Quan arriba l’al·lèrgia a Andorra? Calendari del pol·len

Esternuts, ulls plorosos, picor al nas… Quan arriba la primavera (o fins i tot abans), molta gent comença a notar els efectes de les al·lèrgies estacionals. Si cada any et trobes amb el mateix problema i vols anticipar-te, et portem un calendari d’al·lèrgies per saber en quins mesos hi ha més pol·len a les nostres valls i alguns consells per controlar els símptomes.


Calendari del pol·len a Andorra: quins mesos són els pitjors?


Cada tipus de pol·len té la seva època de màxima activitat, i a Andorra hi ha diversos moments clau en què les al·lèrgies es disparen. Pren nota del calendari per preparar-te:


  • Gener – març: Cupressàcies (xiprers i cedres). Un dels primers pòl·lens de l’any, afecta especialment les zones urbanes i de muntanya a Andorra.

  • Abril – maig: gramínies. La pol·linització d’aquests arbres és intensa a moltes parròquies d’Andorra i pot provocar crisis al·lèrgiques greus.

  • Juny – agost: Olivera i herba de Sant Joan. Tot i que no és el moment més crític, encara hi ha concentracions altes de pol·len en algunes zones del país.

  • Setembre – octubre: Artemísia. Una de les últimes pol·linitzacions de l’any, afecta especialment aquells que ja tenen al·lèrgia a altres plantes.

Si cada any et trobes amb els mateixos símptomes, però mai t’has fet proves per saber exactament a què ets al·lèrgic, potser és el moment de fer-ho. Un diagnòstic precís és clau per evitar malestar innecessari i trobar el millor tractament.


L’al·lèrgia al pol·len no només depèn del calendari


A Andorra, on el ritme de vida pot ser intens, l’estrès pot desencadenar reaccions al·lèrgiques més fortes. Per què?

• El cortisol desregula el sistema immunitari. Quan estem estressats, el nostre cos allibera cortisol, que afecta la resposta inflamatòria i pot fer que reaccionem més fortament als al·lèrgens.

• L’estrès pot agreujar l’asma i la rinitis, fent que els esternuts, la congestió i la dificultat per respirar siguin més intenses.

• L’al·lèrgia genera malestar, el malestar genera més estrès i això empitjora encara més els símptomes.

L’al·lèrgia no la podem evitar del tot, però sí que podem prendre mesures per minimitzar-ne els efectes. Mantenir una alimentació equilibrada i fer exercici regularment poden ajudar-nos a reforçar el sistema immunitari i reduir la inflamació. Comença a cuidar-te amb nosaltres.

Quantes hores al dia portes auriculars? Algú t’ha de dir això

Auriculars per treballar. Auriculars per anar en bus. Auriculars per fer esport. Auriculars per evitar converses incòmodes al supermercat. Siguem sincers: ens passen més temps posats que a la butxaca. Però… t’has parat mai a pensar com afecten la teva oïda? No, no ens posarem alarmistes, però hi ha coses que algú ens ha de dir. 

El volum massa alt i l’ús prolongat poden provocar danys auditius irreversibles. I no, no cal que estiguis escoltant música a tot drap per fer-te malbé l’oïda: fins i tot nivells moderats, si es mantenen durant moltes hores, poden afectar la teva audició. Així que si ets dels que viuen amb una banda sonora constant, para atenció, perquè cuidar la teva oïda no vol dir renunciar als auriculars, sinó aprendre a fer-los servir amb cap.


Com afecten els auriculars a la teva salut auditiva?


L’ús continuat i inadequat pot tenir efectes a llarg termini:

  • L’exposició prolongada a sons forts pot danyar les cèl·lules ciliades de l’orella interna, i un cop es malmeten… no es regeneren.
  • Si mai has sentit aquell xiulet constant després d’una sessió de música alta, has de saber que no és normal. Pot ser un avís de dany auditiu.
  • Algunes persones desenvolupen una sensibilitat exagerada als sons quotidians, fent que qualsevol soroll les molesti molt més del compte.
  • Compartir auriculars, no netejar-los o usar-los durant moltes hores seguides pot afavorir la proliferació de bacteris i fongs. 

Aquestes són les conseqüències d’un mal ús continuat. Per sort, hi ha maneres fàcils de protegir la teva oïda sense renunciar als auriculars.


Quin volum és segur?


Segons l’OMS, el volum segur està per sota dels 85 decibels. Una bona referència és no superar el 60% del volum màxim del dispositiu i ajustar el límit al teu smartphone. Comprova si algú al teu costat pot sentir la teva música: si la sent, és massa forta. Sembla evident, oi? Doncs si després de fer servir auriculars notes un brunzit a les orelles, és un avís per abaixar el volum.

Escolta’l, perquè el teu cos no sempre et donarà una segona oportunitat.


Consells per protegir la teva oïda sense renunciar als auriculars


Són fàcils de seguir:

  • Desinfecta els auriculars amb regularitat: Retira les gomes de silicona (si en tenen) i renta-les amb aigua tèbia i sabó neutre. Amb un bastonet de cotó lleugerament humitejat amb alcohol isopropílic (70% o més), neteja la part externa i la malla del so. Fes servir un escuradents o un raspall suau per eliminar la brutícia acumulada sense pressionar massa. Aquesta neteja l’hauriem de fer cada setmana.
  • Si pots, porta auriculars de diadema: Aïllen millor el so i permeten escoltar a volums més baixos que els de botó.
  • Evita escoltar música en ambients sorollosos: Si hi ha molt soroll de fons, pujaràs el volum sense adonar-te’n.
  • I, sempre que puguis, segueix la regla 60/60: No superis el 60% del volum màxim i fes pauses cada 60 minuts.

Quan hauries de fer una revisió auditiva?


Si últimament sents aquell xiulet constant a les orelles, si tens la sensació de tenir les orelles tapades o et costa entendre les converses en ambients sorollosos, podria ser un bon moment per fer una revisió auditiva. També és recomanable visitar un especialista si t’adones que has d’apujar el volum de la televisió o del mòbil més del compte per sentir-lo bé, o si experimentes marejos freqüents i problemes d’equilibri. La pèrdua d’audició sol ser gradual i pot passar desapercebuda durant anys, però detectar-la a temps pot marcar la diferència. No esperis a notar més símptomes. Escolta el teu cos avui.

És més saludable menjar pa congelat?

No hi ha res com un bon tros de pa. Torrat, sucat amb tomàquet, amb oli i sal, amb mantega i melmelada, amb xocolata. Pa de crosta cruixent i molla esponjosa i llesques generoses. És tan imprescindible que quan falta, es nota.

El pa és un bàsic a moltes llars, i sovint, per evitar llençar-lo (o, pitjor, quedar-nos sense), optem per congelar-lo. La pregunta és: la congelació en modifica la qualitat, la digestibilitat o fins i tot els nutrients? Descobrim-ho.


Congelar el pa fa que perdi nutrients?


La bona notícia és que no. A diferència d’altres aliments, el pa manté intactes els seus hidrats de carboni, proteïnes i minerals, fins i tot després de setmanes al congelador. Els seus valors nutricionals no es veuen afectats, així que nutricionalment no hi ha cap inconvenient a congelar-lo.

Però aquí ve la part interessant: congelar el pa pot fer-lo més digestiu. Això passa perquè el midó que conté experimenta un procés anomenat retrogradació, que converteix alguns dels seus hidrats de carboni en fibra resistent. Traducció: es digereix més lentament, evitant pics de sucre en sang i fent-lo més beneficiós per a persones amb problemes de glucosa o diabetis. Com t’has quedat?


Com descongelar el pa correctament?


El pa pot quedar massa sec si s’ha conservat durant molt de temps sense embolcall. La seva crosta pot ser menys cruixent, i quan el masteguem, la molla pot semblar un xiclet. Això no és mala sort (o que el pa sigui dolent): vol dir que no l’estàs descongelant bé. Segueix els nostres consells:

  • Forn: Escalfa’l a 150°C durant 10-15 minuts perquè recuperi la seva crosta cruixent. Aquesta és la millor opció.
  • Torradora: Ideal per a llesques congelades.
  • Evita el microones: Pot fer que quedi tou i sense consistència.
  • Si no tens pressa, deixa’l descongelar a temperatura ambient amb un drap perquè no perdi humitat.

El pa es pot conservar al congelador durant aproximadament tres mesos sense perdre massa qualitat. Tot i això, la seva textura i sabor poden començar a deteriorar-se si es congela durant més temps.


Pa fresc o congelat? Quin és millor?


Depèn de l’ús que en facis. Si vols pa acabat de fer i tens accés a una fleca de qualitat, millor fresc. Però si vols evitar el malbaratament i tenir sempre pa disponible sense que es faci malbé, el pa congelat és una opció pràctica i saludable.

Sigui fresc o congelat, el pa pot ser un bon aliat… o un enemic traïdor. Depèn de com, quan i quant en mengis. No és el mateix un tros de pa de massa mare fet amb farina de qualitat, que una baguette industrial plena d’additius que sobreviu una setmana sense immutar-se. Per tant, si el pa t’agrada (i a qui no?), tria’l bé i menja’l amb seny.

Si vols saber quina és la quantitat ideal segons les teves necessitats i com combinar-lo amb altres aliments per mantenir una dieta equilibrada, continua llegint aquí.

Quintudèrmia a Andorra: Una nova amenaça sanitària?

Cada hivern, les consultes es tornen a omplir de casos de grip, refredats i bronquitis. Res de nou. Però aquest any, la situació ha fet un salt més enllà. El terme “quintudèmia” ha irromput amb força i ens posa davant d’un escenari complex: cinc virus respiratoris coincidint al mateix temps, col·lapsant les consultes mèdiques i incrementant el risc de complicacions en persones vulnerables.

Però és realment una nova amenaça o només un nom per descriure una realitat que ja vivíem?


Quins virus conformen la quintudèmia?


El que fa especial la quintudèmia no és un virus en concret, sinó la combinació de diversos virus que poden infectar-nos al mateix temps o encadenar-se, debilitant el nostre sistema immunitari. Aquests són els cinc protagonistes:

  • Grip – Un clàssic de cada hivern, però aquest any amb una incidència més alta del normal.
  • COVID-19 – Encara present amb noves variants que, tot i no ser tan greus com en els primers anys, continuen sent una amenaça per a moltes persones.
  • Virus respiratori sincicial (VRS) – És especialment perillós en nadons i persones grans, ja que pot provocar bronquiolitis i pneumònia.
  • Rinovirus – Principal causant del refredat comú, i malgrat que sovint es considera inofensiu, pot desencadenar infeccions més greus en persones vulnerables.
  • Adenovirus – Pot provocar infeccions respiratòries, però també gastrointestinals, creant un escenari complicat en hospitals i escoles.

Aquesta combinació d’infeccions simultànies augmenta el risc de complicacions i fa que el nombre de persones afectades sigui més alt que altres hiverns.


Com afecta la quintudèmia?


Encara que qualsevol pot contagiar-se, els efectes no són iguals per a tothom. Hi ha col·lectius més vulnerables als efectes d’aquest cúmul de virus:

  • Infants i nadons: El seu sistema immunitari encara s’està desenvolupant, i virus com el VRS poden derivar en bronquiolitis greu o hospitalitzacions.
  • Persones grans: Amb defenses més baixes, una infecció respiratòria pot derivar en complicacions com pneumònia o insuficiència respiratòria.
  • Persones amb malalties cròniques: Asma, diabetis o problemes cardiovasculars poden empitjorar amb una infecció respiratòria i necessitar hospitalització.
  • Pacients immunodeprimits: Un refredat pot ser lleu per a molts, però per a persones amb defenses baixes pot convertir-se en una infecció greu que trigui setmanes a superar-se.

Com protegir-se de la quintudèmia?


No hi ha una fórmula màgica per evitar aquests virus, però sí que hi ha hàbits senzills que poden marcar la diferència.

1. Els virus respiratoris es transmeten fàcilment quan toquem superfícies contaminades i després ens toquem la cara, els ulls o la boca. Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó redueix el risc de contagi de manera significativa.

2. A l’hivern tanquem finestres per evitar el fred, però això facilita l’acumulació de virus en suspensió. Obrir finestres almenys 10 minuts al dia ajuda a renovar l’aire i reduir el risc d’infecció. 

3. La vacuna de la grip continua sent l’eina clau per reduir complicacions greus. Si formes part d’un grup de risc, parla amb el teu metge sobre la vacunació.

4. Un sistema immunitari fort és el millor escut contra infeccions. Menjar bé, descansar prou hores i reduir l’estrès poden ajudar a tenir unes defenses més fortes.


Quan cal anar al metge?


No tots els refredats o grips necessiten atenció mèdica, però en alguns casos és important consultar un professional:

  • Febre alta persistent (més de 3 dies).
  • Dificultat per respirar o sensació d’ofec.
  • Tos molt intensa o que no millora amb el pas dels dies.
  • Cansament extrem o marejos.

Si tens algun d’aquests símptomes o pertanys a un grup de risc, no esperis: una visita a temps pot evitar complicacions greus.

Quan es tracta de la teva salut o la dels teus fills, tenir accés a consultes de pediatria, pneumologia o medicina interna pot marcar la diferència entre una recuperació ràpida i una complicació més greu. 

Si vols conèixer les opcions per tenir una atenció mèdica àgil i sense preocupacions, informa’t aquí.

Hemolacria: Per què algunes persones ploren sang?

Encara que ho associem a la tristesa o l’alegria, plorar té una funció essencial: protegir i lubricar els nostres ulls. Però què passa quan les llàgrimes, en lloc de ser transparents, contenen restes de sang? D’aquest fenomen se’n diu hemolacria, i tot i que és poc freqüent, no és inexistent. Tot i que veure llàgrimes amb sang pot ser alarmant, no sempre és un símptoma greu. 

Abans d’imaginar el pitjor, val la pena que coneguis les possibles causes:


Principals causes de la hemolacria


• Algunes infeccions com la conjuntivitis, els orçols o la blefaritis poden irritar els vasos sanguinis dels ulls, i fer que es trenquin amb facilitat.

• Un cop, una esgarrapada o fins i tot fregar-se els ulls amb massa força pot fer que es trenquin petits capil·lars.

• L’ús excessiu de lents de contacte, estar exposat a fum o a productes químics també poden tenir aquest efecte.

• Algunes malalties, com l’hemofília o certes condicions genètiques, dificulten la coagulació de la sang, fent que qualsevol petita lesió provoqui sagnat, inclosos els conductes lacrimals.

• Quan la pressió sanguínia és massa alta, els vasos sanguinis es tornen més fràgils i poden trencar-se amb més facilitat, inclosos els de la zona ocular.

• És molt poc freqüent, però alguns tumors poden pressionar els conductes lacrimals i provocar petites hemorràgies. En aquests casos, solen aparèixer altres símptomes com dolor, inflor o canvis en la visió.


Plorar sang: quan cal preocupar-se?


Com et dèiem al principi, tot i que veure sang a les llàgrimes pot ser impressionant, no sempre és motiu d’alarma. De tota manera, caldria que visitèsiss un metge especialista si:

  • La hemolacria es repeteix amb freqüència.
  • Va acompanyada de dolor, visió borrosa o inflamació.
  • Tens antecedents de malalties de coagulació o hipertensió.
  • Notes altres símptomes com mal de cap intens o febre.

L’oftalmòleg pot realitzar una exploració per descartar infeccions, traumatismes o problemes més greus i, si cal, fer proves complementàries per trobar-ne la causa exacta.

Tractament de la hemolacria


El tractament dependrà de la diagnosi, i sempre ha d’anar acompanyat d’un especialista. Però, perquè et facis una idea: En casos lleus, simplement has de deixar descansar els ulls i utilitzar llàgrimes artificials pot ser suficient. Quan hi ha infeccions, el metge pot prescriure col·liris antibiòtics o antiinflamatoris.

Si el problema és més profund (com un trastorn de coagulació o un problema de tensió arterial), caldrà tractar la condició de base per evitar que torni a aparèixer.

Protegir els teus ulls és més fàcil del que sembla:

Ens acomiadem amb un grapat de consells pràctics i fàcils de seguir:

  • Evita fregar-te els ulls amb força, sobretot si tens sequedat ocular. A Andorra l’ambient sovint és sec (especialment a les parròquies altes):  un bon humidificador pot ajudar a alleujar la sensació de sequedat i cuidar la teva vista.
  • Beu més aigua i fes servir llàgrimes artificials si tens els ulls eixuts.
  • Redueix l’exposició a fums i als productes químics.
  • Fes revisions oculars regulars, especialment si tens antecedents de malalties oculars o de coagulació.

Fes-nos cas: Cuida els teus ulls i no deixis passar cap símptoma sospitós. Un bon diagnòstic a temps pot marcar la diferència en la teva salut. 

3 postres que enamoren (i que et cuiden) aquest Sant Valentí

Flors, bombons, un sopar romàntic i frases cursis per WhatsApp que, segons el moment i el to, poden fer-nos una mica de vergonya dir en veu alta. Sí, Sant Valentí és tot això… però, i si aquest any t’atreveixes a fer alguna cosa diferent?

No hi ha millor declaració d’amor que cuidar allò que més t’estimes. I no t’estem parlant només de paraules dolces o de grans gestos (que també). Parlem del cafè del matí fet amb un ull tancat i tot l’amor, en recordar la seva pel·lícula preferida o en preparar unes postres que respectin el que més l’importa: mantenir la seva salut.

A Assegur tenim clar que cuidar-se no vol dir renunciar al plaer. Per això, hem preparat tres receptes sorprenents i equilibrades perquè puguis gaudir d’un final de sopar espectacular, sense sucre afegit ni ingredients ultra processats.

No pateixis, el sabor continua conquistant, això també t’ho assegurem 😉

Mousse de xocolata i alvocat: cremós i sense culpa

Si encara no has provat el combo xocolata + alvocat, aquesta és la teva oportunitat. L’alvocat dona una textura suau i cremosa, mentre que la xocolata amarga aporta intensitat. I el millor? És supersenzill de fer. Ni t’ho pensis:

Ingredients:

  • 1 alvocat madur
  • 2 cullerades de cacau pur en pols
  • 2 cullerades de xarop d’atzavara, mel o xarop d’auró
  • 1 culleradeta d’extracte de vainilla
  • Un pessic de sal
  • Llet o beguda vegetal (si cal per ajustar la textura)

Preparació:

  1. Tritura tots els ingredients fins a obtenir una textura homogènia i cremosa.
  2. Deixa-ho refredar a la nevera almenys 30 minuts perquè agafi cos.
  3. Serveix en copes petites o bols individuals.

Extra tips de presentació per acabar de sorprendre:

  • Decora amb encenalls de xocolata negra, una mica de coco ratllat o nous picades. Si les torres una miqueta a l’air fryer, potenciaràs molt el seu gust.
  • Acompanya-ho amb fruits vermells per donar-hi un contrast fresc i àcid. Si t’animes, pots passar-los una mica per una paella (sense afegir ni sucre ni mantega)!

 

Galetes de moniato i canyella: cruixents i aromàtiques

Si busques una alternativa a les galetes clàssiques, aquestes són perfectes. Són naturals, nutritives i amb un toc especiat que combina a la perfecció amb el cafè de les postres.

Ingredients:

  • 100 g de moniato cuit i aixafat
  • 80 g de farina de civada
  • 1 culleradeta de canyella
  • 1 ou
  • 2 cullerades de mel o xarop d’auró
  • ½ culleradeta de llevat químic

Preparació:

  1. Barreja el moniato amb la mel i l’ou fins a obtenir una massa homogènia.
  2. Afegeix la farina, la canyella i el llevat i integra bé.
  3. Fes boletes petites i aixafa-les amb una forquilla.
  4. Cuina al forn a 180 °C durant 12-15 minuts fins que quedin daurades. Un cop les treguis, deixa que circuli l’aire per sota perquè no quedin toves. Pots deixar-les a la reixa del forn fins que es refredin.

Tips de presentació:

  • Espolvoreja una mica de canyella i sucre de coco per sobre just en treure-les del forn.
  • Banya la meitat amb xocolata negra i afegeix-hi un toc de sal.

 

Trufes de xocolata, guaiaba i xili: exòtiques i amb un toc picant

Sant Valentí és la millor excusa per provar sabors nous i atrevits. Aquestes trufes fusionen la dolçor de la guaiaba amb la intensitat de la xocolata i el toc picant del xili. Sabem perfectament que la guaiaba costa de trobar a Andorra, venim preparats: pots canviar-la per un mango o, fins i tot, per un préssec

 madur.

Ingredients:

  • 100 g de xocolata negra 85%
  • 50 g de guaiaba fresca o en pasta
  • 1 culleradeta de xili en pols (o menys, segons el teu gust)
  • 2 cullerades de llet de coco
  • 2 cullerades de cacau pur en pols (per arrebossar)

Preparació:

  1. Fon la xocolata al bany maria i afegeix la guaiaba triturada, el xili i la llet de coco.
  2. Remena bé i deixa-ho refredar fins que la barreja es pugui manipular.
  3. Forma boletes i arrebossa-les amb cacau pur en pols.

Tips de presentació:

  • Posa-les en una capseta elegant o embolica-les amb paper de seda per un detall especial.
  • Decora-les amb un pessic de sal d’escames per potenciar encara més el contrast de sabors.
  • Serveix-les en un plat amb pols de cacau i trossets de maduixa o mango liofilitzat per un aconseguir un toc més sofisticat.

 

Un Sant Valentí més saludable i igual de deliciós

Ho veus? Celebrar Sant Valentí sense sucres afegits ni ingredients ultraprocessats és més fàcil i menys avorrit del que sembla. Vols cuidar millor la teva alimentació? Continua llegint més receptes com aquestes aquí.