Hi ha gent que no sap viure sense cafè. Gent que no pot començar el dia sense revisar els correus. Gent que té sempre la sensació que arriba tard a tot, encara que surti amb temps. I després hi ha una altra addicció, més silenciosa però igual de real: la del cortisol.

Sí, l’hormona de l’estrès.

Aquesta que et manté alerta quan tens una reunió important, que et fa reaccionar ràpid quan alguna cosa no surt com esperaves. I també la que, quan es descontrola, et pot portar a un estat de tensió constant sense que te n’adonis. Potser creus que simplement “tens moltes coses al cap”, però… i si el teu cos s’hagués enganxat a l’estrès?

Per què el cortisol és essencial?

El cortisol no és l’enemic. De fet, és una hormona imprescindible per a la nostra supervivència. Es fabrica a les glàndules suprarenals i s’encarrega de regular funcions tan bàsiques com:

• La resposta a l’estrès, activant el cos per reaccionar davant d’una situació de perill.
• El control del sucre en sang, ajudant a mantenir l’energia estable.
• La regulació de la pressió arterial.
• La resposta inflamatòria del cos davant d’infeccions o ferides.

El problema arriba, ja t’ho imaginaràs, quan aquesta resposta es manté activada massa temps. És a dir, quan l’estrès ja no és puntual, sinó una constant en el teu dia a dia.

Com un nivell elevat de cortisol pot afectar el teu cos?

Quan el cortisol es manté elevat durant molt de temps, el teu cos ho acaba pagant. Els efectes poden ser subtils al principi, però si no hi poses fre, poden acabar convertint-se en problemes de salut:

• Tens dificultats per adormir-te o et despertes esgotat? Un excés de cortisol pot interferir en la producció de melatonina, l’hormona del son.
• El cortisol afavoreix l’acumulació de greix a la zona abdominal i pot augmentar la gana, fent que vulguis menjar aliments rics en sucre i greixos.
• Malgrat tenir l’estrès disparat, pots sentir-te esgotat perquè el cos està en un estat d’alerta constant.
• L’estrès crònic afecta l’intestí, provocant inflor, mala digestió i, en alguns casos, fins i tot síndrome de l’intestí irritable.

Quan el cortisol està elevat durant molt de temps, la capacitat del cos per defensar-se de virus i bacteris disminueix.

Senyals d’alarma: com saber si el teu cos està “enganxat” a l’estrès?

Aquestes són algunes pistes que poden indicar que el teu cos s’ha acostumat a l’estrès i que els teus nivells de cortisol estan massa elevats:

• Tens mal de cap o tensió muscular constant.
• Notes una fatiga mental exagerada, però et costa desconnectar.
• T’has acostumat a funcionar sense descansar. Amb cafè ja tires.
• Tens moments de gana descontrolada, especialment per aliments dolços.
• Qualsevol petita contrarietat et genera una resposta emocional desproporcionada.

Si t’hi has vist reflectit, potser ha arribat el moment de donar-li una treva al teu sistema nerviós.

Què pots fer per baixar el cortisol?

El primer pas per recuperar l’equilibri és dir-li al teu cos que pot abaixar la guàrdia. No hi ha una solució màgica, però incorporar petites accions al teu dia a dia pot ajudar-te a reduir l’estrès:

• El cortisol i la son van del braçet. Intenta mantenir una rutina regular, evita les pantalles abans d’anar a dormir i crea un ambient relaxant a la teva habitació.
• Fer exercici moderat ajuda a regular el cortisol, però l’excés d’entrenament pot fer que s’elevi encara més. Escolta el teu cos. 
• No fer res també és productiu. Practica tècniques de respiració, meditació o simplement regala’t moments sense estímuls.
• Redueix el sucre, la cafeïna i els ultraprocessats. Inclou aliments rics en omega-3 (com l’alvocat, els fruits secs i el peix blau) i aliments rics en magnesi, com les llavors de carabassa o els espàrrecs .
• Fes coses que t’agradin: Llegir, escoltar música, passar temps amb amics o qualsevol cosa que et faci desconnectar té un impacte directe en la regulació del cortisol.

El cortisol no és dolent per si sol, però viure en un estat d’estrès permanent sí que ho és. Si has notat que el teu cos et demana pausa, escolta’l. Trobar l’equilibri és clau per evitar que l’estrès es converteixi en un problema de salut a llarg termini.