És oficial: estem en aquesta època de l’any en la qual cos i ment es rebel·len davant la perspectiva d’abandonar l’hamaca, la furgo o la tovallola de la platja per tornar a l’oficina. La síndrome postvacacional (SPV) és un xoc de realitat després d’un somni fantàstic. Ni és fàcil, ni ningú se’n deslliura de patir ni que sigui una miqueta les conseqüències de capbussar-se novament en la rutina. La síndrome postvacacional és de manual i els que vivim a Andorra sabem que això comença a intensificar-se minuts abans de passar la frontera.
La SPV és el repte de tornar a trobar el teu ritme enmig del caos postvacacional. La seva durada depèn de diversos factors, entre ells, com de molt t’agradi la teva feina, si et sents a casa teva i per a quan tens programada la propera escapada. Malgrat tot, sempre hi ha algú que alegrement et dirà que això de la síndrome postvacacional és un bluf. Que el que tens és mandra de tornar a treballar, i punt.
Anem a veure si els trets van per aquí.
Què diu la ciència sobre la síndrome postvacacional?
Per respondre’t bé aquesta pregunta hem de viatjar un moment a principis dels anys 80, quan dos psicòlegs, anomenats Salgado i Carvalho, van apostar per avaluar els efectes que el retorn al treball després de les vacances tenia en les persones.
I com ho van avaluar això?
Fàcil: van seleccionar un grup de participants que havien tornat recentment de les seves vacances i els van passar una sèrie de qüestionaris dissenyats per avaluar el seu estat emocional i psicològic. Després, van dur a terme entrevistes en profunditat per tenir una comprensió més detallada de les experiències individuals dels participants durant les seves vacances i com se sentien en tornar a treballar.
Així, aquests dos psicòlegs van descobrir, ara ja fa més de 40 anys, que existeix una relació entre l’estrès laboral i la síndrome postvacacional. És a dir, que les persones que experimentaven nivells elevats d’estrès en el treball eren més propenses a patir SPV, cosa que avui sembla evident, però recorda que estem a l’any 1980.
Tornem al present.
Avui en dia la síndrome postvacacional no està reconeguda oficialment com a malaltia mental. Els professionals de la salut solen referir-se a aquest fenomen com a trastorn adaptatiu. És a dir, que es troba dins les situacions que a causa d’un canvi important comporten un augment de l’ansietat i dificultats per rendir al treball, però també per mantenir les relacions socials i/o complir amb les tasques bàsiques diàries. I a quantes persones afecta aquest trastorn adaptatiu? Segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), el 60 % dels treballadors espanyols pateix síndrome postvacacional.
Anem a veure exactament de què va això.
Símptomes del Síndrome Postvacacional
Els símptomes de la Síndrome Postvacacional són variats, però haurien de desaparèixer en un parell de setmanes. Si després d’aquest temps encara pateixes alteracions físiques o mentals, el millor que pots fer és acudir a un professional.
Les alteracions físiques més comunes són:
- Cansament
- Falta d’apetit
- Dolors musculars
I, entre les alteracions mentals destaquen:
- Irritabilitat
- Nerviosisme
- Apatia
- Tristesa
- Desesperança
És evident que tornar a Andorra després de 20 dies a la platja i sentir cansament i tristesa no és motiu d’alarma. Però si després de 2 setmanes encara et costa adaptar-te al ritme que exigeix la teva rutina, et falta l’apetit o vius en un bucle de cansament, el millor que pots fer és aixecar la mà i parlar-ho amb el teu metge de capçalera.
Com prevenir la Síndrome Postvacacional
Aquí la clau és el canvi de mentalitat: En lloc de veure el retorn al treball com una càrrega, intenta enfocar-te en les oportunitats i els reptes que es presenten. Complicat, però útil. Et donarem 5 consells que pots aprofitar per fer que la teva tornada a la rutina sigui menys costeruda.
- Comunicació oberta: Si et preocupa alguna cosa en tornar al treball, intenta compartir-ho amb els teus superiors o companys. Estan per això.
- Respecta el teu temps d’adaptació: No et llancis directament a treballar el teu primer dia de retorn. Si és possible, programa un període d’adaptació. És a dir, que si t’ho pots permetre, torna a Andorra uns dies abans de començar a treballar, o comença amb una jornada laboral més curta. La transició gradual pot ajudar a reduir el xoc de tornar a la rutina.
- Cerca i cuida l’equilibri: Acostumem a programar la nostra vida laboral, però ens oblidem de reservar els espais per desconnectar. Quantes vegades has escrit al teu Google Calendar la paraula descans? Exacte, a això ens referim. Programa conscientment temps per fer activitats que et facin gaudir fora del treball, passejar per la muntanya amb el teu gos, passar temps amb els teus amics i familiars, o simplement gaudir d’estar a casa teva.
Síndrome Postvacacional i treball en remot: reptes i solucions de la nova normalitat laboral a Andorra
Tot i que el model econòmic d’Andorra fa que un gran percentatge dels llocs de treball no siguin compatibles amb el teletreball, cada cop hi ha més persones que caminen cap a aquesta opció, buscant conciliar la seva vida laboral amb la professional. De fet, el 2022 la Cambra de Comerç assenyalava que un 19,5% de les empreses del nostre país permetia teletreballar als seus empleats.
Però tornem al que ens ocupa: és possible tenir Síndrome Postvacacional si treballes en remot?
Com veiem abans, l’SPV es caracteritza per símptomes com l’ansietat, la fatiga, la irritabilitat i la manca de concentració en tornar al treball després de les vacances. En el context del treball en remot, aquests símptomes poden intensificar-se a causa de diversos factors:
- Manca de separació: Una de les principals dificultats del treball en remot és la manca de separació física entre l’espai laboral i l’espai personal. Això pot fer que sigui més difícil desconnectar completament durant les vacances, la qual cosa, al seu torn, augmenta la probabilitat d’experimentar SPV en tornar al treball.
- Dificultat per establir límits: Els treballadors en remot sovint lluiten per establir límits clars entre el temps de treball i el temps lliure. Això pot portar a una sensació d’estar «sempre en el treball». I això augmenta l’estrès i la fatiga.
- Aïllament social: El treball en remot pot ser solitari, i les persones que han gaudit de les vacances en un entorn social poden sentir una major sensació d’aïllament en tornar al treball.
El SPV i el treball en remot poden ser una combinació desafiadora, però no insuperable. Pren nota d’aquests consells:
- Crea el teu espai de treball: Això és de primer de remot. Si pots, separa físicament la teva vida laboral de la teva vida personal. I si el teu pis és petit, pots col·locar elements que visualment t’ajudin a diferenciar una zona de l’altra.
- Durant les vacances desconnecta, però de veritat: Durant les vacances i fora de l’horari laboral, desconnecta completament dels dispositius i aplicacions relacionats amb el treball. Això, que sembla impossible, t’ajudarà a cuidar el teu temps de descans. Ja saps: desactiva notificacions, posa el telèfon en silenci i apaga l’ordinador.
- Fomenta la interacció social: Mantén el contacte amb els teus amics fins i tot mentre treballes en remot. Queda amb ells sempre que puguis. I si estan fora d’Andorra, programa trucades o reunions virtuals per mantenir una connexió social que t’ajudi a combatre l’aïllament.
No podem acabar sense tornar a l’inici de l’article per respondre a la pregunta del milió: no, el síndrome postvacacional no és un conte. La influència de l’estrès, la qualitat de les teves vacances, la teva càrrega de treball i la manca d’equilibri entre el treball i la teva vida tenen molt a dir en el teu retorn a la rutina. Ara que ja tens una visió general dels símptomes, les conseqüències i les eines per afrontar millor aquests primers dies, recorda: les vacances són un luxe, però la vida quotidiana és un regal.
Bon retorn!
