L’aigua amb sucre treu les punxades?

Empassar-se un got d’aigua amb sucre és, segurament, el remei més estès sobre els cruiximents. Si fer esport no forma part de la teva rutina és tan fàcil que la por a les mal anomenades agulletes s’apoderi de tu en el darrer moment. No trigaràs res a rescatar el consell de l’aigua amb sucre i començar a dubtar: me l’he de prendre abans o després de fer exercici? Potser amb una cullerada de sucre no n’hi ha prou… la panela farà el mateix efecte o ha de ser sucre blanc refinat?  

 

Esvaïm els teus dubtes. Però comencem pel principi. 

 

Què són els cruiximents  

 

El cruiximent, tècnicament conegut com a dolor muscular d’aparició retardada (DMAR), són petites lesions en les fibres musculars causades per l’exercici intens o poc habitual. Aquestes lesions provoquen inflamació i dolor en els músculs, que sol aconseguir el seu punt màxim entre 24 i 72 hores després de l’exercici. Contràriament a la creença popular, això no vol dir que s’hagin format petits cristalls d’àcid làctic que punxen el múscul, ja que s’ha vist com persones amb la malaltia de McArdle, (que no poden produir àcid làctic) pateixen també cruiximents musculars. Això sí: l’àcid làctic pot contribuir al dolor muscular durant l’exercici intens, no és el culpable principal del cruiximent. 

 

Quan he de beure aigua amb sucre? 

 

L’aigua amb sucre et pot donar energia, però ja et diem que no et traurà els cruiximents. És igual si la prens abans o després. Si en beus un got o tres parells. És una creença popular molt arrelada, i segurament té a veure amb un d’aquests factors: 

 

El simple acte de beure aigua amb sucre i creure que alleujarà el cruiximent pot tenir un efecte placebo. La ment té un poderós efecte sobre la percepció del dolor i la sensació de benestar, per la qual cosa algunes persones poden experimentar alleujament temporal simplement perquè creuen que ho faran.  

 

El sucre et dona una font ràpida d’energia en forma de glucosa. Algunes persones poden sentir-se momentàniament millor després de consumir sucre per l’augment temporal en els nivells d’energia. No obstant això, aquest efecte és breu i no té un impacte directe en la reducció del cruiximent.  

 

L’aigua amb sucre proporciona hidratació, la qual cosa és important per al procés de recuperació muscular (de seguida aprofundirem). Mantenir-se ben hidratat és fonamental per a la salut muscular i general, però l’aigua sola és igualment efectiva per a aquest propòsit. 

 

Si tens cruiximents vol dir que has entrenat bé? 

 

És clar que les punxades no et sortiran per estar tirats al sofà de casa… si les tens vol dir que has estat treballant de valent, però no són necessàriament un indicador de l’efectivitat de l’entrenament. De fet, un programa d’exercici ben dissenyat  ha de desafiar els teus músculs sense provocar dolor excessiu o lesions.  

 

Com prevenir els cruiximents? 

 

Els cruiximents són una part natural del procés de fer esport: és complicat eliminar-los del mapa. Però pots prendre algunes precaucions per mirar de minimitzar el dolor. 

 

  • Abans d’iniciar qualsevol activitat física intensa, assegura’t de realitzar un escalfament adequat. L’escalfament prepara els teus músculs i articulacions per a l’exercici, la qual cosa pot ajudar a reduir el risc de lesions i minimitzar l’aparició de cruiximent.  
  • Si estàs començant un nou programa d’exercici o augmentant la intensitat del teu entrenament habitual, fes-ho de manera gradual. Permetre que els teus músculs s’adaptin gradualment a la càrrega de treball pot reduir el risc de lesions i minimitzar el cruiximent. 
  • Beure suficient aigua abans, durant i després de l’exercici és fonamental per a mantenir la hidratació adequada i donar suport a la funció muscular òptima. La deshidratació pot augmentar el risc de lesions i empitjorar el cruiximent. Recorda que hauries de beure uns 3 litres d’aigua. 
  • Fer estiraments suaus i dinàmics abans i després de l’exercici pot ajudar a millorar la flexibilitat muscular i reduir la tensió. 
  • Després de l’exercici (i tot i que et costi), mira de fer activitats de recuperació activa, com caminar, nedar o practicar ioga. Aquestes activitats et poden ajudar a promoure la circulació sanguínia i reduir la rigidesa muscular. 
  • Una dieta equilibrada i rica en nutrients pot ajudar a mantenir la salut muscular i reduir el risc de lesions. Assegura’t d’incloure suficients proteïnes, carbohidrats, greixos saludables, vitamines i minerals en la teva dieta diària. 
  • Permetre que els teus músculs es recuperin adequadament entre sessions d’exercici és essencial per a prevenir el sobreentrenament i reduir el risc de cruiximent. Assegura’t d’incloure dies de descans en el teu programa d’entrenament i prioritzar el somni de qualitat per a una òptima recuperació muscular. 


Ara ja saps que amb una estratègia adequada, com el descans, la hidratació i l’estirament pots enfrontar-te al cruiximent amb més garanties. Recorda que escoltar el teu cos, cuidar-lo amb afecte i gaudir amb respecte de la seva evolució és part del procés. 

 

Quin insecte m’ha picat? [Part II]

Un insecte pica perquè té gana. Perquè es vol defensar de tu, o perquè ha sentit una atracció natural cap a la teva olor corporal. Entendre aquests comportaments va bé per prevenir ensurts i picades. A la primera part d’aquesta guia vam veure –entre altres coses– que les abelles només piquen si se senten atacades, i que la seva picada té menys verí que al d’una vespa. També vam aprendre a reconèixer la característica picada d’una puça. En aquesta segona part parlarem de xinxes, paparres i aranyes.

 

T’ha picat una aranya? 

 

A Andorra tenim sobretot aranyes domèstiques, com la de potes llargues (Pholcus phalangioides) i l’anomenada aranya del racò (Loxosceles spp.). Es possible que te les trobis en llocs foscos i humits a dins de casa. A fora és més fàcil que vegis l’aranya llop (Lycosidae) i la cranc (Thomisidae). Si tens curiositat i estòmac, pots fer una recerca ràpida a aquesta web. 

 

Les aranyes juguen un paper important en el control de poblacions d’insectes i en l’equilibri dels ecosistemes, ja que s’alimenten d’altres insectes. En general, has de saber que les aranyes no són agressives, i piquen només com a últim recurs de defensa. Les seves picades causen símptomes lleus com a enrogiment, inflamació i picor, però pocs cops provoquen reaccions al·lèrgiques greus o problemes mèdics importants.  

 

Quins són els símptomes de la picada d’una aranya? 

 

De totes les aranyes que t’hem introduït, t’has de quedar amb l’aranya del racó, també coneguda com a aranya reclusa marró, és una aranya verinosa. Les aranyes del gènere Loxosceles són conegudes pel seu verí potencialment perillós per als humans. La picada d’una aranya del racó pot causar una varietat de símptomes. Aquests són els més freqüents: 

 

  • Dolor localitzat en el lloc de la picada, que pot desenvolupar-se de manera gradual i empitjorar amb el temps. 
  • Enrogiment i inflor en l’àrea de la picada. 
  • Picor intensa. 
  • Formació d’una úlcera o lesió en la pell, que pot trigar a sanar i deixar una cicatriu. 
  • En casos més greus, poden presentar-se símptomes sistèmics com a febre, calfreds, nàusees, vòmits i mal de cap. 

 

Quin aspecte té la picada d’una aranya del racó?  

 

  • La picada sol tenir un aspecte similar al d’una petita lesió de color vermell o violaci. 
  • Una de les característiques distintives de la picada d’una aranya del gènere Loxosceles és la possible formació d’una lesió necròtica o úlcera. 
  • La lesió pot tornar-se dolorosa i tendeix a créixer amb el temps. 

 

És important tenir en compte que les picades d’aranya del racó poden causar complicacions greus en algunes persones, especialment en casos de picades múltiples o en individus sensibles. A més, les reaccions al·lèrgiques a la picada d’aquesta aranya són poc comuns, però poden ocórrer en casos excepcionals. 

 

T’ha picat una paparra? 

 

Si tens un pelut a casa ja ho saps: les paparres són un perill per a ell, però també per a tu. Protegir-lo a ell és el primer pas per protegir-te tu també, però, així i tot, amb l’arribada de la calor el risc d’agafar una paparra és cada cop més gran. 

 

Les paparres poden trobar-se en una varietat d’hàbitats, inclosos boscos, prades, pasturatges, zones arbustives i àrees suburbanes. Allí, busquen activament un hoste per a alimentar-se. Encara que prefereixen als animals, les paparres també poden picar als humans si no troben un hoste animal disponible. Tens una picada i sospites que ha estat una paparra? 

 

  • Trobes un petit bony vermell: Les picades de paparres poden començar com un petit bony vermell a la pell. Aquesta protuberància pot ser difícil de distingir de les picades d’altres insectes al principi. 
  • Enrogiment i picor: Amb el temps, la picada d’una paparra pot tornar-se més irritada, causant enrogiment i picor a la pell del voltant. Aquesta reacció també és similar a la que s’observa a les picades d’altres insectes. 
  • Tens una lesió en forma de diana: Algunes picades de paparres poden desenvolupar una lesió en forma de diana, coneguda com a eritema migrans. Aquesta lesió pot tenir un centre vermell envoltat d’un anell vermell més clar, seguit d’un anell exterior més fosc. No obstant això, no totes les picades de paparres produeixen aquesta característica. 
  • Lesions múltiples: Si una paparra ha estat alimentant-se durant un període prolongat o si has estat picat per múltiples paparres, és possible que vegis diverses picades pròximes entre si. 

 

La picada d’una paparra pot transmetre malalties? 

 

En alimentar-se de la sang dels seus hostes, les paparres poden transmetre diversos patògens, inclosos bacteris, virus i protozous, que poden causar malalties greus. Algunes de les malalties més comunes transmeses per paparres inclouen: 

 

  • Malaltia de Lyme: És una malaltia bacteriana causada pel bacteri Borrelia burgdorferi. Els símptomes poden incloure erupció cutània, febre, dolors articulars i musculars, fatiga i problemes neurològics si no es tracta adequadament. 
  • Malaltia de Babesiosis: És una malaltia causada per protozous del gènere Babesia, que infecten els glòbuls vermells. Els símptomes poden incloure febre, fatiga, dolors musculars, calfreds i anèmia.  
  • Encefalitis transmesa per paparres: Algunes espècies de paparres poden transmetre virus que causen encefalitis, una inflamació del cervell. Els símptomes poden variar des de lleus, com a febre i mal de cap, fins a greus, com a confusió, convulsions i problemes neurològics. 

 

T’ha picat una xinxa? 

 

Fa anys que les xinxes estan al centre del foc mediàtic: les aparicions de plagues a França han fet saltar les alarmes als països de l’entorn. Saps com és la seva picada i quins riscos pot tenir per la teva salut? 

 

En què es diferencia la picada d’una xinxa? 

 

Les xinxes sovint piquen en àrees exposades mentre dorms, com la cara, el coll, els braços i les mans. Per tant, si trobes picades agrupades en aquestes àrees en despertar, és possible que hagis estat picat per una xinxa. 

 

Després d’alimentar-se, les xinxes poden deixar petites taques de sang en els llençols, coixins o roba de llit. Aquestes taques poden ser un indici que hi ha xinxes presents en el teu entorn. 

 

Què pasa si em pica una xinxa? 

 

A ningú li agrada que li piqui una xinxa (ni cap insecte!) però has de saber que les xinxas no transmeten malalties conegudes directament a través de les seves picades. Això sí: poden actuar com a vectors per a la transmissió de patògens, com a bacteris i virus, si entren en contacte amb ells. No obstant això, el risc de transmissió de malalties a través de les picades de xinxes és baix en comparació amb altres insectes vectors com a mosquits i paparres. 

 

El que no has de fer és gratar-te compulsivament, ja que pots trencar la pell i crear una porta d’entrada per als bacteris, la qual cosa augmenta el risc d’infecció secundària en l’àrea de la picada.  

 

Independentment de l’insecte que t’hagi picat, hi ha una sèrie de símptomes que no pots deixar correr. Si et costa ni que sigui una mica respirar, se t’infla la boca o la gola, et marejes, se t’accelera massa el cor, comences amb nàusees o vòmits has de buscar atenció mèdica d’emergència.  

La primavera la sang altera?

La dita popular ha traspassat generacions com una de les maneres més poètiques de sintetitzar els efectes que algunes persones experimenten durant la primavera. A ningú se li escapa: Amb el canvi d’hora i de temps, molta gent té amb més energia. Els dies són més llargs i menys freds, les temperatures acompanyen, i la natura que ens envolta també ho fa.  

Però no afecta tothom de la mateixa manera, ja ho hauràs notat. Avui parlarem de l’eufòria primaveral, però també de l’astènia: dues cares de la mateixa moneda que any rere any el calendari ens torna a posar sobre la taula. 

 

Símptomes de l’eufòria primaveral 

 

Com dèiem, l’arribada de la primavera sol despertar en moltes persones una sensació de vitalitat i eufòria que les impulsa a gaudir dels canvis que aquesta estació porta amb ella.  

Els símptomes de l’eufòria primaveral solen ser evidents: 

  • Sents que tens més energia i vitalitat. 
  • El teu estat d’ànim millora notablement. 
  • Tens la necessitat de moure el cos i connectar amb la natura, ja sigui a través de l’esport, les caminades o les activitats a l’aire lliure. 
  • Et sents més creatiu, més inspirat, i això t’impulsa a explorar noves idees i projectes. 

 

Símptomes de l’astènia primaveral 

 

Per a aquells que no es troben immersos en l’eufòria de la primavera, els símptomes poden ser diferents: 

  • Dificultats per agafar el son i un descans nocturn més agitat, potser a causa de l’excés d’estimulació o els canvis en els horaris de llum. Dorms menys i pitjor. Estàs més cansat i de mal humor.  
  • L’astènia primaveral també pot estar acompanyada de dolors musculars i articulars, similars als experimentats durant un refredat o grip.  
  • Sensació d’impaciència o inquietud. Et costa concentrar-te. L’energia extra pot dispersar la nostra atenció i fer que ens costi més centrar-nos en una tasca. 
  • La sensibilitat a la llum durant la primavera pot empitjorar els maldecaps i la sensació de fatiga. 

 

La primavera i la teva bioquímica 

 

Les flors dels cirerers, les orenetes i les primeres papallones no enganyen. El nostre entorn ha canviat, i això afecta l’estat d’ànim i el nostre benestar. T’expliquem com. 

Hi ha tres elements clau en aquesta interacció, i són la serotonina, el cortisol i la histamina. Tots ells juguen un paper fonamental en el nostre cos i la nostra ment durant tot l’any, i experimenten canvis significatius amb l’arribada de la primavera.  

Anem un per un: 

 

La serotonina el neurotransmissor del benestar 

 

És la responsable de regular el nostre estat d’ànim i la sensació de felicitat. Durant la primavera, l’augment de la llum solar pot estimular la producció de serotonina, contribuint a l’eufòria primaveral que molts experimenten. Això pot traduir-se en una millora del nostre estat d’ànim i una sensació general de positivitat i optimisme. 

 

El cortisol, l’hormona de l’estrès 

 

D’altra banda, el cortisol és una hormona que el cos segrega en situacions d’estrès i juga un paper clau en la nostra resposta al canvi i a l’adaptació a noves circumstàncies. Durant la primavera, els canvis en la llum solar i en els patrons de son poden afectar els nostres nivells de cortisol, provocant una sensació de nerviosisme o inquietud en algunes persones. És important gestionar adequadament l’estrès i trobar maneres saludables de relaxar-se per mantenir els nivells de cortisol en equilibri. 

 

La histamina, la resposta als al·lèrgens  

 

Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb un al·lergogen, com el pol·len, la pols o els àcars, el sistema immunitari produeix histamina com a part de la seva resposta de defensa. La histamina s’allibera en els teixits i provoca una sèrie de canvis, incloent-hi la dilatació dels vasos sanguinis, l’augment de la permeabilitat vascular i la contracció d’uns certs músculs llisos. Aquests canvis són els responsables dels símptomes característics de les al·lèrgies, que s’han d’atendre i tractar de seguida amb els especialistes per mantenir-nos còmodes i sans durant aquesta època de l’any. 

 

La primavera i la testosterona 

 

La primavera està associada amb un augment en els nivells de testosterona, l’hormona sexual masculina. Aquest augment pot manifestar-se en un major impuls sexual, així com en un augment en l’energia i la motivació. Per què? Bé, els especialistes assenyalen que l’exposició a la llum solar està vinculada a un augment en la producció de vitamina D, que al seu torn pot estimular la producció de testosterona en els homes. La llum solar també pot influir en la producció d’hormones reguladores del somni, com la melatonina, la qual cosa al seu torn pot afectar els nivells de testosterona. 

 

Claus per mantenir l’equilibri a la primavera 

Per portar bé la nova estació t’has de cuidar, i adaptar la teva rutina als canvis que hi ha al teu entorn. 

  • El primer que has de fer és mantenir una dieta equilibrada i nutritiva, rica en fruits, verdures, cereals integrals, proteïnes magres i greixos saludables. Intenta incloure aliments frescos i de temporada. 
  • Dedica temps a activitats que t’aportin tranquil·litat, com llegir, escoltar música o passar temps amb els teus. 
  • Sempre que puguis, adapta la teva rutina d’exercici a la primavera. Aprofita els dies assolellats per fer passejades a l’aire lliure, practicar esport o fer exercici físic en contacte amb la natura.   

Amb aquestes claus et serà molt més fàcil mantenir l’equilibri durant la primavera i gaudir plenament d’aquesta estació de renovació i creixement! 

Llegir et fa més intel·ligent?

El 40% dels espanyols no llegeix mai. A França, però, les dades són una mica millors: el 86% de les persones es declaren lectors esporàdics. Els resultats són diferents, però la tendència global és positiva: cada cop llegim més. Segurament, a Andorra també, tot i que no tinguem dades que ho demostrin.

Sembla mentida que en un món on les distraccions són cada cop més temptadores i addictives, insistim a retrobar-nos amb nosaltres mateixos entre les pàgines d’un llibre. La lectura ens ofereix una oportunitat única per escapar del soroll constant del món modern i connectar-nos amb altres realitats. A banda d’aquests beneficis emocionals, has de saber que llegir té un impacte tangible en la teva ment. Des de millorar la concentració i l’atenció fins a augmentar l’empatia i la comprensió emocional, passant per estimular la creativitat i el pensament crític.

Parlem-ne!

 

Llegir enforteix el cervell?

 

Quan llegeixes, no sols processes paraules i idees, sinó que també estàs exercitant regions del cervell com ara el còrtex occipital –que és la responsable del processament visual– i el còrtex temporal, que està implicat en la comprensió del llenguatge. Si ho fas de forma regular, aconseguiràs augmentar la connectivitat funcional del cervell.

Això que vol dir? Que la lectura regular no sols activa regions específiques del cervell, sinó que també millora la coordinació i l’eficiència de la comunicació entre aquestes regions. En altres paraules, com més llegim, més eficients ens tornem a processar i comprendre la informació escrita, ja que el nostre cervell s’adapta i optimitza les seves xarxes neuronals per a aquesta tasca específica.

Això podem dir que ens fa més intel·ligents, però encara hi ha més beneficis:

  • Tindràs més capacitat de concentració
  • Podràs entendre informació complexa més àgilment. 
  • I una major resistència als efectes negatius de l’envelliment en el cervell (com ara la reducció del seu volum, el deteriorament de la memòria, la disminució de la velocitat de processament o una major vulnerabilitat a les malalties neurodegeneratives).

Però llegir regularment no només va bé enfortir el cervell. La lectura és una eina de creixement personal i desenvolupament emocional. T’ho expliquem.

 

Llegir va bé per superar l’estrès?

 

A ningú se li escapa que sovint llegim per fugir del món que ens envolta: per trobar el nostre moment de pau i tranquil·litat. Per explorar universos diferents, ampliar horitzons i enriquir les nostres vides. Això que fem té una repercussió directa en la nostra salut mental, i potser va més enllà del que et penses.

  • Llegir redueix l’estrès: Submergir-se en un bon llibre pot ser una forma efectiva d’escapar de l’estrès i les preocupacions diàries. La lectura ens transporta a mons imaginaris i ens permet desconnectar temporalment de les nostres pròpies realitats, la qual cosa pot ajudar a reduir els nivells de cortisol i promoure la relaxació.
  • Llegir millora l’empatia: La lectura de ficció, en particular, ens permet posar-se en la pell dels personatges i experimentar el món des dels seus punts de vista. Aquesta capacitat d’empatitzar amb els altres i comprendre les seves emocions i motivacions pot enfortir les nostres habilitats socials i millorar les nostres relacions interpersonals.
  • Llegir desenvolupa de la resiliència: Els llibres sovint exploren temes d’adversitat, superació i creixement personal, la qual cosa pot inspirar-nos i motivar-nos a enfrontar els nostres propis desafiaments amb determinació i resiliència. En veure als personatges enfrontar-se a obstacles i aprendre de les seves experiències, podem trobar la fortalesa i l’esperança que sovint no tenim nosaltres.
  • Llegir augmenta l’autoestima: La lectura pot brindar-nos una sensació d’assoliment i satisfacció personal. Ningú pot negar que quan acabem un llibre ens sentim complets (sovint buits), i realitzats. especialment, quan acabem un llibre que ens ha desafiat o inspirat. I això pot contribuir positivament a la nostra autoestima i autoconfiança.
  • Llegir pot reduir la depressió i l’ansietat: llegir és una fuita per a moltes persones. Una distracció saludable que ens ajuda a gestionar emocions i millorar el nostre benestar. Ho sentim així, però la ciència ho confirma: Existeixen evidències que suggereixen que la lectura regular pot estar associada amb una reducció en els símptomes de depressió i ansietat.

Llegir, diuen els experts, es pot arribar a considerar com una mena de meditació, ja que per fer-ho cal estar plenament concentrat i no admet cap mena de distracció.

 

Quant de temps al dia he de llegir per notar els beneficis de la lectura?

 

Les recomanacions ballen, però ho fan sempre entorn els 20 minuts al dia. Aquests és el mínim de temps diari que hauríem de passar entre les pàgines d’un llibre. Ara bé: Depenent del temps que hi dediquis, podem classificar els lectors en 5 categories.

  • Lector esporàdic: Potser llegeixen un parell de cops per setmana o en moments d’oci.
  • Lector moderat: De 15 a 30 minuts al dia.
    Aquests lectors dediquen un temps regular a la lectura, prou per a submergir-se en un capítol o dos d’un llibre o per a gaudir d’alguns articles en línia.
  • Lector regular: De 30 minuts a 1 hora al dia.
    Aquests lectors tenen una pràctica constant de lectura i solen dedicar un temps significatiu a aquesta activitat, sigui per plaer, aprenentatge o necessitat.
  • Lector àvid: D’1 a 2 hores al dia.
    Aquests lectors tenen una passió per la lectura i dediquen una part substancial del seu temps lliure a aquesta activitat. Poden llegir diversos llibres al mes i gaudeixen explorant una àmplia varietat de gèneres i temes.
  • Lector devot: Més de 2 hores al dia.
    Aquesta categoria inclou els lectors apassionats que dediquen una quantitat considerable de temps cada dia a la lectura. Per a ells, la lectura és més que un passatemps; és una part essencial de la seva vida diària i un mitjà per a expandir la seva ment i la seva comprensió del món.

En un món cada cop més caòtic, trobar el temps (i la calma) per llegir és sovint un repte. Però, com has pogut veure avui, val la pena dedicar-hi ni que siguin vint minuts al dia. I, si no saps per on començar, et deixem amb una selecció de llibres d’autors i autores andorranes que de segur t’atraparan.

Quin insecte m’ha picat? Guia ràpida per identificar picades [Part 1]

Qui viu a Andorra assumeix i gaudeix– de les conseqüències d’estar envoltats de natura. I una d’aquestes conseqüències, és la convivència amb els insectes: són una part omnipresent del nostre entorn, i encara que molts d’ells són inofensius, alguns poden picar i causar molèsties i fins i tot reaccions al·lèrgiques. És igual si voltes sovint per la muntanya, si vas al rec de tant en tant o si fas vida més urbana: els insectes, i més amb la tornada del bon temps, ens envolten. 

En aquest article t’ensenyarem a identificar algunes de les picades d’insectes més freqüents a Andorra i et donarem pautes per actuar: Explorarem els insectes més comuns que piquen, analitzarem com són aquestes picades, els riscos associats, quines mesures prendre per a tractar-les i quant temps sol durar la picor. 

 

T’ha picat un mosquit? 

 

Els mosquits són potser els insectes picadors més comuns a tot el món. Les seves picades, com ja tothom sap, són generalment petites protuberàncies vermelles que causen picor i irritació. En àrees on hi ha malalties transmeses per mosquits, com el dengue o la malària, les picades poden representar un risc major. No és, de moment, el cas d’Andorra. 

 

Així has de tractar la picada d’un mosquit 

 

Neteja la picada amb aigua i sabó i després aplica un antisèptic per a prevenir infeccions. Els antiinflamatoris tòpics o antihistamínics també poden alleujar la picor i la inflor. 

Ja saps: evita gratar-te per a prevenir infeccions secundàries. Si et costa molt, abans de començar a experimentar amb remeis, millor que baixis a la farmàcia i parlis amb un especialista. 

 

Quant dura la picor d’una picada de mosquit? 

 

En general, la picor d’una picada de mosquit dura uns pocs dies, però pot persistir més temps en persones sensibles. 

 

Tot i que encapçalen el rànquing, no totes les picades són de mosquits. Dins de les més freqüents tenim també les abelles i les vespes. D’aquestes també n’hi ha a Andorra. 

 

T’ha picat una abella o una vespa? Això és el que has de fer 

 

Les picades d’abelles i vespes poden ser doloroses i causar inflor localitzada. Algunes persones poden ser al·lèrgiques al seu verí, la qual cosa pot desencadenar reaccions greus. 

 

Abans de seguir aclarim la diferència entre aquests insectes: 

 

  • Les abelles tenen un agulló que es desprèn de l’abdomen quan pica. Aquest agulló està connectat al sac de verí de l’abella i, en general, queda incrustat en la pell de la persona que ha estat picada. Després de picar, l’abella mor a causa de la pèrdua del seu agulló i part dels seus òrgans interns. Li surt cara la picada. En general, són insectes poc agressius que només piquen quan es veuen amenaçades. Si no les molestes, no t’han de fer res. 

 

  • Les vespes quan piquen també injecten verí, però, al contrari que les abelles, poden picar repetidament. I sí, efectivament, són més agressives. Tot i que la percepció del dolor canvia segons la persona, les picades de vespa fan més mal. 

 

Tractament d’una picada d’abella o vespa 

 

Si la picada deixa l’agulló incrustat en la pell, és important retirar-lo amb cura per a evitar que es trenqui i alliberi més verí. Renta la zona amb aigua i sabó, aplica gel per a reduir la inflor i pren un antihistamínic si és necessari. En casos d’al·lèrgia coneguda, això no cal ni dir-ho, és crucial buscar atenció mèdica immediatament. 

 

Durada de la picor d’una picada d’abella o de vespa 

 

El dolor i la inflor solen disminuir en un o dos dies, encara que pot persistir durant més temps. La pregunta està clara, oi? Si no he vist l’insecte i no tinc l’agulló clavat, com puc saber si m’ha picat una vespa? Apunta: 

 

  • Si sents un dolor sobtat i agut en una part del teu cos sense raó aparent, podria ser un signe d’una picada de vespa. 
  • Pots notar que la pell al voltant de la picada es torna vermella i s’infla. 
  • Pot ser que notis la presència d’una petita fava elevada en la pell, similar a una picada de mosquit, però generalment amb una major inflor i enrogiment. 
  • Després d’una picada de vespa, és possible que sentis calor en la zona afectada, a més del dolor i la inflor. 

 

Com puc saber si m’ha picat una puça? 

 

Si et despertes amb uns puntets en línia o agrupats, ja pots començar a sospitar que has estat en contacte amb una puça. Com a curiositat et direm que piquen d’aquesta perquè es mouen molt ràpidament buscant menjar. Exacte: Avancen i piquen, avancen i piquen, compulsivament. Millor no pensar-ho gaire. 

 

Les puces sovint es troben en àrees on hi ha mascotes, així que si sospites que has estat en contacte amb una i tens un pelut, fixat bé en el seu comportament i assegurat que té les desparasitacions al dia. Dit això, continuem amb la nostra picada: 

 

Com has de tractar la picada d’una puça? 

 

Renta la zona afectada amb aigua i sabó, i aplica una crema d’hidrocortisona per a alleujar la picor. Si és greu, potser has de baixar a la farmàcia i demanar un antihistamínic oral a un professional. 

 

Durada de la picor en picades de puça 

 

A aquestes picades triguen més a marxar. La picor pot persistir durant diversos dies o fins i tot setmanes, especialment si hi ha una infestació de puces al teu l’entorn.

 

Piqui qui et piqui, mai facis això 

 

Encara que pot ser temptador, gratar-se la picada pot empitjorar la irritació i augmentar el risc d’infecció. El gratat excessiu pot danyar la pell i permetre que bacteris ingressin a la ferida, la qual cosa pot complicar la cicatrització. Has de ser fort i no fer-ho. 

 

Apretar una picada pot provocar l’alliberament de més verí o fluids corporals de l’insecte en la pell, la qual cosa pot augmentar la inflamació i la irritació. A més, això pot augmentar el risc d’infecció. Amb compte. 

 

Evita aplicar substàncies irritants com a alcohol, vinagre o llimona directament sobre la picada. Aquests productes poden causar més irritació en la pell i augmentar la incomoditat. 

 

Al fil d’això t’hem de dir que cal evitar remeis casolans no provats: Encara que hi ha molts remeis casolans populars per a les picades d’insectes, alguns d’ells poden no ser efectius o fins i tot poden empitjorar la situació. Evita aplicar pasta de dents, olis essencials no diluïts o bicarbonat de sodi sense consultar primer amb un professional de la salut. 

 

Si experimentes símptomes greus com a dificultat per a respirar, inflor facial o marejos intensos després d’una picada d’insecte, no ignoris aquestes senyals. Busca atenció mèdica immediatament: podrien ser signes d’una reacció al·lèrgica greu que requereix tractament urgent. 

Tot el que sempre t’has demanat sobre els fongs

Fa pocs dies s’anunciava l’estrena de la segona temporada de The Last of Us: la sèrie que descriu una pandèmia ocasionada per fongs i que va col·locar els Cordyceps al punt de mira de milers d’espectadors, alimentant la curiositat –i la por– per aquests éssers anomenats fongs assassins, tant fascinants com desconeguts.

Els fongs són un regne divers d’organismes que inclou des dels xampinyons fins als misteriosos Cordyceps i han estat objecte d’interès i estudi durant segles. Més enllà de la seva importància ecològica com a descomponedors i simbionts, els fongs també han demostrat tenir un gran impacte al planeta. En aquest article, explorarem una mica més el seu paper en el món i en la salut dels éssers que l’habiten.

 

10 coses que no sabies sobre els fongs

 

Si, els Cordyceps existeixen fora de les pantalles

I tot i que no tenen el poder de convertir els humans en zombis, sí que és cert que infecten als seus hostes, com a erugues, formigues o escarabats, i després creixen dins d’ells, consumint-los lentament. Un cop el fong madura, emergeix del cos de l’hoste i produeix espores que poden infectar a altres organismes. De pel·lícula, oi? Aquesta relació entre el Cordyceps, a banda del famós videojoc, The Last of Us, ha inspirat nombrosos documentals. Et deixem un tastet.

 

Menjar fongs és bo per a la salut?

No tot és dolent: Molts fongs, com ara el Shiitake, el Portobello, la Grifola i els ceps són una font rica en nutrients, incloses proteïnes, vitamines del complex B, minerals com el seleni i el potassi, i antioxidants.

Alguns tipus de fongs, com els xampinyons, el Shiitake i els Porcini – que a Andorra anomenem popularment ceps– contenen fibra prebiòtica, que és beneficiosa per a la salut digestiva en promoure el creixement de bacteris saludables en l’intestí i millorar l’absorció de nutrients. Bé, no?

 

Quins fongs tenen propietats medicinals?

Alguns fongs, com el Reishi, el Cordyceps i el Maitake, han estat utilitzats en la medicina tradicional durant segles a causa de les seves possibles propietats medicinals. Se’ls atribueixen beneficis per a la salut que inclouen l’enfortiment del sistema immunitari, la reducció de la inflamació, la millora de la resistència física i la protecció contra malalties cròniques com el càncer i les malalties cardíaques.

 

Existeixen els fongs bioluminescents?

Els fongs bioluminescents –els que emeten llum pròpia– també existeixen fora de les pantalles. El més famós és potser el Mycena. Aquests fongs poden trobar-se en boscos foscos i es poden veure brillant en la foscor. 

Com pot ser? 

La bioluminescència és el resultat de reaccions químiques dins de les cèl·lules que produeixen llum visible, i es creu que pot tenir diverses funcions, com atreure insectes per a la dispersió d’espores o dissuadir als depredadors. Ja t’hem dit abans que el món dels fongs era fascinant.


Quin és el fong més gran de tots?

El fong Armillaria ostoyae també conegut com a «fong de mel», té el títol de l’organisme individual més gran del món. Una sola colònia d’aquest fong a Oregon, els EUA, cobreix aproximadament 8,9 quilòmetres quadrats i té més de 2.400 anys. És a dir que l’imperi romà s’estava expandint i aquesta colònia de fongs ja existia!

 

Quants fongs existeixen?

Seguim amb xifres: S’estima que existeixen entre 2,2 i 3,8 milions d’espècies de fongs en el món, encara que només s’han descrit al voltant de 120,000 espècies fins ara. Això vol dir que la major part dels fongs encara no han estat descoberts ni estudiats.


Quin és el fong més perillós?

Hi ha fongs que emmagatzemen toxines mortals i que poden causar greus problemes de salut, incloent-hi la mort, si s’ingereixen. Aquests són 3 fongs mortals:

  • Amanita phalloides (Bolet de la mort): Aquesta espècie és coneguda per ser altament tòxica i és responsable de la majoria de les intoxicacions mortals per fongs a tot el món. Conté toxines que afecten principalment el fetge i poden causar mal hepàtic greu i fins i tot la mort si no es tracta a temps.
  • Amanita ocreata (l’àngel de la mort): Igual que l’anterior, aquesta espècie pertany al gènere Amanita i també és altament tòxica. Les seves toxines poden causar mal hepàtic i renal greu i, en molts casos, són letals si no es tracta ràpidament.
  • Amanita moscaria (Bolet de la mosca): El bolet vermell amb punts blancs que tots tenim al cap. És fàcil de reconèixer. Encara que no és tan letal com Amanita phalloides o Amanita virosa, Amanita moscaria és coneguda pels seus efectes psicoactius i la seva toxicitat. Pot causar símptomes com a al·lucinacions, vòmits, diarrea i en casos greus, problemes respiratoris i convulsions. 

La llista de fongs tòxics és molt més llarga i has de saber que molts tenen aspecte similar a d’altres que són inofensius: és fàcil que t’equivoquis si no tens un coneixement sòlid. Per curar-te en salut, abans de consumir qualsevol espècie que es trobi en la naturalesa consulta a un expert o micòleg.

 

La penicil·lina és un fong?

La penicil·lina no és un fong en si mateixa, sinó un antibiòtic produït per fongs del gènere Penicillium. Va ser descoberta per Fleming el 1928, quan va observar que el fong Penicillium notatum tenia la capacitat d’inhibir el creixement d’uns certs bacteris. Des de llavors, s’han desenvolupat diversos tipus de penicil·lina i altres antibiòtics relacionats, que s’utilitzen per a tractar una àmplia varietat d’infeccions bacterianes.


Els fongs poden resistir la radiació?

Alguns fongs tenen la capacitat de resistir nivells extremadament alts de radiació ionitzant. És a dir, que poden sobreviure en entorns extremadament hostils, com ara reactors nuclears i llocs contaminats per radiació. A l’àrea al voltant del reactor nuclear de Chernobyl s’ha trobat, per exemple, Cryptococcus neoformans.


Què fa que un fong sigui al·lucinogen?

La presència de compostos psicoactius en unes certes espècies de fongs, com Psilocybe cubensis, es deu a la producció de substàncies químiques conegudes com a psilocibina i psilocina. Aquests compostos pertanyen a una classe de substàncies anomenades triptamines, que tenen efectes psicodèlics en el cervell humà.

Aquests efectes poden incloure canvis en la percepció del temps i l’espai, al·lucinacions visuals i auditives, distorsions en la percepció sensorial, eufòria, introspecció profunda i experiències espirituals o místiques. Val a dir que les popularment anomenades “setes al·lucinògenes” no són cap broma: el seu consum pot ser perjudicial per a la salut física i mental.

Ja veus que els fongs són uns éssers fascinants i uns grans desconeguts. Però ara tu ja saps deu coses més sobre ells. Vols estirar una mica més del fil? Prova a veure el documental Fantastic Fungi per seguir explorant aquest món! 

Tu tampoc esmorzes? Així reacciona el teu cos

És una realitat: no tothom esmorza. Sigui per pressa, per costum o perquè no té gana de bon matí. Hi ha qui amb un cafè amb llet pot tirar durant 3 hores sense problemes aparents. I fixa’t bé que diem aparents, perquè aquesta decisió de no esmorzar sí que passa factura al teu cos. 

 

Saps de quina manera? T’ho expliquem! 

 

Si no esmorzes, els teus nivells de glucosa baixen 

 

Esmorzar trenca el dejuni nocturn. Durant aquest període de dejuni, el teu cos continua utilitzant energia per a funcions bàsiques com la respiració, la circulació sanguínia i la reparació cel·lular. No obstant això, a mesura que passa el temps i no s’ingereix menjar, els nivells de glucosa en sang comencen a disminuir gradualment. 

 

I què passa? 

 

La glucosa és la principal font d’energia per al cos i el cervell. Quan els nivells de glucosa en sang cauen massa baix pots començar a sentir fatiga, feblesa i dificultat per a concentrar-te. Per què? Doncs perquè el cervell depèn d’un subministrament constant de glucosa per a funcionar correctament. 

 

Quan no esmorzes, el cos continua fent servir la glucosa emmagatzemada al fetge (glucogen) per a mantenir els nivells de glucosa en sang. Aquesta reserva com et pots imaginar no és infinita, i eventualment els nivells de glucosa poden disminuir tant, que pot causar símptomes d’hipoglucèmia (baix nivell de sucre en sang). 

 

Encara hi ha més: quan els nivells de glucosa en sang són baixos, el cos pot alliberar hormones de l’estrès, com el cortisol i l’adrenalina, en un intent d’elevar els nivells de sucre en sang. Aquestes hormones poden provocar sensacions d’ansietat, irritabilitat i tremolor. Ho havies pensat mai?  

 

Saltar-se l’esmorzar pot portar problemes de pes? 

 

Per una banda, saltar-se l’esmorzar farà que tinguis més gana al llarg del dia. I això com segurament ja saps fa que mengis en excés durant la resta d’àpats. Això pot contribuir a l’augment de pes i a un major risc de desenvolupar problemes de salut relacionats amb l’alimentació. 

 

I, per l’altra banda, saltar-se l’esmorzar pot alentir el metabolisme i dificultar la crema de calories, la qual cosa, efectivament, pot tenir un impacte negatiu en la pèrdua de pes i en la gestió del pes corporal. Però, per què? 

 

Quan mengem, el nostre cos gasta energia a processar i digerir els aliments, un fenomen conegut com a efecte termogènic dels aliments. Aquest procés implica l’activació del metabolisme per a descompondre els aliments i utilitzar els nutrients per a diverses funcions corporals. 

 

En saltar-se el desdejuni, es redueix l’oportunitat d’experimentar aquest efecte termogènic, la qual cosa podria resultar en una menor despesa calòrica total al llarg del dia. 

 

Com hem vist abans, el desdejuni proporciona al cos una font de glucosa, que és la principal font d’energia per al metabolisme. Quan no esmorzem, els nivells de glucosa en sang poden disminuir. Aquest canvi en el metabolisme pot afectar la forma en què el cos crema calories i pot fer que sigui més difícil perdre pes. 

 

Saltar-se el desdejuni pot afectar els nivells de diverses hormones que regulen el metabolisme i l’apetit. Per exemple, alguns estudis han suggerit que el dejuni prolongat pot augmentar els nivells de l’hormona de la fam, la grelina, i reduir els nivells de l’hormona de la sacietat, la leptina. Això podria portar a un augment de l’apetit i a una major ingesta d’aliments més tard en el dia, la qual cosa podria contrarestar qualsevol benefici potencial de la reducció de calories en saltar-se el desdejuni. 

 

Saltar-se l’esmorzar pot fer créixer la teva ansietat? 


A banda dels nivells de glucosa en sang i la seva relació amb l’estrès, no esmorzar pot activar un engranatge de conseqüències que poden potenciar l’estrès. Com ara? 

 

  • Els nivells elevats de l’hormona de la fam, la grelina, poden desencadenar sentiments d’ansietat i augmentar la sensació de fam. 
  • La falta d’energia i la dificultat per a concentrar-se a causa de la baixa glucosa en sang poden afectar negativament el teu estat d’ànim, la qual cosa pot augmentar la sensació d’ansietat. 
  • I, finalment, cal dir que sovint l’omissió de l’esmorzar pot ser part d’un patró d’alimentació irregular o poc saludable, que pot afectar negativament la salut mental i contribuir a l’ansietat. No sempre, però pot passar. 

 

No esmorzes perquè no tens temps? 3 idees d’esmorzars per fer en menys de 3 minuts 

 

Els bowls amb granola, iogurt i fruita són la clàssica opció, preferida per aquelles persones que tenen poc temps i l’estómac obert des de primera hora del matí. Si vols veure idees, aquí t’hem deixat 10 ben fàcils i bones . Però si aquesta opció no t’acaba de fer el pes, dona un cop d’ull a aquestes propostes: 

 

Un grapat de fruits secs torrats amb el teu cafè


Els pots escalfar una mica a la fregidora d’aire, amb una cullerada de mel. No embrutaràs, te’ls acabaràs de seguida i notaràs la diferència. 

 

Pa amb plàtan –que no torrada–


Tan fàcil com obrir un plàtan, tallar-lo amb les mans si no vols embrutar, i escalfar-lo a una paella o a la fregidora d’aire durant 2 minuts. Menja’l amb pa i una mica de confitura de fruites natural si vols menjar una cosa una mica més dolça! 

 

No tens ni temps ni paciència per aquestes coses?


Agafa un pot net, i buida un iogurt natural a dins, un grapat de fruits secs, afegeix un xorro de mel o crema de cacauet, xocolata negra o el primer que trobis per la cuina. Sacseja’l bé i marxa per la porta, però no t’oblidis la cullera! Quan facis el primer descans ja tens amb què acompanyar el cafè. 

 

I, si has arribat a aquest article googlejant sobre els dejunis intermitents i els seus beneficis, millor consulta primer amb el metge de capçalera abans de canviar els teus patrons d’alimentació, que ja veus que són la clau del teu benestar físic i mental. 

Et xiulen les orelles? No vol dir que parlin de tu…

Diuen les veus populars que quan les orelles ens xiulen vol dir que algú està xerrant malament de nosaltres a la nostra esquena. Aquesta superstició, que és tan antiga com la humanitat, amaga una condició auditiva que pateixen persones de totes les edats: el Tinnitus. 

Si no saps de què parlem has de continuar llegint. 

 

Què és el tinnitus? 

 

El tinnitus és una condició –no malaltia– que pateixen aquells que senten sorolls que no són causats per fonts externes. Com ara? Brunzits, xiulets, xiulades, rugits o grinyols. De fet, la paraula «tinnitus» ve del verb llatí «tinnire», que significa «sonar» o «dringar». 

Aquests sorolls poden ser intermitents o constants. Per això, sovint, el tinnitus es descriu com un soroll fantasma, ja que no hi ha una font de so externa que ho generi. La seva intensitat i la seva durada poden variar. Pot ser temporal o crònica. I no, no té cura. 

Entrem en detalls. 

 

Què causa el Tinnitus? 

 

El tinnitus pot ser causat per una varietat de factors. Et destaquem els més comuns perquè et facis una idea: 

  • L’exposició prolongada a sons forts, com la música alta, maquinària sorollosa o explosions, pot danyar les cèl·lules sensorials de l’oïda interna i desencadenar el tinnitus. 
  • Lesions traumàtiques en l’oïda, com a cops al cap, lesions per explosions o inserció accidental d’objectes en el canal auditiu, poden causar tinnitus. 
  • El tinnitus pot ser un símptoma de diversos problemes de salut, com a malalties de l’oïda, infeccions, trastorns del sistema circulatori, trastorns neurològics, canvis en la pressió sanguínia o desequilibris hormonals. 
  • L’estrès, l’ansietat i altres trastorns emocionals poden agreujar el tinnitus o fer que sigui més perceptible. Recerques com aquesta han trobat que l’estrès emocional pot augmentar temporalment la percepció del tinnitus i la seva molèstia, la qual cosa destaca la importància de les estratègies de maneig de l’estrès en el tractament del tinnitus. 
  • Alguns medicaments, com uns certs antibiòtics, antidepressius, antiinflamatoris no esteroides i quimioteràpia, poden causar o empitjorar el tinnitus com a efecte secundari. 

 

Com es pot tractar el tinnitus? 

 

Si ho pateixes ho saps, i si no, t’ho pots imaginar: El tinnitus pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida d’una persona. Els sons persistents poden interferir amb el somni, la concentració, l’atenció, el rendiment laboral i les relacions personals. A més, el tinnitus pot provocar ansietat, depressió, irritabilitat i estrès emocional. No és cap broma, i per això és important tractar-lo amb un especialista per reduïr el seu impacte: 

 

  • La teràpia de so utilitza sons suaus, com a soroll blanc, música relaxant o sons de la naturalesa, per a emmascarar el tinnitus i distreure l’atenció del pacient. 
  • Teràpia cognitiu-conductual, centrada a canviar les respostes emocionals i els pensaments negatius associats amb el tinnitus, per ajudar a reduir el malestar i l’ansietat. 
  • L‘aprenentatge de tècniques de relaxació, meditació, ioga o altres pràctiques de maneig de l’estrès pot ajudar a reduir la percepció del tinnitus. 
  • En alguns casos, et poden receptar medicaments, com a ansiolítics, per a ajudar a controlar els símptomes del tinnitus, especialment si estan relacionats amb l’ansietat o la depressió. 
  • En casos de pèrdua auditiva associada, l’ús d’audiòfons o generadors de so pot ajudar a millorar l’audició i emmascarar el tinnitus. De fet, com et pots imaginar, el tinnitus i la pèrdua auditiva estan estretament relacionats: Les persones que experimenten tinnitus poden patir algun grau de pèrdua auditiva. 

 

El tinnitus continua sent una àrea de recerca activa en la medicina auditiva i neurològica. S’estan realitzant estudis per a comprendre millor les causes subjacents del tinnitus, desenvolupar nous enfocaments de tractament i millorar la qualitat de vida dels qui ho experimenten. 

 

Em xiulen les orelles sovint: quan he d’anar al metge? 

 

  • Si els xiulets en les oïdes no desapareixen després d’uns dies o si són constants i continus, és important consultar a un metge per a avaluar la causa i rebre orientació sobre el tractament adequat. 
  • Si experimentes un canvi sobtat en la intensitat, el to o la naturalesa dels xiulets, especialment si va acompanyat d’altres símptomes com a marejos, pèrdua d’audició, dolor d’oïda o canvis en la visió, has de buscar atenció mèdica immediatament. 
  • Si sents aquests sorolls fantasma en les oïdes després d’una lesió al cap, com un cop fort o una lesió en un accident, és important buscar atenció mèdica immediatament, ja que això podria indicar una lesió greu en l’oïda o el cervell. 
  • Si els xiulets van acompanyats d’altres símptomes preocupants, com a marejos, pèrdua d’audició, dolor d’oïda, sensació de plenitud en l’oïda, canvis en la visió, o símptomes neurològics com a feblesa o entumiment, és important consultar a un metge per a una avaluació completa. 

 

I, en general, si els sorolls afecten la teva qualitat de vida, la teva capacitat per a concentrar-te, dormir, treballar o dur a terme activitats diàries, és crucial buscar ajuda mèdica per a rebre tractament i suport adequats. Deixar córrer aquestes coses no és mai i en cap cas una bona solució.  

T’afecten les fases lunars? Això és el que ha aconseguit demostrar la ciència

Tothom té un amic que quan té un mal dia no triga ni dos segons a trobar explicacions assenyalant la lluna. I si no el tens, vol dir que ets tu. De la influència de les fases lunars sobre la terra no hi ha cap dubte: des de la gravetat fins a l’ecologia, passant pel seu moviment: la lluna mou marees, il·lumina el nostre planeta i fins i tot modifica la seva rotació. 


Però quan parlem de les persones que l’habiten, els efectes del nostre satèl·lit comencen a adquirir certs matisos sovint més esotèrics que no pas científics. Això que la lluna pot canviar l’estat d’ànim és cert? La lluna regula els cicles menstruals? Pot ser que si hi-ha lluna nova tingui menys energia? Avui contestarem aquestes preguntes des del prisma científic. Comencem! 

 

Cicles lunars i menstruació: això és el que s’ha demostrat fins ara 

 

Partirem de la base que la comunitat científica sempre s’ha mostrat més aviat escèptica sobre la idea d’una influència lunar als cicles menstruals. El motiu? Cap evidència ha estat sòlida, i és complicat estudiar aquest fenomen de manera rigorosa. És a dir, que alguns estudis han suggerit correlacions entre la fase lunar i l’ovulació, mentre que uns altres no han trobat cap relació significativa:  

 

L’any 1986, Cutler, va estudiar les influències de la lluna al cicle reproductiu de les dones, analitzant 305 casos de forma individual. Aquestes van ser les seves conclusions:  

 

  • Durant la fase de lluna plena, les dones tenien cicles menstruals més curts en comparació amb la lluna nova. 
  • Aquest efecte va ser més pronunciat en dones que vivien en entorns urbans en comparació amb dones que vivien en àrees rurals. 
  • Les dones que van participar en l’estudi semblaven tenir un major nombre d’ovulacions durant la lluna plena en comparació amb la lluna nova. 

 

Com et pots imaginar, aquest estudi ha estat objecte de crítiques i hi ha hagut dificultats per a replicar els seus resultats. Però és interessant saber que existeix. 

 

Creences populars sobre la lluna que la ciència no ha estat capaç encara de demostrar  

 

Que la ciència ha explorat extensament la possible influència de la Lluna en les persones és cert, com també ho és que moltes de les creences populars sobre la influència del satèl·lit en no han estat recolzades per falta d’evidència científica sòlida. Com ara? 

 

La Lluna plena causa un augment en la taxa de criminalitat 

 

Malgrat la persistent creença que la Lluna plena està associada amb un augment en l’activitat criminal i el comportament agressiu, alguns estudis han trobat correlacions entre la Lluna plena i uns certs tipus de crims, mentre que uns altres no han trobat cap associació significativa. Parlarem del més curiós:  

El 2008, al Canadà es van examinar les dades de 771 incidents violents atesos en una sala d’emergències a Quebec, durant un període de cinc anys. Els investigadors van trobar una correlació estadísticament significativa entre la Lluna plena i la freqüència dels incidents violents. Específicament, va haver-hi un augment del 10% en la incidència de lesions autoinfligides durant les fases de Lluna plena en comparació amb altres fases lunars. 

 

La Lluna plena ens fa estar més irritables 

 

Una mica en la mateixa línia que l’anterior, però potser més escampada a la nostra època: Alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i uns certs aspectes del somni i el comportament, però d’altres semblen demostrar tot el contrari: 

 

  • L’any 2013 aquest estudi va trobar que les persones tendeixen a tenir un somni més profund durant la fase de lluna plena. 
  • Però el 2014, aquest altre  no va trobar cap associació significativa entre la fase lunar i la qualitat del somni. 

Novament, ens posem d’acord. De seguida veurem per què. 

 

La lluna plena pot determinar el moment del part 

 

De la mateixa manera que la Lluna pot afectar les marees, també pot influir en els líquids corporals, incloent-hi el líquid amniòtic, no? Doncs, lamentablement, fins ara aquí tampoc ens hem posat d’acord. 

Així i tot, t’hem de dir que alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i la freqüència dels parts. 

 

La lluna afecta la nostra productivitat 

 

Molts estudis miren de provar la influència del sol i la lluna a la productivitat, amb resultats poc sòlids. Però en aquest punt ens hem d’aturar, perquè si això t’interessa has de saber que el que si que s’ha demostrat és que el ritme circadiari, un cicle biològic influenciat principalment per la llum i la foscor, d’aproximadament 24 hores que regula una varietat de processos fisiològics i comportamentals en els organismes vius, inclosos els humans. D’això ja vam parlar en aquest article. 

 

Per què és tan difícil per la ciència demostrar que la lluna afecta les persones?  

 

Una de les principals dificultats en la recerca sobre la influència de la Lluna és la gran quantitat de factors que poden influir en l’objecte d’estudi: sigui el part, sigui l’ovulació o sigui una jornada laboral. Imagina’t: Des de factors genètics, ambientals fins a intervencions mèdiques i condicions de salut física i mental. Les variables són tantes que fan que identificar de qualsevol influència lunar sigui molt, molt complicat.  

Això no treu que la Lluna sigui un objecte fascinant, i que milions de persones puguin trobar respostes interessants en ella que ajudin a comprendre o a contextualitzar emocions, somnis o canvis en el seu dia a dia. Escoltar, qüestionar i respectar qui pensa diferent és la millor manera de conviure amb les incògnites que la ciència encara no ha pogut demostrar.  

Stresslaxing: quan relaxar-te encara t’estressa més

Sembla mentida que una paraula pugui descriure tan bé la sensació amb la qual conviu i lluita cada cop més gent. Els mitjans de comunicació parlen de tendència, però més aviat es tracta d’un problema creixent de salut mental: l’stresslaxing és la incapacitat de descansar de veritat. Les persones que ho pateixen, quan intenten relaxar-se, veuen com els seus nivells d’ansietat per no estar produint augmenten. D’aquí el mot. I d’aquí el problema.  

 

Parlem-ne. 

 

La paradoxa de l’estrès i la relaxació 

 

L‘estrès s’ha convertit en una constant en la vida de moltes persones. Les exigències laborals, les responsabilitats familiars i les pressions socials són fonts constants d’agitació. En la seva forma més bàsica, l’estrès és una resposta natural del cos davant situacions percebudes com a amenaçadores o desafiadores. Aquesta resposta té una utilitat: preparar-nos per a enfrontar la situació.  

 

  • En dosis moderades, l’estrès pot ser beneficiós, impulsant-nos a superar obstacles i aconseguir les nostres metes.  
  • No obstant això, quan es torna aclaparador, l’estrès pot tenir efectes perjudicials en la nostra salut física i mental. 

 

D’altra banda, tenim l’estat oposat: la relaxació. Un descens en l’activitat fisiològica i mental, acompanyat de sensacions de calma, tranquil·litat i benestar. La relaxació ens permet recuperar-nos del desgast causat per l’estrès, restaurant el nostre equilibri intern i promovent la curació tant física com emocionalment. 

 

Com poden coexistir l’estrès i la relaxació? 

 

La clau és entendre que són components naturals i interdependents de l’experiència humana. En un nivell fonamental, l’estrès i la relaxació són dues cares de la mateixa moneda: cadascun és necessari per a apreciar i equilibrar a l’altre. Sense estrès, la relaxació perdria el seu significat; sense relaxació, l’estrès es tornaria insostenible. 

 

A més, la capacitat de manejar eficaçment l’estrès i trobar moments de relaxació enmig de la turbulència és essencial per a la nostra salut i benestar general. Les tècniques de gestió de l’estrès, com la meditació, la respiració profunda i l’exercici regular, poden ajudar-nos a regular les nostres respostes a l’estrès i promoure la relaxació quan més el necessitem. De la mateixa manera, reservar temps per a activitats plaents i relaxants, com a passejos per la naturalesa, lectura o passatemps creatius, pot nodrir ment i cos, proporcionant un refugi contra les tensions. 

És important reconèixer que la paradoxa de l’estrès i la relaxació és una part inherent de l’experiència humana i que tots dos estats són igualment vàlids i necessaris. Però no tothom ho sap gestionar.  

 

Què és l’stresslaxing? 

 

L’stresslaxing és més que la paraula de moda a les xarxes socials. La seva definició és senzilla: 

Estar tan estressat que relaxar-te et fa sentir encara més estressat, per no estar treballant per eliminar les tasques que et fan sentir així.  

Tan cert com dur. I el primer pas per reconduir la situació és reconèixer que, potser, estem experimentant estrès per sobre del nostre llindar de tolerància.  

 

Quines persones poden patir stresslaxing? 

 

Qui pateix stresslaxing té dificultats per a gaudir del moment present, especialment durant els moments de descans, i una preocupació excessiva pel que pugui succeir en el futur.  

Aquest fenomen sovint està vinculat amb aquelles que pateixen burnout i també afecta persones amb ansietat o que els hi costa adaptar-se als canvis.  

Segons aquesta teoria, algunes persones prefereixen preocupar-se constantment en lloc de relaxar-se i arriscar-se al fet que una cosa inesperada arruïni el seu moment de desconnexió.  

A més, és comú en aquelles persones que es preocupen molt pel que els altres pensen d’ells, la qual cosa els porta a semblar ocupats tot el temps, justificar els seus moments de relax i esforçar-se encara més per a mantenir una bona imatge, la qual cosa pot generar sentiments de culpa quan no compleixen amb expectatives poc realistes. 

Reconèixer aquestes tendències és fonamental per a treballar en un equilibri saludable entre el treball, el descans i el benestar emocional. Et donem algunes claus. 

 

Claus per reduir l’stresslaxing 

 

Establir límits clars, i respectar-los: Aprendre a dir «no» quan sigui necessari i establir límits saludables: hores específiques per a treballar i dedicar temps a activitats de descans i relaxació sense sentir-te culpable per això. 

Prioritzar el somni: estableix una rutina regular de somni. Aquí t’expliquem com pots fer-ho. El somni de qualitat és fonamental per a la salut física i mental, i descansar adequadament durant la nit t’ajudarà a enfrontar millor l’estrès diari i a mantenir un estat d’ànim equilibrat.  

Desconnectar de les tecnologies: La constant estimulació digital pot contribuir a l’estrès i dificultar la relaxació. Va bé de tant en tant buscar activitats que et permetin desconnectar i connectar amb tu mateix.  

I, si sents que ho necessites, demana ajuda: Mai ens cansarem de dir-ho. Si et sents aclaparat per l’estrès i trobes difícil manejar les teves emocions o bregar amb les demandes de la vida diària, un psicòleg pot ajudar-te a desenvolupar estratègies efectives d’afrontament i maneig de l’estrès.