Vitamines de la A a la “Z”: Tot el que has de saber [Part 1]

Ens donen energia, ens ajuden a agafar bon color, a mantenir una bona vista i a cuidar la pell. Tothom ha sentit a parlar de les vitamines i el paper clau que juguen en el nostre benestar, però no tothom entén ni sap exactament com funcionen. De fet, sovint barregem unes amb altres, i ens creiem i perpetuem mentides i mitges veritats. Per això t’hem fet aquesta guia, que dividirem en dues parts perquè sigui més fàcil de digerir. 

 

Comencem pel principi: què és ben bé una vitamina? 

 

Les vitamines n micronutrients que necessitem en quantitats petites però fonamentals per a mantenir-nos saludables i poder realitzar diverses funcions vitals. 

 

Aquestes molècules no són produïdes pel nostre cos en quantitats suficients: les hem d’anar a buscar als aliments. Després en parlem: Primer has de saber que existeixen diferents tipus de vitamines, cadascuna amb funcions específiques. 

 

Quants tipus de vitamines existeixen? 

 

Sabies que els noms de les vitamines corresponen a l’ordre en el qual les van anar descobrint?És a dir que la Vitamina A va ser la primera que van trobar, i així successivament. Ara bé, no totes les vitamines són iguals: tenim dos grups principals: les solubles en greix (com les vitamines A, D, E i K) i les solubles en aigua (com les vitamines del complex B i la vitamina C).

Quina és diferència? Com s’emmagatzemen i es transporten 

 

Fixa’t: les vitamines solubles en greix tendeixen a emmagatzemar-se en el teixit gras i poden acumular-se en el cos, mentre que les solubles en aigua es dissolen fàcilment en el torrent sanguini i l’excés s’elimina a través de l’orina. 

 

Siguem pràctics: això en què t’afecta a tu?  

 

Bé, pensa que, per exemple, les vitamines que són solubles en greix requereixen la presència de greixos en la dieta per a la seva adequada absorció i transport. Traducció: La presència de greixos a la teva dieta és clau per a assegurar que aquestes vitamines siguin absorbides eficaçment. És a dir, que una dieta baixa en greixos pot dificultar l’absorció d’aquestes vitamines liposolubles, la qual cosa potencialment podria conduir a deficiències nutricionals si no es consumeixen en quantitats suficients o si l’absorció es veu compromesa. No obstant això, també t’hem de dir que és important mantenir un equilibri: un excés de vitamines liposolubles també pot ser perjudicial per a la salut.  

 

D’aquí la importància de la dieta equilibrada. 

Ara que ja tens una base, anem a veure vitamina per vitamina què t’aporta i en quins aliments la pots trobar. 

 

Vitamina A: El retinol 

 

La vitamina A és una vitamina superimportant per al nostre cos. Ens ajuda a mantenir una visió saludable, enforteix el nostre sistema immunitari. També és fonamental per a la pell i el creixement cel·lular. 

 

La vitamina A la tenim en dues formes: com a retinol, que ve de fonts animals com ara la llet, el formatge, la mantega, el porc o el pollastre, i com carotenoide, que es troba a fruites i verdures com les carrotes, els espinacs, els pebrots vermells i les carabasses

 

La vitamina A és liposoluble, cosa que significa que es dissol en greixos. Consumir aliments amb greixos saludables, com ara l’oli d’oliva, alvocats, fruita seca i llavors, pot millorar l’absorció. És a dir, que si vols vitamina A i et prepares una amanida amb espinacs i alvocat, ho estaràs fent molt bé. 

 

El grup de les vitamines B: de la tiamina a l’àcid fòlic 

 

El grup de vitamines B funciona com un equip de vitamines que treballen juntes. Això és el que fan: 

 

  • Vitamina B1 (Tiamina): Ajuda el nostre cos a convertir els aliments en energia. Es troba en aliments com a cereals integrals, llegums, nous i carn de porc.
     
  • Vitamina B2 (Riboflavina): Ajuda a mantenir la pell, els ulls i el sistema nerviós saludables. Està en aliments com a lactis, ous, carns magres, bròcoli i espinacs.
     
  • Vitamina B3 (Niacina): També ajuda a convertir els aliments en energia i és bona per a la pell i el sistema digestiu. Es troba en pollastre, peix, carn magra, nous i grans sencers.
     
  • Vitamina B5 (Àcid Pantotènic): Ajuda en la producció d’energia i en la formació d’hormones. Es troba en una àmplia gamma d’aliments com a carns, ous, vegetals, llegums i productes lactis.
     
  • Vitamina B6 (Piridoxina): És important per al desenvolupament del cervell i ajuda el nostre cos a fer servir les proteïnes que mengem. Es troba en aliments com ara plàtans, pollastre, peix i fruita seca.
     
  • Vitamina B7 (Biotina): Ajuda en el metabolisme dels greixos i carbohidrats i és bona per a la pell i el cabell. Es troba en ous, nous, espinacs i alvocats.
     
  • Vitamina B9 (Àcid Fòlic): Crucial per al creixement i desenvolupament, especialment en dones embarassades. Està en vegetals de fulla verda, llegums, taronges i alvocats.
     
  • Vitamina B12 (Cobalamina): Essencial per a la formació de glòbuls vermells i el bon funcionament del sistema nerviós. Es troba en aliments d’origen animal com a carns, peixos, ous i lactis. 

 

Vitamina C: essencial per a absorbir el ferro 

 

Sí, la Vitamina C és “la dels refredats”. És la responsable d’enfortir el nostre sistema immunitari, ajudant-nos a combatre refredats i malalties. A més, és essencial per a la formació de col·lagen, una proteïna clau per a la pell, els ossos, els vasos sanguinis i les genives. 

 

A més d’això, també millora de l’absorció de ferro dels aliments vegetals, la protecció de les nostres cèl·lules del mal dels radicals lliures i l’acceleració del procés de curació de ferides.  

 

On pots trobar aquesta vitamina? Principalment, als cítrics, les maduixes, kiwis, mangos, pinyes i melons són bones fonts, i també la tens a les verdures com ara els pebrots vermells i verds, el bròcoli, la col arrissada, els espinacs, cols de Brussel·les i els tomàquets. 

 

 

Veritat o mentida: si cuino un aliment perd les vitamines? 

 

Bé, el procés de cocció pot afectar la quantitat de vitamines en els aliments, però el grau de pèrdua de vitamines varia segons el mètode de cocció, la durada i la temperatura. 

 

Algunes vitamines són més sensibles a la calor, a l’aigua o a l’exposició a l’aire. Recuperem la classificació que vam fer al principi d’aquesta guia i t’ho expliquem: 

 

  • Vitamines solubles en aigua (com la vitamina C i algunes del complex B): Són més sensibles a la calor i poden dissoldre’s en l’aigua durant la cocció. Per tant, en bullir aliments o cuinar-los amb abundant aigua durant llargs períodes, aquestes vitamines poden perdre’s en el líquid de cocció. 

 

  • Vitamines solubles en greix (com les vitamines A, D, E i K): Són més estables a la calor, però poden degradar-se en presència d’oxigen o llum. No obstant això, en cuinar aliments que contenen aquestes vitamines, generalment no es perden en la mateixa mesura que les solubles en aigua. 

 

Si el que vols minimitzar la pèrdua de nutrients durant la cocció, aquí et donem alguns consells: 

 

  • Cuinar els aliments durant un temps més curt i a temperatures més baixes pot ajudar a retenir més nutrients.  
  • Si és possible, utilitza menys aigua en cuinar per a reduir la quantitat de vitamines que es perden per dissolució.  
  • Alguns mètodes de cocció suaus com el vapor, l’enfornat o el saltat ràpid preserven millor els nutrients en comparació amb bullir els aliments.  
  • Si cuines amb mètodes de cocció que generen líquids (com ara sopes o guisats), pots consumir aquest líquid per a aprofitar les vitamines i nutrients que s’hagin dissolt en ell.  

 


En aquest article t’hem explicat com funcionen i com es classifiquen les vitamines, i hem vist en detall els grups A, B i C. Estigues atent a les nostres xarxes per no perdre’t la segona part, on també parlarem dels suplements vitamínics i dels riscos de consumir una vitamina en excés.  

5 mentides sobre els refredats que hauríem de deixar d’escampar

Fa dies que a Andorra hem començat la temporada de neu. De mantes gruixudes, de cadenes al maleter –o a les rodes–, i, per descomptat, de refredats. Res de nou per a nosaltres, però cal estar al cas. Ja saps: abrigar-se bé, no sortir de casa amb el cabell mullat, prendre infusions ben calentes i aquesta cançó de consells que sentiràs any rere all de la boca d’àvies i mares, fins que comencin a sortir de la teva. Uns consells que, si bé sovint són encertats, no tots acompleixen la seva funció preventiva. Avui parlarem dels que són mentida. Començant per un dels més escampats:  

 

Si prens vitamina C no et refredaràs: això és veritat? 

 

La vitamina C té un paper crucial en diverses funcions del cos humà. Actua com a antioxidant, ajudant a protegir les cèl·lules contra el mal oxidatiu –que s’associa amb una sèrie de problemes de salut, incloent-hi malalties cardiovasculars, neurodegeneratives, inflamatòries, i fins i tot pot contribuir a lenvelliment–. Per si no n’hi hagués prou, la Vitamina C també participa en la síntesi de col·lagen, afavoreix l’absorció de ferro a l’intestí, i contribueix al sistema immunitari. Però no et traurà d’un refredat, i això fa anys que la ciència ho ha demostrat. Hi ha nombrosos estudis que han investigat la relació entre la vitamina C i el refredat comú. Donem una ullada. 

 

  • El 2017 es va fer un altre estudi, amb un resultat ben similar: Encara que va mostrar que la suplementació amb vitamina C podria reduir la durada del refredat en uns certs casos, no va impedir completament contreure un refredat. 

 

La realitat és que els refredats són causats per virus, principalment el rinovirus, i existeixen més de 200 ceps diferents. Malgrat els beneficis de la vitamina C per al sistema immunitari, la seva capacitat per a prevenir infeccions virals, incloent-hi el refredat comú, és limitada. La higiene personal, l’exposició als virus i la salut general, tenen molt a dir en la teva creuada contra els refredats. És a dir, que cal puntualitzar: prenent vitamina C et refredaràs, però potser no patiràs tant. 

 

No: El fred no refreda 

 

És igual quants cops ho hagis sentit: el fred no refreda. El refredat, com dèiem abans, el provoca un virus, però és cert que les baixes temperatures tenen molt a dir en aquesta història. Factors com la disminució de la humitat i els ambients tancats podrien contribuir més a la propagació dels refredats que la temperatura en si mateixa. Però, per què?  

 

  • La baixa humitat pot ressecar les membranes mucoses del nas i la gola, que són importants en la primera línia de defensa contra els virus. Quan aquestes membranes estan seques, poden tornar-se més susceptibles a la invasió viral. És a dir, que el virus ho té més fàcil per entrar al teu organisme.  
  • Aquests dies passem més temps en interiors i en espais tancats. Això, vulguis que no, també facilita la transmissió de virus de persona a persona a través de gotetes respiratòries que s’alliberen en tossir, esternudar o fins i tot parlar. Quan hi ha més persones reunides en espais reduïts, la probabilitat d’entrar en contacte amb persones infectades augmente i, per tant, augmenti la probabilitat de contreure un refredat. Això ens va quedar clar a tots l’any 2020. 

 

A més, hem de dir que la ventilació en espais tancats durant l’hivern sol ser menys efectiva, i això només fa que acumular les partícules virals en l’aire i augmentar el risc de contagi. La idea és que hauríem d’obrir les finestres, com a mínim, entre 5 i 15 minuts al dia.  

  

No, no et refredes perquè tinguis baixes les defenses 

 

Això és complicat. La resposta curta és un clàssic sí, però no. T’ho expliquem: Que el sistema immunitari té un paper protagonista en la defensa contra els patògens, incloent-hi els virus que causen els refredats és cert.  

Bé, no obstant això, estar baix de defenses –és a dir, tenir un sistema immunitari afeblit– no és l’única raó per la qual les persones contreuen refredats. Apunta: L’exposició al virus, la càrrega viral, la higiene personal, el teu nivell d’estrès, la qualitat del teu son i la genètica també juguen un paper important en la probabilitat de contreure un refredat  

Has llegit bé: les persones amb estrès crònic tenen una major probabilitat de desenvolupar símptomes de refredat després de ser exposades al virus del refredat comú en comparació amb aquelles que no experimentaven estrès crònic. D’això parla aquest estudi, i pots llegir més sobre com afecta l’estrès al teu cos en aquest article

 

No, grip i refredat no és el mateix 

 

Malgrat tenir símptomes similars en alguns aspectes, la grip tendeix a ser més severa i pot causar complicacions greus, mentre que el refredat comú sol ser més lleu i de curta durada. Del refredat hem parlat molt ja, però que passa amb la grip?  

 

  • La grip és causada pels virus de la influença A, B o C.  
  • És una infecció viral més greu que el refredat comú i sol presentar símptomes més intensos i sobtats.  
  • Els símptomes típics de la grip inclouen febre alta, dolors musculars, fatiga extrema, tos seca, mal de coll i congestió nasal. 
  • La grip pot provocar complicacions greus, especialment en grups de risc com ara persones majors, nens petits o dones embarassades. 

 

Com segurament ja saps, la vacunació anual contra la grip està recomanada, especialment per a aquells en grups de risc, mentre que per al refredat comú, se centra més a alleujar els símptomes i descansar per a recuperar-se.  

És important diferenciar entre totes dues malalties, ja que el tractament i la prevenció poden variar. D’aquí la importància de consultar el teu metge en cas de dubtes. 

 

He agafat un refredat: he de prendre antibiòtic? 


En general, els refredats són causats per virus, no per bacteris. Els antibiòtics són medicaments dissenyats per a combatre infeccions bacterianes, no són efectius contra els virus. Per tant, no n’hauries de prendre per a tractar els refredats comuns, però tampoc sense consultar el teu metge. 

Els refredats solen ser autolimitats: és a dir, que generalment desapareixen per si sols amb el temps. Si t’ha agafat un refredat el que has de fer ara és descansar i centrar-te a alleujar els símptomes. Ja saps:  

  • Descansar bé. 
  • Beure líquid per a mantenir-te hidratat. 
  • Prendre, si cal, analgèsics per a reduir la febre i alleujar el malestar. 
  • Fer gàrgares per al mal de coll. 
  • Prendre banys calents per a alleujar dolors musculars i la congestió. 


Ara que ja tens més clar què va bé i què no tant per cuidar un refredat, pots donar una ullada a aquestes infusions que t’ajudaran a enfortir el teu sistema immunitari i a gaudir del plaer de prendre una beguda calenta al vespre mirant Andorra nevada per la finestra!  

Farmaciola de casa: que has de tenir i com ho has de guardar

  1. De forma conscient o no, tots acabem emmagatzemant medicaments a casa. Diga-li farmaciola, diga-li caixa de cures, diga-li calaix al moble del bany o com vulguis. La pregunta és: ja ho fas bé? Previsiblement, la resposta és no, i no perquè sigui res complicat conservar medicaments a casa, sinó perquè ho fem replicant costums que portem veient tota la vida i que poden fins i tot arribar a alterar les propietats del contingut de la nostra farmaciola.

 

Però abans de parlar dels errors parlem del contingut.  

 

Què hauries de tenir a la farmaciola de casa? 

 

Partint de la base que Andorra és un país de 468 km² amb més de 55 farmàcies repartides per les 7 parròquies , la lògica ens diu que a casa hauríem de guardar només els medicaments bàsics (sense caducar). I quan parlem de bàsics no només parlem de medicaments. T’ho expliquem. 

 

Què has de comprar per tapar i protegir una ferida 

 

Un tall amb un full d’aquells que fan mal només de llegir-ho, un ensurt menor cuinant o una raspada a la muntanya: a casa, l’ideal és tenir un sortit d’apòsits, tirites i gases, perquè mai se sap que pot passar, i és fàcil (sobretot si tens nens) que alguna cosa passi. Què pots guardar? 

 

  • Tiretes: per cobrir petits talls. 
  • Apòsits adhesius: per cobrir ferides una mica més grans, ampolles, etc. 
  • Esparadrap: per fixar bé un apòsit o una gasa. 
  • Punts d’aproximació: per ferides més greus que una rascada. 
  • Gasa: per tapar o comprimir ferides grans o sagnants 

 

Els apòsits caduquen? No t’ho creuràs, però . Tot i que segurament no veuràs cap data de caducitat a una tireta, has de saber que la seva vida útil és de 5 anys, a partir dels quals perdrà el seu poder adhesiu. Evidentment, hi ha apòsits més específics, com ara els famosos COMPEED, que caduquen al cap de 36 mesos després de l’obertura de la caixa.Tot i que et sembli una exageració, no costa res anotar la data d’obertura amb un retolador permanent abans de tornar a guardar la caixa d’apòsits després del seu primer ús.  

Ara parlem dels antisèptics.

 

Antisèptics a la farmaciola de casa: quin és el millor? 

 

Un antisèptic és una substància química que s’utilitza per a prevenir el creixement o la proliferació de microorganismes (com ara bacteris, virus o fongs) en teixits vius. És a dir, el Betadine de tota la vida. Però atenció, perquè comprar i guardar povidona iodada a casa no és la millor opció. Sobretot si tens nens petits.  

 

T’ho expliquem i veiem les alternatives: 

 

 

Si tens dubtes, el millor que pots fer és consultar amb el teu farmacèutic en el moment de comprar antisèptics. Ell és l’especialista. 

 

Coneixes les bosses de fred instantànies? 

 

La bossa de pèsols que guardes al congelador no és en cap cas la millor opció per alleujar una zona inflamada després d’un mal cop. Tampoc ho és, per molt que ho sembli, un grapat de glaçons embolicats d’aquella manera amb el drap de la cuina.  

Per aquests casos el millor és guardar a la teva farmaciola un parell de bosses de fred. Així, arribat el moment, amb només un cop podràs activar una opció més segura per alleujar la inflamació mentre valores si cal anar a veure un especialista. 

 

Potser ja t’ho imaginaves, però aquestes bosses de fred també caduquen. La seva vida útil és d’uns 5 anys. 

 

Dalsy, Apiretal, Efferalgan…què compro i quan l’he de prendre 

 

Sempre va bé guardar una caixa de paracetamol (Apiretal en la seva versió infantil) a la farmaciola de casa. Com ja sabràs, el paracetamol pot tenir diferents noms: Gelocatil, Termalgin, Efferalgan o Xumadol, i tot i que és famós per calmar el dolor i la febre sense atacar l’estómac, has de saber que si en prens molt pot ser perjudicial per al teu fetge. És a dir, que si tens problemes hepàtics, no hauries de prendre paracetamol. Tret d’aquest cas, el paracetamol és una bona opció guardar a la farmaciola i tractar dolor que no impliqui inflamació: maldecaps, mal d’ossos i febre. 

 

No podem parlar de febre sense parlar de termòmetres. A la farmaciola hauries de guardar un termòmetre, i, preferiblement digital. Recorda que el de mercuri és tòxic i fa anys que no es fabrica, i el de galinstan –aquell que sembla de mercuri, però no ho és– és precís, però és massa lent. (Enllaç font: https://www.rtve.es/noticias/20201110/mejor-termometro-fiebre-temperatura-coronavirus-covid/2054794.shtml )Tornem als analgèsics. 

 

Què passa amb l’ibuprofèn? Potser el coneixes també sota el nom comercial de Neobrufen, Espidifen, Nurofen (o Dalsy si parlem de nens). Fa efecte en poc més de 5 minuts i millor que el prenguis amb el dinar perquè, efectivament, l’ibuprofèn ataca l’estómac. [Text Wrapping Break][Text Wrapping Break]Has de saber que si tens problemes de ronyó o úlceres pèptiques tampoc hauries de prendre Ibuprofèn. (Enllaç font https://boticariagarcia.com/ibuprofeno-paracetamol-para-que-sirve/) Dit això, guardar una caixa d’ibuprofèn a casa pot venir bé per alleugerir dolors musculars, mal de dents o lesions com una torçada. És a dir, per calmar el dolor que sí que implica inflamació. Totes dues paraules comencen per la lletra i, ho recordaràs fàcilment.  


Ja saps que tant l’un com l’altre caduquen, i que pots veure la seva data límit a la caixa o al relleu platejat de l’embalatge. És interessant revisar-la de tant en tant, i no guardar medicaments caducats a casa, perquè passat aquest límit ja no es pot garantir la seva actuació, i la idea de la farmaciola de casa és que puguis tenir a mà solucions quan més ho necessites.  

  

Sèrum fisiològic amb probiòtics 

 

Agradi o no, el sèrum fisiològic és fonamental per restaurar l’equilibri electrolític i fer front a una possible deshidratació. El pots comprar a qualsevol farmàcia, sigui en sobres o bricks de sabors. T’aguantarà uns 3 anys, així que si tens fills petits no estarà de més tenir una mica d’estoc a la farmaciola de casa. 

Aquests són els bàsics. A partir d’aquí, cadascú coneix els seus hàbits, les seves circumstàncies i sap el que pot necessitar. Ara bé: on has de guardar la farmaciola? Parlem de l’error més greu i més comú de tots. 

 

La farmaciola de casa no s’ha de guardar al bany ni a la cuina 

 

Guardar en un lloc fresc i sec”.  És igual si els medicaments estan a una caixa metàl·lica, al calaix del moble del bany o al de la cuina: mai, en cap cas, has de guardar la farmaciola en aquestes habitacions. Per què? Doncs perquè són les que tenen més canvis de temperatura. Efectivament: La dutxa i els fogons no només fan apujar el termòmetre, també fan d’aquestes estades les més humides de la casa. Segur que tens un lloc millor per emmagatzemar coses tan delicades com els medicaments. 


Hem fet un bon repàs als bàsics que hauries de tenir a la farmaciola, però això no deixa de ser una recomanació genèrica. El millor que pots fer, i no ens cansarem de repetir-ho, és parlar amb el teu farmacèutic… i aprofitar per portar els medicaments que estiguin caducats al punt de recollida.  

 

A Andorra tenim prop d’una vintena de farmàcies amb punt de recollida, però si la teva no està entre elles pots deixar-los a qualsevol Centre d’Atenció Primària o a la deixalleria comunal. Mai, mai, mai a les escombraries.  

Atreveix-te amb la remolatxa: cinc receptes per incloure-la al teu menú

T’hem enxampat: Quant dius que fa que no menges remolatxa? Per molt que t’esforcis segurament no recordaràs el darrer cop que la vas comprar, i segurament, si dones una ullada al fons del safareig, trobaràs aquell parell de pots que vas agafar per si d’un cas. No et traurem la raó: és difícil cuinar (i triomfar) amb un aliment que segons com, fa gust de terra. Però faràs bé d’incloure-la a la teva dieta. Et donem 5 raons i totes elles de pes: 

 

  • El seu contingut de fibra afavoreix la salut digestiva i prevé el restrenyiment. 
  • Els seus antioxidants poden beneficiar la funció cerebral i ajudar en la salut cognitiva. 
  • Alguns compostos de la remolatxa tenen propietats antiinflamatòries. 
  • Els seus components poden tenir efectes positius en la regulació dels nivells de glucosa en sang. 
  • Conté minerals com el magnesi i el calci, importants per a la salut òssia. 

 

Podríem aturar-nos a parlar també dels beneficis que pot tenir menjar remolatxa de forma habitual per mantenir una bona salut ocular, o per reforçar el sistema immunitari. Però tu has vingut a buscar les receptes. Som-hi doncs. 

 

Chutney de remolatxa: ideal per tenyir qualsevol plat 

 

Això del chutney potser ho has llegit a la carta d’algun restaurant modern, però de modern no en té res: No deixa de ser una salsa condimentada i especiada que té les seves arrels en la cuina de l’Índia. De fet, el mot Chutney ve chatni, que vol dir “aixafar” en hindú. Aquesta salsa es prepara comunament bullint fruites o verdures amb sucre, vinagre, espècies i altres condiments. I això ens va perfecte per treure aquell regust terròs de la remolatxa. Per fer un bon chutney de remolatxa et cal:  

 

  • 3 remolatxes 
  • 1 ceba 
  • 1 poma 
  • 2 alls 
  • El suc de mitja llimona 
  • Una mica de gingebre 
  • Una mica de canyella 
  • Una mica de comí molt 
  • Una mica de pebre negre 
  • I, si en tens, una mica de cardamom.  

 

Aquesta recepta pots fer-la amb remolatxa natural o amb aquella remolatxa que ja venen cuinada envasada al buit. És molt fàcil: 

  1. Has de coure les remolatxes fins que estiguin ben tendres. 
  2. Picar la remolatxa, la poma i la ceba. Com més petit, millor.   
  3. Bé, ara posa els teus ingredients a la mateixa cassola si no vols embrutar, i afegeix la llimona, l’all i el gingebre ratllat (que no picat), i les espècies.  
  4. Remena bé i deixa coure vigilant que no s’enganxi durant uns 30 min. 

Ja ho tens! Deixa refredar a temperatura ambient (recorda que no és bona idea guardar a la nevera aliments que encara treuen fum!) i guarda’ls en potets. Què pots fer amb el chutney de remolatxa? Acompanyar carns, patates, formatges i –creu-nos–, qualsevol Sandwich, Wrap o hamburguesa. Bon profit!  

 

Pasta amb remolatxa


Aquest plat no només està bo: té un color sorprenentment bonic. Per aconseguir-lo necessites: 

 

  • 200 grams de pasta. Si és fresca, millor. 
  • 3 remolatxes 
  • 1 ceba 
  • Un grapat de festucs  
  • 2 alls 
  • El suc de mitja llimona 
  • Oli d’oliva 
  • Alfàbrega 
  • Sal i pebre 

 

Abans de bullir la pasta has de preparar la salsa: 

 

  1. Si no la vas comprar cuita, hauràs de coure la remolatxa. Li portarà uns 30 min, 20 si les fas al vapor. 
  2. Talla la ceba, pica-la ben petita i comença a fer el sofregit. 
  3. Afegeix la remolatxa, els alls i deixa que es cuini uns 5 minuts. 
  4. Abans de triturar afegeix el suc de la llimona, l’alfàbrega, els festucs, la sal i el pebre. 

 

Ara ja només has de coure la pasta seguint les instruccions del paquet i gaudir d’aquest nutritiu plat. 

Si li vols donar un toc diferent, prova de torrar els festucs a l’air fryer amb una mica de curri. En 5 minuts hauran agafat un gust increïble. 

  

Ous farcits amb remolatxa


Amb els ous farcits passa una mica com amb la pasta: fan una pinta de pel·lícula, i estan molt, molt bons. Necessites:  

 

  • 4 ous 
  • 2 llaunes de tonyina 
  • 1 remolatxa cuita 
  • 1 mica de comí 
  • Olives negres sense pinyol 
  • Sal i pebre 

 

El primer que has de fer és coure els ous. 8 minuts a la cassola o 8 minuts a la fregidora d’aire i estaran perfectes.

Ara bé el pas complicat: pelar els ous sense trencar-los. T’expliquem el secret: cop sec a la base per trencar la bossa d’aire. Aprofita qualsevol esquitx per introduir una cullera, i roda l’ou amb cura i sense por. 

 

  1. Un cop estiguin pelats, els has de partir a la meitat i guardar els rovells a un bol. 
  2. Xafa’ls bé i afegeix les llaunes de tonyina, la remolatxa, el comí, la sal i el pebre. 
  3. Talla les olives negres ben petites i salta-les a una paella. 
  4. Afegeix-les a la teva barreja i ja pots entretenir-te a farcir ou per ou. 

 

Ara només els has de deixar refredar un parell d’hores a la nevera, i ja els tens! 

 

Burguers de remolatxa 

 

Abans t’hem dit que el chutney de remolatxa és un 10 amb una burguer. Però també pots fer la burguer de remolatxa, i acompanyar-la d’un allioli una mica diferent. Un altre 10.  

 

Per fer 2 burguers:

  • 2 remolatxes cuites 
  • 1 carrota  
  • 1 all 
  • 50 grams de pa ratllat 
  • Curri 
  • Sal i pebre 

 

  1. Comença tallant la carrota en trossets petits que portaràs a coure fins que estigui tova. Si tens fregidora d’aire pots cuinar-la a 180ºC durant 10 minuts.
  2. El següent pas és triturar-ho tot a un processador d’aliments: afegeix l’all, el pa ratllat, el curri, la sal i el pebre.  
  3. Divideix la barreja en dues parts iguals i dona’ls-hi la forma d’hamburguesa. Si veus que no té consistència hauràs d’afegir una mica més de pa.
  4. Afegeix un raig d’oli a una paella i cuina-les 8 minuts volta i volta. 

 

Amb què pots servir-la? Amb formatge, un ou ferrat, escalivada i, per descomptat, ceba caramelitzada.  

 

Pa de pessic amb remolatxa 


Sorpresa: la remolatxa pot tenyir de rosa qualsevol pa de pessic. I no, no notaràs gaire el seu sabor si ho fas bé. Fixa’t:  

  •  
  • 1 iogurt estil grec 
  • 3 ous 
  • 1 mida de iogurt d’oli de gira-sol 
  • 2 mides de iogurt de panela 
  • 3 mides de iogurt de farina d’espelta 
  • 1 sobre de llevat 
  • 1 remolatxa cuita 
  • 1 llimona 
  • Canyella 

 

  1. El primer que has de fer és triturar la remolatxa. 
  2. Agafa un bol i, per ordre i sense deixar de remenar, afegeix:  
  3. Els ous, el iogurt, l’oli, la panela, la farina –que no cal tamisar– i el llevat. 
  4. Ratlla la pell d’una llimona i afegeix canyella al gust. 

 

Escalfa el forn a 180 graus i cuina el teu pa de pessic rosa durant 40 min. Abans de treure’l, punxa’l amb un ganivet. Si surt net ja pots apagar, deixar refredar i sorprendre a tothom amb aquest pa de pessic de remolatxa 

 

Com veus, incloure la remolatxa al teu menú no necessàriament vol dir comprar pots amb regust avinagrat i guardar-los fins que no quedi més remei que fer-te un enciam. Ara ja pots cuinar amb remolatxa i gaudir del resultat. No t’oblidis d’etiquetar a Assegur per presumir de menú rosa a Instagram!  

 

Pel·lícules de por: així reacciona el nostre cos

Mira al teu voltant: la cartellera del cinema, la programació de la tele, els catàlegs de les teves plataformes favorites… fins i tot els streamers juguen a jocs de por. És difícil escapar de la por quan la por és tendència. I al final, t’agradi o no, alguna pel·lícula acaba caient. Ni que sigui per la tradició. O per compromís. 


Que sí, que no a tothom li agrada el gènere de terror, però això no treu que, la por, sempre que sigui recreativa, ajuda el teu cos a produir hormones beneficioses per al teu organisme. Així que les esgarrifances, els pèls de punta, crits, i palpitacions paguen la pena. Sobretot si la pel·lícula és bona. 

 

Evidentment, això és així sempre que tinguis l’edat per a veure-la, i no siguis sensible a aquest contingut. Si no formes part d’aquest grup de persones i tens curiositat per entendre com afecta veure una pel·lícula d’aquest tipus al teu cos, continua llegint. 

 

La resposta «Lluita fugida» o el pilar de la supervivència 

 

La por és una reacció natural i automàtica que provoca canvis en el teu organisme. L’objectiu és tan antic com la humanitat: preparar-te per a enfrontar una amenaça o escapar d’ella. Segur que alguns d’aquests canvis físics et sonen, però t’has preguntat mai per què el teu cos respon d’aquesta manera quan veu una pel·lícula de por? Revelarem el misteri: 

 

  • El teu cor batega més de pressa, i ho fa per a augmentar el subministrament d’oxigen als músculs i al cervell. 
  • Les teves pupil·les es dilaten per a permetre una major entrada de llum, la qual cosa millora la visió si estàs a les fosques i et permetria identificar possibles amenaces. 
  • També augmenta la teva pressió arterial, perquè la sang flueixi més forta i més ràpid. Això prepara els teus músculs per a lacció. 
  • Notaràs que respires amb més freqüència: les teves vies respiratòries s’eixamplen i la respiració s’accelera perquè entri més oxigen. 
  • Comences a suar: l’objectiu no és cap altre que refredar el cos, ja que la seva temperatura està pujant (i podria pujar més a causa de l’activitat muscular i l’excitació). 
  • En aquest punt, es redistribueix el flux sanguini: el teu sistema nerviós el redirigeix cap als músculs i el cervell, prioritzant aquests òrgans per a l’acció immediata i reduint el flux a àrees menys crítiques, com ara el sistema digestiu. Et fa mal la panxa si veus una pel·cula de por? Ara ja saps per què pot ser. 
  • Puja l’adrenalina: el teu cos allibera hormones d’estrès per a augmentar l’energia i l’alerta. I això prepara al teu cos per a l’acció ràpida. 
  • Els teus músculs es tiben per a respondre a qualsevol amenaça. 

 

Com veus, aquest catàleg de canvis és essencial per a sobreviure en situacions de veritable perill. Però l’Anabelle, La Monja o l’Annibal Lecter, per molt que ho pugui arribar a semblar, no són un perill real. Així que els canvis fisiològics que experimentes al sofà casa no tenen res a veure comparats amb els que es produirien a la vida real. Imagina’t.  

Això no treu que hi hagi un grup de persones que trobin que aquesta resposta fisiològica lleugera afegeix emoció i entusiasme a l’experiència de veure una pel·lícula de terror. Pot augmentar la immersió i fer-la més emocionant. Alguns dirien que fins i tot, addictiva. 

 

Fins a quin punt la por ens pot generar addicció? 

 

No negarem que hi ha una part de la societat que busca repetidament experiències que generan por. Parlem de pel·cules però també de parcs d’atraccions de terror, exploracions urbanes, videojocs o scape rooms. 

La por en si mateixa no és addictiva en el sentit tradicional (quan pensem en l’addicció ho fem també en substàncies com l’alcohol o les drogues). Però sí que és cert que les persones que gaudeixen de la por busquen constantment experimentar un alliberament d’adrenalina. Per què ho fan? A banda de que pot ser una experiència engrescadora amb els amics o la família, principalment per dos factors: 

 

  • Distreu de preocupacions personals: la teva atenció està centrada en la trama i en l’experiència emocional de la pel·lícula en lloc de les teves preocupacions.  
  • Sensació de control: Encara que les pel·cules de por poden ser esgarrifoses, sovint tens la sensació d’estar sota una situació controlada. Saps que estàs veient una obra de ficció. Que la nena del pou es queda al pou, i que el Jack, per molta força que tingui, mai trespassarà la teva pantalla amb la seva destral. Això et provoca una certa sensació de seguretat, ja que pots desconnectar quan vulguis i recordar que el que estàs veient no és real.  

 

La por és, per a moltes persones, una forma controlada d’alliberar tensions. I això, sempre que no tingui un impacte negatiu en la teva salut, ja està bé.  

 

És tendència, però, és cert que la por crema calories? 

 

Una pel·lícula dura 90 minuts. Si aquests 90 minuts són de pura adrenalina, podries cremar fins a 113 calories. No t’ho diem nosaltres, t’ho diu la Universitat de Westminster. I espera, que també han fet una llista amb les pel·lícules que més calories cremen. Te la reproduïm:

El Resplandor – 174 calories. 

Tiburón – 161 calories. 

El Exorcista – 158 calories. 

Alien 152 calories.  

Saw – 133 calories.  

Pesadilla en Elm Street – 118 calories.  

Paranormal Activity 111 calories.  

El proyecto de la Bruja de Blair – 107 calories.  

La Matanza de Texas 105 calories.  

[REC] 101 calories. 


No negarem que les respostes fisiològiques a la por, com l’augment de la freqüència cardíaca i l’alliberament d’adrenalina, poden augmentar el metabolisme basal durant un curt període de temps. Ara bé: aquest augment és temporal i no es tradueix en una crema significativa de calories. A més, la magnitud de l’augment del metabolisme és petita en comparació amb la despesa calòrica total diaria d’una persona. Segurament cremaràs més calories anant a comprar.  

Traducció: que si estàs buscant cremar calories, veure una pel·lícula de por no és una estratègia efectiva, però sí que pot ser una excusa vàlida per a convèncer a algun indecís del gènere de la temporada. I no t’oblidis les crispetes! 

L’assegurança de llar més completa d’Andorra

Tant n’és si ets propietari o has aconseguit llogar pis a Andorra, la llei tobliga a pagar una pòlissa de llar. Fins aquí bé: tenir una assegurança vol dir que cap ensurt duna llarga llistatescurarà la butxaca. Però has de saber que no totes les pòlisses són iguals. I daixò hem de parlar. 

 

Lassegurança de llar per a propietaris i llogaters més flexible i completa dAndorra 

 

Una assegurança de llar és flexible quan no has de pagar per allò que no necessites. Quan està feta a mida, pensant en les teves circumstàncies i partint d’una bona base de mínims: 

 

  • Protegir casa teva de danys i accidents naturals o extraordinaris. Parlem d’incendis, inundacions, allau, esllavissades, terratrèmols, danys per glaçades. 
  • Protegir-te a tu legalment: ja sigui davant reclamacions de tercers (el veí de sota, per exemple) o bé per danys o perjudicis que puguis sofrir tu. 
  • Cobrir serveis imprescindibles per la teva llar: reparació d’electrodomèstics, fontaneria i restauracions 

 

Aquesta és la base de tota assegurança de llar. Però Assegur t’ofereix més. 

 

Assegurança de llar a Andorra amb electrodomèstics de substitució 

 

Imagita’t: Estàs a casa un vespre de tempesta. Sents la pluja, els trons i, si et concentres pots veure els llampecs des del sofà. Però aquesta pau de pel·lícula de por es trenca de sobte quan marxa la llum. T’has quedat a les fosques. Deixes passar un parell de minuts i les bombetes pampalluguen. Torna la llum, però el teu frigorífic fa un soroll que mai havia fet. Vol encendre, però no ho aconsegueix. Endolles i desendolles com diu la tradició, però res. T’has quedat sense nevera, i això que no feia ni 3 anys que l’havíeu comprat. I ara què? 

 

Amb una pòlissa de llar qualsevol, hauries de trucar el tècnic, esperar que vingui, i passar la factura a l’assegurança. Si arreglar-ho és més car que comprar un de nou (o directament no té solució), comprar un de nou. I, mentrestant, et quedes sense frigorífic. 

 

Amb l’assegurança de llar d’Assegur tindràs, a banda del servei d’assistència, un electrodomèstic de substitució mentre dura el temps de reparació o reemplaçament. 

 

Assegurança de llar a Andorra amb protecció digital 

 

A tu també et pot passar: Encens l’ordinador, obres el menú i veus un programa que juraries no has instal·lat tu. Fas memòria, però no. El seu nom és estrany i obre la porta a les sospites. Ja fa dies que tens problemes per connectar-te a la Wi-Fi de casa, i és cert que els programes van més lents. Totes les alarmes es disparen quan comences a rebre els típics missatges d’activitat inusual als teus comptes de Google. 

 

Amb una pòlissa de llar qualsevol, hauries de trucar el teu amic per demanar-li el telèfon d’aquell informàtic perquè et miri l’ordinador i pagar la factura. 

 

Amb l’assegurança de llar d’Assegur tens protecció digital. És a dir, que tens inclòs l’assessorament tècnic en ciberseguretat i els serveis d’assistència informàtica, però també la reclamació en compres online, el control parental, gestió del final de la vida digital, defensa administrativa digital en matèria de protecció de dades, geolocalització i bloqueig de dispositius, assistència jurídica telefònica i videotrucada, reclamació en contractes de compra, sistema d’alerta de protecció de dades, empremta digital i eliminació de dades delicades, defensa suplementària de la responsabilitat civil. 

 

Assegurança de llar a Andorra amb servei de bricolatge i de neteja professional 

 

Si tens una assegurança de llar amb Assegur, tens BricoFàcil i BricoNet. T’expliquem de què va això: 

 

Què és el BricoFàcil? No tothom sap canviar una aixeta. Si formes par del club de les persones que ho intenten i no se’n surten, el BricoFàcil t’interessa. El nom és una bona pista: Assegur posa a disposició dels seus clients un gran ventall de professionals per instal·lar o substituir llums i aplics, ficar canaletes per ocultar cables, canviar, instal·lar o ajustar una aixeta, col·locar el suport d’una dutxa (sense obra), desembossar preventivament una canonada, purgar radiadors o canviar les seves claus, muntar mobles o estanteries, penjar un quadre, instal·lar cortines i aïllar les finestres.  

 

Si ja sona et bé espera’t, que et parlem del BricoNet. 

 

Què és el BricoNet d’Assegur?  

 

L’assegurança de llar d’Assegur inclou la neteja del bany o cuina del teu pis, per part d’un professional de forma puntual. Pots demanar aquest servei de dilluns a divendres entre les 09:00 i les 20:00 hores, i en un màxim de 2 dies laborables des de la teva sol·licitud, un professional vindrà a casa teva per prestar el servei. Vols més informació sobre el BricoNetParla ara amb l’equip d’Assegur


Paga la teva assegurança mes a mes, sense recàrrec


No podem dir que una assegurança és flexible si no dona als clients l’opció de pagar al seu ritme. Amb Assegur pots escollir com i quan pagues els teus rebuts, i també podràs agrupar el pagament de totes les teves assegurances en una sola quota mensual. Sense recàrrec. D’això s’en diu Pagafàcil: 

 

  • No cal que siguis tu el titular/prenedor de totes les assegurances. S’hi podran incloure les assegurances de la resta de familiars. Només que tinguis en compte que el rebut de la quota mensual del pagafàcil estarà associat a un únic número bancari. 
  • Assegur generarà rebuts mensuals on s’inclouran els detalls de les assegurances incloses al pagafàcil. 
  • I saps què és el millor? Que amb l’app d’Assegur podràs gestionar, actualitzar i consultar informació sobre les teves pòlisses còmodament des del teu telèfon.  

 

Protegir la teva llar a Andorra no pot ser més fàcil. Demanar el teu pressupost online et costarà només 3 minuts.

Pòlissa d’exèquies a Andorra: assegura la tranquil·litat dels teus en el moment més difícil

La mort és tan antiga com l’existència. I les assegurances d’exèquies, podríem dir-te que també. És clar que amb el pas del temps, els avenços, els nous costums i necessitats el concepte ha anat evolucionant, però ja a l’antic Egipte se’n parlava d’això.  

Com et pots imaginar, al 3000 a.C ningú va contractar una assegurança funerària, pòlissa d’exèquies o assegurança de decessos. D’aquella se’n deia “ajuda de la comunitat”.  

Quan algú moria, la gent s’unia per a assegurar-se que els rituals funeraris es duguessin a terme segons els costums i tradicions. I això implicava la contribució amb recursos econòmics i esforços col·lectius. Com a curiositat et direm que, en aquella època era la comunitat qui pagava, però també qui sovint havia de construir les tombes. 

Per sort, ara és una altra història. 

Els temps han canviat, però l’essència és la mateixa: donar suport a la família, alliberant-la de gestions i despeses perquè es pugui acomiadar com cal la persona que estimen. Costa una mica, però arlem d’això.  

 

Què cobreix una pòlissa d’exèquies a Andorra? 

 

Amb la pòlissa d’exèquies d’assegur, la teva família tindrà: 

 

  • Tranquil·litat econòmica: Assegur es farà càrrec de totes les despeses derivades del servei funerari i del trasllat. 
  • Tranquil·litat operativa: Assegur s’ocuparà de tot. De les gestions i els preparatius. 
  • I opcions: podran escollir el país on es farà l’enterrament. No necessàriament ha de ser Andorra 
A Assegur t’ofereixen la pòlissa d’exèquies més completa d’Andorra, que inclou: 

  • El servei de decés: tot el servei fúnebre, des de les despeses d’enterrament fins a l’esquela i les flors. 
  • El trasllat del cadàver des de qualsevol punt del món. 
  • Assistència en viatges, amb cobertures per estades en hotels a l’estranger, consultes mèdiques a l’estranger, assistència a menors d’edat o retorn anticipat d’assegurats que es trobin de viatge a l’estranger. 
  • Indemnització en cas d’accidents (fins a 9000€). 
  • I servei d’atenció les 24 h en qualsevol lloc del món. 

 

Ha mort un familiar meu a Andorra i no tenia una pòlissa d’exèquies. Qui paga l’enterrament? 

 

Si un familiar directe teu ha mort i no tenia contractada una pòlissa d’exèquies, són els hereus els qui han de fer-se càrrec de les despeses i totes les gestions de l’enterrament. Un enterrament a Andorra pot costar més de 3.000€ (un preu que pot apujar molt fàcilment si, per exemple, has de pagar un viatge al lloc d’origen del familiar).  

 

Quant costa a Andorra una pòlissa d’exèquies? 

 

Demanar el pressupost d’una pòlissa d’exèquies a Assegur no et traurà ni 3 minuts. Pots fer-ho en línia, omplint el formulari de la seva pàgina web amb les quatre dades que et demanen. Si contractes ara, podràs beneficiar-te de la promoció que tenen activa fins al 31/03/2024.   

És a dir que no només tindràs la pòlissa d’exèquies més completa al millor preu, sinó que a més, els dos primers mesos seran gratuïts.  

Contracta la pòlissa d’exèquies el novembre de 2023 i no paguis res fins al febrer del 2024.  

Catàstrofes naturals a Andorra: què cobreix i què no cobreix la pòlissa de Llar d’Assegur?

Això és tant horrible com cert: les catàstrofes naturals ocupen cada vegada més titulars, i tenen més protagonisme en les nostres vides. Sequeres, tempestes a Líbia, volcans a Canàries, incendis a Hawaii, terratrèmols al Marroc, i ciclons que colpegen amb duresa als nostres veïns i que fan que ens plantegem, inevitablement, la pregunta: quins riscos tenim a Andorra de sofrir danys naturals? 

 

Quins riscos naturals hi ha a Andorra? 

 

Buscant l’alleujament, podem estar temptats a pensar que les catàstrofes naturals succeeixen de manera sistemàtica fos (i lluny) de les nostres fronteres. Però res més lluny de la realitat. Allaus, nevades, gelades, tempestes, inundacions, terratrèmols, desprenimentsLa llista de riscos naturals que tenim a Andorra ni és curta, ni és cap broma. Farem un repàs als principals, i un cop d’ull a la història més recent del nostre país: 

 

Quan va ser la pitjor inundació d’Andorra? És igual si havies nascut o no, segur que has sentit parlar dels aiguats del 82 que van colpejar Andorra. Les pluges que van caure el 7 de novembre de lany 1982 van enregistrar un valor de 151 mm. Et posem aquesta dada en context: 

 

  • Entre 2 mm i 15 mm l’hora es considera d’intensitat moderada. 
  • Entre 15 i 30 mm a l’hora la pluja es classifica com a forta. 
  • Entre els 30 i els 60 mm/hora seria molt forta. 
  • I a partir de 60 mm/hora la precipitació, torrencial. 

 

Com et dèiem, aquell 7 de novembre, l’estació meteorològica de Ransol va registrar 151 mm de pluja. Més del doble del classificat com a precipitacions torrencials. Les inundacions no sols van ocasionar danys materials: més d’una desena de ciutadans van perdre la vida.  

 

Hi ha hagut un terratrèmol a Andorra?


Que als Pirineus tenim terratrèmols és una realitat, però que la seva magnitud és, generalment, menor que 2, també. Hi ha excepcions, i segur que alguna la recordes. Fa poc menys d’un any, en 2022, els nostres veïns de l’Alt Urgell registraven un terratrèmol de 3,8 que també va sacsejar el nostre país. Si bé és cert que no es van reportar ni danys ni trucades al telèfon d’emergències, les tremolors es van deixar notar i van ocupar les portades de tots els periòdics. Un any després, un terratrèmol de magnitud 4,3 amb epicentre en Hautes-Pyrénées (França) també es va deixar notar a Andorra. 

 

Quin risc d’allaus tenim a Andorra? 

 

Has de saber que la majoria de les allaus es produeixen en pendents d’entre 35 i 45 graus d’inclinació. Això, i que totes les allaus són perilloses. De fet, Protecció Civil d’Andorra recorda en la seva pàgina web que les allaus poden ser mortals fins i tot en el nivell 1 (que és el més feble). 

 

Segurament has sentit a parlar de l’allau d’Arinsal, que al 1996 va deixar la zona soterrada amb un gruix de neu i troncs de més de 12 metres d’altura i va causar nombrosos danys materials en els edificis de la zona. Aquesta allau es va classificar com una dels més grans en zona habitada de tota Europa. Es calcula que es van desprendre 2.000 milions de metres cúbics de neu a uns 200 km/h des d’una altura de 2.500 metres

 

Com et pots imaginar, davant una catàstrofe natural, el paper d’una assegurança és crucial: les asseguradores són essencials en la gestió de riscos i en la recuperació després de catàstrofes. Per què? Doncs perquè són les encarregades de facilitar l’estabilitat financera i ajudar les comunitats, les empreses i les persones a reconstruir-se després d’un esdeveniment així.  

 

Arribats a aquest punt, la pregunta ara és: en cas de catàstrofe natural, ho cobreix tot una pòlissa d’assegurança de llar? Analitzarem la pòlissa de llar de Assegur. 

 

Quines prestacions et garanteix la pòlissa de llar dAssegur en cas de catàstrofes naturals? 

 

El primer que cal aclarir és que les assegurances classifiquen les catàstrofes naturals en dos tipus:  

 

  1. Fenòmens de la naturalesa: Pluja, vent, pedra, neu i gelades, sempre que aquests fenòmens meteorològics també causin danys en altres construccions, arbres o un altre tipus de béns al voltant de 500 metres i no només en la casa assegurada.

 

Dins la categoria de fenòmens de la naturalesa, també s’inclouen les inundacions per desbordaments de canals, lleres artificials, llacs sense sortida natural, desbordament de clavegueres, lliscaments de terres, ruïna total d’un edifici a causa d’obres fetes per tercers, incendis forestals, caigudes d’aeronaus i xoc de vehicles. 

 

  1. Danys per fet extraordinaris: Terratrèmols, inundacions extraordinàries, allaus, i erupcions volcàniques. Com a fet extraordinari també s’entén la caiguda de cossos siderals i aeròlits (un meteorit per exemple), terrorisme, rebel·lions i actuacions dels cossos de seguretat en temps de pau. 

 

Això és el que et garanteix la pòlissa de llar d’Assegur en cas de fenomen de la naturalesa 

 

En el cas dels fenòmens de la naturalesa, Assegur garanteix el 100% de la reparació o reposició dels béns assegurats que hagin estat danyats al teu habitatge, al traster o a la plaça de pàrquing del mateix edifici, a excepció dels danys per pluja, gelades, pedra i neu sobre arbres i plantes del jardí. Com a assegurat, has de saber que les teves prestacions són: 

 

  1. La taxació pericial dels danys materials patits o dels béns destruïts. 
  2. El pagament de les factures de reparació dels danys taxats  pericialment que hagin patit els béns assegurats. 
  3. La indemnització del valor assegurat dels béns destruïts, dacord amb la taxació pericial.  

 

Quins danys per fets extraordinaris cobreix l’assegurança de llar d’Assegur? 


Que caigui un meteorit, hi hagi un terratrèmol, una allau, o una erupció volcànica a Andorra és poc probable, però com hem vist, pot passar. En aquest cas, si tens la teva pòlissa de llar contractada amb Assegur, has de saber que l’assegurança es fa càrrec de la reparació dels danys materials que pateixin els béns assegurats i la seva reposició si desapareixen o es destrueixen. 

En aquests casos veuràs que al teu contracte s’estableix una franquícia obligatòria del 10% de la quantitat del dany, que no podrà excedir de l’1% del capital assegurat ni ser inferior de 150,25 . 

 

Aquest límit interior no es podrà aplicar quan el capital assegurat sigui igual o inferior a 15.025,30 . La franquícia s’aplicarà en cada sinistre i per a cada situació de risc.  

 

Quins danys per fets extraordinaris no cobreix una assegurança de llar?  

 

En cas de terratrèmols, allaus, inundacions extraordinàries o tempestes ciclòniques atípiques, Assegur garanteix la reparació dels danys materials que pateixin els béns assegurats o, si escau, la seva reposició quan desapareguin o es destrueixin.  

 

En aquests casos més excepcionals, la companyia estableix una franquícia obligatòria del 10% de la quantitat del dany, que no podrà excedir de l’1% del capital assegurat ni ser inferior de 150,25 . Aquest límit no es podrà aplicar quan el capital que hagis assegurat sigui igual o inferior a 15.025,30 €.

Ara bé, si parlem de danys per fets extraordinaris, has de saber que una assegurança de llar no garanteix les reclamacions que: 

 

  • Hagin estat fruit del defecte propi del bé assegurat, o de la seva falta de manteniment: És a dir, que si el teu sostre té filtracions, ho deixes passar fins que un dia es produeix un dany significatiu durant una tempesta, l’assegurança et podria denegar la cobertura. 
  • Les causades per mala fe de l’assegurat: per exemple, imaginat que un terratrèmol causa danys estructurals al teu pis i et quedes sense nevera. Decideixes aprofitar l’avinentesa i, en comptes de reclamar els danys reals, exagerar-los per renovar també la placa vitroceràmica, que ja té uns anys. Això és mala fe, i si t’enxampen et pots quedar sense cobertura. 
  • Les pèrdues que es derivin de danys indirectes, com ara la disminució del valor de mercat d’una propietat com a resultat dels danys i reparacions.  

 

Si tens dubtes, el millor que pots fer és consultar el contracte o contactar un agent d’Assegur per resoldre qualsevol dubte 

 

Protegeix casa teva amb la millor assegurança 

 

Ara ja saps què cobreix i què no cobreix la pòlissa de llar d’Assegur. Aprofitem per recordar-te que, tot i que una assegurança sigui obligatòria, és important analitzar les prestacions i llegir bé el contracte abans de signar. Aquesta és la única manera d’assegurar-te que estàs contractant la pòlissa de llar més completaDemana ara el teu pressupost!