Aquestes són les fruites i verdures que tenim de temporada a l’abril

No és cap secret: la fruita i la verdura, si és de temporada fa més bona olor i està més bona. Ho has sentit mil cops, però tens clar per què és bo incloure més fruites i verdures de temporada al teu menú? Et donarem tres raons de pes, al marge de la clàssica que ja coneixes: 


  • Són més nutritives: Les fruites i verdures de temporada acostumen a ser més fresques i madures. A més a més, com que no s’han de transportar des d’altres parts del món, no perden nutrients en el camí. Al contrari del que se sol creure, la pèrdua del valor nutricional no només està associada a les fruites i verdures congelades. 
  • Són més econòmiques: en ser en temporada, hi ha més oferta d’aquestes fruites i verdures, la qual cosa les fa més accessibles i econòmiques per al consumidor.  
  • Són més respectuoses amb el medi ambient: En consumir fruites i verdures de temporada estem reduint la nostra petjada de carboni i l’impacte ambiental de la seva producció i transport. Et donarem una dada per resumir-ho: un terç dels gasos d’efecte d’hivernacle estan relacionats amb la producció, transformació i distribució dels aliments.  
  • Li donen més varietat a la teva dieta: la qual cosa es tradueix en una àmplia varietat de nutrients i beneficis per a la salut.  


T’hem convençut? Anem per feina llavors! 


Quines fruites hi ha de temporada a Andorra al març? 

 

Cada aliment té un cicle i una temporalitat. Això depèn de molts factors, entre ells la ubicació del teu país. Com pràcticament tot el menjar que consumim a Andorra és importat per a elaborar la llista d’aliments de temporada el mes de març hem tingut en compte la localització dels nostres veïns més propers (el sud de França i el nord-est de la península).  

 

Queda’t, que et cantem que pots menjar de temporada a Andorra aquest mes de març. 

 

La col, font de fibra 

 

El 92% de la col és aigua, així que estem davant un aliment molt baix en calories i hidrats de carboni. Què t’aporta la col? Un munt d’antioxidants, potassi, calci i àcid fòlic. La col també té arginina, un compost que t’ajudarà a prevenir els refredats, tan comuns en èpoques de canvi de temps (enllaç article canvis de temps). 

Com pots cuinar la col? A Andorra som partidaris de fer un bon trinxat, i fa poc vam compartir la recepta infal·lible per a triomfar amb un dels plats clau de la gastronomia andorrana. Però hem de ser realistes: és març, i sembla que comença a arribar el bon temps: potser ja va sent hora de passar-se a les amanides tèbies, oi? Et donem una recepta fàcil, barata i riquíssima perquè perdis la por de comprar cols.  

 

Amanida temperada de col, patata i pebrots  

(per a una persona) 

  • Col al gust 
  • 2 patates 
  • 1 ou 
  • Pebrots escalivats  
  • Olives 
  • Un dent d’all 
  • Oli d’oliva 
  • Sal 
  • Pebre 

 

Això és molt fàcil, molt ràpid, i està molt bo:  


  • Cou les patates i l’ou per separat. 
  • Tala un bon manoll de pebrots escalivats en trossos petits.  
  • Si et sents amb motivació, pica les olives en trossets petits.  
  • Renta i talla la col en tires primetes. Salta-la amb un raig d’oli d’oliva i un dent d’all.  
  • Barreja tots els ingredients i que aprofiti! 

  

Els espinacs, la teva aliada si tens la pressió arterial alta 

 

Els espinacs són una gran font de ferro, però també de potassi, així que si tens estrebades musculars ja pots acostumar-te a fer bones amanides. Menjar espinacs et donarà energia i t’ajudarà a combatre l’anèmia: segurament ja saps que el seu percentatge de ferro és major que el de la carn, i que a més tenen vitamina C, que ajuda a la seva absorció.  

Tot són avantatges, i més si les saps preparar bé. Que no saps? Apunta aquesta recepta, ideal per a anar adaptant el teu menú al canvi de temps.  

 

Pasta temperada en salsa d’espinacs 

(per a una persona) 

 

  • 180 g de pasta 
  • 100 g d’espinacs 
  • 2 grans d’all 
  • 2 cullerades d’oli d’oliva 
  • Sal 
  • Pebre 

 

Apunta’t aquest pas a pas:  

  • Bull la pasta al dente (ja que així manté un índex glucèmic inferior) seguint les instruccions del paquet. 
  • L’única cosa que té d’especial aquesta recepta és la salsa. Es prepara en cru i no et traurà ni un minut:  
  • Renta els espinacs i posa-les en el got batedor. 
  • Pela i retira el nervi de cada dent d’all, per evitar que repeteixi. 
  • Afegeix un parell de cullerades d’oli, sal i pebre. 
  • Tritura-ho tot fins que quedi ben integrat. Si et queda molt espessa pots afegir una mica més d’oli.  
  • Ara barreja-ho bé amb la pasta, decora-ho amb nous per a un extra de ferro i gaudeix d’aquest acolorit plat! 

 

Les taronges, l’estrella dels esmorzars (i berenars!) 

 

Fa poc compartíem amb tu una macedònia especiada amb base de taronja, perfecta per a aquests dies, així que ara, per a equilibrar, t’ensenyarem a fer una torta sense forn amb només dos ingredients: taronja, i maizena. I sí, està boníssima. 

  • 9 taronges 
  • 2 cullerades de maizena 
  • I, si ets molt llaminer, 4 de sucre de canya 

El pas a pas és ben fàcil:

  • Hauràs d’esprémer 9 taronges, així que som-hi. 
  • Quan hagis acabat, prepara una olla i barreja bé el suc amb les dues cullerades soperes de maizena. Integra bé. Si vols afegir el sucre, ara és el moment. 
  • Porta-ho a ebullició a foc mitjà i, atenció: sense parar de remenar! 
  • Quan comenci a fer xup-xup hauràs d’aguantar un parell de minuts més remenant fins que et quedi espès.  
  • Prepara un motlle i greixa’l amb un parell de gotes d’oli. Pots preparar-la també en petits motlles individuals.  
  • Deixa que reposi uns 15 minuts fora de la nevera, i una vegada estigui a temperatura ambient, toca deixar-la 5 hores refredant.  

 

Hi ha qui arrebossa aquest pastís en coco ratllat, i fins i tot en encenalls de xocolata negra! 


Com veus, incloure en la teva dieta fruites i verdures de temporada lluny de ser avorrit, és més que un bon pla: és beneficiós tant per a la teva salut com per al medi ambient. Hem parlat de la col, els espinacs i les taronges però el març també és el mes de l’api, la llimona i els espàrrecs. Així que la pròxima vegada que vagis a comprar al supermercat, o baixis al mercat de la Seu d’Urgell, demana i tria més fruites i verdures de temporada!  

 

Guia d’espècies: propietats, precaucions i combinacions

Amb el pas dels anys tots acumulem pots d’espècies a la nostra cuina. Algunes es converteixen en clàssics indispensables com el pebre, el curry o la canyella. Altres, menys intuïtives d’utilitzar, corren el risc d’anar criant pols al final de la prestatgeria.  Sigui com sigui, el de les espècies és un món fascinant que regala matisos i sorpreses a aquells que s’atreveixen a endinsar-se en ell. En aquesta guia et donarem les millors combinacions d’espècies, analitzarem les seves propietats i repassarem amb tu els principals riscos per a la teva salut.    

El pebre: el rei de les espècies 

Independentment del tipus de plats que t’agradi preparar, hi ha bàsics que mai et poden faltar. El primer d’ells és el pebre. Podríem dir sense por a equivocar-nos que el pebre va bé amb gairebé qualsevol plat: el seu indiscutible poder per potenciar el sabor l’ha convertit, des de lluny, en l’espècia més utilitzada a les cuines de tot el món.  No tots els pebres són negres, però sí que tots venen de la mateixa planta. T’expliquem com els pots fer servir: 
  • Pebre verd: ideal per a guisats. És el gra verd, assecat en la seva pròpia pell. Aquest procés fa que la seva aroma sigui molt més afruitat, que gairebé no piqui, i que el seu preu sigui més elevat.  
  • Pebre blanc: ideal per a cremes i salses blanques, com la sopa de porro (enllaç article). Com t’avançàvem, ve de la mateixa planta però, en aquest cas, els grans es recullen quan el pebre està madur i el seu color és vermellós. 
  • Pebre negre: ideal per a tot. I per això és la que tenim a casa. A diferència de les dues anteriors, el pebre negre es recull quan el fruit encara no està madur, s’asseca al sol durant una setmana fins que s’arruga i està llest per triturar i consumir.  
N’hi ha més pebres, com el de caiena, el rosa o el de Jamaica (per mencionar tres de les més utilitzades), però no són exactament pebres, ja que no provenen de la mateixa planta. En la seva gran majoria són baies o barrejes de xiles.   Els pebres ens ajuden a reduir el colesterol, però també a digerir millor el menjar. Això és gràcies a la piperina, que s’encarrega d’estimular els enzims digestius del pàncrees i els intestins. A més, aquest element produeix un efecte d’escalfament i acció analgèsica que ajuda a reduir el dolor (per això trobaràs pebre a la llista de components d’algunes cremes antiinflamatòries). Amb cura, que no tot són avantatges: consumir pebre en excés pot danyar la teva mucosa gàstrica.   

Curry: la barreja perfecta 

El curry és una barreja d’espècies molt potent entre les quals es troben el safrà, la canyella, el coriandre, el comí, la cúrcuma i com no podia ser d’una altra forma, el pebre. Ara veurem quins són els tipus de curry més estesos fora de les nostres fronteres, i com pots utilitzar-los en els teus plats. 
  • Curry Korma: ideal per a plats vegetarians. Aquesta barreja suau se sol incorporar amb una base de llet de coco o iogurt. El que has de recordar sobre el curry korma és que no pica, sinó que és més aviat dolç, per la qual cosa combina perfectament amb fruita seca com els cacauets o els festucs. T’estem donant idees?  
  • Curry Vindaloo: perfecte per a carns. Aquest és el que pica. I efectivament, és un dels més populars a l’Índia, encara que el seu origen està en un marinat d’arrels típic de Portugal, el vinhadalhos. De què està fet? Principalment de cardamom, canyella, xili, safrà, mostassa, all, gingebre i fenigrec (una planta de la família de les faves).  
  • El curry rendang: increïble amb vedella. Aquest curri típic de Malàisia és picant, però no tan picant com el Vindaloo. És més aviat fresc i sucós, la qual cosa ho fa ideal per a incorporar a salses blanques i deixar que la carn es desfaci mentre es cuina en elles. 
  • Curry verd, el company perfecte d’un bon plat d’arròs. No tots els currys piquen, i tampoc tots són taronges. Aquesta peculiar barreja típica de Tailàndia et deixarà sense paraules. Amb això et volem dir que pica, si, (el seu color característic ve del xili verd, imagina’t!). Els amants d’aquesta varietat solen combinar-la amb llima i alfàbrega per a donar-li als seus arrossos un toc tant fresc com inoblidable.  
És bo per a la teva salut abusar del curry? Com a norma, et direm que abusar mai és bo. Però quan es tracta del curry hi ha un parell de coses que has de saber:  
  • És un anticoagulant natural, així que si prens medicaments anticoagulants has de preguntar-li al teu metge si pots consumir qualsevol varietat de curry. 
  • Si tens gastritis o una úlcera, és millor que evitis el curry. 
 

Canyella: l’estrella de les postres 

Amb pomes, amb arròs amb llet, fins i tot al cafè! La canyella és una espècia molt apreciada pels amants de les postres, però el seu ús també s’estén a altres plats, com per exemple les carns. No ens hem tornat bojos, creu-nos, el llom a la canyella està exquisit.   Hi ha quatre tipus de canyelles: la ceylan, la cassia, la canyella de saigon i la canyella de korintje. T’has quedat quadres? La primera és l’original, i la reconeixeràs pel seu color marró i el seu sabor dolç. Fins aquí tot controlat.   La canyella cassia ve de la Xina, és més barata però no està tan bona. Les seves branques són més resistents, així que és la que sols veure en elements decoratius. La canyella de saigón ve de Vietnam, és més fosca i té un toc picant. La canyella de korintje ve d’Indonèsia i és més barata que les altres. També és la que té més nivells de cumarina, una substància que et sonarà perquè es fa servir per a elaborar medicaments que prevenen els coàguls de sang i algunes afeccions cardíaques.   La canyella té cinamaldehid, que en grans dosis pot fer que et piqui la gola, i fins i tot provocar-te una úlcera bucal. Per això és important fugir de reptes absurds com el de la canyella, que es va popularitzar a les xarxes anys enrere, consistent en menjar canyella a cullerades.  Bé, tornant a la cumarina, has de saber que aquest compost pot obligar el teu fetge a treballar més del compte, i acabar contribuint a agreujar malalties hepàtiques. Els efectes que produeix la canyella a les persones amb diabetis encara avui s’estudien, així que et recomanem que consultis al teu metge, perquè depenent del tipus de diabetis que tinguis la canyella podria estar contraindicada. Per cert: si et preguntes si la canyella baixa la tensió la resposta és sí, i has de saber que el seu consum excessiu pot provocar-te vertígens i marejos sobtats.   

Claus d’olor: el toc de les infusions, i de molts plats! 

Si hi ha una aliada per a combatre les conseqüències dels canvis de temperatura, aquesta és una bona infusió. I l’ingredient estrella de moltes d’elles és el clau, una espècia que també s’utilitza per a marinar carns i per a disminuir l’aparició d’olors a la nevera (segur que has vist més d’un cop una llimona partida per la meitat amb uns quants claus inserits).   El clau és un bàsic en qualsevol cuina, tot i que moltes vegades acaba formant part del club d’espècies que se’ns acumulen al fons de la prestatgeria. És normal: la seva forma és peculiar, el seu sabor és potent i el seu ús poc intuïtiu.   Canviarem això! Aquí tens tres idees plats fàcils als quals pots incloure el clau d’olor 
  • Pernil al forn amb mel i clau (que a més és molt típica de pasqua). 
  • Carabassa rostida amb pebre i clau. 
  • Arròs amb llet amb clau i canyella. 
I, si penses a preparar una infusió amb clau d’olor et recomanem que donis un cop d’ull a les receptes que et proposem en aquest article.   

Nou moscada: tant versàtil com aromàtica 

Com a curiositat et direm que la nou no és una nou, és l’endosperm de la llavor d’un arbre. És a dir, això que guardes al teu potet és en realitat el teixit nutricional que s’ha format dins el sac embrionari d’un Myristica Fragrans, el petit arbre de les Illes Moluques que produeix la nou moscada.  La llista de beneficis de la nou moscada és llarga: ajuda a prevenir cardiopaties, enfortir el sistema cardiovascular i afavorir la bona circulació sanguínia. Però no tot és bonic: en grans quantitats, la nou moscada produeix somnolència, mareig, confusió, al·lucinacions i sequedat de boca (entre molts altres efectes adversos). De fet, has de saber que està dins del grup dels narcòtics i que és tòxic en grans quantitats.  A Andorra, igual que als països veïns, la nou moscada és la reina de la beixamel o de les Patates gratinades Dauphinoise. T’ha entrat fam de cop?   

El comí: el gran clàssic digestiu 

El seu sabor amarg i aquest delicat punt picant han convertit el comí en una de les espècies més emprades en l’àmbit mundial. Al cous-cous, a la carn, a les llenties… tot queda bé amb el comí!   Per si no hi hagués prou, menjar comí no sols ajuda a reduir la formació de gasos, també aporta ferro, magnesi, potassi, fòsfor, calci i vitamina A. És un sedant i un aprimador natural, però amb cura: està contraindicat si sofreixes hiperestrogenism.  Com et dèiem abans, el comí pega bé amb tot. És un gran aliat quan cuines per exemple una escalivada, pastanagues rostides i qualsevol carn.    

Cinc combinacions amb espècies que mai fallen 

Combinar espècies és fàcil, però hi ha una sèrie de combinacions que t’asseguraran l’èxit rotund. Pot semblar que per aconseguir un sabor molt diferent cal gastar molts diners comprant espècies exòtiques, però res més lluny de la realitat. Fixa’t: 
  • Gingebre, all i salsa de soia: ideal per a saltar un arròs i per macerar carns blanques. 
  • Comí, pebre roig i orenga: aquesta barreja és ideal per a amanir albergínies, pastanagues i tofu. 
  • Caiena, canyella i comí: has llegit bé. La pròxima vegada que facis llom, deixa-ho macerar una bona estona en aquesta barreja d’espècies si vols aconseguir un plat inoblidable. 
  • Llet de coco, curri i all: amb cigrons, llenties o arròs. Fes-nos cas, la llet de coco li donarà un toc molt sucós al teu plat. 
  • Iogurt, anet i llimona: l’amaniment perfecte per a qualsevol amanida. I més si és de cogombre.  
Ja has vist que el món de les espècies dona per a molt. Com més experimentis amb elles més fàcil serà per a tu obtenir combinacions increïbles. En aquest article hem repassat 5 de les més esteses, però evidentment hi ha centenars d’elles. T’animes a continuar investigant?