Què és el sorbitol i com està afectant la teva salut?

Quants cops has llegit aquesta paraula a l’etiqueta d’ingredients d’un producte? Segurament l’associes amb el sucre (i ja fas bé, perquè té a veure), però no és exactament això. T’expliquem de què va:

El sorbitol és un poliol, una classe de compost químic que inclouen alcohols de sucre. Has llegit bé, sí: alcohols de sucre. Tot i que el seu nom pugui fer pensar en l’alcohol que bevem (com el vi o la cervesa), no és el mateix tipus d’alcohol. El nostre cos els digereix de manera diferent. Aquests edulcorants tenen menys calories que el sucre normal i, per això, moltes vegades es fan servir en aliments baixos en calories o productes per a persones amb diabetis, perquè no fan que el sucre a la sang pugi tant com ho faria el sucre normal.

Es pot obtenir de manera natural o sintètica. El sorbitol natural es troba en diverses fruites i vegetals, mentre que el sorbitol sintètic s’elabora a partir de la glucosa a través d’un procés d’hidrogenació. A la indústria alimentària, s’utilitza principalment per:

  • Edulcorar aliments i begudes sense aportar calories addicionals.
  • Retenir la humitat en productes fornejats, evitant que s’assequin.
  • Millorar la textura i la densitat d’alguns aliments processats.

Ara bé, això vol dir que és fantàstic? Ja t’avancem que no. Però recapitulem:

Beneficis del sorbitol


  1. El sorbitol té poques calories: tantes com aproximadament 2 calories per gram, en comparació amb les 4 calories del sucre.
  2. El sorbitol és apte per a diabètics: El sorbitol no provoca pics significatius en els nivells de glucosa en sang.
  3. El sorbitol té efecte laxant: (serem poc escatològics) pot ajudar a tractar el restrenyiment, ja que atrau aigua cap al còlon i això facilita molt el procés.

Efectes secundaris del sorbitol

Amb això clar, donem una ullada als inconvenients:

  1. Consumir grans quantitats de sorbitol pot provocar efectes laxants, incloent-hi diarrea, gasos i inflor. És important consumir-lo amb moderació.
  2. Algunes persones poden ser més sensibles al sorbitol i experimentar problemes digestius tot i que només en mengin petites quantitats. Això és especialment comú en persones amb síndrome de l’intestí irritable (SII).
  3. No és molt freqüent, però passa: hi ha gent que ha tingut reaccions al·lèrgiques al sorbitol. Si notes reaccions adverses, és millor evitar els productes que continguin aquest ingredient.

Quant sorbitol puc menjar?

Tot i que tenen menys calories, si en mengem massa podem acabar amb un mal de panxa d’aquells que espatllen el dia, perquè el nostre cos no els digereix del tot bé. Així que, com sempre, hem de menjar-ne amb moderació!

No hi ha una dosi diària recomanada per al sorbitol, però el nostre consell és que si tot just has començat a menjar aliments que en porten, millor que comencis amb petites quantitats per veure com reacciona el teu cos. Si fa dies que dubtes sobre la teva dieta o sobre l’ús que fas dels edulcorants, o si notes que alguna cosa no va bé, no ho deixis passar i truca a un professional de la salut.

I recorda: el secret per menjar bé és llegir bé les etiquetes (futur article sobre com desxifrar una taula nutricional) i ficar al cistell productes frescos i naturals sempre que sigui possible!

Això és el que has de saber abans d’encendre la llar de foc aquesta tardor

La tardor a Andorra és sinònim de vespres de xemeneia. Veure, olorar i sentir el foc crea un ambient acollidor i ens regala un confort inigualable. Abans d’encendre-la, però, hi ha algunes coses bàsiques que cal tenir en compte. 

Checklist de neteja i manteniment: la clau abans d’encendre el primer foc

Això inclou:

  • Retira les cendres acumulades de l’últim ús per garantir una bona circulació d’aire.
  • Comprova que no hi hagi obstruccions, com fulles seques (o nius d’ocells!), que puguin bloquejar el pas del fum.
  • Si no ho has fet recentment, considera contractar un especialista per una neteja completa i una revisió del sistema per prevenir ensurts.

Seguretat a la llar: com preparar la zona de la xemeneia

Assegura’t de:

  1. Utilitzar un escut de calor o una catifa ignífuga per evitar que les cendres o les espurnes causin danys.
  2. Mantenir mobles, cortines i altres materials combustibles lluny del foc.
  3. Tenir eines de seguretat a casa, a prop i en bon estat. Un extintor, una graella protectora i les eines de xemeneia són tres mínims indispensables.

La manera d’encendre la xemeneia més fàcil i segura

Encendre un bon foc és tot un art. Aquí tens alguns passos a seguir per iniciar-te sense posar en risc la seguretat de la llar:

  • Primer, prepara la base: Col·loca petits trossos de llenya (llesca) o paper al fons, i afegeix uns quants trossos més grans a sobre.
  • Fes servir el mètode de piràmide o túnel per assegurar un bon flux d’aire i facilitar l’encesa.
  • Si veus que la cosa no s’anima, no utilitzis mai gasolina o alcohol. Existeixen pastilles d’encesa, que poden facilitar tot aquest ritual, però poden contenir productes químics que alliberen fums o olors desagradables: és important ventilar bé l’espai si les utilitzes.

Parlem una mica més de la ventilació.

Ventilació i flux d’aire de la xemeneia

Una bona ventilació és clau per a un correcte funcionament de la xemeneia, però també per la vostra salut. Anem pas per pas:

  • Assegura’t que la trampa de fum (damper) estigui oberta durant l’encesa i que permeti que el fum surti.
  • Si veus que el fum de la xemeneia entra a casa, pot ser un signe que necessites ajustar la ventilació o que hi ha obstruccions. 

Cal fer neteja regular de la xemeneia durant la temporada?

Tot i que faci mandra i sembli que no cal, la resposta és que per gaudir d’un bon foc, la neteja regular és important: Després de cada ús, neteja les cendres i altres residus per evitar acumulacions. I, encara que sembli evident, no podem acabar aquest article sense recordar-te que mai, mai, has de llençar cendres calentes a les escombraries. Ara si, et deixem gaudir de la teva llar amb tranquil·litat! 

Moniatos farcits de bolets: 3 receptes delicioses per cuinar en família

 

Moniatos, castanyes, bolets, carabasses… la tardor a Andorra ens omple el safareig de colors taronges i marrons, perfectes per cuinar plats replets de vitamines que ens ajuden a afrontar la nova estació amb energia. 

De tota la llista d’ingredients que tornen a estar de temporada, n’hi ha un que al nostre país és el protagonista a moltes taules: el moniato. Un tubercle molt nutritiu, ric en hidrats de carboni complexos, fibra i betacarotens. Té un gust dolç i es pot cuinar de moltes formes, però la clàssica sol ser al forn. 

Avui t’ajudarem a donar-li una volta diferent (i divertida) als teus moniatos, amb 3 receptes de farcits, perfectes per preparar amb els més petits.

Moniatos farcits de bolets variats i formatge de cabra


Ingredients:

  • 2 moniatos mitjans
  • 200 g de bolets variats (rovellons, fredolics, etc.)
  • 100 g de formatge de cabra
  • 1 cullerada d’oli d’oliva
  • Herbes aromàtiques al gust (romaní, orenga)
  • Sal i pebre al gust

Preparació:

  1. Precalfa el forn a 200°C.
  2. Mentrestant, renta bé els moniatos (pots fer servir un raspall si té molta terra incrustada) i punxa’ls diverses vegades amb una forquilla. Envolta’ls amb paper d’alumini i enforna’ls durant 45-60 minuts fins que estiguin tous.
  3. Mentre es couen els moniatos, neteja i talla els bolets. En una paella, escalfa l’oli d’oliva (millor si és verge extra) i afegeix els bolets. Cuina’ls durant uns minuts fins que estiguin daurats. 
  4. Un cop els moniatos estiguin cuits, treu-los del forn i talla’ls per la meitat. Retira una mica de polpa i barreja-la amb els bolets i el formatge de cabra esmicolat. 
  5. Afegiu les herbes al gust (si ens acceptes un consell, et recomanem romaní), sal i pebre. 
  6. Ara toca farcir els moniatos amb la barreja i tornar-los al forn durant 10 minuts més perquè el formatge es fongui. Olores això? Ja els tens!

Moniatos farcits de rovellons i espinacs

Ingredients:

  • 2 moniatos mitjans
  • 150 g de rovellons frescos
  • 100 g d’espinacs frescos
  • 1 cullerada d’oli d’oliva
  • 1 all picat
  • Sal i pebre al gust

Preparació:

  1. Precalfa el forn a 200°C i prepara els moniatos com en la recepta anterior. En una paella, escalfa l’oli d’oliva i afegeix l’all picat. Quan comenci a daurar-se, afegeix els rovellons i cuina’ls durant uns minuts. 
  2. Afegeix els espinacs i cuina fins que estiguin tendres. Salpebra al gust. Treu els moniatos del forn, talla’ls per la meitat i retira una mica de polpa. Barreja-ho amb la preparació de bolets i espinacs. 
  3. Reomple els moniatos amb la barreja i torna’ls al forn durant 10 minuts. Decora amb julivert i un raig extra d’oli.

Moniatos farcits de ceps i pinyons

Ingredients:

  • 2 moniatos mitjans
  • 150 g de ceps frescos
  • 50 g de pinyons
  • 1 cullerada d’oli d’oliva
  • Herbes com romaní o farigola
  • Sal i pebre al gust

Preparació:

  1. Precalfa el forn a 200°C i prepara els moniatos com en les receptes anteriors. 
  2. En una paella, escalfa l’oli d’oliva i afegeix els ceps. Cuina’ls fins que estiguin tendres, que no quedin massa tous. Agafa un grapat de pinyons i torra’ls durant 5 minuts a la fregidora d’aire. 
  3. Quan estiguin marronets, afegeix-los a la paella i salta-ho tot durant un parell de minuts. Treu els moniatos del forn, talla’ls per la meitat i retira una mica de polpa. Barreja-ho amb els ceps i els pinyons. 
  4. Reomple els moniatos amb la barreja i torna’ls al forn durant 10 minuts. 
  5. Quan estiguin fets, afegeix sal, pebre, i uns fulls d’alfàbrega. A gaudir!

Els més petits en la preparació dels ingredients, ensenyant-los a netejar moniatos, (a descobrir) els bolets, o a barrejar els farcits. Aquestes receptes són perfectes per parlar amb ells sobre els bolets que es poden collir a les muntanyes d’Andorra! Com veus, això no és només una recepta: és una oportunitat per connectar amb la natura i gaudir en família dels sabors autèntics que ens ofereix cada temporada. Bon profit, xefs!

Marry me soup: què és i com es fa aquesta sopa famosa

Hi ha plats que, tot i la seva senzillesa, tenen el poder de reconfortar-te i convertir-se en el company perfecte per un dia de fred. Receptes que et conquereixen des de la primera cullerada fins a la darrera. D’aquí prové el nom de la famosa Marry me soup. És un d’aquells plats que t’abriguen des de dins, amb sabors cremosos i una combinació irresistible d’ingredients saludables que et fan voler repetir. 

Avui compartim amb tu la recepta tradicional d’aquesta sopa deliciosa, però com que som a Andorra i ens encanta posar-li un toc nostre a tot, també et donarem algunes idees per personalitzar-la i donar-li un aire més pirinenc. Així podràs gaudir d’una versió de sopa andorrana, perfecta per aquests dies frescos de tardor i hivern!

 

Ingredients principals de la Marry me Soup

 

Com t’avançàvem, la Marry me soup és coneguda per la seva combinació de sabors rics i cremosos, amb un toc subtil de picant que fa que sigui un plat molt reconfortant. Els seus ingredients clau inclouen:

  • Tomàquets: La base d’aquesta sopa, que li dona un sabor dolç i àcid.
  • All i cebes: que aporten una capa de sabor profund i aromàtic.
  • Brou de pollastre o vegetal: per fer que la sopa sigui suau i lleugera.
  • Herbes fresques: com romaní o farigola, que aporten un toc fresc i aromàtic.
  • Nata o crema: per aconseguir la seva textura cremosa característica.
  • Formatge parmesà: per donar-li aquest sabor intens i reconfortant.

Com preparar Marry me soup pas a pas

Fer un plat de Marry me soup és ben fàcil i ràpid:

  1. Sofregeix l’all i la ceba: En una olla gran, afegeix una mica d’oli d’oliva i cuina l’all i la ceba fins que quedin daurats i fragants.
  2. Ara afegeix els tomàquets: Pots fer servir tomàquets frescos o en conserva. Cou-los durant uns minuts fins que comencin a desfer-se i alliberar els seus sucs.
  3. Incorpora el brou, porta’l a ebullició i deixa que es cogui a foc baix durant uns 20 minuts.
  4. Un cop passat aquest temps, incorpora la nata o crema a la sopa i barreja bé. Això li donarà la seva textura suau i cremosa. Si vols fer-la més lleugera o tens intolerància, aquesta part te la pots saltar perfectament. Estarà igual de bona.
  5. I ara, el toc final: Afegeix les herbes fresques, un raig d’oli, pebre negre i una mica de formatge parmesà ratllat. Barreja i deixa-ho reposar uns minuts perquè els sabors es fusionin. 

Sopa amb toc andorrà

Per donar-li un toc més andorrà a la Marry me soup, pots afegir ingredients típics de la nostra cuina de muntanya, que aportaran sabors profunds i reconfortants. Per exemple, uns rovellons frescos, que durant la tardor omplen els nostres boscos, poden donar un gust terrós i intens. També pots incorporar una mica d’embotit de muntanya, com bull o donja, que afegiran un toc salat i una textura més rica. I si vols arrodonir-la, pots afegir unes avellanes triturades, molt presents als nostres plats més tradicionals, que donaran un contrast cruixent i nutritiu. Amb aquests ingredients extres, la sopa tindrà un aire ben pirinenc!

Macronutrients i calories per ració

Com a plat, la Marry me soup ofereix una combinació equilibrada de macronutrients: és una opció nutritiva. Fem una ullada:

  • Si utilitzes brou de pollastre i afegeixes formatge parmesà, la sopa contindrà una quantitat moderada de proteïnes. Pensa que el parmesà aporta aproximadament 8 grams de proteïna per cada 30 grams.
  • La nata o crema utilitzada en la recepta aporta greixos, que són essencials per mantenir una sensació de sacietat i per donar-li la textura cremosa que caracteritza aquesta sopa. Aproximadament, la sopa conté entre 8 i 10 grams de greix per ració, depenent de la quantitat de nata o formatge que hi afegeixis.
  • Parlem dels carbohidrats. Els tomàquets i les cebes són la font principal de carbohidrats d’aquesta sopa, que no són massa elevats però suficients per aportar energia a l’àpat. Aproximadament, aporta entre 10 i 15 grams de carbohidrats per ració.

En total, una ració de Marry me soup pot tenir unes 200-250 calories, depenent de les quantitats de crema i formatge que utilitzis.

És bona idea sopar Marry me soup?

Per la seva combinació de greixos i proteïnes, la Marry me soup és una opció ideal per dinar o sopar. Els greixos saludables i les proteïnes ajuden a mantenir una sensació de sacietat durant més temps, cosa que la fa perfecta per a àpats principals.

Si la prepares amb ingredients lleugers com nata baixa en greix o iogurt grec, pot ser una bona opció per sopars més lleugers, ja que la seva textura reconfortant t’ajudarà a relaxar-te abans d’anar a dormir sense sentir-te massa ple.

Si busques un àpat energètic al migdia, aquesta sopa combina perfectament amb una amanida fresca o unes torrades integrals per fer un dinar complet. En canvi, per sopar, pots servir-la com a plat únic, ja que el seu contingut de proteïnes i greixos et permetrà descansar amb una digestió lleugera.

Com veus, la d’avui ha estat una recepta versàtil, sana i reconfortant per incorporar al teu menú. Vols més idees com aquesta? Continua llegint aquí.

Forest Bathing: com eliminar l’estrès de manera natural

No és cap mentida: La rutina moderna ens manté ocupats i estressats, girant dins una roda de la qual va bé baixar de tant en tant. Desconnectar. Sovint, aquest exercici de pausa sol anar acompanyat d’una pantalla: mirar una sèrie, un parell (o vint) de vídeos a Tik Tok, xafardejar perfils d’Instagram o jugar una estona a qualsevol videojoc. Però la desconnexió (la bona, la de veritat) està lluny de les pantalles i molt a prop de casa. A Andorra tenim la sort de viure envoltats de natura: t’ajudem a gaudir-la una mica més.

Avui t’expliquem de què va això del Forest Bathing: una pràctica ancestral que té el seu origen al Japó. Sona bé? Doncs et farà sentir millor.


Què és el forest bathing?


El forest bathing, o “bany de bosc”, és una pràctica que ens convida a capbussar-nos en l’entorn natural, no només per gaudir del paisatge, sinó també per recarregar les energies i reduir l’estrès.

Això no és res de nou: al Japó se’n  diu shinrin-yoku i és més que una simple caminada pel bosc; és una experiència conscient de la natura. El seu plantejament és molt senzill: Consisteix a deixar de costat les preocupacions del dia a dia i a submergir-se en les sons, olors i textures del bosc:

  • Escull una zona natural: un bosc o un entorn natural que et resulti agradable. A Andorra, zones com Sorteny o la Vall del Madriu-Perafita-Claror són ideals per aquesta experiència.
  • Apaga el mòbil o posa’l en mode avió. La idea és desconnectar completament del món digital i centrar-te només en la natura.
  • Camina a un ritme tranquil: No es tracta d’arribar a cap destí, sinó d’anar amb calma. Gaudeix del teu entorn amb tots els sentits.
  • Pren-te un moment per respirar l’aire fresc del bosc de manera conscient. Aprofita per sentir com l’aire pur t’omple els pulmons i relaxa’t.
  • Dedica temps a observar els detalls: les fulles, els arbres, els sons del vent o els ocells. El secret és estar present i percebre el que t’envolta.

Busca un lloc per seure i meditar o simplement deixar que la calma del bosc t’envolti.

Només calen uns minuts per començar a notar els seus efectes.


Com afecta el bosc als nivells de cortisol?

El cortisol és conegut com l’hormona de l’estrès. Quan ens trobem en situacions de tensió, els nostres nivells de cortisol s’eleven i comencem a notar els seus efectes adversos: l’ansietat, l’insomni i un sistema immune debilitat. La bona notícia és que el forest bathing pot ajudar a reduir aquests nivells.

Molts estudis, com aquest,  han demostrat que passar temps a la natura pot disminuir, i molt, els nivells de cortisol. L’ambient tranquil, el so suau dels arbres i l’aire fresc ens permeten desconnectar de debò, i això el cos ho agraeix: Quan ens submergim en un entorn natural, ens relaxem i l’estrès es redueix de manera natural.

Beneficis del forest bathing per a la salut

A més de reduir el cortisol, el bany de bosc té molts altres beneficis:

  • Exposar-te a compostos naturals, com els fitocides que els arbres alliberen, pot enfortir les defenses del cos.
  • La calma que s’aconsegueix a la natura pot ajudar-nos a descansar millor.
  • Tornar a sentir-nos connectats amb el medi ambient ens proporciona una sensació de benestar i pertinença.

Tres racons d’Andorra accessibles i ideals per practicar el forest bathing

Si vols començar a gaudir dels beneficis del bany de bosc, a Andorra hi ha llocs perfectes, i no cal anar molt lluny:

  • Rec de l’Obac: A prop del centre, amb un accés fàcil a la natura, ideal per començar amb el forest bathing.
  • Vall d’Incles: Un espai més allunyat del centre, tranquil amb senders envoltats de boscos on podràs caminar i relaxar-te.
  • Sorteny: Un parc conegut per la seva biodiversitat, i un lloc immillorable per connectar amb la natura.

Ja saps on vols anar primer? Deixa que la natura faci la seva màgia aquesta tardor.

Quant triga a notar-se que estic fent exercici?

Ja ho sabem: fer exercici és de les millors decisions que podem prendre per fer salut. Però sovint ens guanya la impaciència, sobretot quan portem un parell de setmanes fent sèries i repeticions i els pantalons ens continuen apretant: quant de temps trigarem a veure els resultats?

La resposta no només resol el dubte: també ens ajudarà  a mantenir la motivació i a aconseguir els nostres objectius. Parlem de dies i canvis. 

Alguns factors que influeixen en la velocitat dels resultats

Avans de parlar de temps, hem d’entendre un parell de qüestions:

Primera: La teva condició física inicial, la intensitat i la freqüència de les sessions d’entrenament, així com la teva dieta i hàbits de son tenen un paper clau dins aquesta història. 

I segona: Les persones que comencen a fer exercici amb una base física sòlida poden experimentar millores més ràpides, mentre que aquells que són nous en l’activitat física poden veure canvis més graduals. Això pot sonar una mica evident. Siguem més concrets:

Temps estimat per notar millores en força, resistència i pes

En general, pots començar a notar millores en la força i la resistència després de 4 a 6 setmanes d’exercici regular. Les millores en la força muscular solen ser visibles en aquest període, mentre que els canvis en la resistència cardiovascular poden trigar una mica més. La pèrdua de pes, si aquest és un dels teus objectius, també pot variar segons la teva dieta i la intensitat de l’exercici, però es poden començar a veure resultats notables (i estables) al cap de 8 a 12 setmanes.

Consistència i motivació: claus i eines

No és cap secret: la clau per aconseguir resultats en l’exercici és la consistència. Establir una rutina regular i realista és fonamental. Utilitzar eines com Trainer AI, o diaris d’activitat poden ajudar-te a mantenir-te en el bon camí. 

  • Les aplicacions com Trainer AI poden ser molt útils per establir objectius clars i fer un seguiment dels teus progressos. 
  • Configura recordatoris diaris per mantenir-te en el bon camí i utilitza les estadístiques per ajustar el teu entrenament segons els resultats.
  • Divideix els teus grans objectius en metes més petites i assolibles. Això farà que sigui més fàcil mantenir-se motivat i sentir una sensació constant d’assoliment.  
  • Utilitza les eines de seguiment per ajustar la intensitat i la freqüència dels teus entrenaments segons com et sentis. Si observes que estàs progressant més ràpidament o més lentament del que esperaves, modifica el teu pla d’exercici en conseqüència.

Quins són els canvis invisibles més importants?

No tots els canvis són visibles de manera immediata. Molts beneficis de l’exercici, com la millora de la salut cardiovascular, l’augment de la densitat òssia i la reducció de l’estrès, no es reflecteixen immediatament en el teu aspecte físic, i són igual d’importants. 

Com accelerar els resultats de manera saludable?

Per accelerar els resultats, pots combinar exercici amb una dieta equilibrada i una hidratació adequada. A més, assegura’t de descansar prou i permetre temps per a la recuperació muscular. Evita les solucions ràpides o les dietes extremadament restrictives que podrien posar en perill la teva salut!

Així afecta la muda de pèl a la teva mascota

Els pèls al sofà, a la catifa, al cotxe i a totes i cadascuna de les peces del teu armari són una constant quan comparteixes vida amb un pelut. Però hi-ha temporades a les quals la presència de pèls s’intensifica una mica massa. I la tardor és una d’elles. 

La muda de pèl és un procés natural per a la majoria de les mascotes, especialment en gossos i gats. Tot i que és normal i inevitable, pot arribar a ser una font de preocupació per a molts propietaris. Què cal saber sobre aquest procés? Quan és normal i quan caldria consultar un veterinari? Parlem-ne.

Quan muda de pèl un gos?

Els gossos solen mudar el pèl dos cops per any, coincidint amb els canvis de temporada: a la primavera i a la tardor. És un mecanisme natural per adaptar-se a les condicions climàtiques, sí, però alguns factors com l’alimentació, l’estil de vida o fins i tot la llum solar que rep la teva mascota, poden alterar aquest patró.

Algunes races, com els huskies o els pastors alemanys, tenen una muda més notable que altres, mentre que gossos com els caniches o els yorkshire terriers tendeixen a perdre menys pèl. Així que no t’espantis si la teva mascota deixa pèl per tota la casa durant aquests mesos.

Com gestionar la muda de pèl a casa

La gestió de la muda de pèl pot ser un maldecap. Aquí tens un bon grapat de consells pràctics que poden ajudar-te a mantenir la teva llar neta i la teva mascota sana.

  • Un raspallat freqüent ajuda a eliminar el pèl mort i evita que aquest acabi als mobles o la roba. Què vol dir freqüent? Per a gossos de pèl llarg, pots raspallar cada dia, mentre que per a gossos de pèl curt és suficient dues o tres vegades per setmana.
  • Fes servir un aspirador amb filtres especials per a mascotes o amb tecnologia antial·lèrgica. Si tens persones al teu voltant amb al·lèrgies o sensibilitat al pèl de les mascotes no t’estarem explicant res de nou.
  • Hi ha productes específics per a reduir la quantitat de pèl que cau, com xampús especials que ajuden a mantenir la pell de la teva mascota sana i a reduir la muda. Si creus que el teu pelut pot necessitar un, consulta primer amb el teu veterinari per escollir el millor. 

Pot una dieta equilibrada reduir la muda de pèl?


Un pèl brillant i fort és un senyal de bona salut, i això comença amb una dieta adequada. Els aliments rics en àcids grassos omega-3 i omega-6 poden ajudar a mantenir la pell hidratada i reduir la caiguda excessiva de pèl. Assegura’t que la dieta de la teva mascota conté tots els nutrients necessaris per a la salut general, com vitamines i minerals. Aquí també faràs bé a demanar un cop de mà al veterniari.

Senyals que indiquen problemes de salut

Fes un truc al veterinari si la teva mascota:

  • Perd pèl de manera irregular
  • Té calbes 
  • Veus enrogiment
  • Es grata molt: té picor o inflamació a la pell

Aquests símptomes poden estar relacionats amb al·lèrgies, infeccions o altres afeccions que requereixen atenció mèdica. No ho deixis passar: La teva mascota confia en tu! 

Quina és la millor aigua embotellada?

L’aigua embotellada s’ha convertit en un producte de consum habitual. No només per la seva comoditat, sinó també per la percepció que és més segura o de millor qualitat que l’aigua de l’aixeta. Però, és realment així? Deixant de banda la seva conveniència, hauríem de pensar en el seu impacte ambiental i els seus efectes en la salut. Et donarem quatre dades abans de continuar:

  • El 2019, es van produir aproximadament 500 mil milions de botelles de plàstic a nivell mundial.
  • La indústria de l’aigua embotellada representa aproximadament el 20% de tota la producció de plàstic d’un sol ús.
  • A Europa, només un 30% d’aquestes botelles són reciclades de manera efectiva.
  • El 93% de les ampolles d’aigua embotellada analitzades per aquest estudi contenien microplàstics. 

La majoria de les ampolles són de plàstic, un material que no és biodegradable i que genera grans quantitats de residus. I sí, és cert que algunes empreses utilitzen ampolles reciclables o elaborades amb plàstics alternatius, però hem de pensar que el procés de fabricació, transport i distribució de l’aigua embotellada també implica emissions de CO2. Això fa que sigui molt menys sostenible que l’aigua de l’aixeta. 


Es pot beure l’aigua de l’aixeta a Andorra?

A Andorra tenim el Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà, que pots consultar aquí. Aquest text segueix fil per randa les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), així com els darrers coneixements tècnics i científics.

A Andorra, l’aigua de l’aixeta és potable i compleix tots els estàndards de qualitat establerts per la legislació nacional i internacional. 


Qui no hauria de beure aigua de l’aixeta?

No tothom pot beure aigua de l’aixeta, i una de les raons és el seu perfil mineral: hi ha persones que han de controlar la ingesta de minerals específics (perquè tenen problemes renals, hipertensió o malalties cardiovasculars, i poden necessitar limitar uns certs minerals com el sodi o el potassi… o pacients amb malalties com l’osteoporosi poden necessitar augmentar la seva ingesta de calci i vitamina D).

Quan comprem aigua per beure, tenim dues opcions:

1. Aigua mineral natural: Conté minerals dissolts que provenen de fonts subterrànies. Aquests minerals poden incloure calci, magnesi, sodi, bicarbonat i sulfats. La concentració d’aquests minerals pot variar.

2.Aigua de manantial: Similar a l’aigua mineral, però pot tenir una menor concentració de minerals. Prové de fonts subterrànies i pot ser embotellada directament.

Però, de quins minerals estem parlant? 

  • Calci: Fonamental per a la salut òssia. L’aigua mineral amb calci pot ser beneficiosa per prevenir deficiències, però en excés pot contribuir a la formació de càlculs renals.
  • Magnesi: Important per a la funció muscular i nerviosa. Una ingesta adequada ajuda a mantenir la salut general.
  • Sodi: Necessari per a l’equilibri de fluids, però un excés pot ser perjudicial, especialment per a persones amb hipertensió o problemes renals.
  • Potassi: Regula l’equilibri de fluids i la funció cardíaca. És important mantenir un nivell adequat, però nivells molt alts poden ser problemàtics per a persones amb problemes renals.
  • Bicarbonat: Ajuda a neutralitzar l’acidesa al cos i pot ser beneficiós per a la salut digestiva i renal.

Quina és la millor aigua per una persona sana?

Per a la majoria de les persones sanes, l’aigua potable de qualitat adequada és suficient. Les recomanacions de l’OMS i altres agències de salut ens suggereixen:

  • Escollir aigua amb una quantitat equilibrada de minerals. L’excés de certs minerals, com el sodi, pot tenir efectes negatius, mentre que una deficiència de minerals pot ser problemàtica a llarg termini. 
  • Si preferim aigua mineral, optar per una amb baix a moderat contingut de minerals i evitar concentracions extremadament altes de sodi o calci.
  • Assegurar-se de mantenir una adequada hidratació i equilibrar el consum d’aigua amb una dieta variada per obtenir els nutrients necessaris.

I, com sempre diem, si no ho tens clar què és millor per a tu, consulta un especialista de la salut. No et quedis mai amb el dubte!

Recepta: així es prepara un bon trinxat

El trinxat és un clàssic de la tardor a Andorra. Un plat tradicional originari de la comarca de la Garrotxa que combina amb èxit patates i col, enriquint-les amb carn de porc. Vols fer-lo a casa? En aquest article, explorarem els secrets per preparar un bon trinxat, com conservar-lo, durant quant de temps i alguns consells per evitar problemes digestius. 

Quina carn porta el trinxat?

Aquest plat tradicional va nèixer com una manera de reutilitzar les restes de carn i vegetals, convertint-se en una opció reconfortant per a les famílies. La seva preparació senzillament combina patates i col, amb la carn que es vulgui afegir, creant un àpat nutritiu i saborós.

Tradicionalment, el trinxat es prepara amb carn de porc, com ara botifarra o panxeta, que afegeix un toc de sabor profund i salat al plat. Però també pots utilitzar altres tipus de carn com la carn de vedella o de xai, segons el que us agradi a casa. La clau de l’encert és que la carn estigui ben cuita i es pugui barrejar de manera homogènia amb les patates i la col. Dit això, comencem.

Recepta de trinxat

Per preparar un bon trinxat, necessitaràs:

  1. Pela les patates i talla-les en daus. Cou-les en aigua amb sal fins que estiguin tendres. No hi ha res pitjor que trobar trossos de patata crua en mig d’un trinxat, estaràs d’acord.
  2. Mentrestant, renta i talla la col en tires fines. Cou-la en aigua bullent durant uns 10 minuts.
  3. En una paella gran, escalfa l’oli d’oliva i afegeix la carn tallada a trossos petits. Cuina fins que estigui ben daurada. Ara començarà a fer olor de trinxat.
  4. Escorre les patates i la col i barreja-les amb la carn. Tritura lleugerament amb una forquilla per obtenir una textura lleugera i esponjosa.
  5. Rectifica de sal i pebre al gust, i serveix calent.

Ara que tens la recepta tradicional, donem una ullada a les seves variacions. 

Què pots afegir al trinxat per fer-lo una mica diferent?


    • Afegeix uns trossos de chistorra.
    • Compra butifarra negra, un embotit típic català fet de sang de porc i espècies. Li donarà un sabor profund i afumat al plat.
    • Barreja bolets saltats (com els rovellons o els ceps) amb el trinxat. Els bolets aporten un sabor umami i una textura molt especial.
    • Afegeix trossos de poma i nous si vols tastar una versió més dolça i cruixent. 


Quan de temps aguanta el trinxat a la nevera


El trinxat es conserva bé a la nevera durant uns 3-4 dies. És important que el guardis en un recipient hermètic per evitar que es deshidratin o que absorbexin olors d’altres aliments. Si desitges congelar-lo, fes-ho en porcions petites per facilitar la descongelació. Si el deixes a -18ºC pot aguantar entre 3 i 6 mesos.

Tens mal de panxa després de menjar trinxat? Vigila amb això!

Si sols tenir cert malestar digestiu després de menjar trinxat, podria ser degut a la combinació de patates i carn greixosa. Assegura’t de cuinar bé les patates i la carn, i evita afegir greixos addicionals que podrien sobrecarregar l’estómac. Ja saps que és recomanable menjar amb moderació, i, sobre tot, evitar altres aliments greixosos en el mateix àpat. 

Com preparar un bon tupper

Enciams de colors xulíssims, pastes amb salses caramel·litzades i barreges que semblen més aviat fetes per la foto. Cal ser sincers: Pinterest està ple de tuppers maquíssims que fan una pinta de revista, però no tots són equilibrats. I un bon tupper ha de ser maco, venir de gust i estar bo (sí), però i sobretot, ha d’aportar nutrients i energia suficient per continuar amb el teu dia.

Preparar un bon tupper és tot un art. Aquí et donem alguns consells pràctics per encertar.

Com fer un tupper equilibrat


Un tupper equilibrat ha de contenir els principals grups d’aliments. Això vol dir: una proporció adequada de proteïnes, carbohidrats i greixos saludables. Així assegures l’energia necessària per al teu dia a dia i evites les baixades de sucre a mitja tarda. Anem per parts:

  • Proteïnes: És la base del teu àpat. Pots incloure carns magres, peix, ous, tofu o llegums. Són imprescindibles per a la regeneració muscular i la sensació de sacietat.
  • Carbohidrats: Els hidrats de carboni són fonamentals per mantenir els nivells d’energia durant el dia. Opta per fonts integrals com l’arròs, la quinoa, la pasta integral o els llegums. Evita els carbohidrats refinats, que poden provocar pics d’insulina i després fatiga.
  • Greixos saludables: Afegir greixos bons, com l’alvocat, l’oli d’oliva o les nous, és important per al bon funcionament del cervell i la regulació hormonal.

En quina proporció? Parlem-ne a fons.

Proteïnes: La base del teu àpat (25-30%)

És essencial assegurar-se que el teu tupper inclou una font de proteïna de qualitat: aquest nutrient ajuda a la regeneració muscular, al bon funcionament del sistema immune i a mantenir la sensació de sacietat durant més temps. Algunes bones opcions per incloure al teu dinar poden ser:

  • Carns magres (pollastre, gall dindi)
  • Peix (com el salmó o el bacallà)
  • Ous
  • Tofu o tempeh (per opcions vegetarianes o veganes)
  • Llegums (llenties, cigrons)

Recorda que la proteïna és crucial no només per mantenir el múscul, sinó també per sentir-te ple durant la jornada.

Carbohidrats complexos: Energia sostinguda (25-30%)

Els carbohidrats són la principal font d’energia per al teu cos. Però no tots els carbohidrats són iguals: És important prioritzar aquells que t’aporten energia de manera sostinguda i que són rics en fibra. Les opcions més saludables inclouen:

  • Arròs integral
  • Quinoa
  • Pasta integral
  • Patata dolça o moniato

Aquestes fonts d’hidrats de carboni ajudaran a mantenir els nivells d’energia constants durant el dia, sense provocar pics d’insulina que després et deixin amb una sensació de cansament.

Verdures no farinàcies (hortalisses): La part més gran del teu tupper (40-50%)

Aquestes són les reines del teu àpat. Plenes de vitamines (enllaç article vitamines) , minerals, fibra i antioxidants, les verdures no farinàcies haurien d’ocupar la meitat del teu plat, o tupper, en aquest cas. A més, tenen poques calories, cosa que et permet gaudir-ne en grans quantitats sense sobrepassar el teu consum energètic. Algunes opcions clau són:

  • Bròquil, espinacs, enciam
  • Pebrots, carbassó, coliflor
  • Tomàquet, cogombre, pastanaga
  • Xampinyons, albergínia

Incorporar una varietat de colors al teu tupper, com més variat millor, et garantirà que obtinguis un ampli espectre de nutrients.

Greixos saludables: Un toc essencial (10%)

Finalment, no ens podem oblidar dels greixos bons, que són crucials per al bon funcionament del cervell, la salut del cor i la regulació hormonal. Tot i que només representen una petita part del teu àpat, són indispensables. Les millors fonts de greixos saludables inclouen:

  • Alvocat
  • Oli d’oliva verge extra
  • Nous, ametlles o altres fruits secs (sense sal afegida)
  • Llavors de lli o de chía

Aquests greixos, a més de ser saludables, donen textura i sabor als teus àpats.

Colors i textures: fes-ho variat

Més enllà del valor nutricional, la varietat de colors i textures al teu tupper no només el farà més atractiu, sinó també més saludable. Cada color representa diferents nutrients, així que intenta incloure una bona gamma: verdures verdes, pastanagues, pebrots vermells, carbassó… Les opcions són infinites. 

Tuppers: emmagatzematge i seguretat alimentària


Fes servir recipients hermètics i, si és possible, separa els ingredients fins a l’hora de menjar-los (per exemple, si fas amanides, porta els seus condiments a part). 

Assegura’t que el tupper es mantingui refrigerat si l’àpat inclou aliments peribles.

L’últim consell és que dediquis un moment a la setmana a planificar els teus àpats. Un parell d’hores a la setmana et permetran variar el menú, assegurar-te que tens tots els nutrients necessaris i evitar caure en el tupper ràpid de pasta amb tomàquet. És important planificar per aconseguir un equilibri que et permeti gaudir del tupper de cada dia.