Quines són les causes de les al·lèrgies?

Aquesta es produeix quan una persona reacciona a substàncies de l’entorn que són inofensives per a la majoria de persones, i que es coneixen com a al·lèrgens. Es troben en els àcars de la pols, els animals domèstics, el pol·len, els insectes, els aliments i alguns medicaments.

En aquest sentit, l’atòpia és la tendència genètica a desenvolupar malalties al·lèrgiques. Quan les persones atòpiques s’exposen als al·lergògens, poden desenvolupar una reacció immunitària que provoca una inflamació al·lèrgica. Això pot provocar diferents símptomes, com:

• El nas i/o els ulls, donant lloc a rinitis al·lèrgica i/o conjuntivitis.

• La pell, amb èczema o urticària.

• Els pulmons, que donen lloc a asma.

Les al·lèrgies i les reaccions al·lèrgiques es produeixen quan el sistema immunitari identifica erròniament substàncies estranyes inofensives, anomenades al·lèrgens, i reacciona davant d’elles com si fossin perjudicials. En concret, els símptomes de l’al·lèrgia es produeixen quan el sistema immunitari produeix anticossos IgE que s’uneixen a un al·lergen específic, en un esforç per protegir-nos d’al·lèrgens que altrament serien inofensius. Els al·lèrgens poden estar presents a coses com el pol·len, la caspa dels animals, el làtex i els aliments.

Causes de les al·lèrgies

Per a ser al·lèrgic, una persona ha de tenir una predisposició genètica a l’al·lèrgia; és a dir, tenir antecedents personals o familiars d’al·lèrgies, i ha d’estar exposada a un al·lergogen sensibilitzador. La majoria de les al·lèrgies comencen en la primera infància, i els factors ambientals primerencs exerceixen un paper important en el desenvolupament de les al·lèrgies.

Exposició primària: sensibilització

Un al·lergen, com les espores de floridura o el pol·len, entra al cos a través de la boca o el nas, o es posa en la pell. En una persona al·lèrgica, els glòbuls blancs (cèl·lules T) reconeixen l’al·lergogen com a estrany i alliberen substàncies químiques com a resposta. Aquestes viatgen per la sang i donen instruccions a un altre tipus de glòbuls blancs (cèl·lules B) perquè produeixin anticossos IgE. Alguns d’aquests anticossos IgE s’adhereixen a la part exterior d’un altre tipus especial de glòbul blanc anomenat mastòcit. Els mastòcits estan repartits per la pell i les vies respiratòries, i la seva funció és ajudar a mediar la resposta inflamatòria del sistema immunitari. De fet, els anticossos IgE poden romandre adherits als mastòcits durant molts anys.

Exposició secundària: la causa dels símptomes de l’al·lèrgia

Quan es torna a trobar el mateix al·lergogen, aquest s’uneix directament a l’anticòs IgE adherit a l’exterior dels mastòcits. Això fa que els mastòcits s’activin i alliberin substàncies químiques, com la histamina. La histamina és un exemple de mediador químic, una substància química «missatgera» especial que les cèl·lules immunitàries utilitzen per a comunicar-se entre si.

La histamina és un dels mediadors més coneguts: és la responsable de causar molts dels símptomes associats a les al·lèrgies. Aquesta obre els petits vasos sanguinis, fent que perdin líquid. El resultat és la inflamació: escalfament i inflor de la pell, picor i ulls plorosos. Així mateix, la histamina provoca esternuts i un augment de la producció de mucositat en la cavitat nasal i les vies respiratòries que dona lloc a la secreció nasal, el degoteig postnasal i la tos.

Símptomes de les al·lèrgies

Els símptomes de l’al·lèrgia es classifiquen com a lleus, moderats o greus:

Les reaccions lleus inclouen símptomes locals (afectant una àrea específica del teu cos) com una erupció, picor, ulls vermells, febre… Les reaccions lleus no s’estenen a altres parts del cos.

Les reaccions moderades inclouen símptomes que s’estenen a altres parts del cos. Aquests poden incloure inflor i dificultat per respirar.

Per altra banda, una reacció al·lèrgica greu és una emergència rara i mortal en la qual la resposta del cos a l’al·lergen és sobtada i afecta a tot el cos. Pot començar amb una picor dels ulls o la cara. En qüestió de minuts, apareixen símptomes més greus, incloent-hi la inflor de la gola (que podria causar problemes amb la deglució i la respiració), dolor abdominal, rampes, vòmits, diarrea, ruscs i inflor (angioedema). També es pot tenir confusió mental o mareig, ja que l’anafilaxi pot causar una caiguda de la pressió arterial.

Tipus d’al·lèrgies més comuns

Un estudi elaborat per la Fundació Althaia detalla que un de cada quatre individus presenten algun tipus d’al·lèrgia. Entre totes les patologies al·lèrgiques, les respiratòries, a certs aliments, les dermatològiques i als insectes, són les més habituals.

Al·lèrgies respiratòries

Concretament, les al·lèrgies relacionades amb la conjuntivitis i la rinitis són les més comunes, seguit de l’asma. Aquestes tres patologies representen aproximadament el 30% dels casos de pacients amb al·lèrgies.

Al·lèrgies als aliments i fàrmacs

Certs fàrmacs i aliments provoquen al·lèrgies. De fet, és una de les causes més comunes, seguit de les respiratòries. Concretament, les al·lèrgies a medicaments (antibiòtics, antiinflamatoris i anestèsics locals) són les més usuals. Per altra banda, els aliments que provoquen les al·lèrgies alimentàries són les fruites, els fruits secs i el marisc; i afecten majoritàriament a nens i nenes.

Al·lèrgies dermatològiques

La llista de les causes de les al·lèrgies més comunes segueix amb les afeccions dermatològiques (a metalls, gomes i fragàncies), que afecten l’11% de les persones al·lèrgiques. Entre elles, la dermatitis és la que predomina, seguit de l’al·lèrgia al làtex. Pel que fa a la dermatitis atòpica, afecta el 3,4% dels al·lèrgics.

Al·lèrgies a insectes

L’al·lèrgia provocada per picades d’insectes (concretament d’abelles i vespes) representa una patologia predominant entre totes les afeccions.

Com diagnosticar una al·lèrgia

Principalment, es pot fer a través d’una prova específica per l’al·lèrgia, o a través de l’extracció de sang. Però, en el cas de les causes de les al·lèrgies alimentàries, es pot fer a través d’una prova oral.

Proves d’al·lèrgia de pell

La forma més comuna de provar les al·lèrgies és amb una prova de pell. Això és perquè dona els resultats més ràpids i precisos. Un al·lergòleg posarà una gota diminuta d’al·lergen a la pell, normalment a l’interior del braç o a l’esquena. Els al·lèrgens comuns inclouen el motlle, el pol·len, la pell i el pelatge de les mascotes, aliments i alguns medicaments.

A continuació, et punxaran la pell o faran una petita rascada a la superfície per deixar que l’al·lergen es quedi sota. No et farà sagnar. Ho sentiràs, però no hauria de fer mal. Alguns metges utilitzen una petita agulla per posar l’al·lergen sota les primeres capes de la pell. El metge probablement provarà diverses coses al mateix temps. Si una de les àrees s’infla i es torna vermella com una mossegada de mosquit, vol dir que ets al·lèrgica a aquest al·lergen. Normalment, es triga uns 15 minuts a esbrinar-ho.

Prova de sang

Si prens un medicament que podria afectar els resultats de les proves d’al·lèrgia, tens la pell sensible o has tingut una mala reacció a una prova cutània, el teu metge podria fer una anàlisi de sang en el seu lloc. S’envia una mostra de sang al laboratori, i el metge rep els resultats en pocs dies. Aquesta prova sol ser més cara que la cutània.

Al·lèrgies alimentàries

Si el metge creu que pots ser al·lèrgic a un o diversos aliments, pot demanar-te que deixis de menjar-los per veure si això t’ajuda (es denomina dieta d’eliminació). Deixaràs de menjar aquests aliments durant 2 a 4 setmanes, i veuràs si tens algun símptoma d’al·lèrgia durant aquest temps. Si no en tens, el metge et demanarà que tornis a ingerir aquests aliments per valorar si els símptomes tornen a aparèixer. Si ho fan, és molt probable que siguis al·lèrgic a aquests aliments.

El metge també pot demanar-te que facis una prova oral d’aliments. Això només ha de fer-ho un al·lergòleg en una consulta mèdica. El professional mèdic et donarà quantitats molt petites dels aliments als quals pots ser al·lèrgic i observarà els símptomes. Si no en tens cap, et proporcionaran a poc a poc dosis més grans. Si comences a tenir símptomes, detindran la prova. Els signes més comuns són la urticària o la sensació d’enrogiment. Si això ocorre, et prescriuran un medicament perquè et sentis millor, i si no tens cap reacció, pots descartar una al·lèrgia a aquest aliment.

Si pateixes d’alguna de les causes de les al·lèrgies detallades en aquest article, et recomanem que contractis una assegurança de salut d’Assegur.  Tindràs una cobertura total per visitar un al·lergòleg, i sortir de dubtes. Truca’ns ara!