Gaspatxos sense tomàquet per sorprendre (i variar) aquest estiu

Pots cuinar gaspatxos de síndria, de maduixa o de cirera amb ingredients frescos, lleugers i saludables

 

El gaspatxo és una sopa freda que tradicionalment es fa amb tomàquet. Però si no t’acaba de fer el pes, tens reflux àcid –o et fa gràcia variar–, et proposem tres receptes que no en porten: gaspatxo de síndria, gaspatxo de maduixa i gaspatxo de cireres. Aquestes alternatives amb contingut més baix en àcids són igualment refrescants i ofereixen un toc dolç que contrasta perfectament amb les notes salades i fresques dels ingredients típics del gaspatxo. T’atreveixes?

Recepta de gaspatxo de maduixa


Amb aquest gaspatxo de maduixa, no només estaràs gaudint d’un plat deliciós i nutritiu, sinó també d’una versió innovadora i refrescant del clàssic estiuenc. Ideal per servir en àpats lleugers o com a aperitiu:

Ingredients:

  • 500 g de maduixes
  • 1 cogombre pelat i tallat
  • 1 pebrot vermell
  • 1 ceba petita
  • 1 gra d’all
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • 2 cullerades de vinagre de vi blanc
  • Sal i pebre al gust
  • Fulles de julivert per decorar

Preparació:

  1. Neteja les maduixes i talla-les per la meitat.
  2. Talla el cogombre, el pebrot vermell i la ceba en trossos grans.
  3. Posa tots els ingredients en una batedora i tritura fins a obtenir una textura fina.
  4. Afegeix l’oli d’oliva, el vinagre, la sal i el pebre, i barreja bé.
  5. Refreda a la nevera durant almenys 2 hores abans de servir.
  6. Serveix fred decorat amb fulles de julivert.

Recepta de gaspatxo de cireres

Ingredients:

  • 250 grams de cireres desossades
  • 250 grams de tomàquet cherry (tot i que pots substituir-los per més cireres)
  • 100 grams de pà del dia anterior
  • 200 ml d’aigua
  • 1 cogombre pelat i tallat
  • 1 pebrot verd
  • 1 ceba petita
  • 1 gra d’all
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • 2 cullerades de vinagre de Jerez
  • Sal i pebre al gust
  • Fulles de menta fresca per decorar

Preparació:

  1. Desossa les cireres i talla-les per la meitat. Si et taques, frega bé amb vinagre i sabó, veuràs com surt! 
  2. Talla el cogombre, el pebrot verd i la ceba en trossos grans. 
  3. Posa la resta dels ingredients en una batedora i tritura fins a obtenir una textura fina.
  4. Afegeix l’oli d’oliva, el vinagre, la sal i el pebre, i barreja bé.
  5. Refreda a la nevera durant almenys 2 hores abans de servir.
  6. Serveix fred decorat amb fulles de menta fresca i un raig d’oli.

Recepta de gaspatxo de síndria

Aquesta versió afruitada del tradicional gaspatxo combina la dolçor i la frescor de la síndria amb els sabors clàssics d’aquest plat refrescant. Aquí tens una recepta que segur que et sorprendrà:

  • 500 g de síndria
  • 1 cogombre mitjà
  • 1 pebrot vermell petit
  • 1 petit gra d’all
  • 1 cullerada de vinagre de vi blanc
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • 200 ml d’aigua freda
  • 1 culleradeta de mel 
  • Sal i pebre al gust
  • Herbes fresques la menta o el romaní són un match assegurat!
  • Unes rodanxes fines de síndria per a decorar

Preparació:

  1. Posa els ingredients sòlids en una batedora i tritura fins a obtenir una textura fina.
  2. Afegeix l’oli d’oliva, el vinagre, la sal i el pebre, i barreja bé.
  3. Refreda a la nevera durant almenys 2 hores abans de servir.
  4. Serveix fred decorat amb fulles de menta fresca i un raig d’oli.

Pots decorar els teus gaspatxos amb petits trossets del seu ingredient principal, amb crostons casolans o simplement amb un raig d’oli tirat amb gràcia. Les branquetes de romaní, una rodanxa de llima o un all torrat i laminat poden marcar la diferència i elevar el teu plat al cel.

Quan arriba l’estiu i les temperatures pugen, la nostra dieta juga un paper crucial en la regulació de la temperatura corporal. Menjar lleuger i fresc ajuda el cos a mantenir-se hidratat i fresc, evitant així la sensació de pesadesa tan típica dels àpats pesats que ens fan arrossegar els peus a l’estiu. Aquests dies, mantenir-se ben hidratat és encara més important, i plats com el gaspatxo poden ajudar-nos a aconseguir-ho, ja que no només són refrescants, sinó que també ens proporcionen una bona dosi de líquids. Per quin t’animes a començar?

Mai barrejis el teu exfoliant químic amb això

Les combinacions cosmètiques prohibides que poden portar-te un ensurt (i dels grossos)

 

Et donarem una dada monumental: L’etiqueta #skincare ha superat els 90 mil milions de visualitzacions a mitjans de 2023. El cuidat de la pell no és una moda, però no podem negar que està de moda, sobre tot entre la gent jove: Gràcies als consells i recomanacions que circulen per les xarxes, cada cop ens cuidem més i millor la pell. Però que es generi tant volum de contingut al voltant d’un tema fa que sigui complicat separar el gra de la palla. Tant si ets un principiant com si no, és fàcil cometre errors, especialment quan es tracta de barrejar productes. 

A l’estiu, molts de nosaltres intensifiquem les nostres rutines de bellesa per protegir la pell dels raigos ultraviolats, amb una clara protagonista: la crema solar. 

I aquí comença el perill.


Crema solar i exfoliants químics

Un exfoliant químic és un tipus de producte de cura de la pell que utilitza àcids o enzims per eliminar les cèl·lules mortes de la superfície de la pell. A diferència dels exfoliants físics (que utilitzen partícules abrasives per escombrar les cèl·lules mortes) els exfoliants químics treballen dissolent els enllaços que mantenen les cèl·lules mortes adherides a la pell. Això permet una exfoliació més suau i uniforme, que pot ser menys irritant per a la pell.

Els exfoliants químics, però, fan que la pell es torni més sensible a la radiació UV, augmentant el risc de cremades solars i danys a llarg termini. Segons l’American Academy of Dermatology, els productes que contenen àcids AHA i BHA poden augmentar la sensibilitat al sol fins a un 50% .

Reacció de la pell: Enrogiment, irritació i augment de la sensibilitat.


Crema solar i cosmètica amb ingredients fotosensibles

Alguns ingredients cosmètics poden causar fotosensibilitat, una reacció exagerada de la pell a la llum solar. Ingredients com el retinol (de seguida parlem d’ell), els olis essencials d’aranja i l’àcid cítric poden provocar aquesta reacció. La fotosensibilitat pot resultar en cremades solars greus i danys cutanis.

Reacció de la pell: Enrogiment, butllofes i taques fosques.


Crema solar i productes a base de retinol

El retinol és un ingredient potent que s’utilitza per tractar l’acne i les arrugues. Tot i això, augmenta la sensibilitat de la pell al sol, fet que pot augmentar el risc de cremades solars i danys cutanis. La British Association of Dermatologists recomana utilitzar retinoides a la nit i sempre aplicar protecció solar durant el dia .

Reacció de la pell: Cremades, sequedat i irritació.


Crema solar i maquillatge

El maquillatge sovint conté ingredients que poden interferir amb l’eficàcia de la crema solar. Alguns productes de maquillatge poden contenir olis que descomponen els filtres solars, reduint la seva efectivitat. A més, si no es reaplica la crema solar després d’aplicar el maquillatge, la protecció pot no ser suficient. 

Reacció de la pell: No hi ha una reacció directa, però la protecció solar pot no ser efectiva, exposant la pell als danys del sol.

Et maquilles a l’estiu? Millor tria productes de maquillatge no comedògens, que no obstrueixen els porus. I mai, mai, deixis de fer servir crema solar.

Tot i que la major part de les vegades aquestes reaccions són lleus i temporals, hi ha situacions en què és important que consultis un especialista en salut. Sobre tot si:

  • La pell es posa molt vermella i l’enrogiment no disminueix amb el temps.
  • T’apareixen taques o erupcions cutànies que s’estenen ràpidament.
  • Observes inflor a la zona d’aplicació, o altres parts del cos.
  • Sents un dolor fort o una sensació de cremor intensa que persisteix.

Llegeix bé les etiquetes, fes proves a zones petites de la pell, i si ja has tingut abans reaccions cutànies o pell sensible, consulta un dermatòleg abans d’introduir nous productes a la teva rutina. La informació forma part de la rutina d’skincare: Si tens dubtes sobre un producte demana sempre un professional de la salut.

Assegur s’incorpora a la llista d’empreses imparables de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia

Assegur inicia la seva col·laboració amb la Fundació Josep Carreras, l’organització que impulsa de manera incansable tota mena de projectes en benefici dels pacients de leucèmia, limfoma, mieloma múltiple i altres càncers de la sang. Des d’Assegur destaquen la importància de treballar amb organitzacions dedicades a la salut i el benestar, com Josep Carreras, per assegurar que puguin ajudar tothom que ho necessiti. 

T’expliquem les claus d’aquesta nova col·laboració.

Assegur reafirma el seu compromís amb la salut

Cada nou membre és un pas més cap a la curació de les malalties oncològiques de la sang. Amb les contribucions, la Fundació Josep Carreras pot continuar la seva tasca vital en diversos fronts:

  • En primer lloc, invertir en investigació per a la prevenció, cura i millora de la qualitat de vida dels malalts. A més, l’organització destaca el seu esforç en la lluita contra la Covid-19, utilitzant el coneixement sobre cèl·lules de la sang i el sistema immunitari per combatre la pandèmia.
  • Una altra àrea crucial és la inversió en tecnologia informàtica i sistemes de comunicació avançats. Aquesta inversió permetrà identificar els millors donants de medul·la òssia per als pacients que ho necessitin, però no tenen familiars compatibles.
  • I, finalment i no menys important, mantenir el seu compromís de suport als pacients i les seves famílies en tot moment: des de resoldre dubtes i pors fins a oferir acompanyament durant els difícils moments de tractament.

Així, amb cada pas que es dona, es reforça el camí cap a un futur on les malalties oncològiques de la sang siguin cosa del passat.


Què és la leucèmia i a qui afecta?


La leucèmia és un càncer que comença en el teixit que forma la sang. La majoria de les cèl·lules sanguínies es desenvolupen a partir de cèl·lules de la medul·la òssia anomenades cèl·lules mare. En una persona amb leucèmia, la medul·la òssia produeix glòbuls blancs anormals. Les cèl·lules anormals són cèl·lules de leucèmia. A diferència de les cèl·lules sanguínies normals, les cèl·lules leucèmiques no moren quan haurien de fer-ho. Poden desplaçar els glòbuls blancs normals, els glòbuls vermells i les plaquetes. Això fa que sigui difícil per a les cèl·lules sanguínies normals fer la seva feina.

Dades per contextualitzar la Leucèmia

D’acord amb les dades de l’Observatori del Càncer de l’AECC, s’estima que 6.068 persones van ser diagnosticades de leucèmia a Espanya el 2022, amb una incidència major en homes que en dones (3.513 i 2.554 casos nous estimats).

La probabilitat de desenvolupar una leucèmia augmenta amb l’edat, amb una major incidència en la població major de 65 anys.

Encara que la majoria dels pacients amb leucèmia són adults, la leucèmia és la neoplàsia més freqüent en nens (30% dels càncers pediàtrics). Segons les dades de la Fundació Josep Carreras, cada any es diagnostiquen 300 nous casos de leucèmia infantil a Espanya.

Aproximadament l’1,6% dels homes i dones seran diagnosticats amb leucèmia en algun moment de la seva vida. 


Per què Assegur col·labora amb la fundació Josep Carreras


A Assegur reconeixem la importància de la nostra responsabilitat social corporativa i el nostre compromís amb la comunitat. Col·laborar amb la Fundació Josep Carreras no només és una forma de contribuir a la recerca i el tractament de malalties tan devastadores com la leucèmia, sinó que també reflecteix els nostres valors com a empresa. Des d’Assegur creiem fermament en l’impacte positiu que poden generar en unir forces amb organitzacions compromeses amb la salut i el benestar de les persones. A més, en col·laborar amb la Fundació Josep Carreras, estem demostrant el nostre compromís amb la lluita contra el càncer i el nostre suport a aquells que lluiten contra aquesta malaltia. 

Junts, podem fer la diferència i donar esperança als qui ho necessiten. I això també forma part de la nostra feina.

Quant costa una assegurança de vida a Andorra?

Vida només n’hi ha una, i ja saps que ningú ens assegura fins quan podrem gaudir-la. El que si pots garantir es que, passi el que passi, algú cuidarà de tu i dels teus. La pregunta és: quant pagaries per això? 


Amb Assegur, tu posses el preu de la teva assegurança de vida


A Assegur sabem que la vida està plena de moments per gaudir. Per això, t’oferim una cobertura que va més enllà del que pots imaginar, perquè puguis viure amb tranquil·litat sense haver de preocupar-te de res.

Què t’oferim?

  • Indemnització per defunció: Assegura el benestar dels teus en els moments més difícils. 
  • Indemnització per invalidesa: Garantim suport econòmic si mai necessites afrontar una invalidesa.

Decideix ara quant vols pagar de quota. 


Per què és important tenir una assegurança de vida?


L’assegurança de vida no és només una garantia per a tu, sinó també per a la teva família i els teus éssers estimats. Et proporciona la tranquil·litat de saber que, davant circumstàncies complicades que s’escapen del vostre control, estareu protegits.

Una assegurança de vida és especialment recomanable si:

  • Tens deutes hipotecaris o préstecs personals.
  • Tens persones a càrrec, com fills o gent gran.
  • Hi ha una diferència important d’ingressos entre tu i la teva parella.
  • Vols garantir-te suport econòmic en cas de malaltia greu o invalidesa.

Les cobertures d’Assegur no només estan dissenyades per proporcionar suport econòmic als teus familiars en cas de mort, sinó que també t’ofereixen ingressos en cas d’invalidesa total i permanent, malalties greus com el càncer o infarts de miocardi.


He de contractar l’assegurança de vida amb el meu banc? 


No, a Andorra no és obligatori contractar una assegurança de vida-hipoteca/préstec amb l’entitat bancària. Des d’Assegur et recomanen que, abans de signar, comparis bé els productes que hi ha disponibles ara mateix al nostre país: estudia les assegurances de vida de cadascuna de les companyies, les seves cobertures, els beneficis i avantatges.

La pregunta ara és: I si ja he contractat una pòlissa amb el banc, puc canviar-me? 

Si ja has contractat una assegurança amb el teu banc, pots canviar a una altra companyia asseguradora pel valor del capital pendent o pel valor total.

Un cop ja tinguis contractada la teva assegurança, formaràs part del club Assegur, amb tot el que això implica. No saps de què parlem? T’ho expliquem en un moment.


Quin capital hauries d’assegurar?


Quan parlem d’una assegurança de vida a Andorra, el capital mínim recomanat és de 6.000 €, però això depèn de les teves necessitats específiques. Una forma senzilla de calcular-ho és multiplicar el teu sou anual per 3. 


Viu sense límits amb Assegur


A Assegur t’acompanyem en totes les teves aventures, cuidant-te a tu i als teus amb la nostra assegurança de vida. Això vol dir que som flexibles:

  • Facilitats de pagament: Amb el nostre servei Pagafàcil, pots agrupar tots els pagaments en una tarifa plana mensual sense recàrrec ni comissions, sempre que tinguis 3 o més pòlisses amb nosaltres. 
  • També tens l’opció de fraccionar el pagament de manera semestral, trimestral o mensual, amb un petit recàrrec.

A Assegur prioritzem la teva tranquil·litat. Volem que gaudeixis dels moments importants amb la confiança de saber que estàs protegit davant qualsevol imprevist. Comença ara mateix a viure el present amb tota la serenitat que et mereixes.

La fisioteràpia a Andorra és més accessible que mai. T’ho expliquem tot

La tecnologia està revolucionant la forma en què es diagnostiquen i tracten les malalties: Les plataformes de telerehabilitació per a professionals de la fisioteràpia són ja una realitat de la qual es beneficien cada cop més pacients.  

Entendre com evoluciona el món i com això impacta de forma gairebé immediata en les necessitats de les persones és una cosa. Saber aplicar aquests canvis, una altra molt diferent. Si per alguna cosa es caracteritza Assegur és per innovar, i fent-ho impactant de manera directa i positiva en la qualitat del seu servei. 


Digital Fisio by Assegur, la plataforma de telerehabilitació professional disponible a Andorra 

 

Gràcies a Digital Fisio by Assegur, la fisioteràpia a Andorra  ja és més accessible que mai. Amb el servei de telerehabilitació exclusiu d’Assegur, ja podem rebre atenció personalitzada en qualsevol lloc i en qualsevol moment, sense haver de sortir de casa. Fixa’t: 

  • Realitza exercicis terapèutics només amb l’ús de la càmera del teu telèfon mòbil, tauleta o ordinador, i obtenir correccions immediates mentre els realitzes. 
  • Redueix els costos sanitaris sense comprometre la qualitat: optimitza la gestió de la teràpia, alhora que millora la teva qualitat de vida. 

Descobreix la nova era de benestar personalitzat amb la telerehabilitació d’Assegur. 

 

Recuperar-se a casa? 6 motius de pes per escollir la telerehabilitació 

 

Una cosa està clara: La supervisió contínua i l’orientació professional permeten als pacients progressar de manera més efectiva. És a dir, que els pacients que fan telerehabilitació mostren resultats més ràpids i satisfactoris en termes de recuperació i funcionalitat. Aquest seria el primer i principal gran avantatge de fer servir Digital Fisio by Assegur. Però n’hi ha més:  

  

Accés 24/7 als exercicis de rehabilitació 

 

On vulguis i quan vulguis: Podràs accedir als exercicis en qualsevol moment del dia o de la nit mitjançant la plataforma Digital Fisio by Assegur a través de l’App d’Assegur. 

 

Correcció en temps real de l’execució dels exercicis 

 

Rebre retroalimentació instantània durant la realització dels exercicis és la clau per mantenir una tècnica adequada i segura. Amb Digital Fisio by Assegur maximitzaràs els beneficis terapèutics de cada sessió. 

 

Digital Fisio by Assegur estalvia temps i costos en desplaçaments 

 

Tot i que Andorra és un país petit, en eliminar la necessitat de desplaçar-se a una clínica o centre mèdic, la telerehabilitació representa un estalvi significatiu de temps i diners per als pacients i les seves famílies. 

 

Digital Fisio redueix el temps de recuperació dels pacients 

 

En oferir una atenció mèdica més accessible i convenient, la telerehabilitació pot accelerar el procés de recuperació, permetent als pacients començar el tractament de manera més ràpida i consistent, la qual cosa al seu torn redueix el temps necessari per a aconseguir la plena recuperació i funcionalitat. 

Des d’Assegur entenen que una experiència facilitadora és sinònim de respecte, enteniment i acompanyament als clients. Tot canvia a passos de gegant: noves eines, nous reptes i noves oportunitats. El seu equip està preparat per resoldre tots els teus dubtes, i ajudar-te a treure-li tot el suc a la teva nova eina.

Els fruits secs engreixen? Desmuntem el mite

Els fruits secs estan molt arrelats a la cultura gastronòmica d’Andorra (i dels països del voltant): Des de les famoses postres de músic, passant pels panellets, els espinacs amb pinyons, l’escudella de congre o el conill amb carreroles. Els fruits secs posen la cirereta a molts dels plats de la gastronomia andorrana.  

Es mengen a taula, amb cullera o ganivet, però –i sobretot– també a la feina.  

Les ametlles, les avellanes, les nous i els festucs són les alternatives més populars per picar entre hores. Embruten poc, aguanten molt i es mengen ràpidament.  

Dur un grapat de fruits secs dins un tupper pot marcar la diferència en la teva dieta diària.  Però segur que més d’un cop hi ha algú que t’ha advertit dels perills de passar-se amb les quantitats. Els fruits secs engreixen tant com diuen? Quants n’hauries de prendre? Van bé pel cor, o millor buscar alternatives per fer un picoteig?

 

Quantes calories té un fruit sec? 

 

En general, els fruits secs contenen una quantitat significativa de calories en comparació amb altres aliments: són rics en greixos i altres nutrients concentrats.  

Per fer-te una idea: 

  • Ametlla: Al voltant de 7 calories per unitat. 
  • Avellana: Al voltant de 6 calories per unitat. 
  • Nou: Al voltant de 6 calories per unitat. 
  • Festuc: Al voltant de 4 calories per unitat. 
  • Pinyó: Al voltant de 4 calories per unitat. 
  • Cacauet: Al voltant de 6 calories per unitat. 
  • Anacard: Al voltant de 8 calories per unitat. 

Fent càlculs ràpids, si un grapat d’ametlles té uns 28 grams, estaràs menjant al voltant de 160 calories, que és la ingesta que recomanen els especialistes a mig matí. 

I quan un aliment té moltes calories, pot tenir diversos efectes en la salut i en la gestió del pes si es consumeix en excés. Hem de mirar d’altres coses: 

 

Beneficis de menjar un grapat de fruits secs

 

  • La qualitat dels nutrients és clau. Les calories que obtenim dels fruits secs provenen principalment de greixos saludables, que són beneficiosos per a la salut cardiovascular: ajuden a reduir els nivells de colesterol LDL en sang (aquell que pot acumular-se a les parets dels vasos sanguinis i contribuir al desenvolupament de l’ateroesclerosi, que és una causa principal de malalties cardíaques).  
  • A més, contenen proteïnes vegetals i fibra, que ajuden a mantenir-nos saciats i a regular el nostre metabolisme. 
  • La densitat nutritiva dels fruits secs també és important. Encara que poden ser calòrics, també estan plens de nutrients com vitamines, minerals i antioxidants. Tot això t’ajuda a fer salut. 

De la nostra porció de 28 grams d’ametlles, aproximadament 14 grams són greixos saludables, 6 grams són proteïnes i 3 grams són fibra. No és el mateix 160 calories d’ametlles  que 160 calories d’un croissant.  

És a dir: tot i que contenen una quantitat considerable de calories i greixos, els fruits secs són saludables per al cor. T’ho expliquem. Però parlem de les porcions. 

 

Quina és la dosi diària de fruits secs òptima? 

 

Ja hem vist que la combinació de macronutrients fa que les ametlles siguin un aperitiu satisfactori i nutritiu, però és important controlar les porcions, ja que poden ser fàcilment excessius en calories si en menges moltes 

L’ OMS recomana consumir de 3 a 7 porcions de fruits secs a la setmana. Has de tenir en compte que una ració equival aproximadament a uns 20 a 30 grams. És a dir 5 nous, 20 avellanes o 10 ametlles. 

Cada persona és un món. Hi ha qui tolera millor un major consum de fruits secs, mentre que altres poden necessitar limitar-ne la ingesta, especialment si estan tractant de controlar el pes o tenen altres consideracions de salut. 


Digues-nos com menges fruits secs, i et direm si ho fas bé!  


Els fruits secs salats poden contribuir a un augment de la pressió arterial i augmentar el risc de malalties cardíaques si es consumeixen en excés. L’alta ingesta de sal també pot contribuir a la retenció de líquids i altres problemes de salut. Per tant, és millor comprar fruits secs sense sal o amb baixos en sal. 

Els fruits secs fregits són submergits en oli a altes temperatures, i això fa que augmenti el seu contingut calòric i greixos saturats. Aquest procés de fregir pot afegir greixos trans i altres substàncies nocives. És preferible que mengis fruits secs crus o torrats lleugerament en lloc de fregits. 

Ara ja ho saps: un grapat de fruits secs ni engreixa ni és dolent: és saludable. Això sí, millor crus o torrats, sense sal ni olis. I sempre combinats amb un estil de vida actiu! 

L’aigua amb sucre treu les punxades?

Empassar-se un got d’aigua amb sucre és, segurament, el remei més estès sobre els cruiximents. Si fer esport no forma part de la teva rutina és tan fàcil que la por a les mal anomenades agulletes s’apoderi de tu en el darrer moment. No trigaràs res a rescatar el consell de l’aigua amb sucre i començar a dubtar: me l’he de prendre abans o després de fer exercici? Potser amb una cullerada de sucre no n’hi ha prou… la panela farà el mateix efecte o ha de ser sucre blanc refinat?  

 

Esvaïm els teus dubtes. Però comencem pel principi. 

 

Què són els cruiximents  

 

El cruiximent, tècnicament conegut com a dolor muscular d’aparició retardada (DMAR), són petites lesions en les fibres musculars causades per l’exercici intens o poc habitual. Aquestes lesions provoquen inflamació i dolor en els músculs, que sol aconseguir el seu punt màxim entre 24 i 72 hores després de l’exercici. Contràriament a la creença popular, això no vol dir que s’hagin format petits cristalls d’àcid làctic que punxen el múscul, ja que s’ha vist com persones amb la malaltia de McArdle, (que no poden produir àcid làctic) pateixen també cruiximents musculars. Això sí: l’àcid làctic pot contribuir al dolor muscular durant l’exercici intens, no és el culpable principal del cruiximent. 

 

Quan he de beure aigua amb sucre? 

 

L’aigua amb sucre et pot donar energia, però ja et diem que no et traurà els cruiximents. És igual si la prens abans o després. Si en beus un got o tres parells. És una creença popular molt arrelada, i segurament té a veure amb un d’aquests factors: 

 

El simple acte de beure aigua amb sucre i creure que alleujarà el cruiximent pot tenir un efecte placebo. La ment té un poderós efecte sobre la percepció del dolor i la sensació de benestar, per la qual cosa algunes persones poden experimentar alleujament temporal simplement perquè creuen que ho faran.  

 

El sucre et dona una font ràpida d’energia en forma de glucosa. Algunes persones poden sentir-se momentàniament millor després de consumir sucre per l’augment temporal en els nivells d’energia. No obstant això, aquest efecte és breu i no té un impacte directe en la reducció del cruiximent.  

 

L’aigua amb sucre proporciona hidratació, la qual cosa és important per al procés de recuperació muscular (de seguida aprofundirem). Mantenir-se ben hidratat és fonamental per a la salut muscular i general, però l’aigua sola és igualment efectiva per a aquest propòsit. 

 

Si tens cruiximents vol dir que has entrenat bé? 

 

És clar que les punxades no et sortiran per estar tirats al sofà de casa… si les tens vol dir que has estat treballant de valent, però no són necessàriament un indicador de l’efectivitat de l’entrenament. De fet, un programa d’exercici ben dissenyat  ha de desafiar els teus músculs sense provocar dolor excessiu o lesions.  

 

Com prevenir els cruiximents? 

 

Els cruiximents són una part natural del procés de fer esport: és complicat eliminar-los del mapa. Però pots prendre algunes precaucions per mirar de minimitzar el dolor. 

 

  • Abans d’iniciar qualsevol activitat física intensa, assegura’t de realitzar un escalfament adequat. L’escalfament prepara els teus músculs i articulacions per a l’exercici, la qual cosa pot ajudar a reduir el risc de lesions i minimitzar l’aparició de cruiximent.  
  • Si estàs començant un nou programa d’exercici o augmentant la intensitat del teu entrenament habitual, fes-ho de manera gradual. Permetre que els teus músculs s’adaptin gradualment a la càrrega de treball pot reduir el risc de lesions i minimitzar el cruiximent. 
  • Beure suficient aigua abans, durant i després de l’exercici és fonamental per a mantenir la hidratació adequada i donar suport a la funció muscular òptima. La deshidratació pot augmentar el risc de lesions i empitjorar el cruiximent. Recorda que hauries de beure uns 3 litres d’aigua. 
  • Fer estiraments suaus i dinàmics abans i després de l’exercici pot ajudar a millorar la flexibilitat muscular i reduir la tensió. 
  • Després de l’exercici (i tot i que et costi), mira de fer activitats de recuperació activa, com caminar, nedar o practicar ioga. Aquestes activitats et poden ajudar a promoure la circulació sanguínia i reduir la rigidesa muscular. 
  • Una dieta equilibrada i rica en nutrients pot ajudar a mantenir la salut muscular i reduir el risc de lesions. Assegura’t d’incloure suficients proteïnes, carbohidrats, greixos saludables, vitamines i minerals en la teva dieta diària. 
  • Permetre que els teus músculs es recuperin adequadament entre sessions d’exercici és essencial per a prevenir el sobreentrenament i reduir el risc de cruiximent. Assegura’t d’incloure dies de descans en el teu programa d’entrenament i prioritzar el somni de qualitat per a una òptima recuperació muscular. 


Ara ja saps que amb una estratègia adequada, com el descans, la hidratació i l’estirament pots enfrontar-te al cruiximent amb més garanties. Recorda que escoltar el teu cos, cuidar-lo amb afecte i gaudir amb respecte de la seva evolució és part del procés. 

 

Quin insecte m’ha picat? [Part II]

Un insecte pica perquè té gana. Perquè es vol defensar de tu, o perquè ha sentit una atracció natural cap a la teva olor corporal. Entendre aquests comportaments va bé per prevenir ensurts i picades. A la primera part d’aquesta guia vam veure –entre altres coses– que les abelles només piquen si se senten atacades, i que la seva picada té menys verí que al d’una vespa. També vam aprendre a reconèixer la característica picada d’una puça. En aquesta segona part parlarem de xinxes, paparres i aranyes.

 

T’ha picat una aranya? 

 

A Andorra tenim sobretot aranyes domèstiques, com la de potes llargues (Pholcus phalangioides) i l’anomenada aranya del racò (Loxosceles spp.). Es possible que te les trobis en llocs foscos i humits a dins de casa. A fora és més fàcil que vegis l’aranya llop (Lycosidae) i la cranc (Thomisidae). Si tens curiositat i estòmac, pots fer una recerca ràpida a aquesta web. 

 

Les aranyes juguen un paper important en el control de poblacions d’insectes i en l’equilibri dels ecosistemes, ja que s’alimenten d’altres insectes. En general, has de saber que les aranyes no són agressives, i piquen només com a últim recurs de defensa. Les seves picades causen símptomes lleus com a enrogiment, inflamació i picor, però pocs cops provoquen reaccions al·lèrgiques greus o problemes mèdics importants.  

 

Quins són els símptomes de la picada d’una aranya? 

 

De totes les aranyes que t’hem introduït, t’has de quedar amb l’aranya del racó, també coneguda com a aranya reclusa marró, és una aranya verinosa. Les aranyes del gènere Loxosceles són conegudes pel seu verí potencialment perillós per als humans. La picada d’una aranya del racó pot causar una varietat de símptomes. Aquests són els més freqüents: 

 

  • Dolor localitzat en el lloc de la picada, que pot desenvolupar-se de manera gradual i empitjorar amb el temps. 
  • Enrogiment i inflor en l’àrea de la picada. 
  • Picor intensa. 
  • Formació d’una úlcera o lesió en la pell, que pot trigar a sanar i deixar una cicatriu. 
  • En casos més greus, poden presentar-se símptomes sistèmics com a febre, calfreds, nàusees, vòmits i mal de cap. 

 

Quin aspecte té la picada d’una aranya del racó?  

 

  • La picada sol tenir un aspecte similar al d’una petita lesió de color vermell o violaci. 
  • Una de les característiques distintives de la picada d’una aranya del gènere Loxosceles és la possible formació d’una lesió necròtica o úlcera. 
  • La lesió pot tornar-se dolorosa i tendeix a créixer amb el temps. 

 

És important tenir en compte que les picades d’aranya del racó poden causar complicacions greus en algunes persones, especialment en casos de picades múltiples o en individus sensibles. A més, les reaccions al·lèrgiques a la picada d’aquesta aranya són poc comuns, però poden ocórrer en casos excepcionals. 

 

T’ha picat una paparra? 

 

Si tens un pelut a casa ja ho saps: les paparres són un perill per a ell, però també per a tu. Protegir-lo a ell és el primer pas per protegir-te tu també, però, així i tot, amb l’arribada de la calor el risc d’agafar una paparra és cada cop més gran. 

 

Les paparres poden trobar-se en una varietat d’hàbitats, inclosos boscos, prades, pasturatges, zones arbustives i àrees suburbanes. Allí, busquen activament un hoste per a alimentar-se. Encara que prefereixen als animals, les paparres també poden picar als humans si no troben un hoste animal disponible. Tens una picada i sospites que ha estat una paparra? 

 

  • Trobes un petit bony vermell: Les picades de paparres poden començar com un petit bony vermell a la pell. Aquesta protuberància pot ser difícil de distingir de les picades d’altres insectes al principi. 
  • Enrogiment i picor: Amb el temps, la picada d’una paparra pot tornar-se més irritada, causant enrogiment i picor a la pell del voltant. Aquesta reacció també és similar a la que s’observa a les picades d’altres insectes. 
  • Tens una lesió en forma de diana: Algunes picades de paparres poden desenvolupar una lesió en forma de diana, coneguda com a eritema migrans. Aquesta lesió pot tenir un centre vermell envoltat d’un anell vermell més clar, seguit d’un anell exterior més fosc. No obstant això, no totes les picades de paparres produeixen aquesta característica. 
  • Lesions múltiples: Si una paparra ha estat alimentant-se durant un període prolongat o si has estat picat per múltiples paparres, és possible que vegis diverses picades pròximes entre si. 

 

La picada d’una paparra pot transmetre malalties? 

 

En alimentar-se de la sang dels seus hostes, les paparres poden transmetre diversos patògens, inclosos bacteris, virus i protozous, que poden causar malalties greus. Algunes de les malalties més comunes transmeses per paparres inclouen: 

 

  • Malaltia de Lyme: És una malaltia bacteriana causada pel bacteri Borrelia burgdorferi. Els símptomes poden incloure erupció cutània, febre, dolors articulars i musculars, fatiga i problemes neurològics si no es tracta adequadament. 
  • Malaltia de Babesiosis: És una malaltia causada per protozous del gènere Babesia, que infecten els glòbuls vermells. Els símptomes poden incloure febre, fatiga, dolors musculars, calfreds i anèmia.  
  • Encefalitis transmesa per paparres: Algunes espècies de paparres poden transmetre virus que causen encefalitis, una inflamació del cervell. Els símptomes poden variar des de lleus, com a febre i mal de cap, fins a greus, com a confusió, convulsions i problemes neurològics. 

 

T’ha picat una xinxa? 

 

Fa anys que les xinxes estan al centre del foc mediàtic: les aparicions de plagues a França han fet saltar les alarmes als països de l’entorn. Saps com és la seva picada i quins riscos pot tenir per la teva salut? 

 

En què es diferencia la picada d’una xinxa? 

 

Les xinxes sovint piquen en àrees exposades mentre dorms, com la cara, el coll, els braços i les mans. Per tant, si trobes picades agrupades en aquestes àrees en despertar, és possible que hagis estat picat per una xinxa. 

 

Després d’alimentar-se, les xinxes poden deixar petites taques de sang en els llençols, coixins o roba de llit. Aquestes taques poden ser un indici que hi ha xinxes presents en el teu entorn. 

 

Què pasa si em pica una xinxa? 

 

A ningú li agrada que li piqui una xinxa (ni cap insecte!) però has de saber que les xinxas no transmeten malalties conegudes directament a través de les seves picades. Això sí: poden actuar com a vectors per a la transmissió de patògens, com a bacteris i virus, si entren en contacte amb ells. No obstant això, el risc de transmissió de malalties a través de les picades de xinxes és baix en comparació amb altres insectes vectors com a mosquits i paparres. 

 

El que no has de fer és gratar-te compulsivament, ja que pots trencar la pell i crear una porta d’entrada per als bacteris, la qual cosa augmenta el risc d’infecció secundària en l’àrea de la picada.  

 

Independentment de l’insecte que t’hagi picat, hi ha una sèrie de símptomes que no pots deixar correr. Si et costa ni que sigui una mica respirar, se t’infla la boca o la gola, et marejes, se t’accelera massa el cor, comences amb nàusees o vòmits has de buscar atenció mèdica d’emergència.  

La primavera la sang altera?

La dita popular ha traspassat generacions com una de les maneres més poètiques de sintetitzar els efectes que algunes persones experimenten durant la primavera. A ningú se li escapa: Amb el canvi d’hora i de temps, molta gent té amb més energia. Els dies són més llargs i menys freds, les temperatures acompanyen, i la natura que ens envolta també ho fa.  

Però no afecta tothom de la mateixa manera, ja ho hauràs notat. Avui parlarem de l’eufòria primaveral, però també de l’astènia: dues cares de la mateixa moneda que any rere any el calendari ens torna a posar sobre la taula. 

 

Símptomes de l’eufòria primaveral 

 

Com dèiem, l’arribada de la primavera sol despertar en moltes persones una sensació de vitalitat i eufòria que les impulsa a gaudir dels canvis que aquesta estació porta amb ella.  

Els símptomes de l’eufòria primaveral solen ser evidents: 

  • Sents que tens més energia i vitalitat. 
  • El teu estat d’ànim millora notablement. 
  • Tens la necessitat de moure el cos i connectar amb la natura, ja sigui a través de l’esport, les caminades o les activitats a l’aire lliure. 
  • Et sents més creatiu, més inspirat, i això t’impulsa a explorar noves idees i projectes. 

 

Símptomes de l’astènia primaveral 

 

Per a aquells que no es troben immersos en l’eufòria de la primavera, els símptomes poden ser diferents: 

  • Dificultats per agafar el son i un descans nocturn més agitat, potser a causa de l’excés d’estimulació o els canvis en els horaris de llum. Dorms menys i pitjor. Estàs més cansat i de mal humor.  
  • L’astènia primaveral també pot estar acompanyada de dolors musculars i articulars, similars als experimentats durant un refredat o grip.  
  • Sensació d’impaciència o inquietud. Et costa concentrar-te. L’energia extra pot dispersar la nostra atenció i fer que ens costi més centrar-nos en una tasca. 
  • La sensibilitat a la llum durant la primavera pot empitjorar els maldecaps i la sensació de fatiga. 

 

La primavera i la teva bioquímica 

 

Les flors dels cirerers, les orenetes i les primeres papallones no enganyen. El nostre entorn ha canviat, i això afecta l’estat d’ànim i el nostre benestar. T’expliquem com. 

Hi ha tres elements clau en aquesta interacció, i són la serotonina, el cortisol i la histamina. Tots ells juguen un paper fonamental en el nostre cos i la nostra ment durant tot l’any, i experimenten canvis significatius amb l’arribada de la primavera.  

Anem un per un: 

 

La serotonina el neurotransmissor del benestar 

 

És la responsable de regular el nostre estat d’ànim i la sensació de felicitat. Durant la primavera, l’augment de la llum solar pot estimular la producció de serotonina, contribuint a l’eufòria primaveral que molts experimenten. Això pot traduir-se en una millora del nostre estat d’ànim i una sensació general de positivitat i optimisme. 

 

El cortisol, l’hormona de l’estrès 

 

D’altra banda, el cortisol és una hormona que el cos segrega en situacions d’estrès i juga un paper clau en la nostra resposta al canvi i a l’adaptació a noves circumstàncies. Durant la primavera, els canvis en la llum solar i en els patrons de son poden afectar els nostres nivells de cortisol, provocant una sensació de nerviosisme o inquietud en algunes persones. És important gestionar adequadament l’estrès i trobar maneres saludables de relaxar-se per mantenir els nivells de cortisol en equilibri. 

 

La histamina, la resposta als al·lèrgens  

 

Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb un al·lergogen, com el pol·len, la pols o els àcars, el sistema immunitari produeix histamina com a part de la seva resposta de defensa. La histamina s’allibera en els teixits i provoca una sèrie de canvis, incloent-hi la dilatació dels vasos sanguinis, l’augment de la permeabilitat vascular i la contracció d’uns certs músculs llisos. Aquests canvis són els responsables dels símptomes característics de les al·lèrgies, que s’han d’atendre i tractar de seguida amb els especialistes per mantenir-nos còmodes i sans durant aquesta època de l’any. 

 

La primavera i la testosterona 

 

La primavera està associada amb un augment en els nivells de testosterona, l’hormona sexual masculina. Aquest augment pot manifestar-se en un major impuls sexual, així com en un augment en l’energia i la motivació. Per què? Bé, els especialistes assenyalen que l’exposició a la llum solar està vinculada a un augment en la producció de vitamina D, que al seu torn pot estimular la producció de testosterona en els homes. La llum solar també pot influir en la producció d’hormones reguladores del somni, com la melatonina, la qual cosa al seu torn pot afectar els nivells de testosterona. 

 

Claus per mantenir l’equilibri a la primavera 

Per portar bé la nova estació t’has de cuidar, i adaptar la teva rutina als canvis que hi ha al teu entorn. 

  • El primer que has de fer és mantenir una dieta equilibrada i nutritiva, rica en fruits, verdures, cereals integrals, proteïnes magres i greixos saludables. Intenta incloure aliments frescos i de temporada. 
  • Dedica temps a activitats que t’aportin tranquil·litat, com llegir, escoltar música o passar temps amb els teus. 
  • Sempre que puguis, adapta la teva rutina d’exercici a la primavera. Aprofita els dies assolellats per fer passejades a l’aire lliure, practicar esport o fer exercici físic en contacte amb la natura.   

Amb aquestes claus et serà molt més fàcil mantenir l’equilibri durant la primavera i gaudir plenament d’aquesta estació de renovació i creixement! 

Intoleràncies i al·lèrgies: quina és la diferència?

La dada és impactant: els experts calculen que al 2050 el 50% de la població tindrà algún tipus d’al·lèrgia. Cada cop estem més informats, i el conneixement sensibilitza: Avui en dia tothom conviu o conneix algú que conviu amb una persona té una al·lèrgia. Això no treu que hi hagi confussió de termes i significats. I un dels errors més freqüents és el de confondre una al·lèrgia alimentària amb una intolerància. Ens afecten de la mateixa manera? Es poden desenvolupar amb els anys? Què és més greu?  

 

En aquest article, explorarem detalladament què són les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries, les seves causes, símptomes i com identificar-les. Comencem per les al·lèrgies. 

 

Què és una al·lèrgia alimentària? 

 

Les al·lèrgies alimentàries són respostes exagerades del sistema immunològic a substàncies presents en els aliments, conegudes com a al·lergògens. Quan una persona al·lèrgica consumeix un aliment que conté un al·lergogen, el seu sistema immunològic reacciona de manera excessiva, desencadenant una sèrie de símptomes que poden variar des de lleus fins potencialment mortals.  

 

Al·lergògens i símptomes freqüents 

 

Els 14 al·lergògens alimentaris principals són:  

 

  • Cereals que continguin gluten com blat, sègol, ordi, civada, espelta, kamut o les varietats híbrides que tinguin i productes derivats.  
  • Crustacis i productes a base de crustacis.  
  • Ous i productes a base d’ou.  
  • Peix i productes a base de peix.  
  • Cacauets i productes a base de cacauets.  
  • Soja i productes a base de soja.  
  • Llet i derivats (inclosa la lactosa).  
  • Fruita seca de clofolla com  ametlles, avellanes, nous, anacards, pacanes, nous del Brasil, festucs, macadàmies i nous d’Austràlia i productes derivats.  
  • Api i productes derivats.  
  • Mostassa i productes derivats.  
  • Grans de sèsam i productes a base de grans de sèsam.  
  • Anhídrid sulfurós i sulfits en concentracions superiors a 10 mg/kg o 10 mg/L expressat com SO2.  
  • Tramussos i productes a base de tramussos.  
  • Mol·luscs i productes a base de mol·luscs.  

 

Quan una persona al·lèrgica ingereix un d’aquests aliments, el seu sistema immunològic produeix anticossos anomenats immunoglobulina E que desencadenen l’alliberament d’histamines i altres compostos químics en el cos. Aquests compostos causen els símptomes característics de les al·lèrgies alimentàries, que poden incloure: 

 

  • Picor a la pell 
  • Inflor de la cara o gola, 
  • Dificultat per a respirar 
  • Nàusees 
  • Vòmits 
  • Diarrea 
  • I, en casos greus, anafilaxi 

 

Què és una intolerància alimentària? 

 

Les intoleràncies alimentàries, d’altra banda, no involucren al sistema immunitari, sinó al sistema digestiu. Són causades per la incapacitat del cos per a digerir uns certs aliments a causa de la falta d’enzims digestius específics o a sensibilitats a uns certs components dels aliments. 

 

Un exemple comú d’intolerància alimentària és la intolerància a la lactosa, que ocorre quan el cos no produeix suficient quantitat de l’enzim lactasa necessària per a digerir el sucre present en la llet i els productes lactis. Altres exemples inclouen la intolerància al gluten, la intolerància als sulfits en vins i conservants d’aliments, i la intolerància als additius alimentaris com el glutamat monosòdic. 

 

Quins són els símptomes de les intoleràncies alimentàries? 

 

Els símptomes de les intoleràncies alimentàries solen estar relacionats amb problemes digestius, com a inflor, gasos, enrampades abdominals, diarrea o restrenyiment. A diferència de les al·lèrgies alimentàries, els símptomes de les intoleràncies solen ser més lleus i poden trigar més temps a manifestar-se després de la ingesta de l’aliment desencadenant. Tant les al·lèrgies com les intoleràncies poden causar molèsties significatives, però difereixen en el seu origen i en com afecten el cos. Tot i que les intoleràncies són més complexes i poden ser molt difícils de diagnosticar, les al·lèrgies poden ser més perilloses, ja que poden desencadenar una reacció immediata i potencialment mortal en algunes persones. No obstant això, una intolerància pot causar molèsties cròniques i afectar la qualitat de vida de manera molt significativa. 

 

Puc desenvolupar al·lèrgies o intolerància a algun aliment amb els anys? 

 

Tant les al·lèrgies com les intoleràncies alimentàries poden desenvolupar-se amb el temps, encara que els mecanismes i les raons exactes poden variar. Donem un cop d’ull: 

 

Com es desenvolupa una al·lèrgia? 

 

Les al·lèrgies poden desenvolupar-se en qualsevol moment de la vida, fins i tot en l’edat adulta, encara que són més comuns en la infància. Això es deu al fet que el sistema immunitari pot tornar-se sensible a unes certes substàncies amb el temps. Com pot ser? Hi ha diverses teories que expliquen per què algú podria desenvolupar una al·lèrgia en algun moment de la seva vida: 

 

  • L’exposició contínua a un al·lergogen pot provocar una resposta immune cada vegada més forta amb el temps, la qual cosa eventualment desencadena una al·lèrgia. 
  • A mesura que envellim, el nostre sistema immunitari pot tornar-se menys eficient o canviar la seva resposta a uns certs estímuls, la qual cosa pot augmentar el risc de desenvolupar al·lèrgies. 
  • Els canvis en l’ambient, com l’exposició a nous al·lergògens o la contaminació, poden desencadenar l’aparició d’al·lèrgies en persones que prèviament no les tenien. 

 

Com es desenvolupa una intolerància? 

 

Les intoleràncies alimentàries també poden sorgir en qualsevol moment de la vida. Aquí tens algunes raons per les quals podries desenvolupar una intolerància alimentària amb el temps: 

 

  • Per canvis en la teva microbiota intestinal: La composició dels bacteris en l’intestí pot canviar amb el temps per factors com la dieta, l’estrès, els medicaments o les malalties. Aquests canvis poden afectar la capacitat del cos per a digerir uns certs aliments. 
  • Si has patit o pateixes malalties gastrointestinals: la malaltia celíaca, la malaltia de Crohn o la síndrome de l’intestí irritable (SIBO) poden danyar el revestiment de l’intestí o afectar la funció digestiva, la qual cosa pot portar al desenvolupament d’intoleràncies alimentàries. 
  • O simplement per canvis en la teva capacitat digestiva: A mesura que envellim, és possible que el nostre sistema digestiu no funcioni tan eficientment com abans.  

 

Ja ho veus: tant les al·lèrgies com les intoleràncies alimentàries poden desenvolupar-se amb el temps per una combinació de factors genètics, ambientals i fisiològics. Per això és important parar atenció a qualsevol canvi en la forma en què el cos reacciona als aliments. No deixar-lo passar és una de les claus per mantenir la teva bona salut.  

L’altra clau per fer salut és, evidentment, la informació en el moment de compra, cuina i consum. 

 

A Andorra tenim un reglament d’al·lèrgens des de l’any 2016 que obliga les empreses a informar sobre els 14 aliments de declaració obligatòria. Si vols saber més, pots consultar-lo al portal del ministeri de Salut.

 

També pots donar una ullada al web de l’ACEA, l’Associació de Celíacs d’Andorra, on trobaràs informació i consells per a infants i adults.