Això és el que passa realment al teu cos quan menges postres amb sucre

Tres receptes de postres sense sucres, veganes i refrescants

 

Això de preferir postres dolces és un costum heretat de temps passats, quan aconseguir sucre era una tasca complicada i els afortunats el reservaven per a celebrar ocasions especials. El costum (i el màrqueting) van alimentar la idea que el sucre és sinònim de festeig, i el colofó perfecte d’un bon menjar. 

Però no tot és bo en aquesta història, i ho sabem. 

El sucre no sempre ens cau bé. Ens fa sentir plens, cansats, lents i inflats. I és que triar unes postres ensucrades té un impacte en el nostre cos que està bé conèixer, per a decidir amb informació un altre cop que tinguem opció.

Així reacciona el teu cos quan menges sucre

Unes postres ensucrades faran que el nivell de glucosa en sang augmenti. Això provocarà una sobreproducció d’insulina, que serà la culpable de la teva sensació de cansament, però també farà que tinguis gana poc després d’haver menjat. Però la cosa no queda aquí: el sucre pot fer que el teu estómac s’inflami, et sentis (i estiguis) inflat, i que et faci mal la panxa. 

Les coses com són: Solem pensar en les alternatives a unes postres ensucrades com una opció avorrida. Un *iogurt amb regust àcid, o una peça de fruita refrigerada. Però el món de les postres no s’acaba aquí: hi ha opcions saludables, originals i tremendament delicioses per aquells que estan disposats a entretenir-se una estona a la cuina. 

Et portem tres opcions:

Mousse de llimona I menta


Ingredients:

  • 3 llimones grans
  • 200 ml de iogurt grec desnatat
  • 2 cullerades de mel (opcional)
  • 3 clares d’ou
  • Fulles de menta fresca

Treu el suc de les llimones i barreja el suc amb el iogurt grec i la mel fins a obtenir una barreja homogènia. A part, munta les clares a punt de neu fins que quedin ben fermes.

Afegeix les clares muntades a la barreja de llimona i iogurt amb moviments envoltants, perquè no perdin volum. 

Distribueix la mousse en gots o bols petits i deixa-la refredar a la nevera durant almenys dues hores. Abans de servir, decora-la amb unes fulles de menta fresca per donar-li el toc final.

Sorbet de síndria i alfàbrega

Convertir la síndria en un sorbet és una manera excel·lent de gaudir-ne d’una forma diferent. L’afegit d’alfàbrega li dona un toc aromàtic que no et pots perdre:

Ingredients:

  • 1/2 síndria (sense llavors)
  • El suc de 2 llimes
  • Fulles d’alfàbrega fresca

Talla la síndria a trossos i tritura-la fins a obtenir un puré. Afegeix-hi el suc de llima. Barreja bé i, si vols, passa el puré per un colador fi per eliminar-ne les fibres. Després, incorpora unes fulles d’alfàbrega picades. 

Aboca la barreja en un recipient i posa-la al congelador. Remena-la cada mitja hora fins que tingui la textura de sorbet (aproximadament 3 hores). Serveix en copes i decora amb fulles d’alfàbrega. 

Bombons freds amb fruita fresca

Els bombons són un clàssic, però, en lloc de la tradicional xocolata, aquí et proposem una versió lleugera i fresca amb fruita.

Ingredients:

  • 200 g de iogurt grec natural o vegetal
  • 1 cullerada de mel o xarop d’atzavara
  • Fruites fresques al gust (gerds, nabius, maduixes, kiwi, etc.)

Barreja el iogurt grec amb la mel o el xarop d’atzavara fins a obtenir una barreja homogènia. 

Afegeix-hi trossets de fruita fresca de la teva elecció i barreja suaument. Si vols que la fruita tingui més presència, tritura una part i incorpora-la al iogurt.

Col·loca petites porcions de la barreja a un motlle de silicona per bombons o en una safata amb paper de forn. Posa-ho al congelador durant almenys 2 hores fins que els bombons estiguin ben congelats. Serveix-los directament del congelador.

Les combinacions són infinites: pots fer bombons de plàtan amb crema de cacauet, bombons de pinya amb crema de coco, bombons de poma amb canyella… i, si vols seguir experimentant amb aquest format, et proposem unes gelatines molt especials. 

Ja veus que no cal afegir sucre per gaudir d’unes bones postres. Tens clar quines prepararàs primer? No t’oblidis d’etiquetar-nos en les teves creacions! 

Bon profit, xefs!

Suor i salut: dermatitis, fongs i miliària

Et surten granets quan passes calor? T’expliquem per què pot ser i com evitar-los


En suar, la pell comença a acumular líquid, greix, pells mortes i altres elements que poden causar tota mena de problemes. Els bacteris queden atrapats sota aquest cúmul de factors que no tornarem a descriure, fins al punt de taponar els porus. Això provoca una inflamació interna dels fol·licles i fa que surtin els famosos granets per suor en diferents parts del cos amb símptomes com picor o dolor.

No és cap novetat: La calor, la suor i la humitat poden provocar afeccions cutànies com ara la dermatitis, els fongs i la miliària. Prevenir-les i mantenir la pell perfecta a l’estiu passa per entendre una mica aquestes afeccions. 

Repassem algunes de les més freqüents:

Dermatitis de contacte i dermatitis atòpica

La dermatitis és una inflamació de la pell que pot tenir diverses causes, incloent-hi al·lèrgies, irritants o, fins i tot, predisposicions genètiques. Durant l’estiu, la dermatitis de contacte i la dermatitis atòpica es poden agreujar per l’exposició a la suor, però també a l’aigua de la piscina, al sol i a la fricció constant amb la roba.

Per evitar brots, és important:

  • Mantenir la pell ben hidratada 
  • Evitar l’exposició prolongada a factors irritants. 
  • Portar roba lleugera i transpirable (teixits com el cotó i el lli són ideals)
  • Dutxar-se després de suar per eliminar les substàncies que poden irritar la pell 
  • Fer servir productes hipoal·lèrgics.

    Si ja tens una erupció, consulta un especialista de la salut abans d’utilitzar corticoides o antihistamínics. 

Fongs a la pell: Micosi i peu d’atleta

Els fongs prosperen en entorns càlids i humits, fent de l’estiu la temporada perfecta per a infeccions com la micosi i el peu d’atleta. Aquestes afeccions solen aparèixer en zones on la suor queda atrapada, com els peus, l’engonal i les aixelles.

Comencem per la micosi: Aquesta infecció afecta la pell, però també les ungles, i sol manifestar-se amb taques vermelloses, descamació i picor. La micosi és especialment comuna en els plecs de la pell, allà on la humitat es manté durant més temps. Els banys públics, les piscines i els gimnasos són llocs on és fàcil contagiar-se. D’aquí que sigui important dutxar-se quan arribes a casa i hidratar bé la pell. 

El peu d’atleta és una infecció que afecta especialment entre els dits dels peus. Es caracteritza per una picor intensa, enrogiment, descamació i, en casos greus, butllofes. És molt contagiosa i pot estendre’s fàcilment a altres parts del cos o a altres persones si no es tracta adequadament. 

Per prevenir les infeccions per fongs és essencial mantenir la pell seca i neta. Després de dutxar-te o banyar-te, asseca bé les zones entre els dits dels peus. Fes servir sabates obertes o transpirables quan sigui possible, i evita compartir tovalloles o estris personals.


Miliària: L’erupció per calor

La miliària, també coneguda com a sudamina, és una afecció que pot semblar menor comparada amb les altres, però si no la tractes bé es pot tornar especialment molesta. Es tracta d’una erupció cutània causada pel bloqueig de les glàndules sudorípares, que es manifesta en forma de petites butllofes o granets. Aquesta afecció és especialment comuna en els nens petits, però també pot afectar els adults, sobretot si porten roba ajustada. 

Què pot passar si ho deixes córrer i no tractes bé una afecció cutània?

Si no tractes correctament aquestes afeccions, poden empitjorar amb el temps i provocar complicacions més greus. Per exemple? Doncs una infecció fúngica com la micosi no tractada pot estendre’s a altres parts del cos o esdevenir crònica, i requerir un tractament més intensiu. 

La dermatitis no tractada pot conduir a una pell crònicament inflamada, espessida i amb risc d’infecció secundària a causa del gratament constant. 

En el cas de la miliària, si no es prenen mesures per refredar i assecar la pell, es podria desenvolupar una infecció bacteriana a les àrees afectades.

Prevenir, actuar ràpid i bé és clau per no tenir un ensurt amb la pell. Ja veus que quan parlem d’erupcions cutànies per calor, de misteri n’hi ha poc: mantenir la pell seca, neta, i si l’has de cobrir, que sigui sempre amb roba lleugera i sabates transpirables. 

Si aquest cop ja fas tard i tens una erupció, no ho deixis passar: visita un especialista i segueix al peu de la lletra un tractament personalitzat. 

Gelatines veganes de còctels (sense alcohol)

Gelatina vegana de mojito, de daiquiri de maduixa o de pinya colada

 

Fa calor i molts fem vacances: la idea de preparar-se un còctel per refrescar-se i gaudir d’una merescuda pausa pot ser temptadora, però ja sabem que no és la millor per la salut. Venim carregats amb alternatives originals, saludables i molt refrescants: gelatines veganes de còctels sense alcohol. 

Vols idees? Te les donem totes! 

 

Gelatina vegana de mojito

El mojito és un còctel emblemàtic de l’estiu, amb la seva combinació de llima, menta i una dolçor subtil. Aquesta gelatina vegana captura tot l’essencial del mojito, oferint una experiència refrescant i lleugera.

Ingredients:

  • 500 ml d’aigua
  • El suc de 4 llimes
  • 2 cullerades de sucre o xarop d’atzavara
  • 1 culleradeta d’agar-agar en pols
  • Fulles de menta fresca

Escalfa l’aigua amb el sucre fins que es dissolgui completament. Afegeix el suc de les llimes i les fulles de menta. 

Després, incorpora l’agar-agar i porta la barreja a ebullició durant 2 minuts, remenant constantment. Retira del foc i deixa reposar uns minuts. 

Col·loca la barreja en motlles de fer glaçons i deixa refredar a la nevera fins que solidifiqui. Serveix amb gust i unes fulles de menta.

El resultat? Una gelatina lleugera i refrescant, amb tot el sabor del mojito original. 

 

Gelatina vegana de pinya colada

La pinya colada té gust de vacances i relax. Aquesta gelatina vegana manté els sabors exòtics de la pinya i el coco, però sense alcohol i amb una textura suau i cremosa. L’has de tastar:

Ingredients:

  • 400 ml de suc de pinya natural
  • 100 ml de llet de coco
  • 2 cullerades de xarop d’atzavara
  • 1 culleradeta d’agar-agar en pols

Escalfa el suc de pinya i la llet de coco en una cassola a foc mitjà. Afegeix el xarop d’atzavara i l’agar-agar, i remena constantment fins que la barreja comenci a bullir. 

Redueix el foc i deixa bullir suaument durant 2 minuts. Retira del foc i aboca la barreja en motlles. Deixa refredar a la nevera fins que quedi prou ferm.

 

Gelatina vegana de daiquiri de maduixa

El daiquiri de maduixa és un còctel dolç i afruitat, amb un puntet àcid molt característic. Aquesta gelatina vegana captura tota la seva essència de manera natural i molt més saludable.

Ingredients:

  • 400 g de maduixes fresques
  • El suc de 2 llimes
  • 2 cullerades de sucre o xarop d’atzavara
  • 1 culleradeta d’agar-agar en pols

Tritura les maduixes fins a obtenir un puré, i escalfa’l amb el suc de llima i el sucre. Afegeix l’agar-agar i porta la barreja a ebullició, remenant durant 2 minuts. 

Aboca la barreja als teus motlles i deixa refredar a la nevera fins que solidifiqui.

A més de ser aptes per a vegans i persones amb restriccions dietètiques, aquestes gelatines estan fetes ingredients naturals com l’agar-agar o la pectina en lloc de col·lagen animal: Són més fàcils de digerir i poden ser una opció més saludable si parlem de calories i greixos. 

Combinades amb fruita fresca, un toc de menta o fins i tot una mica de crema de coco, aquestes gelatines poden transformar-se en un plat elegant i exquisit. Si t’han agradat i vols més receptes refrescants, segueix llegint per aquí.

Aigües de sabors casolanes, saludables i originals

Has tastat mai l’aigua d’espígol i prèssec?


Les has vist al supermercat, i potser fins i tot les has comprat: les aigües de sabors són una alternativa al got d’aigua tradicional, perfecta si formes part del club de persones que s’avorreixen bevent aigua, però volen fer salut i escapen de refrescos ensucrats.

A diferència dels refrescos, que sovint contenen grans quantitats de sucre, edulcorants artificials i additius químics, les aigües de sabors casolanes estan lliures d’aquests ingredients. Fixa’t que hem dit casolanes: tot i que les que pots trobar a la prestatgeria d’una botiga pot semblar una opció prou sana, has de saber que sovint contenen sucre afegit i que perden nutrients essencials a causa dels processos de pasteurització.

Si vols beure aigua de sabors, fes-ho bé. Nosaltres et donem cinc receptes plenes de beneficis per explorar, i tu decideixes per quina vols començar:

Aigua de llimona i alfàbrega

La llimona és coneguda pel seu alt contingut en vitamina C, que ajuda a reforçar el sistema immunitari i a millorar la digestió. L’alfàbrega, per la seva banda, aporta propietats antiinflamatòries i és un potent antioxidant. Aquesta combinació és ideal per refrescar-te en dies calorosos, aportant un toc cítric i herbaci que t’ajudarà a mantenir l’energia.

Pas a pas: Talla una llimona a rodanxes fines i afegeix-la a un litre d’aigua freda. Després, incorpora un grapat de fulles d’alfàbrega fresca. No cal que les tallis si no vols que el seu sabor agafi molt protagonisme. Deixa reposar a la nevera durant almenys una hora perquè els sabors s’infusionin bé.

Per servir, pots tallar una rodanxa de llimona extra, fer-li un tall des de la meitat i entretenir-te fent una bona foto per Instagram!

Aigua d’espígol i préssec

L’espígol té un efecte calmant que pot ajudar a reduir l’estrès i millorar la qualitat del son, mentre que el préssec és ric en vitamines A i C, que són excel·lents per a la salut de la pell. Aquesta combinació crea una aigua aromàtica i subtilment dolça, perfecta per relaxar-te a la tarda.

Recepta: Afegeix una culleradeta de flors d’espígol seques i dos préssecs tallats a rodanxes a un litre d’aigua. Deixa reposar a la nevera unes hores. Serveix ben freda i gaudeix de l’aroma suau de l’espígol combinat amb la dolçor del préssec. Mai has begut una aigua tan especial!

Per servir, pots tallar un parell de branquetes de romaní: la combinació amb l’espígol és infal·lible!

Aigua de pinya i cardamom

La pinya és rica en bromelina, un enzim que ajuda a la digestió i redueix la inflamació, mentre que el cardamom és conegut per les seves propietats desintoxicants i digestives. El seu sabor fresc, dolç i especiat et farà viatjar a una platja tropical sense haver de creuar la frontera.

Pas a pas: Talla la pinya a trossos petits i afegeix-la a un litre d’aigua freda. Després, incorpora unes beines de cardamom lleugerament aixafades. Deixa infusionar durant almenys dues hores.

Per decorar el teu got pots fer servir branques de canyella: fa un match perfecte amb la pinya!

Aigua de gerds i romaní

Els gerds són rics en antioxidants, especialment en vitamina C, mentre que el romaní té propietats antiinflamatòries i pot millorar la circulació sanguínia. Aquesta combinació és ideal per revitalitzar-te. 

Recepta: Afegeix un grapat de gerds frescos i unes branques de romaní a un litre d’aigua. Deixa reposar a la nevera durant almenys una hora. Pots aixafar lleugerament els gerds perquè alliberin més sabor –tot i que això farà que et trobis trossets mentre beus i no a tothom li agrada aquesta idea–. Serveix amb prudència i glaçons per gaudir-la ben fresca!

Per decorar el teu got pots agafar una rodanxa de taronja o de llimona, depenen si la vols més àcida o més dolça.

Ara ja no tens excusa per no preparar-te aigües infusionades. Prova aquestes combinacions i presumeix amb nosaltres dels teus gots perfectament decorats!

Amb quin oli cuines a casa? Aquest és el pitjor

L’oli d’oliva és un dels més saludables: una cullerada té només 14 grams de greix


La seva fama el precedeix, i fa anys que no és bona: l’oli de palma és conegut per ser alt en greixos saturats, els quals poden augmentar el risc de malalties cardiovasculars. Segons un informe de la World Wildlife Fund (WWF), al voltant del 85% de l’oli de palma mundial prové d’Indonèsia i Malàisia, on la producció sovint implica la desforestació de boscos tropicals, afectant greument la biodiversitat i els hàbitats de nombroses espècies. Seguim amb la dada que gela la sang: la producció mundial d’oli de palma va superar els 76 milions de tones l’any 2020. 


L’oli de palma no només perjudica el planeta: també la teva salut


El consum excessiu d’oli de palma pot estar associat a un augment dels nivells de colesterol LDL (colesterol “dolent”), i l’excés de greixos saturats en la dieta pot contribuir a la formació de plaques a les artèries, que poden derivar en atacs de cor i accidents cerebrovasculars. 

Sembla mentida, però l’oli de palma, juntament amb el de colza i el de soia és el més consumit al món. Te’l pots trobar a tot arreu: fins i tot a la llista d’ingredients d’un pot de crema. Com sol passar, la seva popularitat respon al baix preu, però també a la seva versatilitat. La seva textura aguanta bé les temperatures ambients i té un gust neutre. Així i tot, la balança s’equilibra cap a l’altre costat, i més quan tenim olis per escollir, que poden ser més saludables i sostenibles. 

T’hem fet un bon llistat, ordenat de menys a més sa. 

Oli de Cotó

L’oli de cotó prové de les llavors de la planta de cotó. Té un sabor suau i es fa servir en la preparació d’aliments fregits i productes de pastisseria. Una cullerada d’oli de cotó conté aproximadament 14 grams de greix, dels quals 3,5 grams són saturats. Aquest oli no és dels més saludables, ja que conté greixos saturats i pot tenir traces de pesticides. A més, el seu procés de refinament pot reduir els nutrients.

  • Beneficis: És econòmic i té una vida útil llarga.
  • Contraindicacions: Pot augmentar el risc de malalties cardiovasculars si es consumeix en excés.
  • Plats: Frits, productes de pastisseria, salses comercials. El trobaràs també a l’etiqueta dels fruits secs. 
  • Impacte ambiental: La producció de cotó sovint utilitza molts pesticides, cosa que pot ser perjudicial per al medi ambient.

Oli de Colza

L’oli de colza, també conegut com a oli de canola, té un sabor suau i una textura lleugera. Una cullerada d’oli de colza conté aproximadament 14 grams de greix, amb només 1 gram de greix saturat. És conegut per ser baix en greixos saturats i alt en greixos monoinsaturats.

  • Beneficis: Millora la salut cardiovascular i té un bon contingut d’àcids grassos omega-3.
  • Contraindicacions: Pot contenir àcids grassos trans si no és processat adequadament.
  • Plats: Amanides, coccions al forn, salses. És sovint un dels ingredients dels productes processats.
  • Impacte ambiental: La producció pot ser més sostenible que altres olis, però cal tenir en compte els cultius transgènics.

Oli de Sèsam

Té un gust molt característic, intens i lleugerament a nous. Si t’agrada menjar plats asiàtics, l’hauràs tastat més d’un cop. Una cullerada d’oli de sèsam conté aproximadament 14 grams de greix, amb 2 grams de greix saturat.

  • Beneficis: Ric en antioxidants i àcids grassos insaturats, ajuda a reduir el colesterol dolent.
  • Contraindicacions: Pot causar al·lèrgies en algunes persones.
  • Plats: Plats asiàtics, amanides, marinats.
  • Impacte ambiental: La seva producció és relativament sostenible, però depèn de les pràctiques agrícoles locals.

Oli de Gira-sol

L’oli de gira-sol té un sabor suau i és molt utilitzat en la cuina diària. Una cullerada d’oli de gira-sol conté aproximadament 14 grams de greix, amb 1,5 grams de greix saturat.

  • Beneficis: Alt contingut en vitamina E i greixos insaturats.
  • Contraindicacions: Pot oxidar-se fàcilment si s’exposa a temperatures altes repetidament.
  • Plats: Frits, pastisseria, salses i productes processats.
  • Impacte ambiental: La seva producció pot ser intensiva en recursos, però hi ha opcions més sostenibles disponibles.

Oli de Soja

Una cullerada d’oli de soja conté aproximadament 14 grams de greix, amb 2 grams de greix saturat. El seu sabor lleuger el fa ideal per a moltes aplicacions culinàries.

    • Beneficis: És una bona font d’àcids grassos omega-3 i vitamina E.
    • Contraindicacions: Pot contenir àcids grassos trans si no és processat adequadament. Compta també que algunes persones poden ser al·lèrgiques a la soja.
    • Plats: Frits i coccions al forn.
    • Impacte ambiental: La soja sovint es cultiva en monocultius, cosa que pot tenir un impacte negatiu en el sòl i la biodiversitat.

Oli d’Oliva

El preu de l’ampolla d’oli d’oliva a Andorra (de la mateixa manera que als països veïns) és molt més elevat que els de la resta, però això no treu que sigui l’opció més saludable. Una cullerada d’oli d’oliva conté aproximadament 14 grams de greix, amb 2 grams de greix saturat. Fixa’t:

  • Beneficis: Ric en antioxidants i greixos monoinsaturats, ajuda a reduir el risc de malalties cardiovasculars.
  • Contraindicacions: Pot ser calòric si es consumeix en excés. De seguida parlem de quantitats recomanades.
  • Plats: Amanides, coccions al forn, salses… o directament al plat amb un bon pa!
  • Impacte ambiental: La seva producció pot ser sostenible, sobretot si es fa servir agricultura ecològica.

Quant oli és bo prendre al dia?

Els experts recomanen consumir entre 20 i 30 grams d’oli al dia, que equivalen a unes 2-3 cullerades. Escollir olis saludables i consumir-los amb moderació forma part d’una dieta equilibrada. I parlant d’això, et ve de gust descobrir una recepta original i refrescant amb oli d’oliva? 

 

Gaspatxos sense tomàquet per sorprendre (i variar) aquest estiu

Pots cuinar gaspatxos de síndria, de maduixa o de cirera amb ingredients frescos, lleugers i saludables

 

El gaspatxo és una sopa freda que tradicionalment es fa amb tomàquet. Però si no t’acaba de fer el pes, tens reflux àcid –o et fa gràcia variar–, et proposem tres receptes que no en porten: gaspatxo de síndria, gaspatxo de maduixa i gaspatxo de cireres. Aquestes alternatives amb contingut més baix en àcids són igualment refrescants i ofereixen un toc dolç que contrasta perfectament amb les notes salades i fresques dels ingredients típics del gaspatxo. T’atreveixes?

Recepta de gaspatxo de maduixa


Amb aquest gaspatxo de maduixa, no només estaràs gaudint d’un plat deliciós i nutritiu, sinó també d’una versió innovadora i refrescant del clàssic estiuenc. Ideal per servir en àpats lleugers o com a aperitiu:

Ingredients:

  • 500 g de maduixes
  • 1 cogombre pelat i tallat
  • 1 pebrot vermell
  • 1 ceba petita
  • 1 gra d’all
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • 2 cullerades de vinagre de vi blanc
  • Sal i pebre al gust
  • Fulles de julivert per decorar

Preparació:

  1. Neteja les maduixes i talla-les per la meitat.
  2. Talla el cogombre, el pebrot vermell i la ceba en trossos grans.
  3. Posa tots els ingredients en una batedora i tritura fins a obtenir una textura fina.
  4. Afegeix l’oli d’oliva, el vinagre, la sal i el pebre, i barreja bé.
  5. Refreda a la nevera durant almenys 2 hores abans de servir.
  6. Serveix fred decorat amb fulles de julivert.

Recepta de gaspatxo de cireres

Ingredients:

  • 250 grams de cireres desossades
  • 250 grams de tomàquet cherry (tot i que pots substituir-los per més cireres)
  • 100 grams de pà del dia anterior
  • 200 ml d’aigua
  • 1 cogombre pelat i tallat
  • 1 pebrot verd
  • 1 ceba petita
  • 1 gra d’all
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • 2 cullerades de vinagre de Jerez
  • Sal i pebre al gust
  • Fulles de menta fresca per decorar

Preparació:

  1. Desossa les cireres i talla-les per la meitat. Si et taques, frega bé amb vinagre i sabó, veuràs com surt! 
  2. Talla el cogombre, el pebrot verd i la ceba en trossos grans. 
  3. Posa la resta dels ingredients en una batedora i tritura fins a obtenir una textura fina.
  4. Afegeix l’oli d’oliva, el vinagre, la sal i el pebre, i barreja bé.
  5. Refreda a la nevera durant almenys 2 hores abans de servir.
  6. Serveix fred decorat amb fulles de menta fresca i un raig d’oli.

Recepta de gaspatxo de síndria

Aquesta versió afruitada del tradicional gaspatxo combina la dolçor i la frescor de la síndria amb els sabors clàssics d’aquest plat refrescant. Aquí tens una recepta que segur que et sorprendrà:

  • 500 g de síndria
  • 1 cogombre mitjà
  • 1 pebrot vermell petit
  • 1 petit gra d’all
  • 1 cullerada de vinagre de vi blanc
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • 200 ml d’aigua freda
  • 1 culleradeta de mel 
  • Sal i pebre al gust
  • Herbes fresques la menta o el romaní són un match assegurat!
  • Unes rodanxes fines de síndria per a decorar

Preparació:

  1. Posa els ingredients sòlids en una batedora i tritura fins a obtenir una textura fina.
  2. Afegeix l’oli d’oliva, el vinagre, la sal i el pebre, i barreja bé.
  3. Refreda a la nevera durant almenys 2 hores abans de servir.
  4. Serveix fred decorat amb fulles de menta fresca i un raig d’oli.

Pots decorar els teus gaspatxos amb petits trossets del seu ingredient principal, amb crostons casolans o simplement amb un raig d’oli tirat amb gràcia. Les branquetes de romaní, una rodanxa de llima o un all torrat i laminat poden marcar la diferència i elevar el teu plat al cel.

Quan arriba l’estiu i les temperatures pugen, la nostra dieta juga un paper crucial en la regulació de la temperatura corporal. Menjar lleuger i fresc ajuda el cos a mantenir-se hidratat i fresc, evitant així la sensació de pesadesa tan típica dels àpats pesats que ens fan arrossegar els peus a l’estiu. Aquests dies, mantenir-se ben hidratat és encara més important, i plats com el gaspatxo poden ajudar-nos a aconseguir-ho, ja que no només són refrescants, sinó que també ens proporcionen una bona dosi de líquids. Per quin t’animes a començar?

Menjar xocolata abans d’anar a dormir no és bona idea, i t’expliquem per què

La teobromina té un efecte estimulant, i no és bona per a tothom

 

La teobromina és un compost químic natural que es troba principalment en el cacau, i, per tant, en la xocolata. És similar a la cafeïna, però té efectes més suaus i duradors. A més de la xocolata, també està present en altres aliments com el te, la guaranà i el mate. Però la xocolata n’és la font més coneguda –i deliciosa–.

  • La teobromina és responsable de molts dels beneficis associats amb el consum de xocolata:
  • La teobromina millora l’estat d’ànim: La teobromina estimula la producció d’endorfines, les hormones de la felicitat. També actua com un suau estimulant del sistema nerviós central, similar a la cafeïna però sense els efectes intensos.
  • La teobromina té un efecte diürètic que ajuda a eliminar l’excés de líquids del cos. Això pot ser beneficiós per a persones que pateixen de retenció de líquids o hipertensió.
  • La teobromina pot ajudar a relaxar els vasos sanguinis, cosa que millora la circulació sanguínia i redueix la pressió arterial. I si, estudis han demostrat que el consum moderat de xocolata negra, rica en teobromina, pot reduir el risc de malalties cardiovasculars.
  • Encara n’hi ha més: La teobromina té propietats antiinflamatòries que poden ajudar a reduir la inflamació en el cos, la qual cosa és beneficiós per a malalties cròniques com l’artritis.

Però com hem dit abans, això de consumir teobromina no és per a tothom, ni per qualsevol ocasió:

  • Les persones amb problemes cardíacs o ansietat han de limitar el seu consum, ja que la teobromina pot augmentar el ritme cardíac i la pressió arterial. 
  • Infants i embarassades: Tot i que no és tòxica, és millor moderar el seu consum i consultar sempre els especialistes de la salut.

Quanta teobromina puc consumir al dia?


Per a la majoria de les persones, consumir fins a 400 mg de teobromina al dia és segur. És a dir, uns 50 grams de xocolata negra amb un alt contingut de cacau.

En grans quantitats, la teobromina pot causar problemes digestius com malestar estomacal, nàusees o diarrea, però també insomni, nerviosisme, i increment de la freqüència cardíaca. D’aquí que, tot i que sigui molt popular anar-se’n al llit amb un got de cacau calentet a la panxa, no sigui la millor de les idees. 

Has de saber també que la teobromina pot interactuar amb alguns medicaments, especialment aquells que afecten el sistema cardiovascular. Si estàs prenent medicaments per a la pressió arterial o per a problemes cardíacs, consulta amb el teu metge abans de consumir grans quantitats de teobromina.

La xocolata no només és un plaer per al paladar, sinó que també pot ser un aliat per a la salut si s’utilitza correctament. Recorda que la clau de la tranquil·litat és anar sempre de la mà d’un especialista. 

Assegur s’incorpora a la llista d’empreses imparables de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia

Assegur inicia la seva col·laboració amb la Fundació Josep Carreras, l’organització que impulsa de manera incansable tota mena de projectes en benefici dels pacients de leucèmia, limfoma, mieloma múltiple i altres càncers de la sang. Des d’Assegur destaquen la importància de treballar amb organitzacions dedicades a la salut i el benestar, com Josep Carreras, per assegurar que puguin ajudar tothom que ho necessiti. 

T’expliquem les claus d’aquesta nova col·laboració.

Assegur reafirma el seu compromís amb la salut

Cada nou membre és un pas més cap a la curació de les malalties oncològiques de la sang. Amb les contribucions, la Fundació Josep Carreras pot continuar la seva tasca vital en diversos fronts:

  • En primer lloc, invertir en investigació per a la prevenció, cura i millora de la qualitat de vida dels malalts. A més, l’organització destaca el seu esforç en la lluita contra la Covid-19, utilitzant el coneixement sobre cèl·lules de la sang i el sistema immunitari per combatre la pandèmia.
  • Una altra àrea crucial és la inversió en tecnologia informàtica i sistemes de comunicació avançats. Aquesta inversió permetrà identificar els millors donants de medul·la òssia per als pacients que ho necessitin, però no tenen familiars compatibles.
  • I, finalment i no menys important, mantenir el seu compromís de suport als pacients i les seves famílies en tot moment: des de resoldre dubtes i pors fins a oferir acompanyament durant els difícils moments de tractament.

Així, amb cada pas que es dona, es reforça el camí cap a un futur on les malalties oncològiques de la sang siguin cosa del passat.


Què és la leucèmia i a qui afecta?


La leucèmia és un càncer que comença en el teixit que forma la sang. La majoria de les cèl·lules sanguínies es desenvolupen a partir de cèl·lules de la medul·la òssia anomenades cèl·lules mare. En una persona amb leucèmia, la medul·la òssia produeix glòbuls blancs anormals. Les cèl·lules anormals són cèl·lules de leucèmia. A diferència de les cèl·lules sanguínies normals, les cèl·lules leucèmiques no moren quan haurien de fer-ho. Poden desplaçar els glòbuls blancs normals, els glòbuls vermells i les plaquetes. Això fa que sigui difícil per a les cèl·lules sanguínies normals fer la seva feina.

Dades per contextualitzar la Leucèmia

D’acord amb les dades de l’Observatori del Càncer de l’AECC, s’estima que 6.068 persones van ser diagnosticades de leucèmia a Espanya el 2022, amb una incidència major en homes que en dones (3.513 i 2.554 casos nous estimats).

La probabilitat de desenvolupar una leucèmia augmenta amb l’edat, amb una major incidència en la població major de 65 anys.

Encara que la majoria dels pacients amb leucèmia són adults, la leucèmia és la neoplàsia més freqüent en nens (30% dels càncers pediàtrics). Segons les dades de la Fundació Josep Carreras, cada any es diagnostiquen 300 nous casos de leucèmia infantil a Espanya.

Aproximadament l’1,6% dels homes i dones seran diagnosticats amb leucèmia en algun moment de la seva vida. 


Per què Assegur col·labora amb la fundació Josep Carreras


A Assegur reconeixem la importància de la nostra responsabilitat social corporativa i el nostre compromís amb la comunitat. Col·laborar amb la Fundació Josep Carreras no només és una forma de contribuir a la recerca i el tractament de malalties tan devastadores com la leucèmia, sinó que també reflecteix els nostres valors com a empresa. Des d’Assegur creiem fermament en l’impacte positiu que poden generar en unir forces amb organitzacions compromeses amb la salut i el benestar de les persones. A més, en col·laborar amb la Fundació Josep Carreras, estem demostrant el nostre compromís amb la lluita contra el càncer i el nostre suport a aquells que lluiten contra aquesta malaltia. 

Junts, podem fer la diferència i donar esperança als qui ho necessiten. I això també forma part de la nostra feina.

L’aigua freda crema greixos?

És fàcil que quan pensis a perdre pes o reduir el greix corporal, et vingui al cap el binomi dieta estricta i rutina d’exercici intens. El tràmit necessari per perdre quilos de més. Però, i si algú et digués que hi ha una solució més fàcil i que requereix menys sacrifici i menys disciplina? 

T’ho creuries? 

La idea que l’aigua freda pot ajudar a cremar greixos ha guanyat popularitat a les xarxes socials: dutxes, . Tant és així que ha arribat l’hora d’agafar tota la informació i posar-la sobre la taula: Que l’aigua freda crema greixos és un mite o una realitat? 

De seguida t’ho expliquem tot! 

 

Què passa al teu cos quan et dutxes amb aigua freda? 

 

Quan obrim l’aixeta d’aigua freda i ens fiquem a sota, el nostre cos reacciona amb la vasoconstricció: els vasos sanguinis es contrauen per conservar la calor. Aquest gest redueix el flux sanguini a la superfície del cos, concentrant-lo en els òrgans vitals. L’objectiu està clar: el teu cos ha de treballar per mantenir la temperatura interna. Què més ens pot passar quan ens tirem un parell de minuts sota l’aigua freda? 

 

Què és la termogènesi? 

 

Les dutxes d’aigua freda també activen un tipus especial de greix conegut com a teixit adipós marró o greix marró. Aquest greix és l’encarregat de generar calor per mantenir la temperatura. En activar-lo, el cos cremarà calories. És a dir, que l’esforç que fem per produir aquesta calor podria contribuir a la pèrdua de pes. Daixò se’n diu termogènesi. 

La termogènesi induïda per l’aigua freda no només ajuda a mantenir-nos càlids sinó que també implica un augment del nostre consum energètic 

Quan es manté una dieta equilibrada i es realitza exercici regularment (enllaç trainer AI), la termogènesi induïda per l’aigua freda pot complementar aquesta rutina. La combinació d’una alimentació saludable i l’exercici físic ajuda a controlar la ingesta calòrica i a augmentar el consum calòric, creant un dèficit energètic que pot conduir a la pèrdua de pes gradual amb el temps. No és cap miracle.  

És important insistir: els beneficis de la termogènesi induïda per l’aigua freda no són màgics, sinó més aviat modestos: s’han de veure com un complement a una dieta sana i a la teva rutina d’exercici (enllaç trainer AI). 

 

L’ aigua freda allibera dopamina? 

 

Sí. El teu cos entra en un estat d’alerta i activa el sistema nerviós simpàtic la famosa resposta de «lluita o fugida»–. Això incrementa la producció d’adrenalina i d’altres hormones que augmenten la freqüència cardíaca i el metabolisme. És a dir que el contacte amb l’aigua freda pot estimular l’alliberació de neurotransmissors com la noradrenalina (també coneguda com a norepinefrina) y la dopamina. 

 

Quin efecte té això? Principalment estimulant i energitzant: una bona dutxa d’aigua freda pot millorar el teu estat d’ànim i augmentar la sensació de vigília. Una mica com el cafè. 

 

L’ aigua freda va bé pels cabells? 

 

Acabar de rentar-se el cap amb aigua freda és potser un dels consells més repetits per aquelles persones que cuiden bé dels seus cabells. I tenen tota la raó: L’aigua freda ajuda a tancar temporalment els porus de la pell i el cuir cabellut, i això pot ajudar a retenir la humitat i els olis naturals. No només millora la hidratació, sinó que també pot reforçar la barrera protectora de la pell i reduir la pèrdua de cabells. 

 

Les dutxes d’aigua freda no sempre són bones 

 

Vist tot això, s’entén una mica més que les dutxes d’aigua freda estiguin guanyant popularitat a les xarxes: qui les prova, nota els seus beneficis, les recomana, i la roda es fa més grossa. Però això no impedeix que sigui un hàbit sense riscos, I d’això s’ha de parlar: 

 

Les dutxes fredes poden també posar tensió en el sistema cardiovascular, especialment si el canvi de temperatura és sobtat o extrem. Això pot conduir a un xoc tèrmic, i a complicacions en aquells amb problemes cardiovasculars. 

 

Sembla evident, però va bé recordar-ho: l’aigua freda refreda el cos, i això pot deprimir encara més el sistema immunitari i fer-lo més susceptible a les malalties. Traducció: Si estàs malalt i tret que el teu metge t’ho indiqui, millor res de dutxes fredes. 

Protegeix la teva pell: Els 5 errors més freqüents (i perillosos) en aplicar protector solar

L’estiu a Andorra és sinònim de llacs, rius i natura. Les temperatures pugen per sobre dels 25 graus: el sol escalfa, i el protector solar es torna indispensable per sobreviure fora de casa sense conseqüències. Els que vivim en alçada i envoltats de natura sabem que és més probable cremar-se a la muntanya que al nivell del mar. Això té a veure amb l’altitud i l’exposició als raigs ultraviolats. 

 

T’ho expliquem: 

 

¿És més fàcil cremar-se a la muntanya que a la platja? 

 

A mesura que augmenta l’altitud, la capa atmosfèrica es torna més fina, cosa que redueix la quantitat de protecció natural que ofereix contra els raigs UV. La regla general és que per cada 1.000 metres d’ascensió, la intensitat dels raigs UV augmenta aproximadament un 10% a un 12%. És a dir, que si estàs a 2.000 metres sobre el nivell del mar, estaràs exposat a una intensitat de raigs UV fins a un 20% – 24% més alta que a nivell del mar.  

 

Ara bé, hi ha més factors que juguen un paper clau dins aquesta equació: 

 

  • No només la neu reflecteix els raigs UV. A la muntanya tenim superfícies que reflecteixen els raigs UV, amplificant la seva intensitat i l’exposició total. La neu, com segurament ja sabràs, pot reflectir fins a un 80% dels raigs UV, augmentant la probabilitat de cremades solars, fins i tot en dies ennuvolats. Però no només la neu: Altres superfícies com l’aigua i la sorra també poden contribuir a aquesta reflexió. 

 

  • No t’ho veus venir: La frescor de l’aire de muntanya pot donar una falsa sensació de seguretat, fent que no siguem tan conscients del risc de cremar-nos com ho seríem, per exemple, a una platja. 

 

  • No hi ha tants filtres: L’aire és net. Per sorprenent que et pugui semblar, la bona qualitat de l’aire també pot fer que et cremis: hi ha menys partícules en l’aire per difondre els raigs UV. La seva intensitat directa sobre la pell augmenta. 

 

Com veus, l’altitud, la reflexió de la llum i la durada de l’exposició solar poden augmentar significativament el risc de cremades solars. Parlem ara dels fotoprotectors. 

 

Has de llençar el pot de crema de l’estiu passat? 

 

És fàcil pensar que un pot de crema solar pot durar diverses temporades, però la realitat és que el protector solar té una data de caducitat. Un protector caducat pot perdre la seva eficàcia i deixar la teva pell exposada als danys del sol. 

 

  • Revisa la data de caducitat i la vida útil després de la seva obertura. La majoria dels protectors tenen una vida útil d’uns 12 mesos després d’obrir-los. Segurament ja han passat. 

 

  • El fotoprotector està fet d’ingredients actius que es poden degradar si els exposes a la humitat o la calor. L’avobenzona o l’oxibenzona poden descompondre’s més ràpidament quan estan exposats a calor intensa, fent que el protector solar ja no ofereixi la protecció indicada. Ficar-te un fotoprotector caducat i no ficar-te res és el mateix. 

 

  • L’has deixat dins el cotxe o al lavabo? Un protector solar líquid pot tornar-se més espès o grumollós si es conserva en un lloc molt calent, mentre que una fórmula cremosa pot separar-se en oli i aigua. Si això passa, ni ho dubtis: llença’l. La humitat pot provocar que els bacteris i els fongs es desenvolupin més fàcilment, contaminant el producte i, potencialment, la teva pell. Conserva’l en un lloc fresc i sec per prolongar la seva vida útil. 

 

Quanta crema solar i cada quant l’has d’aplicar? 

 

Per poder cobrir adequadament tot el cos d’un adult, es recomana utilitzar almenys una cullerada de sopa de protector per cada zona del cos (cara, braços, cames, tronc, etc.). 

 

Aplica el protector solar uns 30 minuts abans de sortir al sol i repeteix l’aplicació cada dues hores, o més sovint si estàs suant o nedant: Suar o nedar pot reduir la capa protectora del protector solar, fins i tot si el producte es publicita com a resistent a l’aigua. Aquest tipus de protector està dissenyat per resistir una mica d’aigua i suor, però no és totalment impermeable. Per això, és clau tornar-lo a aplicar després d’aquestes activitats per mantenir la protecció efectiva. 

 

Fins i tot sense suar o nedar, el moviment, la roba, el contacte amb objectes o el vent pot trencar la capa que ha format el protector solar a la teva pell. Especialment en zones com la cara, els braços i les mans. 

 

Un protector per a cada pell: quin és el teu? 

 

No tots els protectors solars són iguals, i triar un producte inadequat per al teu tipus de pell o per a l’activitat que realitzaràs pot comprometre la teva protecció. 

 

  • Tria un protector amb un FPS d’almenys 30 per a una protecció efectiva contra els raigs UVB. 

 

  • Assegura’t que el producte ofereixi protecció de banda ampla, és a dir, contra els raigs UVA i UVB. 

 

  • Si tens la pell sensible o amb tendència acneica, busca protectors etiquetats com a «no comedògens» o per a pells sensibles. Si tens la pell seca, busca fórmules hidratants. I, si dubtes, consulta sempre un especialista. Recorda sempre que és igual com estiguis de bronzejat. Sempre et caldrà protecció solar. 

 

Els llavis les orelles i la planta dels peus també es cremen! 

 

Quan camines descalç sobre superfícies calentes com el formigó o les roques, les plantes dels peus estan directament exposades a la calor i a la radiació solar. I tot i que pot semblar que la pell de la planta dels peus és més resistent, també és sensible als raigs UV. Pots cremar-te, i molt. 

 

Pensa que, com que les plantes dels peus estan en contacte constant amb el terra, les cremades poden tenir més risc d’infecció si no es tracten adequadament. 

 

Les orelles, els llavis, el clatell, les mans i la línia dels cabells són els grans oblidats d’aquesta història. Per protegir-los pots fer servir crema, però també roba protectora. 

 

Quan parlem de cremades ho fem també de butllofes, taques a la pell i arrugues. I, per descomptat, de danys cel·lulars, d’immunosupressió i de càncer de pell. Protegir la teva pell del sol no és només una qüestió d’estètica: és salut!