Mira al teu voltant: la cartellera del cinema, la programació de la tele, els catàlegs de les teves plataformes favorites… fins i tot els streamers juguen a jocs de por. És difícil escapar de la por quan la por és tendència. I al final, t’agradi o no, alguna pel·lícula acaba caient. Ni que sigui per la tradició. O per compromís. 

Que sí, que no a tothom li agrada el gènere de terror, però això no treu que, la por, sempre que sigui recreativa, ajuda el teu cos a produir hormones beneficioses per al teu organisme. Així que les esgarrifances, els pèls de punta, crits, i palpitacions paguen la pena. Sobretot si la pel·lícula és bona. 

Evidentment, això és així sempre que tinguis l’edat per a veure-la, i no siguis sensible a aquest contingut. Si no formes part d’aquest grup de persones i tens curiositat per entendre com afecta veure una pel·lícula d’aquest tipus al teu cos, continua llegint. 

La resposta «Lluita fugida» o el pilar de la supervivència 

La por és una reacció natural i automàtica que provoca canvis en el teu organisme. L’objectiu és tan antic com la humanitat: preparar-te per a enfrontar una amenaça o escapar d’ella. Segur que alguns d’aquests canvis físics et sonen, però t’has preguntat mai per què el teu cos respon d’aquesta manera quan veu una pel·lícula de por? Revelarem el misteri: 

• El teu cor batega més de pressa, i ho fa per a augmentar el subministrament d’oxigen als músculs i al cervell. 

• Les teves pupil·les es dilaten per a permetre una major entrada de llum, la qual cosa millora la visió si estàs a les fosques i et permetria identificar possibles amenaces. 

• També augmenta la teva pressió arterial, perquè la sang flueixi més forta i més ràpid. Això prepara els teus músculs per a l’acció. 

• Notaràs que respires amb més freqüència: les teves vies respiratòries s’eixamplen i la respiració s’accelera perquè entri més oxigen. 

• Comences a suar: l’objectiu no és cap altre que refredar el cos, ja que la seva temperatura està pujant (i podria pujar més a causa de l’activitat muscular i l’excitació). 

• En aquest punt, es redistribueix el flux sanguini: el teu sistema nerviós el redirigeix cap als músculs i el cervell, prioritzant aquests òrgans per a l’acció immediata i reduint el flux a àrees menys crítiques, com ara el sistema digestiu. Et fa mal la panxa si veus una pel·lícula de por? Ara ja saps per què pot ser. 

• Puja l’adrenalina: el teu cos allibera hormones d’estrès per a augmentar l’energia i l’alerta. I això prepara al teu cos per a l’acció ràpida. 

• Els teus músculs es tiben per a respondre a qualsevol amenaça. 

Com veus, aquest catàleg de canvis és essencial per a sobreviure en situacions de veritable perill. Però l’Anabelle, La Monja o l’Annibal Lecter, per molt que ho pugui arribar a semblar, no són un perill real. Així que els canvis fisiològics que experimentes al sofà casa no tenen res a veure comparats amb els que es produirien a la vida real. Imagina’t.  

Això no treu que hi hagi un grup de persones que trobin que aquesta resposta fisiològica lleugera afegeix emoció i entusiasme a l’experiència de veure una pel·lícula de terror. Pot augmentar la immersió i fer-la més emocionant. Alguns dirien que fins i tot, addictiva. 

Fins a quin punt la por ens pot generar addicció? 

No negarem que hi ha una part de la societat que busca repetidament experiències que generan por. Parlem de pel·lícules però també de parcs d’atraccions de terror, exploracions urbanes, videojocs o scape rooms. 

La por en si mateixa no és addictiva en el sentit tradicional (quan pensem en l’addicció ho fem també en substàncies com l’alcohol o les drogues). Però sí que és cert que les persones que gaudeixen de la por busquen constantment experimentar un alliberament d’adrenalina. Per què ho fan? A banda de que pot ser una experiència engrescadora amb els amics o la família, principalment per dos factors: 

• Distreu de preocupacions personals: la teva atenció està centrada en la trama i en l’experiència emocional de la pel·lícula en lloc de les teves preocupacions.  

• Sensació de control: Encara que les pel·lícules de por poden ser esgarrifoses, sovint tens la sensació d’estar sota una situació controlada. Saps que estàs veient una obra de ficció. Que la nena del pou es queda al pou, i que el Jack, per molta força que tingui, mai trespassarà la teva pantalla amb la seva destral. Això et provoca una certa sensació de seguretat, ja que pots desconnectar quan vulguis i recordar que el que estàs veient no és real.  

La por és, per a moltes persones, una forma controlada d’alliberar tensions. I això, sempre que no tingui un impacte negatiu en la teva salut, ja està bé.  

És tendència, però, és cert que la por crema calories? 

Una pel·lícula dura 90 minuts. Si aquests 90 minuts són de pura adrenalina, podries cremar fins a 113 calories. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu la Universitat de Westminster. I espera, que també han fet una llista amb les pel·lícules que més calories cremen. Te la reproduïm:

El Resplandor – 174 calories. 

Tiburón – 161 calories. 

El Exorcista – 158 calories. 

Alien – 152 calories.  

Saw – 133 calories.  

Pesadilla en Elm Street – 118 calories.  

Paranormal Activity – 111 calories.  

El proyecto de la Bruja de Blair – 107 calories.  

La Matanza de Texas – 105 calories.  

[REC] – 101 calories. 

No negarem que les respostes fisiològiques a la por, com l’augment de la freqüència cardíaca i l’alliberament d’adrenalina, poden augmentar el metabolisme basal durant un curt període de temps. Ara bé: aquest augment és temporal i no es tradueix en una crema significativa de calories. A més, la magnitud de l’augment del metabolisme és petita en comparació amb la despesa calòrica total diaria d’una persona. Segurament cremaràs més calories anant a comprar.  

Traducció: que si estàs buscant cremar calories, veure una pel·lícula de por no és una estratègia efectiva, però sí que pot ser una excusa vàlida per a convèncer a algun indecís del gènere de la temporada. I no t’oblidis les crispetes!