Existeixen realment els aliments afrodisíacs?

Atribuir a la xocolata, a les maduixes o a les ostres el poder de despertar desig sexual pot semblar, de primeres agosarat. Però la història dels afrodisíacs, t’ho creguis o no, porta cua: ja se sap que el de la passió és l’etern trending tòpic.

Els nostres avantpassats feien servir fins i tot corns de rinoceront ratllat per a exprèmer les seves suposades propietats afrodisíaques.

Per sort, sembla que ja entenem que no tot s’hi val, i les eines, la ciència i l’accés a la informació han fet evolucionar la relació amb aquesta llista d’aliments. Avui donarem una ullada des d’un prisma més aviat científic, i mirarem de respondre l’eterna pregunta: fins a quin punt podem confiar en un ingredient per augmentar el desig sexual?


Què vol dir que un aliment és afrodisíac?


De fet, el mot «afrodisíac» ve d’Afrodita, l’arxiconeguda deessa grega de l’amor, la bellesa i la fertilitat. La història ja s’explica sola, oi? Un afrodisíac és una substància que es creu que augmenta el desig sexual, el plaer o la capacitat de l’excitació en els éssers humans. 

Sí, el verb creure és el veritable protagonista d’aquesta definició.

En termes científics, la idea dels afrodisíacs es basa en la influència d’uns certs compostos químics en el cos humà que podrien tenir efectes sobre els sistemes nerviós, endocrí i vascular, tots els quals estan implicats en la resposta sexual. La investigació en aquest camp és limitada i en molts casos els efectes dels afrodisíacs són anecdòtics o manquen de suport científic robust. Abans de continuar: De quins aliments estem parlant?


Quins són els principals aliments afrodisíacs?


  • Xocolata: Conté feniletilamina, un compost que es creu que indueix sentiments d’eufòria i plaer. També conté teobromina, que pot tindre efectes estimulants.
  • Les famoses ostres: Són riques en zinc, un mineral que s’ha relacionat amb la producció de testosterona.
  • Safrà: Alguns estudis suggereixen que pot millorar la funció sexual en homes i dones.
  • Alvocat: Ric en àcid fòlic, potassi i greixos saludables, l’alvocat pot promoure la salut cardiovascular i augmentar l’energia, la qual cosa pot tindre efectes positius en la libido.
  • Figues: ón una bona font de potassi i antioxidants que poden millorar la salut sexual.
  • Mel: Conté vitamines del complex B i minerals que poden augmentar l’energia i el desig sexual.
  • Gingebre: Conegut per les seves propietats estimulants, el gingebre pot millorar la circulació sanguínia i augmentar la libido en alguns individus.
  • Canyella: Es creu que la canyella té efectes estimulants i pot millorar la circulació sanguínia.
  • Espàrrecs: Sembla mentida, però són una bona font de vitamina E, que pot promoure la producció d’hormones sexuals. A més, contenen àcid fòlic, que pot millorar la salut cardiovascular i l’energia.

A la llista podríem afegir també les carabasses, les anous, el raïm, l’all i el vi negre (del qual parlarem més endavant).


Què diu la ciència dels afrodisíacs?


Com t’avançàvem, no hi ha cap evidència científica de tot això, però sí que s’han fet investigacions al respecte, amb resultats que deixen entreveure certs efectes. Per exemple?

  • Un estudi publicat en el «Journal of Sexual Medicine» al 2006 va trobar que el consum de xocolata calent va millorar lleument la funció sexual en dones amb disfunció sexual lleu, però no va haver-hi efectes significatius en homes.
  • Un altre estudi realitzat en 2014 va trobar que la xocolata fosca millorava la funció sexual en dones postmenopàusiques, però no va tenir efecte en homes.

Si estirem el fil, veurem que molts dels aliments de la nostra llista d’afrodisíacs comparteixen un detall clau en aquesta història: milloren la circulació sanguínia. És a dir, que poden relaxar els vasos sanguinis i millorar el flux de sang en general, i cap a on ens interessa, en particular.

  • La L-arginina, present a les carabasses i les anous, es converteix en òxid nítric en el cos, que té el poder d’augmentar el flux sanguini.
  • Els aliments rics en àcids grassos Omega-3, com el salmó i l’alvocat, també poden tindre aquest efecte.
  • També està la quercetina, que es troba en pomes, baies, raïm, vi negre, all i xocolate negre, que té propietats antiinflamatòries que poden millorar la circulació sanguínia i contribuir a la salut sexual.

Els efectes, diuen els investigadors, no els notarà tothom: només es beneficiaran aquelles persones que pateixin problemes de circulació.


El paper de l’alcohol en el desig sexual


Parlem del vi negre: l’etern protagonista dels sopars de San Valentín. Que el consum d’alcohol pot augmentar l’excitació sexual és una de les veritats a mitges més escampades pel carrer. És cert que existeixen estudis que miren de provar la relació entre el consum de vi negre i la disminució de la disfunció erèctil, però l’evidència és limitada, i cal investigar més. 

També és cert que l’alcohol és un depressor del sistema nerviós central, cosa que, traduïda, vol dir que pot reduir l’activitat cerebral i disminuir la inhibició. Això pot provocar una sensació de relaxació i desinhibició.

Però cal tenir present, per sobre de tot això, que, consumint alcohol tenim més a perdre que a guanyar. D’això ja vam parlar en aquest article.


Quin és el millor afrodisíac de tots?


A ningú se l’escapa que el desig va de la mà del benestar físic i mental. Que si els ciments fallen, poc podrà fer per tu un grapat de maduixes. L’autoimatge, i l’equilibri hormonal tenen molt a dir aquí. Menjar bé, fer esport i cuidar la teva salut és el millor que pots fer per mantenir viu aquest desig, i la teva salut en general. 

3 postres sense gluten ben originals i deliciosos

Ser intolerant al gluten vol dir que el teu sistema immunitari  o el teu sistema digestiu no poden processar bé aquesta proteïna que es troba en el blat, l’ordi i el sègol. Qui no és intolerant –o familiar, amic o company d’intolerant–, potser no sap què implica això de no poder o no processar bé el gluten: dietes estrictes, plenes de restriccions, llistes de fonts ocultes de gluten, preus desorbitats, sorpreses, contaminació creuada i alerta permanent són les constants que comparteixen aquells que han nascut o desenvolupat intolerància al gluten. 

Sembla, però, que caminem cap a una societat on la informació ens ajuda a conviure, trobar respostes i solucions a un problema cada cop més global, com és el de la intolerància al gluten.  

De receptes sense gluten internet n’està ple, però hem volgut fer una selecció de tres postres originals, diferents, divertits de preparar i per descomptat deliciosos, perquè tothom pugui gaudir. Tres encerts assegurats. Comencem pel primer. 

 

Rotllo de carabassa sense gluten (i sense sucre) 

 

  • 3 ous  
  • 150 grams de carabassa rostida triturada 
  • 80 grams de farina sense gluten (d’arròs o d’ametlla va perfecte) 
  • 2 cullerades de vainilla 
  • 1 de canyella 
  • 1 de llevat 
  • ½ de nou moscada 
  • ½ de bicarbonat 

Per farcir-lo, pots fer servir mascarpone, xantillí, o fins i tot xocolata!  

Som-hi, pas per pas:  

 

  1. Precalfa el forn a 180 °C i folra una safata per a enfornar amb paper pergamí. 
  2. En un bol, barreja la farina sense gluten, el llevat, el bicarbonat de sodi, canyella, nou moscada i sal. Reserva. 
  3. En un altre bol has de batre els ous i afegir el sucre, el puré de carabassa i l’extracte de vainilla. Barreja bé. 
  4. Agrega la barreja d’ingredients secs als ingredients humits i remena fins a obtenir una massa homogènia. 
  5. Aboca la massa en la safata per a enfornar i estén-la de manera uniforme. 
  6. Enforna en el forn precalfat durant 12-15 minuts, o fins que en inserir un escuradents, aquest surti net. 
  7. Quan el rotllo estigui llest, volteja la massa sobre un drap net i retira amb cura el paper de forn. 
  8. Enrotlla el pastís calent amb el drap i deixa que es refredi per complet. 
  9. Mentre el pastís es refreda, pots preparar el farciment que més t’agradi.  
  10. Desenrotlla el pastís refredat, estén el teu farciment sobre la massa i torna a enrotllar. 
  11. Refrigera el rotllo de carabassa durant almenys una hora abans de tallar i servir. (Es refredarà millor si el deixes tot just a sobre del calaix de les verdures).  

 

Crepes amb plàtan sense gluten 

 

Ingredients: 

  • 1 tassa de farina sense gluten 
  • 2 cullerades de sucre 
  • 1/2 cullerada de sal 
  • 1 tassa de llet d’ametlla 
  • 2 ous grans 
  • 2 cullerades de mantega fosa (o, si t’ho estimes més, oli de coco fos)  
  • La ratlladura d’una taronja 2 o 3 plàtans, depenent de quan t’agradin

Instruccions:  

  1. En un bol gran, barreja la farina sense gluten, el sucre i la sal. 
  2. Agrega la llet sense gluten, els ous, la mantega fosa i la taronja al bol. Barreja bé fins a obtenir una massa suau. 
  3. Escalfa una paella antiadherent a foc mitjà. Pots untar lleugerament amb oli o mantega per a evitar el drama que és que les crepes s’enganxin. 
  4. Ara ja saps com va, oi? Aboca aproximadament 1/4 de tassa de massa a la paella calenta, girant la paella per distribuir la massa de manera uniforme. 
  5.  Cuina durant aproximadament 1-2 minuts per costat, o fins que les vores estiguin tan daurades que te les vulguis menjar. Després, cuina l’altre costat. 
  6. Repeteix el procés amb la resta de la massa.   

Els tens? Bé, ara pica un plàtan i escalfa una mica de mantega a la paella. Deixa que el plàtan canviï de color i comenci a fer bona olor. Quan això passi, agafa la primera crepe, i assegurat que queda ben farcida. Ja pots gaudir d’unes postres de 10!  

 

Dònuts de mango, mel i xocolata  

Necessitaràs:  

 

  • 200 grams de mango (pensa que 1 sol pesar ja 400 grams) 
  • 100 grams de pols d’ametlla  
  • 15 ml d’oli d’oliva 
  • 2 ous 
  • 8 grams de llevat 
  • 1 cullerada de mel 
  • I, per decorar, 140 grams de xocolata de cobertura (aquell que té un 20 o 30% de mantega de cacau ja va bé) 

 

Què has de fer ara? Aconseguir els dònuts és més fàcil del que sembla, però t’hem d’avisar: La per fer-los, hauràs de tenir un motlle especial, d’aquells de silicona que pots trobar a moltes botigues d’Andorra. Creu-nos: li trauràs profit.  

 

  1. Començarem precalfant el forn a 180 graus.  
  2. Mentrestant, has de barrejar tots els ingredients i triturar-los fins que quedi una textura cremosa.  
  3. Ara només has d’emplenar amb paciència i pols el motlle, i fornejar durant uns 25 minuts.  
  4. Espera que refredin abans de treure’ls, o se’t trencaran.  
  5. Ja pots fondre mentrestant la xocolata, banyar-los sobre una reixa, menjar les sobres de xocolata i esperar una mica més que es refredin del tot, aquest cop a la nevera.  

 

Els pots decorar amb ametlles o taronja deshidratada.  

T’hem de dir que aquesta és una adaptació de la recepta del xef Roberto Chefbosquet. Si vols treure més idees de receptes sense Gluten, et recomanem que visitis el seu canal de Youtube.  

Ara ja tens 3 encerts i una font de receptes sense gluten que pots esprémer durant una bona temporada.

 

Bon profit!  

Cinc infusions per combatre les baixes temperatures a Andorra

Que a Andorra fa fred no és cap novetat. A l’hivern la temperatura màxima no sol superar els 13 graus, i això fa que s’hagin de prendre mesures. La primera, adaptar l’armari per a fer front a la baixada de temperatures: els abrics, les bufandes i els mitjons gruixuts no són una opció quan vius a Andorra. Són els teus millors aliats.  

Tot i així, per moltes mesures que prenguis, és fàcil acabar notant els primers símptomes d’un refredat. Un pessigolleig a la gola, aquest fred als ossos, esternuts, degoteig, tos… tots sabem com comença un refredat, veritat?  

L’experiència ens ensenya que és millor prevenir que lamentar, i moltes vegades fer-ho és més senzill i econòmic del que pot semblar en un primer moment. En aquest article compartirem amb tu cinc receptes d’infusions naturals i molt econòmiques que t’ajudaran a combatre les baixes temperatures a Andorra. Begudes que no sols t’ajudaran a entrar en calor, sinó que li donaran al teu cos una petita empenta extra que pots estar segur que agrairà.  

Abans de començar amb les receptes, deixa’ns explicar-te un petit detall: és molt important tapar les infusions en el moment de preparar-les. D’aquesta manera evitaràs que els olis essencials de les plantes s’evaporin. Sabràs que ho has fet bé si veus unes gotetes brillants en la superfície de la teva infusió.  

Dit això, comencem amb les receptes! 

 

 

La infusió perfecta per combatre el fred als ossos 

 

Parlem de la clàssica infusió de farigola, l’antisèptic i antibiòtic natural per excel·lència. Fer-la és tan fàcil com sembla. Pren nota: 

  1. Prepares unes branquetes de farigola i poses una mica d’aigua a bullir. La proporció sol ser una cullerada petita de farigola per cada tassa d’aigua. 
  2. Tan bon punt esclati a bullir l’aigua has d’afegir la farigola, apagar el foc i tapar. 
  3. Hauràs de deixar-la reposar cinc minuts abans de servir-te una tassa. 

Tot i que la farigola és una herba molt apreciada pel seu aroma, no a tothom li agrada el seu gust. Pots endolcir la teva infusió amb mel (que anirà estupendament bé per a la teva gola) o amb una mica de pell de taronja. 

 

 

Un antitussigen, antibiòtic i antiinflamatori natural  

 

El fred ens porta a preparar menjars més copiosos que sovint ens deixen amb la panxa ben plena. Aquesta infusió és un tres per un. És un antitussigen i antibiòtic, però també antiinflamatori, així que t’ajudarà a baixar la típica inflor de després de menjar fort (guarda-te-la pel Nadal).   

L’ingredient estrella d’aquesta infusió és el gingebre. Sí, som perfectament conscients que no a tothom li agrada beure’s un got calent (i picant) d’infusió de gingebre… per això t’ensenyarem a suavitzar el seu sabor.  

  • Necessites una cullerada de gingebre ratllat, una branca de canyella i una miqueta de mel.  
  • Quan bulli l’aigua hauràs d’afegeir els ingredients (i tapar).  
  • Deixa passar entre 7 i 10 minuts. Pensa que com més temps passi, més fort serà el gust de la teva infusió.  

La canyella no sols li treu protagonisme a la clàssica picor del gingebre, sinó que també t’ajudarà a calmar els nervis.  

 

 

Veus venir un refredat? Pren nota d’aquesta infusió 

 

Si t’has despertat amb clares sospites que pots haver agafat un refredat, prepara’t una bona tassa de sàlvia. Té vitamina A i C, però també és antiinflamatòria i bacterida (és a dir, que pot causar la mort als bacteris), dues qualitats que la converteixen en una gran aliada per a combatre refredats. Aquesta infusió triga una miqueta més a fer-se que les anteriors, però t’assegurem que val la pena.  

  • Agafa 5 o 6 fulles de sàlvia 
  • I una tassa d’aigua   

El procés és el mateix.   

  • Escalfa l’aigua fins que bulli 
  • Afegeix les fulles de sàlvia. 
  • Apaga i tapa durant 15 minuts. Sí, 15 minuts. És important que la sàlvia reposi bé perquè totes les seves propietats passin a l’aigua.  

El sabor de la sàlvia és molt agradable, així que, tret que siguis una persona altament llaminera, no és necessari que agafis el pot de mel. Vols tastar una cosa diferent? Hi ha qui afegeix una mica de pebre de caiena a aquesta infusió. A més de donar-li un toc molt especial, estaràs incorporant la capsaïcina, el seu principal component, capaç d’alleujar dolors i generar sensació de benestar. Exactament el que necessites quan veus venir un refredat, veritat?  

 

  

La infusió perfecta per estimular la circulació 

 

Sabies que la canyella, a més de fer una olor fantàstica i aportar aquest toc tan característic a les teves postres, és una espècie amb el poder (entre d’altres) d’estimular la circulació sanguínia? Segurament et sonen infusions a base de canyella com el te Chai o el Masala Chai, però la que t’ensenyarem avui és molt més senzilla i barata de preparar. 

  • Necessites una tassa d’aigua 
  • Dos claus d’olor 
  • Mitja branca de canyella 
  • I, si vols, una mica de mel  

Això és molt fàcil, fixa’t:  

  • Només has d’esperar que l’aigua bulli per a afegir els ingredients 
  • Baixa a foc mitjà.  
  • Espera cinc minuts i retira del foc.  
  • Ara només hauràs d’esperar 10 minuts més per colar-la i gaudir d’aquesta beguda tan particular (i sana!) 

 

 

Equilibra la temperatura del cos amb aquesta infusió  

 

Un parell de taronges. Això és tot el que necessites per preparar aquesta infusió. Concretament, la seva pell. Abans de posar-te a pelar-les assegura’t que les has rentat a consciència sota l’aixeta. 

  • Bé, l’única cosa que has de fer ara és posar a bullir mig litre d’aigua i afegir la pell de les taronges. 
  • Deixa que es cuini 3 minuts i retira-la.  
  • Reposa la teva infusió durant 10 minuts, i ja pots prendre-la! 

Com veus, preparar infusions és una manera molt senzilla, ràpida i econòmica de cuidar la teva salut aquest hivern. Prendre infusions és un bon hàbit, sempre que no les consumeixis en excés. Si bé és cert que la major part de les d’infusions no solen provocar efectes adversos, hi ha ingredients com la farigola o el gingebre que, si els prens en excés, podrien donar-te mal de panxa. 

Una o dues tasses al dia són més que suficients perquè notis els efectes d’aquestes infusions en el teu organisme. Ja saps quina et faràs primer?  

Així es defensa del fred el teu cos

Aquests dies a Andorra és fàcil trobar-te en mig del qualsevol carrer petant de dents, fregant una mà contra l’altra i buscant amb la cua de l’ull un termòmetre per constatar que, efectivament, fa un fred que aixeca les pedres. Ja fa setmanes que l’hivern de muntanya s’ha instal·lat a les set parròquies. Un hivern llarg i sec que ens tindrà envoltats de bufandes, barrets, jaquetes i jerseis fins que tornin a sortir les primeres flors dels cirerers –potser una mica més–. 

 

Cal estar preparat si vols fer bones molles amb el clima d’Andorra, però això ho sap tothom. El que potser ja se t’escapa és com es defensa exactament –i per què– el teu cos quan passa fred. I d’això volem parlar-te avui. 

 

Ets una persona fredolica? Això t’interessa 

 

Cadascú tolera el fred com pot. Hi ha qui amb un parell de capes en té prou, i després està aquella gent que necessita 3 estufes i una pila de mantes per sortir del llit. Tot depèn, en bona part, d’aquests factors:  

 

  • La teva  quantitat de greix subcutani. El greix actua com a aïllant tèrmic: si tens més grassa pots ser menys sensible al fred que qui té una composició corporal diferent.  
  • El metabolisme basal, que és la quantitat d’energia que el cos necessita per a mantenir funcions vitals en repòs, pot variar entre persones. Qui tingui un metabolisme basal més baix (aquelles que cremen poques calories) pot sentir més fred, ja que generen menys calor interna.
  • És cert: Existeixen diferències genètiques entre les persones que poden influir en la seva tolerància al fred. Algunes variacions genètiques poden afectar la sensibilitat dels receptors de fred en la pell, la capacitat de generació de calor o l’eficiència en la regulació tèrmica. 
  • Si vius en climes freds, el teu cos s’adaptarà. Sí, però com? Doncs hi ha estudis que suggereixen que l’exposició crònica al fred pot augmentar la quantitat i activitat de teixit adipós marró, que crema calories per a generar calor. D’això se’n diu termogènesi, i últimament s’investiga molt sobre el seu paper en la regulació del pes. Resumint: que les persones que estan més acostumades o exposades regularment a temperatures fredes poden desenvolupar una major tolerància al fred amb el temps. És a dir, que algú que fa 20 anys que viu al Pas de la Casa portarà millor el fred que un nouvingut del sud d’Espanya. Dit així sembla evident, oi? 
  • El teu estat de salut té molt a dir. Els trastorns de la tiroide o els problemes circulatoris poden afectar la capacitat del cos per a regular la temperatura i fer que siguis més sensible al fred. 
  • La percepció del fred també pot estar influenciada per factors psicològics, com l’ansietat o l’estrès. Les emocions poden influir en com es percep i es tolera la temperatura ambient. Tant increïble com cert. 

 

Del formigueig a les mans a la tremolor 

 

Com veiem abans, quan tens fred, el cos fa uns certs ajustos amb l’objectiu de mantenir la temperatura interna adequada (uns 35-37º) Aquests ajustos es deixen notar, i els més reconeixibles són potser el formigueig a les mans, acompanyat de la clàssica tremolor que ens fa petar de dents. Però per què passa això? El formigueig es deu principalment a la vasoconstricció, que és la contracció dels vasos sanguinis en resposta a les baixes temperatures. 

Si notes un formigueig vol dir que el teu cos està restringint el flux sanguini cap a les extremitats perifèriques, és a dir les mans i els peus, per poder conservar la calor i mantenir els òrgans vitals, com el cor i els pulmons, a una temperatura adequada. Aquest estrenyiment dels vasos sanguinis limita temporalment la quantitat de sang que arriba a les mans.  

Quan hi ha menys sang circulant a les mans, es redueix la quantitat d’oxigen i nutrients que arriben als teixits de la zona. I aquesta disminució pot fer que els nervis a les mans enviïn senyals al cervell, la qual cosa tu perceps com una sensació de formigueig o entumiment. 

A més, aquest procés també pot afectar la sensibilitat tàctil i la capacitat motora de les mans durant el temps en què els vasos sanguinis estan contrets. Segur que ho has notat més d’un cop.  

Una vegada que t’exposes novament a la calor, tot  torna a la normalitat: els vasos sanguinis es dilaten, permetent que flueixi més sang cap a les mans. Aquesta és una resposta natural del cos per a protegir-se del fred i, en general, és temporal. 

 

Per què es posen els pèls de punta quan tenim fred? 

 

D’això se’n diu piloerecció o piloconstricció, i t’hauràs fixat que també passa quan tens por. Com tot, té una explicació, i estem segurs que et deixarà amb la boca oberta:  

Quan experimentem fred, estrès, por o emocions intenses, els músculs llisos que estan units als nostres fol·licles pilosos es contreuen. Això fa que els pèls s’elevin i s’estarrufin, produint el que al carrer anomenem «pell de gallina». Doncs bé, en situacions en les quals els nostres avantpassats necessitaven mantenir la calor corporal addicional, aquesta resposta els ajudava a crear una capa d’aire atrapada al voltant del cos per a conservar la calor.  

La piloerecció està vinculada al sistema nerviós simpàtic, que és responsable de la resposta de «lluita o fugida». Fixa’t: Quan tens fred, el sistema nerviós simpàtic s’activa per a generar calor i mantenir la temperatura corporal adequada. Això provoca la contracció dels músculs dels fol·licles pilosos (un adult té al voltant de 5 milions de fol·licles pilosos, imagina’t!), elevant els pèls per a atrapar una capa d’aire que serveixi com a aïllant tèrmic. 

La piloerecció és un vestigi d’una resposta que tenia un propòsit més significatiu en els nostres avantpassats. Encara que ja no necessitem tant aquest mecanisme per a regular la temperatura, encara experimentem la famosa pell de gallina en resposta a uns certs estímuls, com el fred intens o les emocions fortes. És una resposta heretada que persisteix en el nostre sistema nerviós.  

 

El fred crema calories: és veritat això? 

 

La resposta curta és sí. Però llegeix la lletra petita: Abans hem parlat de la termogènesi adaptativa, del greix marró i del seu paper en la crema de calories, però t’hem de dir que el fred, per si sol, no crema una quantitat significativa de calories.  

Estudis han demostrat que l’exposició al fred pot augmentar l’activitat metabòlica del teixit adipós marró. De fet, hi ha estudis que conclouen que fer esport a  baixes temperatures pot augmentar entre un 13% i un 30% la crema calòrica. 

La quantitat de calories que pots cremar no només és relativament petita si la compares amb les que cremes quan fas esport, sinó que varia entre persones: La contribució a la pèrdua de pes o al manteniment del pes corporal és mínima en comparació amb altres factors, com la dieta i l’exercici físic regular. És a dir que el fred mai compensarà una mala alimentació o una rutina sedentària.  

 

L’hivern afecta el teu estat d’ànim?  

 

Ja saps que la serotonina és un neurotransmissor que exerceix un paper crucial en la regulació de l’estat d’ànim, el somni, l’apetit i altres aspectes del comportament humà.  

Així i tot, la relació entre l’exposició al fred i els nivells de serotonina no està clara.  

Encara s’estudia si l‘exposició al fred pot augmentar els nivells cerebrals de serotonina i activar vies metabòliques que estan associades amb la regulació de l’estat d’ànim, però, també tenim d’altres que han suggerit resultats contradictoris.   

El que sí que s’ha demostrat és que l’exposició a la llum natural afecta al ritme de la son, afavoreix l’aparició d’ansietat i pot fins i tot alterar la gana. I ja saps que a l’hivern, a Andorra el sol comença a amagar-se cap a dos quarts de sis. Fer esport, sortir a caminar o a prendre l’aire abans d’aquesta hora t’ajudarà, i molt, a millorar el teu estat d’ànim.  

Ara que ja tens una idea més aterrada de com es defensa el teu cos del fred, entendràs que el paper que juga un bon plat de cullera és clau per aportar tots els nutrients que necessites i superar amb èxit un hivern andorrà. Et venen de gust un parell de receptes?

Cinc plats per compensar els excessos durant les festes

Les festes van d’això: de gaudir de la gent, de l’ambient i del bon menjar. Però tot passa factura, i amb els anys ens adonem que el nostre cos necessita de veritat una treva entre sopars d’empresa i menjars familiars.  

 

Ja estem tips i esgotats, i encara queden Reis i Sant Esteve.  

 

Arribats en aquest punt solem tirar pel dret: una sopa de pollastre, un arròs blanc per acompanyar les sobres o un plat de patates bullides amb el seu raig d’oli. Plats ràpids per estalviar temps, diners i històries. I això, tot i que està bé, sovint és una baixada, cal reconèixer-ho. 

 

Ara no  t’ho creuràs, però trobar un equilibri és fàcil. Com? Amb plats d’aquells que es fan gairebé sols, que embruten poc i compensen excessos, però que fan una pinta tremenda i estan boníssims. Com aquests.  

 

Sopa de ceba  

 

Bàsica, deliciosa, i segur que no tan comú al teu menú. Aquesta sopa és tradicional a Andorra i perfecta per recuperar energia. La seva versió gratinada al forn és molt famosa, però recorda que estem parlant de receptes fàcils per compensar excessos.  

 

Dit això, necessites: 

 

5-6 cebes mitjanes/grans, tallades en juliana o rodanxes fines 

50 g de mantega 

2 cullerades d’oli d’oliva 

1 litre de brou de pollastre o brou vegetal 

2-3 fulles de llorer 

Sal i pebre al gust 

4-6 llesques de pa de pagès 

 

La sopa de ceba no té cap secret: 

 

  • Agafa una cassola ben gran i fica la mantega amb l’oli d’oliva a foc mitjà. 
  • Afegeix les cebes tallades i remena bé.
  • Redueix el foc i cou les cebes durant uns 30-40 minuts. Has de remenar de tant en tant fins que estiguin ben caramel·litzades i daurades.
  • Quan les cebes estiguin cuites afegeix el brou de pollastre o vegetal i les fulles de llorer. Augmenta el foc i porta la barreja a ebullició.  
  • Redueix i deixa coure a foc lent durant uns 20-30 minuts per integrar els sabors.
  • Torra lleugerament les llesques de pa, però que no quedin massa daurades. 
  • Abans de servir, treu les fulles de llorer de la sopa i ajusta el gust amb sal i pebre si cal!
  • Qui no vol la sopa de ceba gratinada? 
  • Aboca la sopa de ceba calenta en bols d’aquells resistents al forn. 
  • Fica la llesca de pa torrat damunt de cada bol i cobreix generosament amb el formatge ratllat.  
  • Col·loca els bols o plats al forn preescalfat i gratina durant uns 5-10 minuts fins que el formatge estigui daurat i bullint. 

Ja tens la teva sopa de ceba gratinada! Ara només et cal ser pacient per no cremar-te la llengua! 

 

Amanida temperada de moniato 

 

Aquesta recepta és perfecta per aquells dies en els quals tot ens fa mandra. Més fàcil no pot ser:  

 

2 moniatos 

2 ous bullits 

1 pot de llenties cuites 

1 alvocat 

Sal, pebre i oli 

Si t’agrada i en tens, una mica de coriandre. 

 

  • El primer que has de fer és pelar els moniatos, tallar-los en petits daus i fer-los coure durant 30 minuts amb una mica de sal. Fins que es puguin menjar, ja saps.
  • Mentre això passa, pots anar obrint i rentant les llenties, tallar l’alvocat i fer coure els ous al gust.  

 

Ho tens tot? Barreja, serveix i gaudeix. T’hem dit que era fàcil, però no t’imagines com està de bona aquesta amanida temperada. És un plat increïble! 

 

Bròcoli amb anacards i mango 

 

Que aixequi la mà qui no hagi comprat mai una bossa d’aquelles de bròcoli per fer al microones. Aquesta recepta la pots preparar així, però si vols que el plat quedi excel·lent, et recomanem que treguis la paella. Necessites:  


Bròcoli 

Un grapat d’anacards 

Un mango. Si no en tens o no t’agrada, pots fer servir un albercoc, o un préssec. 

Mel 

Sal i pebre 

 

  • Has de començar coent el bròcoli. Pots fer-ho al microones, o bullint aigua a una cassola com s’ha fet de tota la vida. 
  • Prepara la teva paella amb un raig d’oli. Afegeix els anacards i el mango. Salta’ls bé fins que canviïn de color. 
  • Quan això passi, afegeix una cullerada de mel, sal i pebre. 
  • Remena bé i aboca el bròcoli. Salta-ho tot bé amb una mica de ganes i ja ho tens!
  • Un plat ple de sabor i color en menys de 10 minuts. 

  

Truita de bledes i pipes 

 

Sembla una barreja peculiar, però és una truita molt fàcil i sorprenentment bona, perfecta per menjar diferent sense haver de complicar-te la vida. 

4 ous 

Un bon grapat de bledes netejades i tallades a tires 

2 cullerades de pipes de gira-sol  

1 ceba mitjana, tallada a daus petits 

2 alls picats 

Sal i pebre al gust 

Oli d’oliva extra verge 

 

  • A una paella o paella gran, escalfa una mica d’oli d’oliva a foc mitjà. Afegeix la ceba, els alls picats i sofregeix fins que la ceba quedi transparent. 
  • Afegeix les bledes a la paella i cuina durant uns 5-7 minuts fins que quedin toves. No massa toves.  
  • A continuació, afegeix les pipes de gira-sol a la paella juntament amb les bledes i remena bé per integrar-ho tot.  
  • Quan les pipes de gira-sol s’hagin daurat lleugerament ja pots batre els ous i afegir una mica de sal i pebre al gust. 
  • Important: Retira l’excés de líquid que puguin haver alliberat les bledes i afegeix-les al bol amb els ous batuts.  
  • Remena bé per assegurar-te que tot estigui ben cobert i deixa reposar 3 minuts. 

 

Ara només has de cuinar la truita, uns 3 minuts per cada costat, servir i gaudir d’una nova manera de menjar bledes!  

 

Nyoquis amb espinacs i pinyons 

 

Si no tens moltes ganes de cuinar, però no vols renunciar a menjar un plat espectacular, els nyoquis són els teus aliats. Necessites:  

 

  • 500 g de nyoquis (frescos o congelats) 
  • Uns 200g d’espinacs netejats i trossejats 
  • Un grapat de tomàquets de cirera 
  • 50 g de pinyons 
  • 2 alls ben picats 
  • 3 cullerades d’oli d’oliva 
  • Sal i pebre al gust 
  • Formatge parmesà per servir (opcional) 

 

Comencem!  

 

  • Si a casa tens nyoquis frescos, segueix les instruccions del paquet per a la cocció. Si són congelats, bull-los en aigua amb sal fins que flotin a la superfície (això sol trigar uns 2-3 minuts). Un cop cuits, escorre’ls i reserva. 
  • A una paella, escalfa una cullerada d’oli d’oliva a foc mitjà. Afegeix els tomàquets de cirera tallats per la meitat i cuina durant uns 4-5 minuts fins que es comencin a caramel·litzar. Retira i reserva. 
  • Continuem. A la mateixa paella, afegeix dues cullerades d’oli d’oliva i afegeix els grans d’all picats durant uns 30 segons. Afegeix els espinacs i salteja durant uns 2-3 minuts fins que es redueixin i estiguin tendres.  
  • Ara toca cuinar els pinyons. Pots fer-ho de dues maneres: Afegeix els pinyons als espinacs i cuina durant 1-2 minuts més. O fica’ls a la teva fregidora d’aire durant 5 minuts a 180. El resultat és espectacular. 
  • Afegeix els nyoquis ben escorreguts a la paella amb els espinacs i els pinyons. Barreja bé i deixa reposar 3 minuts a foc mitjà. 

 

Si t’agrada i et ve de gust, decora amb parmesà ratllat, i a gaudir d’aquest plat! 

 

Com veus, es pot menjar sa sense complicar-se molt la vida cuinant. Ara ja pots donar-li al teu cos una tregua, reposar i menjant variat durant les festes. Ep, i no t’oblidis d’etiquetar a Assegur a les fotos dels teus plats. Bon profit, xef! 

Remeis contra la ressaca? Aquests sí que funcionen

És impossible escriure sobre remeis contra la ressaca i no començar dient-te que l’únic remei infal·lible que existeix és no beure alcohol. Dit això, anem al que t’interessa: com pots fer per ajudar el teu cos a travessar aquest mal tràngol. Avui parlarem d’hidratació, de la cafeïna, d’ibuprofens i de sucs d’aquells que sonen més a castic que a remei.  


Però comencem pel principi. 

 

Això és el que et passa quan beus alcohol 

 

El teu cos l’ha d’eliminar l’alcohol que has begut. I per això l’ha de descompondre. Com ho fa? Principalment, transformant-lo en acetaldehid: una substància química tòxica –és irritant i cancerígena –. Res de bo. Després, converteix aquest acetaldehid en acetat (una substància menys tòxica), que finalment descompondrà en diòxid de carboni i aigua per eliminar-lo del teu cos.  


Ja veus que és un procés que porta feina.  


Ara imagina’t què passa quan beus molt alcohol. Exacte: el teu fetge no té temps per metabolitzar al ritme que li agradaria tot l’acetaldehid. S’acumula, i així comença la nostra història amb la ressaca.  

 

Radiografia d’una ressaca 

 

Com ja saps, la ressaca no és només un mal de cap. Resulta que l’alcohol és un diürètic, i això vol dir que augmenta la producció d’orina i provoca deshidratació. Això explicaria la sequedat en la boca, la set, la fatiga i és clar, el mal de cap. Però la llista de culpables és més llarga. Fixa’t:


  • L’alcohol irrita el revestiment de l’estómac i intestins: pot causar inflamació, malestar estomacal, nàusees i vòmits.
  • Quan tens ressaca tens set, ja ho hem dit. Molta set. L’alcohol també alenteix l’alliberament de l’hormona antidiürètica (vasopressina), que és la responsable de mantenir els teus nivells d’hidratació equilibrats. 
  • L’alcohol també afecta el sistema nerviós central: Pot causar desequilibris químics d’aquells que porten marejos, la famosa sensibilitat a la llum i al so i, per descomptat, maldecaps.  
  • Encara que l’alcohol pot fer que et sentis somnolent inicialment, també pot interrompre el somni més profund i reparador. D’aquí ve la fatiga i somnolència de l’endemà. No només dormiràs poc sinó que a sobre descansaràs menys. D’això vam parlar molt en aquest article. 

 

Per si no n’hi hagués prou i al contrari del que es pensa, l’alcohol no s’elimina per l’orina: està emmagatzemat al fetge, no als ronyons. Ens sap greu, però per molt que vagis al bany no estaràs eliminant gairebé res. Ara per ara els teus esforços s’han de centrar a rehidratar-te. 

 

Com rehidratar el teu cos quan tens ressaca 


La temptació de fer-te un cafè doble i passar-te el matí mirant el sostre és gran, però has de saber que això pot fer que l’escenari empitjori encara més. 

 

  • Males notícies: la teva tassa de cafè també és un diürètic. Complicarà encara més la teva rehidratació.
  • La cafeïna el que fa és augmentar la pressió arterial: és a dir que el teu mal de cap pot augmentar, tot i que et sembli que és impossible, una mica més. 

 

Això vol dir que si prens cada dia cafè al matí, quan tens ressaca t’has de privar? Diuen els experts que, en aquest cas, el millor que pots fer és prendre una mica quan t’aixequis, i que millor que t’esperis uns 60 minuts a veure quin efecte t’ha fet. Què pots beure en comptes de cafè, llavors? 

 

  • Els components del te verd, com l’epigalocatequina galato (EGCG), poden tenir un paper protector contra l’estrès oxidatiu i el mal hepàtic. Prova una mica. 
  • Per compensar la pèrdua de líquids i eliminar les toxines del cos has de beure molta aigua. Sempre pots fer-te la clàssica migdiada amb l’ampolla de dos litres al costat del llit.  
  • No només necessites recuperar líquid: també sals i nutrients. Prepara una bona sopa lleugera. 
  • Els sucs naturals també van molt bé per reposar electròlits. De fet, el suc de tomàquet té antioxidants com el licopè, vitamines, i sals minerals com el potassi. Tot i que s’han d’estudiar més, hi ha experts que defensen que justament l’extracte de tomàquet ajuda a reduir l’estrès oxidatiu i a protegir el fetge dels efectes negatius de l’alcohol.
  • Les begudes isotòniques sense sucres afegits són una opció per restablir l’equilibri d’electròlits.  


Cada cos és un món: el que et va bé a tu pot no li va bé a tothom. Per això cal anar a poc a poc, i donar-li marge al teu cos a reaccionar. La hidratació és molt important, però és només una part de la recuperació de la ressaca, ja ho saps.  

 

Amb la ressaca, ibuprofèn o paracetamol? 

 

Nits de desenfrè, matins d’Ibuprofèn? L’ibuprofèn quan tens ressaca pot ajudar-te a guanyar la batalla contra el mal de cap. No obstant això, pot irritar el revestiment de l’estómac quan es combina amb alcohol.

 

Així i tot, si has d’escollir entre un paracetamol i un ibuprofèn, recorda que durant la ressaca qui més pateix és el teu fetge, i el paracetamol, si has consumit alcohol, pot causar dany hepàtic. Consulta sempre al teu farmacèutic abans de prendre medicaments.  

  

Beure amb l’estómac ple fa que l’endemà tinguis menys ressaca? 

 

T’ho han dit, i és cert: menjar bé abans de consumir alcohol, especialment aliments alts en greix, reduirà la velocitat amb la qual el cos absorbeix l’alcohol. És a dir, que beure amb l’estómac ple reduirà els efectes de l’alcohol, i la teva ressaca.  

Però, ens hem de tornar a repetir: la millor cura contra la ressaca és la prevenció. I no hi ha millor prevenció que no beure alcohol. I si no ens creus, o deixar de beure està en la teva llista de propòsits per al 2024, t’expliquem com canviarà setmana a setmana el teu cos quan deixis de prendre’n.

5 mentides sobre els refredats que hauríem de deixar d’escampar

Fa dies que a Andorra hem començat la temporada de neu. De mantes gruixudes, de cadenes al maleter –o a les rodes–, i, per descomptat, de refredats. Res de nou per a nosaltres, però cal estar al cas. Ja saps: abrigar-se bé, no sortir de casa amb el cabell mullat, prendre infusions ben calentes i aquesta cançó de consells que sentiràs any rere all de la boca d’àvies i mares, fins que comencin a sortir de la teva. Uns consells que, si bé sovint són encertats, no tots acompleixen la seva funció preventiva. Avui parlarem dels que són mentida. Començant per un dels més escampats:  

 

Si prens vitamina C no et refredaràs: això és veritat? 

 

La vitamina C té un paper crucial en diverses funcions del cos humà. Actua com a antioxidant, ajudant a protegir les cèl·lules contra el mal oxidatiu –que s’associa amb una sèrie de problemes de salut, incloent-hi malalties cardiovasculars, neurodegeneratives, inflamatòries, i fins i tot pot contribuir a l’envelliment–. Per si no n’hi hagués prou, la Vitamina C també participa en la síntesi de col·lagen, afavoreix l’absorció de ferro a l’intestí, i contribueix al sistema immunitari. Però no et traurà d’un refredat, i això fa anys que la ciència ho ha demostrat. Hi ha nombrosos estudis que han investigat la relació entre la vitamina C i el refredat comú. Donem una ullada. 

 

  • El 2017 es va fer un altre estudi, amb un resultat ben similar: Encara que va mostrar que la suplementació amb vitamina C podria reduir la durada del refredat en uns certs casos, no va impedir completament contreure un refredat. 

 

La realitat és que els refredats són causats per virus, principalment el rinovirus, i existeixen més de 200 ceps diferents. Malgrat els beneficis de la vitamina C per al sistema immunitari, la seva capacitat per a prevenir infeccions virals, incloent-hi el refredat comú, és limitada. La higiene personal, l’exposició als virus i la salut general, tenen molt a dir en la teva creuada contra els refredats. És a dir, que cal puntualitzar: prenent vitamina C et refredaràs, però potser no patiràs tant. 

 

No: El fred no refreda 

 

És igual quants cops ho hagis sentit: el fred no refreda. El refredat, com dèiem abans, el provoca un virus, però és cert que les baixes temperatures tenen molt a dir en aquesta història. Factors com la disminució de la humitat i els ambients tancats podrien contribuir més a la propagació dels refredats que la temperatura en si mateixa. Però, per què?  

 

  • La baixa humitat pot ressecar les membranes mucoses del nas i la gola, que són importants en la primera línia de defensa contra els virus. Quan aquestes membranes estan seques, poden tornar-se més susceptibles a la invasió viral. És a dir, que el virus ho té més fàcil per entrar al teu organisme.  
  • Aquests dies passem més temps en interiors i en espais tancats. Això, vulguis que no, també facilita la transmissió de virus de persona a persona a través de gotetes respiratòries que s’alliberen en tossir, esternudar o fins i tot parlar. Quan hi ha més persones reunides en espais reduïts, la probabilitat d’entrar en contacte amb persones infectades augmente i, per tant, augmenti la probabilitat de contreure un refredat. Això ens va quedar clar a tots l’any 2020. 

 

A més, hem de dir que la ventilació en espais tancats durant l’hivern sol ser menys efectiva, i això només fa que acumular les partícules virals en l’aire i augmentar el risc de contagi. La idea és que hauríem d’obrir les finestres, com a mínim, entre 5 i 15 minuts al dia.  

  

No, no et refredes perquè tinguis baixes les defenses 

 

Això és complicat. La resposta curta és un clàssic sí, però no. T’ho expliquem: Que el sistema immunitari té un paper protagonista en la defensa contra els patògens, incloent-hi els virus que causen els refredats és cert.  

Bé, no obstant això, estar baix de defenses –és a dir, tenir un sistema immunitari afeblit– no és l’única raó per la qual les persones contreuen refredats. Apunta: L’exposició al virus, la càrrega viral, la higiene personal, el teu nivell d’estrès, la qualitat del teu son i la genètica també juguen un paper important en la probabilitat de contreure un refredat.   

Has llegit bé: les persones amb estrès crònic tenen una major probabilitat de desenvolupar símptomes de refredat després de ser exposades al virus del refredat comú en comparació amb aquelles que no experimentaven estrès crònic. D’això parla aquest estudi, i pots llegir més sobre com afecta l’estrès al teu cos en aquest article. 

 

No, grip i refredat no és el mateix 

 

Malgrat tenir símptomes similars en alguns aspectes, la grip tendeix a ser més severa i pot causar complicacions greus, mentre que el refredat comú sol ser més lleu i de curta durada. Del refredat hem parlat molt ja, però que passa amb la grip?  

 

  • La grip és causada pels virus de la influença A, B o C.  
  • És una infecció viral més greu que el refredat comú i sol presentar símptomes més intensos i sobtats.  
  • Els símptomes típics de la grip inclouen febre alta, dolors musculars, fatiga extrema, tos seca, mal de coll i congestió nasal. 
  • La grip pot provocar complicacions greus, especialment en grups de risc com ara persones majors, nens petits o dones embarassades. 

 

Com segurament ja saps, la vacunació anual contra la grip està recomanada, especialment per a aquells en grups de risc, mentre que per al refredat comú, se centra més a alleujar els símptomes i descansar per a recuperar-se.  

És important diferenciar entre totes dues malalties, ja que el tractament i la prevenció poden variar. D’aquí la importància de consultar el teu metge en cas de dubtes. 

 

He agafat un refredat: he de prendre antibiòtic? 


En general, els refredats són causats per virus, no per bacteris. Els antibiòtics són medicaments dissenyats per a combatre infeccions bacterianes, no són efectius contra els virus. Per tant, no n’hauries de prendre per a tractar els refredats comuns, però tampoc sense consultar el teu metge. 

Els refredats solen ser autolimitats: és a dir, que generalment desapareixen per si sols amb el temps. Si t’ha agafat un refredat el que has de fer ara és descansar i centrar-te a alleujar els símptomes. Ja saps:  

  • Descansar bé. 
  • Beure líquid per a mantenir-te hidratat. 
  • Prendre, si cal, analgèsics per a reduir la febre i alleujar el malestar. 
  • Fer gàrgares per al mal de coll. 
  • Prendre banys calents per a alleujar dolors musculars i la congestió. 


Ara que ja tens més clar què va bé i què no tant per cuidar un refredat, pots donar una ullada a aquestes infusions que t’ajudaran a enfortir el teu sistema immunitari i a gaudir del plaer de prendre una beguda calenta al vespre mirant Andorra nevada per la finestra!  

Farmaciola de casa: que has de tenir i com ho has de guardar

  1. De forma conscient o no, tots acabem emmagatzemant medicaments a casa. Diga-li farmaciola, diga-li caixa de cures, diga-li calaix al moble del bany o com vulguis. La pregunta és: ja ho fas bé? Previsiblement, la resposta és no, i no perquè sigui res complicat conservar medicaments a casa, sinó perquè ho fem replicant costums que portem veient tota la vida i que poden fins i tot arribar a alterar les propietats del contingut de la nostra farmaciola.

 

Però abans de parlar dels errors parlem del contingut.  

 

Què hauries de tenir a la farmaciola de casa? 

 

Partint de la base que Andorra és un país de 468 km² amb més de 55 farmàcies repartides per les 7 parròquies , la lògica ens diu que a casa hauríem de guardar només els medicaments bàsics (sense caducar). I quan parlem de bàsics no només parlem de medicaments. T’ho expliquem. 

 

Què has de comprar per tapar i protegir una ferida 

 

Un tall amb un full d’aquells que fan mal només de llegir-ho, un ensurt menor cuinant o una raspada a la muntanya: a casa, l’ideal és tenir un sortit d’apòsits, tirites i gases, perquè mai se sap que pot passar, i és fàcil (sobretot si tens nens) que alguna cosa passi. Què pots guardar? 

 

  • Tiretes: per cobrir petits talls. 
  • Apòsits adhesius: per cobrir ferides una mica més grans, ampolles, etc. 
  • Esparadrap: per fixar bé un apòsit o una gasa. 
  • Punts d’aproximació: per ferides més greus que una rascada. 
  • Gasa: per tapar o comprimir ferides grans o sagnants 

 

Els apòsits caduquen? No t’ho creuràs, però sí. Tot i que segurament no veuràs cap data de caducitat a una tireta, has de saber que la seva vida útil és de 5 anys, a partir dels quals perdrà el seu poder adhesiu. Evidentment, hi ha apòsits més específics, com ara els famosos COMPEED, que caduquen al cap de 36 mesos després de l’obertura de la caixa.Tot i que et sembli una exageració, no costa res anotar la data d’obertura amb un retolador permanent abans de tornar a guardar la caixa d’apòsits després del seu primer ús.  

Ara parlem dels antisèptics.

 

Antisèptics a la farmaciola de casa: quin és el millor? 

 

Un antisèptic és una substància química que s’utilitza per a prevenir el creixement o la proliferació de microorganismes (com ara bacteris, virus o fongs) en teixits vius. És a dir, el Betadine de tota la vida. Però atenció, perquè comprar i guardar povidona iodada a casa no és la millor opció. Sobretot si tens nens petits.  

 

T’ho expliquem i veiem les alternatives: 

 

 

Si tens dubtes, el millor que pots fer és consultar amb el teu farmacèutic en el moment de comprar antisèptics. Ell és l’especialista. 

 

Coneixes les bosses de fred instantànies? 

 

La bossa de pèsols que guardes al congelador no és en cap cas la millor opció per alleujar una zona inflamada després d’un mal cop. Tampoc ho és, per molt que ho sembli, un grapat de glaçons embolicats d’aquella manera amb el drap de la cuina.  

Per aquests casos el millor és guardar a la teva farmaciola un parell de bosses de fred. Així, arribat el moment, amb només un cop podràs activar una opció més segura per alleujar la inflamació mentre valores si cal anar a veure un especialista. 

 

Potser ja t’ho imaginaves, però aquestes bosses de fred també caduquen. La seva vida útil és d’uns 5 anys. 

 

Dalsy, Apiretal, Efferalgan…què compro i quan l’he de prendre 

 

Sempre va bé guardar una caixa de paracetamol (Apiretal en la seva versió infantil) a la farmaciola de casa. Com ja sabràs, el paracetamol pot tenir diferents noms: Gelocatil, Termalgin, Efferalgan o Xumadol, i tot i que és famós per calmar el dolor i la febre sense atacar l’estómac, has de saber que si en prens molt pot ser perjudicial per al teu fetge. És a dir, que si tens problemes hepàtics, no hauries de prendre paracetamol. Tret d’aquest cas, el paracetamol és una bona opció guardar a la farmaciola i tractar dolor que no impliqui inflamació: maldecaps, mal d’ossos i febre. 

 

No podem parlar de febre sense parlar de termòmetres. A la farmaciola hauries de guardar un termòmetre, i, preferiblement digital. Recorda que el de mercuri és tòxic i fa anys que no es fabrica, i el de galinstan –aquell que sembla de mercuri, però no ho és– és precís, però és massa lent. (Enllaç font: https://www.rtve.es/noticias/20201110/mejor-termometro-fiebre-temperatura-coronavirus-covid/2054794.shtml )Tornem als analgèsics. 

 

Què passa amb l’ibuprofèn? Potser el coneixes també sota el nom comercial de Neobrufen, Espidifen, Nurofen (o Dalsy si parlem de nens). Fa efecte en poc més de 5 minuts i millor que el prenguis amb el dinar perquè, efectivament, l’ibuprofèn ataca l’estómac. [Text Wrapping Break][Text Wrapping Break]Has de saber que si tens problemes de ronyó o úlceres pèptiques tampoc hauries de prendre Ibuprofèn. (Enllaç font https://boticariagarcia.com/ibuprofeno-paracetamol-para-que-sirve/) Dit això, guardar una caixa d’ibuprofèn a casa pot venir bé per alleugerir dolors musculars, mal de dents o lesions com una torçada. És a dir, per calmar el dolor que sí que implica inflamació. Totes dues paraules comencen per la lletra i, ho recordaràs fàcilment.  


Ja saps que tant l’un com l’altre caduquen, i que pots veure la seva data límit a la caixa o al relleu platejat de l’embalatge. És interessant revisar-la de tant en tant, i no guardar medicaments caducats a casa, perquè passat aquest límit ja no es pot garantir la seva actuació, i la idea de la farmaciola de casa és que puguis tenir a mà solucions quan més ho necessites.  

  

Sèrum fisiològic amb probiòtics 

 

Agradi o no, el sèrum fisiològic és fonamental per restaurar l’equilibri electrolític i fer front a una possible deshidratació. El pots comprar a qualsevol farmàcia, sigui en sobres o bricks de sabors. T’aguantarà uns 3 anys, així que si tens fills petits no estarà de més tenir una mica d’estoc a la farmaciola de casa. 

Aquests són els bàsics. A partir d’aquí, cadascú coneix els seus hàbits, les seves circumstàncies i sap el que pot necessitar. Ara bé: on has de guardar la farmaciola? Parlem de l’error més greu i més comú de tots. 

 

La farmaciola de casa no s’ha de guardar al bany ni a la cuina 

 

“Guardar en un lloc fresc i sec”.  És igual si els medicaments estan a una caixa metàl·lica, al calaix del moble del bany o al de la cuina: mai, en cap cas, has de guardar la farmaciola en aquestes habitacions. Per què? Doncs perquè són les que tenen més canvis de temperatura. Efectivament: La dutxa i els fogons no només fan apujar el termòmetre, també fan d’aquestes estades les més humides de la casa. Segur que tens un lloc millor per emmagatzemar coses tan delicades com els medicaments. 


Hem fet un bon repàs als bàsics que hauries de tenir a la farmaciola, però això no deixa de ser una recomanació genèrica. El millor que pots fer, i no ens cansarem de repetir-ho, és parlar amb el teu farmacèutic… i aprofitar per portar els medicaments que estiguin caducats al punt de recollida.  

 

A Andorra tenim prop d’una vintena de farmàcies amb punt de recollida, però si la teva no està entre elles pots deixar-los a qualsevol Centre d’Atenció Primària o a la deixalleria comunal. Mai, mai, mai a les escombraries.  

Demostrat: el canvi d’hora afecta la teva salut

Fa anys que ho dius: el canvi d’hora et fa patir. Els teus budells sonen quan no toca i la idea de tirar de migdiada quan no toca és massa temptadora com per a ignorar-la. Així i tot, cal reconèixer que sempre ve millor que ens donin una hora al fet que ens la treguin.

Parlem clar: el canvi d’hora d’octubre és millor que el d’estiu. I no ho diem nosaltres, ho diu la ciència. De seguida t’ho expliquem.

 

Saps des de quan es canvia l’hora a Andorra?  

 

Ja al 1934 Andorra va voler adaptar-se als canvis d’hora dels països veïns. Aquell estiu es va publicar un edicte informant que, per primer cop, els rellotges andorrans marcarien una hora més. Ignorant l’edicte que emetia el Consell General, però, molta gent d’Andorra continuava seguint amb l’hora vella.  

Així, al 1940 el Consell General va publicar per segona vegada el mateix edicte, recordant als rebels del rellotge l’obligatorietat d’adaptar-se a l’hora nova: 

 

“Per a evitar confusions d’horari, tota vegada que França i Espanya han adoptat la nova hora, a partir de dissabte 23 de març a les vint-i-quatre hores, els rellotges de les Valls s’avançaran en una hora.” 

 

El canvi va costar una mica, però ja veus que, gairebé un segle després, a Andorra continuem ajustant els nostres rellotges cada hivern al GMT+1, i cada estiu al GMT + 2. Però quines són realment les conseqüències del canvi d’hora i quines mesures pots prendre per a reduir–les? Et fem cinc cèntims! 

 

 

Això és el que passa en el teu cos quan desajustes el teu rellotge biològic 

 

El ritme circadiari és el teu rellotge biològic intern. La seva missió és regular les funcions bàsiques com el somni, la temperatura corporal i l’alliberament d’hormones. El canvi d’hora, com ja has notat, pot desajustar temporalment aquest rellotge. I això té efectes negatius en la teva salut. Com per exemple? 

 

El canvi d’hora altera el teu cicle de somni 

 

Són moltes les recerques que demostren que aquest ajust horari pot pertorbar el cicle del somni, provocant insomni, somnolència i disminució del rendiment cognitiu. Però això va més enllà de dormir menys o pitjor. Continua llegint. 

 

El canvi d’hora fa que augmenti el teu estrès 

 

La privació de somni o l’alteració del patró de somni poden augmentar els nivells d’estrès i disminuir la tolerància a l’estrès. Traducció? Les persones són més propenses a reaccionar de manera negativa i experimentar una major resposta emocional enfront de situacions estressants. La “culpa” la tenen els canvis en la regulació de les hormones de l’estrès, com el cortisol: els nivells elevats poden augmentar l’ansietat i la irritabilitat.  

 

Continuem parlant de salut mental: el canvi d’hora pot augmentar els teu nivells d’ansietat 

 

Hi ha moltes persones que dies abans comencen a sentir sensació d’urgència per a adaptar-se al nou horari. Suma-li a això el saber que els primers dies dormiràs pitjor i l’estrès que provocarà ja per si mateix que et canviïn la rutina, amb la consegüent baixada de productivitat.  

 

És cert que el canvi d’hora augmenta les probabilitats de sofrir un infart? 

 
Centenars de mitjans s’han fet eco de la notícia, però la veritat és que la teva salut cardiovascular està influenciada per una sèrie de factors, com la dieta, l’exercici, la genètica, l’estrès i la qualitat del somni.  

Com vam veure abans, el canvi d’hora pot afectar a alguns d’aquests factors, com la qualitat del somni, la qual cosa podria estar relacionat amb un major risc d’esdeveniments cardiovasculars.  

Anem amb les dades: Aquest estudi va concloure que el risc d’infart és un 5% major amb el canvi a l’horari d’estiu, mentre que durant el canvi d’hivern (el d’octubre) l’increment del risc gairebé no arriba a l’1%. El que reforça aquest estudi i amb el que hauries de quedar-te és que, com et dèiem al principi de l’article, l’impacte del canvi a l’horari d’estiu és el pitjor i té un major impacte en la teva salut.  

 

Com puc portar millor el canvi d’hora? 

 

Portar-te bé amb el GMT +1 les primeres setmanes serà complicat. Però hi ha alguns ajustos que pots fer des d’ara mateix per a reduir l’impacte en la teva rutina i en la teva salut:  

  • Adapta gradualment l’horari de somni una setmana abans del canvi d’hora. Així pots ajudar el cos a acostumar-se de manera més suau. L’ideal, en el cas de l’horari d’hivern, seria que poguessis ficar-te al llit i aixecar-te 15 minuts més tard cada dia (sempre que la teva rutina t’ho permeti, clar).  
  • Evita augmentar la cafeïna. És temptador, però no és la solució. En aquest article t’expliquem com pots millorar l’efecte del cafè sense consumir més. 
  • Oblida’t de pantalles abans de ficar-te al llit (o al llit): És igual el canvi d’hora: mirar vídeos de TikTok abans de dormir mai és una bona idea. 
  • Ajusta el teu menú. És fàcil voler picar entre hores o pegar-te fartaneres a la nit intentant ajustar-te al nou horari. Hi ha aliments saciants de temporada com la carabassa que t’ajudaran a arribar al següent menjar sense fer un concert de budells. 
  • Continuem amb l’alimentació. Abans hem parlat dels teus nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès). Les patates, les llavors de carabassa, els espinacs i el famós edamame t’ajudaran a regular aquesta hormona i combatre l’estrès.  
  • Si pots, exposa’t més a la llum natural al matí: Passar temps a l’aire lliure pot ajudar a sincronitzar el teu ritme circadiari. 
  • Practica la respiració profunda, meditació i exercici de manera regular. 

Bé, doncs ara ja saps quins efectes té el canvi d’hora al teu cos, i com els pots reduir. Creu-nos: seguint aquests consells podràs gaudir amb benestar dels típics vespres foscos d’Andorra! I no t’oblidis d’ajustar els rellotges més antics de casa, que no tots canvien sols. 

Les advertències de vaporejar que no pots ignorar

Qui més o qui menys ha vist una cigarreta electrònica per Andorra: són aquells dispositius d’aspecte futurista i colors sovint cridaners que treuen un fum que fa olor d’ambientador –dels bons, és clar–. Els usuaris d’aquests ginys no fumen: vaporejen (que és com en diem en català), o “vapean”, que diuen els nostres veïns. Vaporejar, que ve de vapor, sona millor, com més inofensiu, estarem d’acord. Doncs no ho és, i d’això fa temps que se’n parla.

Si bé el concepte de cigarreta electrònica es va desenvolupar als anys 60 (és a dir que de modern, no en té res), no es va comercialitzar fins al 2003. Qui ho va fer va ser en Hon Lik, a qui Google es refereix com el pare de la cigarreta electrònica: un farmacèutic de la Xina que, després de perdre al seu pare degut al càncer de pulmó relacionat amb el tabac, va voler aportar el seu granet de sorra.

La seva motivació personal el va portar a inventar un dispositiu que podria oferir nicotina als fumadors sense els productes químics tòxics i carcinògens presents en el fum del tabac. La idea podia semblar bona. Què va passar llavors? 

 

 

Del fum al vapor: Així es va popularitzar la cigarreta electrònica 

 

Les cigarretes electròniques van guanyar popularitat a la Xina i es van expandir mundialment a principis de la dècada del 2000 fins a arribar a Andorra, ara fa uns anys. A mesura que la consciència sobre els riscos per a la salut associats amb el tabaquisme tradicional augmentava, moltes persones van veure en el vaporeig una alternativa més segura, i, fins i tot, una manera progressiva de deixar el tabac.   

 

Amb l’objectiu de fer-los més atractius, els dispositius es van fer més assequibles, i a les prestatgeries dels punts de venda van començar a aparèixer una àmplia varietat de sabors: cotó de sucre, pastís de formatge, blat de moro i mantega, cafè amb dònuts i fins i tot pizza. Ja t’imagines quina mena de públic va atreure aquest ventall de sabors, oi? Exacte, als joves. Gent que fins llavors mai havia fumat, però estaven interessats a provar el vaporeig.  

 

Com és normal, van començar a sorgir preguntes sobre la seguretat a llarg termini d’aquesta nova manera de fumar. Venedors i consumidors deien que era menys nociu que les cigarretes tradicionals, i, evidentment, es desconeixia l’impacte complet del vaporeig en la salut.  

 

 

La incòmoda veritat sobre el vaporeig: riscos de les cigarretes electròniques per a la salut 

 

L’impacte que vaporejar té en la salut no és cap broma. Amb estudis a la mà, podem dir-te que les cigarretes electròniques provoquen un dany a l’ADN similar a les cigarretes tradicionals. Però, evidentment, la llista de riscos associats a vaporejar és més llarga.  

 

Vaporejar crea addicció a la nicotina  

 

Segons l’Informe del Cirurgià General dels Estats Units de l’any 2020, aproximadament el 90% dels fumadors adults van començar a fumar abans dels 18 anys, la qual cosa destaca la importància de prevenir l’addicció a la nicotina en la joventut. Dit això, has de saber que: 

 

  • La nicotina, present en molts productes de vaporeig, és altament addictiva i pot tenir efectes duradors en el cervell. 

  • El cervell adolescent és particularment vulnerable a l’addicció pel fet que les àrees responsables del control d’impulsos i la presa de decisions encara estan en desenvolupament.

  • Això no queda aquí: Un estudi publicat en la revista JAMA PEDIATRICS al 2017 va concloure que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenien una probabilitat significativament major de començar a fumar cigarrets tradicionals en el futur. 

 

Vaporejar perjudica la salut dels teus pulmons 

 

Seguim amb més estudis, aquest cop amb un publicat al Journal of the American Heart Association, que al 2019 va trobar que els adolescents que fan servir cigarretes electròniques tenen més probabilitats de tenir símptomes respiratoris que els que no vaporejen. La inhalació de substàncies químiques presents als líquids pot provocar problemes respiratoris, inclosos símptomes com a tos i dificultat per a respirar. 

 

Vaporejar i l’aparició de problemes de salut mental  

 

Si bé la relació causal encara no està completament establerta i es necessiten recerques addicionals, aquest estudi proporciona una visió intrigant de la possible connexió. Un estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics al 2019 va trobar una associació entre el vaporeig en adolescents i un major risc de símptomes de depressió.  

Però què té a veure vaporejar amb la salut mental? Molt: 

  • Addicció a la nicotina: una substància addictiva que pot afectar el sistema de recompensa del cervell. L’addicció a la nicotina pot portar a canvis en l’estat d’ànim i la regulació emocional, la qual cosa podria contribuir als símptomes de depressió en adolescents. 
  • Estrès relacionat amb el vaporeig: especialment si són conscients dels riscos per a la salut associats amb el consum o si enfronten problemes relacionats amb l’addicció.  
  • Canvis en la química cerebral: Tot i que es necessita més recerca, existeix la possibilitat que el vaporeig pugui tenir un impacte directe en la química cerebral dels adolescents. I això podria contribuir als símptomes de depressió.  

 

 

El fum del vaporeig és tòxic per a les persones que estan al teu voltant?  

 

Que vaporejar és perjudicial per a les persones que fumen amb cigarreta electrònica ha quedat clar. Però i la gent que està al seu voltant? La resposta és sí: el fum del vaporeig, sovint denominat «vapor de segona mà» pot contenir substàncies químiques tòxiques i partícules que poden ser perjudicials per a les persones que ho inhalen, fins i tot si no estan directament usant el dispositiu de vaporeig.  

I, evidentment, això planteja preocupacions sobre l’exposició involuntària al vaporeig en entorns on es permet fumar: El vapor de segona mà pot contenir nicotina, formaldehid, acetaldehid, metalls pesants i altres substàncies químiques que s’alliberen quan s’escalfen els líquids. Aquestes partícules poden dipositar-se en els pulmons i causar mal a la salut pulmonar. 

 

 

Ha quedat clar que això del vaporeig no és una moda: és un problema de salut pública integral, a Andorra i arreu. El ventall de reptes que tenim sobre la taula és ben ampli: cal investigar més i informar millor, però també educar i proporcionar recursos per ajudar que les persones que fumen (o es plantegen fumar) amb cigarreta electrònica puguin prendre decisions informades, i no es deixin seduir per la seva falsa i atractiva innocuïtat.