La processionària a Andorra: consells per passejar amb el teu gos

Segur que l’has vist alguna vegada: la processionària és aquesta eruga que desfila enganxada a les seves companyes formant una curiosa fila índia. És fàcil de reconèixer, i si per alguna cosa és coneguda, és pel risc que suposa per als nostres amics peluts.  

La seva fama la precedeix: els pèls urticants que l’emboliquen contenen una toxina que pot provocar reaccions al·lèrgiques greus en els gossos (i també en els humans). 

A Andorra tenim plagues de processionària des dels anys 80, i, encara que els Comuns destinen recursos per a exterminar-la, el risc de trobar-te amb processionària a Andorra existeix, i és més elevat durant els mesos que fa més calor (generalment a partir d’abril). Evidentment, el canvi climàtic juga un paper important en aquesta història, avançant i afavorint l’aparició de plagues.  

En aquest article compartim amb tu les claus per a actuar i protegir el teu gos dels efectes d’aquesta característica eruga. 

 

Creus que el teu gos ha estat en contacte amb una processionària? 

 

El primer que has de saber és que la processionària és tòxica i mortal. Si el teu gos la llepa, l’ensuma o es menja una processionària hauràs de portar-lo immediatament al veterinari. Però, com pots saber si el teu pelut ha estat en contacte amb una d’aquestes erugues? 

  • Canvis en el seu comportament: El teu gos es grata o es llepa compulsivament. 
  • Irritació de la pell: Si notes enrogiment, inflamació, descamació o qualsevol altre signe d’irritació en la pell del teu gos. 
  • Problemes respiratoris: Els gossos que inhalen els pèls urticants de la processionària poden experimentar problemes respiratoris. Si veus que el teu gos té dificultat per a respirar o panteixa amb més freqüència del normal, potser ha estat en contacte amb la processionària. 
  • Inflor: La cara, els ulls o qualsevol altra part del cos. 
  • Símptomes gastrointestinals: Si el teu gos ha ingerit l’eruga, pot experimentar vòmits o diarrea.   

Si observes cap d’aquests símptomes, és important que busquis atenció veterinària immediata.  

 

Les claus per protegir el teu gos de la processionària  

 

La clau de la prevenció és l’atenció. És important saber detectar les zones on es troba la processionària, i reduir així la possibilitat de contacte. Compartim amb tu les pistes visibles que deixa al seu pas perquè aprenguis a reconèixer la presència de la processionària: 

  • Arbres amb nius: El senyal més evident i fàcil de veure. Aquests nius semblen petits sacs blancs i poden trobar-se en els troncs dels arbres o en les branques. Cadascun d’aquests nius pot tenir entre 100 i 200 exemplars. I pensa que cada femella pot posar fins a 700 ous.  
  • Presència d’erugues: La processionària sol estar en els arbres de fulla caduca, com el roure, el castanyer, el faig i, per descomptat, el pi.  
  • Pèls urticants: Si trobes rastres de pèls a terra prop dels arbres, és un senyal que la processionària és present en la zona. Els pèls urticants són molt prims i poden desplaçar-se amb el vent: per això és important evitar caminar o passejar als gossos prop d’aquests arbres. 
  • Danys als arbres: Branques seques, fulles marrons o caigudes, o forats en el tronc de l’arbre, són tres senyals que la processionària és present en la zona. 

 

Si el teu gos entra en contacte amb la processionària és important que actuïs ràpidament. T’expliquem com.  

 

El meu gos ha entrat en contacte amb una processionària: què fer i què no fer 

 

El contacte d’un gos amb la processionària és sempre una urgència. Has de portar el pelut al veterinari com més aviat millor, perquè valori la necessitat de donar-li corticoides, protectors gàstrics o antihistamínics. Si el cas és greu, el teu gos pot necessitar hospitalització.  

Què pots fer abans d’anar al veterinari? 

  • Aparta al teu gos de la zona de contacte. 
  • Si tens guants, retira amb molta cura les restes de l’eruga. 
  • Si pots, renta amb aigua temperada la zona sense fregar, ja que els filaments es clavaran més en la pell del teu gos i, en partir-se, alliberaran més toxines. 

Els símptomes més comuns de l’exposició a la processionària inclouen inflamació de la llengua, dolor abdominal, vòmits, diarrea, dificultat per a respirar i fins i tot xoc anafilàctic. 

 

La processionària és un perill per als humans? 

 

La processionària és una eruga perillosa que pot provocar greus reaccions al·lèrgiques en la teva mascota, sí, però també en humans. Aquesta eruga desperta sobretot la curiositat dels més petits, que com que no estan familiaritzats amb el perill que suposa, s’acosten sense por per a inspeccionar-la. Què passa si la toquen? 

 

  • Irritacions de la pell: picor, enrogiment i inflamació. Les àrees de la pell més afectades són aquelles que estan en contacte directe amb l’eruga, com les mans i els braços. 
  • Problemes respiratoris: Especialment en persones amb al·lèrgies o problemes respiratoris preexistents. Els símptomes poden incloure tos, opressió en el pit i dificultat per a respirar. 
  • Reaccions al·lèrgiques: Erupcions cutànies, inflor de la cara i la gola, dificultat per a respirar i, en casos extrems, anafilaxi.  
  • Conjuntivitis: L’exposició als pèls urticants de la processionària també pot provocar conjuntivitis, una inflamació de la membrana transparent que recobreix la superfície de l’ull. 

 

Ara que ja saps identificar la presència de la processionària, podràs protegir millor la teva família. Amb atenció i precaució podrem continuar gaudint de les nostres muntanyes. 

Quan he d’anar al psicòleg? 3 motius per demanar ajuda

Ens ho diu l’OMS: “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social. Quan parlem de salut no només parlem de l’absència d’afeccions o malalties”. No hi ha salut sense salut mental. Un problema a la feina, una ruptura, la mort d’un ésser estimat… tothom passa per situacions complicades al llarg de la seva vida. Qui no demana ajuda quan la necessita està renunciant a les eines per gestionar correctament les seves emocions.  

I això pot passar factura, i no només mentalment. 

Per sort, vivim en una època en la qual s’ha normalitzat aixecar el braç i demanar ajuda professional quan les situacions ens sobrepassen. La visibilitat i l’acceptació dels problemes de salut mental a Andorra (i a la resta del món) creix, i a poc a poc deixem enrere els tabús i perjudicis que sovint l’han envoltat.  


A Andorra el psicòleg entra per la CASS? Et donem tots els detalls (Actualitzat abril 2024) 

 

T’ho expliquem: a finals del març del 2023 el Govern va arribar a un acord amb els psicòlegs d’Andorra: les visites al psicòleg entraran a formar part de la cartera de serveis de la CASS. Així, a Andorra es finançaran fins a 10 sessions anuals de 45 minuts, i aquestes tindran un cost, en principi, de 45 euros cadascuna.  

Aquest acord de la CASS amb els psicòlegs, que està previst que entri en vigor en els pròxims mesos mesos, recull també que les sessions de teràpia es poden fer de forma telemàtica o presencial, amb la condició que les primeres no tinguin lloc més de dos cops.  

Per accedir a les sessions, això si, caldrà la prescripció d’un metge o pediatra referent, un psiquiatre o un metge especialista. Episodis maniàtics o depressius, ansietat, esquizofrènia o trastorns sexuals com l’ejaculació precoç o el postpart són algunes de les patologies que s’inclouen a l’acord que ben aviat estarà actiu a Andorra.  

 

Quan he d’anar al psicòleg: 3 raons per demanar ajuda 

 

Anar al psicòleg és una decisió personal. La Societat Espanyola de Psicologia Clínica ens diu que és recomanable anar al psicòleg quan tinguem un problema que ens impedeixi viure la vida que desitgem o que generi sofriment.  

La psicoteràpia no només està destinada a persones que sofreixen trastorns de personalitat, sinó també a aquelles que volen créixer o resoldre problemes difícils. Una ruptura sentimental, divorci, infidelitat, problemes laborals, la mort d’un ser estimat, conflictes amb amics, familiars o fills, o fins i tot esdeveniments traumàtics com a accidents, abús o desastres pròxims poden ser emocionalment aclaparadors.  

Quan les nostres emocions es desborden i ens fan sentir impotents davant el que ens està succeint és important buscar ajuda professional per a recuperar l’estabilitat emocional i sanar el mal que s’ha produït.  

No obstant això, hi ha qui opta per distreure’s amb activitats i eviten afrontar el seu malestar.   Una alternativa tan freqüent com poc recomanable: aquests casos poden sofrir les seqüeles emocionals de no haver abordat la situació a temps, com l’ansietat, l’apatia, els trastorns del son i l’aïllament. 

 

Anar al psicòleg per aprendre a afrontar una pèrdua 

 

És comú sentir-se aclaparat i desorientat després d’una pèrdua, i en aquests moments l’ajuda d’un psicòleg pot resultar molt útil per a suportar i processar el duel. Si estàs pensant a acudir a un psicòleg per a afrontar una pèrdua està bé que sàpigues què esperar. T’ho expliquem: 

  • En primer lloc, el psicòleg t’ajudarà a acceptar i validar les teves emocions. La negació, la ràbia, la tristesa i la culpa són respostes emocionals normals després d’una pèrdua, però moltes persones se senten avergonyides o culpables per tenir aquestes emocions. El psicòleg t’ajudarà a comprendre que aquestes emocions són normals i necessàries per a processar el duel. 
  • A més, el psicòleg t’ensenyarà eines per a manejar les teves emocions i pensaments durant el procés de duel. L’objectiu és ajudar-te a bregar amb el dolor de manera saludable i productiva. Això pot incloure l’ensenyament de tècniques de relaxació, meditació o visualització, o l’aprenentatge d’habilitats per a millorar la comunicació i les relacions socials. 
  • El psicòleg també t’ajudarà a identificar patrons de pensament negatius o autodestructius i a reemplaçar-los per pensaments més saludables i realistes. Per exemple, moltes persones poden sentir-se culpables per no haver passat més temps amb un ser estimat abans de la seva defunció. 
  • Finalment, el psicòleg et pot ajudar a trobar maneres d’honrar a la persona o situació perduda. En honrar la memòria de la persona o situació perduda, pots trobar consol i tancar el cicle del dol. 


Anar al psicòleg per superar canvis 

 

Petits o grans. Positius o negatius. Els canvis són part natural de la vida: una mudança, una nova feina, una ruptura o la pèrdua d’un ésser estimat…  tots aquests canvis poden tenir un impacte significatiu en la nostra vida i, per descomptat, en la nostra salut mental. És important aprendre a afrontar-los de la millor manera possible. 

Els canvis poden generar un gran estrès emocional, i és possible que ens sentim sobrepassats. El procés d’adaptació a un nou entorn o situació pot ser difícil i pot desencadenar emocions com l’ansietat, la tristesa o la frustració. Si aquests sentiments comencen  formar part de la teva normalitat, poden interferir en el teu benestar emocional i en les teves relacions. 

Un psicòleg pot proporcionar un espai segur i confidencial per a expressar les seves emocions i pensaments. Pot ajudar-nos a trobar estratègies i eines per a manejar l’estrès i l’ansietat, així com per a millorar la nostra resiliència i adaptabilitat.  

El terapeuta també pot treballar amb nosaltres per a identificar patrons de pensament i comportament que puguin estar interferint en el nostre procés d’adaptació. 


Anar al psicòleg per tractar l’ansietat 

 

L’ansietat és una resposta emocional normal que experimentem en situacions de perill o amenaça. No obstant això, quan l’ansietat es torna intensa, freqüent i es converteix en una resposta desproporcionada a situacions quotidianes, pot ser un problema que afecti seriosament la qualitat de vida d’una persona.  

En aquests casos, acudir a un psicòleg pot ser una bona opció per aprendre a manejar l’ansietat i recuperar el benestar emocional. 

El primer pas per a tractar l’ansietat és reconèixer que es té un problema. Sovint, les persones amb ansietat poden sentir-se avergonyides o estigmatitzades, la qual cosa els impedeix buscar ajuda professional. No obstant això, cal entendre que l’ansietat és un trastorn comú i tractable, que afecta milions de persones a tot el món. 

Les teràpies més freqüents per tractar l’ansietat 

Algunes de les tècniques que es poden utilitzar en el tractament de l’ansietat inclouen la teràpia cognitiu-conductual, la teràpia d’acceptació i compromís i la teràpia d’exposició.  

  • La TCC és una teràpia que s’enfoca a canviar els pensaments i comportaments negatius que poden estar alimentant l’ansietat. 
  • La teràpia d’acceptació i comprimís es centra en acceptar els pensaments i emocions negatives per a poder viure en el present.  
  • La teràpia d’exposició implica afrontar gradualment la situació o l’objecte que provoca l’ansietat, perquè la persona pugui aprendre a manejar-la de manera més efectiva.  

El tractament de l’ansietat pot ser un procés a llarg termini, i que la recuperació no succeeix de la nit al dia. No obstant això, amb l’ajuda adequada, la majoria de les persones poden aprendre a manejar la seva ansietat i recuperar una vida plena i satisfactòria. 

Anar al psicòleg pot ser una decisió molt important i valenta per a millorar la nostra salut mental i qualitat de vida. Cal recordar que no existeix una situació «massa petita» per a acudir al psicòleg i que demanar ajuda no és senyal de feblesa, sinó de fortalesa i valentia per a enfrontar els nostres problemes. 

 

Què menjar quan vas a la muntanya? Cinc idees d’entrepans per portar d’excursió

Tothom et dirà que Andorra és un país de muntanya, però deixem parlar les dades: el 90% del nostre territori són boscos, prats, rius i llacs. Al principat tenim 65 pics amb més de 2.500 metres d’altitud, i pots comptar més de 60 llacs repartits pels nostres 468 m2. Estem fets de natura.

Andorra és un país que crida a gaudir de l’entorn, fer exercici i alliberar la ment de les tensions del dia a dia. No és d’estranyar que cada any milers de persones planifiquin excursions per gaudir de l’aire fresc, però també de la llum, els colors, la fauna i la flora que ens regalen les muntanyes. Per sort, l’orografia del principat permet que tant experts com principiants puguin fer rutes adaptades al seu nivell i a la seva experiència. Independentment de la teva forma física, Andorra té una ruta per a tu. Això si, has d’anar ben preparat.  


5 coses que has de portar tant sí com no a la motxilla quan vas a la muntanya  

 

Hi ha bàsics que mai poden faltar a la teva motxilla, facis la ruta que facis, perquè a la muntanya mai se sap què pot passar. És igual si vas a berenar al llac d’Engolasters, o si vols enfilar-te al pic del Carroi. A la teva motxilla has de portar: 

  1. Aigua
  2. Smartphone carregat
  3. Bosseta de primers auxilis bàsics (tiretes, mocadors, crema de picades…)
  4. Roba d’abric
  5. I, per descomptat, menjar.

Les quatre primeres no ens deixen molt marge creatiu, però, no ens amaguem, el menjar és la cirereta del pastís de moltes excursions.  

 

Què has de menjar quan vas a la muntanya? 


A la teva motxilla has de portar aliments saludables i energètics: carbohidrats, proteïnes, greixos saludables i vitamines per a mantenir un equilibri nutricional adequat. Vagis on vagis d’excursió, recorda sempre que:  

  • La fruita és una excel·lent font de vitamines, fibra i carbohidrats. Les pomes, les taronges i els plàtans són ideals per a portar a la muntanya perquè són fàcils de transportar i no s’espatllen fàcilment. 
  • Els fruits secs són rics en proteïnes, greixos saludables i minerals, i són una excel·lent font d’energia per a mantenir-se en forma durant una caminada a la muntanya. Algunes opcions saludables inclouen les nous, els festucs, les ametlles i les avellanes. 
  • El pa integral és una bona font de carbohidrats complexos, fibra i vitamines del grup B. 
  • La carn és una opció popular per a molts excursionistes, ja que és una bona font de proteïnes i energia per a mantenir el cos en forma durant llargues caminades i activitats extenuants. No és l’ única: la fruita seca, les llavors, els llegums i els ous també són excel·lents fonts de proteïnes i energia. 

Evidentment, tot dependrà dels dies que vulguis estar voltant per la muntanya, i de la dificultat de la ruta. Els clàssics no et fallaran mai: entrepans de fuet o truita, fruits secs i xocolata per a quan necessitis un extra d’energia al moment. A partir d’aquí, tot depèn de la teva creativitat i les teves ganes que tinguis de preparar un àpat memorable.   

Vols idees per sortir de la normalitat? Et donarem cinc receptes d’entrepans de muntanya variades i per a tots els gustos.  


Entrepà de botifarra amb tomàquet al forn 

 

Pots fer-ho amb tomàquet o amb un pesto de verdures. Aquesta recepta no ens l’ hem tret de la màniga: és una adaptació de La Clotxa, l’entrepà típic de les terres de l’Ebre que els pagesos es feien per sobreviure a les dures jornades de feina. La Clotxa clàssica, però, té com a ingredient principal la sardina.  

 

Per preparar una bona Clotxa el que has de fer és, en comptes de tallar el pa per la meitat, treure bona part de la seva molla. Un cop tinguis un forat generós ja el pots omplir amb la botifarra (o les sardines, és clar) i el seu acompanyament. Hi ha qui el complementa afegint-hi alls i olives. Un cop el tinguis, només hauràs de fer servir la molla de pa per improvisar un tap, embolicar bé i marxar cap a la muntanya. 

 

Entrepà de pollastre amb escalivada i  formatge brie 

 

El secret d’aquest entrepà és el punt de les verdures, i el suc amb el qual xoparan el pa. Pots escollir pebrots, albergínies o cebes. Escalivar vol dir “cuinar a la brasa”, però el plan B és igualment vàlid: Forn a 200 graus durant uns 45 minuts. Si et fa mandra només de pensar-ho, a qualsevol supermercat d’Andorra pots trobar escalivada preparada per menjar.  

 

La resta de la recepta s’explica sola, oi? Has de cuinar el pollastre a la planxa, amb una mica d’all si li vols donar més gust, i un cop el tinguis, afegir tants talls de formatge brie com vulguis. Que en són de fàcils els entrepans! 

 

Entrepà vegetarià d’alvocat  amb ous, espinacs i tomàquet a la planxa 


La recepta és intuïtiva, però per encertar-la has de seguir tres consells:  

  • Assegura’t que l’alvocat està a punt per menjar. Toca’l, ha d’estar una mica tou. Si no les tens totes amb tu, fixa’t en el seu botonet: si és marró, està passat. Si és groc, està al punt. Si és verd, li queden uns dies encara per madurar.  
  • Cuina els ous amb una mica de mantega vegetal i aigua. Si vols uns ous de pel·lícula cal que primer escalfis una mica de greix a foc mitjà, i vagis afegint l’ou sense deixar de remenar. Afegeix l’aigua a poc a poc, integrant la barreja fins que tingui una textura digna de foto d’Instagram. Quedaran suaus, esponjosos i espectaculars. Fes-nos cas!  
  • Els espinacs és millor que estiguin cuinats, així aprofitaràs al màxim els seus minerals, i el teu cos podrà absorbir millor el ferro i el calci.  

Aclarit això, ja pots muntar els ingredients. L’ordre va una mica al gust, tot i que la lògica ens diu que primer hauries de ficar l’alvocat, els ous a sobre, els espinacs, i després el tomàquet. Com ho veus? 

 

Entrepà vegà de figues, mel, cogombre, ruca i ceba  


De totes les combinacions de sabors que pot tenir un entrepà, aquesta és de les més impressionants. Les figues amb la ceba caramel·litzada fan un contrast amb la ruca digne d’Estrella Michelín. T’expliquem com preparar-lo. 

  • Talla el teu pa per la meitat i rega’l amb un bon raig d’oli oliva.  
  • Ara agafa les figues i prepara llesques primetes. Les pots passar una mica per la planxa, o en cru, com vulguis. 
  • Afegeix la mel i a sobre la ruca.  
  • Talla el cogombre i col·loca’l  just a sobre. Si et vols marcar un triple, fica-li una mica d’anet.  

I, per acabar aquesta joia d’entrepà, hauràs d’escollir entre ceba tendra crua, o ceba morada caramel·litzada. Difícil. Tu manes, nosaltres només et podem garantir que aquest entrepà serà sempre un encert. 

 

Entrepà de truita amb alls tendres i xampinyons 


L’entrepà de truita és l’opció més tradicional quan vas d’excursió. Però encara li pots donar una volta i elevar-lo a una categoria superior. Només necessites alls tendres i un grapat de xampinyons.   

Ja t’imagines la recepta, oi? Primer has de saltar els xampinyons, preferiblement amb oli d’oliva, all i pebre negre. Quan hagin agafat bon color, afegeix els alls tendres (prèviament rentats i tallats), i un minut després ja podràs trencar els ous i començar a remenar. Tothom sap que els bons entrepans de truita a Andorra porten pa amb tomàquet i un generós raig d’oli. Ja ho tens! 


Com veus, qualsevol excusa és bona per gaudir d’un bon àpat, i més quan parlem d’anar a la muntanya. Ja saps quina ruta faràs aquest cap de setmana?  

Cinc clàssics de la literatura andorrana per regalar aquest Sant Jordi

A Andorra, l’abril és el mes de la rosa i el llibre. De les llegendes, de les grans històries, i d’una de les tradicions més boniques de les nostres valls: Sant Jordi. L’ambient festiu es respira en totes i cadascuna de les set parròquies del Principat. Els carrers es vesteixen de llibres i roses cada 23 d’abril, però també de tallers i activitats per a grans i petits, amb un denominador comú: mantenir viva una de les cites més importants amb la nostra cultura.  

 

Actes, mercats i activitats: l’agenda de Sant Jordi 2023 a Andorra 

El ventall de propostes és cada cop més gran: enguany podràs triar entre contacontes, mercats, presentacions de llibres, tallers infantils per fer punts de llibre, espectacles de titelles, actuacions musicals i, per descomptat, un correllibres a la capital. T’avisem: si encara no has fet plans per Sant Jordi, decidir no serà fàcil. Pots consultar aquí totes les activitats que hi ha programades per a aquest cap de setmana tan especial. 

 

Què es regala per Sant Jordi a Andorra i per què? 

La llegenda que escoltem des que som petits ens ha deixat ben clar d’on surt la rosa: “una rosa va néixer de la sang del drac que va derrotar Sant Jordi i ell la hi va regalar a la princesa que havia salvat”.  

Fins aquí bé, cap dubte. Però, i el llibre? T’ho expliquem. 

Durant els primers anys del segle XX, l’escriptor valencià Vicente Clavel va proposar a la Cambra Oficial del Llibre i el Gremi de Llibreters de Catalunya establir un dia per a incentivar la venda de llibres. Inicialment, es va triar el 7 d’octubre de 1929, coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona, però després es va canviar a una data amb un clima més favorable perquè la gent sortís al carrer.  Finalment, es va triar el 23 d’abril, dia en què van morir dos escriptors importants: l’espanyol Miguel de Cervantes i l’anglès William Shakespeare. La festa de Sant Jordi vinculada al llibre ha guanyat importància al llarg del temps i va portar a la UNESCO a declarar el 23 d’abril com el Dia Internacional del Llibre i els Drets d’Autor en 1996.  

Des de llavors, més de 100 països a tot el món celebren aquest dia. Entre ells, és clar, Andorra. 

 

Els beneficis d’una bona lectura 

Llegir no sols és una activitat entretinguda, sinó que també té una sèrie de beneficis per a la teva salut: hi ha moltes raons per les quals hauríem d’incloure la lectura en la nostra rutina diària. Et fem cinc cèntims: 


  • En primer lloc, la lectura pot ajudar a millorar la funció cerebral. Quan llegim, el nostre cervell es veu obligat a treballar més per a processar la informació. Això pot ajudar a millorar la memòria i la concentració, així com a desenvolupar habilitats cognitives com el pensament crític i la resolució de problemes. 
  • A més, la lectura també pot ajudar a reduir l’estrès. En submergir-se en un bon llibre, és fàcil oblidar-se dels problemes i preocupacions quotidians i relaxar-se. De fet, un estudi realitzat per la Universitat de Sussex va descobrir que només sis minuts de lectura poden reduir l’estrès fins a un 68%. 
  • Un altre benefici de la lectura és que pot millorar l’empatia i la comprensió emocional. En llegir històries sobre personatges amb diferents experiències i perspectives, podem desenvolupar una millor comprensió de les emocions i els sentiments dels altres. 
  • No descanses bé? (enllaç article consells per descansar millor) La lectura també pot ajudar a millorar la qualitat del somni. Llegir abans de ficar-se al llit pot ajudar a calmar la ment i reduir l’estimulació de la tecnologia, la qual cosa pot fer que sigui més fàcil agafar el son. 

Sigui o no sigui Sant Jordi, el teu cos t’agrairà sempre una bona lectura (ni que sigui una estoneta).  

  

Quins llibres pots regalar (o autoregalar-te) per Sant Jordi aquest 2023?  

Podríem recomanar-te centenars de llibres amb els quals podries encertar aquest Sant Jordi, però deixarem la llista en cinc grans obres de la literatura andorrana que tot amant de la lectura hauria de tenir a la seva biblioteca personal. Som-hi! 

 

Els ulls d’Anníbal, d’Albert Salvadó 

Si t’agrada la novel·la històrica, llavors t’encantarà “Els ulls d’Anníbal”. Aquest llibre és una veritable màquina del temps, capaç de teleportar-te a la Segona Guerra Púnica (218 a.C), l’època en la qual es van enfrontar les forces romanes amb les cartagineses.  

En aquest llibre, guardonada amb el Premi Carlemany 2002, Salvadó troba l’equilibri perfecte entre realitat i ficció narrant la història de la jove Ariadna i la seva relació amb el Sinesi, un filòsof capaç de despullar l’ànima. Un relat entretingut que visibilitza l’important paper de la dona en una època en la qual no tenia cap dret.  

 

Frontera endins, de Josep Enric Dallerès 

Seguim amb una altra novel·la de caràcter històric, però aquesta vegada desenvolupada en un escenari molt més familiar: Andorra. Frontera endins ens obre una finestra a la vida de Manela, una dona nascuda a Andorra que es converteix, com tantes altres, en testimoni de la seva evolució. Josep Enric Dallerès teixeix així la història més contemporània de les nostres valls a través d’un relat personal en el qual l’amor, l’amistat i la família tenen sempre l’última paraula.  

Aquesta novel·la és un clàssic andorrà de referència, i un encert segur per a regalar a Sant Jordi.  

 

La senyoreta Keaton i altres bèsties, de Teresa Colom 

“Cinc relats que et gelaran la sang”. Així comença la sinopsi d’aquesta obra de Teresa Colom, formada per 5 relats interconnectats entre si. El fil conductor? La vida i mort de cinc criatures, totes elles especials. I quan diem especials parlem per exemple de Caterina, la nena que es va convertir en balena. Què passa aquí? Quin és el seu destí? Nosaltres no podem dir-t’ho. Et quedaràs amb la intriga? 

Per cert, si estàs buscant un llibre de poesia, l’autora té un que no podem de deixar de recomanar-te: “On tot és vidre”. 

 

La música que sona quan acaba la cançó, de Marta Grau 

La història de la Berta és crua i emotiva. Està separada i té dues filles. Es retroba amb la seva germana, i ambdues comparteixen el record de la mare, que va morir massa jove a causa d’un càncer. Recorden també el Cesc, que ha format part de la seva vida, i la mort de la seva àvia poc abans de complir cent anys. Totes dues travessen una crisi personal. Ara, però, són les protagonistes de la seva època, i les úniques responsables de refer la seva vida al peu del Cadi, on tot va començar. Mai veuràs la serra amb els mateixos ulls. 

 

Blau de Prússia, d’Albert Villaró i Boix 

«Blau de Prússia» és un thriller policial ambientat a les nostres muntanyes, que està centrat en la investigació d’un crim transfronterer per part d’un policia andorrà que recentment ha perdut a la seva esposa i està bregant amb una depressió. La història comença fort, sí. 

La trama es desenvolupa en un ambient de tensió política i social, ja que el crim té lloc durant una reunió entre la policia andorrana i francesa per a discutir la seguretat a la frontera. El protagonista haurà de treballar al costat de personatges molt diversos i poc relacionats amb la policia per a resoldre el cas i trobar al culpable.  

Un dels aspectes més interessants d’aquesta novel·la és la forma en què l’autor retrata la nostra societat i la seva història més recent. Aquí trobaràs referències a l’incendi de Meritxell en 1972 i com va impactar en nostra comunitat. si estàs buscant una novel·la plena de girs, aquesta és la teva.  

Decidir-se per un llibre no és fàcil, i menys amb títols com els que t’hem portat avui. Sigui com sigui, et convidem a celebrar amb qualsevol d’ells de la diada de Sant Jordi a Andorra: una mostra més de la rica cultura i tradicions que té el nostre petit gran país. Una diada plena de color, alegria i amor, que ens reuneix entorn de les grans històries.  

 

Ja tens clar per quina apostaràs enguany?