Pantalles massa d’hora? Així desenvolupen els nens l’addicció a internet

Si navegar per internet és fàcil i entretingut per a tu, que ets adult, imagina que fascinant pot ser per a un nen. Tot és nou: la sensació d’evasió, la curiositat, la possibilitat de parlar, jugar, compartir contingut, desenvolupar la teva personalitat en línia… les infinites possibilitats que ens ofereix el món digital l’han convertit en una arma de doble tall per a aquelles persones que no saben –o no poden– fixar un límit saludable al seu consum.  

En aquest article parlarem del col·lectiu més vulnerable: el dels nens. Però no hem de caure en l’error d’associar l’addicció a internet a una franja d’edat. Dit això, entrem en matèria.  

Nens i addicció a internet: factors de risc 

L’addicció a internet en nens no neix d’un dia per l’altre: es desenvolupa gradualment, a mesura que l’ús excessiu es converteix en un hàbit. Allò que pot començar com un interès normal i saludable, a poc a poc es pot convertir en una necessitat compulsiva. I com t’hauràs imaginat ja, el de l’addicció és un procés complex que no depèn d’un sol factor: Hi ha una sèrie d’actituds, rutines i recompenses que activen l’engranatge de la dependència.  

Et donem algunes claus: 

• La facilitat d’accés a la xarxa pot portar a un ús excessiu. És evident, però t’ho hem de recordar: Els nens que tenen un accés constant a dispositius tenen una major probabilitat de desenvolupar addicció a Internet. I més si aquest accés no està controlat per un adult. 

• Els videojocs en línia, especialment aquells que fomenten la interacció social i la competència, poden ser altament addictius per als nens. La sensació d’assoliment i la necessitat de progressar en el joc poden mantenir-los connectats durant llargs períodes de temps. 

• Les xarxes socials poden ser una gran font d’addicció per als nens, ja que busquen la validació i la interacció amb els seus amics en línia. La constant actualització de contingut i la possibilitat de rebre «m’agrada» i comentaris poden incentivar l’ús excessiu. 

Com amb tota addicció, la falta de límits clars per part dels pares pot permetre que els fills perdin el control. Els nens poden tenir dificultats per a autoregular el consum, sobretot si parlem d’eines tan atractives i entretingudes com internet. Però no tot té a veure amb l’entreteniment. T’ho expliquem. 

El camí cap a l’addicció digital: causes subjacents en nens 

Està clar que, en general, els nens (com els adults) veuen l’ús d’internet com una via d’entreteniment instantani. Però si parlem d’abús d’internet, cal aprofundir una mica, perquè les raons poden anar més enllà de l’esbargiment. 

• Cerca d’una fuita emocional: La interacció en línia pot oferir una distracció temporal de les seves preocupacions del món físic. Quan un nen desenvolupa una addicció a internet, sovint arrossega problemes subjacents: parlem, per exemple, de depressió, l’ansietat o solitud. En aquest context, la interacció en línia pot oferir una sensació de comunitat i suport emocional  que pot ser addictiva.  

• Falta d’activitats offline: Si els nens no tenen activitats i passatemps en el món real que despertin la seva curiositat, fomentin la seva autoestima i els mantinguin entretinguts, és més probable que passin la major part del seu temps en línia, buscant allò que troben a faltar en el món offline. Si t’hi fixes, els adults també ho fem això. 

• Pressió de grup: La influència d’amics que passen molt temps en línia pot portar al fet que un nen també ho faci, fins i tot si inicialment no tenia un interès tan gran en la tecnologia. 

Per sort, hi ha una sèrie de senyals que t’ajudaran a reconèixer, o, com a mínim, sospitar que el teu fill pot tenir un problema. Parlem d’elles. 

El meu fill està desenvolupant una addicció a internet? Senyals d’alarma 

Com hem dit abans, l’addicció a internet no neix d’un dia per l’altre. L’atenció té un paper clau en aquest procés de detecció. La llista de senyals d’alarma és llarga, començant per l’excessiu temps en línia i l’abandonament progressiu dels seus deures escolars, tasques domèstiques o altres responsabilitats.  

Aquí tens uns quants més: 

• El teu fill comença a aïllar-se d’amics i familiars, i s’estima més passar el temps en línia en lloc d’interactuar en persona, o mostra una disminució en les seves habilitats socials. 

• Menteix sobre el temps i l’activitat en línia: Els nens que estan desenvolupant una addicció a internet sovint menteixen sobre la quantitat de temps que passen en línia o les activitats que realitzen per por a les conseqüències que la detecció del problema els hi pot comportar. 

• Es queda despert fins tard per a navegar sense la teva supervisió.  

• Té falta de concentració: L’addicció a internet pot afectar la capacitat d’un nen per a concentrar-se en tasques fora de la pantalla, la qual cosa sol reflectir-se en un baix rendiment escolar. 

• Apareixen símptomes d’abstinència: Quan se’ls impedeix l’accés a internet, alguns nens poden mostrar símptomes d’abstinència, com a irritabilitat, ansietat i agitació. 

Aquests senyals d’alarma no necessàriament indiquen una addicció per si sols, però si observes diverses d’elles en conjunt i de manera persistent, és important que abordis la situació amb sensibilitat i demanis ajuda professional si és necessari per a ajudar el teu fill a recuperar un equilibri saludable en la seva relació amb la tecnologia i l’ús d’internet. Però com?  

Estratègies per abordar l’addicció a internet 

La clau és la comprensió, la comunicació i la paciència. Això, que és molt fàcil de dir, pot arribar a ser un veritable repte per a qualsevol família. Aquí tens algunes pautes per abordar la situació:  

1. Comunicació oberta: parla obertament sense jutjar el teu fill. Demana-li què fa a internet i com se sent sobre aquest tema. Escolta atentament les seves preocupacions. Culpar o criticar constantment al teu fill per la seva addicció pot empitjorar la situació. Recorda sempre que l’addicció és una malaltia, i l’enfocament ha de ser en l’ajuda i el suport, no en la culpa. 
   
2. Assegura’t que el teu fill se senti secundat i comprès a casa. Parla de les seves relacions, dels estudis, dels seus somnis, les seves pors… És important que estiris el fil per descobrir qualsevol preocupació emocional que pugui tenir. 
   
3. Has de ser un model a seguir per al teu fill. Ja saps que els nens tendeixen a imitar el comportament dels adults. Un adult que no regula el seu temps en línia difícilment podrà reconduir la relació que té el seu fill amb internet.  
   

Explica-li al teu fill els riscos associats amb l’ús excessiu d’Internet, com els problemes de salut, acadèmics i socials. Atenció amb això: 

• Espantar als nens amb amenaces i horrors d’Internet pot causar més ansietat que consciència. Però també els hi pot fer creure que exageres, li tu perdràs tota la credibilitat.  
• Els nens poden no entendre els riscos abstractes. Dona-li exemples concrets.  

Generació en línia: Documentals per entendre millor l’addicció digital en joves 

El de l’addicció a internet és un problema greu i cada cop més frequent en nens. Si vols conèixer casos reals per guanyar perspectiva, et recomanem un parell de documentals:   

• «Desconnexió digital» («Digital Disconnect»): per analitzar els perills de l’addicció a internet i com pot afectar la vida de les persones, especialment dels joves. 

• «Childhood 2.0»: una mirada a com els nens estan sent criats en un món hiperconectat i les implicacions que això té per al seu desenvolupament i benestar. 

Quan has de demanar l’ajuda d’un professional? 

Un dels errors més grans és ignorar o minimitzar l’addicció a Internet d’un fill. Creure que «és només una fase» o que «tots els nens ho fan» pot retardar la intervenció necessària.  

Si creus que la situació és greu o que el teu fill mostra signes evidents d’addicció, el millor que pots fer és aixecar el braç i demanar l’ajuda d’un professional de la salut mental o un terapeuta especialitzat en addiccions. Ells poden avaluar la situació millor i proporcionar orientació i tractament adequats per al teu fill, però també per a tu.