Què és el dengue i quins són els seus símptomes

Aquest mes, una gran quantitat de mitjans de comunicació dels nostres països veïns s’han fet eco d’un possible brot de Dengue a Espanya. Tot això va començar quan Alemanya va notificar el Govern d’Espanya l’aparició de dos brots de dengue provinents d’Eivissa, que han afectat sis ciutadans germànics que van passar les seves vacances a la famosa illa de l’arxipèlag balear.  

Abans de començar a parlar-te sobre els contagis, símptomes i tractament del dengue, hi ha una cosa que volem que tinguis clara: els casos coneguts de Dengue a Espanya fins ara s’han donat a l’estiu, i els brots són molt limitats. Així ho assenyalava fa unes setmanes el doctor José Muñoz, expert en malalties tropicals de l’Hospital Clínic de Barcelona. El risc que el dengue traspassi les nostres fronteres és molt baix. Però això no quitació que estigui bé estar informat. Per què?  


Aquests són les dades i xifres de l’OMS: 


  • Perquè prop de la meitat de la població corre el risc de contreure’l. 
  • Cada any es produeixen entre 100 i 400 milions d’infeccions. 
  • El dengue s’estén per Europa: en 2010 es va notificar la primera vegada una transmissió a França. 
  • No hi ha un tractament específic, però la detecció precoç i l’accés a atenció mèdica redueixen la taxa de mortalitat. 

  

Què és el dengue?  


El dengue és una malaltia viral que es transmet per mosquits i afecta milions de persones a tot el món cada any. És endèmic en més de 100 països. 

Aquest mosquit, que es reprodueix en aigua estancada, també pot transmetre altres virus que segurament et sonen, com el Zika. Si fas memòria, recordarás que al 2016, el Govern d’Andorra va emetre un comunicat amb recomanacions per a prevenir el contagi d’aquesta malaltia.

 

Quins són els símptomes del dengue?  

 

Els símptomes del dengue poden aparèixer de 3 a 14 dies després de la picada d’un mosquit infectat i poden durar de 2 a 7 dies. Quins són? 

 

  • Febre alta: La febre és un dels símptomes més comuns del dengue i sol ser alta, entre 38 i 40 graus. 
  • Mal de cap: el mal de cap és un altre símptoma comú i pot ser intens. 
  • Dolor muscular i articular: el dengue pot causar dolor muscular i articular, especialment a les cames i les articulacions. 
  • Nàusees i vòmits: els pacients amb dengue poden experimentar nàusees i vòmits. 
  • Erupció cutània: el dengue pot causar una erupció cutània que sol aparèixer en el pit i les extremitats. 
  • Dolor abdominal: el dengue pot causar dolor abdominal intens. 
  • Sagnat: en casos greus de dengue, pot haver sagnat en el nas, les genives o la pell. 

No tots els pacients amb dengue experimenten els mateixos símptomes. Alguns pacients poden tenir símptomes lleus o cap símptoma en absolut. 

 

Aquests són els símptomes del dengue greu 

 

Si experimentes febre alta, un fort mal de cap, dolor muscular i articular, nàusees,vòmits, erupció cutània, dolor abdominal o sagnat, és important buscar atenció mèdica immediatament. El dengue pot ser greu, però amb el tractament adequat, la majoria de les persones es recuperen completament. Els símptomes greus solen presentar-se quan desapareix la febre, i són:  

 

  • Dolor abdominal intens 
  • Vòmits persistents 
  • Respiració accelerada 
  • Hemorràgies en les genives o el nas 
  • Cansament 
  • Agitació 
  • Vòmits o femta amb sang 
  • Set intensa 
  • Pell pàl·lida i freda 
  • Feblesa general 

Les persones amb dengue greu han de ser hospitalitzades.  

 

Tractament del dengue i recomanacions de l’OMS  


En la majoria dels casos, els pacients amb dengue es poden tractar a casa seva, amb medicaments receptats pel seu metge per a alleujar el dolor (sobretot paracetamol), ja que no hi ha un tractament específic. Existeix una vacuna, la Dengvaxia, però només funciona amb persones que ja han tingut dengue prèviament. Sigui com sigui, és important que la persona que contreu dengue segueixi les recomanacions de l’OMS: 

 

  • Descansar molt 
  • Beure molt de líquid 
  • Prendre paracetamol per a alleujar el dolor 
  • Evitar els antiinflamatoris no esteroidals, com l’Ibuprofèn i l’aspirina 
  • Estar atent a l’aparició de símptomes greus i consultar al metge al més aviat possible si apareixen. 

  

Claus per a prevenir el dengue 

 

Hi ha una sèrie de mesures que tots podem prendre per a reduir significativament el risc de contreure dengue quan viatgem a zones de risc.   

  • Mantenir el teu entorn net i polit: els mosquits es reprodueixen en aigua estancada, per això és important que no hi hagi recipients amb aigua estancada en el teu entorn. Si tens recipients d’aigua, assegura’t de buidar-los regularment i mantenir-los secs. 
  • Fes servir repel·lent de mosquits a la pell i a la roba. Els repel·lents que contenen DEET, IR3535 o icaridina són els més efectius. 
  • Si viatges a zones de risc, porta roba adequada que cobreixi la major part del teu cos, especialment durant les hores del dia quan els mosquits són més actius. 
  • Instal·la mosquiteres a les portes i finestres, i ruixa-les amb repel·lent. 
  • Vigila: si tens febre alta, mal de cap intens, dolor darrere dels ulls, dolor muscular i articular, o granellada, acudeix a un metge immediatament. El diagnòstic primerenc i el tractament adequat poden ajudar a prevenir complicacions greus del dengue. 
  • Informa els altres sobre la importància de prevenir el dengue si viatgen a zones de risc, i com han de fer-lo.  

La prevenció del dengue és fonamental per a evitar la seva propagació i minimitzar l’impacte que pot tenir en la salut pública, fins i tot en països amb risc molt baix, com Andorra. 

Tu també tens al·lèrgia primaveral? Et donem les claus per portar-la millor

Per moments sembla que no, però primavera gairebé ha arribat a Andorra: el fred ens regala les primeres treves, per moments comencen a sobrar-nos els abrics i els cirerers del parc central posen florits per fer les ja clàssiques stories d’Instagram. Però l’arribada del bon temps a Andorra no ve sola: ens porta els primers símptomes de l’al·lèrgia primaveral. 

 

En aquest article et donarem les claus per a reduir els símptomes de l’al·lèrgia primaveral i suportar de la millor manera possible l’esperat retorn d’una de les estacions més maques.  

 

Al·lèrgies més freqüents a la primavera 

 

Abril, maig i juny són els mesos més complicats a Andorra per a les persones que sofreixen al·lèrgia. Centenars de milers de plantes floreixen durant aquesta època, fent que sigui molt complicat esquivar els símptomes de les al·lèrgies primaverals. Però no tot és culpa de les plantes.  

Com segurament ja saps, l’al·lèrgia primaveral apareix quan t’exposes a al·lergògens que es troben a l’aire com el pol·len, els fongs i els àcars de la pols. Aquestes són les tres principals fonts d’al·lèrgia primaveral: 

 

  • L’al·lèrgia al pol·len: és la més coneguda. El pol·len és aquesta pols fina que s’allibera de les flors, els arbres i les plantes. Quan s’inhala, pot causar una reacció al·lèrgica. Els símptomes de l’al·lèrgia al pol·len inclouen esternuts, secreció nasal, picor als ulls i la gola, i congestió nasal. 
  • Al·lèrgia als àcars: els àcars són uns petits insectes d’aspecte terrorífic que habiten en la pols de casa. Tot i que no són nocius en si mateixos, la seva femta pot causar una reacció al·lèrgica en algunes persones. Els símptomes de l’al·lèrgia als àcars de la pols inclouen esternuts, secreció nasal, congestió nasal i picor als ulls. És possible que hagis sentit que l’al·lèrgia als àcars no és tan perillosa i que cal acostumar-se a viure amb ella. Això és completament fals. I et direm més: l’al·lèrgia als àcars pot produir reaccions importants, com episodis d’asma importants.  
  • Al·lèrgia al pèl dels animals: sobretot dels gossos i dels gats. Evidentment aquesta al·lèrgia no és exclusiva de la primavera: les mudes de pèl succeeixen tot l’any, però és ara, a la primavera, quan tenen la més forta. 

 

Primers símptomes d’al·lèrgia: cinc consells si ja els estàs patint 

 

  • Evita sortir en les hores a les quals hi ha més pol·len: el nivell puja al matí i aconsegueix el seu pic màxim al migdia. Si has de sortir de casa durant aquestes hores, el millor que pots fer és utilitzar una mascareta. Segons un informe publicat per la Societat Espanyola d’alergología i immunologia clínica, l’ús de màscara FFP2 en persones que pateixen alèrgia disminueix el consum de medicaments de rescat i les visites a urgències per aquesta mena de reaccions. Fixa’t que hem dit mascareta FFP2: aquestes són les úniques mascaretes capaces de filtrar fins al 80% de les al·lèrgies. 
  • La casa, com una patena: Assegura’t de netejar a fons regularment per a eliminar el pol·len i altres al·lergògens. Fes servir un bon filtre d’aire i deixa les finestres tancades durant el dia per evitar que entri el pol·len. 
  • Renta la teva roba (i la del llit) amb freqüència: més del mateix. El pol·len té el poder d’adherir-se a la teva roba i, efectivament, a la teva roba de llit, així que assegura’t de rentar-les amb aigua calenta per a eliminar qualsevol rastre. 
  • Fes servir gotes per als ulls i nas: si ja tens picor als ulls o congestió nasal, t’aniran bé per alleujar una mica els sÍmptomes. 
  • Consulta un especialista: perquè estudiï el teu cas i et faci un tractament personalitzat i efectiu, que, en funció del teu nivell d’al·lèrgia, és probable que inclogui: 
  • Antihistamínics: Aquests medicaments bloquegen els efectes de la histamina, una substància química que s’allibera en resposta al pol·len o altres al·lergògens. Els antihistamínics poden alleujar els símptomes comuns de l’al·lèrgia, com la picor, els esternuts i la secreció nasal. 
  • Descongestionants: Els descongestionants alleugen la congestió nasal en reduir la inflamació de les vies respiratòries. Aquests medicaments estan disponibles en forma de pastilles, líquids i aerosols nasals. 
  • Immunoteràpia: També coneguda com a «vacunes per a l’al·lèrgia«, la immunoteràpia implica l’exposició gradual a l’al·lergogen perquè el teu cos s’acostumi i deixi de tenir una reacció exagerada. Aquest tractament pot ser eficaç per a reduir els símptomes de l’al·lèrgia a llarg termini. 

 

És important recordar que cada persona és diferent, i el que funciona per a una persona pot no funcionar per a una altra. Per això, el millor que pots fer és consultar a un metge, com abans, millor. 

 

Tens al·lèrgia primaveral? No facis això MAI 

 

És important tenir en compte que hi ha unes certes coses que has d’evitar quan tens al·lèrgies primaverals: 

 

No et freguis els ulls: empitjoraràs els símptomes, ja que això pot alliberar encara més histamina en l’àrea afectada. En el seu lloc, tracta d’usar compreses fredes o gotes per als ulls per a alleujar el picor.  

No t’automediquis: És important anar amb compte en prendre medicaments per a les al·lèrgies, perquè alguns poden tenir efectes secundaris. Parla amb un metge especialista en al·lèrgies abans de prendre qualsevol medicament.

No ignoris els símptomes: Si bé pot ser temptador simplement ignorar els símptomes de l’al·lèrgia primaveral i seguir endavant amb la teva vida, això pot empitjorar-ho tot a llarg termini. És crític tractar els símptomes el més aviat possible per evitar complicacions. 

 

L’estrès augmenta la teva al·lèrgia primaveral? 

 

Pren nota d’ això: l‘estrès pot ser un factor agreujant per als símptomes de la teva al·lèrgia primaveral. Com pot ser? Bé, l’estrès pot afeblir el teu sistema immunitari, i això farà que siguis més susceptible als al·lergògens.  

 

Els suplements naturals com la vitamina C, la quercetina i l’oli de peix poden ajudar a reduir la inflamació i millorar la teva funció immunològica.  

 

Haig d’aprendre a viure amb la meva al·lèrgia? 

 

Moltes persones creuen que un cop han desenvolupat una al·lèrgia, és impossible curar-la. Que hauran de conviure amb els atacs d’al·lèrgia per sempre. Afortunadament, això no és cert.  

Els al·lergòlegs poden donar-te tractaments eficaços per a controlar els símptomes, prevenir la progressió de la malaltia i fins i tot disminuir la sensibilització gràcies a la immunoteràpia. I és que les vacunes són l’únic tractament que pot modificar l’evolució de la malaltia al·lèrgica, i la seva taxa d’èxit és alta. 

En totes les malalties al·lèrgiques, com més aviat millor es realitzi el diagnòstic i s’iniciï el tractament, majors seran les possibilitats d’èxit i menors les probabilitats de sofrir complicacions.  

L’al·lèrgia primaveral pot ser un problema comú a Andorra, (vivim envoltats de natura) però hi ha moltes maneres de controlar els símptomes i gaudir de la temporada al màxim. Parla amb un especialista en al·lèrgies per obtenir més informació sobre els tractaments i consells específics! 

Els riscos del madruguing: la perillosa tendència que inunda les xarxes socials

És probable que mai hagis sentit a parlar del madruguing, però segur que saps perfectament de què es tracta: les xarxes socials estan plenes de vídeos que volen convèncer la gent de les bondats de practicar-ho. El madruguing és un terme encunyat recentment per la premsa, que fa referència a una rutina que promou aixecar-se a les 5 del matí “per ser més productiu”.  

 

Així dit sona poc convincent, però cada cop són més les persones les que s’animen a adoptar aquest hàbit. Per què? De veritat aquesta rutina només té beneficis per a la teva salut? Analitzem-la a fons!  

 

El madruguing: productivitat o autosabotatge? 

 

Ja fa mesos que per Instagram i Tiktok circulen vídeos que comparteixen filosofia i etiqueta: #my5to9. És a dir: la meva rutina de cinc a nou del matí. L’objectiu? Ensenyar tot el que una persona pot fer abans de posar-se a treballar si s’aixeca un parell d’hores abans. Hauràs vist algun, perquè això és tendència i l’algorisme no falla. Tots comencen igual: Un despertador que marca les 5 per donar pas a un ampli ventall d’activitats que contribueixen al benestar de qualsevol: meditació, esport, alimentació sana i una sèrie de rutines d’autocura. I és que, en paraules de l’autor del Club de les Cinc del Matí (best seller i predicador d’aquesta rutina), “les nostres primeres hores són el moment en el qual es forgen els herois”. Ara no discutirem això. El que farem és alertar-te de les conseqüències de practicar-ho malament. 

 

Què és la fórmula 20-20-20? 

 

Els membres del club de les cinc de la matinada proposen una rutina d’una hora cada matí que t’ajudarà a impulsar la teva vida i a “tenir una consciència plena mentre treballes”.  Entre els seus beneficis, assenyalen que t’ajudarà a millorar l’atenció, productivitat i la teva capacitat resolutiva davant diferents tasques.  

 

Ells et proposen dividir aquesta primera hora del dia en 3 parts:  

 

  • 20 minuts per fer esport, i fer que el cos es desperti res més començar el dia. 
  • 20 minuts per “estudiar” o entrenar el nostre aprenentatge. Fer un curs, llegir la premsa o un llibre. Hi ha qui diu que practica anglès. 
  • 20 minuts per relaxar-te i tornar a la calma (sense tornar al llit). Medita, escolta un podcast o continuar llegint.  

 

Aixecant-te una hora abans podràs fer totes aquestes tasques, i, asseguren, gaudiràs de més vitalitat. Avancem el despertador? Espera!  

 

Tres coses que has de saber abans d’abonar-te al club de les cinc del matí 

 

Hi ha dos conceptes clau quan es tracta del teu descans: el ritme circadiari i l’homeòstasi del somni. Per parts: 

 

Els ritmes circadiaris són tots els canvis naturals que sofreix el teu cos cada 24 hores. Parlem de canvis físics però també mentals, molts d’ells relacionats amb la llum. El teu ritme circadiari té una repercussió directa en les funcions principals del teu cos, com per exemple:  

 

  • L’alliberament d’hormones. 
  • La digestió. 
  • I la temperatura corporal. 

 

Així i tot, les persones notem que hi ha un rellotge intern que regula el nostre dia a dia a través dels patrons de somni, ja que el nostre cervell controla l’hormona que produeix somnolència (la melatonina) en funció de la llum que rep.  

 

Per això, el desajustament horari o la llum dels dispositius electrònics poden confondre el teu rellotge biològic. Aquests canvis poden acabar provocant-te, entre moltes altres afeccions cròniques, trastorns de somni, depressió i trastorn afectiu estacional. 

 

El segon concepte clau en aquesta història és l’homeòstasi del somni: el teu principal regulador fisiològic. L’homeòstasi busca precisament aquest equilibri intern per a garantir la teva supervivència. Si dorms prou a la nit, la teva homeòstasi estarà acoblada al teu ritme circadiari, i gràcies a les dues funcions el teu cos sabrà perfectament en quin moment necessites anar a dormir, o despertar-te. 

 

Aclarim això, que pot sonar complicat, amb un bon resum. Rescatarem les declaracions del Dr. Manuel de Entrambasaguas, Metge especialista en neurofisiologia clínica i expert en Medicina del Somni de l’Hospital Clínic Universitari de València i Membre del Grup de Treball d’Insomni de la Societat Espanyola de Somni: 

 

– El que t’ajuda a ser més productiu no és despertar-te abans: és haver dormit bé.

– L’hora ideal per a aixecar-te és aquesta en el qual el teu rellotge intern diu que has dormit prou. 

– Com més en harmonia estiguis amb els teus ritmes naturals, més productiu seràs.  

 

En paraules del doctor, “aixecar-se a les 5 del matí pot ser una mala idea si aquesta hora no està acoblada amb el nostre ritme circadiari i la nostra necessitat de somni 

 

Dormir sis hores és suficient? 

 

Hi ha qui ja fa amb 6 hores, hi ha qui necessita 8. El mateix doctor ens recomana fer-nos tres preguntes claus per saber si tenim una bona rutina, o si estem forçant la maquinària: 

 

  • Necessito una alarma per despertar-me cada dia?  
  • Dormo fins més tard els dies festius? 
  • Em quedo adormit amb facilitat en situacions sedentàries o avorrides? 

 

Si la resposta és sí a les tres preguntes, llavors la teva rutina no s’ajusta a les necessitats del teu cos. Segurament necessites un parell de cafès per sobreviure al teu dia a dia. Si és el cas, el que has de fer per ser més productiu no és aixecar-te abans: és dormir més i millor. En aquest article et donem alguns consells per aconseguir un descans de qualitat.  

Clara-ment, aquesta és la millor assegurança per a joves d’Andorra

Ser jove és esforçar-te per esprémer cada dia. És tenir tota l’energia i la salut per a fer amb la teva vida el que més et vingui de gust. És somiar alt i tenir per fi la llibertat de gaudir de tot el que està per venir.  

Només seràs jove un cop, i la teva missió ara és aprofitar totes les coses bones que et regala aquesta etapa. La d’Assegur és garantir que, passi el que passi, podràs continuar gaudint al màxim.  

Com ho veus? 

 

A quina edat contractar una assegurança a Andorra? 


Per poder, a Andorra pots contractar una pòlissa de salut a partir dels 18 anys. La pregunta és: per què hauria de pagar una persona tan jove una assegurança, si tret de quatre cops comptats, no va al metge perquè està fort com un roure? Els joves d’ara no són com els d’abans. La quantitat d’informació que tenim disponible (i la seva qualitat) fa que la prevenció sigui la seva resposta de les noves generacions davant qualsevol mena dubte. Millor prevenir que patir. El canvi de mentalitat és evident: actuar en conseqüència no vol dir ser catastrofista: vol dir ser responsable i protegir la seva estabilitat. I, quan succeeix un imprevist, qui té una assegurança de salut pot accedir amb més facilitats a consultes i proves diagnòstiques dins i fora de les nostres fronteres sense haver de desemborsar grans quantitats de diners. Quantitats que, posats a parlar les coses, quan som joves no tots tenim.   

 

Però abans de posar-te a investigar, has de saber que existeix una assegurança a Andorra dissenyada a mida per a gent jove. És una assegurança que inclou les típiques despeses mèdiques que té una persona de la teva edat. Com quins? Vinga, t’ho expliquem. 


Hi ha una assegurança especial per a gent jove a Andorra? 


Tu ara mateix necessites una assegurança que cobreixi les teves principals despeses mèdiques. Ni més, ni menys. Parlem d’òptiques, dentistes, psicòlegs i nutricionistes, per descomptat, però no ens oblidem tampoc del quiropràctic, ni de la fisioteràpia per a preparar un part o recuperar-te d’ell. L’equip d’Assegur ha pensat en tot per poder oferir un producte molt complet i especial per a joves. Quan et diem en tot, és en tot: evidentment han abaixat el preu per a fer-lo més accessible, i ara les quotes només costen 38 € al mes.  

Això és tot el que inclou el producte Salut Jove: 

  • Un paquet embaràs, amb el qual tindràs:  
  • Fisoteràpia (ja sigui per a preparar el moment del part o per a recuperar-te després del part, fins a un import de 500€ per embaràs) 
  • valoració, prevenció i tractament de disfuncions sòl pelvià, dolor lumbopelvià, massatge perineal i preparació física al part. 
  • Valoració inicial de postura, faixa abdominal i perineu, tractament de cicatrius, tonificació faixa abdominal, teràpia manual i exercicis posturals. 
  • Un paquet de quiropràctica, osteopatia i massatge terapèutic que et cobreix fins a 250€ a l’any. Qui ha dit mal d’esquena? 
  • Òptica: Assegur et paga la part complementària del preu de les prestacions sanitàries (vidres i lents de contacte: 90,15€; muntures: 90,15 €) 
  • Dental: Assegur et retorna la part complementària de totes les prestacions acceptades per la CASS en els casos de consultes mèdiques, extraccions, empastes i una neteja de boca anual. A més, et cobreix fins a 150,25€ a l’any per pròtesi, endodòncies, etc. 
  • Psicologia, dietètica i nutrició: aquesta assegurança inclou un servei d’assessorament telefònic per part d’especialistes de dilluns a divendres de 9h a 20h.  
  • Metge 24 h: tindràs a la teva disposició un professional sanitari les 24 h els 365 dies a l’any per a resoldre dubtes sobre fàrmacs, tractaments, efectes secundaris, accidents domèstics, farmàcies, etc.  
  • A més, gaudiràs del paquet bàsic, és a dir, que Assegur cobrirà els pagaments de la CASS fins a arribar al 100% en centres concertats. Espera, que n’hi ha més.  
  • Aquesta pòlissa especial per a joves inclou també despeses d’advocat (per si has de reclamar danys per negligència mèdica o manca de consentiment informat). 
  • Tindràs hospitalitzacions sense cost i sense límit de temps. Assegur et cobrirà un màxim del 10% de les prestacions d’hospitalització i assistència mèdica i/o quirúrgica acceptades per la CASS, inclosos les despeses de manutenció del pacient durant l’estada a l’hospital. 
  • Tindràs fins a 250€ a l’any coberts per trasllats internacionals en ambulància que la CASS no assumeixi.  
  • I Assegur et pagarà una indemnització addicional de 12 € al dia per cada dia que estiguis hospitalitzat. . 

 

Emportat 30€ per cada amic que portis a Assegur 


T’expliquem com va això: totes les persones que tenen una pòlissa en vigor amb Assegur poden participar en la promoció client porta amic.  

Això vol dir que recomanar Assegur als teus amics té premi: concretament 30 € per a tu, i 30 € per al teu amic. Quan et facis client d’Assegur rebràs un correu electrònic amb el teu codi d’usuari. Aquest codi és el teu codi de client, i pots compartir-lo per Whatsapp amb els teus amics tants cops com vulguis.  

En aquest article t’expliquem més detalladament com pots guanyar un bon extra recomanant Assegur i et donem cinc bones raons per contractar una pòlissa amb nosaltres.  Spoiler: tindràs descomptes a moltes botigues, i podràs llogar un cotxe a molt bon preu a Andorra per viatjar el cap de setmana.  

 

Una assegurança per a joves sense lletra petita 


En aquest article hem repassat amb tu les claus de la que, clara-ment, és la millor assegurança per a joves d’Andorra, però és normal que ara tinguis dubtes. L’equip d’Assegur està a la teva disposició per a resoldre-les totes per Whatsapp (apunta: +376346555). Si ho prefereixes pots telefonar-los al 876 555 o consultar pel teu compte la pàgina de Salut Jove. T’esperem a l’altre costat de la pantalla.  

Tornada a la rutina: com despertar-te amb més vitalitat?

Quants vídeos has vist de morning routines que semblen impossibles perquè tothom sap que ningú s’aixeca amb aquesta vitalitat? Bones notícies per a tu: és possible despertar d’una altra manera. Amb més i millor energia. Amb menys ganes de llençar el despertador contra la paret. I no, no et proposarem que segueixis aquesta tendència romàntica d’aixecar-se a les 5 del matí per meditar (això ho deixem per a analitzar-ho un altre post). El que farem en aquest article és explicar-te què és el que fas malament, com pots corregir-ho i quines eines hi ha per aconseguir descansar millor. 

 

Tres coses que fas mal (més enllà de l’obvi) 


Si t’aixeques fluix d’energia i sense ganes d’estrenar el teu dia és que hi ha algunes coses que segurament estàs fent malament. Veurem les tres que més es repeteixen, deixant de costat els clàssics per tots coneguts com “no mirar pantalles abans d’anar al llit” o “ sopar lleuger”. Entenem que si has arribat a aquest article és perquè busques socors més enllà de l’obvi. T’ho donem. 

 

Anar al llit molt abans del que sols fer-ho per recuperar no és una bona idea 

Aquest és un gran clàssic i segur que et sona. Ahir et vas quedar treballant fins a les tantes, o te’n vas anar de canyes amb els teus amics i has dormit poc i malament. La solució no és ficar-te en llit a les 20 h. I això ens porta a parlar de l’important que és tenir una rutina de somni a la qual puguis tornar quan un esdeveniment especial l’alteri. Les persones que no tenen una rutina de somni experimenten una espècie de jet lag del somni, ja que obliguen els seus ritmes circadiaris a adaptar-se a una nova rutina nit rere nit. I aquesta és la gent que mai descansa suficient. Encara hi ha més: si no tens una rutina de somni, el teu cos trigarà fins a tres hores més a alliberar melatonina (que és la clau per a dormir bé).  


Veure les notícies abans d’anar a dormir 

Qui diu veure les notícies diu veure una pel·lícula de por, respondre missatges de treball o tenir converses sobre temes intensos tot just abans de ficar-te al llit. La raó és fàcil d’endevinar: tot això, en major o menor mida, dispara el teu nivell d’adrenalina. No es tracta que deixis de consumir informació a la nit, entenem que és quan tens més temps lliure, sinó que avaluïs fins a quin punt això t’afecta o et beneficia. Fes la prova un dia i canvia les notícies per un passeig en família.  

Dormir una migdiada sense seguir aquesta norma 

El de la migdiada és un art necessari per a continuar afrontant els dies més intensos, però si no la fas bé estaràs posant en risc la qualitat del teu somni i entrant en una espiral de la qual, creu-nos, no és fàcil sortir. Hi ha dos factors importants que has de tenir en compte quan vas a fer una migdiada: el temps de durada (amb 10 minuts de migdiada és més que suficient per a recuperar la teva energia segons el Journal of Sleep Research. Has llegit 10 minuts, sí).  Però també has de vigilar quan dorms la migdiada. La norma diu que has de fer-la com a mínim 6 hores abans de tornar a ficar-te al llit. En cas contrari, el teu somni es veurà afectat. I si això passa, segurament l’endemà necessitaràs una migdiada més llarga. Benvingut de nou a l’espiral.  

 

Com és el despertar perfecte? 

Ho has vist a les pel·lícules: a poc a poc entra un raig de sol per la finestra i canten els ocells, fent que tornar al món real sigui una meravella. El despertar perfecte no és només això: és aquell en el qual t’aixeques amb temps per a preparar el teu dia. Sense presses i amb gust.  

Els científics asseguren que el millor despertar és aquell que es produeix de manera natural, però aquí tothom sap que això no és el normal. Més aviat, el normal és tot el contrari, i nosaltres volem ser realistes. Així i tot hi ha una sèrie de petits ajustos que pots fer en la teva rutina perquè el teu despertar sigui una mica més perfecte. 


Comencem pel primer: quina és la llum ideal per despertar 

El millor és que sigui gradual. I com es fa això? Hi ha despertadors que s’encenen a poc a poc, simulant la sortida del sol. La llum gradual serà l’encarregada de dir-li al teu cervell que ja pot deixar de segregar melatonina, i que pot començar a generar cortisol, que és l’hormona que t’ajuda a despertar.  


El segon i essencial: l’alarma que fas servir per despertar-te té el poder de canviar el teu matí 

És igual com de bé que hagis dormit, que si la teva alarma et posa els pèls de punta tindrà el poder de girar-te el matí. Bé, dit això, el món es divideix en dos tipus de persones. Les que es desperten amb alarmes melòdiques i les que no. Sí, estem assumint que en al 2023 tots ens despertem amb el telèfon. Però, què és millor? La ciència ens diu (més concretament un estudi realitzat per la RMIT de Melbourne) que les melodies ens desperten més ràpidament i fan que el teu humor millori encara que hagis dormit regular. Segons el seu estudi, si no fas servir l’alarma adequada pots passar-te fins a quatre hores amb el que ells diuen la inèrcia de somni. És a dir, quatre hores sent poc o gens productiu. Assegura’t llavors que la teva alarma:  

  • No és un so estrident, ni el clàssic bip-bip.  
  • Que no té un ritme molt agitat ni molt lent.  
  • Que no sigui molt brusca. Les millors cançons són les que comencen a poc a poc i van pujant. Saps al que ens referim, oi? 
  •  I recorda: com més tons pugin i baixin, més estat d’alerta et provocarà.  

Good Vibrations de The Beach Boys, Viva la Vida de Coldplay i Borderline de Madona són només 3 cançons que compleixen aquests requisits. Hi ha moltes més. 


Tercer: al matí s’ha de beure, i no només cafè 

Hidratar el teu cos després de 8 hores sense ingerir res és important. Beure un got d’aigua quan surtis del llit és sempre una bona idea. Els estudis recomanen no prendre un cafè fins que no hagin passat un parell d’hores després del teu despertar, ja que el teu cos genera per ell mateix l’hormona de l’estrès (cortisol), i quan t’acabes d’aixecar no necessites aquesta cafeïna. Els pics de cortisol naturals són, segons el Psiconeuroinmóleg i nutricionista, Xevi Verdaguer, a les  8-9h del matí, 12-13h i 17.30-18.30 de la tarda. És a dir que, en teoria, a aquestes hores no necessitaries prendre un cafè. 


Les apps per deixar de posposar l’alarma són una bona idea? 


Hi ha persones que desenvolupen l’habilitat sobrehumana de posposar l’alarma sense pràcticament despertar-se. Això perjudica greument la seva salut, i ja no parlem dels maldecaps, sinó d’augmentar el risc de patir insomni. Si formes part d’aquest grup, és possible que hagis sentit parlar de les aplicacions per despertar-te. Parlem d’unes alarmes que, una vegada s’activen, et proposen que resolguis sèrie de puzles per apagar-les.  

La teoria diu que quan acabes de resoldre’ls, ja estàs prou despert com per entendre que has de sortir del llit en comptes d’allargar l’inevitable. Apps com Alarmy, Wake N Shake o Despertador Puzle faran que posposar una altra vegada aquesta alarma sigui l’últim que vulguis fer. Això sí, oblida’t del despertar idíl·lic. Alternatives? Deixar el telèfon lluny del llit és segurament l’opció més fàcil i que menys perjudicarà el teu humor. 

No descanso bé: haig d’anar al metge? 


És molt fàcil creure que els responsables de no dormir bé som nosaltres mateixos, ja que el poder de reconduir els nostres mals hàbits és només nostre. Res més lluny de la realitat. La falta de somni o la mala qualitat d’aquest poden derivar en altres malalties. Creu-nos: la falta d’atenció, la irritabilitat i l’ansietat són només tres conseqüències a les quals t’estàs exposant si no dorms bé. I no són les pitjors. Des d’Assegur et recomanen que si ja fa dies que notes que l’insomni t’afecta de manera reiterada, acudeixis a un especialista.  

La qualitat de la teva vida personal i professional depèn, gairebé del tot, de la qualitat del teu descans. Per això és important que fem un esforç per facilitar al nostre cos la tasca sovint complicada d’afrontar un nou dia plens d’energia! Evidentment aquest article passa de puntetes per molts temes que són importants. Entre ells, la teva alimentació. Si vols aprofundir, pots seguir llegint aquí.

Nadal i problemes digestius: com prevenir i curar un empatx

Tot comença amb una mica de mal de panxa després de dinar. Aviat arriben l’acidesa i els gasos. La sensació de cansament és cada cop major, el teu malestar comença a ser general i l’últim que et ve de gust ara és pensar en menjar. Així es manifesta un empatx, o, cosa que és el mateix, una dispèpsia: la indigestió produïda per menjar massa i malament.

Un clàssic del Nadal.  

Les indigestions són una convidada més a taula durant les festes. El mal de panxa després de menjar amb la família s’ha normalitzat fins a un punt que podríem dir que forma part de la nostra cultura popular. I això és perillós. En aquest article t’explicarem com reacciona el teu cos quan no pot realitzar la digestió correctament, però també com has d’actuar en cas d’empatx i quins són els senyals d’alarma que et dona el cos quan ja no pot més. 

 

El Nadal, sinònim de problemes digestius 


Evidentment, la principal causa de l’empatx és menjar en grans quantitats. Però hi ha d’altres comportaments que contribueixen a fer que el teu cos no pugui digerir els aliments correctament. Conèixer-los és bàsic per a evitar-los. T’enumerarem les set principals causes d’un empatx: 

 

  • Menjar molt ràpidament 
  • Menjar aliments molt grassos 
  • Menjar mentre et mous 
  • Menjar i fumar al mateix temps 
  • Menjar amb alcohol, però també amb cafè o aliments molt picants 
  • Menjar a deshora 
  • Menjar immediatament després de fer un gran esforç físic 

 

Si t’hi fixes, pràcticament tots ells semblen confluir en un moment específic de l’any: els menjars i sopars de Nadal. Però no sempre la culpa és dels menús familiars. A vegades la causa de la indigestió és una altra afecció, com per exemple pot ser una gastritis, una úlcera pèptica, diabetis o fins i tot i entre altres, les tiroides. 

 

Aquests són els senyals que confirmen que t’has empatxat 

El ventall de símptomes d’un empatx és molt ampli, i va des del mal de panxa fins als vòmits. Per norma general, una persona empatxada experimenta: 

  • Sudoració 
  • Pal·lidesa 
  • Distensió abdominal 
  • Rots 
  • Llengua seca i blanca 
  • Cansament 
  • Gasos 
  • Acidesa 
  • Nàusees 
  • Vòmits 

Si tot va bé, aquests símptomes desapareixen al cap de poques hores (entre dues i quatre). Però a vegades els empatxos es compliquen. Hi ha una sèrie d’alarmes que, si apareixen, no has d’ignorar:  

  • Dificultat per a empassar 
  • Dolor intens i creixent 
  • Vòmits persistents 
  • Sang oculta a la femta 

En aquests casos, i sobretot si la persona empatxada té més de 45 anys, el recomanable és acudir al metge. Recorda sempre que un empatx és una cosa puntual: experimentar-los amb freqüència és un altre senyal d’alarma que tampoc has d’ignorar. 

 

Què fer per a alleujar els símptomes d’un empatx 


Hi ha clàssics com la camamilla que a tots ens venen al cap quan comencem a notar els primers símptomes d’un empatx. Però prenent només una infusió faras ben poc.  

T’explicarem pas a pas tot el que pots fer per portar un empatx de la millor manera: 

  • Para de menjar: això és evident, però no està de més recordar-ho. Ara els teus òrgans necessiten repòs. 
  • Hidrata’t. Beu aigua a glops petits. 
  • Equilibra els sucs gàstrics amb una infusió d’anís, camamilla o gingebre.  
  • Estigues quiet: ara no és moment de fer exercici. Si el cos et demana fer un petit passeig, sempre que no suposi un gran esforç físic, pots fer-ho. 
  • Et trobes una mica millor? Perfecte, però dona-li un respir al teu cos i aposta per un puré, aliments cuits i a la planxa. Sabem que dir-te això al Nadal és demanar molt, però en moments delicats el teu cos necessita que respectis els seus tempos. 

Les respostes que puguis trobar a Google deixen de ser útils quan la situació, lluny de millorar, es manté en el temps o empitjora. En aquests casos l’únic consell que podem donar-te és que acudeixis com més aviat millor al teu metge. 

 

Com evitar un empatx 

La saviesa popular és clara: “Menjar molt i pair bé, no pot ser”. A banda de menjar quantitats més petites, hi ha una sèrie de mesures que pots i has de prendre per evitar un empatx aquest Nadal, o en qualsevol època de l’any. I són senzilles, fixa’t: 


  • Menjar i beure a poc a poc: cal donar-li temps al cos perquè pugui enviar-nos el senyal de sacietat a temps.  
  • Mastega bé. T’ho han dit mil vegades però, ja ho fas? Els professionals de la salut recomanen mastegar com a mínim 10 vegades cada aliment.  
  • Redueix el consum d’alcohol: intenta intercalar begudes alcohòliques amb begudes no alcohòliques.  
  • Evita els aliments grassos dins la mesura que sigui possible. I, si no pots resistir-te, almenys mastega’ls bé i menja’ls a poc a poc! 
  • Has pres un medicament per prevenir possibles problemes digestius? Bé, però recorda sempre que això no et dona carta blanca per a menjar i beure tant com vulguis.  

Com veus, per molt normalitzat que sembli empatxar-se durant les festes de Nadal, les conseqüències d’un empatx no són cap broma. Sempre és millor prevenir que guarir, així que guarda’t bé aquest article, segueix bé els nostres consells i comparteix-los amb aquelles persones que gaudeixen dels menjars nadalencs però pateixen any rere any les seves conseqüències! 

Guia ràpida per anar a collir bolets a Andorra

Guía per anar a collir bolets a Andorra

L’olor de terra humida, l’ampli ventall de grocs, vermells i marrons que cobreix les nostres muntanyes, el particular cruixir de les catifes de fulles seques… la tardor a Andorra és un autèntic espectacle. Una oportunitat per abaixar un parell de marxes i gaudir de la natura que ens envolta.

La llista d’activitats per fer a Andorra durant la tardor és molt llarga, però avui ens centrarem en una que pots fer en família i que, a més a més és apta per a totes les edats. Sona bé? Espera, que encara n’hi ha més: no et caldrà ni agafar el cotxe (fareu exercici), et sortirà gratis i també pots tornar amb les butxaques plenes. De què? De bolets! Camagrocs, rovellons, pinetells, carlets, fredolics… t’assegurem que tornaràs amb la cistella plena i amb molta, molta gana!



Cinc beneficis de sortir a collir bolets per Andorra

 

En aquest article et donarem un bon grapat de consells bàsics per anar a collir bolets per primer cop. Abans de començar, però, i amb la voluntat d’esvair qualsevol dubte sobre si sortir a collir bolets ben acompanyat és el millor pla per a aquesta tardor, et donarem tres motius per convertir-te en un boletaire.

  • Per salut física: caminaràs una bona estona, però també faràs unes quantes sèries d’esquats i bones peses (amb una mica de sort n’acabaràs fart!).
  • Per salut mental: fer un passeig envoltat de natura és de la millor manera d’aclarir la ment. Si al passeig hi afegim la missió de trobar bolets, estarem aguditzant els cinc sentits, despertant la nostra intuïció, i per descomptat, impulsant la nostra imaginació.
  • Per connectar amb els teus: enfortir vincles amb la família o els amics, conèixer gent nova… recollir bolets té moltes coses bones, però sense dubte, la millor és que és una activitat que pots fer acompanyat i que és assequible per a qualsevol persona.
  • Per aprendre coses noves: és evident: no pots collir bolets sense aprendre micologia bàsica. I conèixer la natura que ens envolta, els seus ritmes i les seves especificitats ens convertirà en persones més respectuoses amb el medi ambient.
  • Per menjar sa, fàcil, gratis (i bo): els bolets tenen moltes proteïnes, són baixes en greix i tenen minerals com ara el fòsfor, el ferro i el potassi. Què més li podem demanar a un bolet? Res més!

 

Tres recomanacions bàsiques per anar a collir bolets amb seguretat

 

Ara que ja tens clar que sortir a collir bolets per Andorra és el millor que pots fer aquesta tardor, et donarem tres recomanacions bàsiques perquè puguis planificar amb èxit la teva primera sortida. Abans has de respondre aquestes 3 preguntes:

  • Amb qui aniràs a collir bolets? Sempre és millor planificar aquest tipus de sortides amb bona companyia (per passar una bona estona però també per seguretat).
  • Quin temps farà? Tot i que tinguis bon ull, no et confiïs. Consulta meteo.ad per evitar sorpreses a la muntanya.
  • Ho portes tot? T’hem fet una llista molt bàsica:
      • Roba adequada: que abrigui i que es vegi. Els colors vius et faran més fàcil de trobar.
      • Telèfon amb GPS (carregat), i si tens carregador portàtil, no te’l deixis a casa. Recorda que en cas d’emergència a Andorra el telèfon al qual has de trucar és el 112.
      • La guia per identificar bolets.
      • Un cistell de vímet.
      • Una navalla i una motxilla amb menjar i aigua.
      • Un mapa de la zona.

Pot semblar evident, però és important que planifiquis bé les sortides a la muntanya: any rere any els equips de rescat d’Andorra han d’intervenir per ajudar boletaires que no havien seguit els consells bàsics de seguretat que ens donen organismes com Protecció Civil d’Andorra.



Quins símptomes té una intoxicació per bolets?


De les 5.000 classes de bolets que existeixen, unes 80 són tòxiques i 5 són mortals. Conclusió: mai agafis un bolet si no el coneixes. En la majoria dels casos un bolet tòxic pot provocar-te un problema gastrointestinal. Per prevenir una intoxicació per bolets, a banda de descartar emportar-te tot aquell que no coneguis, fixa’t bé en aquests detalls:

  • Si el peu té un color blau o treu un líquid que sembla llet, no agafis aquest bolet.
  • Si fa una olor estrany, tampoc l’has d’agafar.
  • Abans de ficar un bolet al teu cistell, dona-li la volta i mira el seu himeni (la part de sota del barret). Si té làmines blanques podria ser perillós.
  • Si el bolet està deteriorat, tot i que no sigui verinós, pot estar en mal estat. Millor descarta’l.


Ara sí: com collir bolets?

 

Tot això està molt bé, però, on són els bolets? Andorra és el paradís del boletaire, i ja saps que qui cull bolets no sol dir d’on els treu. Així i tot, al país tenim zones molt populars plenes de bolets com ara el Coll d’Ordino, el Coll de Pal, La Rabassa i Sorteny. Si no saps per on començar, et recomanem aquesta guia gratuïta que et pots descarregar aquí (i qué a més a més està plena d’exercicis per als més petits).

Quan hagis trobat el teu primer bolet has de procedir així:

  • Talla el bolet pel peu amb una navalla. Tapa el forat que hagis fet amb cura perquè l’any vinent torni a sortir el bolet al mateix lloc.
  • No cal que remoguis el terra.
  • Si no estàs segur, no l’agafis! Millor emportat els bolets que estiguin sencers, són també els més fàcils d’identificar!
  • Fica el bolet a un cistell. D’aquesta manera les seves espores es repartiran mentre tu continues caminant pel bosc. Si en comptes d’un cistell el fiques a una bossa no només els faràs malbé, estaries evitant que les espores s’escampin allà on vagis.
  • Agafa només els bolets que et vagis a menjar. No aguanten gaire temps a la nevera.

Ara que ja tens tota la informació per sortir a collir bolets per Andorra només et queda sortir per la porta de casa amb els cinc sentits alerta! Ja saps com els cuinaràs?

Què és la tiroide i com afecta l’organisme?

Que-es-la-tiroide-i-com-afecta-lorganisme

La tiroide és una glàndula que s’ubica a la part frontal del coll. Encara que només té dos centímetres de longitud, pot controlar moltes de les funcions essencials del cos: metabolisme, creixement i desenvolupament, i gestió de temperatura corporal. En el present article parlarem de què és la tiroide i com afecta l’organisme.

Depenent de la quantitat o la poca hormona que faci la tiroide, sovint provoca sentir-se inquiet o cansat, o perdre o guanyar pes, entre altres problemes. Les dones tenen més probabilitat que els homes de tenir condicions tiroidals, especialment després de l’embaràs i de la menopausa.

 

Què causa els problemes de la tiroide?

Tots els tipus d’hipertiroïdisme es deuen a una sobreproducció d’hormones tiroidals, però la malaltia pot ocórrer de diverses maneres:

  • Malaltia de Graves: es produeixen massa hormones tiroidals.
  • Adenomes tòxics: els nòduls es desenvolupen en la glàndula tiroide i comencen a secretar hormones tiroidals, alterant l’equilibri químic del cos.
  • Tiroïditis subaguda: inflamació de la tiroide, resultant en un hipertiroïdisme temporal que generalment dura unes setmanes, però que pot persistir durant mesos.

Quins sistemes corporals es veuen afectats per la tiroide?

  • Traçat digestiu

La velocitat a la qual digerim el menjar es veu afectada per la tiroide. La disfunció de la tiroide pot fer que s’acceleri o es desacceleri, cadascun amb el seu propi conjunt de símptomes.

  • Sistema reproductor

Les hormones tiroidals són vitals per a la funció del sistema reproductor femení, ja que mantenen el metabolisme i el desenvolupament dels teixits ovàrics, uterins i placentaris.

  • Sistema nerviós

La funció de la tiroide té un paper crucial en el desenvolupament cognitiu adequat, i molts altres aspectes de l’activitat del sistema nerviós.

  • Sistema musculoesquelètic

Se sap que les hormones tiroidals tenen un paper important en el desenvolupament muscular i  la regeneració dels músculs i ossos.

  • Sistema circular

Les hormones tiroidals afecten el ritme cardíac, l’elasticitat dels vasos sanguinis i els nivells de colesterol.

La tiroide i les hormones que produeix tenen un impacte significatiu en la salut, en general. Per tant, les persones amb problemes tiroidals, com l’hipotiroïdisme o l’hipertiroïdisme, poden experimentar una àmplia gamma de símptomes. Donem un cop d’ull més a prop respecte a com la tiroide afecta cada sistema i funció, i com cada un pot ser impactat per la disfunció de la tiroide.

 

Com afecta la tiroide al sistema digestiu?

Les hormones que produeix la tiroide afecten la velocitat a la qual digerim el menjar, que pot ser afectat per condicions com ara hipotiroïdisme o hipertiroïdisme. Moltes persones amb problemes gastrointestinals crònics no poden trobar alleujament perquè tenen una malaltia tiroide no diagnosticada.

L’hipertiroïdisme, o la producció de massa hormones tiroidals en el sistema, fa que les funcions corporals s’accelerin. En aquest sentit, els símptomes digestius d’una tiroide sobreactiva poden incloure dificultat d’empassar, vòmits, diarrea, intolerància a la lactosa, problemes de fetge, infecció bacteriana d’H. pylori i pèrdua de pes.

 

L’hipotiroïdisme, o la producció d’hormones tiroidals massa petites en el sistema, pot fer que els processos del cos s’alenteixin. Els símptomes digestius d’un tiroide inactiu poden incloure dispèpsia (dolor més dur), àcid estómac baix, absorció pobre, constipació, anèmia i creixement bacterià a l’intestí prim, entre altres.

 

Com afecta el tiroide al sistema reproductor?

Les dones tenen més probabilitats que els homes de patir una malaltia de tiroide. De fet, 1 de cada 8 dones desenvoluparan problemes de tiroide durant la seva vida. Específicament, la tiroide afecta el cicle menstrual, l’ovulació i l’embaràs.

Tant l’hipotiroïdisme com l’hipotiroïdisme poden fer més difícil quedar-se embarassada. Això és perquè la disfunció tiroide pot interrompre les hormones que causen ovulació. També pot causar que el cos produeixi més prolactina, l’hormona que li diu al cos que faci llet materna. I massa prolactina, pot evitar l’ovulació.

 

Pot ser més difícil diagnosticar problemes de tiroide durant l’embaràs, a causa del canvi en els nivells d’hormones que normalment ocorre durant aquest temps. Malgrat això, és especialment important comprovar els problemes abans de quedar-se embarassada i durant l’embaràs. L’hipertiroïdisme i l’hipotiroïdisme poden causar afectacions tant a la mare com al bebè, com el baix pes del naixement, la preeclàmpsia, l’avortament involuntari i el naixement prematur.

 

Com afecta la tiroide al sistema nerviós?

Les hormones tiroidals influeixen en el desenvolupament i la funció del sistema nerviós perifèric i central. Així, l’hipotiroïdisme pot canviar com els nervis envien senyals entre el cervell, la medul·la espinal i el cos. Això pot causar una malaltia anomenada neuropatia perifèrica. Els seus símptomes inclouen entumiment, formigó, dolor o crema en les parts afectades del cos.

 

En els casos d’hipotiroïdisme i hipotiroïdisme, es poden experimentar símptomes psiquiàtrics, com la depressió, l’ansietat, la pèrdua de memòria i, en alguns casos greus, la psicosi.

 

Com afecta la tiroide al vostre sistema musculoesquelètic?

La senyalització de l’hormona tiroide és necessària per al desenvolupament muscular esquelètic, la funció i la regeneració. A causa d’això, la disfunció tiroide pot conduir a la miopatia, o debilitat muscular a causa de la disfunció de les fibres musculars. Tant l’hipotiroïdisme com l’hipertiroïdisme poden causar miopatia.

 

En el cas de l’hipotiroïdisme, la gent pot experimentar debilitat i rampes en els músculs que estan més a prop del centre del cos, com les cuixes o les espatlles. Això pot provocar problemes per pujar escales. El dolor conjunt i la rigidesa també són símptomes comuns. Per a les persones que experimenten hipertiroïdisme, la debilitat muscular és un símptoma comú. 

 

Com afecta la tiroide al vostre sistema circulatori?

Les hormones tiroidals influeixen en la força i la velocitat del seu batec, la seva pressió arterial i els seus nivells de colesterol. A causa d’això, la disfunció tiroide pot causar problemes que poden empitjorar la salut del cor.

 

L’hipotiroïdisme pot afectar el cor i el sistema circulatori de diverses maneres. Una producció més baixa de l’hormona tiroide alenteix el ritme cardíac. També fa que les artèries siguin menys elàstiques, i la pressió sanguínia augmenta per tal de circular sang al voltant del cos. Els nivells elevats de colesterol, que contribueixen a les artèries estretes i endurides, són una altra possible conseqüència dels baixos nivells d’hormones tiroidals.

 

L’hipertiroïdisme pot causar que el cor bategui més i més ràpid, i pot desencadenar ritmes cardíacs anormals. Un exemple és la fibril·lació auricular, un ritme desorganitzat en les cambres superiors del cor. Un símptoma relacionat són les palpitacions, i un augment sobtat en el batec del cor. Les persones amb hipertiroïdisme també poden tenir una alta pressió arterial. A més, en una persona amb artèries rígides i encoixinades, la combinació d’un batec del cor i una pressió sanguínia elevada pot provocar un dolor al pit.

Apunts finals

 

Com a conclusió, podem indicar que la tiroide i les hormones que produeix afecten tot el nostre cos. A causa d’això, la disfunció en la tiroide es pot manifestar en una àmplia gamma de símptomes. Un gran primer pas per a prevenir aquesta afectació, és millorar la salut general. I, en el cas que es presentin algun dels símptomes mencionats, cal acudir directament al metge per fer un diagnòstic.

Assegur: salut mèdica garantida

 

Som la teva assegurança de confiança. En el cas que pateixis de tiroide o hagis sentit algun dels símptomes detallats, contacta amb nosaltres. A Assegur comptem amb un ampli quadre mèdic. Concretament, entre Andorra, Catalunya i Balears oferim 12.000 metges per donar la cobertura que necessites. Són professionals qualificats dels millors centres hospitalaris.
A més, oferim diferents serveis segons les teves necessitats. Tant si necessites una cobertura màxima, com si ets resident passiu a Andorra i necessites una cobertura més bàsica. El nostre propòsit és adaptar-nos a totes les situacions. Si tens qualsevol dubte, pots contactar amb nosaltres sense compromís. Estarem encantats d’ajudar-te!

Quines són les causes de les al·lèrgies?

Quines-son-les-causes-de-les-al·lergies

Avui en dia, moltes persones pateixen d’algun tipus d’al·lèrgia: alimentària, estacional, a medicaments, etc. Hi ha moltes causes de les al·lèrgies, i els símptomes varien des de lleus fins a potencialment mortals. De fet, l’al·lèrgia és un dels principals factors associats a la causa i la persistència de l’asma.

Aquesta es produeix quan una persona reacciona a substàncies de l’entorn que són inofensives per a la majoria de persones, i que es coneixen com a al·lèrgens. Es troben en els àcars de la pols, els animals domèstics, el pol·len, els insectes, els aliments i alguns medicaments.

 

En aquest sentit, l’atòpia és la tendència genètica a desenvolupar malalties al·lèrgiques. Quan les persones atòpiques s’exposen als al·lergògens, poden desenvolupar una reacció immunitària que provoca una inflamació al·lèrgica. Això pot provocar diferents símptomes, com:

 

  • El nas i/o els ulls, donant lloc a rinitis al·lèrgica i/o conjuntivitis.

  • La pell, amb èczema o urticària.

  • Els pulmons, que donen lloc a asma.

 

Les al·lèrgies i les reaccions al·lèrgiques es produeixen quan el sistema immunitari identifica erròniament substàncies estranyes inofensives, anomenades al·lèrgens, i reacciona davant d’elles com si fossin perjudicials. En concret, els símptomes de l’al·lèrgia es produeixen quan el sistema immunitari produeix anticossos IgE que s’uneixen a un al·lergen específic, en un esforç per protegir-nos d’al·lèrgens que altrament serien inofensius. Els al·lèrgens poden estar presents a coses com el pol·len, la caspa dels animals, el làtex i els aliments.

Causes de les al·lèrgies

Per a ser al·lèrgic, una persona ha de tenir una predisposició genètica a l’al·lèrgia; és a dir, tenir antecedents personals o familiars d’al·lèrgies, i ha d’estar exposada a un al·lergogen sensibilitzador. La majoria de les al·lèrgies comencen en la primera infància, i els factors ambientals primerencs exerceixen un paper important en el desenvolupament de les al·lèrgies.

Exposició primària: sensibilització

Un al·lergen, com les espores de floridura o el pol·len, entra al cos a través de la boca o el nas, o es posa en la pell. En una persona al·lèrgica, els glòbuls blancs (cèl·lules T) reconeixen l’al·lergogen com a estrany i alliberen substàncies químiques com a resposta. Aquestes viatgen per la sang i donen instruccions a un altre tipus de glòbuls blancs (cèl·lules B) perquè produeixin anticossos IgE. Alguns d’aquests anticossos IgE s’adhereixen a la part exterior d’un altre tipus especial de glòbul blanc anomenat mastòcit. Els mastòcits estan repartits per la pell i les vies respiratòries, i la seva funció és ajudar a mediar la resposta inflamatòria del sistema immunitari. De fet, els anticossos IgE poden romandre adherits als mastòcits durant molts anys.

Exposició secundària: la causa dels símptomes de l’al·lèrgia

Quan es torna a trobar el mateix al·lergogen, aquest s’uneix directament a l’anticòs IgE adherit a l’exterior dels mastòcits. Això fa que els mastòcits s’activin i alliberin substàncies químiques, com la histamina. La histamina és un exemple de mediador químic, una substància química «missatgera» especial que les cèl·lules immunitàries utilitzen per a comunicar-se entre si.

La histamina és un dels mediadors més coneguts: és la responsable de causar molts dels símptomes associats a les al·lèrgies. Aquesta obre els petits vasos sanguinis, fent que perdin líquid. El resultat és la inflamació: escalfament i inflor de la pell, picor i ulls plorosos. Així mateix, la histamina provoca esternuts i un augment de la producció de mucositat en la cavitat nasal i les vies respiratòries que dona lloc a la secreció nasal, el degoteig postnasal i la tos.

Símptomes de les al·lèrgies

Els símptomes de l’al·lèrgia es classifiquen com a lleus, moderats o greus:

Les reaccions lleus inclouen símptomes locals (afectant una àrea específica del teu cos) com una erupció, picor, ulls vermells, febre… Les reaccions lleus no s’estenen a altres parts del cos.


Les reaccions moderades inclouen símptomes que s’estenen a altres parts del cos. Aquests poden incloure inflor i dificultat per respirar.

Per altra banda, una reacció al·lèrgica greu és una emergència rara i mortal en la qual la resposta del cos a l’al·lergen és sobtada i afecta a tot el cos. Pot començar amb una picor dels ulls o la cara. En qüestió de minuts, apareixen símptomes més greus, incloent-hi la inflor de la gola (que podria causar problemes amb la deglució i la respiració), dolor abdominal, rampes, vòmits, diarrea, ruscs i inflor (angioedema). També es pot tenir confusió mental o mareig, ja que l’anafilaxi pot causar una caiguda de la pressió arterial.

Tipus d’al·lèrgies més comuns

Un estudi elaborat per la Fundació Althaia detalla que un de cada quatre individus presenten algun tipus d’al·lèrgia. Entre totes les patologies al·lèrgiques, les respiratòries, a certs aliments, les dermatològiques i als insectes, són les més habituals.

Al·lèrgies respiratòries

Concretament, les al·lèrgies relacionades amb la conjuntivitis i la rinitis són les més comunes, seguit de l’asma. Aquestes tres patologies representen aproximadament el 30% dels casos de pacients amb al·lèrgies.

Al·lèrgies als aliments i fàrmacs

Certs fàrmacs i aliments provoquen al·lèrgies. De fet, és una de les causes més comunes, seguit de les respiratòries. Concretament, les al·lèrgies a medicaments (antibiòtics, antiinflamatoris i anestèsics locals) són les més usuals. Per altra banda, els aliments que provoquen les al·lèrgies alimentàries són les fruites, els fruits secs i el marisc; i afecten majoritàriament a nens i nenes.

Al·lèrgies dermatològiques

La llista de les causes de les al·lèrgies més comunes segueix amb les afeccions dermatològiques (a metalls, gomes i fragàncies), que afecten l’11% de les persones al·lèrgiques. Entre elles, la dermatitis és la que predomina, seguit de l’al·lèrgia al làtex. Pel que fa a la dermatitis atòpica, afecta el 3,4% dels al·lèrgics.

Al·lèrgies a insectes

L’al·lèrgia provocada per picades d’insectes (concretament d’abelles i vespes) representa una patologia predominant entre totes les afeccions.

Com diagnosticar una al·lèrgia


Principalment, es pot fer a través d’una prova específica per l’al·lèrgia, o a través de l’extracció de sang. Però, en el cas de les causes de les al·lèrgies alimentàries, es pot fer a través d’una prova oral.

Proves d’al·lèrgia de pell

La forma més comuna de provar les al·lèrgies és amb una prova de pell. Això és perquè dona els resultats més ràpids i precisos. Un al·lergòleg posarà una gota diminuta d’al·lergen a la pell, normalment a l’interior del braç o a l’esquena. Els al·lèrgens comuns inclouen el motlle, el pol·len, la pell i el pelatge de les mascotes, aliments i alguns medicaments.

A continuació, et punxaran la pell o faran una petita rascada a la superfície per deixar que l’al·lergen es quedi sota. No et farà sagnar. Ho sentiràs, però no hauria de fer mal. Alguns metges utilitzen una petita agulla per posar l’al·lergen sota les primeres capes de la pell. El metge probablement provarà diverses coses al mateix temps. Si una de les àrees s’infla i es torna vermella com una mossegada de mosquit, vol dir que ets al·lèrgica a aquest al·lergen. Normalment, es triga uns 15 minuts a esbrinar-ho.

Prova de sang

Si prens un medicament que podria afectar els resultats de les proves d’al·lèrgia, tens la pell sensible o has tingut una mala reacció a una prova cutània, el teu metge podria fer una anàlisi de sang en el seu lloc. S’envia una mostra de sang al laboratori, i el metge rep els resultats en pocs dies. Aquesta prova sol ser més cara que la cutània.

Al·lèrgies alimentàries

Si el metge creu que pots ser al·lèrgic a un o diversos aliments, pot demanar-te que deixis de menjar-los per veure si això t’ajuda (es denomina dieta d’eliminació). Deixaràs de menjar aquests aliments durant 2 a 4 setmanes, i veuràs si tens algun símptoma d’al·lèrgia durant aquest temps. Si no en tens, el metge et demanarà que tornis a ingerir aquests aliments per valorar si els símptomes tornen a aparèixer. Si ho fan, és molt probable que siguis al·lèrgic a aquests aliments.

El metge també pot demanar-te que facis una prova oral d’aliments. Això només ha de fer-ho un al·lergòleg en una consulta mèdica. El professional mèdic et donarà quantitats molt petites dels aliments als quals pots ser al·lèrgic i observarà els símptomes. Si no en tens cap, et proporcionaran a poc a poc dosis més grans. Si comences a tenir símptomes, detindran la prova. Els signes més comuns són la urticària o la sensació d’enrogiment. Si això ocorre, et prescriuran un medicament perquè et sentis millor, i si no tens cap reacció, pots descartar una al·lèrgia a aquest aliment.

Si pateixes d’alguna de les causes de les al·lèrgies detallades en aquest article, et recomanem que contractis una assegurança de salut d’Assegur.  Tindràs una cobertura total per visitar un al·lergòleg, i sortir de dubtes. Truca’ns ara!

Quins són els tipus d’accidents cerebrovasculars?

Quins-son-els-tipus-daccidents-cerebrovasculars

Els accidents cerebrovasculars es produeixen quan hi ha una interrupció del flux de sang al cervell. Les morts causades per aquesta malaltia a Europa, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), causen l’11% de morts a tot el món. Encara que l’ictus estigui al podi de les primeres causes de mort, l’informe recull que les morts per ictus s’han reduït un 21% als països rics. Això vol dir que s’han pogut prevenir gràcies a la detecció precoç i als tractaments per donar resposta a la fase aguda de la malaltia 205.000 morts.

En aquest sentit, tant a Andorra com a la resta del món les persones viuen més anys, però conviuen amb més discapacitat. I cal tenir en compte aquest escenari que sorgeix, normalment de sobte i en el moment més inesperat. Segons l’OMS, l’esperança de vida prevista pels científics d’aquesta organització, havia incrementat sis anys l’any 2019 en relació amb el 2000. Malgrat aquestes dades oferides per l’OMS, de mitjana, només cinc dels sis anys es vivien en bona salut. I, en aquesta línia, l’organització sanitària de referència internacional estima que el motiu està clar. És a conseqüència de l’augment de la discapacitat, provocada per malalties com l’ictus. 

Accidents cerebrovasculars als països rics

D’altra banda, l’Organització Mundial de la Salut sosté que, en referència a les dades disgregades de l’informe, als països rics, com és el cas d’Andorra, la mort per ictus continua ocupant la segona posició, tot i que les defuncions s’han reduït un 21%. En canvi, aquest escenari als països empobrits és diferent. Ocorre que la malaltia ocupa el quart lloc en el rànquing de les causes de mortalitat darrere dels problemes neonatals, les infeccions respiratòries de les vies inferiors i les malalties cardiovasculars, com ara els atacs de cor.

I tot i que això sembli que no ens afecta està a casa nostra. Així, malalties com ara l’ictus i la trombosi cerebral han estat la causa de rebre 330 ingressos hospitalaris en tres anys a Andorra. De fet, les declaracions del ministre de Salut, Albert Font, deixen clar que els majos de 65 anys són els més afectats entre la població andorrana, segons  publica el periòdic digital, Altaveu.

Tot sobre els tipus d’accidents cerebrovasculars

Què ocorre en el cervell quan hi ha un accident cerebrovascular? Les cèl·lules cerebrals d’una persona comencen a morir al cap de pocs minuts. I això és així perquè no arriba l’oxigen al cervell. I també perquè, de la mateixa manera no arriben els nutrients necessaris de la sang. Aquest és el punt de partida d’un accident cerebrovascular. Això té conseqüències importants en l’organisme. De fet, si no hi ha una atenció ràpida i no es tracta a temps el resultat és l’aparició de danys cerebrals a més de problemes de salut que es poden mantenir a llarg termini i fins i tot la mor.

Per això és tan rellevant el tractament dins el termini i en la forma escaient d’un accident cerebrovascular. Així tenir la capacitat de poder entendre accidents cerebrovasculars i estar atents als factors de risc és clau per sobreviure i per tenir una millor qualitat de vida després d’haver-lo patit.  A més, a més estar atents als senyals d’advertiment, és clau per millorar resultats i prevenir els accidents cerebrovasculars.

quins-son-els-tipus-d-accidents-cerebrovasculars-4

Classes d’accidents cerebrovasculars

Igual que en altres malalties la ciència ha identificat els tipus i les classes dels accidents cerebrovasculars. La seva identificació és important per poder oferir al pacient el tractament adequat i saber que s’ha de fer per resoldre la situació. L’accident cerebrovascular isquèmic representa el 87% dels accidents cerebrovasculars. La causa de l’accident cerebrovascular isquèmic és el bloqueig d’un vas sanguini del cervell o el coll. Fins ara, s’han identificat tres tipus diferents de bloquejos. La trombosi, l’embòlia o l’atac isquèmi, entre d’altres.

La trombosi es produeix quan hi ha un coàgul en un vas sanguini del cervell o del coll. D’altra banda, l’embòlia és conseqüència d’un coàgul que va d’una part del cos a una altra, per exemple, del cor al cervell. Un altre tipus d’accident cerebrovascular és l’estenosi. I es produeix a causa d’un estrenyiment d’una artèria que va al cervell. A més a més, entre els tipus d’accidents cerebrovasculars està l’hemorràgic. I que provoca? Aquest tipus causa hemorràgies al cervell o als espais que l’envolten. 

Mini vessament

El mini vessament es coneix també com atac isquèmic transitori. Els atacs isquèmics transitoris o mini vessaments ocorren quan el subministrament de sang al cervell es bloqueja breument. Igual que en els altres casos la causa principal d’aquest accident cerebrovascular és un bloqueig. Tanmateix, hi ha una subtil diferència. En aquest cas, el dany a les cèl·lules cerebrals no és permanent, però després d’un vessament mini, les probabilitats d’un atac cerebral són més grans.

Factors de risc

Tal com hem esmentat a l’inici, la prevenció és un factor clau. En aquesta línia, conèixer quins són els factors de risc és un ajut indispensable per intentar evitar que el nostre cos sofreixi una situació com les descrites. Per això, cal tenir en compte que hi ha alguns factors de risc dels accidents cerebrovasculars que es poden reduir amb canvis de l’estil de vida, com ara deixar de fumar i baixar de pes, o amb tractament mèdic. 

D’altra banda, també es contemplen factors de risc tractables com la pressió arterial alta o hipertensió. La hipertensió potser controlada i això ajudarà a inhabilitar aquesta afecció com un factor de risc. Això sí. Sempre que es prenguin les cauteles mèdiques i estigui sota control. En aquest apartar també s’ha d’evitar l’hàbit de fumar cigarrets. Tothom sap que nociva és la nicotina. Igualment, la poca activitat física i l’obesitat són un factor de risc. Per tant, s’ha de seguir una dieta saludable. També es contempla com a factor de risc el colesterol alt o desequilibrat i consum excessiu alcohol o drogues il·lícites. 

Altres factors de risc

No obstant això, els factors de risc són més amples. Entre d’altres l’edat. Els accidents cerebrovasculars poden ocórrer a qualsevol edat. Això és rigorosament cert. Tanmateix, els estudis mostren que el risc es duplica amb el pas de cada dècada entre els 55 i 85 anys. Per tant, s’ha d’extremar precaucions a mesura que un es fa gran i no deixar de banda les recomanacions com. dur una vida sana, fer exercici i una alimentació adequada.

Pel que fa al sexe, s’ha demostrat que els homes tenen un risc d’accident cerebrovascular més gran en la joventut i la mitjana edat. Per contra en les dones és diferent. A la vellesa, més dones que homes moren per atacs cerebrals. Altres paràmetres com la raça o l’ètnia també afecten. Així, els afroamericans tenen més risc d’accident cerebrovascular.  Finalment, l’herència genètica fa que els descendents d’un afectat puguin estar en risc de malalties com ara diabetis o hipertensió, cosa que pot augmentar el risc d’atac cerebral.

Què fer després?

Un cop s’ha sofert un accident cerebrovascular s’ha de començar un tractament i fer un seguiment mèdic de la situació per mantenir la millor qualitat de vida possible. El tractament s’estableix en funció del tipus d’accident cerebrovascular. Per això és important una acció ràpida tal com hem dit abans. Les opcions de tractament inclouen, com és natural, medicaments anticoagulants per als coàguls i diversos tipus de cirurgia per obrir les artèries bloquejades o controlar l’hemorràgia. A més, a més el tractament a llarg termini depèn de la resposta de la persona. I la duració potser de setmanes, mesos o anys.

Test genètic

Els professionals d’Assegur sabem de la importància de la prevenció dels accidents cerebrovasculars no només arreu del món com recomana l’OMS sinó també a Andorra. En aquesta línia hem adreçat els nostres esforços en crear, dissenyar i oferir una assegurança de vida que contempli totes les necessitats quan apareix de sobte un escenari en la vida com els que hem descrit. I a més, a més conscients de tot això regalem un test genètic que ofereix més de 400 resultats vinculats a la salut. Per més informació contacta amb nosaltres. I no dubtis en visitar la nostra pàgina web. Estarem encisats de contar-te tot el que podem fer per tu i pels teus. T’esperem!