Internet està ple de receptes més elaborades amb temps de repòs que sumen entre 12 i 24 hores. Aquesta és la recepta de Panettone més senzilla que pots fer sense renunciar ni a la clàssica textura ni al sabor del Panettone.  


I si no m’agrada la fruita gebrada al Panettone? 

La norma diu que un autèntic Panettone és aquell que té, com a mínim, un 20% de fruita gebrada. Però si no t’agrada, abans de renunciar a aquest dolç és preferible que trenquis la regla i canviïs la fruita per un altre ingredient menys conflictiu, com ara:  

  • Llavors de xocolata: a qui no li agradarà canviar els 225 grams de fruita seca per 225 grams de llavors de xocolata?  
  • També pots preparar una mix d’ametlles i festucs, o de nous i pinyons.  

Les opcions són infinites, i això és el bo que té cuinar el teu propi Panettone, que tu manes! Ara ja tens la recepta més fàcil i ràpida, i fins i tot saps com has de muntar el motlle. L’única cosa que necessites és armar-te de paciència per a assumir el repte culinari d’aquest Nadal: ser tu qui posi un Panettone fet amb el cor a la taula de casa!

Nadal i problemes digestius: com prevenir i curar un empatx

Tot comença amb una mica de mal de panxa després de dinar. Aviat arriben l’acidesa i els gasos. La sensació de cansament és cada cop major, el teu malestar comença a ser general i l’últim que et ve de gust ara és pensar en menjar. Així es manifesta un empatx, o, cosa que és el mateix, una dispèpsia: la indigestió produïda per menjar massa i malament.

Un clàssic del Nadal.  

Les indigestions són una convidada més a taula durant les festes. El mal de panxa després de menjar amb la família s’ha normalitzat fins a un punt que podríem dir que forma part de la nostra cultura popular. I això és perillós. En aquest article t’explicarem com reacciona el teu cos quan no pot realitzar la digestió correctament, però també com has d’actuar en cas d’empatx i quins són els senyals d’alarma que et dona el cos quan ja no pot més. 

 

El Nadal, sinònim de problemes digestius 


Evidentment, la principal causa de l’empatx és menjar en grans quantitats. Però hi ha d’altres comportaments que contribueixen a fer que el teu cos no pugui digerir els aliments correctament. Conèixer-los és bàsic per a evitar-los. T’enumerarem les set principals causes d’un empatx: 

 

  • Menjar molt ràpidament 
  • Menjar aliments molt grassos 
  • Menjar mentre et mous 
  • Menjar i fumar al mateix temps 
  • Menjar amb alcohol, però també amb cafè o aliments molt picants 
  • Menjar a deshora 
  • Menjar immediatament després de fer un gran esforç físic 

 

Si t’hi fixes, pràcticament tots ells semblen confluir en un moment específic de l’any: els menjars i sopars de Nadal. Però no sempre la culpa és dels menús familiars. A vegades la causa de la indigestió és una altra afecció, com per exemple pot ser una gastritis, una úlcera pèptica, diabetis o fins i tot i entre altres, les tiroides. 

 

Aquests són els senyals que confirmen que t’has empatxat 

El ventall de símptomes d’un empatx és molt ampli, i va des del mal de panxa fins als vòmits. Per norma general, una persona empatxada experimenta: 

  • Sudoració 
  • Pal·lidesa 
  • Distensió abdominal 
  • Rots 
  • Llengua seca i blanca 
  • Cansament 
  • Gasos 
  • Acidesa 
  • Nàusees 
  • Vòmits 

Si tot va bé, aquests símptomes desapareixen al cap de poques hores (entre dues i quatre). Però a vegades els empatxos es compliquen. Hi ha una sèrie d’alarmes que, si apareixen, no has d’ignorar:  

  • Dificultat per a empassar 
  • Dolor intens i creixent 
  • Vòmits persistents 
  • Sang oculta a la femta 

En aquests casos, i sobretot si la persona empatxada té més de 45 anys, el recomanable és acudir al metge. Recorda sempre que un empatx és una cosa puntual: experimentar-los amb freqüència és un altre senyal d’alarma que tampoc has d’ignorar. 

 

Què fer per a alleujar els símptomes d’un empatx 


Hi ha clàssics com la camamilla que a tots ens venen al cap quan comencem a notar els primers símptomes d’un empatx. Però prenent només una infusió faras ben poc.  

T’explicarem pas a pas tot el que pots fer per portar un empatx de la millor manera: 

  • Para de menjar: això és evident, però no està de més recordar-ho. Ara els teus òrgans necessiten repòs. 
  • Hidrata’t. Beu aigua a glops petits. 
  • Equilibra els sucs gàstrics amb una infusió d’anís, camamilla o gingebre.  
  • Estigues quiet: ara no és moment de fer exercici. Si el cos et demana fer un petit passeig, sempre que no suposi un gran esforç físic, pots fer-ho. 
  • Et trobes una mica millor? Perfecte, però dona-li un respir al teu cos i aposta per un puré, aliments cuits i a la planxa. Sabem que dir-te això al Nadal és demanar molt, però en moments delicats el teu cos necessita que respectis els seus tempos. 

Les respostes que puguis trobar a Google deixen de ser útils quan la situació, lluny de millorar, es manté en el temps o empitjora. En aquests casos l’únic consell que podem donar-te és que acudeixis com més aviat millor al teu metge. 

 

Com evitar un empatx 

La saviesa popular és clara: “Menjar molt i pair bé, no pot ser”. A banda de menjar quantitats més petites, hi ha una sèrie de mesures que pots i has de prendre per evitar un empatx aquest Nadal, o en qualsevol època de l’any. I són senzilles, fixa’t: 


  • Menjar i beure a poc a poc: cal donar-li temps al cos perquè pugui enviar-nos el senyal de sacietat a temps.  
  • Mastega bé. T’ho han dit mil vegades però, ja ho fas? Els professionals de la salut recomanen mastegar com a mínim 10 vegades cada aliment.  
  • Redueix el consum d’alcohol: intenta intercalar begudes alcohòliques amb begudes no alcohòliques.  
  • Evita els aliments grassos dins la mesura que sigui possible. I, si no pots resistir-te, almenys mastega’ls bé i menja’ls a poc a poc! 
  • Has pres un medicament per prevenir possibles problemes digestius? Bé, però recorda sempre que això no et dona carta blanca per a menjar i beure tant com vulguis.  

Com veus, per molt normalitzat que sembli empatxar-se durant les festes de Nadal, les conseqüències d’un empatx no són cap broma. Sempre és millor prevenir que guarir, així que guarda’t bé aquest article, segueix bé els nostres consells i comparteix-los amb aquelles persones que gaudeixen dels menjars nadalencs però pateixen any rere any les seves conseqüències! 

El Nadal t’entristeix? Aquesta és la raó científica

El Nadal és sinònim d’alegria, de celebracions, retrobaments i escalfor. Però a ningú se li escapa que sovint aquesta època preocupa, estressa, decep i entristeix. Fins i tot a aquelles persones que no travessen el llarg camí que és la solitud no volguda, o la pèrdua d’un ésser estimat: Qui celebra en família, envoltat de la joia tradicional que caracteritza aquestes festes també pot arribar a sentir allò que els experts fa anys que anomenen “depressió nadalenca”, “depressió blanca”, o “blue Christmas”, si ho fan en anglès. És a dir, que el Nadal, tot i que t’agradi, pot posar-te trist.  


Saps de què parlem, oi? 


Aturar-se un moment a reflexionar sobre això va bé per entendre, digerir millor l’estrès emocional d’aquestes festes i fer costat a aquelles persones del teu entorn que més ho necessiten. 

  

Compte (i molt) amb les teves expectatives nadalenques 

 

Com és el teu Nadal perfecte?  

 

Segurament la taula està plena de família, amics i bon menjar. Els regals toquen a un bon número per persona i tots, sense excepció, són un encert. Ningú falta, ningú es molesta per res i tothom riu fins que el cos aguanta. Pocs Nadals fan aquesta pinta de pel·lícula. És el Nadal que ens han venut i que no pots comprar. 

I això, vulguis que no, fa mal.  

 

Psicòlegs, sociòlegs i antropòlegs han dedicat els seus esforços a estudiar com les expectatives socials i familiars durant les festes poden generar estrès i ansietat en algunes persones.  

 

Les seves conclusions són esclaridores: 

 

  • La pressió per estar feliç i enèrgic durant aquesta època pot ser aclaparadora, i més per a aquells que estan bregant amb pèrdues, problemes familiars o dificultats personals.   
  • Les expectatives poc realistes o la pressió de tenir experiències perfectes generen estrès i, en alguns casos, tristor.

 

Aquestes expectatives venen de les pel·lícules, però també de la publicitat.  

 

La pressió comercial del Nadal no ajuda 

 

Pensa-ho: Molta de la publicitat nadalenca promou la idea que la felicitat està vinculada a l’adquisició de determinats productes per aconseguir un cert estatus, despertar certes emocions o aconseguir determinades reaccions.  

No et pensis que aquesta pressió per encertar, quedar bé i el consumisme associat amb el Nadal no t’afecten. És clar que ho fan. Evidentment, podem assenyalar i culpar els anuncis per les nostres expectatives. Però fa anys que la cosa s’ha complicat. I parlem de les xarxes socials. 

 

Xarxes socials: compartir i comparar el teu Nadal  

 

Sabem que les pel·lícules són pel·lícules, i que els anuncis estan fets per vendre. Però les xarxes socials són un terreny on ens enfrontem a escenaris més realistes: el Nadal dels teus amics, dels teus veïns o d’aquells companys de la universitat amb els quals fa anys que no parles, però formen part de la llista de persones que comparteixen amb tu part de la seva vida. Una part –tot s’ha de dir– escollida, esbiaixada i preparada per agradar. 

 

Per una banda, les xarxes socials poden fer més grossa la sensació d’exclusió o solitud, i, per l’altra ens conviden a connectar compartint petits trossets del nostre Nadal, intentant mostrar sempre la millor cara. La història s’explica sola, oi? Veiem què podem fer per reconduir-la una mica. 

 

Cinc bons consells per cuidar la teva salut mental durant el Nadal 

 

Hem parlat d’expectatives, de despeses i de l’estrès per tenir un Nadal perfecte. Però no podem deixar de costat l’altra cara d’aquestes festes: Els records i les cadires buides. Lluitar sol contra el passat no és fàcil ni recomanable. Connectar amb els altres és important, però no és l’única cosa que pots fer per treure-li una mica de pes a tot plegat i cuidar la teva salut mental durant el Nadal: 

 

  • Reconèixer i acceptar els sentiments de tristesa com una cosa natural és el primer pas per a manejar-los. Permetre’s sentir aquestes emocions sense jutjar-se a si mateix és fonamental. Demanar ajuda quan la bola se’t fa massa gran per empassar-la, també.  
  • Prioritzar l’autocura i el benestar físic i emocional durant el Nadal. Això pot incloure exercici, alimentació saludable, descans i qualsevol activitat per petita que et sembli que et faci sentir millor. Llegir, fer un tomb pel Rec o preparar la primera petita escapada del 2024 són només tres de les moltes idees que pots afegir a la teva llista.  
  • Considera la possibilitat de crear noves tradicions o participar en activitats noves, fins i tot si són diferents de les celebracions tradicionals.
  • Busca connexions reals, i recorda sempre que ser autèntic a les xarxes socials pot ajudar a trencar amb la pressió d’oferir una imatge perfecta.
  • Enfoca’t en la gratitud i les petites alegries de la temporada. 

Recorda sempre que tu pots decidir què vol dir el Nadal per a tu, com vols passar aquests dies i quin paper mereixen les expectatives i els estereotips dins la teva història.  

 

Aquest, no ho dubtis, és el veritable regal. 

Canapès amb toc de muntanya

D’aperitiu, entre plats o amb un vermut… els canapès li donen ritme al qualsevol tipus de menjar. Segurament més d’un cop t’has plantejat incloure’ls al menú per allò de donar-li un toc original a la taula, però has acabat preparant un canapè clàssic (infal·lible sí, però clàssic), o pitjor: abandonant la idea per falta d’inspiració. Això ja no et tornarà a passar: et donarem 3 receptes originals de canapès deliciosos i vistosos per portar a taula. 

 

Rotllets de sobrassada amb mel i pinyons


Si hi ha un canapè fàcil de fer és aquest: els rotllets de sobrassada poden fer-se perfectament en la Air Fryer i no et trauran més de 15 minuts (paraula). A més, no necessites ser un artista perquè el resultat sigui vistós.  

Perquè surtin 12 necessitaràs:  

  • 1 massa de pasta fullada (millor la rectangular) 
  • 100 grams de sobrassada 
  • Mel (si és mel d’Andorra, millor) 
  • I un grapat de pinyons.  

 

Això és molt fàcil, fixa’t: 

  1. Escalfa una mica la sobrassada perquè sigui més fàcil d’untar.  
  2. Estén-ho amb un pinzell de cuina (si no tens, pots fer-ho amb una cullera), assegurant-te que queda una capa molt fina: la pasta fullada ja té prou greix. 
  3. Ara introdueix una cullera al pot de mel i cobreix la sobrassada amb fins fils. 
  4. Fes una espiral amb la pasta fullada. No l’estrenyis molt, no fa falta.  
  5. Tanca el cilindre amb aigua perquè no s’obri. 
  6. Ara només queda tallar en tires d’ 1 cm de gruix i enfornar (al forn o en l’Air Fryer), durant 15 minuts a 200 graus. Assegura’t que la calor li arriba per dalt i per baix. 

 

Quan faci olor a glòria voldrà dir que els teus canapès de sobrassada, mel i pinyons estan llestos per a portar a la taula. Eleva aquest canapè amb un bon formatge d’ovella.  

 

Nens a taula? Mini smash burguers amb melmelada casolana de gerds

 

Les smash burguers fa dies que són tendència. Aquesta peculiar manera de cuinar les hamburgueses ha vingut per quedar-se.  

No, les minihamburgueses no donen tanta feina. I tampoc trauen la gana (si respectes el concepte, clar). Amb aquesta recepta et sortiran aproximadament unes 8. Si te’n surten més no et preocupis, t’assegurem que no sobraran.  

Necessites: 

  • 400 grams de carn picada de vedella 
  • 5 escalunyes 
  • Una safata de gerds 
  • 8 fulles d’enciam 
  • Sal i pebre  
  • 8 panets 

Vinga, mans a l’obra! 


  1. Prepara la carn seguint la tècnica del smash burguer. És a dir: en lloc de donar-li la clàssica forma d’hamburguesa, has de xafar-la fins que quedi una mica més prima de l’habitual. D’aquesta manera, en cuinar-la crearà una pel·lícula cruixent. Apunta’t el truc perquè no quedin seques: demana al teu carnisser de confiança que inclogui una mica més de greix en la carn, o, si ho prefereixes, pots afegir formatge a la carn. 
  2. Pela les escalunyes i talla-les en tires no gaire fines. Per a evitar que et plorin els ulls en tallar les cebes pots encendre una espelma prop del lloc en el qual estàs cuinant. Vigila bé l’entorn i no t’oblidis d’apagar-la. 
  3. Renta els gerds i talla’ls en trossos molt petits. 
  4. En una paella posa les escalunyes a foc molt baix, remena a poc a poc fins que comencin a caramel·litzar-se. 
  5. Escalfa una altra paella i cuina els gerds a foc molt lent fins que es creï una espècie de confitura. No és necessari que afegeixis sucre. 
  6. Només queda muntar. L’ordre és el següent: pa, melmelada, enciam, smash burguer, gerds i escalunyes. 

 

Vols fer-ho una mica més lleuger? Serveix aquests canapès de smash burguer sense la tapa del pa, únicament amb la base.  

Li vols donar un toc extra de muntanya? Canvia els gerds per un allioli de codony. Si no saps com fer-ho t’ho expliquem aquí. 

 

Per a tots els públics: Xupa-xups de cherry, ruca i mango

Aquest canapè vegà funciona estupendament cru, però els resultats són de 10 si cuinem bé alguns ingredients. T’ho expliquem:   

Necessites: 

  • Tomàquets cherry, tants com xupa-xups vulguis fer 
  • 1 mango 
  • Un parell de fulls de ruca 
  • Sal, pebre i oli 
  •  

Tot a punt per fer aquests xupa-xups vegans? 

 

  1. Talla els tomàquets per la meitat i dona’ls un cop de calor en el forn o a la Air Frier, 180º durant 5 minuts.
  2. Talla el mango en làmines fines i daura’l a una paella a foc molt lent.
  3. Renta la ruca i amaneix-la amb oli i sal. 
  4. Un cop tinguis tots els ingredients llestos, toca muntar el canapè en l’ordre correcte: Base de tomàquet, fulles de ruca, un parell de làmines de mango i tapa amb el tomàquet.  

Això dels canapès és un art que no acaba a la cuina. Aconseguir la foto que els faci justícia és també un repte, però faran que el teu esforç pagui la pena. Ara ja no tens excusa: t’hem donat 3 receptes de canapès aptes per a tots els públics i butxaques. No renunciïs a portar canapès a la teva taula aquest. 

 

Matriculació de vehicles antics a Andorra: requisits i procés

 

Un vehicle antic no és un mitjà de transport (que també): és una peça de col·lecció que parla de la nostra història i tradició. Si tens un d’aquests cotxes que fa girar mirades i vols matricular-lo a Andorra, et trobes en un bon moment. Amb el nou Reglament de vehicles històrics aprovat el 2024, tot queda molt més clar. Però, per on has de començar? Et resumim tot el que necessites saber per matricular un vehicle històric a Andorra i gaudir-ne al màxim sense maldecaps.


Com sé si el meu vehicle és històric?


Un vehicle històric és aquell que compleix els següents requisits:

  • Ha d’estar fabricat fa almenys 30 anys: Això significa que el vehicle ha estat produït o matriculat per primera vegada abans de 1994 (si ens llegeixes el 2024).
  • Ha de ser original: No ha de tenir modificacions significatives en les seves característiques tècniques o components principals. El vehicle ha de mantenir-se el més fidel possible al seu estat original.
  • Valor cultural o tècnic: Valor cultural o tècnic: Ha de tenir un interès especial reconegut per la Comissió de Vehicles Històrics, ja sigui per la seva història, tecnologia o rellevància cultural.

És important entendre que, a Andorra, el terme “vehicle històric” té un reconeixement legal i avantatges específics. T’expliquem quins. 


Els avantatges de matricular un vehicle històric a Andorra


Els cotxes clàssics catalogats com a històrics tenen de beneficis especials, com ara:

  • Reduccions en els impostos de circulació. Els vehicles històrics paguen menys impostos en comparació amb els moderns.
  • Flexibilitat en les revisions tècniques. Les revisions periòdiques s’adapten a les característiques del vehicle, tenint en compte limitacions tècniques i normes específiques aplicables a vehicles antics.
  • Protecció del patrimoni. Registrar un vehicle històric ajuda a conservar-lo i posar-lo en valor com a part del patrimoni cultural i automobilístic. 

Pas a pas per matricular el teu vehicle històric


Matricular un vehicle històric a Andorra requereix complir una sèrie de requisits administratius. Aquí tens els passos essencials:

Els propietaris de vehicles que vulguin obtenir aquesta matrícula hauran de presentar una sol·licitud davant la Comissió de Vehicles Històrics. Aquesta comissió està formada per:

  • Un representant del Ministeri titular del Registre de Vehicles.
  • Un representant del Ministeri de Cultura.
  • El president de l’Automòbil Club d’Andorra o un delegat designat.
  • Un representant del comitè tècnic del Museu Nacional de l’Automòbil.

Amb la sol·licitud has de portar: la documentació acreditativa de l’antiguitat del vehicle, fotografies detallades i informes tècnics necessaris per demostrar el seu estat i autenticitat.

Un cop presentada, la comissió avaluarà si el vehicle compleix amb els requisits d’antiguitat, autenticitat i interès patrimonial per tal d’aprovar-ne la classificació com a vehicle històric.

Impostos i taxes a tenir en compte


Tot i que els vehicles històrics tenen beneficis fiscals, és important saber quins costos implica la matriculació. Alguns dels punts a considerar:

  • Taxa de matriculació: És obligatòria per registrar el vehicle, tot i que la seva quantia és inferior a la dels vehicles moderns.
  • Impost de circulació: Els vehicles històrics estan exempts del pagament de la taxa de matriculació general si compleixen els criteris establerts per la Comissió. En canvi, han d’abonar una taxa específica per al seu registre com a vehicle històric.
  • Assegurança: Com qualsevol altre vehicle, necessitaràs una assegurar-lo per poder circular. La resposta és sí: A Assegur tenim una assegurança específica per a vehicles històrics. 

Un viatge al passat amb els avantatges d’avui

Per tenir una peça de la història cal un compromís per cuidar-la i preservar-la. Com veus, a Andorra, el procés de matriculació no només protegeix el vehicle, sinó que també li dona un reconeixement especial. Si tens dubtes o necessites ajuda consulta professionals o organismes autoritzats. Nosaltres t’esperem al final del procés, amb la millor assegurança per al teu vehicle històric! 

Moniatos farcits de bolets: 3 receptes delicioses per cuinar en família

 

Moniatos, castanyes, bolets, carabasses… la tardor a Andorra ens omple el safareig de colors taronges i marrons, perfectes per cuinar plats replets de vitamines que ens ajuden a afrontar la nova estació amb energia. 

De tota la llista d’ingredients que tornen a estar de temporada, n’hi ha un que al nostre país és el protagonista a moltes taules: el moniato. Un tubercle molt nutritiu, ric en hidrats de carboni complexos, fibra i betacarotens. Té un gust dolç i es pot cuinar de moltes formes, però la clàssica sol ser al forn. 

Avui t’ajudarem a donar-li una volta diferent (i divertida) als teus moniatos, amb 3 receptes de farcits, perfectes per preparar amb els més petits.

Moniatos farcits de bolets variats i formatge de cabra


Ingredients:

  • 2 moniatos mitjans
  • 200 g de bolets variats (rovellons, fredolics, etc.)
  • 100 g de formatge de cabra
  • 1 cullerada d’oli d’oliva
  • Herbes aromàtiques al gust (romaní, orenga)
  • Sal i pebre al gust

Preparació:

  1. Precalfa el forn a 200°C.
  2. Mentrestant, renta bé els moniatos (pots fer servir un raspall si té molta terra incrustada) i punxa’ls diverses vegades amb una forquilla. Envolta’ls amb paper d’alumini i enforna’ls durant 45-60 minuts fins que estiguin tous.
  3. Mentre es couen els moniatos, neteja i talla els bolets. En una paella, escalfa l’oli d’oliva (millor si és verge extra) i afegeix els bolets. Cuina’ls durant uns minuts fins que estiguin daurats. 
  4. Un cop els moniatos estiguin cuits, treu-los del forn i talla’ls per la meitat. Retira una mica de polpa i barreja-la amb els bolets i el formatge de cabra esmicolat. 
  5. Afegiu les herbes al gust (si ens acceptes un consell, et recomanem romaní), sal i pebre. 
  6. Ara toca farcir els moniatos amb la barreja i tornar-los al forn durant 10 minuts més perquè el formatge es fongui. Olores això? Ja els tens!

Moniatos farcits de rovellons i espinacs

Ingredients:

  • 2 moniatos mitjans
  • 150 g de rovellons frescos
  • 100 g d’espinacs frescos
  • 1 cullerada d’oli d’oliva
  • 1 all picat
  • Sal i pebre al gust

Preparació:

  1. Precalfa el forn a 200°C i prepara els moniatos com en la recepta anterior. En una paella, escalfa l’oli d’oliva i afegeix l’all picat. Quan comenci a daurar-se, afegeix els rovellons i cuina’ls durant uns minuts. 
  2. Afegeix els espinacs i cuina fins que estiguin tendres. Salpebra al gust. Treu els moniatos del forn, talla’ls per la meitat i retira una mica de polpa. Barreja-ho amb la preparació de bolets i espinacs. 
  3. Reomple els moniatos amb la barreja i torna’ls al forn durant 10 minuts. Decora amb julivert i un raig extra d’oli.

Moniatos farcits de ceps i pinyons

Ingredients:

  • 2 moniatos mitjans
  • 150 g de ceps frescos
  • 50 g de pinyons
  • 1 cullerada d’oli d’oliva
  • Herbes com romaní o farigola
  • Sal i pebre al gust

Preparació:

  1. Precalfa el forn a 200°C i prepara els moniatos com en les receptes anteriors. 
  2. En una paella, escalfa l’oli d’oliva i afegeix els ceps. Cuina’ls fins que estiguin tendres, que no quedin massa tous. Agafa un grapat de pinyons i torra’ls durant 5 minuts a la fregidora d’aire. 
  3. Quan estiguin marronets, afegeix-los a la paella i salta-ho tot durant un parell de minuts. Treu els moniatos del forn, talla’ls per la meitat i retira una mica de polpa. Barreja-ho amb els ceps i els pinyons. 
  4. Reomple els moniatos amb la barreja i torna’ls al forn durant 10 minuts. 
  5. Quan estiguin fets, afegeix sal, pebre, i uns fulls d’alfàbrega. A gaudir!

Els més petits en la preparació dels ingredients, ensenyant-los a netejar moniatos, (a descobrir) els bolets, o a barrejar els farcits. Aquestes receptes són perfectes per parlar amb ells sobre els bolets que es poden collir a les muntanyes d’Andorra! Com veus, això no és només una recepta: és una oportunitat per connectar amb la natura i gaudir en família dels sabors autèntics que ens ofereix cada temporada. Bon profit, xefs!

Marry me soup: què és i com es fa aquesta sopa famosa

Hi ha plats que, tot i la seva senzillesa, tenen el poder de reconfortar-te i convertir-se en el company perfecte per un dia de fred. Receptes que et conquereixen des de la primera cullerada fins a la darrera. D’aquí prové el nom de la famosa Marry me soup. És un d’aquells plats que t’abriguen des de dins, amb sabors cremosos i una combinació irresistible d’ingredients saludables que et fan voler repetir. 

Avui compartim amb tu la recepta tradicional d’aquesta sopa deliciosa, però com que som a Andorra i ens encanta posar-li un toc nostre a tot, també et donarem algunes idees per personalitzar-la i donar-li un aire més pirinenc. Així podràs gaudir d’una versió de sopa andorrana, perfecta per aquests dies frescos de tardor i hivern!

 

Ingredients principals de la Marry me Soup

 

Com t’avançàvem, la Marry me soup és coneguda per la seva combinació de sabors rics i cremosos, amb un toc subtil de picant que fa que sigui un plat molt reconfortant. Els seus ingredients clau inclouen:

  • Tomàquets: La base d’aquesta sopa, que li dona un sabor dolç i àcid.
  • All i cebes: que aporten una capa de sabor profund i aromàtic.
  • Brou de pollastre o vegetal: per fer que la sopa sigui suau i lleugera.
  • Herbes fresques: com romaní o farigola, que aporten un toc fresc i aromàtic.
  • Nata o crema: per aconseguir la seva textura cremosa característica.
  • Formatge parmesà: per donar-li aquest sabor intens i reconfortant.

Com preparar Marry me soup pas a pas

Fer un plat de Marry me soup és ben fàcil i ràpid:

  1. Sofregeix l’all i la ceba: En una olla gran, afegeix una mica d’oli d’oliva i cuina l’all i la ceba fins que quedin daurats i fragants.
  2. Ara afegeix els tomàquets: Pots fer servir tomàquets frescos o en conserva. Cou-los durant uns minuts fins que comencin a desfer-se i alliberar els seus sucs.
  3. Incorpora el brou, porta’l a ebullició i deixa que es cogui a foc baix durant uns 20 minuts.
  4. Un cop passat aquest temps, incorpora la nata o crema a la sopa i barreja bé. Això li donarà la seva textura suau i cremosa. Si vols fer-la més lleugera o tens intolerància, aquesta part te la pots saltar perfectament. Estarà igual de bona.
  5. I ara, el toc final: Afegeix les herbes fresques, un raig d’oli, pebre negre i una mica de formatge parmesà ratllat. Barreja i deixa-ho reposar uns minuts perquè els sabors es fusionin. 

Sopa amb toc andorrà

Per donar-li un toc més andorrà a la Marry me soup, pots afegir ingredients típics de la nostra cuina de muntanya, que aportaran sabors profunds i reconfortants. Per exemple, uns rovellons frescos, que durant la tardor omplen els nostres boscos, poden donar un gust terrós i intens. També pots incorporar una mica d’embotit de muntanya, com bull o donja, que afegiran un toc salat i una textura més rica. I si vols arrodonir-la, pots afegir unes avellanes triturades, molt presents als nostres plats més tradicionals, que donaran un contrast cruixent i nutritiu. Amb aquests ingredients extres, la sopa tindrà un aire ben pirinenc!

Macronutrients i calories per ració

Com a plat, la Marry me soup ofereix una combinació equilibrada de macronutrients: és una opció nutritiva. Fem una ullada:

  • Si utilitzes brou de pollastre i afegeixes formatge parmesà, la sopa contindrà una quantitat moderada de proteïnes. Pensa que el parmesà aporta aproximadament 8 grams de proteïna per cada 30 grams.
  • La nata o crema utilitzada en la recepta aporta greixos, que són essencials per mantenir una sensació de sacietat i per donar-li la textura cremosa que caracteritza aquesta sopa. Aproximadament, la sopa conté entre 8 i 10 grams de greix per ració, depenent de la quantitat de nata o formatge que hi afegeixis.
  • Parlem dels carbohidrats. Els tomàquets i les cebes són la font principal de carbohidrats d’aquesta sopa, que no són massa elevats però suficients per aportar energia a l’àpat. Aproximadament, aporta entre 10 i 15 grams de carbohidrats per ració.

En total, una ració de Marry me soup pot tenir unes 200-250 calories, depenent de les quantitats de crema i formatge que utilitzis.

És bona idea sopar Marry me soup?

Per la seva combinació de greixos i proteïnes, la Marry me soup és una opció ideal per dinar o sopar. Els greixos saludables i les proteïnes ajuden a mantenir una sensació de sacietat durant més temps, cosa que la fa perfecta per a àpats principals.

Si la prepares amb ingredients lleugers com nata baixa en greix o iogurt grec, pot ser una bona opció per sopars més lleugers, ja que la seva textura reconfortant t’ajudarà a relaxar-te abans d’anar a dormir sense sentir-te massa ple.

Si busques un àpat energètic al migdia, aquesta sopa combina perfectament amb una amanida fresca o unes torrades integrals per fer un dinar complet. En canvi, per sopar, pots servir-la com a plat únic, ja que el seu contingut de proteïnes i greixos et permetrà descansar amb una digestió lleugera.

Com veus, la d’avui ha estat una recepta versàtil, sana i reconfortant per incorporar al teu menú. Vols més idees com aquesta? Continua llegint aquí.

Forest Bathing: com eliminar l’estrès de manera natural

No és cap mentida: La rutina moderna ens manté ocupats i estressats, girant dins una roda de la qual va bé baixar de tant en tant. Desconnectar. Sovint, aquest exercici de pausa sol anar acompanyat d’una pantalla: mirar una sèrie, un parell (o vint) de vídeos a Tik Tok, xafardejar perfils d’Instagram o jugar una estona a qualsevol videojoc. Però la desconnexió (la bona, la de veritat) està lluny de les pantalles i molt a prop de casa. A Andorra tenim la sort de viure envoltats de natura: t’ajudem a gaudir-la una mica més.

Avui t’expliquem de què va això del Forest Bathing: una pràctica ancestral que té el seu origen al Japó. Sona bé? Doncs et farà sentir millor.


Què és el forest bathing?


El forest bathing, o “bany de bosc”, és una pràctica que ens convida a capbussar-nos en l’entorn natural, no només per gaudir del paisatge, sinó també per recarregar les energies i reduir l’estrès.

Això no és res de nou: al Japó se’n  diu shinrin-yoku i és més que una simple caminada pel bosc; és una experiència conscient de la natura. El seu plantejament és molt senzill: Consisteix a deixar de costat les preocupacions del dia a dia i a submergir-se en les sons, olors i textures del bosc:

  • Escull una zona natural: un bosc o un entorn natural que et resulti agradable. A Andorra, zones com Sorteny o la Vall del Madriu-Perafita-Claror són ideals per aquesta experiència.
  • Apaga el mòbil o posa’l en mode avió. La idea és desconnectar completament del món digital i centrar-te només en la natura.
  • Camina a un ritme tranquil: No es tracta d’arribar a cap destí, sinó d’anar amb calma. Gaudeix del teu entorn amb tots els sentits.
  • Pren-te un moment per respirar l’aire fresc del bosc de manera conscient. Aprofita per sentir com l’aire pur t’omple els pulmons i relaxa’t.
  • Dedica temps a observar els detalls: les fulles, els arbres, els sons del vent o els ocells. El secret és estar present i percebre el que t’envolta.

Busca un lloc per seure i meditar o simplement deixar que la calma del bosc t’envolti.

Només calen uns minuts per començar a notar els seus efectes.


Com afecta el bosc als nivells de cortisol?

El cortisol és conegut com l’hormona de l’estrès. Quan ens trobem en situacions de tensió, els nostres nivells de cortisol s’eleven i comencem a notar els seus efectes adversos: l’ansietat, l’insomni i un sistema immune debilitat. La bona notícia és que el forest bathing pot ajudar a reduir aquests nivells.

Molts estudis, com aquest,  han demostrat que passar temps a la natura pot disminuir, i molt, els nivells de cortisol. L’ambient tranquil, el so suau dels arbres i l’aire fresc ens permeten desconnectar de debò, i això el cos ho agraeix: Quan ens submergim en un entorn natural, ens relaxem i l’estrès es redueix de manera natural.

Beneficis del forest bathing per a la salut

A més de reduir el cortisol, el bany de bosc té molts altres beneficis:

  • Exposar-te a compostos naturals, com els fitocides que els arbres alliberen, pot enfortir les defenses del cos.
  • La calma que s’aconsegueix a la natura pot ajudar-nos a descansar millor.
  • Tornar a sentir-nos connectats amb el medi ambient ens proporciona una sensació de benestar i pertinença.

Tres racons d’Andorra accessibles i ideals per practicar el forest bathing

Si vols començar a gaudir dels beneficis del bany de bosc, a Andorra hi ha llocs perfectes, i no cal anar molt lluny:

  • Rec de l’Obac: A prop del centre, amb un accés fàcil a la natura, ideal per començar amb el forest bathing.
  • Vall d’Incles: Un espai més allunyat del centre, tranquil amb senders envoltats de boscos on podràs caminar i relaxar-te.
  • Sorteny: Un parc conegut per la seva biodiversitat, i un lloc immillorable per connectar amb la natura.

Ja saps on vols anar primer? Deixa que la natura faci la seva màgia aquesta tardor.

Tinc una fuga d’aigua: qui paga la factura?

Tot comença amb un soroll subtil i quasi imperceptible, un “clac, clac, clac” amb un compàs agitat que anuncia problemes. Treus el volum de la tele i mires per la finestra, per constatar que fora no plou: Efectivament, l’aigua sona dins de casa. I aquí comença la recerca a contrarellotge de la fuita, mentre repasses mentalment un per un tots els electrodomèstics de casa susceptibles de patir danys i fer-la encara més grossa. 


Tinc una fuita d’aigua: què és el primer que he de fer? 


Tant és ara si ets propietari o llogater: El primer, sempre, serà protegir-te a tu. Tot i que sembli inofensiva, una fuita d’aigua pot portar tota una sèrie de problemes si no prens les mesures de seguretat bàsiques:

  • El primer pas és tancar la clau de pas general per evitar que l’aigua continuï sortint. 
  • Després, si la fuita està prop d’aparells elèctrics o endolls, és fonamental desconnectar l’electricitat de la zona afectada al quadre general. Atenció aquí: mai ho facis amb les mans o els peus mullats. 
  • Mai caminis descalç sobre aigua. Podries relliscar, però també hi ha risc d’electrocució, ja que l’aigua pot ser conductora.
  • Tens veins? Contacta’ls immediatament per informar-los de la situació. Si els danys són visibles al seu pis (com taques d’humitat o degotejos), ell també haurà de prendre mesures per evitar que el problema empitjori, com protegir mobles o electrodomèstics. Seguim.
  • Un cop tinguis la fuita localitzada i hagis pres aquestes mesures bàsiques de seguretat, toca documentar-la: fer fotos i vídeos. Treu fotos generals que mostrin l’abast total dels danys, i fotos detallades d’objectes, esquerdes, filtres d’aigua o altres danys concrets. Això ajudarà a demostrar l’impacte real a l’hora de reclamar. Per mostrar la mida dels danys (esquerdes, taques, etc.), pots posar algun objecte com una moneda, una regla o la teva mà al costat per donar perspectiva.
  • Ara si, un cop passat aquest mal tràngol, ja pots trucar la teva assegurança. Explica amb detall el que ha passat, respon totes les preguntes amb sinceritat i segueix fil per randa les seves instruccions. 

Assegurances de llar a Andorra: què cobreixen realment?


Les fuites son un maldecap, però, segons el tipus i la teva pòlissa de llar a Andorra, podries estar més cobert del que penses. En la majoria dels casos, les assegurances de llar cobreixen els danys causats per fuites d’aigua, però no sempre inclouen el cost de reparar la causa de la fuita, com ara la substitució d’una canonada defectuosa. En el cas d’Assegur, per exemple, l’assegurança de llar per a llogaters cobreix els danys produïts per fuites, inundacions, filtracions, goteres, gelades, i inclou un servei addicional de localització i reparació de les canonades sense desperfectes.

Qui paga la factura d’una fuga d’aigua? 


La responsabilitat de qui ha de pagar pot variar segons si ets propietari o llogater. Si ets el propietari, és probable que tu hagis de fer-te càrrec de les reparacions estructurals, mentre que els danys materials dins de la llar poden estar coberts per la pòlissa d’assegurances del llogater.

És fonamental conèixer els teus drets i deures, tant si ets propietari com llogater. El propietari ha de mantenir la propietat en condicions òptimes, mentre que el llogater ha de notificar immediatament qualsevol incidència per evitar que la situació empitjori. 

A Andorra, tots dos tenen l’obligació de pagar una assegurança adequada per cobrir aquests danys imprevistos, protegint tant la propietat com els béns personals. Descobreix aquí quina és la més completa

La febre del Nil: tot el que has de saber

Una dona ingressava el 23 de setembre de 2023 en l’UCI de l’hospital de Bellvitge, a 200 km d’Andorra. Entre els símptomes, febre molt alta, tremolors i feblesa muscular. Així es va detectar el primer cas probable de Febre del Nil a Barcelona. A partir d’aquí, les incògnites són moltes: Com es contreu aquest virus? Per què ara es reporten casos a Espanya? Té cura? T’ho expliquem. 

El virus del Nil és una malaltia vírica que afecta tant a humans com animals, i que es transmet mitjançant mosquits, especialment del gènere Culex. Aquest gènere inclou diverses espècies de mosquits que es troben arreu del món i que són conegudes per ser vectors de diversos virus, entre ells el zika y el dengue, del que ja vam parlar en aquest article. 

 

Quins són els símptomes del virus del Nil? 

 

Les infeccions humanes poden variar. S’han registrat des de casos asimptomàtics fins a símptomes lleus i greus, com ara: 

  • Febre alta 
  • Mal de cap 
  • Rigidesa del coll 
  • Confusió 
  • Tremolors 
  • Convulsions 
  • Paràlisi 

I sí, el virus del Nil pot causar la mort. 

 

Com és un mosquit Cúlex? 

 

Ja et pots imaginar que per la mida no és gens fàcil identificar-los. Els mosquits Culex comparteixen característiques molt generals amb altres mosquits: tenen una mida mitjana, les seves potes són primes i llargues, tenen un color groguenc apagat i la seva probòscide –que és com s’anomena la trompa que fan servir per alimentar-se– és més llarga. Aquests mosquits solen tenir escames fosques i clares, i en cada segment del seu abdomen tenen una línia beix més clareta que l’anterior. Ja et vam avisar que la tasca d’identificació és complicada.  

  

Per què tenim casos a Espanya del Virus del Nil? 

 

Fa temps que el món és conscient que la Febre del Nil és una malaltia emergent. La globalització fa que moltes malalties puguin sortir dels seus nínxols ecològics. I el canvi climàtic fa la resta. T’ho expliquem: La proliferació de mosquits està relacionada amb diversos factors ambientals, i la calor és un d’ells. Però per què?

  • Es desenvolupen més ràpid: Les temperatures més altes acceleren el cicle de vida dels mosquits. Les larves de mosquit es desenvolupen més ràpidament en aigües calentes, augmentant la taxa de reproducció dels mosquits. 
  • Necessiten més energia: La calor accelera el metabolisme dels mosquits. Això significa que consumeixen més nutrients i tenen una activitat més intensa, incloent-hi l’alimentació de sang, que és necessària per al desenvolupament d’ous. 
  • I, per si no n’hi hagués prou, és més fàcil per a ells reproduir-se: Les temperatures elevades sovint es correlacionen amb un augment de la humitat. Els mosquits, especialment els del gènere Culex, solen reproduir-se en estanys o basses, que poden ser més freqüents en zones amb més humitat. 

Tot i aquestes correlacions, és important tenir en compte que altres factors, com la disponibilitat d’aigua estancada per a la reproducció, la presència de plantes i altres factors ambientals. La implementació de mesures de control de mosquits és essencial per reduir els riscos associats amb les malalties que poden transmetre.  

 

La Febre del Nil no només es contagia per la picada d’un mosquit 

 

Per la seva gravetat, el virus del Nil Occidental fa anys que és objecte d’atenció pública i, com passa sovint, s’han acabat escampant mites i mentides al voltant d’aquesta infecció. Els destapem. 

 

Fals: El virus del Nil només afecta les persones grans  

Si bé els padrins i padrines tenen un major risc de desenvolupar formes greus de la malaltia, el virus del Nil pot afectar persones de qualsevol edat. 

Fals: Només es transmet en àrees rurals

Realitat: El virus del Nil pot trobar-se tant en àrees urbanes com rurals. Els mosquits que transmeten el virus poden reproduir-se en entorns urbans, la qual cosa augmenta el risc d’exposició. 

Fals: Tots els mosquits poden transmetre el virus del Nil

Realitat: Encara que diversos tipus de mosquits poden albergar el virus, la transmissió més comuna es produeix a través dels mosquits del gènere Culex. No tots els mosquits transmeten eficaçment el virus. 

Fals: Només es pot contreure per picades de mosquits

Realitat: Encara que les picades de mosquits són la via principal de transmissió, en casos rars, el virus del Nil també s’ha transmès a través de transfusions de sang, trasplantaments d’òrgans, de mare a fill durant l’embaràs o la lactància, i en entorns de laboratori. 

Fals: Tots els infectats presenten símptomes greus

Realitat: Moltes persones infectades amb el virus del Nil Occidental no desenvolupen símptomes o tenen símptomes lleus. Només un petit percentatge de persones desenvolupa formes greus de la malaltia. 

Fals: No hi ha manera de prevenir la infecció

Realitat: Encara que no hi ha vacuna específica per al virus del Nil, es poden prendre mesures per a reduir el risc d’infecció, com fer servir repel·lent d’insectes, vestir roba protectora i reduir els llocs on els mosquits es reprodueixen. 

 

Ara ja saps perquè el virus del Nil és un desafiament per a la salut pública. La seva presència a cada vegada més regions subratlla la necessitat de prendre mesures preventives i de conscienciació. En aquest article et donem les claus per protegir-te contra els mosquits.