Què és el sorbitol i com està afectant la teva salut?

Quants cops has llegit aquesta paraula a l’etiqueta d’ingredients d’un producte? Segurament l’associes amb el sucre (i ja fas bé, perquè té a veure), però no és exactament això. T’expliquem de què va:

El sorbitol és un poliol, una classe de compost químic que inclouen alcohols de sucre. Has llegit bé, sí: alcohols de sucre. Tot i que el seu nom pugui fer pensar en l’alcohol que bevem (com el vi o la cervesa), no és el mateix tipus d’alcohol. El nostre cos els digereix de manera diferent. Aquests edulcorants tenen menys calories que el sucre normal i, per això, moltes vegades es fan servir en aliments baixos en calories o productes per a persones amb diabetis, perquè no fan que el sucre a la sang pugi tant com ho faria el sucre normal.

Es pot obtenir de manera natural o sintètica. El sorbitol natural es troba en diverses fruites i vegetals, mentre que el sorbitol sintètic s’elabora a partir de la glucosa a través d’un procés d’hidrogenació. A la indústria alimentària, s’utilitza principalment per:

  • Edulcorar aliments i begudes sense aportar calories addicionals.
  • Retenir la humitat en productes fornejats, evitant que s’assequin.
  • Millorar la textura i la densitat d’alguns aliments processats.

Ara bé, això vol dir que és fantàstic? Ja t’avancem que no. Però recapitulem:

Beneficis del sorbitol


  1. El sorbitol té poques calories: tantes com aproximadament 2 calories per gram, en comparació amb les 4 calories del sucre.
  2. El sorbitol és apte per a diabètics: El sorbitol no provoca pics significatius en els nivells de glucosa en sang.
  3. El sorbitol té efecte laxant: (serem poc escatològics) pot ajudar a tractar el restrenyiment, ja que atrau aigua cap al còlon i això facilita molt el procés.

Efectes secundaris del sorbitol

Amb això clar, donem una ullada als inconvenients:

  1. Consumir grans quantitats de sorbitol pot provocar efectes laxants, incloent-hi diarrea, gasos i inflor. És important consumir-lo amb moderació.
  2. Algunes persones poden ser més sensibles al sorbitol i experimentar problemes digestius tot i que només en mengin petites quantitats. Això és especialment comú en persones amb síndrome de l’intestí irritable (SII).
  3. No és molt freqüent, però passa: hi ha gent que ha tingut reaccions al·lèrgiques al sorbitol. Si notes reaccions adverses, és millor evitar els productes que continguin aquest ingredient.

Quant sorbitol puc menjar?

Tot i que tenen menys calories, si en mengem massa podem acabar amb un mal de panxa d’aquells que espatllen el dia, perquè el nostre cos no els digereix del tot bé. Així que, com sempre, hem de menjar-ne amb moderació!

No hi ha una dosi diària recomanada per al sorbitol, però el nostre consell és que si tot just has començat a menjar aliments que en porten, millor que comencis amb petites quantitats per veure com reacciona el teu cos. Si fa dies que dubtes sobre la teva dieta o sobre l’ús que fas dels edulcorants, o si notes que alguna cosa no va bé, no ho deixis passar i truca a un professional de la salut.

I recorda: el secret per menjar bé és llegir bé les etiquetes (futur article sobre com desxifrar una taula nutricional) i ficar al cistell productes frescos i naturals sempre que sigui possible!

Quina és la millor aigua embotellada?

L’aigua embotellada s’ha convertit en un producte de consum habitual. No només per la seva comoditat, sinó també per la percepció que és més segura o de millor qualitat que l’aigua de l’aixeta. Però, és realment així? Deixant de banda la seva conveniència, hauríem de pensar en el seu impacte ambiental i els seus efectes en la salut. Et donarem quatre dades abans de continuar:

  • El 2019, es van produir aproximadament 500 mil milions de botelles de plàstic a nivell mundial.
  • La indústria de l’aigua embotellada representa aproximadament el 20% de tota la producció de plàstic d’un sol ús.
  • A Europa, només un 30% d’aquestes botelles són reciclades de manera efectiva.
  • El 93% de les ampolles d’aigua embotellada analitzades per aquest estudi contenien microplàstics. 

La majoria de les ampolles són de plàstic, un material que no és biodegradable i que genera grans quantitats de residus. I sí, és cert que algunes empreses utilitzen ampolles reciclables o elaborades amb plàstics alternatius, però hem de pensar que el procés de fabricació, transport i distribució de l’aigua embotellada també implica emissions de CO2. Això fa que sigui molt menys sostenible que l’aigua de l’aixeta. 


Es pot beure l’aigua de l’aixeta a Andorra?

A Andorra tenim el Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà, que pots consultar aquí. Aquest text segueix fil per randa les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), així com els darrers coneixements tècnics i científics.

A Andorra, l’aigua de l’aixeta és potable i compleix tots els estàndards de qualitat establerts per la legislació nacional i internacional. 


Qui no hauria de beure aigua de l’aixeta?

No tothom pot beure aigua de l’aixeta, i una de les raons és el seu perfil mineral: hi ha persones que han de controlar la ingesta de minerals específics (perquè tenen problemes renals, hipertensió o malalties cardiovasculars, i poden necessitar limitar uns certs minerals com el sodi o el potassi… o pacients amb malalties com l’osteoporosi poden necessitar augmentar la seva ingesta de calci i vitamina D).

Quan comprem aigua per beure, tenim dues opcions:

1. Aigua mineral natural: Conté minerals dissolts que provenen de fonts subterrànies. Aquests minerals poden incloure calci, magnesi, sodi, bicarbonat i sulfats. La concentració d’aquests minerals pot variar.

2.Aigua de manantial: Similar a l’aigua mineral, però pot tenir una menor concentració de minerals. Prové de fonts subterrànies i pot ser embotellada directament.

Però, de quins minerals estem parlant? 

  • Calci: Fonamental per a la salut òssia. L’aigua mineral amb calci pot ser beneficiosa per prevenir deficiències, però en excés pot contribuir a la formació de càlculs renals.
  • Magnesi: Important per a la funció muscular i nerviosa. Una ingesta adequada ajuda a mantenir la salut general.
  • Sodi: Necessari per a l’equilibri de fluids, però un excés pot ser perjudicial, especialment per a persones amb hipertensió o problemes renals.
  • Potassi: Regula l’equilibri de fluids i la funció cardíaca. És important mantenir un nivell adequat, però nivells molt alts poden ser problemàtics per a persones amb problemes renals.
  • Bicarbonat: Ajuda a neutralitzar l’acidesa al cos i pot ser beneficiós per a la salut digestiva i renal.

Quina és la millor aigua per una persona sana?

Per a la majoria de les persones sanes, l’aigua potable de qualitat adequada és suficient. Les recomanacions de l’OMS i altres agències de salut ens suggereixen:

  • Escollir aigua amb una quantitat equilibrada de minerals. L’excés de certs minerals, com el sodi, pot tenir efectes negatius, mentre que una deficiència de minerals pot ser problemàtica a llarg termini. 
  • Si preferim aigua mineral, optar per una amb baix a moderat contingut de minerals i evitar concentracions extremadament altes de sodi o calci.
  • Assegurar-se de mantenir una adequada hidratació i equilibrar el consum d’aigua amb una dieta variada per obtenir els nutrients necessaris.

I, com sempre diem, si no ho tens clar què és millor per a tu, consulta un especialista de la salut. No et quedis mai amb el dubte!

La febre del Nil: tot el que has de saber

Una dona ingressava el 23 de setembre de 2023 en l’UCI de l’hospital de Bellvitge, a 200 km d’Andorra. Entre els símptomes, febre molt alta, tremolors i feblesa muscular. Així es va detectar el primer cas probable de Febre del Nil a Barcelona. A partir d’aquí, les incògnites són moltes: Com es contreu aquest virus? Per què ara es reporten casos a Espanya? Té cura? T’ho expliquem. 

El virus del Nil és una malaltia vírica que afecta tant a humans com animals, i que es transmet mitjançant mosquits, especialment del gènere Culex. Aquest gènere inclou diverses espècies de mosquits que es troben arreu del món i que són conegudes per ser vectors de diversos virus, entre ells el zika y el dengue, del que ja vam parlar en aquest article. 

 

Quins són els símptomes del virus del Nil? 

 

Les infeccions humanes poden variar. S’han registrat des de casos asimptomàtics fins a símptomes lleus i greus, com ara: 

  • Febre alta 
  • Mal de cap 
  • Rigidesa del coll 
  • Confusió 
  • Tremolors 
  • Convulsions 
  • Paràlisi 

I sí, el virus del Nil pot causar la mort. 

 

Com és un mosquit Cúlex? 

 

Ja et pots imaginar que per la mida no és gens fàcil identificar-los. Els mosquits Culex comparteixen característiques molt generals amb altres mosquits: tenen una mida mitjana, les seves potes són primes i llargues, tenen un color groguenc apagat i la seva probòscide –que és com s’anomena la trompa que fan servir per alimentar-se– és més llarga. Aquests mosquits solen tenir escames fosques i clares, i en cada segment del seu abdomen tenen una línia beix més clareta que l’anterior. Ja et vam avisar que la tasca d’identificació és complicada.  

  

Per què tenim casos a Espanya del Virus del Nil? 

 

Fa temps que el món és conscient que la Febre del Nil és una malaltia emergent. La globalització fa que moltes malalties puguin sortir dels seus nínxols ecològics. I el canvi climàtic fa la resta. T’ho expliquem: La proliferació de mosquits està relacionada amb diversos factors ambientals, i la calor és un d’ells. Però per què?

  • Es desenvolupen més ràpid: Les temperatures més altes acceleren el cicle de vida dels mosquits. Les larves de mosquit es desenvolupen més ràpidament en aigües calentes, augmentant la taxa de reproducció dels mosquits. 
  • Necessiten més energia: La calor accelera el metabolisme dels mosquits. Això significa que consumeixen més nutrients i tenen una activitat més intensa, incloent-hi l’alimentació de sang, que és necessària per al desenvolupament d’ous. 
  • I, per si no n’hi hagués prou, és més fàcil per a ells reproduir-se: Les temperatures elevades sovint es correlacionen amb un augment de la humitat. Els mosquits, especialment els del gènere Culex, solen reproduir-se en estanys o basses, que poden ser més freqüents en zones amb més humitat. 

Tot i aquestes correlacions, és important tenir en compte que altres factors, com la disponibilitat d’aigua estancada per a la reproducció, la presència de plantes i altres factors ambientals. La implementació de mesures de control de mosquits és essencial per reduir els riscos associats amb les malalties que poden transmetre.  

 

La Febre del Nil no només es contagia per la picada d’un mosquit 

 

Per la seva gravetat, el virus del Nil Occidental fa anys que és objecte d’atenció pública i, com passa sovint, s’han acabat escampant mites i mentides al voltant d’aquesta infecció. Els destapem. 

 

Fals: El virus del Nil només afecta les persones grans  

Si bé els padrins i padrines tenen un major risc de desenvolupar formes greus de la malaltia, el virus del Nil pot afectar persones de qualsevol edat. 

Fals: Només es transmet en àrees rurals

Realitat: El virus del Nil pot trobar-se tant en àrees urbanes com rurals. Els mosquits que transmeten el virus poden reproduir-se en entorns urbans, la qual cosa augmenta el risc d’exposició. 

Fals: Tots els mosquits poden transmetre el virus del Nil

Realitat: Encara que diversos tipus de mosquits poden albergar el virus, la transmissió més comuna es produeix a través dels mosquits del gènere Culex. No tots els mosquits transmeten eficaçment el virus. 

Fals: Només es pot contreure per picades de mosquits

Realitat: Encara que les picades de mosquits són la via principal de transmissió, en casos rars, el virus del Nil també s’ha transmès a través de transfusions de sang, trasplantaments d’òrgans, de mare a fill durant l’embaràs o la lactància, i en entorns de laboratori. 

Fals: Tots els infectats presenten símptomes greus

Realitat: Moltes persones infectades amb el virus del Nil Occidental no desenvolupen símptomes o tenen símptomes lleus. Només un petit percentatge de persones desenvolupa formes greus de la malaltia. 

Fals: No hi ha manera de prevenir la infecció

Realitat: Encara que no hi ha vacuna específica per al virus del Nil, es poden prendre mesures per a reduir el risc d’infecció, com fer servir repel·lent d’insectes, vestir roba protectora i reduir els llocs on els mosquits es reprodueixen. 

 

Ara ja saps perquè el virus del Nil és un desafiament per a la salut pública. La seva presència a cada vegada més regions subratlla la necessitat de prendre mesures preventives i de conscienciació. En aquest article et donem les claus per protegir-te contra els mosquits.

El futur de l’exercici ja és aquí: això és tot el que pots fer amb TrainerAI by Assegur

Sembla que va ser ahir quan van començar a proliferar eines que generen textos i imatges a partir de descripcions senzilles. La IA ja existia molt abans d’això, però aquestes aplicacions la van posar en boca de tots, apropant-la i integrant-la en el nostre dia a dia.

Tota aquesta revolució, que va començar a gestar-se el 1950, està impactant en moltes àrees de la nostra vida: des de l’educació, passant pel transport i, com no podia ser de cap altra manera, per l’esport.  

Integrar la IA dins la teva rutina esportiva et permetrà millorar el rendiment, l’eficiència i la personalització de les sessions d’entrenament. Vols saber com et pots beneficiar d’ella? Continua llegint, que t’ho expliquem! 

 

TrainerAI by Assegur, l’entrenament intel·ligent disponible ja a Andorra 

 

Sona futurista, però és la realitat de cada cop més persones: A través de la integració d’algoritmes sofisticats i tecnologies innovadores, la IA està redefinint els límits de l’entrenament, obrint noves oportunitats i possibilitant un creixement personal i professional sense precedents. Donem un cop d’ull als avantatges de l’entrenament intel·ligent. 

 

Personalitza els teus entrenaments amb intel·ligència artificial 

 

Un dels majors avantatges d’utilitzar la IA en l’entrenament és la seva capacitat per a oferir programes personalitzats basats en dades específiques. Mitjançant l’anàlisi d’informació detallada sobre el teu rendiment, les capacitats físiques i les metes personals, els algoritmes poden generar plans d’entrenament basats adaptats a les necessitats úniques de cada persona. 

 

Retroalimentació immediata i contínua: la clau del teu progrés 

 

La IA permet una retroalimentació instantània i contínua durant les teves sessions d’entrenament.  És a dir, que amb TrainerAI by Assegur la IA podrà monitorar i analitzar en temps real el teu rendiment, identificar àrees de millora i proporcionar suggeriments per a ajustar la intensitat de l’entrenament. 

 

Estigues en forma sense importar ni on ni quan 

 

Al saló de casa, a un racó del gimnàs o al Rec del Solà: Amb la flexibilitat que ofereix la IA, pots accedir a sessions d’entrenament personalitzades en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Deixa de sacrificar el temps de la teva agenda per mantenir-te en forma: els entrenaments amb IA t’ajudaran a assolir els teus objectius independentment del teu horari. 

 

Gaudeix d’una àmplia gamma d’exercicis dissenyats per experts 

 

Des de rutines d’entrenament de força fins a sessions de resistència intenses o més tranquil·les. Les opcions amb TrainerAI by Assegur són infinites. Cada exercici està meticulosament dissenyat per professionals qualificats per garantir la seva efectivitat i seguretat. Això significa que, de la mà de TrainerAI by Assegur, podràs explorar diverses activitats físiques i descobrir quines són les que millor s’ajusten a les teves necessitats i preferències. 

 

Com puc començar a fer servir TrainerAI by Assegur? 

 

El procés no pot ser més senzill. Només necessites un dispositiu amb connexió a internet.  

 

  1. Entra a la teva App d’Assegur 
  2. Fes tap a TrainerAI by Assegur. 
  3. Segueix les indicacions i completa els exercicis que et proposa l’eina. 

 

Amb aquesta eina a la teva disposició, mantenir-te actiu i motivat mai havia estat tan fàcil. Informa’t bé aquí i comença a beneficiar-te de l’esport intel·ligent! 

Això és el que passa realment al teu cos quan menges postres amb sucre

Tres receptes de postres sense sucres, veganes i refrescants

 

Això de preferir postres dolces és un costum heretat de temps passats, quan aconseguir sucre era una tasca complicada i els afortunats el reservaven per a celebrar ocasions especials. El costum (i el màrqueting) van alimentar la idea que el sucre és sinònim de festeig, i el colofó perfecte d’un bon menjar. 

Però no tot és bo en aquesta història, i ho sabem. 

El sucre no sempre ens cau bé. Ens fa sentir plens, cansats, lents i inflats. I és que triar unes postres ensucrades té un impacte en el nostre cos que està bé conèixer, per a decidir amb informació un altre cop que tinguem opció.

Així reacciona el teu cos quan menges sucre

Unes postres ensucrades faran que el nivell de glucosa en sang augmenti. Això provocarà una sobreproducció d’insulina, que serà la culpable de la teva sensació de cansament, però també farà que tinguis gana poc després d’haver menjat. Però la cosa no queda aquí: el sucre pot fer que el teu estómac s’inflami, et sentis (i estiguis) inflat, i que et faci mal la panxa. 

Les coses com són: Solem pensar en les alternatives a unes postres ensucrades com una opció avorrida. Un *iogurt amb regust àcid, o una peça de fruita refrigerada. Però el món de les postres no s’acaba aquí: hi ha opcions saludables, originals i tremendament delicioses per aquells que estan disposats a entretenir-se una estona a la cuina. 

Et portem tres opcions:

Mousse de llimona I menta


Ingredients:

  • 3 llimones grans
  • 200 ml de iogurt grec desnatat
  • 2 cullerades de mel (opcional)
  • 3 clares d’ou
  • Fulles de menta fresca

Treu el suc de les llimones i barreja el suc amb el iogurt grec i la mel fins a obtenir una barreja homogènia. A part, munta les clares a punt de neu fins que quedin ben fermes.

Afegeix les clares muntades a la barreja de llimona i iogurt amb moviments envoltants, perquè no perdin volum. 

Distribueix la mousse en gots o bols petits i deixa-la refredar a la nevera durant almenys dues hores. Abans de servir, decora-la amb unes fulles de menta fresca per donar-li el toc final.

Sorbet de síndria i alfàbrega

Convertir la síndria en un sorbet és una manera excel·lent de gaudir-ne d’una forma diferent. L’afegit d’alfàbrega li dona un toc aromàtic que no et pots perdre:

Ingredients:

  • 1/2 síndria (sense llavors)
  • El suc de 2 llimes
  • Fulles d’alfàbrega fresca

Talla la síndria a trossos i tritura-la fins a obtenir un puré. Afegeix-hi el suc de llima. Barreja bé i, si vols, passa el puré per un colador fi per eliminar-ne les fibres. Després, incorpora unes fulles d’alfàbrega picades. 

Aboca la barreja en un recipient i posa-la al congelador. Remena-la cada mitja hora fins que tingui la textura de sorbet (aproximadament 3 hores). Serveix en copes i decora amb fulles d’alfàbrega. 

Bombons freds amb fruita fresca

Els bombons són un clàssic, però, en lloc de la tradicional xocolata, aquí et proposem una versió lleugera i fresca amb fruita.

Ingredients:

  • 200 g de iogurt grec natural o vegetal
  • 1 cullerada de mel o xarop d’atzavara
  • Fruites fresques al gust (gerds, nabius, maduixes, kiwi, etc.)

Barreja el iogurt grec amb la mel o el xarop d’atzavara fins a obtenir una barreja homogènia. 

Afegeix-hi trossets de fruita fresca de la teva elecció i barreja suaument. Si vols que la fruita tingui més presència, tritura una part i incorpora-la al iogurt.

Col·loca petites porcions de la barreja a un motlle de silicona per bombons o en una safata amb paper de forn. Posa-ho al congelador durant almenys 2 hores fins que els bombons estiguin ben congelats. Serveix-los directament del congelador.

Les combinacions són infinites: pots fer bombons de plàtan amb crema de cacauet, bombons de pinya amb crema de coco, bombons de poma amb canyella… i, si vols seguir experimentant amb aquest format, et proposem unes gelatines molt especials. 

Ja veus que no cal afegir sucre per gaudir d’unes bones postres. Tens clar quines prepararàs primer? No t’oblidis d’etiquetar-nos en les teves creacions! 

Bon profit, xefs!

Suor i salut: dermatitis, fongs i miliària

Et surten granets quan passes calor? T’expliquem per què pot ser i com evitar-los


En suar, la pell comença a acumular líquid, greix, pells mortes i altres elements que poden causar tota mena de problemes. Els bacteris queden atrapats sota aquest cúmul de factors que no tornarem a descriure, fins al punt de taponar els porus. Això provoca una inflamació interna dels fol·licles i fa que surtin els famosos granets per suor en diferents parts del cos amb símptomes com picor o dolor.

No és cap novetat: La calor, la suor i la humitat poden provocar afeccions cutànies com ara la dermatitis, els fongs i la miliària. Prevenir-les i mantenir la pell perfecta a l’estiu passa per entendre una mica aquestes afeccions. 

Repassem algunes de les més freqüents:

Dermatitis de contacte i dermatitis atòpica

La dermatitis és una inflamació de la pell que pot tenir diverses causes, incloent-hi al·lèrgies, irritants o, fins i tot, predisposicions genètiques. Durant l’estiu, la dermatitis de contacte i la dermatitis atòpica es poden agreujar per l’exposició a la suor, però també a l’aigua de la piscina, al sol i a la fricció constant amb la roba.

Per evitar brots, és important:

  • Mantenir la pell ben hidratada 
  • Evitar l’exposició prolongada a factors irritants. 
  • Portar roba lleugera i transpirable (teixits com el cotó i el lli són ideals)
  • Dutxar-se després de suar per eliminar les substàncies que poden irritar la pell 
  • Fer servir productes hipoal·lèrgics.

    Si ja tens una erupció, consulta un especialista de la salut abans d’utilitzar corticoides o antihistamínics. 

Fongs a la pell: Micosi i peu d’atleta

Els fongs prosperen en entorns càlids i humits, fent de l’estiu la temporada perfecta per a infeccions com la micosi i el peu d’atleta. Aquestes afeccions solen aparèixer en zones on la suor queda atrapada, com els peus, l’engonal i les aixelles.

Comencem per la micosi: Aquesta infecció afecta la pell, però també les ungles, i sol manifestar-se amb taques vermelloses, descamació i picor. La micosi és especialment comuna en els plecs de la pell, allà on la humitat es manté durant més temps. Els banys públics, les piscines i els gimnasos són llocs on és fàcil contagiar-se. D’aquí que sigui important dutxar-se quan arribes a casa i hidratar bé la pell. 

El peu d’atleta és una infecció que afecta especialment entre els dits dels peus. Es caracteritza per una picor intensa, enrogiment, descamació i, en casos greus, butllofes. És molt contagiosa i pot estendre’s fàcilment a altres parts del cos o a altres persones si no es tracta adequadament. 

Per prevenir les infeccions per fongs és essencial mantenir la pell seca i neta. Després de dutxar-te o banyar-te, asseca bé les zones entre els dits dels peus. Fes servir sabates obertes o transpirables quan sigui possible, i evita compartir tovalloles o estris personals.


Miliària: L’erupció per calor

La miliària, també coneguda com a sudamina, és una afecció que pot semblar menor comparada amb les altres, però si no la tractes bé es pot tornar especialment molesta. Es tracta d’una erupció cutània causada pel bloqueig de les glàndules sudorípares, que es manifesta en forma de petites butllofes o granets. Aquesta afecció és especialment comuna en els nens petits, però també pot afectar els adults, sobretot si porten roba ajustada. 

Què pot passar si ho deixes córrer i no tractes bé una afecció cutània?

Si no tractes correctament aquestes afeccions, poden empitjorar amb el temps i provocar complicacions més greus. Per exemple? Doncs una infecció fúngica com la micosi no tractada pot estendre’s a altres parts del cos o esdevenir crònica, i requerir un tractament més intensiu. 

La dermatitis no tractada pot conduir a una pell crònicament inflamada, espessida i amb risc d’infecció secundària a causa del gratament constant. 

En el cas de la miliària, si no es prenen mesures per refredar i assecar la pell, es podria desenvolupar una infecció bacteriana a les àrees afectades.

Prevenir, actuar ràpid i bé és clau per no tenir un ensurt amb la pell. Ja veus que quan parlem d’erupcions cutànies per calor, de misteri n’hi ha poc: mantenir la pell seca, neta, i si l’has de cobrir, que sigui sempre amb roba lleugera i sabates transpirables. 

Si aquest cop ja fas tard i tens una erupció, no ho deixis passar: visita un especialista i segueix al peu de la lletra un tractament personalitzat. 

Gelatines veganes de còctels (sense alcohol)

Gelatina vegana de mojito, de daiquiri de maduixa o de pinya colada

 

Fa calor i molts fem vacances: la idea de preparar-se un còctel per refrescar-se i gaudir d’una merescuda pausa pot ser temptadora, però ja sabem que no és la millor per la salut. Venim carregats amb alternatives originals, saludables i molt refrescants: gelatines veganes de còctels sense alcohol. 

Vols idees? Te les donem totes! 

 

Gelatina vegana de mojito

El mojito és un còctel emblemàtic de l’estiu, amb la seva combinació de llima, menta i una dolçor subtil. Aquesta gelatina vegana captura tot l’essencial del mojito, oferint una experiència refrescant i lleugera.

Ingredients:

  • 500 ml d’aigua
  • El suc de 4 llimes
  • 2 cullerades de sucre o xarop d’atzavara
  • 1 culleradeta d’agar-agar en pols
  • Fulles de menta fresca

Escalfa l’aigua amb el sucre fins que es dissolgui completament. Afegeix el suc de les llimes i les fulles de menta. 

Després, incorpora l’agar-agar i porta la barreja a ebullició durant 2 minuts, remenant constantment. Retira del foc i deixa reposar uns minuts. 

Col·loca la barreja en motlles de fer glaçons i deixa refredar a la nevera fins que solidifiqui. Serveix amb gust i unes fulles de menta.

El resultat? Una gelatina lleugera i refrescant, amb tot el sabor del mojito original. 

 

Gelatina vegana de pinya colada

La pinya colada té gust de vacances i relax. Aquesta gelatina vegana manté els sabors exòtics de la pinya i el coco, però sense alcohol i amb una textura suau i cremosa. L’has de tastar:

Ingredients:

  • 400 ml de suc de pinya natural
  • 100 ml de llet de coco
  • 2 cullerades de xarop d’atzavara
  • 1 culleradeta d’agar-agar en pols

Escalfa el suc de pinya i la llet de coco en una cassola a foc mitjà. Afegeix el xarop d’atzavara i l’agar-agar, i remena constantment fins que la barreja comenci a bullir. 

Redueix el foc i deixa bullir suaument durant 2 minuts. Retira del foc i aboca la barreja en motlles. Deixa refredar a la nevera fins que quedi prou ferm.

 

Gelatina vegana de daiquiri de maduixa

El daiquiri de maduixa és un còctel dolç i afruitat, amb un puntet àcid molt característic. Aquesta gelatina vegana captura tota la seva essència de manera natural i molt més saludable.

Ingredients:

  • 400 g de maduixes fresques
  • El suc de 2 llimes
  • 2 cullerades de sucre o xarop d’atzavara
  • 1 culleradeta d’agar-agar en pols

Tritura les maduixes fins a obtenir un puré, i escalfa’l amb el suc de llima i el sucre. Afegeix l’agar-agar i porta la barreja a ebullició, remenant durant 2 minuts. 

Aboca la barreja als teus motlles i deixa refredar a la nevera fins que solidifiqui.

A més de ser aptes per a vegans i persones amb restriccions dietètiques, aquestes gelatines estan fetes ingredients naturals com l’agar-agar o la pectina en lloc de col·lagen animal: Són més fàcils de digerir i poden ser una opció més saludable si parlem de calories i greixos. 

Combinades amb fruita fresca, un toc de menta o fins i tot una mica de crema de coco, aquestes gelatines poden transformar-se en un plat elegant i exquisit. Si t’han agradat i vols més receptes refrescants, segueix llegint per aquí.

Aigües de sabors casolanes, saludables i originals

Has tastat mai l’aigua d’espígol i prèssec?


Les has vist al supermercat, i potser fins i tot les has comprat: les aigües de sabors són una alternativa al got d’aigua tradicional, perfecta si formes part del club de persones que s’avorreixen bevent aigua, però volen fer salut i escapen de refrescos ensucrats.

A diferència dels refrescos, que sovint contenen grans quantitats de sucre, edulcorants artificials i additius químics, les aigües de sabors casolanes estan lliures d’aquests ingredients. Fixa’t que hem dit casolanes: tot i que les que pots trobar a la prestatgeria d’una botiga pot semblar una opció prou sana, has de saber que sovint contenen sucre afegit i que perden nutrients essencials a causa dels processos de pasteurització.

Si vols beure aigua de sabors, fes-ho bé. Nosaltres et donem cinc receptes plenes de beneficis per explorar, i tu decideixes per quina vols començar:

Aigua de llimona i alfàbrega

La llimona és coneguda pel seu alt contingut en vitamina C, que ajuda a reforçar el sistema immunitari i a millorar la digestió. L’alfàbrega, per la seva banda, aporta propietats antiinflamatòries i és un potent antioxidant. Aquesta combinació és ideal per refrescar-te en dies calorosos, aportant un toc cítric i herbaci que t’ajudarà a mantenir l’energia.

Pas a pas: Talla una llimona a rodanxes fines i afegeix-la a un litre d’aigua freda. Després, incorpora un grapat de fulles d’alfàbrega fresca. No cal que les tallis si no vols que el seu sabor agafi molt protagonisme. Deixa reposar a la nevera durant almenys una hora perquè els sabors s’infusionin bé.

Per servir, pots tallar una rodanxa de llimona extra, fer-li un tall des de la meitat i entretenir-te fent una bona foto per Instagram!

Aigua d’espígol i préssec

L’espígol té un efecte calmant que pot ajudar a reduir l’estrès i millorar la qualitat del son, mentre que el préssec és ric en vitamines A i C, que són excel·lents per a la salut de la pell. Aquesta combinació crea una aigua aromàtica i subtilment dolça, perfecta per relaxar-te a la tarda.

Recepta: Afegeix una culleradeta de flors d’espígol seques i dos préssecs tallats a rodanxes a un litre d’aigua. Deixa reposar a la nevera unes hores. Serveix ben freda i gaudeix de l’aroma suau de l’espígol combinat amb la dolçor del préssec. Mai has begut una aigua tan especial!

Per servir, pots tallar un parell de branquetes de romaní: la combinació amb l’espígol és infal·lible!

Aigua de pinya i cardamom

La pinya és rica en bromelina, un enzim que ajuda a la digestió i redueix la inflamació, mentre que el cardamom és conegut per les seves propietats desintoxicants i digestives. El seu sabor fresc, dolç i especiat et farà viatjar a una platja tropical sense haver de creuar la frontera.

Pas a pas: Talla la pinya a trossos petits i afegeix-la a un litre d’aigua freda. Després, incorpora unes beines de cardamom lleugerament aixafades. Deixa infusionar durant almenys dues hores.

Per decorar el teu got pots fer servir branques de canyella: fa un match perfecte amb la pinya!

Aigua de gerds i romaní

Els gerds són rics en antioxidants, especialment en vitamina C, mentre que el romaní té propietats antiinflamatòries i pot millorar la circulació sanguínia. Aquesta combinació és ideal per revitalitzar-te. 

Recepta: Afegeix un grapat de gerds frescos i unes branques de romaní a un litre d’aigua. Deixa reposar a la nevera durant almenys una hora. Pots aixafar lleugerament els gerds perquè alliberin més sabor –tot i que això farà que et trobis trossets mentre beus i no a tothom li agrada aquesta idea–. Serveix amb prudència i glaçons per gaudir-la ben fresca!

Per decorar el teu got pots agafar una rodanxa de taronja o de llimona, depenen si la vols més àcida o més dolça.

Ara ja no tens excusa per no preparar-te aigües infusionades. Prova aquestes combinacions i presumeix amb nosaltres dels teus gots perfectament decorats!

Amb quin oli cuines a casa? Aquest és el pitjor

L’oli d’oliva és un dels més saludables: una cullerada té només 14 grams de greix


La seva fama el precedeix, i fa anys que no és bona: l’oli de palma és conegut per ser alt en greixos saturats, els quals poden augmentar el risc de malalties cardiovasculars. Segons un informe de la World Wildlife Fund (WWF), al voltant del 85% de l’oli de palma mundial prové d’Indonèsia i Malàisia, on la producció sovint implica la desforestació de boscos tropicals, afectant greument la biodiversitat i els hàbitats de nombroses espècies. Seguim amb la dada que gela la sang: la producció mundial d’oli de palma va superar els 76 milions de tones l’any 2020. 


L’oli de palma no només perjudica el planeta: també la teva salut


El consum excessiu d’oli de palma pot estar associat a un augment dels nivells de colesterol LDL (colesterol “dolent”), i l’excés de greixos saturats en la dieta pot contribuir a la formació de plaques a les artèries, que poden derivar en atacs de cor i accidents cerebrovasculars. 

Sembla mentida, però l’oli de palma, juntament amb el de colza i el de soia és el més consumit al món. Te’l pots trobar a tot arreu: fins i tot a la llista d’ingredients d’un pot de crema. Com sol passar, la seva popularitat respon al baix preu, però també a la seva versatilitat. La seva textura aguanta bé les temperatures ambients i té un gust neutre. Així i tot, la balança s’equilibra cap a l’altre costat, i més quan tenim olis per escollir, que poden ser més saludables i sostenibles. 

T’hem fet un bon llistat, ordenat de menys a més sa. 

Oli de Cotó

L’oli de cotó prové de les llavors de la planta de cotó. Té un sabor suau i es fa servir en la preparació d’aliments fregits i productes de pastisseria. Una cullerada d’oli de cotó conté aproximadament 14 grams de greix, dels quals 3,5 grams són saturats. Aquest oli no és dels més saludables, ja que conté greixos saturats i pot tenir traces de pesticides. A més, el seu procés de refinament pot reduir els nutrients.

  • Beneficis: És econòmic i té una vida útil llarga.
  • Contraindicacions: Pot augmentar el risc de malalties cardiovasculars si es consumeix en excés.
  • Plats: Frits, productes de pastisseria, salses comercials. El trobaràs també a l’etiqueta dels fruits secs. 
  • Impacte ambiental: La producció de cotó sovint utilitza molts pesticides, cosa que pot ser perjudicial per al medi ambient.

Oli de Colza

L’oli de colza, també conegut com a oli de canola, té un sabor suau i una textura lleugera. Una cullerada d’oli de colza conté aproximadament 14 grams de greix, amb només 1 gram de greix saturat. És conegut per ser baix en greixos saturats i alt en greixos monoinsaturats.

  • Beneficis: Millora la salut cardiovascular i té un bon contingut d’àcids grassos omega-3.
  • Contraindicacions: Pot contenir àcids grassos trans si no és processat adequadament.
  • Plats: Amanides, coccions al forn, salses. És sovint un dels ingredients dels productes processats.
  • Impacte ambiental: La producció pot ser més sostenible que altres olis, però cal tenir en compte els cultius transgènics.

Oli de Sèsam

Té un gust molt característic, intens i lleugerament a nous. Si t’agrada menjar plats asiàtics, l’hauràs tastat més d’un cop. Una cullerada d’oli de sèsam conté aproximadament 14 grams de greix, amb 2 grams de greix saturat.

  • Beneficis: Ric en antioxidants i àcids grassos insaturats, ajuda a reduir el colesterol dolent.
  • Contraindicacions: Pot causar al·lèrgies en algunes persones.
  • Plats: Plats asiàtics, amanides, marinats.
  • Impacte ambiental: La seva producció és relativament sostenible, però depèn de les pràctiques agrícoles locals.

Oli de Gira-sol

L’oli de gira-sol té un sabor suau i és molt utilitzat en la cuina diària. Una cullerada d’oli de gira-sol conté aproximadament 14 grams de greix, amb 1,5 grams de greix saturat.

  • Beneficis: Alt contingut en vitamina E i greixos insaturats.
  • Contraindicacions: Pot oxidar-se fàcilment si s’exposa a temperatures altes repetidament.
  • Plats: Frits, pastisseria, salses i productes processats.
  • Impacte ambiental: La seva producció pot ser intensiva en recursos, però hi ha opcions més sostenibles disponibles.

Oli de Soja

Una cullerada d’oli de soja conté aproximadament 14 grams de greix, amb 2 grams de greix saturat. El seu sabor lleuger el fa ideal per a moltes aplicacions culinàries.

    • Beneficis: És una bona font d’àcids grassos omega-3 i vitamina E.
    • Contraindicacions: Pot contenir àcids grassos trans si no és processat adequadament. Compta també que algunes persones poden ser al·lèrgiques a la soja.
    • Plats: Frits i coccions al forn.
    • Impacte ambiental: La soja sovint es cultiva en monocultius, cosa que pot tenir un impacte negatiu en el sòl i la biodiversitat.

Oli d’Oliva

El preu de l’ampolla d’oli d’oliva a Andorra (de la mateixa manera que als països veïns) és molt més elevat que els de la resta, però això no treu que sigui l’opció més saludable. Una cullerada d’oli d’oliva conté aproximadament 14 grams de greix, amb 2 grams de greix saturat. Fixa’t:

  • Beneficis: Ric en antioxidants i greixos monoinsaturats, ajuda a reduir el risc de malalties cardiovasculars.
  • Contraindicacions: Pot ser calòric si es consumeix en excés. De seguida parlem de quantitats recomanades.
  • Plats: Amanides, coccions al forn, salses… o directament al plat amb un bon pa!
  • Impacte ambiental: La seva producció pot ser sostenible, sobretot si es fa servir agricultura ecològica.

Quant oli és bo prendre al dia?

Els experts recomanen consumir entre 20 i 30 grams d’oli al dia, que equivalen a unes 2-3 cullerades. Escollir olis saludables i consumir-los amb moderació forma part d’una dieta equilibrada. I parlant d’això, et ve de gust descobrir una recepta original i refrescant amb oli d’oliva? 

 

Gaspatxos sense tomàquet per sorprendre (i variar) aquest estiu

Pots cuinar gaspatxos de síndria, de maduixa o de cirera amb ingredients frescos, lleugers i saludables

 

El gaspatxo és una sopa freda que tradicionalment es fa amb tomàquet. Però si no t’acaba de fer el pes, tens reflux àcid –o et fa gràcia variar–, et proposem tres receptes que no en porten: gaspatxo de síndria, gaspatxo de maduixa i gaspatxo de cireres. Aquestes alternatives amb contingut més baix en àcids són igualment refrescants i ofereixen un toc dolç que contrasta perfectament amb les notes salades i fresques dels ingredients típics del gaspatxo. T’atreveixes?

Recepta de gaspatxo de maduixa


Amb aquest gaspatxo de maduixa, no només estaràs gaudint d’un plat deliciós i nutritiu, sinó també d’una versió innovadora i refrescant del clàssic estiuenc. Ideal per servir en àpats lleugers o com a aperitiu:

Ingredients:

  • 500 g de maduixes
  • 1 cogombre pelat i tallat
  • 1 pebrot vermell
  • 1 ceba petita
  • 1 gra d’all
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • 2 cullerades de vinagre de vi blanc
  • Sal i pebre al gust
  • Fulles de julivert per decorar

Preparació:

  1. Neteja les maduixes i talla-les per la meitat.
  2. Talla el cogombre, el pebrot vermell i la ceba en trossos grans.
  3. Posa tots els ingredients en una batedora i tritura fins a obtenir una textura fina.
  4. Afegeix l’oli d’oliva, el vinagre, la sal i el pebre, i barreja bé.
  5. Refreda a la nevera durant almenys 2 hores abans de servir.
  6. Serveix fred decorat amb fulles de julivert.

Recepta de gaspatxo de cireres

Ingredients:

  • 250 grams de cireres desossades
  • 250 grams de tomàquet cherry (tot i que pots substituir-los per més cireres)
  • 100 grams de pà del dia anterior
  • 200 ml d’aigua
  • 1 cogombre pelat i tallat
  • 1 pebrot verd
  • 1 ceba petita
  • 1 gra d’all
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • 2 cullerades de vinagre de Jerez
  • Sal i pebre al gust
  • Fulles de menta fresca per decorar

Preparació:

  1. Desossa les cireres i talla-les per la meitat. Si et taques, frega bé amb vinagre i sabó, veuràs com surt! 
  2. Talla el cogombre, el pebrot verd i la ceba en trossos grans. 
  3. Posa la resta dels ingredients en una batedora i tritura fins a obtenir una textura fina.
  4. Afegeix l’oli d’oliva, el vinagre, la sal i el pebre, i barreja bé.
  5. Refreda a la nevera durant almenys 2 hores abans de servir.
  6. Serveix fred decorat amb fulles de menta fresca i un raig d’oli.

Recepta de gaspatxo de síndria

Aquesta versió afruitada del tradicional gaspatxo combina la dolçor i la frescor de la síndria amb els sabors clàssics d’aquest plat refrescant. Aquí tens una recepta que segur que et sorprendrà:

  • 500 g de síndria
  • 1 cogombre mitjà
  • 1 pebrot vermell petit
  • 1 petit gra d’all
  • 1 cullerada de vinagre de vi blanc
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • 200 ml d’aigua freda
  • 1 culleradeta de mel 
  • Sal i pebre al gust
  • Herbes fresques la menta o el romaní són un match assegurat!
  • Unes rodanxes fines de síndria per a decorar

Preparació:

  1. Posa els ingredients sòlids en una batedora i tritura fins a obtenir una textura fina.
  2. Afegeix l’oli d’oliva, el vinagre, la sal i el pebre, i barreja bé.
  3. Refreda a la nevera durant almenys 2 hores abans de servir.
  4. Serveix fred decorat amb fulles de menta fresca i un raig d’oli.

Pots decorar els teus gaspatxos amb petits trossets del seu ingredient principal, amb crostons casolans o simplement amb un raig d’oli tirat amb gràcia. Les branquetes de romaní, una rodanxa de llima o un all torrat i laminat poden marcar la diferència i elevar el teu plat al cel.

Quan arriba l’estiu i les temperatures pugen, la nostra dieta juga un paper crucial en la regulació de la temperatura corporal. Menjar lleuger i fresc ajuda el cos a mantenir-se hidratat i fresc, evitant així la sensació de pesadesa tan típica dels àpats pesats que ens fan arrossegar els peus a l’estiu. Aquests dies, mantenir-se ben hidratat és encara més important, i plats com el gaspatxo poden ajudar-nos a aconseguir-ho, ja que no només són refrescants, sinó que també ens proporcionen una bona dosi de líquids. Per quin t’animes a començar?