Forest Bathing: com eliminar l’estrès de manera natural

No és cap mentida: La rutina moderna ens manté ocupats i estressats, girant dins una roda de la qual va bé baixar de tant en tant. Desconnectar. Sovint, aquest exercici de pausa sol anar acompanyat d’una pantalla: mirar una sèrie, un parell (o vint) de vídeos a Tik Tok, xafardejar perfils d’Instagram o jugar una estona a qualsevol videojoc. Però la desconnexió (la bona, la de veritat) està lluny de les pantalles i molt a prop de casa. A Andorra tenim la sort de viure envoltats de natura: t’ajudem a gaudir-la una mica més.

Avui t’expliquem de què va això del Forest Bathing: una pràctica ancestral que té el seu origen al Japó. Sona bé? Doncs et farà sentir millor.


Què és el forest bathing?


El forest bathing, o “bany de bosc”, és una pràctica que ens convida a capbussar-nos en l’entorn natural, no només per gaudir del paisatge, sinó també per recarregar les energies i reduir l’estrès.

Això no és res de nou: al Japó se’n  diu shinrin-yoku i és més que una simple caminada pel bosc; és una experiència conscient de la natura. El seu plantejament és molt senzill: Consisteix a deixar de costat les preocupacions del dia a dia i a submergir-se en les sons, olors i textures del bosc:

  • Escull una zona natural: un bosc o un entorn natural que et resulti agradable. A Andorra, zones com Sorteny o la Vall del Madriu-Perafita-Claror són ideals per aquesta experiència.
  • Apaga el mòbil o posa’l en mode avió. La idea és desconnectar completament del món digital i centrar-te només en la natura.
  • Camina a un ritme tranquil: No es tracta d’arribar a cap destí, sinó d’anar amb calma. Gaudeix del teu entorn amb tots els sentits.
  • Pren-te un moment per respirar l’aire fresc del bosc de manera conscient. Aprofita per sentir com l’aire pur t’omple els pulmons i relaxa’t.
  • Dedica temps a observar els detalls: les fulles, els arbres, els sons del vent o els ocells. El secret és estar present i percebre el que t’envolta.

Busca un lloc per seure i meditar o simplement deixar que la calma del bosc t’envolti.

Només calen uns minuts per començar a notar els seus efectes.


Com afecta el bosc als nivells de cortisol?

El cortisol és conegut com l’hormona de l’estrès. Quan ens trobem en situacions de tensió, els nostres nivells de cortisol s’eleven i comencem a notar els seus efectes adversos: l’ansietat, l’insomni i un sistema immune debilitat. La bona notícia és que el forest bathing pot ajudar a reduir aquests nivells.

Molts estudis, com aquest,  han demostrat que passar temps a la natura pot disminuir, i molt, els nivells de cortisol. L’ambient tranquil, el so suau dels arbres i l’aire fresc ens permeten desconnectar de debò, i això el cos ho agraeix: Quan ens submergim en un entorn natural, ens relaxem i l’estrès es redueix de manera natural.

Beneficis del forest bathing per a la salut

A més de reduir el cortisol, el bany de bosc té molts altres beneficis:

  • Exposar-te a compostos naturals, com els fitocides que els arbres alliberen, pot enfortir les defenses del cos.
  • La calma que s’aconsegueix a la natura pot ajudar-nos a descansar millor.
  • Tornar a sentir-nos connectats amb el medi ambient ens proporciona una sensació de benestar i pertinença.

Tres racons d’Andorra accessibles i ideals per practicar el forest bathing

Si vols començar a gaudir dels beneficis del bany de bosc, a Andorra hi ha llocs perfectes, i no cal anar molt lluny:

  • Rec de l’Obac: A prop del centre, amb un accés fàcil a la natura, ideal per començar amb el forest bathing.
  • Vall d’Incles: Un espai més allunyat del centre, tranquil amb senders envoltats de boscos on podràs caminar i relaxar-te.
  • Sorteny: Un parc conegut per la seva biodiversitat, i un lloc immillorable per connectar amb la natura.

Ja saps on vols anar primer? Deixa que la natura faci la seva màgia aquesta tardor.

Autònoms i descans: claus per gestionar les teves vacances

Fer vacances no és un luxe: és una necessitat. Tant és si ets autònom o com si no. El teu cos necessita descansar –entre altres coses– per tenir energia. Això no impedeix que, quan treballes per compte propi, prendre la decisió de tancar la persiana o l’ordinador durant uns dies sovint és complicada. 

Sobretot al principi. 


Els autònoms a Andorra tenen dret a vacances pagades? 


No, els autònoms a Andorra no tenen dret (legalment garantit) a vacances pagades. Cap categoria dins l’àmbit dels treballadors per compte propi a Andorra té aquest privilegi. Això vol dir que, tret de casos comptats, estar de vacances es tradueix en deixar de generar ingressos. Un temps durant el qual, les despeses fixes s’han de continuar pagant. 

La cultura de l’esgotament i la romanització del “treballar sense descans” com a sinònim d’èxit no ajuden a resoldre aquesta equació a favor dels autònoms. Però, què pot passar a la llarga si no desconnectem uns dies de la feina? Parlarem de l‘estrès crònic i de trastorns de son, però també de dolors musculars i problemes digestius.  

 

Les conseqüències de no fer vacances 

 

L’estrès constant ens fa estar irritables i esgota els nostres nivells de paciència. Fa que ens falli la memòria i que cada decisió sigui un món, perquè cada cop ens costa més prendre-les. I això de prendre bones decisions és bàsic per sobreviure com a autònom. 


Però, a banda d’això, l’estrès ens eleva els nivells de cortisol, una hormona que en excés pot causar nombrosos problemes de salut: de pressió arterial alta, augment de pes, especialment al voltant de l’abdomen, i un sistema immunitari afeblit. Això últim farà que sigui més fàcil que agafis infeccions i malalties. En aquest article t’expliquem com funciona la baixa d’autònoms a Andorra. 

 

Com veus, l’estrès no sols afecta el benestar immediat, sinó que també té conseqüències a llarg termini per a la salut física. A banda del que ja hem mencionat, has de saber un parell de coses més: 

 

 

  • L’estrès pot afectar el metabolisme, portant a problemes com la diabetis tipus 2: el cos es torna resistent als efectes de la insulina, una hormona que regula el moviment del sucre a les cèl·lules, o no produeix prou insulina per mantenir un nivell normal de glucosa en sang. 

Desconnectar, ni que sigui uns dies, sembla important. Però com? 


Planificació intel·ligent de vacances per a Autònoms: com preparar-te per una pausa ben merescuda 


Tot comença per identificar el moment de l’any en què la teva càrrega de treball és menor. Això et permetrà prendre unes vacances sense afectar significativament el teu negoci. Si no ho veus clar, perquè portes poc temps o perquè mai és un bon moment, analitza el teu calendari de projectes i parla amb els clients per planificar un moment que sigui convenient per a tots.  

Un cop tinguis les dades clares, comunica-les amb antelació, i aprofita per deixar clara la teva disponibilitat durant aquest temps. Si només estaràs disponible per urgències, defineix abans de marxar i per escrit què és una urgència. 

Si pots, fes una desconnexió total durant almenys uns dies. Apaga el mòbil, evita l’ús de l’ordinador i gaudeix del teu entorn, marxis o no marxis d’Andorra. I, si has d’estar pendent, estableix uns minuts al dia per revisar correus.  

Abans de marxar, fes una llista de les tasques més crítiques que has de tancar, i prioritza-les.  

Si encara no has marxat i ja et preocupa la tornada, deixa feta una llista de tasques prioritàries pendents per tenir clar el teu volum, l’ordre i el ritme de feina durant la reincorporació.  

Si prestes serveis i la teva empresa és unipersonal, fer un document de preguntes freqüents amb respostes pràctiques per als clients et pot estalviar correus durant les vacances. Donar bona informació és una bona manera d’evitar petites interrupcions.  


Assegur et dona un cop de mà durant les vacances 

Ser client d’Assegur té molts beneficis, però si parlem de les teves vacances has de saber que hi ha descomptes que pots aprofitar i estalviar una mica a l’hora de planificar-les: 

  • Que tens un 20% de descompte en el lloguer de cotxes a Andorra amb Europcar, i avantatges preferents en lloguers internacionals. Vagis on vagis. 
  • També estalviaràs en carburant: tens un 4% de descompte a les benzineres Cepsa i Elf d’Andorra. 
  • Que no cal que planifiquis les teves vacances: tens un descompte de benvinguda a Clipper Viatges del 5% per la compra d’un viatge d’un import mínim de 500€ i amb un descompte màxim de 200€. 

Descobreix aquí tots els descomptes que pots aprofitar per esprémer al màxim els dies de vacances. 

Digital detox: què és el Mindful Screen Time

Diuen els especialistes que els telèfons intel·ligents poden millorar la nostra vida si els utilitzem conscientment. Però, ara que no ens sent ningú: t’has parat a pensar quants cops al dia mires el telèfon? I per fer què? Segur que no ho vols ni saber.  

 

Parlem d’aquest ús conscient: implica entendre com, quan i per què utilitzem el telèfon per assegurar-nos que està alineat amb els nostres valors i objectius personals. És a dir: convertir-lo en una eina que ens ajudi a créixer, connectar i viure de manera més plena, sense aquesta sensació d’estar perdent el temps mirant les xarxes, però amb la flexibilitat de poder-les mirar una estona. De seguida veurem com es fa això. 

 

Quin impacte real té el mal ús dels telèfons en el nostre cervell? 

 

  • El consum de pantalles allibera dopamina, que pot fer-los addictius. Sovint proporcionen recompenses immediates en forma de likes, comentaris, punts, etc., que poden reforçar la conducta d’ús excessiu. Aquesta gratificació immediata pot dificultar el desenvolupament de la paciència i la capacitat de retardar la gratificació. 
  • El món digital ofereix una gran quantitat d’estímuls, que poden afectar la capacitat per mantenir l’atenció en una sola tasca durant períodes prolongats de temps. Potser fa temps que et costa mirar una sèrie sense el telèfon o la tauleta a la mà? L’ús excessiu s’associa amb símptomes de TDAH.  
  • La llum blava de les pantalles redueix la secreció de melatonina, afectant la qualitat del son: el nostre cervell interpreta aquesta llum com una clara indicació que encara és de dia. Tant increïble com cert. Si mires pantalles abans d’anar a dormir i el teu son fa temps que ha deixat de ser reparador, t’interessa llegir aquest article. 

Amb això clar, tornem al Mindful Screen Time. 

 

Les 3 claus del Mindful Screen Time 

Practicar un ús conscient dels dispositius intel·ligents no vol dir fer-los servir només per aprendre. Vol dir entendre quin és el benefici que t’interessa extreure del seu ús i prioritzar-lo.  

 

  1. Consciència:

Ser conscient del temps que passem davant de les pantalles i identificar els hàbits digitals que tenim. Això implica reconèixer quan i per què fem servir els dispositius. Quants cops al dia agafes el telèfon de forma automàtica? Quan ho fas amb intenció, quines intencions són aquestes? 

  1. Intenció:

Utilitzar els dispositius digitals amb una intenció clara. Això vol dir definir els objectius que ens porten a utilitzar la tecnologia. Tenir-ho clar ens ajudarà a evitar l’ús impulsiu o automàtic que sovint no aporta valor real. Fer una llista dels teus objectius no és perdre el temps, més ben dit és tot el contrari, ja ho veuràs.  

  1. Reflexió:

Reflexionar sobre l’impacte que l’ús de la tecnologia té en la teva vida, incloent-hi la teva salut mental, les teves relacions personals i la teva productivitat. Com et sents després de fer-la servir? Creus que passes molt de temps? Què t’agradaria fer amb aquest temps? 

Com veus, tot comença per una bona reflexió. Tenint en compte el temps que dediquem a consumir contingut de forma automàtica, sembla important dedicar-li ni que sigui uns minuts. T’assegurem que tens molt a guanyar. 

 

Pas a pas: com redefinir l’ús dels dispositius electrònics 

 

Ha arribat el moment de prendre decisions. I la primera té a veure amb el temps.  

Has d’establir un límit: Agradi o no, la forma més efectiva de controlar el temps que passem envoltats de pantalles és configurant temporitzadors o utilitzant aplicacions que t’ajudin a controlar i limitar el temps que passem davant del telèfon. Moltes d’elles ja venen instal·lades per defecte als dispositius iOS o Android. 

Designa zones de la casa o moments sense telèfon. El lavabo (aprofitem per dir-te que passar més de 5 minuts mirant el telèfon a la tassa pot causar hemorroides!), la taula, o simplement instaurar l’hàbit de sortir de casa sense el telèfon. 

Reservar o senyalitzar zones per deixar-lo (com ara un cistell o una caixeta) pot ajudar a generar l’hàbit.  

Defineix els teus objectius: No cal que siguin productius. La distracció i la connexió a les xarxes socials són objectius vàlids, sempre que tinguis els límits clars.  

El dia sense telèfon: Fer una desconnexió setmanal és una bona forma de restablir l’equilibri en la teva relació amb la tecnologia. Qui diu el dia sense telèfon, diu el dia sense xarxes socials. Pensa-ho! 


Beneficis del Mindful Screen Time 


Practicar el Mindful Screen Time pot portar a una millor gestió del temps, un benestar emocional més alt i unes relacions personals més fortes. 

Mitjançant la consciència, la intenció i la reflexió, aconseguiràs reduir els efectes negatius de l’ús excessiu i assegurar-te que la tecnologia et serveix de manera positiva. 

Com veus, aquesta és una bona manera de portar una vida més equilibrada i satisfactòria en un món cada vegada més digital. T’animes a posar el Mindful Screen Time en marxa? 

Nens i pantalles: això diuen els experts

Els telèfons i les tauletes s’han convertit en una part integral de la vida quotidiana, fins i tot per als nens petits. Els nens estan exposats cada cop més, i cada cop abans. Tot i que l’ús d’aquests dispositius pot proporcionar diversos i innegables avantatges, també planteja preocupacions per als pares sobre els seus efectes en el desenvolupament dels seus fills.  

En aquest article parlarem de límits i emocions associades a les pantalles. Analitzarem el quan, el perquè i el com és la millor manera d’introduir les pantalles als més petits.  

Comencem pel principi: 

 

El teu fill petit juga amb el telèfon? Això és el que has de saber 

 

És important establir límits clars sobre el temps que els nens poden passar davant del telèfon o la tauleta. Cadascú pot tenir la seva opinió i experiència sobre el que és molta i poca estona, però l’Organització Mundial de la Salut (OMS) suggereix que els nens menors de cinc anys no haurien de passar més d’una hora al dia davant de les pantalles electròniques. 

 

És crucial equilibrar l’ús dels dispositius electrònics amb el temps dedicat a activitats socials i físiques. Animeu els vostres fills a jugar a l’aire lliure, interactuar amb altres nens i participar en activitats que promoguin un estil de vida saludable. Per què?  

 

  • Per salut física: Jugar a l’aire lliure i participar en activitats físiques promou la força muscular, la coordinació, l’equilibri i la resistència cardiovascular. A més, ajuda a prevenir problemes de salut com l’obesitat infantil i altres malalties relacionades amb la inactivitat. 
  • I per salut mental: pot ajudar a reduir l’estrès, millorar l’estat d’ànim i augmentar els nivells d’energia i concentració. A més a més, fomenta les habilitats socials dels nens. Aprendre a compartir, cooperar, negociar i resoldre conflictes són habilitats fonamentals que es desenvolupen a través del joc amb els altres. 

 

Assegurat que el contingut que el teu fill consumeix sigui adequat per a la seva edat i desenvolupament. No dubtem que ja ho saps, però no està de més recordar que moltes plataformes ofereixen opcions de control parental per ajudar a filtrar el contingut inapropiat.  

 

Un fill que veu els pares tot el dia enganxats a la pantalla és probable que no entengui els límits que li imposen a ell. D’això vam parlar molt en aquest article. T’has de convertir en un model: Els nens solen imitar el comportament dels adults: Limitar el teu propi temps davant del telèfon i mostrar un equilibri saludable entre l’ús de la tecnologia i altres activitats és clau en aquesta etapa. 

 

Trastorns d’atenció, problemes de son…Com afecten les pantalles al desenvolupament cognitiu dels nens? 

 

L’exposició massa aviat o sense control a les pantalles pot portar problemes al teu fill. D’això se’n parla molt, però tens clar quins són els riscos? Fem un repàs dels principals de la mà de l’OMS: 

 

  • L’exposició excessiva a les pantalles durant els primers anys de vida pot contribuir a un retard en el desenvolupament del llenguatge i les habilitats socials dels nens. La manca d’interaccions cara a cara i de comunicació verbal pot afectar negativament l’adquisició del llenguatge i la capacitat dels nens per interpretar les emocions i les cues socials. 

 

  • Hi ha estudis que han trobat una associació entre l’ús excessiu de dispositius electrònics en nens petits i un augment dels trastorns de l’atenció. L’exposició a la sobreestimulació visual i la ràpida successió de contingut multimèdia pot contribuir a la dificultat dels nens per mantenir la concentració en tasques que requereixen un esforç cognitiu més elevat. 

 

  • Diversos estudis han demostrat que l’exposició a la llum blava de les pantalles pot afectar la producció de melatonina, una hormona que regula el ritme circadiari i el son. Això pot provocar dificultats per agafar el son i trastorns del son en els nens, afectant negativament el seu rendiment cognitiu i el seu benestar general. 

 

  • L’ús excessiu de pantalles pot substituir el temps que els nens solen passar jugant a l’aire lliure i fent activitats físiques. Això pot tenir un impacte negatiu en el seu desenvolupament físic i cognitiu, com et dèiem abans. 

 

Nens i pantalles sí, però com? Recomanacions per introduir-les a poc a poc 

 

Introduir les pantalles té molts beneficis si es fa correctament: poden fomentar la seva creativitat, despertar la seva curiositat i ajudar-los a entendre profundament temes del seu interès i, per descomptat, millorar les seves habilitats tecnològiques. La clau per fer-ho bé és escollir i compartir.  

 

T’ho expliquem de seguida: 

 

  • Escollir aplicacions, jocs i contingut multimèdia que siguin educatius i apropiats per a l’edat del teu fill. Hi ha moltes aplicacions i plataformes en línia dissenyades específicament per promoure l’aprenentatge i el desenvolupament dels nens petits en àrees com el llenguatge, les matemàtiques i la creativitat.  
  • Compartir: No és el mateix controlar que acompanyar (tot i que totes dues van del bracet). La supervisió activa mentre juguen o naveguen et permetrà proporcionar orientació i suport, i esdevé clau per entendre que fa, i actuar ràpidament si no és adequat per a la seva edat.  
  • És a dir: fer de l’ús dels dispositius electrònics una experiència compartida entre pares i fills. Participar en activitats digitals junts pot crear oportunitats per a la interacció i el diàleg, així com per ensenyar als nens sobre l’ús responsable de la tecnologia. 

Com veus, introduir les pantalles als més petits de manera gradual i responsable implica establir límits clars, prioritzar el contingut educatiu, supervisar activament l’ús dels dispositius, fomentar l’ús compartit, equilibrar amb altres activitats i modelar un comportament positiu.  

 

Amb una aproximació conscient i proactiva, els teus fills podran beneficiar-se de les oportunitats que ofereix la tecnologia sense sacrificar el seu benestar i desenvolupament. 

La primavera la sang altera?

La dita popular ha traspassat generacions com una de les maneres més poètiques de sintetitzar els efectes que algunes persones experimenten durant la primavera. A ningú se li escapa: Amb el canvi d’hora i de temps, molta gent té amb més energia. Els dies són més llargs i menys freds, les temperatures acompanyen, i la natura que ens envolta també ho fa.  

Però no afecta tothom de la mateixa manera, ja ho hauràs notat. Avui parlarem de l’eufòria primaveral, però també de l’astènia: dues cares de la mateixa moneda que any rere any el calendari ens torna a posar sobre la taula. 

 

Símptomes de l’eufòria primaveral 

 

Com dèiem, l’arribada de la primavera sol despertar en moltes persones una sensació de vitalitat i eufòria que les impulsa a gaudir dels canvis que aquesta estació porta amb ella.  

Els símptomes de l’eufòria primaveral solen ser evidents: 

  • Sents que tens més energia i vitalitat. 
  • El teu estat d’ànim millora notablement. 
  • Tens la necessitat de moure el cos i connectar amb la natura, ja sigui a través de l’esport, les caminades o les activitats a l’aire lliure. 
  • Et sents més creatiu, més inspirat, i això t’impulsa a explorar noves idees i projectes. 

 

Símptomes de l’astènia primaveral 

 

Per a aquells que no es troben immersos en l’eufòria de la primavera, els símptomes poden ser diferents: 

  • Dificultats per agafar el son i un descans nocturn més agitat, potser a causa de l’excés d’estimulació o els canvis en els horaris de llum. Dorms menys i pitjor. Estàs més cansat i de mal humor.  
  • L’astènia primaveral també pot estar acompanyada de dolors musculars i articulars, similars als experimentats durant un refredat o grip.  
  • Sensació d’impaciència o inquietud. Et costa concentrar-te. L’energia extra pot dispersar la nostra atenció i fer que ens costi més centrar-nos en una tasca. 
  • La sensibilitat a la llum durant la primavera pot empitjorar els maldecaps i la sensació de fatiga. 

 

La primavera i la teva bioquímica 

 

Les flors dels cirerers, les orenetes i les primeres papallones no enganyen. El nostre entorn ha canviat, i això afecta l’estat d’ànim i el nostre benestar. T’expliquem com. 

Hi ha tres elements clau en aquesta interacció, i són la serotonina, el cortisol i la histamina. Tots ells juguen un paper fonamental en el nostre cos i la nostra ment durant tot l’any, i experimenten canvis significatius amb l’arribada de la primavera.  

Anem un per un: 

 

La serotonina el neurotransmissor del benestar 

 

És la responsable de regular el nostre estat d’ànim i la sensació de felicitat. Durant la primavera, l’augment de la llum solar pot estimular la producció de serotonina, contribuint a l’eufòria primaveral que molts experimenten. Això pot traduir-se en una millora del nostre estat d’ànim i una sensació general de positivitat i optimisme. 

 

El cortisol, l’hormona de l’estrès 

 

D’altra banda, el cortisol és una hormona que el cos segrega en situacions d’estrès i juga un paper clau en la nostra resposta al canvi i a l’adaptació a noves circumstàncies. Durant la primavera, els canvis en la llum solar i en els patrons de son poden afectar els nostres nivells de cortisol, provocant una sensació de nerviosisme o inquietud en algunes persones. És important gestionar adequadament l’estrès i trobar maneres saludables de relaxar-se per mantenir els nivells de cortisol en equilibri. 

 

La histamina, la resposta als al·lèrgens  

 

Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb un al·lergogen, com el pol·len, la pols o els àcars, el sistema immunitari produeix histamina com a part de la seva resposta de defensa. La histamina s’allibera en els teixits i provoca una sèrie de canvis, incloent-hi la dilatació dels vasos sanguinis, l’augment de la permeabilitat vascular i la contracció d’uns certs músculs llisos. Aquests canvis són els responsables dels símptomes característics de les al·lèrgies, que s’han d’atendre i tractar de seguida amb els especialistes per mantenir-nos còmodes i sans durant aquesta època de l’any. 

 

La primavera i la testosterona 

 

La primavera està associada amb un augment en els nivells de testosterona, l’hormona sexual masculina. Aquest augment pot manifestar-se en un major impuls sexual, així com en un augment en l’energia i la motivació. Per què? Bé, els especialistes assenyalen que l’exposició a la llum solar està vinculada a un augment en la producció de vitamina D, que al seu torn pot estimular la producció de testosterona en els homes. La llum solar també pot influir en la producció d’hormones reguladores del somni, com la melatonina, la qual cosa al seu torn pot afectar els nivells de testosterona. 

 

Claus per mantenir l’equilibri a la primavera 

Per portar bé la nova estació t’has de cuidar, i adaptar la teva rutina als canvis que hi ha al teu entorn. 

  • El primer que has de fer és mantenir una dieta equilibrada i nutritiva, rica en fruits, verdures, cereals integrals, proteïnes magres i greixos saludables. Intenta incloure aliments frescos i de temporada. 
  • Dedica temps a activitats que t’aportin tranquil·litat, com llegir, escoltar música o passar temps amb els teus. 
  • Sempre que puguis, adapta la teva rutina d’exercici a la primavera. Aprofita els dies assolellats per fer passejades a l’aire lliure, practicar esport o fer exercici físic en contacte amb la natura.   

Amb aquestes claus et serà molt més fàcil mantenir l’equilibri durant la primavera i gaudir plenament d’aquesta estació de renovació i creixement! 

T’afecten les fases lunars? Això és el que ha aconseguit demostrar la ciència

Tothom té un amic que quan té un mal dia no triga ni dos segons a trobar explicacions assenyalant la lluna. I si no el tens, vol dir que ets tu. De la influència de les fases lunars sobre la terra no hi ha cap dubte: des de la gravetat fins a l’ecologia, passant pel seu moviment: la lluna mou marees, il·lumina el nostre planeta i fins i tot modifica la seva rotació. 


Però quan parlem de les persones que l’habiten, els efectes del nostre satèl·lit comencen a adquirir certs matisos sovint més esotèrics que no pas científics. Això que la lluna pot canviar l’estat d’ànim és cert? La lluna regula els cicles menstruals? Pot ser que si hi-ha lluna nova tingui menys energia? Avui contestarem aquestes preguntes des del prisma científic. Comencem! 

 

Cicles lunars i menstruació: això és el que s’ha demostrat fins ara 

 

Partirem de la base que la comunitat científica sempre s’ha mostrat més aviat escèptica sobre la idea d’una influència lunar als cicles menstruals. El motiu? Cap evidència ha estat sòlida, i és complicat estudiar aquest fenomen de manera rigorosa. És a dir, que alguns estudis han suggerit correlacions entre la fase lunar i l’ovulació, mentre que uns altres no han trobat cap relació significativa:  

 

L’any 1986, Cutler, va estudiar les influències de la lluna al cicle reproductiu de les dones, analitzant 305 casos de forma individual. Aquestes van ser les seves conclusions:  

 

  • Durant la fase de lluna plena, les dones tenien cicles menstruals més curts en comparació amb la lluna nova. 
  • Aquest efecte va ser més pronunciat en dones que vivien en entorns urbans en comparació amb dones que vivien en àrees rurals. 
  • Les dones que van participar en l’estudi semblaven tenir un major nombre d’ovulacions durant la lluna plena en comparació amb la lluna nova. 

 

Com et pots imaginar, aquest estudi ha estat objecte de crítiques i hi ha hagut dificultats per a replicar els seus resultats. Però és interessant saber que existeix. 

 

Creences populars sobre la lluna que la ciència no ha estat capaç encara de demostrar  

 

Que la ciència ha explorat extensament la possible influència de la Lluna en les persones és cert, com també ho és que moltes de les creences populars sobre la influència del satèl·lit en no han estat recolzades per falta d’evidència científica sòlida. Com ara? 

 

La Lluna plena causa un augment en la taxa de criminalitat 

 

Malgrat la persistent creença que la Lluna plena està associada amb un augment en l’activitat criminal i el comportament agressiu, alguns estudis han trobat correlacions entre la Lluna plena i uns certs tipus de crims, mentre que uns altres no han trobat cap associació significativa. Parlarem del més curiós:  

El 2008, al Canadà es van examinar les dades de 771 incidents violents atesos en una sala d’emergències a Quebec, durant un període de cinc anys. Els investigadors van trobar una correlació estadísticament significativa entre la Lluna plena i la freqüència dels incidents violents. Específicament, va haver-hi un augment del 10% en la incidència de lesions autoinfligides durant les fases de Lluna plena en comparació amb altres fases lunars. 

 

La Lluna plena ens fa estar més irritables 

 

Una mica en la mateixa línia que l’anterior, però potser més escampada a la nostra època: Alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i uns certs aspectes del somni i el comportament, però d’altres semblen demostrar tot el contrari: 

 

  • L’any 2013 aquest estudi va trobar que les persones tendeixen a tenir un somni més profund durant la fase de lluna plena. 
  • Però el 2014, aquest altre  no va trobar cap associació significativa entre la fase lunar i la qualitat del somni. 

Novament, ens posem d’acord. De seguida veurem per què. 

 

La lluna plena pot determinar el moment del part 

 

De la mateixa manera que la Lluna pot afectar les marees, també pot influir en els líquids corporals, incloent-hi el líquid amniòtic, no? Doncs, lamentablement, fins ara aquí tampoc ens hem posat d’acord. 

Així i tot, t’hem de dir que alguns estudis han trobat associacions entre la fase lunar i la freqüència dels parts. 

 

La lluna afecta la nostra productivitat 

 

Molts estudis miren de provar la influència del sol i la lluna a la productivitat, amb resultats poc sòlids. Però en aquest punt ens hem d’aturar, perquè si això t’interessa has de saber que el que si que s’ha demostrat és que el ritme circadiari, un cicle biològic influenciat principalment per la llum i la foscor, d’aproximadament 24 hores que regula una varietat de processos fisiològics i comportamentals en els organismes vius, inclosos els humans. D’això ja vam parlar en aquest article. 

 

Per què és tan difícil per la ciència demostrar que la lluna afecta les persones?  

 

Una de les principals dificultats en la recerca sobre la influència de la Lluna és la gran quantitat de factors que poden influir en l’objecte d’estudi: sigui el part, sigui l’ovulació o sigui una jornada laboral. Imagina’t: Des de factors genètics, ambientals fins a intervencions mèdiques i condicions de salut física i mental. Les variables són tantes que fan que identificar de qualsevol influència lunar sigui molt, molt complicat.  

Això no treu que la Lluna sigui un objecte fascinant, i que milions de persones puguin trobar respostes interessants en ella que ajudin a comprendre o a contextualitzar emocions, somnis o canvis en el seu dia a dia. Escoltar, qüestionar i respectar qui pensa diferent és la millor manera de conviure amb les incògnites que la ciència encara no ha pogut demostrar.  

Stresslaxing: quan relaxar-te encara t’estressa més

Sembla mentida que una paraula pugui descriure tan bé la sensació amb la qual conviu i lluita cada cop més gent. Els mitjans de comunicació parlen de tendència, però més aviat es tracta d’un problema creixent de salut mental: l’stresslaxing és la incapacitat de descansar de veritat. Les persones que ho pateixen, quan intenten relaxar-se, veuen com els seus nivells d’ansietat per no estar produint augmenten. D’aquí el mot. I d’aquí el problema.  

 

Parlem-ne. 

 

La paradoxa de l’estrès i la relaxació 

 

L‘estrès s’ha convertit en una constant en la vida de moltes persones. Les exigències laborals, les responsabilitats familiars i les pressions socials són fonts constants d’agitació. En la seva forma més bàsica, l’estrès és una resposta natural del cos davant situacions percebudes com a amenaçadores o desafiadores. Aquesta resposta té una utilitat: preparar-nos per a enfrontar la situació.  

 

  • En dosis moderades, l’estrès pot ser beneficiós, impulsant-nos a superar obstacles i aconseguir les nostres metes.  
  • No obstant això, quan es torna aclaparador, l’estrès pot tenir efectes perjudicials en la nostra salut física i mental. 

 

D’altra banda, tenim l’estat oposat: la relaxació. Un descens en l’activitat fisiològica i mental, acompanyat de sensacions de calma, tranquil·litat i benestar. La relaxació ens permet recuperar-nos del desgast causat per l’estrès, restaurant el nostre equilibri intern i promovent la curació tant física com emocionalment. 

 

Com poden coexistir l’estrès i la relaxació? 

 

La clau és entendre que són components naturals i interdependents de l’experiència humana. En un nivell fonamental, l’estrès i la relaxació són dues cares de la mateixa moneda: cadascun és necessari per a apreciar i equilibrar a l’altre. Sense estrès, la relaxació perdria el seu significat; sense relaxació, l’estrès es tornaria insostenible. 

 

A més, la capacitat de manejar eficaçment l’estrès i trobar moments de relaxació enmig de la turbulència és essencial per a la nostra salut i benestar general. Les tècniques de gestió de l’estrès, com la meditació, la respiració profunda i l’exercici regular, poden ajudar-nos a regular les nostres respostes a l’estrès i promoure la relaxació quan més el necessitem. De la mateixa manera, reservar temps per a activitats plaents i relaxants, com a passejos per la naturalesa, lectura o passatemps creatius, pot nodrir ment i cos, proporcionant un refugi contra les tensions. 

És important reconèixer que la paradoxa de l’estrès i la relaxació és una part inherent de l’experiència humana i que tots dos estats són igualment vàlids i necessaris. Però no tothom ho sap gestionar.  

 

Què és l’stresslaxing? 

 

L’stresslaxing és més que la paraula de moda a les xarxes socials. La seva definició és senzilla: 

Estar tan estressat que relaxar-te et fa sentir encara més estressat, per no estar treballant per eliminar les tasques que et fan sentir així.  

Tan cert com dur. I el primer pas per reconduir la situació és reconèixer que, potser, estem experimentant estrès per sobre del nostre llindar de tolerància.  

 

Quines persones poden patir stresslaxing? 

 

Qui pateix stresslaxing té dificultats per a gaudir del moment present, especialment durant els moments de descans, i una preocupació excessiva pel que pugui succeir en el futur.  

Aquest fenomen sovint està vinculat amb aquelles que pateixen burnout i també afecta persones amb ansietat o que els hi costa adaptar-se als canvis.  

Segons aquesta teoria, algunes persones prefereixen preocupar-se constantment en lloc de relaxar-se i arriscar-se al fet que una cosa inesperada arruïni el seu moment de desconnexió.  

A més, és comú en aquelles persones que es preocupen molt pel que els altres pensen d’ells, la qual cosa els porta a semblar ocupats tot el temps, justificar els seus moments de relax i esforçar-se encara més per a mantenir una bona imatge, la qual cosa pot generar sentiments de culpa quan no compleixen amb expectatives poc realistes. 

Reconèixer aquestes tendències és fonamental per a treballar en un equilibri saludable entre el treball, el descans i el benestar emocional. Et donem algunes claus. 

 

Claus per reduir l’stresslaxing 

 

Establir límits clars, i respectar-los: Aprendre a dir «no» quan sigui necessari i establir límits saludables: hores específiques per a treballar i dedicar temps a activitats de descans i relaxació sense sentir-te culpable per això. 

Prioritzar el somni: estableix una rutina regular de somni. Aquí t’expliquem com pots fer-ho. El somni de qualitat és fonamental per a la salut física i mental, i descansar adequadament durant la nit t’ajudarà a enfrontar millor l’estrès diari i a mantenir un estat d’ànim equilibrat.  

Desconnectar de les tecnologies: La constant estimulació digital pot contribuir a l’estrès i dificultar la relaxació. Va bé de tant en tant buscar activitats que et permetin desconnectar i connectar amb tu mateix.  

I, si sents que ho necessites, demana ajuda: Mai ens cansarem de dir-ho. Si et sents aclaparat per l’estrès i trobes difícil manejar les teves emocions o bregar amb les demandes de la vida diària, un psicòleg pot ajudar-te a desenvolupar estratègies efectives d’afrontament i maneig de l’estrès.  

Estàs plantejant els propòsits d’any nou malament

Cap d’Any és temps de raïms i bons propòsits. De somnis, desitjos o il·lusions –cadascú li diu com vol i fa el que pot–. Com sempre, quan ja s’apropa aquesta data, podem veure com es van perfilant dos grups de persones ben diferents i tan clàssics com la tradició:  

 

– Per una banda, tenim aquelles persones que amb una llista mental de propòsits feta aprofitant els darrers 15 minuts de l’any ja tiren.

– I, per l’altra banda estan aquelles que s’asseuen amb llibreta (que no paper) i boli a fer balanç, repassar fins on ha arribat aquest any, i deixar per escrit un pla d’acció detallat amb el seu corresponent llistat de metes realistes, aterrades i prèviament reflexionades. 


Al primer grup estem la majoria, no ens enganyem –i això explica aquelles enquestes que diuen que només el 20% de la gent assoleix els seus propòsits d’any nou–. Doncs saps què? que per complir-los no cal ser del segon grup. Però sí que és important tenir en compte un parell de detalls que t’ajudaran a formular i gestionar millor les teves metes. Facis o no facis llista per escrit. T’acompanyem a millorar els teus propòsits. Anem pas per pas.  

 

Com s’ha de formular un propòsit 

 

No és una equació de segon grau, però cal plantejar-ho bé si es vol tenir èxit. Aquesta és la manera: 

 

  • El primer que has de fer és una bona reflexió personal: què és important per a tu a la teva vida? Quins són els teus valors? Què ha canviat? Quin és el teu somni i què t’agradaria millorar? Això és important fer-ho perquè, per començar bé, els propòsits han d’estar alineats amb els teus valors. 
  • La teva llista de propòsits ha de ser curta, i el seu contingut t’ha de motivar molt. No són deures, són canvis volguts que han de fer que el 2024 sigui un any millor i profitós per a tu.  
  • Per això, un propòsit ha de ser específic. Aquí ens aturarem un moment per dir-te que “fer esport” no és, en cap cas, una afirmació específica. Tampoc ho és “menjar més sa”. Millor dir: “faré esport durant 60 minuts al dia cada vespre”, o “aquest any deixaré de menjar sucre”.  
  • També has de ser realista. Si ara fas zero esport, és poc probable que ara vagis al gimnàs cada dia durant 60 minuts. “Fer esport durant 30 minuts al dia 3 cops a la setmana” potser és més realista. És a dir, que has d’anar a poc a poc i ser constant per transformar aquests canvis en hàbits.  

 

Al final, si vols aconseguir allò que t’has proposat, t’ho has de prendre com el que és: una oportunitat molt maca per créixer i canviar, gaudint del procés. Parlem d’això. 

 

Cal fer un pla d’acció per complir els teus propòsits? 

  

Tot depèn del que t’hagis proposat i de la teva motivació. Fer un pla d’acció pot anar bé si t’ajuda a estar enfocat i mantenir el teu compromís. Però no tothom funciona així.  

De fet, aquí està el perill: 

 

  • No t’has d’obsessionar amb els propòsits. Tenir disciplina va bé, però has de ser flexible si no vols ensopegar.  
  • Fallar no vol dir haver de començar el camí de nou, i aquesta mentalitat és la que ens fa tirar la tovallola en tres setmanes i renunciar a obtenir allò que ens havíem proposat amb tant convenciment. De fet, d’aquí ve el famós Blue Monday: el dia que, segons els experts, més gent abandona els seus propòsits. I sí, és només 3 setmanes després de Cap d’Any.  
  • Divideix i guanyaràs. Establir petites metes et mantindrà més motivat. La clau és poder reconèixer el progrés i celebrar el procés, no el resultat.  
  • Sempre va bé explicar els teus propòsits als amics o la família, i envoltar-te de gent que els comparteix, per fer camí plegats. 
  • Una de les eines més potents per mantenir viva la motivació és la visualització. I com es fa això de visualitzar? Hi ha qui no necessita res més que tancar els ulls. Però sempre va bé tenir recordatoris visuals als quals poder recórrer quan necessites una dosi extra d’inspiració. Pots fer-te un taulell a Pinterest amb imatges que t’inspiren, o seguir a les xarxes socials gent que t’ajuda a visualitzar les teves metes. 

 

Ara, amb tota aquesta informació, ja pots decidir si vols fer la teva llista de propòsits mental, escriure-la a un post-it o dedicar una llibreta ben maca per deixar constància del camí que recorreràs aquest any. Sigui quina sigui la teva opció, estem segurs que si segueixes aquests consells, recordaràs el 2024 com l’any que vas assolir, per fi, les teves metes.  

 

El Nadal t’entristeix? Aquesta és la raó científica

El Nadal és sinònim d’alegria, de celebracions, retrobaments i escalfor. Però a ningú se li escapa que sovint aquesta època preocupa, estressa, decep i entristeix. Fins i tot a aquelles persones que no travessen el llarg camí que és la solitud no volguda, o la pèrdua d’un ésser estimat: Qui celebra en família, envoltat de la joia tradicional que caracteritza aquestes festes també pot arribar a sentir allò que els experts fa anys que anomenen “depressió nadalenca”, “depressió blanca”, o “blue Christmas”, si ho fan en anglès. És a dir, que el Nadal, tot i que t’agradi, pot posar-te trist.  


Saps de què parlem, oi? 


Aturar-se un moment a reflexionar sobre això va bé per entendre, digerir millor l’estrès emocional d’aquestes festes i fer costat a aquelles persones del teu entorn que més ho necessiten. 

  

Compte (i molt) amb les teves expectatives nadalenques 

 

Com és el teu Nadal perfecte?  

 

Segurament la taula està plena de família, amics i bon menjar. Els regals toquen a un bon número per persona i tots, sense excepció, són un encert. Ningú falta, ningú es molesta per res i tothom riu fins que el cos aguanta. Pocs Nadals fan aquesta pinta de pel·lícula. És el Nadal que ens han venut i que no pots comprar. 

I això, vulguis que no, fa mal.  

 

Psicòlegs, sociòlegs i antropòlegs han dedicat els seus esforços a estudiar com les expectatives socials i familiars durant les festes poden generar estrès i ansietat en algunes persones.  

 

Les seves conclusions són esclaridores: 

 

  • La pressió per estar feliç i enèrgic durant aquesta època pot ser aclaparadora, i més per a aquells que estan bregant amb pèrdues, problemes familiars o dificultats personals.   
  • Les expectatives poc realistes o la pressió de tenir experiències perfectes generen estrès i, en alguns casos, tristor.

 

Aquestes expectatives venen de les pel·lícules, però també de la publicitat.  

 

La pressió comercial del Nadal no ajuda 

 

Pensa-ho: Molta de la publicitat nadalenca promou la idea que la felicitat està vinculada a l’adquisició de determinats productes per aconseguir un cert estatus, despertar certes emocions o aconseguir determinades reaccions.  

No et pensis que aquesta pressió per encertar, quedar bé i el consumisme associat amb el Nadal no t’afecten. És clar que ho fan. Evidentment, podem assenyalar i culpar els anuncis per les nostres expectatives. Però fa anys que la cosa s’ha complicat. I parlem de les xarxes socials. 

 

Xarxes socials: compartir i comparar el teu Nadal  

 

Sabem que les pel·lícules són pel·lícules, i que els anuncis estan fets per vendre. Però les xarxes socials són un terreny on ens enfrontem a escenaris més realistes: el Nadal dels teus amics, dels teus veïns o d’aquells companys de la universitat amb els quals fa anys que no parles, però formen part de la llista de persones que comparteixen amb tu part de la seva vida. Una part –tot s’ha de dir– escollida, esbiaixada i preparada per agradar. 

 

Per una banda, les xarxes socials poden fer més grossa la sensació d’exclusió o solitud, i, per l’altra ens conviden a connectar compartint petits trossets del nostre Nadal, intentant mostrar sempre la millor cara. La història s’explica sola, oi? Veiem què podem fer per reconduir-la una mica. 

 

Cinc bons consells per cuidar la teva salut mental durant el Nadal 

 

Hem parlat d’expectatives, de despeses i de l’estrès per tenir un Nadal perfecte. Però no podem deixar de costat l’altra cara d’aquestes festes: Els records i les cadires buides. Lluitar sol contra el passat no és fàcil ni recomanable. Connectar amb els altres és important, però no és l’única cosa que pots fer per treure-li una mica de pes a tot plegat i cuidar la teva salut mental durant el Nadal: 

 

  • Reconèixer i acceptar els sentiments de tristesa com una cosa natural és el primer pas per a manejar-los. Permetre’s sentir aquestes emocions sense jutjar-se a si mateix és fonamental. Demanar ajuda quan la bola se’t fa massa gran per empassar-la, també.  
  • Prioritzar l’autocura i el benestar físic i emocional durant el Nadal. Això pot incloure exercici, alimentació saludable, descans i qualsevol activitat per petita que et sembli que et faci sentir millor. Llegir, fer un tomb pel Rec o preparar la primera petita escapada del 2024 són només tres de les moltes idees que pots afegir a la teva llista.  
  • Considera la possibilitat de crear noves tradicions o participar en activitats noves, fins i tot si són diferents de les celebracions tradicionals.
  • Busca connexions reals, i recorda sempre que ser autèntic a les xarxes socials pot ajudar a trencar amb la pressió d’oferir una imatge perfecta.
  • Enfoca’t en la gratitud i les petites alegries de la temporada. 

Recorda sempre que tu pots decidir què vol dir el Nadal per a tu, com vols passar aquests dies i quin paper mereixen les expectatives i els estereotips dins la teva història.  

 

Aquest, no ho dubtis, és el veritable regal. 

Pel·lícules de por: així reacciona el nostre cos

Mira al teu voltant: la cartellera del cinema, la programació de la tele, els catàlegs de les teves plataformes favorites… fins i tot els streamers juguen a jocs de por. És difícil escapar de la por quan la por és tendència. I al final, t’agradi o no, alguna pel·lícula acaba caient. Ni que sigui per la tradició. O per compromís. 


Que sí, que no a tothom li agrada el gènere de terror, però això no treu que, la por, sempre que sigui recreativa, ajuda el teu cos a produir hormones beneficioses per al teu organisme. Així que les esgarrifances, els pèls de punta, crits, i palpitacions paguen la pena. Sobretot si la pel·lícula és bona. 

 

Evidentment, això és així sempre que tinguis l’edat per a veure-la, i no siguis sensible a aquest contingut. Si no formes part d’aquest grup de persones i tens curiositat per entendre com afecta veure una pel·lícula d’aquest tipus al teu cos, continua llegint. 

 

La resposta «Lluita fugida» o el pilar de la supervivència 

 

La por és una reacció natural i automàtica que provoca canvis en el teu organisme. L’objectiu és tan antic com la humanitat: preparar-te per a enfrontar una amenaça o escapar d’ella. Segur que alguns d’aquests canvis físics et sonen, però t’has preguntat mai per què el teu cos respon d’aquesta manera quan veu una pel·lícula de por? Revelarem el misteri: 

 

  • El teu cor batega més de pressa, i ho fa per a augmentar el subministrament d’oxigen als músculs i al cervell. 
  • Les teves pupil·les es dilaten per a permetre una major entrada de llum, la qual cosa millora la visió si estàs a les fosques i et permetria identificar possibles amenaces. 
  • També augmenta la teva pressió arterial, perquè la sang flueixi més forta i més ràpid. Això prepara els teus músculs per a l’acció. 
  • Notaràs que respires amb més freqüència: les teves vies respiratòries s’eixamplen i la respiració s’accelera perquè entri més oxigen. 
  • Comences a suar: l’objectiu no és cap altre que refredar el cos, ja que la seva temperatura està pujant (i podria pujar més a causa de l’activitat muscular i l’excitació). 
  • En aquest punt, es redistribueix el flux sanguini: el teu sistema nerviós el redirigeix cap als músculs i el cervell, prioritzant aquests òrgans per a l’acció immediata i reduint el flux a àrees menys crítiques, com ara el sistema digestiu. Et fa mal la panxa si veus una pel·lícula de por? Ara ja saps per què pot ser. 
  • Puja l’adrenalina: el teu cos allibera hormones d’estrès per a augmentar l’energia i l’alerta. I això prepara al teu cos per a l’acció ràpida. 
  • Els teus músculs es tiben per a respondre a qualsevol amenaça. 

 

Com veus, aquest catàleg de canvis és essencial per a sobreviure en situacions de veritable perill. Però l’Anabelle, La Monja o l’Annibal Lecter, per molt que ho pugui arribar a semblar, no són un perill real. Així que els canvis fisiològics que experimentes al sofà casa no tenen res a veure comparats amb els que es produirien a la vida real. Imagina’t.  

Això no treu que hi hagi un grup de persones que trobin que aquesta resposta fisiològica lleugera afegeix emoció i entusiasme a l’experiència de veure una pel·lícula de terror. Pot augmentar la immersió i fer-la més emocionant. Alguns dirien que fins i tot, addictiva. 

 

Fins a quin punt la por ens pot generar addicció? 

 

No negarem que hi ha una part de la societat que busca repetidament experiències que generan por. Parlem de pel·lícules però també de parcs d’atraccions de terror, exploracions urbanes, videojocs o scape rooms. 

La por en si mateixa no és addictiva en el sentit tradicional (quan pensem en l’addicció ho fem també en substàncies com l’alcohol o les drogues). Però sí que és cert que les persones que gaudeixen de la por busquen constantment experimentar un alliberament d’adrenalina. Per què ho fan? A banda de que pot ser una experiència engrescadora amb els amics o la família, principalment per dos factors: 

 

  • Distreu de preocupacions personals: la teva atenció està centrada en la trama i en l’experiència emocional de la pel·lícula en lloc de les teves preocupacions.  
  • Sensació de control: Encara que les pel·lícules de por poden ser esgarrifoses, sovint tens la sensació d’estar sota una situació controlada. Saps que estàs veient una obra de ficció. Que la nena del pou es queda al pou, i que el Jack, per molta força que tingui, mai trespassarà la teva pantalla amb la seva destral. Això et provoca una certa sensació de seguretat, ja que pots desconnectar quan vulguis i recordar que el que estàs veient no és real.  

 

La por és, per a moltes persones, una forma controlada d’alliberar tensions. I això, sempre que no tingui un impacte negatiu en la teva salut, ja està bé.  

 

És tendència, però, és cert que la por crema calories? 

 

Una pel·lícula dura 90 minuts. Si aquests 90 minuts són de pura adrenalina, podries cremar fins a 113 calories. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu la Universitat de Westminster. I espera, que també han fet una llista amb les pel·lícules que més calories cremen. Te la reproduïm:

El Resplandor – 174 calories. 

Tiburón – 161 calories. 

El Exorcista – 158 calories. 

Alien – 152 calories.  

Saw – 133 calories.  

Pesadilla en Elm Street – 118 calories.  

Paranormal Activity – 111 calories.  

El proyecto de la Bruja de Blair – 107 calories.  

La Matanza de Texas – 105 calories.  

[REC] – 101 calories. 


No negarem que les respostes fisiològiques a la por, com l’augment de la freqüència cardíaca i l’alliberament d’adrenalina, poden augmentar el metabolisme basal durant un curt període de temps. Ara bé: aquest augment és temporal i no es tradueix en una crema significativa de calories. A més, la magnitud de l’augment del metabolisme és petita en comparació amb la despesa calòrica total diaria d’una persona. Segurament cremaràs més calories anant a comprar.  

Traducció: que si estàs buscant cremar calories, veure una pel·lícula de por no és una estratègia efectiva, però sí que pot ser una excusa vàlida per a convèncer a algun indecís del gènere de la temporada. I no t’oblidis les crispetes!