Suar aprima i 3 mentides més que ens expliquen a l’estiu

L’estiu està ple de mentides. De creences populars, mites, consells que fan més mal que bé… diga-li com vulguis, però nosaltres ens hem proposat posar punt final a aquesta disbauxa. Comencem, que avui se’ns gira feina.

 

Suar ni aprima ni elimina toxines


Ja pots estar a 40 graus a l’ombra que sempre hi haurà algú que mirarà de consolar-te recordant que la suor és una manera genial d’aprimar-te i eliminar toxines. Aquesta persona, sigui qui sigui, s’equivoca. Ja li pots dir. 

T’ho expliquem:

  • Suar no crema calories: La pèrdua de pes es produeix quan el cos crema més calories de les que consumeix. Això s’aconsegueix a través d’una combinació de factors, com la dieta, el metabolisme basal i l’activitat física. La suor en si mateixa no crema calories addicionals ni contribueix a la crema de greix. Per tant, no caldria dir que suar excessivament en un intent d’aprimar és una estratègia poc efectiva i potencialment perillosa que pot conduir a la deshidratació.
  • I què passa amb les toxines? Bé, la suor està feta principalment d’aigua i sals minerals, com sodi i potassi, i no actua com un mitjà per a eliminar substàncies tòxiques. L’eliminació de toxines és cosa del teu fetge i dels ronyons. Aquests òrgans treballen en conjunt per a filtrar i eliminar substàncies potencialment nocives, i ho fan a través de l’orina i la femta. I si, algunes toxines també es poden eliminar a través de la suor, però la seva quantitat és mínima en comparació amb el paper crucial que exerceixen el teu fetge i els teus ronyons en aquest procés. 

Això si, suar va bé per altres coses igual d’importants, com ara:

  • Regulació de la temperatura corporal: La suor ajuda a mantenir la temperatura corporal en un rang segur durant l’activitat física i en ambients calorosos.
  • Millorar la teva circulació sanguínia.
  • Neteja de la pell: La suor pot eliminar impureses i desbloquejar els porus, la qual cosa pot ajudar a millorar l’aspecte de la pell.

Bé, aclarit això, seguirem parlant de la teva pell.  


Si ja estàs bronzejat no cal crema i d’altres mentides sobre els fotoprotectors solars


Són moltes les mentides que s’escampen al voltant dels fotoprotectors solars. I segur que les has sentit totes: que si ja tens bon color no cal posar crema. Mentida. Que si no cal protecció solar un dia ennuvolat. Mentida. Que és igual el número, tots els fotoprotectors protegeixen igual. Mentida. O, encara pitjor: que els fotoprotectors no caduquen. Tot mentida. 

T’ho resumim:

És igual com estiguis de bronzejat. Sempre et caldrà protecció solar

I sí, és cert que un bronzejat pot proporcionar un cert nivell de protecció contra els raigs UV en comparació amb una pell extremadament pàl·lida. No obstant això, aquesta protecció és mínima i no és suficient per a contrarestar els danys causats per l’exposició contínua al sol sense protecció. La teva pell continua estant en risc de sofrir cremades solars i problemes a llarg termini, com ara l’envelliment prematur de la pell i el càncer de pell.

Els raigs UV aconsegueixen travessar els núvols i aconseguir impactar la superfície de la Terra

De fet, aproximadament el 80% dels raigs UV poden passar a través dels núvols. Traducció: els núvols no són ni un filtre, ni una excusa. A més a més, t’hem de dir que si et trobes en llocs de gran altitud, com és el cas d’Andorra, la radiació UV es torna més intensa. Per què? Doncs perquè com més alçada, menys disminueix l’atmosfera, que actua com a filtre natural. 

Bé, parlem dels números en el protector solar

Com ja saps, epresenten la mesura de quant temps prolonga la protecció contra els raigs ultraviolats B (UVB) en comparació amb la pell sense protecció. És a dir, que per exemple, un protector solar amb FPS 30 significa que pots romandre al sol aproximadament 30 vegades més temps sense cremar-te que si no utilitzessis cap protector solar.


Significa un FPS més alt una protecció total?


Aquí neix la confusió. Si bé un FPS més alt proporciona una major protecció contra les cremades solars causades pels raigs UVB, no necessàriament significa una protecció total o una protecció proporcionalment més alta contra els raigs UVA. De fet, cap protector solar proporciona una protecció del 100%. 

L’estiu passat em va sobrar mig pot de crema solar, aquest any m’estalvio comprar-ne… o no? 

Els fotoprotectors contenen ingredients actius que proporcionen protecció contra els raigs UV. Amb el temps, aquests ingredients poden descompondre’s, tornar-se menys efectius. És a dir, que poden perdre les seves propietats de protecció. Evidentment, la data de caducitat que apareix en l’envàs dels fotoprotectors no és decorativa: indica la durada durant la qual el producte es considera segur i efectiu per al seu ús. És a dir, que si reutilitzes el pot de crema de l’any passat, potser no et protegeix com t’esperes. 


Menjar alls no espanta els mosquits


Ni mosquits ni vampirs: l’all té molts beneficis, però entre les seves qualitats no està la d’espantar. És cert que l’all, quan es consumeix en grans quantitats, emet una olor a mitjançant la suor i la pell que podria ser desagradable per als mosquits. Com també ho és que l’all ha estat valorat històricament per les seves propietats medicinals i repel·lents. 

Tot i això, no hi ha evidència científica sòlida que sostingu que menjar all repel·leix de manera efectiva als mosquits. 

Aquí has de tenir en compte que, a més de l’all, hi ha d’altres factors com la dieta i la genètica que poden influir en l’olor de la suor i la pell d’una persona, i això si que afecta en l’atracció o repulsió dels mosquits.

Si vols gaudir d’un estiu lliure de mosquits, el que has de fer és llegir bé aquest article. 

Un refresc ben fred treu la sed

Això té categoria de dilema mundial. D’entrada ja et diem que és fals: els refrescos ensucrats no hidraten. I per què no? Per tres raons:

  • Alt contingut de sucre: Els refrescos ensucrats contenen quantitats excessives de sucre, la qual cosa pot tenir un efecte negatiu en la hidratació. L’excés de sucre en el cos pot augmentar la set i portar a un major consum de líquids, la qual cosa contraresta el propòsit d’hidratació.
  • Estimulants i cafeïna: Alguns refrescos ensucrats contenen cafeïna i altres estimulants que poden tenir un efecte diürètic, cosa que significa que poden augmentar la producció d’orina i, en última instància, conduir a la deshidratació.
  • Calories buides: Els refrescos ensucrats proporcionen calories buides, és a dir, calories que no ofereixen cap valor nutricional. El consum excessiu d’aquestes begudes pot portar a un desequilibri en la ingesta calòrica i afectar negativament la salut en general.

L’aigua continua sent la millor opció per a mantenir-se hidratat de manera efectiva. És una opció sense calories, sense sucre i essencial per a mantenir el funcionament adequat del cos. 

Però, entenem que vols alguna cosa amb sabor. Has provat d’afegir rodanxes de fruites o herbes fresques a l’aigua per a donar-li un toc de sabor natural sense agregar calories o sucres addicionals? El clàssic refrescant de l’estiu és el cogombre. Tasta’l i explica’ns!

Avui hem repassat un bon grapat de mentides estacionals, però ens hem deixat unes quantes al calaix. Estigues atent a les nostres xarxes per no perdre’t la segona part!

 

Tot el que has de saber sobre el retinol

El retinol està de moda. Tothom en parla, tothom sembla fer-lo servir i tothom sembla saber-ho tot sobre aquest component que ens promet la pell perfecta i sembla complir. Ho fa de veritat o el retinol té lletra petita? Avui parlarem de cosmètica, de salut i de la nova normativa europea que ha fet saltar les alarmes sobre aquest component. 


Què és exactament el retinol?


El retinol és una forma activa de la Vitamina A, i un conegut regenerador natural de la pell. Si googleges, segurament llegiràs que el retinol es troba només als fetges dels animals com ara els porcs o les vaques i a la llet sencera. Abans que t’aixequis a llençar les teves cremes, t’hem de dir que el retinol que es fa servir per cosmètics és d’origen sintètic: es produeix als laboratoris. Com et pots imaginar i per l’alleujament de tothom, és una forma més controlada i estable d’obtenir aquesta vitamina. 


Quan es va descobrir el retinol?


Parlar de retinol fa sonar modern, oi? 

Doncs has de saber que de nou no en té res. De fet, va ser descobert al 1920. Els estudis i recerques sobre la vitamina A van començar a llençar llum sobre les seves diverses formes i funcions i va ser llavors quan els científics suïssos Paul Karrer i Adolf Windaus van poder sintetitzar i descriure l’estructura química del retinol. I es van emportar el Nobel de Química per aconseguir-ho.

El seu us es va començar a escampar als anys 70, quan el dermatòleg nord-americà, Albert Klingman, va treure la primera crema amb retinol per tractar l’acne “i planxar les arrugues”. Com a curiositat et direm que aquest doctor feia experiments amb la pell dels presoners de Filadelfia. Però no ens desviem. 


La lletra petita del retinol


Sí, el retinol té lletra petita, però t’avancem que els pros pesaran més que els contres, sempre i quan el facis servir seguint les recomanacions dels fabricants i t’assessoris bé amb el teu dermatòleg per garantir que va bé amb la teva pell.

Et destaquem els principals beneficis del retinol:

  • Efectivitat en la reducció d’arrugues i línies fines: El retinol ha demostrat ser eficaç per a estimular la producció de col·lagen i promoure la renovació cel·lular, la qual cosa pot ajudar a reduir l’aparença d’arrugues i línies fines. 
  • Tractament de l’acne: El retinol pot ajudar a destapar els porus i reduir la producció de seu. És a dir que sí, és un tractament efectiu per a l’acne.
  • Millora de la textura de la pell: L’ús regular de retinol pot ajudar a suavitzar la textura de la pell i reduir l’aparença de porus dilatats.
  • Estimulació de la renovació cel·lular: El retinol promou la renovació cel·lular, la qual cosa pot millorar l’aspecte general de la pell i donar-li un toc més fresc i radiant.

Bé, no? A veure aquests contres del retinol:

  • Irritació i sensibilitat: El retinol pot ser potent i causar irritació, enrogiment i sequedat en la pell, especialment quan es fa servir per primer cop o en concentracions més altes. Sobre les concentracions en parlarem ara. 
  • Fotosensibilitat: L’ús de retinol pot augmentar la sensibilitat de la pell al sol. Traducció: tindras més risc cremades solars. És essencial fer servir protector solar durant el dia quan s’usa retinol. I quan no, també. D’això ja vam parlar l’altre dia.
  • Temps d’adaptació: Algunes persones poden necessitar un període d’adaptació quan comencen a aplicar-se retinol, i poden veure un augment temporal dels problemes de la pell abans que millorin. És a dir que la teva pell es pot posar pitjor, abans de començar a millorar. 
  • No és adequat per a tothom: El retinol pot no ser adequat per a persones amb pell molt sensible o aquelles que estan embarassades o alletant, ja que existeix la possibilitat d’efectes adversos.
  • Interaccions amb altres ingredients: Alguns ingredients, com certs àcids exfoliants o productes que contenen peròxid de benzoïl (un component freqüent a les cremes anti acne), poden interactuar negativament amb el retinol, la qual cosa pot fer que la teva pell s’irriti. Amb compte, llegeix bé les etiquetes de les teves cremes abans de fer combos perillosos. 

Com et dèiem al principi, si vols començar a fer servir el retinol, el millor que pots fer és demanar hora al dermatòleg per veure com està la teva pell i si és apta per incloure’l retinol a la teva rutina. Si ja ho has fet pel teu compte i veus que alguna cosa no acaba d’anar bé, truca el dermatòleg. És important escoltar la teva pell. 


La UE ha prohibit el retinol?


No pas. L’alarma bé d’aquí: Hi ha un esborrany d’una normativa europea que proposa reduir les concentracions de retinol a les cremes. I és que, semblaria ser que molts dels productes que es venen amb retinol contenen una alta concentració. És a dir, que si la teva crema té un 1% de retinol (que és molt, tot i que no ho sembli), amb la nova normativa haurà d’abaixar-la fins a un 0,3% si és una crema facial o a un 0,5% si és corporal. Res més? Res més. Un cop votada la normativa, cosa que passarà a finals de l’estiu del 2023, les marques tindran fins al 2026 per reduir les dosis de retinol. Però en cap cas es retirarà el retinol del mercat. 


Pautes generals per introduir el retinol a la teva rutina


Hem vist els riscos i els beneficis del retinol, però quina seria la millor manera de començar a fer-lo servir? Depèn de la sensibilitat de la teva pell i de les teves necessitats específiques, però t’hem fet unes pautes generals. 

  1. Introdueix el retinol gradualment: Si mai has fet servir retinol abans, és recomanable començar amb una concentració més baixa i aplicar-ho només una o dues vegades per setmana al principi. Això permet que la teva pell s’acostumi al retinol i redueix el risc d’irritació. Amb el temps, pots augmentar la freqüència i la concentració, si és necessari.
  1. Aplica a la nit: El retinol pot augmentar la sensibilitat de la pell al sol, per la qual cosa és millor aplicar-lo a la nit. Això també permet que el retinol treballi mentre dorms, estimulant la renovació cel·lular i altres beneficis per a la pell.
  1. Neteja i hidrata adequadament: Abans d’aplicar el retinol, assegura’t de netejar suaument la teva pell per a eliminar qualsevol maquillatge, brutícia o impureses. Després d’aplicar el retinol, és important hidratar bé la pell amb una crema o loció per a minimitzar la sequedat o la irritació.
  1. Evita àrees sensibles: Evita aplicar retinol al voltant dels ulls, ja que aquesta àrea és especialment sensible. També ves amb compte en aplicar-ho prop de les comissures de la boca i les fosses nasals.
  1. Fes servir protector solar durant el dia: El retinol pot fer que la teva pell sigui més sensible al sol, per la qual cosa és essencial aplicar protector solar d’ampli espectre amb un FPS adequat. Això protegirà la teva pell de danys addicionals causats per l’exposició al sol i reduirà el risc de cremades solars.
  1. Has de ser constant: Els beneficis del retinol generalment es veuen amb l’ús continu i constant. És important mantenir una rutina i fer-lo servir regularment per a obtenir resultats òptims.

Finalment, ens has de perdonar perquè ens tornarem a repetir. Si tens cap preocupació sobre l’ús de retinol o tens problemes de pell específics que vols tractar, és aconsellable parlar amb un dermatòleg. Un dermatòleg pot recomanar el producte i la concentració adequada segons les teves necessitats i realitzar un seguiment per a ajustar la rutina segons sigui necessari. 

Nens i mosquits: evita així picades i molèsties

Tots sabem com comença aquesta pel·lícula: el sol s’amaga per fi, darrere les nostres muntanyes. Ha plogut una mica i la calor baixa, però no desapareix del tot. L’estiu a Andorra és així. Obres les finestres de bat a bat i et relaxes una mica, que ja toca. És llavors quan comences a escoltar-lo. Podria semblar una moto al lluny, però no. Una tetera que vol bullir, però tampoc. És un altre mosquit. Ja hi tornem a ser. La teva atenció es desvia cap a aquest insuportable brunzit agut intermitent. I, de sobte, torna la psicosi: si t’ho demanen, juraries que ja tens el mosquit al braç, al turmell, a la cama, i a la cara al mateix temps. 

Els adults odiem els mosquits, però si hi ha algú susceptible a les seves picades són els nens. I no és un tema de costum: és que la seva pell és més delicada i el seu sistema immunitari està encara en desenvolupament. A més, alguns mosquits poden transmetre malalties greus, com el virus del Nil Occidental del qual segur has sentit a parlar o el dengue. 

I, ja saps, com més calor, pitjor. 

Protegir els nens contra els mosquits és crucial. Si Googleges, veuràs que tens diverses opcions: des de repel·lents per a mosquits específics per a nens, que pots comprar en qualsevol farmàcia d’Andorra, olis essencials, mosquiteres, i la famosa ventilació creuada. Què és millor? Tot això funciona? Ara ho veurem!


Tria un bon repel·lent per mosquits específic per a nens:

 

T’ho dirà el pediatre, però nosaltres t’ho recordem. Els nens no poden fer servir els mateixos repel·lents antimosquits que els adults. En triar un per a ells, és fonamental que tinguis en compte:

  1. Que els seus ingredients siguin segurs: com el DEET (N,N-dietil-meta-toluamida),
    el picaridin o l’IR3535. Aquests ingredients han demostrat ser eficaços per a repel·lir els mosquits i han estat avaluats per a la seva seguretat en nens.
  1. Que la concentració és l’adequada per a l’edat dels teus fills. Les formulacions específiques per a nens solen tenir una concentració més baixa d’ingredients actius, la qual cosa minimitza el risc d’irritació de la pell. A internet trobaràs taules que et detallen quantitats i precaucions per producte segons l’edat, però el millor que pots fer és llegir bé les instruccions i si tens dubtes, demanar a un especialista. 
  1. Que controles l’aplicació: si pots escollir, compra locions o cremes. Són preferibles als aerosols per a nens petits, ja que permeten una aplicació més controlada i eviten la inhalació accidental. 

Un parell de recomanacions més abans d’aplicar repel·lent antimosquits als més petits

Un cop hagis seleccionat el repel·lent de mosquits específic per a nens, és important que no l’apliquis a les seves mans, ja que podrien emportar-se les a la boca i ingerir el producte. I, com t’imagines, pot acabar en intoxicació. 

Això, per una banda. Per l’altra, és millor combinar el repel·lent amb altres mesures per garantir la màxima protecció dels més petits. Continuem.

Mosquiteres: tipus i consells 


Les mosquiteres ja saps el que són: aquesta barrera física que permet la circulació d’aire fresc mentre impedeix el pas dels mosquits. Potser no és el més estètic, però són fàcils de col·locar i si busques una barrera natural, aquesta opció és molt eficaç. 

Per col·locar-la només has de seguir les instruccions del fabricant, però el que potser no sabies és que tens diferents tipus de mosquiteres:

Mosquiteres de finestra, corredisses, per a llits o per a patis. Plisades, enrotllades o corredisses. Les tens de velcro, magnètiques o fixes. També existeixen les cortines/mosquiteres, que s’han fet virals aquestes setmanes perquè són tan fàcils de col·locar com de treure. I surten molt bé de preu. 

Què has de saber abans de decidir-te per una mosquitera?

  • Són fràgils: com més les posis i les treguis, més paperetes tindràs de què es trenqui. Millor que la deixis fixa. 
  • Si són de velcro o magnètiques són més difícils de col·locar: pot semblar contradictori, però no sempre enganxen bé, i ja saps el que passa si li deixem un forat a un mosquit. 
  • No són molt estètiques: tot i que t’hem de dir que les cortines/mosquitera poden passar per bones.

Olis essencials repel·lents: la manera més ecològica de defensar-te dels mosquits


Quan es tracta de repel·lir mosquits, moltes persones busquen alternatives naturals i segures. La mosquitera n’és una, però ja hem vist que té els seus contres. Els olis essencials han guanyat popularitat com a possibles repel·lents de mosquits. Per què? Perquè fan bona olor i són naturals. La pregunta ara és: funcionen de veritat?

Doncs t’hem de dir que l’evidència científica sobre la seva eficàcia és limitada i sovint contradictòria.

Alguns estudis han demostrat que certs olis essencials, com l’oli de citronel·la, l’oli d’eucaliptus llimona i l’oli de menta, poden tenir propietats repel·lents d’insectes. No obstant això, la seva efectivitat varia depenent de la concentració, la forma d’aplicació i l’espècie de mosquit objectiu.

És important tenir en compte que l’efectivitat dels olis essencials pot ser menor en comparació amb els repel·lents químics convencionals, com el DEET o el picaridin, que han estat rigorosament provats i aprovats per les autoritats sanitàries.

Vols provar? Et deixem quatre que tant valen per diluir, com per fer-los servir en difusors o aplicar-los directament sobre la pell.


Espelma de citronel·la antimosquits


Tot un clàssic. Si bé les espelmes de citronel·la poden proporcionar una certa protecció contra els mosquits, cal tenir clar que la seva efectivitat pot ser limitada. La fragància de la citronel·la pot dissuadir als mosquits en una àrea petita i confinada al voltant de l’espelma, però no és tan eficaç en espais oberts o grans.

A més, l’eficàcia de les veles de citronel·la pot variar segons factors com la concentració d’oli de citronel·la en la vela, la qualitat del producte i les condicions ambientals. En general, les veles de citronel·la per si soles poden no ser suficients per a brindar una protecció completa contra els mosquits, especialment en àrees on aquests insectes són molt actius.

Per a aprofitar al màxim una espelma de citronel·la (o qualsevol espelma), el primer cop que l’encenguis ho has de fer durant al menys 1 hora. Així evitaràs que es formi el típic túnel al voltant de la metxa, i haver de llençar mitja espelma que toqui fons. 


Com funciona la ventilació creuada?


La ventilació creuada és un mètode que aprofita els corrents d’aire naturals per a mantenir la llar fresca i ben ventilat. A més de proporcionar confort tèrmic, la ventilació creuada pot ajudar a repel·lir mosquits de manera efectiva. Així funciona:

  • Circulació d’aire fresc: En obrir dues o més finestres en diferents àrees de la teva llar, es crea un corrent d’aire natural. L’aire fresc ingressa per una finestra i empeny l’aire viciat i calent cap a fora per l’altra finestra. Aquesta circulació d’aire renovat fa que sigui més difícil per als mosquits trobar i acostar-se al seu objectiu, ja que prefereixen ambients estancats i sense moviment.
  • Reducció de la concentració de diòxid de carboni: Els mosquits són atrets pel diòxid de carboni que exhalem. En crear corrents d’aire a través de la ventilació creuada, es redueix la concentració de diòxid de carboni a l’interior de la llar, la qual cosa dificulta que els mosquits detectin la presència humana i, per tant, els dissuadeix d’ingressar.

Si vols provar, aprofita les hores del dia en les quals els mosquits són menys actius per a implementar la ventilació creuada. En general, els mosquits són més actius al matí i al capvespre: és a dir, si practiques la ventilació creuada ho has de fer al migdia. 


Com veus, la batalla contra els mosquits no es guanya amb només un repel·lent. Cal informació, estratègia, consistència i molta paciència per protegir petits i grans dia i nit!

Esports i salut: 5 lesions freqüents dels gamers

Els esports han arribatr per a quedar-se, i d’això fa molt ja. El que un dia va ser considerat el passatemps d’una minoria, avui és una indústria que ha evolucionat a passos de gegant, convertint-se en una forma legítima d’esport i entreteniment amb una base de milions de seguidors repartits per tot el món.  

Cada cop hi ha més gent que els veu, però també que n’aprèn i practica amb l’objectiu d’esdevenir un professional del sector. I amb els esports electrònics passa com amb qualsevol esport: que a mesura que la competència i el nivell d’habilitat augmenten, també ho fan els riscos de lesions.  

Amb compte amb això, no et deixis enganyar: Encara que els esports electrònics puguin semblar-te menys exigents físicament que els més tradicionals, els jugadors estan exposats a una sèrie de lesions musculars i problemes de salut relacionats sobretot, amb els moviments repetitius durant llargues hores de joc. I no, no són cap broma. 

En aquest article, explorarem les principals lesions musculars en els jugadors d’esports i et donarem bons consells per aprendre a prevenir-les.  

 

 

Tendinitis, un clàssic gamer 

 

T’aixeques de bon matí amb la mà una mica rígida. Et fas un cafè i t’asseus davant de l’ordinador. Com més mous la mà, més mal et fa. Sobretot prop de l’articulació. Tendinitis? Podria ser.  

T’expliquem de què va això: 

La tendinitis és una lesió molt típica entre la gent que es dedica als esports, especialment als canells i els avantbraços. Els moviments repetitius que fas amb el ratolí i el teclat poden causar inflamació en els teus tendons (els teixits connectius fibrosos que uneixen els ossos amb els músculs). I sí, fa mal.  

Com pots prevenir una tendinitis? La teva aliada aquí és una postura adequada, prendre descansos regulars i fer exercicis d’estirament per a mantenir la flexibilitat muscular.  

Et direm que la majoria dels casos de tendinitis es poden tractar amb repòs, fisioteràpia i medicaments per a reduir el dolor. Però (sempre hi ha un però), si ho deixes passar, pots acabar amb un esquinçament en els tendons, que fa mal només de llegir-lo. I aquí sí, la solució sol passar per un quiròfan. 

 

Lesions d’esquena. L’altre gran clàssic dels gamers 

–i dels no tan gamers– 

 

Passes hores assegut, en tensió, i et mous poc? Això no és un hàbit exclusiu dels gamers, així que les conseqüències et seran més que familiars: 

La falta de mobilitat i la tensió acumulada poden causar-te dolor en els músculs de l’esquena i en l’articulació del manegot dels rotatoris. El què? El manegot dels rotatoris és l’articulació que sosté el cap de l’húmer en l’escàpula. I també controla el moviment de l’esquena. Quan ho aixeques repetidament, provoques un pinçament entre el cap de l’húmer i l’arc acromial.  O, cosa que és el mateix: la tendinitis del supraespinós. 

Per prevenir això hauràs d’enfortir els músculs de l’esquena amb exercici i mantenir una postura adequada.  

Normalment amb repòs i tractament la cosa ja millora. Si no és així, és possible que acabis havent de sotmetre’t a una artroscòpia d’espatlla per a eliminar el teixit inflamat (bursectomia) i llimar el possible ganxo acromial (acromioplàstia). 

 

Dolor d’esquena: dorsàlgies i lumbàlgies 

 

El que et diuen a casa és ben cert: estar tot el dia assegut acabarà amb la teva esquena. És fonamental que la teva cadira ergonòmica i estigui ben ajustada perquè sigui més fàcil per a tu mantenir una postura correcta. A més, el seu és que facis exercicis d’estirament i enfortiment de l’esquena per a reduir el risc de lesions i alleujar el dolor, si és que ja en tens.  

De no fer-ho, pots acabar amb: 

Dorsàlgia: aquest dolor en la zona més rígida de la teva esquena (on estan les teves vèrtebres toràciques, entre la zona cervical i lumbar de l’esquena). Depenent de la intensitat fins pot fer que et costi respirar. 

Lumbàlgia: el mateix, però a la zona baixa de la teva esquena. Les persones que tenen lumbàlgia solen notar, a més, que perden força i flexibilitat a l’esquena. 

 

La síndrome del túnel carpià 

 

Un dia t’aixeques i t’adones que et costa una mica agafar les coses, sobretot les que són petites. Si et pregunten, diries que la teva mà s’ha despertat maldestra. Passa el temps i la sensació de dolor és cada cop més intensa. El que va començar com un formigueig als dits ara són enrampades. I ja no sols a la mà: ara també en l’avantbraç. Intentes portar-ho com pots, però quan acabes la teva partida, el dolor ja és insuportable. Què passa aquí?  

 

La síndrome del túnel carpià afecta els nervis de la mà i el canell, i apareix quan fas moviments repetitius i una posició incorrecta de les mans mentre jugues.  Així que si et dediques als esports has d’anar amb compte de no exercir massa pressió sobre les nines. Però si treballes en una oficina, també. L’important és prendre descansos regulars per a estirar i descansar les mans, i si vols un extra de prevenció, pots usar suports ergonòmics per al canell, per exemple. 

 

El tractament de la síndrome del túnel carpià pot variar segons la gravetat dels símptomes. En casos lleus, es poden recomanar canvis en l’activitat i l’estil de vida, com a descansos freqüents, exercicis d’estirament i l’ús de fèrules al canell. En casos més greus o persistents, poden ser necessaris tractaments addicionals, com a teràpia ocupacional, medicaments per al dolor o, en casos aguts, cirurgia per a alleujar la pressió sobre el nervi mitjà. 

 

Un gamer pot patir colze de tenista? 

 

Sí, sabem que sona rar, però el colze de tenista és una lesió molt típica entre els professionals dels esports. I és que també pot aparèixer en persones que realitzen moviments repetitius i vigorosos del braç. Exacte, com els jugadors de videojocs. Veurem que va això:  

 

El colze de tenista es caracteritza per dolor a la regió externa del colze, especialment en realitzar moviments que t’obliguen a extendre el canell. Això passa quan s’inflamen els tendons que s’insereixen a l’epicòndil lateral del teu colze: és a dir, el punt d’ancoratge dels músculs extensors de l’avantbraç. El colze de tenista pot aparèixer per realitzar el mateix moviment repetides vegades, però també per:  

 

  • Agarrar amb molta força els controls o el ratolí durant llargs períodes de temps:  això pot exercir una tensió addicional en els músculs i tendons de l’avantbraç. 
  • Mala ergonomia: Una mala postura o una configuració inadequada del teu set up pot augmentar la tensió en els músculs i tendons del braç. Per exemple, una cadira o una taula mal ajustades poden contribuir a una postura incòmoda i forçar els músculs.  
  • Falta de descans i recuperació adequada: Fer sessions de joc llargues sense prendre descansos adequats pot augmentar el risc de desenvolupar el colze de tenista. La falta de temps per a recuperar-se i permetre que els músculs i tendons es relaxin pot contribuir a l’aparició de la inflamació. 

 

Bé, i com es cura? No, normalment no necessitaràs tractament quirúrgic. El procés de rehabilitació del colze de tenista passa per repòs, però també per enfortir els músculs i millorar els teus hàbits posturals. 

El més important és que el teu procés de recuperació, sigui quina sigui la teva lesió, és que el supervisi un especialista. 

 

 

Levelea al màxim la teva tranquil·litat amb Assegur 

 

D’ensurts amb la salut ens n’emportarem tots:  gamers i no gamers, és llei de vida. Però qui té una assegurança de salut pot accedir amb més facilitats a consultes i proves diagnòstiques dins i fora d’Andorra sense haver de desemborsar grans quantitats de diners.  

I això, creu-nos, és un punt extra. 

 

Oblida’t de pagar grans quotes per protegir la teva salut: a Assegur han dissenyat una pòlissa especial per a joves com tu, a un preu reduït.  

 

Explica'm de què va això

 

T’estimes més parlar amb l’equip d’Assegur directament? Poden resoldre tots els teus dubtes per Whatsapp (apunta: +376346555). Si ho prefereixes pots telefonar-los al 876 555 o  consultar pel teu compte la pàgina de Salut Jove. 

Dues hores per banyar-te: de veritat cal esperar tant?

Et donarem una gran notícia: queden menys de 30 dies perquè comenci l’estiu a Andorra. Capbussades a rius i llacs, vespres de relax a la piscina, escapades a platges properes… si et concentres és possible que fins i tot ja puguis olorar a after sun. Renunciar a refrescar-se és impensable quan arriba la xafogor a les nostres valls. De fet, l’únic argument capaç de frenar un imminent bany és l’etern arxienemic de l’estiu: el tall de digestió.  

Però el tall de digestió no era mentida al final? Cal esperar abans dues hores par banyar-se? Pot donar-me un tall de digestió per un altre motiu? Què haig de fer si em dona un? T’ho expliquem tot. Anem punt per punt. 

 

La digestió no es talla, el que passa realment és això 

 

Ficar-te de cop a l’aigua freda després d’un menjar pesat pot desencadenar una síncope per hidrocució. O, cosa que és el mateix, un xoc termo diferencial, un xoc tèrmic, per a entendre’ns. És a dir, que no és un problema digestiu, és un problema circulatori, i la culpa no és del menjar en si, sinó de la temperatura. (Enllaç font) De fet, el tall de digestió pot donar-te igual si et banyes després de treballar o de fer esport durant hores al sol.  

 

El que passa aquí és que associem aquest tipus de successos a l’estiu, perquè el contrast tèrmic és més gran, i sol donar-se quan et fiques a l’aigua després d’haver dinat. I això, tots coincidirem, és típic de l’estiu.  

 

Què li passa al teu cos quan tens una síncope per hidrocució 

 

Quan una persona se submergeix en aigua freda, especialment si és de manera sobtada, el contacte de l’aigua amb la pell i les terminacions nervioses pot desencadenar una resposta reflecteix coneguda com a reflex d’immersió.  


Aquest reflex provoca una disminució de la freqüència cardíaca i una dilatació dels vasos sanguinis perifèrics, la qual cosa pot portar a una disminució del flux sanguini al cervell. Sona perillós perquè ho és. Veiem quins símptomes pots tenir quan el teu cos reacciona d’aquesta manera. 

 

Sis símptomes freqüents del tall de digestió 

 

És important que tinguis en compte que aquests símptomes poden tenir diverses causes i no necessàriament estan relacionats amb la digestió o amb el canvi de temperatura. Si experimentes algun d’aquests símptomes, és recomanable que busquis atenció mèdica per a una avaluació adequada i un diagnòstic precís:  

 

  • Mareig o vertigen: Sensació de desequilibri o que l’entorn està girant. 
  • Nàusees: Malestar en l’estómac que pot anar acompanyat de la sensació de necessitat de vomitar. 
  • Malestar abdominal: Dolor o sensació de pesadesa en l’abdomen. 
  • Pal·lidesa: La pell pot tornar-se pàl·lida a causa de la disminució del flux sanguini a la superfície de la pell. 
  • Sudoració excessiva: pot ocórrer sobtadament. 
  • Dificultat per a respirar. 


Si el tall de digestió no és greu, els símptomes haurien de desaparèixer en un parell d’hores. 

 

No facis això MAI si t’està donant un tall de digestió 

 

Tot i que alguns d’aquests consells poden semblar-te evidents, està bé que els tinguis en compte per a evitar que un possible tall de digestió empitjori. T’ho expliquem: 

 

  • No ficar-te bruscament a l’aigua freda: Si has estat exposat al sol i sents símptomes relacionats amb un tall de digestió, evitar submergir-te novament: això pot empitjorar els símptomes i augmentar el risc de complicacions.
  • No romandre en una posició horitzontal: És preferible no ficar-se al llit immediatament després de sentir els símptomes, ja que això pot dificultar la circulació sanguínia i agreujar els marejos i les nàusees. És millor mantenir-se en una posició asseguda o semi-inclinada per a facilitar el flux sanguini.
  • No fer esforços físics intensos: Això pot augmentar la pressió sobre el sistema cardiovascular i empitjorar els símptomes. Descansa i permet que el teu cos es recuperi.
  • No auto medicar-te sense consultar a un professional de la salut: Evita automedicar-te sense consultar a un metge o professional de la salut, ja que els símptomes poden tenir diverses causes i requerir un tractament específic. El teu metge podrà avaluar adequadament la teva condició i recomanar-te l’enfocament adequat. 
  • No ignorar els símptomes persistents o greus: Si els símptomes persisteixen, empitjoren o es presenten de manera greu, és important buscar atenció mèdica immediatament. Un professional de la salut podrà realitzar una avaluació completa i determinar la causa subjacent dels símptomes. 

  

Dubtes i mites sobre el tall de digestió: cal esperar dues hores? 

 

Dues hores poden ser eternes quan el sol estreny i les ganes de refrescar-nos ens empenyen a l’aigua. Cal esperar tant? Sí. Però no sols això.  

 

Pren nota si vols prevenir un ensurt més gran: 

 

  • Espaia el temps entre menjar i nedar: Sempre és recomanable esperar almenys 1-2 hores havent dinat abans de nedar. Això permet que el procés de digestió comenci i evita l’estrès addicional en el sistema digestiu durant l’activitat aquàtica.
  • Menja més lleuger: Opta per menjars lleugers i de fàcil digestió abans de participar en activitats aquàtiques. Evita aliments grassos, pesats o abundants que podrien requerir un major esforç del sistema digestiu.
  • Hidrata’t bé: Has de beure suficient aigua abans, durant i després de qualsevol activitat física o exposició al sol. La hidratació adequada ajuda a mantenir un equilibri adequat de líquids en el cos i a evitar la deshidratació. 

 

Els nens tenen més risc de sofrir un tall de digestió? 

 

Sí, algunes persones poden ser més susceptibles a l’efecte de la calor i l’exposició al sol, la qual cosa podria augmentar la possibilitat de sentir malestar havent dinat o en ingressar a l’aigua freda. Aquests grups inclouen: 

 

  • Persones amb problemes cardíacs o circulatoris: Aquelles que tenen malalties del cor, pressió arterial alta o altres trastorns circulatoris. 
  • Persones amb problemes digestius: Aquells que tenen condicions digestives preexistents, com a malaltia de reflux gastroesofàgic úlceres estomacals o malaltia inflamatòria intestinal. 
  • Nens i persones majors: Els nens i les persones majors poden tenir sistemes de regulació de temperatura menys eficients. 

 

Siguis o no siguis grup de risc has d’escoltar el teu cos, mantenir-te hidratat i evitar canvis bruscos de temperatura és clau si vols gaudir amb salut de tot el que pot oferir-te aquest estiu!  

 

Senyals que t’indiquen que no és mandra, és Burnout

La dada gela la sang: 7 de cada 10 persones sofreixen o sofriran burnout. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu el Col·legi de Psicologia de Catalunya. El burnout no és res de nou: ni la malaltia ni el terme. Si bé és cert que sembla haver-se popularitzat recentment, va ser encunyat per primer cop l’any 1974 (fa 49 anys!) per Herbert Freudenberger, al seu llibre “Burnout: The High Cost of High Achievement”.  

Pots dir-li burnout o síndrome de desgast professional, però el que cal tenir clar és que no parlem de cansament: Parlem de l’estat d’esgotament físic, mental i emocional que neix de l’estrès crònic relacionat amb el treball.  

Això és una malaltia? Des del 2022, l’OMS considera que sí, ja que és un dels principals problemes de salut mental, i la persona que ho sofreix requereix tractament. 

És un procés gradual, que neix de combinacions de factors com ara la sobrecàrrega de treball, la pressió constant, la falta de control sobre les tasques, la falta de suport o reconeixement, i un desequilibri entre les demandes laborals i els recursos personals. 


Et sona?  És possible que pateixis burnout? 


Ets massa crític a la feina? Has perdut les ganes, la il·lusió i la paciència a la feina? Alguns dels símptomes més comuns del burnout inclouen esgotament físic i emocional, pèrdua d’interès o motivació en el treball, dificultat per a concentrar-se, sentiments de frustració, irritabilitat, insatisfacció, falta d’energia, canvis en l’apetit i problemes per a dormir.  

Però hi ha més. 

També pot manifestar-se en problemes de salut física, com a maldecaps, problemes digestius o afebliment del sistema immunològic. 

I és que el burnout no sols afecta el benestar i la salut de les persones que el pateixen: També pot tenir un impacte negatiu en el seu acompliment laboral, relacions personals i qualitat de vida en general.  

 

En quina fase del burnout et trobes? 


Com et dèiem al principi, el burnout no és una cosa que aparegui de la nit al dia. És un procés llarg, i com tot procés té fases. Els experts, en general, parlen de cinc, que són:  

 

  • Fase d’entusiasme: En aquesta etapa inicial, la persona sol estar motivada i compromesa amb el seu treball. Pot experimentar un alt nivell d’energia i entusiasme, i se sent capaç d’enfrontar qualsevol desafiament laboral.  
  • Fase d’estancament: l’individu comença a experimentar senyals d’esgotament i estrès relacionades amb el treball. Pot sentir-se aclaparat per les demandes laborals i tenir dificultats per a trobar un equilibri entre el treball i la vida personal. Els primers signes de fatiga i desmotivació poden començar a aparèixer.
  • Fase de frustració: A mesura que l’esgotament i la desmotivació augmenten, la persona pot experimentar una creixent sensació de frustració. Pot sentir-se atrapat en un cicle d’estrès laboral, on els esforços semblen no donar resultats i les tasques es tornen cada vegada més aclaparadores. La persona pot començar a qüestionar la seva eficàcia i perdre la satisfacció en el seu treball. 
  • Fase d’apatia: En aquesta etapa, l’esgotament i la desesperança aconsegueixen el seu punt màxim. La persona pot experimentar una profunda falta d’energia i desconnexió emocional tant amb el treball com amb les persones que l’envolten. La motivació i la productivitat disminueixen significativament, i la persona pot sentir-se emocionalment distant i desagafada del seu entorn laboral. 
  • Fase d’esgotament complet: Aquesta és l’etapa més crítica del burnout, en la qual la persona arriba a un estat d’esgotament físic, mental i emocional complet. Pot experimentar símptomes físics i psicològics greus, com a esgotament extrem, depressió, ansietat, problemes de somni, dificultat per a concentrar-se i un sentiment general de desesperança. En aquesta fase, pot ser necessari un descans prolongat i la intervenció de professionals de la salut. 

 

Ni totes les persones experimenten el burnout de la mateixa forma, ni han de, necessàriament recórrer totes i cadascuna de les fases que t’hem descrit. També hi ha qui pren mesures en les primeres etapes, mentre que unes altres esperen a arribar a la fase d’esgotament complet per a demanar ajuda.  

 

Burnout i factors de risc 


 Com en tota malaltia, hi ha factors de risc que poden afavorir la seva aparició. Aquests són tres comuns: 

  • Tens una càrrega de treball molt elevada i treballes moltes hores. 
  • Treballes en una professió d’ajuda, com l’atenció mèdica. 
  • Sents que tens poc o cap control sobre el teu treball. 

 

Com puc evitar el burnout? 


És important prendre mesures per a prevenir i abordar el burnout, com establir límits saludables, buscar suport i equilibrar el treball amb activitats de descans i cura personal. En casos més greus, pot ser necessari buscar ajuda professional, com a assessorament o teràpia per a superar el burnout.  

 Prevenir el burnout és aprendre a manejar l’estrès laboral. Ja t’avancem que el secret és aprendre a identificar signes primerencs d’esgotament. Hi ha dues maneres d’aconseguir això: l’autoconeixement i l’autoavaluació regular. Et donarem cinc bons consells: 

  • Estableix límits i prioritats: Aprèn a dir «no» quan sigui necessari i estableix límits saludables en la teva càrrega de treball. Identifica les teves prioritats i concentra’t en les tasques més rellevants.  
  • Practica l’autocura: Dedica temps regularment a activitats que t’ajudin a relaxar-te i recarregar energies, com fer exercici, meditar, tenir entreteniments o passar temps amb éssers estimats. Prioritza el descans adequat i estableix una rutina de somni regular. 
  • Practicar tècniques de maneig de l’estrès: Aprèn i utilitza tècniques efectives per a manejar l’estrès, com la respiració profunda, la relaxació muscular, la visualització o l’escriptura terapèutica.  
  • És clau mantenir una actitud positiva i realista cap al teu treball. Com? Reconeixent i celebrant els teus èxits. És important que treballis per a trobar significat i propòsit en el que fas.  

 

Crec que tinc burnout. Què faig? 

 

El tractament del burnout s’enfoca principalment a reduir l’estrès i aprendre nous hàbits positius que t’ajudaran a desenvolupar una major resiliència, és a dir, la capacitat de recuperar-te de períodes de dolor emocional i situacions adverses.  

Recuperar-te del burnout porta temps i esforç, però amb una bona autocura, suport social i canvis en el teu entorn laboral pots superar-lo. 

 

 

 

 

 

[GUIA] Com contractar la teva primera assegurança

Quan succeeix un imprevist, qui té una assegurança de salut pot accedir amb més facilitats a consultes i proves diagnòstiques dins i fora d’Andorra sense haver de desemborsar grans quantitats de diners. 

 

Abans de posar-te a investigar quina assegurança pots contractar a Andorra, has de saber que existeix una assegurança dissenyada a mida per a gent jove: Inclou les típiques despeses mèdiques que té una persona de la teva edat. Com quines? A la guia les repasem punt per punt, i també t’explicarem com pots guanyar diners extra amb Assegur!  

Vull aquesta guia!

Què és el dengue i quins són els seus símptomes

Aquest mes, una gran quantitat de mitjans de comunicació dels nostres països veïns s’han fet eco d’un possible brot de Dengue a Espanya. Tot això va començar quan Alemanya va notificar el Govern d’Espanya l’aparició de dos brots de dengue provinents d’Eivissa, que han afectat sis ciutadans germànics que van passar les seves vacances a la famosa illa de l’arxipèlag balear.  

Abans de començar a parlar-te sobre els contagis, símptomes i tractament del dengue, hi ha una cosa que volem que tinguis clara: els casos coneguts de Dengue a Espanya fins ara s’han donat a l’estiu, i els brots són molt limitats. Així ho assenyalava fa unes setmanes el doctor José Muñoz, expert en malalties tropicals de l’Hospital Clínic de Barcelona. El risc que el dengue traspassi les nostres fronteres és molt baix. Però això no quitació que estigui bé estar informat. Per què?  


Aquests són les dades i xifres de l’OMS: 


  • Perquè prop de la meitat de la població corre el risc de contreure’l. 
  • Cada any es produeixen entre 100 i 400 milions d’infeccions. 
  • El dengue s’estén per Europa: en 2010 es va notificar la primera vegada una transmissió a França. 
  • No hi ha un tractament específic, però la detecció precoç i l’accés a atenció mèdica redueixen la taxa de mortalitat. 

  

Què és el dengue?  


El dengue és una malaltia viral que es transmet per mosquits i afecta milions de persones a tot el món cada any. És endèmic en més de 100 països. 

Aquest mosquit, que es reprodueix en aigua estancada, també pot transmetre altres virus que segurament et sonen, com el Zika. Si fas memòria, recordarás que al 2016, el Govern d’Andorra va emetre un comunicat amb recomanacions per a prevenir el contagi d’aquesta malaltia.

 

Quins són els símptomes del dengue?  

 

Els símptomes del dengue poden aparèixer de 3 a 14 dies després de la picada d’un mosquit infectat i poden durar de 2 a 7 dies. Quins són? 

 

  • Febre alta: La febre és un dels símptomes més comuns del dengue i sol ser alta, entre 38 i 40 graus. 
  • Mal de cap: el mal de cap és un altre símptoma comú i pot ser intens. 
  • Dolor muscular i articular: el dengue pot causar dolor muscular i articular, especialment a les cames i les articulacions. 
  • Nàusees i vòmits: els pacients amb dengue poden experimentar nàusees i vòmits. 
  • Erupció cutània: el dengue pot causar una erupció cutània que sol aparèixer en el pit i les extremitats. 
  • Dolor abdominal: el dengue pot causar dolor abdominal intens. 
  • Sagnat: en casos greus de dengue, pot haver sagnat en el nas, les genives o la pell. 

No tots els pacients amb dengue experimenten els mateixos símptomes. Alguns pacients poden tenir símptomes lleus o cap símptoma en absolut. 

 

Aquests són els símptomes del dengue greu 

 

Si experimentes febre alta, un fort mal de cap, dolor muscular i articular, nàusees,vòmits, erupció cutània, dolor abdominal o sagnat, és important buscar atenció mèdica immediatament. El dengue pot ser greu, però amb el tractament adequat, la majoria de les persones es recuperen completament. Els símptomes greus solen presentar-se quan desapareix la febre, i són:  

 

  • Dolor abdominal intens 
  • Vòmits persistents 
  • Respiració accelerada 
  • Hemorràgies en les genives o el nas 
  • Cansament 
  • Agitació 
  • Vòmits o femta amb sang 
  • Set intensa 
  • Pell pàl·lida i freda 
  • Feblesa general 

Les persones amb dengue greu han de ser hospitalitzades.  

 

Tractament del dengue i recomanacions de l’OMS  


En la majoria dels casos, els pacients amb dengue es poden tractar a casa seva, amb medicaments receptats pel seu metge per a alleujar el dolor (sobretot paracetamol), ja que no hi ha un tractament específic. Existeix una vacuna, la Dengvaxia, però només funciona amb persones que ja han tingut dengue prèviament. Sigui com sigui, és important que la persona que contreu dengue segueixi les recomanacions de l’OMS: 

 

  • Descansar molt 
  • Beure molt de líquid 
  • Prendre paracetamol per a alleujar el dolor 
  • Evitar els antiinflamatoris no esteroidals, com l’Ibuprofèn i l’aspirina 
  • Estar atent a l’aparició de símptomes greus i consultar al metge al més aviat possible si apareixen. 

  

Claus per a prevenir el dengue 

 

Hi ha una sèrie de mesures que tots podem prendre per a reduir significativament el risc de contreure dengue quan viatgem a zones de risc.   

  • Mantenir el teu entorn net i polit: els mosquits es reprodueixen en aigua estancada, per això és important que no hi hagi recipients amb aigua estancada en el teu entorn. Si tens recipients d’aigua, assegura’t de buidar-los regularment i mantenir-los secs. 
  • Fes servir repel·lent de mosquits a la pell i a la roba. Els repel·lents que contenen DEET, IR3535 o icaridina són els més efectius. 
  • Si viatges a zones de risc, porta roba adequada que cobreixi la major part del teu cos, especialment durant les hores del dia quan els mosquits són més actius. 
  • Instal·la mosquiteres a les portes i finestres, i ruixa-les amb repel·lent. 
  • Vigila: si tens febre alta, mal de cap intens, dolor darrere dels ulls, dolor muscular i articular, o granellada, acudeix a un metge immediatament. El diagnòstic primerenc i el tractament adequat poden ajudar a prevenir complicacions greus del dengue. 
  • Informa els altres sobre la importància de prevenir el dengue si viatgen a zones de risc, i com han de fer-lo.  

La prevenció del dengue és fonamental per a evitar la seva propagació i minimitzar l’impacte que pot tenir en la salut pública, fins i tot en països amb risc molt baix, com Andorra. 

Tu també tens al·lèrgia primaveral? Et donem les claus per portar-la millor

Per moments sembla que no, però primavera gairebé ha arribat a Andorra: el fred ens regala les primeres treves, per moments comencen a sobrar-nos els abrics i els cirerers del parc central posen florits per fer les ja clàssiques stories d’Instagram. Però l’arribada del bon temps a Andorra no ve sola: ens porta els primers símptomes de l’al·lèrgia primaveral. 

 

En aquest article et donarem les claus per a reduir els símptomes de l’al·lèrgia primaveral i suportar de la millor manera possible l’esperat retorn d’una de les estacions més maques.  

 

Al·lèrgies més freqüents a la primavera 

 

Abril, maig i juny són els mesos més complicats a Andorra per a les persones que sofreixen al·lèrgia. Centenars de milers de plantes floreixen durant aquesta època, fent que sigui molt complicat esquivar els símptomes de les al·lèrgies primaverals. Però no tot és culpa de les plantes.  

Com segurament ja saps, l’al·lèrgia primaveral apareix quan t’exposes a al·lergògens que es troben a l’aire com el pol·len, els fongs i els àcars de la pols. Aquestes són les tres principals fonts d’al·lèrgia primaveral: 

 

  • L’al·lèrgia al pol·len: és la més coneguda. El pol·len és aquesta pols fina que s’allibera de les flors, els arbres i les plantes. Quan s’inhala, pot causar una reacció al·lèrgica. Els símptomes de l’al·lèrgia al pol·len inclouen esternuts, secreció nasal, picor als ulls i la gola, i congestió nasal. 
  • Al·lèrgia als àcars: els àcars són uns petits insectes d’aspecte terrorífic que habiten en la pols de casa. Tot i que no són nocius en si mateixos, la seva femta pot causar una reacció al·lèrgica en algunes persones. Els símptomes de l’al·lèrgia als àcars de la pols inclouen esternuts, secreció nasal, congestió nasal i picor als ulls. És possible que hagis sentit que l’al·lèrgia als àcars no és tan perillosa i que cal acostumar-se a viure amb ella. Això és completament fals. I et direm més: l’al·lèrgia als àcars pot produir reaccions importants, com episodis d’asma importants.  
  • Al·lèrgia al pèl dels animals: sobretot dels gossos i dels gats. Evidentment aquesta al·lèrgia no és exclusiva de la primavera: les mudes de pèl succeeixen tot l’any, però és ara, a la primavera, quan tenen la més forta. 

 

Primers símptomes d’al·lèrgia: cinc consells si ja els estàs patint 

 

  • Evita sortir en les hores a les quals hi ha més pol·len: el nivell puja al matí i aconsegueix el seu pic màxim al migdia. Si has de sortir de casa durant aquestes hores, el millor que pots fer és utilitzar una mascareta. Segons un informe publicat per la Societat Espanyola d’alergología i immunologia clínica, l’ús de màscara FFP2 en persones que pateixen alèrgia disminueix el consum de medicaments de rescat i les visites a urgències per aquesta mena de reaccions. Fixa’t que hem dit mascareta FFP2: aquestes són les úniques mascaretes capaces de filtrar fins al 80% de les al·lèrgies. 
  • La casa, com una patena: Assegura’t de netejar a fons regularment per a eliminar el pol·len i altres al·lergògens. Fes servir un bon filtre d’aire i deixa les finestres tancades durant el dia per evitar que entri el pol·len. 
  • Renta la teva roba (i la del llit) amb freqüència: més del mateix. El pol·len té el poder d’adherir-se a la teva roba i, efectivament, a la teva roba de llit, així que assegura’t de rentar-les amb aigua calenta per a eliminar qualsevol rastre. 
  • Fes servir gotes per als ulls i nas: si ja tens picor als ulls o congestió nasal, t’aniran bé per alleujar una mica els sÍmptomes. 
  • Consulta un especialista: perquè estudiï el teu cas i et faci un tractament personalitzat i efectiu, que, en funció del teu nivell d’al·lèrgia, és probable que inclogui: 
  • Antihistamínics: Aquests medicaments bloquegen els efectes de la histamina, una substància química que s’allibera en resposta al pol·len o altres al·lergògens. Els antihistamínics poden alleujar els símptomes comuns de l’al·lèrgia, com la picor, els esternuts i la secreció nasal. 
  • Descongestionants: Els descongestionants alleugen la congestió nasal en reduir la inflamació de les vies respiratòries. Aquests medicaments estan disponibles en forma de pastilles, líquids i aerosols nasals. 
  • Immunoteràpia: També coneguda com a «vacunes per a l’al·lèrgia«, la immunoteràpia implica l’exposició gradual a l’al·lergogen perquè el teu cos s’acostumi i deixi de tenir una reacció exagerada. Aquest tractament pot ser eficaç per a reduir els símptomes de l’al·lèrgia a llarg termini. 

 

És important recordar que cada persona és diferent, i el que funciona per a una persona pot no funcionar per a una altra. Per això, el millor que pots fer és consultar a un metge, com abans, millor. 

 

Tens al·lèrgia primaveral? No facis això MAI 

 

És important tenir en compte que hi ha unes certes coses que has d’evitar quan tens al·lèrgies primaverals: 

 

No et freguis els ulls: empitjoraràs els símptomes, ja que això pot alliberar encara més histamina en l’àrea afectada. En el seu lloc, tracta d’usar compreses fredes o gotes per als ulls per a alleujar el picor.  

No t’automediquis: És important anar amb compte en prendre medicaments per a les al·lèrgies, perquè alguns poden tenir efectes secundaris. Parla amb un metge especialista en al·lèrgies abans de prendre qualsevol medicament.

No ignoris els símptomes: Si bé pot ser temptador simplement ignorar els símptomes de l’al·lèrgia primaveral i seguir endavant amb la teva vida, això pot empitjorar-ho tot a llarg termini. És crític tractar els símptomes el més aviat possible per evitar complicacions. 

 

L’estrès augmenta la teva al·lèrgia primaveral? 

 

Pren nota d’ això: l‘estrès pot ser un factor agreujant per als símptomes de la teva al·lèrgia primaveral. Com pot ser? Bé, l’estrès pot afeblir el teu sistema immunitari, i això farà que siguis més susceptible als al·lergògens.  

 

Els suplements naturals com la vitamina C, la quercetina i l’oli de peix poden ajudar a reduir la inflamació i millorar la teva funció immunològica.  

 

Haig d’aprendre a viure amb la meva al·lèrgia? 

 

Moltes persones creuen que un cop han desenvolupat una al·lèrgia, és impossible curar-la. Que hauran de conviure amb els atacs d’al·lèrgia per sempre. Afortunadament, això no és cert.  

Els al·lergòlegs poden donar-te tractaments eficaços per a controlar els símptomes, prevenir la progressió de la malaltia i fins i tot disminuir la sensibilització gràcies a la immunoteràpia. I és que les vacunes són l’únic tractament que pot modificar l’evolució de la malaltia al·lèrgica, i la seva taxa d’èxit és alta. 

En totes les malalties al·lèrgiques, com més aviat millor es realitzi el diagnòstic i s’iniciï el tractament, majors seran les possibilitats d’èxit i menors les probabilitats de sofrir complicacions.  

L’al·lèrgia primaveral pot ser un problema comú a Andorra, (vivim envoltats de natura) però hi ha moltes maneres de controlar els símptomes i gaudir de la temporada al màxim. Parla amb un especialista en al·lèrgies per obtenir més informació sobre els tractaments i consells específics! 

Els riscos del madruguing: la perillosa tendència que inunda les xarxes socials

És probable que mai hagis sentit a parlar del madruguing, però segur que saps perfectament de què es tracta: les xarxes socials estan plenes de vídeos que volen convèncer la gent de les bondats de practicar-ho. El madruguing és un terme encunyat recentment per la premsa, que fa referència a una rutina que promou aixecar-se a les 5 del matí “per ser més productiu”.  

 

Així dit sona poc convincent, però cada cop són més les persones les que s’animen a adoptar aquest hàbit. Per què? De veritat aquesta rutina només té beneficis per a la teva salut? Analitzem-la a fons!  

 

El madruguing: productivitat o autosabotatge? 

 

Ja fa mesos que per Instagram i Tiktok circulen vídeos que comparteixen filosofia i etiqueta: #my5to9. És a dir: la meva rutina de cinc a nou del matí. L’objectiu? Ensenyar tot el que una persona pot fer abans de posar-se a treballar si s’aixeca un parell d’hores abans. Hauràs vist algun, perquè això és tendència i l’algorisme no falla. Tots comencen igual: Un despertador que marca les 5 per donar pas a un ampli ventall d’activitats que contribueixen al benestar de qualsevol: meditació, esport, alimentació sana i una sèrie de rutines d’autocura. I és que, en paraules de l’autor del Club de les Cinc del Matí (best seller i predicador d’aquesta rutina), “les nostres primeres hores són el moment en el qual es forgen els herois”. Ara no discutirem això. El que farem és alertar-te de les conseqüències de practicar-ho malament. 

 

Què és la fórmula 20-20-20? 

 

Els membres del club de les cinc de la matinada proposen una rutina d’una hora cada matí que t’ajudarà a impulsar la teva vida i a “tenir una consciència plena mentre treballes”.  Entre els seus beneficis, assenyalen que t’ajudarà a millorar l’atenció, productivitat i la teva capacitat resolutiva davant diferents tasques.  

 

Ells et proposen dividir aquesta primera hora del dia en 3 parts:  

 

  • 20 minuts per fer esport, i fer que el cos es desperti res més començar el dia. 
  • 20 minuts per “estudiar” o entrenar el nostre aprenentatge. Fer un curs, llegir la premsa o un llibre. Hi ha qui diu que practica anglès. 
  • 20 minuts per relaxar-te i tornar a la calma (sense tornar al llit). Medita, escolta un podcast o continuar llegint.  

 

Aixecant-te una hora abans podràs fer totes aquestes tasques, i, asseguren, gaudiràs de més vitalitat. Avancem el despertador? Espera!  

 

Tres coses que has de saber abans d’abonar-te al club de les cinc del matí 

 

Hi ha dos conceptes clau quan es tracta del teu descans: el ritme circadiari i l’homeòstasi del somni. Per parts: 

 

Els ritmes circadiaris són tots els canvis naturals que sofreix el teu cos cada 24 hores. Parlem de canvis físics però també mentals, molts d’ells relacionats amb la llum. El teu ritme circadiari té una repercussió directa en les funcions principals del teu cos, com per exemple:  

 

  • L’alliberament d’hormones. 
  • La digestió. 
  • I la temperatura corporal. 

 

Així i tot, les persones notem que hi ha un rellotge intern que regula el nostre dia a dia a través dels patrons de somni, ja que el nostre cervell controla l’hormona que produeix somnolència (la melatonina) en funció de la llum que rep.  

 

Per això, el desajustament horari o la llum dels dispositius electrònics poden confondre el teu rellotge biològic. Aquests canvis poden acabar provocant-te, entre moltes altres afeccions cròniques, trastorns de somni, depressió i trastorn afectiu estacional. 

 

El segon concepte clau en aquesta història és l’homeòstasi del somni: el teu principal regulador fisiològic. L’homeòstasi busca precisament aquest equilibri intern per a garantir la teva supervivència. Si dorms prou a la nit, la teva homeòstasi estarà acoblada al teu ritme circadiari, i gràcies a les dues funcions el teu cos sabrà perfectament en quin moment necessites anar a dormir, o despertar-te. 

 

Aclarim això, que pot sonar complicat, amb un bon resum. Rescatarem les declaracions del Dr. Manuel de Entrambasaguas, Metge especialista en neurofisiologia clínica i expert en Medicina del Somni de l’Hospital Clínic Universitari de València i Membre del Grup de Treball d’Insomni de la Societat Espanyola de Somni: 

 

– El que t’ajuda a ser més productiu no és despertar-te abans: és haver dormit bé.

– L’hora ideal per a aixecar-te és aquesta en el qual el teu rellotge intern diu que has dormit prou. 

– Com més en harmonia estiguis amb els teus ritmes naturals, més productiu seràs.  

 

En paraules del doctor, “aixecar-se a les 5 del matí pot ser una mala idea si aquesta hora no està acoblada amb el nostre ritme circadiari i la nostra necessitat de somni 

 

Dormir sis hores és suficient? 

 

Hi ha qui ja fa amb 6 hores, hi ha qui necessita 8. El mateix doctor ens recomana fer-nos tres preguntes claus per saber si tenim una bona rutina, o si estem forçant la maquinària: 

 

  • Necessito una alarma per despertar-me cada dia?  
  • Dormo fins més tard els dies festius? 
  • Em quedo adormit amb facilitat en situacions sedentàries o avorrides? 

 

Si la resposta és sí a les tres preguntes, llavors la teva rutina no s’ajusta a les necessitats del teu cos. Segurament necessites un parell de cafès per sobreviure al teu dia a dia. Si és el cas, el que has de fer per ser més productiu no és aixecar-te abans: és dormir més i millor. En aquest article et donem alguns consells per aconseguir un descans de qualitat.